Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Decret

  • Data del document 05/06/2007

  • Número del document 125/2007

  • Número de control 07152017

  • Organisme emissor Departament de Salut

Dades del DOGC
  • Número 4899

  • Data 07/06/2007

  • Secció DISPOSICIONS

  • Pàgina 19369

Descriptors relacionats
Lupa
Accedeix a la cerca

DECRET 125/2007, de 5 de juny, pel qual es regula l'exercici del dret a obtenir una segona opinió mèdica.


A la Carta dels drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària, aprovada per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 24 de juliol de 2001, amb caràcter de document programàtic, s'estableix que el pacient té dret a accedir a l'opinió d'un segon professional, d'acord amb el que s'estableixi normativament, quan vulgui obtenir informació complementària o alternativa, sobre el diagnòstic i les recomanacions terapèutiques d'important transcendència individual.

La Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica, entre d'altres drets, ja va regular el dret de totes les persones pacients a conèixer tota la informació obtinguda sobre la pròpia salut en qualsevol intervenció assistencial. A aquest respecte, l'efectivitat del dret a obtenir una segona opinió complementarà la informació a la qual pot accedir la persona pacient, potenciant que pugui exercir la resta de drets, com és el cas del consentiment informat, amb un millor coneixement de les possibles opcions.

Aquests drets s'han inclòs en l'article 23.3 del nou Estatut d'Autonomia, que estableix que totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats, tenen dret a ser informades sobre els serveis a què poden accedir i els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics i llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes que estableixen les lleis.

D'altra banda, en l'article 4 de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, s'estableix que tota la ciutadania té dret a disposar d'una segona opinió facultativa sobre el seu procés, en els termes que s'estableixin reglamentàriament.

D'acord amb el que s'ha exposat, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta de la consellera de Salut, i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Article 1

Objecte

L'objecte d'aquest Decret és garantir a les persones que tenen dret a l'assistència sanitària a càrrec del Servei Català de la Salut, l'exercici del dret a obtenir una segona opinió mèdica sobre el seu procés patològic.

Article 2

Definició

S'entén per segona opinió, als efectes d'aquest Decret, l'informe facultatiu emès, a petició de la persona malalta o de les persones que puguin actuar en el seu nom, que té com a finalitat contrastar un diagnòstic o un tractament en determinades circumstàncies d'especial gravetat.

Article 3

Supòsits que permeten sol·licitar una segona opinió

3.1 Qualsevol persona que tingui dret a l'assistència sanitària a càrrec del Servei Català de la Salut pot demanar una segona opinió si concorre algun dels supòsits següents:

a) Que li hagi estat diagnosticada una malaltia degenerativa progressiva del sistema nerviós central, sense tractament curatiu; o una malaltia neoplàsica maligna, llevat dels càncers de pell que no siguin el melanoma.

b) Que se li hagi prescrit la realització d'una intervenció quirúrgica dels tipus següents: cirurgia ortopèdica, amb risc de limitació funcional important; neurocirurgia; cardiocirurgia; cirurgia vascular; o, cirurgia oftàlmica.

c) Que se li hagi prescrit la necessitat d'un trasplantament.

d) Que se li hagi diagnosticat una malaltia rara (incloses les d'origen genètic). A aquest efecte, s'entén per malaltia rara aquella malaltia que comporti perill de mort o d'invalidesa crònica que tenen una prevalença inferior als cinc casos per cada deu mil habitants.

Article 4

Informació sobre el dret a la segona opinió

Les unitats d'atenció al client dels centres on s'hagi diagnosticat una malaltia o s'hagi prescrit una intervenció quirúrgica de les incloses en l'apartat anterior han d'informar la persona malalta del seu dret a demanar una segona opinió i dels centres que poden donar aquesta segona opinió, per tal que la persona malalta pugui indicar la seva preferència sobre el centre que hagi d'emetre aquesta segona opinió.

Article 5

Legitimació per sol·licitar la segona opinió

Estan legitimats per demanar la segona opinió, en els termes regulats en aquest Decret, la persona malalta en la que concorri qualsevol dels supòsits enumerats en l'article 3 i, en el seu defecte, el seu o la seva cònjuge o parella de fet, els seus familiars directes, que en tinguin la seva representació legal o qualsevol persona en qui hagi delegat de manera expressa la persona malalta.

Article 6

Procediment de tramitació de les sol·licituds de segona opinió

6.1 Les sol·licituds s'ajustaran al model normalitzat que haurà de facilitar el Servei Català de la Salut, que ha d'incloure l'autorització perquè els professionals sanitaris del centre on s'hagi d'emetre la segona opinió puguin accedir a la història clínica de la persona malalta, de conformitat amb el que estableix la normativa vigent.

6.2 Les persones legitimades per sol·licitar la segona opinió han de presentar les sol·licituds en les unitats d'atenció al client dels centres on s'hagi diagnosticat la malaltia o s'hagi prescrit la intervenció quirúrgica. Així mateix, es poden presentar en:

a) Les oficines de registre pròpies de la Generalitat de Catalunya.

b) Les oficines de correus.

c) En la resta de llocs que estableix l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú.

6.3 Les sol·licituds de segona opinió han de ser resoltes pel o per la gerent de la Regió Sanitària on tingui el seu domicili la persona malalta.

6.4 En cas que la sol·licitud s'hagi presentat en les unitats d'atenció al client dels centres on s'hagi diagnosticat la malaltia o s'hagi prescrit la intervenció quirúrgica, aquestes hauran de trametre al o la gerent de la Regió Sanitària, en el termini màxim de tres dies hàbils, la sol·licitud, juntament amb un informe sobre l'assistència rebuda per la persona malalta i, si s'escau, la resta de documentació que considerin necessària per la resolució de la sol·licitud.

6.5 El o la gerent de la Regió Sanitària, o la persona en qui delegui, en el termini de 3 dies hàbils, comptadors des de la recepció de la sol·licitud, ha d'estimar o desestimar la sol·licitud de segona opinió, en cas que no concorri algú dels supòsits regulats en l'article 3 d'aquest Decret. Aquesta resolució es notificarà al sol·licitant i, simultàniament, es comunicarà a la Unitat d'Atenció al Client del centre on s'hagi prestat l'assistència sanitària que doni lloc al dret a una segona opinió.

En cas que la sol·licitud no s'hagi presentat en la unitat d'atenció al client dels centres on s'hagi diagnosticat la malaltia o s'hagi prescrit la intervenció quirúrgica, el o la gerent han de demanar a aquesta unitat que, en el termini improrrogable de 3 dies hàbils, enviïn l'informe sobre l'assistència rebuda per la persona malalta i, si s'escau, la resta de documentació que considerin necessària per a la resolució de la sol·licitud; mentre no es rebi aquesta informació, restarà suspès el termini de 3 dies hàbils per estimar o desestimar la sol·licitud de segona opinió.

6.6 La resolució estimatòria ha d'incloure la designació del centre sanitari que ha d'elaborar el corresponent informe facultatiu sobre el diagnòstic o les alternatives terapèutiques; a aquest efecte, quan hi hagi més d'un centre que pugui emetre l'informe de segona opinió, es tindrà en compte la preferència indicada per la persona sol·licitant.

6.7 Contra la denegació del dret a la segona opinió, per no concorre cap causa de les establertes en l'article 3, es podrà interposar recurs d'alçada davant el director o la directora del Servei Català de la Salut, la resolució del qual exhaureix la via administrativa.

6.8 En cas que en el termini establert en l'apartat 5 no s'hagi dictat la corresponent resolució expressa, la sol·licitud s'entendrà estimada per silenci administratiu. En aquest supòsit el o la gerent de la Regió Sanitària, o la persona en qui delegui, en el termini màxim de 15 dies hàbils des de la presentació de la sol·licitud de segona opinió, procedirà a designar el centre sanitari que ha d'elaborar l'informe facultatiu corresponent sobre el diagnòstic o les alternatives terapèutiques en els termes fixats a l'apartat 6. La resolució de designació es notificarà al sol·licitant i, simultàniament, es comunicarà a la Unitat d'Atenció al Client del centre on s'hagi prestat l'assistència sanitària que doni lloc al dret a una segona opció.

Article 7

Informes facultatius de segona opinió

7.1 El centre designat en la resolució estimatòria de la sol·licitud de segona opinió, a través dels i de les professionals corresponents, ha d'emetre l'informe facultatiu de segona opinió, per la qual cosa podrà indicar a la persona malalta la realització de noves proves diagnòstiques, sempre amb caràcter preferent.

7.2 L'informe del centre destinatari pot:

a) confirmar el diagnòstic i/o tractament indicats inicialment;

b) oferir noves alternatives terapèutiques;

c) emetre un diagnòstic diferent a l'inicial, amb o sense indicació de tractament.

7.3 El centre destinatari ha de trametre l'informe facultatiu de segona opinió a la unitat d'atenció al client del centre on s'hagi diagnosticat la malaltia o s'hagi prescrit la intervenció quirúrgica que doni lloc al dret a una segona opinió, per tal que aquesta unitat informi del seu contingut el sol·licitant i el metge o metgessa especialista que estigui tractant la persona malalta. Tanmateix, es podrà enviar per correu certificat a la persona malalta que hagi sol·licitat la segona opinió, si aquesta així ho demana en la seva sol·licitud.

El centre destinatari ha de garantir que l'informe facultatiu de segona opinió estigui a disposició de la unitat d'atenció al client del centre on s'hagi diagnosticat la malaltia o s'hagi prescrit la intervenció quirúrgica que doni lloc al dret a una segona opinió, en el termini màxim d'un mes, comptador des de la recepció de la sol·licitud en la Regió Sanitària corresponent.

En cas que la persona sol·licitant hagi demanat que l'informe de segona opinió se li enviï directament per correu certificat, el centre destinatari ha de garantir que la comunicació de l'informe de segona opinió es dipositi en una oficina de correus en el termini màxim d'un mes, comptador des de la recepció de la sol·licitud en la Regió Sanitària corresponent.

7.4 La unitat d'atenció al client del centre on s'hagi diagnosticat la malaltia o s'hagi prescrit la intervenció quirúrgica que doni lloc al dret a una segona opinió ha de comunicar l'informe facultatiu al sol·licitant en el termini màxim de 3 dies hàbils comptadors des de l'endemà del dia en què s'hagi rebut l'informe facultatiu en aquesta unitat.

Article 8

Efectes de l'informe facultatiu de segona opinió

8.1 En cas que l'informe facultatiu de segona opinió confirmi el diagnòstic i tractament, l'atenció sanitària es continuarà prestant en el centre on inicialment s'havia fet el diagnòstic o indicat el tractament.

8.2 En cas que l'informe facultatiu de segona opinió difereixi del diagnòstic o tractament, indicat el pacient podrà optar a rebre l'atenció sanitària en el centre on s'hagi emès l'informe facultatiu de segona opinió o en el centre on inicialment s'havia fet el diagnòstic o prescrit el tractament; llevat que coneguda la segona opinió, en el centre inicial no es pugui, per qualsevol causa, oferir l'alternativa terapèutica proposada en la segona opinió.

Article 9

Centres habilitats per emetre l'informe facultatiu de segona opinió

El Servei Català de la Salut ha de garantir que, per a cada especialitat, existeixin almenys dos centres amb conveni o contracte amb capacitats per emetre un informe facultatiu de segona opinió.

Els contractes i convenis de prestació d'assistència sanitària subscrits pel Servei Català de la Salut han d'incloure les previsions necessàries per a la seva adaptació a l'exercici del dret a la segona opinió; a aquests efectes, el Servei Català de la Salut ha d'incloure en els contractes i convenis vigents l'activitat d'emissió d'informes facultatius de segona opinió.

Disposicions addicionals

.1 Pagament de l'activitat d'emissió d'informes de segona opinió.

L'activitat d'emissió d'informes facultatius de segona opinió s'inclou com a assistència hospitalària i especialitzada regulada en l'article 4.1.a) del Decret 179/1997, de 22 de juliol, pel qual s'estableixen les modalitats de pagament que regeixen la contractació de serveis sanitaris en l'àmbit del Servei Català de la Salut; a aquest efecte, per al pagament de l'activitat d'emissió d'informes de segona opinió, s'establiran els corresponents programes específics, que anualment seran aprovats per resolució de la persona titular del Departament de Salut.

.2 Adaptació dels contractes i convenis subscrits pel Servei Català de la Salut

Els contractes i convenis de prestació d'assistència sanitària subscrits pel Servei Català de la Salut han d'incloure les previsions necessàries per a la seva adaptació a l'exercici del dret a la segona opinió; a aquests efectes, el Servei Català de la Salut n'ha d'incloure en els vigents l'activitat d'emissió d'informes facultatius de segona opinió.

.3 Manament d'avaluació de la norma

Transcorreguts dos anys des de l'entrada en vigor d'aquest Decret, el Departament de Salut procedirà a realitzar un informe d'avaluació del grau d'incidència i d'eficàcia del seu contingut, incloses les repercussions de la seva aplicació al conjunt del sistema sanitari públic, que s'elevarà al Govern.

Disposicions finals

.1 Desenvolupament organitzatiu

Es faculta la persona titular del departament de Salut per dictar les normes i prendre les mesures organitzatives oportunes per a l'execució i el compliment del que estableix aquest Decret.

.2 Entrada en vigor

Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 5 de juny de 2007

José Montilla i Aguilera

President de la Generalitat de Catalunya

Marina Geli i Fàbrega

Consellera de Salut

(07.152.017)

 

Amunt