Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Resolució

  • Data del document 04/10/2018

  • Número del document TES/2576/2018

  • Número de control 18309028

  • Organisme emissor Departament de Territori i Sostenibilitat

    CVE CVE-DOGC-A-18309028-2018

Dades del DOGC
  • Número 7742

  • Data 07/11/2018

  • Secció DISPOSICIONS

Descriptors relacionats
Matèries Geogràfics
Autenticitat i integritat
Lupa
Accedeix a la cerca

RESOLUCIÓ TES/2576/2018, de 4 d'octubre, d'informe d'impacte ambiental del Projecte de substitució del col·lector i sistema de tractament d'aigües residuals del sector D de can Cortés, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès, promogut i tramitat per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (exp. OTAABA20180093).


—1 Antecedents

En data 14 de juny de 2018, va tenir entrada al Registre electrònic del Departament de Territori i Sostenibilitat la sol·licitud d'informe sobre la subjecció a avaluació ambiental del Projecte de substitució del col·lector i sistema de tractament d'aigües residuals del sector D de Can Cortés, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès, tramesa per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

En data 26 de juny de 2018, es va notificar a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès l'ofici de l'Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona pel qual es va comunicar que el Projecte de referència era objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada, per la qual cosa es va requerir esmenar la documentació aportada d'acord amb els requisits de validesa i eficàcia de les còpies realitzades per les administracions públiques que estableix l'article 27.3 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions, per tal de prosseguir la tramitació corresponent.

En data 4 de juliol de 2018, va tenir entrada al Registre esmentat la documentació requerida, presentada per l'Ajuntament.

 

—2 Marc normatiu

L'article 7.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, estableix que són objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els Projectes no inclosos ni a l'annex I ni a l'annex II de la Llei que puguin afectar de manera apreciable, directament o indirectament, espais protegits de la xarxa Natura 2000.

Els articles 45 i 46 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, regulen la sol·licitud d'inici d'avaluació d'impacte ambiental i les consultes a les administracions públiques afectades i a les persones interessades.

L'article 47 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, estableix que l'òrgan ambiental ha de formular l'informe d'impacte ambiental en el termini de tres mesos a comptar de la recepció de la sol·licitud d'inici i dels documents que s'han d'adjuntar.

L'article 50 del Decret 277/2016, de 2 d'agost, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, segons el qual correspon a les oficines territorials d'Acció i Avaluació Ambiental tramitar els expedients d'avaluació ambiental que siguin competència dels serveis territorials i fer la proposta de resolució corresponent.

L'article 18 de la Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient, modificat per l'article 194 de la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni, determina que, a l'efecte del que estableix l'article 11.2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, en l'àmbit territorial de Catalunya l'òrgan ambiental per als projectes i instal·lacions no previstos en els annexos de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, és la direcció general del departament competent en matèria de medi ambient que exerceixi les funcions relatives a l'avaluació d'impacte ambiental en projectes d'infraestructures.

 

—3 Descripció del Projecte i del document ambiental

L'objecte del Projecte és la substitució del col·lector existent al llarg de 168 m, i la seva prolongació al llarg de 105 m aigües amunt per connectar les parcel·les del sector D de Can Cortés, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès, i tractar-ne les aigües residuals mitjançant un sistema de sanejament autònom amb l'objectiu d'eliminar els abocaments que es donen actualment i donar servei a les parcel·les afectades.

Pel que fa a la documentació ambiental, es constata que s'ajusta a l'estructura de l'article 45 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, tot i l'absència d'alternatives. En la documentació ambiental es justifica que, malgrat que el Projecte de referència no s'inclou en els projectes definits en els annexos I i II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, atès que pot afectar de manera apreciable, directament o indirectament, espais de la xarxa Natura 2000, està sotmès a avaluació d'impacte ambiental simplificada d'acord amb l'article 7 de la dita Llei.

La documentació ambiental descriu de manera bàsica i succinta el medi receptor, esmentant que una part del Projecte se situa dins de l'espai de la xarxa Natura Serra de Collserola, sense definir els hàbitats i les espècies que van motivar que es declarés zona d'especial conservació (ZEC) segons el que estableix l'Acord GOV/150/2014, de 4 de novembre, pel qual es declaren zones especials de conservació de la regió biogeogràfica mediterrània, integrants de la xarxa Natura 2000, i se n'aprova l'instrument de gestió.

Tot i això, cal destacar que en la memòria descriptiva s'estudien dues alternatives per evitar els abocaments actuals de manera definitiva:

Alternativa 1. Continuar el nou col·lector seguint el traçat antic, la qual cosa suposa construir la canonada per vessants de forts pendents inclosos en el Parc de Collserola, fins enllaçar amb el col·lector municipal existent.

Alternativa 2. Construir, al final del vial, al punt on hi ha el dipòsit temporal, una depuradora de tipus compacte sense necessitat de subministrament elèctric, i posteriorment infiltrar-hi les aigües de l'efluent.

Segons la documentació aportada, la connexió al sistema de sanejament existent requereix la instal·lació d'una xarxa de clavegueram complexa que hauria de travessar l'espai protegit Serra de Collserola (alternativa 1). Per tant, tenint en compte el cost econòmic i ambiental d'aquesta alternativa, considera l'opció 2, consistent en la instal·lació d'un sistema de depuració compacte adequat al nombre d'habitants equivalents.

La documentació descriu els potencials efectes derivats de la proposta i planteja mesures per minimitzar-ne l'impacte. Es conclou que l'impacte sobre el medi es pot considerar compatible i baix si s'apliquen totes les mesures correctores descrites a la documentació. Finalment, es defineix un programa de seguiment i control que, mitjançant un conjunt de documentació, permetrà recollir l'aplicació de les mesures correctores.

 

—4 Consultes a les administracions públiques afectades i a les persones interessades

A la taula adjunta es recullen les administracions públiques, entitats i persones interessades consultades en aquesta fase. S'hi indiquen amb una “X” les que han emès un informe en relació amb el document ambiental:

 

ORGANISME CONSULTAT

RESPOSTA

Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona

-

Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola

X

Agència Catalana de l'Aigua

-

Consell Comarcal del Vallès Occidental

-

Sub-direcció General de Programes de Protecció Civil

-

Sub-direcció General de Biodiversitat i Medi Natural

-

Servei de Secretaria de la Comissió Territorial d'Urbanisme de l'àmbit metropolità de Barcelona

-

Serveis Territorials a Barcelona del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

-

Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament

-

Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Cultura

-

Sub-direcció General de Seguretat Industrial

-

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

X

Sub-direcció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica

X

Consell de Protecció de la Natura

-

DEPANA - Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

-

ADENC - Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura

-

 

 

El termini per emetre els pronunciaments corresponents va finalitzar el 24 d'agost de 2018.

 

—5 Avaluació

5.1 Consideracions en relació amb les característiques del Projecte.

Segons la memòria descriptiva, en l'àmbit del sector D Can Cortés, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès, es va detectar una incidència d'abocaments d'aigües residuals. Arran d'aquest abocament, es va descobrir que les cinc cases existents abocaven les aigües residuals a un col·lector actualment col·lapsat, del qual es desconeixien l'existència i la destinació, en lloc de disposar un conjunt de foses sèptiques individuals tal com constava a l'Ajuntament.

Atès tot l'anterior, el Projecte té per objecte evitar tots els possibles abocaments actuals en aquest sector de manera definitiva. A aquest efecte, l'actuació es divideix en dues fases: durant la primera, es durà a terme la construcció del sistema de tractament d'aigües residuals, mentre que en la segona se substituirà el col·lector existent i es perllongarà. D'altra banda, s'arranjarà el camí d'accés a la depuradora instal·lada.

Pel que fa a la construcció del sistema de depuració (fase 1), es preveu la instal·lació d'un sistema de fossa sèptica / filtre biològic, consistent en una sedimentació primària de l'aigua residual, amb digestió anaeròbica de fang, seguida d'un tractament mitjançant un filtre biològic, amb un sistema biològic d'infiltració final consistent en pous d'infiltració. Aquest sistema de depuració permetrà aplicar un tractament de depuració de les aigües residuals per a població equivalent a vint habitants.

En relació amb el procediment constructiu de la canonada (fase 2), l'estesa començarà des del pou d'entrada del sistema de depuració. El traçat no seguirà el de la canonada antiga, sinó que anirà pel centre del camí per no coincidir amb les cunetes i així disminuir els possibles efectes de l'erosió. La rasa serà de 0,80 m d'amplada, amb una profunditat variable d'entre 1,40 i 2,00 m. Un cop col·locada la canonada, se'n farà la reposició, tant amb paviment asfàltic, amb una base de formigó de 20 cm i 12 cm, com amb paviments en pista de terres amb un rebliment de 25 cm de terra compactada procedent de la mateixa obra.

Així mateix, s'arranjarà el camí d'accés a la depuradora instal·lada en tota l'amplada del vial existent, amb el condicionament i l'anivellament dels pendents de la zona de tractament d'aigües residuals. Aquest vial serà de calçada única amb una amplada de 5 m i una longitud de 170 m.

Les principals actuacions que es deriven de la Projecte són les següents:

- Neteja i desbrossada del terreny en una superfície de 185 m² per a la instal·lació de l'estació depuradora (15 m²) i per a l'arranjament del camí (170 m²).

- Excavació de rasa i pou fins a 2 m de fondària en terreny compacte amb un volum de 15,7 m³ per a la instal·lació de l'estació depuradora.

- Excavació de rasa i pou fins a 2 m de fondària en terreny compacte, roca i terreny no classificat en un volum de 355 m³, 152 m³ i 61 m³, respectivament, per a la instal·lació de la canonada.

- Col·locació d'una canonada de PVC de DN 200 mm de 23 m de longitud, i de DN 315 mm de 273 m de longitud.

- Instal·lació d'una tanca cinegètica de 2 m d'alçària amb suports de tubs galvanitzats al voltant de l'estació depuradora de 45 m de longitud.

- Repàs i piconament de la caixa de paviment, amb compactació del 95% en una superfície de 1.020 m² per arranjar el camí d'accés a la depuradora.

Segons l'annex relatiu a la gestió de residus de les obres, es generaran 36 m³ de restes vegetals, 77 m³ de terres, 9,25 m³ de fusta, 22,5 m³ de paviments i 59,8 m³ de formigó.

El termini total per executar les obres serà de tres mesos repartits en les dues fases.

5.2 Consideracions en relació amb la ubicació del Projecte.

Tot i que la major part de l'àmbit d'actuació se situa en sòl urbà consolidat segons el planejament vigent, corresponent al Pla general metropolità, cal tenir en compte que una part de l'inici de la canonada forma part del Parc Natural de la Serra de Collserola, segons la delimitació que estableix el Decret 146/2010, de 19 d'octubre, de declaració de Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada - Can Balasc, que s'inclou en l'espai d'interès natural i de la xarxa Natura Serra de Collserola com a zona d'especial de conservació segons l'Acord GOV/150/2014, de 4 de novembre, pel qual es declaren zones especials de conservació de la regió biogeogràfica mediterrània, integrants de la xarxa Natura 2000, i se n'aprova l'instrument de gestió. Així mateix, tant el traçat del col·lector previst com l'estació depuradora són limítrofs a aquest espai protegit, amb una distància màxima de separació de 10 m.

En l'annex 2 de l'Acord esmentat, hi ha una llista dels hàbitats de l'annex I de la Directiva 92/42/CEE del Consell de Govern, de 21 de maig, presents en la xarxa Natura Serra de Collserola i la seva consideració com a element clau de conservació. D'aquest llistat, cal constatar que tot el tram inicial de la canonada comprès en la xarxa Natura no preveu cap terreny catalogat d'hàbitat d'interès comunitari, i cal tenir en compte que tant la major part del col·lector com l'estació depuradora presenten terrenys catalogats d'hàbitats d'interès comunitari Alzinars i carrascars (codi 9340) i Pinedes mediterrànies (codi 9540), considerats elements d'especial conservació segons l'Acord GOV/150/2014, de 4 de novembre.

Pel que fa a la fauna considerada element clau de conservació, en la documentació ambiental aportada s'afirma que no es té constància de cap tortuga mediterrània (Testudo hermanni) o de rierol (Mauremys leprosa); i l'àmbit d'actuació tampoc no es localitza en cap àrea de distribució de rat-penats.

D'altra banda, cal palesar que l'àmbit forma part del Pla especial d'ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCO). L'informe emès pel Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola indica que es troba en una zona seminatural, definida com aquella en què és prioritària la conservació del bosc com a paisatge i té capacitat per assolir un ús de lleure més intens que les zones naturals, segons l'article 36 de les normes urbanístiques del PEPCO.

En relació amb les cobertes i els usos del sòl previs a l'actuació, cal palesar que l'àmbit se situa sobre camins i vials en un entorn eminentment forestal. En aquest sentit, cal indicar que els 103 m inicials del col·lector previst se situen sobre l'avinguda de Can Cortés, que està pavimentada. La resta del col·lector, amb una longitud aproximada de 170 m, es fa coincidir amb el traçat d'un antic corriol que transcorre per un bosc mixt d'alzines i pinedes. Pel que fa a l'estació depuradora, se situa al bell mig d'aquest camí en una zona aparentment desproveïda de vegetació arbòria.

Pel que fa al medi hidrològic, tal com s'indica en la documentació aportada, no hi ha cap torrent a prop. Així mateix, segons la memòria aportada, no hi ha cap pou d'abastament en un radi de 300 m de la zona d'estudi.

La documentació no especifica la descripció de la unitat paisatgística on s'insereix l'àmbit d'actuació, corresponent a la unitat 19 Collserola, segons el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona (CPRMB). Dels objectius i criteris paisatgístics definits en aquesta unitat i que es poden atribuir a l'àmbit d'actuació, cal destacar l'impuls de models de gestió forestal sostenible i orientada a la disminució del risc d'incendi forestal i la millora de la qualitat de les masses forestals que no gaudeixen de cap figura de protecció.

En relació amb això, cal destacar que l'entorn immediat de l'àmbit d'actuació presenta un risc alt o molt alt d'incendi. A més, el terme municipal de Sant Cugat del Vallès es considera un municipi amb alt risc d'incendi forestal segons el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals. D'altra banda, l'àmbit forma part del perímetre de protecció prioritària de l'espai Serra de Collserola. Tenint en compte això, el risc d'incendi forestal és un aspecte que cal considerar com a condicionant a l'hora de plantejar el Projecte.

El municipi de Sant Cugat del Vallès està declarat zona de protecció especial de l'ambient atmosfèric per les partícules en suspensió (PM10) segons el Decret 226/2006, de 23 de maig, i per diòxid de nitrogen (NO2) d'acord amb el que estableix l'Acord GOV/82/2012, de 31 de juliol.

Pel que fa a la contaminació lumínica, el Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica va emetre un informe en relació amb el vector llum, en data 3 d'agost de 2018, en què indicava que l'àmbit pertany a una zona de protecció màxima (E1) i una de protecció moderada (E3), d'acord amb el Mapa de la protecció envers la contaminació lumínica a Catalunya.

5.3 Consideracions en relació amb les característiques dels potencials impactes.

Pel que fa als potencials impactes derivats de l'execució de l'obra, cal tenir present que la finalitat del Projecte és evitar els abocaments que actualment es produeixen en el sector B Can Cortés, de manera que, un cop finalitzades les obres, les condicions naturals de l'àmbit hauran millorat en relació amb la situació actual. Sens perjudici de la bondat ambiental del Projecte, a continuació s'analitzen els principals impactes de l'execució de les obres.

En relació amb els impactes potencials al Parc Natural Serra de Collserola i, per extensió, a l'espai protegit de la xarxa Natura homònim, segons la documentació ambiental, el Projecte hi té una afectació nul·la. Tot i que la major part de l'actuació se situa fora de l'espai natural protegit, cal advertir que tant l'estació depuradora com el tram final de la canonada limiten amb la xarxa Natura, i, per tant, l'execució de les obres pot comportar una afectació sobre els terrenys catalogats com a hàbitats d'interès comunitari Pinedes mediterrànies i Alzinars i carrascars, considerats elements clau de conservació segons l'Acord GOV/150/2014, de 4 de novembre.

Per tant, cal delimitar les zones on es faran les actuacions per evitar al màxim l'afectació sobre la vegetació que cal conservar, evitant treballs en els espais protegits de la xarxa Natura. Així mateix, per tal de garantir la mínima afectació, cal allunyar tant com es pugui l'estació depuradora del límit de la xarxa Natura i així evitar la potencial afecció d'aquests terrenys catalogats com a conseqüència de l'efecte de vora.

Sens perjudici de l'anterior, cal constatar l'informe emès pel Consorci esmentat, de 19 de juliol de 2018, i aprovat per Decret de la vice-presidenta executiva el 26 de juliol, en el qual es conclou que el Projecte de referència s'ajusta a les determinacions del PTMB i del PEPCO, sempre que es compleixin totes les mesures preventives i correctores expressades en el document ambiental i es doni compliment a les condicions expressades en la resolució de l'Agència Catalana de l'Aigua amb número de referència AA2017001607. Així mateix, en l'informe esmentat s'estableixen les condicions addicionals següents:

- Atès que Sant Cugat del Vallès està qualificat d'alt risc d'incendi forestal, les actuacions s'han de portar a terme entre el 15 de setembre i el 15 de juny. En el cas que, per raons d'urgència, no es pugui actuar entre aquestes dates, s'ha de disposar de tots els perímetres necessaris en matèria de prevenció d'incendis i prendre les mesures que l'autorització indiqui.

- Les restes vegetals que es generin a causa de la desbrossada s'han de retirar a un abocador controlat.

- Si, com a conseqüència de les excavacions, resulten afectades arrels de més de 5 cm dels arbres del voltant, aquestes s'han de tallar deixant una ferida neta i llisa i tapar amb cicatritzant.

- En cap cas no es pot abocar el material sobrant extret de la rasa al marge del camí ni a la zona forestal i cal tenir cura de no deixar terra sobre la vegetació existent.

- L'inici de les tasques corresponents a cada fase de l'actuació, així com la finalització de l'obra, s'han de comunicar amb antelació als Serveis Tècnics del Consorci.

Pel que fa al medi hídric, en el document ambiental s'estableixen un conjunt de mesures per minimitzar l'impacte derivat. Entre les mesures previstes, es destaca assegurar una correcta impermeabilització de les zones auxiliars d'obra i extremar les mesures de precaució per l'abocament d'hidrocarburs, entre d'altres. Per tant, tenint en compte l'absència de cap espai fluvial d'interès i les mesures previstes, no es fa cap consideració sobre la qüestió, tenint en compte, a més, que un cop executat el Projecte, se solucionaran els problemes d'abocament d'aigües residuals que es produeixen actualment.

En relació amb la vegetació, segons la documentació ambiental només es preveu la tala d'algun arbre al principi de l'obra, especialment d'una robínia, que, com que és una espècie invasora, es considera una actuació positiva. D'altra banda, s'assegura que les zones d'abassegament temporal se situaran dins de la mateixa pista sense afectar la vegetació del voltant. Pel que fa a les mesures, a banda de delimitar la zona d'actuació per tal que se situï fora de l'espai protegit, cal regar la vegetació circumdant periòdicament per eliminar la pols acumulada. Així mateix, durant les tasques de seguiment, s'ha de comprovar que es conservi la vegetació de la zona. Per tant, ateses les mesures preventives, correctores i de seguiment definides, l'impacte sobre la vegetació serà assumible. Sens perjudici de l'anterior, si durant l'execució de les obres es detecta la presència de qualsevol espècie de caràcter invasor cal suprimir-la.

Pel que fa a la fauna, tot i que no es preveuen impactes, el document ambiental incorpora un conjunt de mesures per evitar la potencial afecció, com minimitzar la superfície d'ocupació i limitació de les obres i aplicar totes les mesures preventives a la resta de vectors ambientals. Per tant, no es fa cap consideració sobre aquesta qüestió.

En relació amb la permeabilitat i estabilitat del sòl, segons la documentació ambiental, l'impacte sobre la geologia i el relleu es considera poc destacable ja que les terres que es treguin per fer la rasa s'aprofitaran per al mateix anivellament de la pista, sense augmentar el risc d'erosió del terreny. Així mateix, en el condicionament del camí d'accés no s'ampliarà la secció, ni es llençaran terres o restes vegetals sobre els talussos. A més, el document ambiental estableix mesures per minimitzar l'afecció a la geologia i al terreny, fet que es valora favorablement.

Quant al medi atmosfèric, en la documentació ambiental s'estableixen un conjunt de mesures per reduir la concentració de les partícules de pols, les quals es valoren favorablement. Sens perjudici de l'anterior, i com que Sant Cugat del Vallès s'inclou dins d'una zona de protecció especial de l'ambient atmosfèric, es recorda que durant l'execució de les obres s'ha de donar compliment a les determinacions que estableix l'Acord GOV/127/2014, de 23 de setembre, pel qual s'aprova el Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire a les zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric. Concretament, s'ha de donar compliment a les accions corresponents a: E20 Adequació de les serres radials en el tall de peces a l'exterior, E21 Millora de la recollida de runes i residus de la construcció, i E22 Ambientalitzar obres i maquinària.

Pel que fa al vector llum, segons l'informe del Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica, de 3 d'agost de 2018, no és necessari sotmetre el Projecte al procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, i, per tant, no es fan consideracions, ja que les obres es faran de dia.

Respecte al paisatge, tal com figura en la documentació ambiental, es restauraran les zones afectades tant per l'execució de les obres com per l'abassegament de materials. Així mateix, s'ha d'evitar alterar la vegetació perimetral al camí i cal aplicar un tractament tou a partir dels materials presents a la zona per maximitzar-ne la integració. Tal com es pot constatar en el pressupost aportat, s'estabilitzarà mecànicament l'esplanada sense aplicar un tractament superficial que impliqui la pavimentació, fet que es valora favorablement.

No obstant això, cal tenir en compte el criteri establert en el CPRMB per a la unitat 19 Serra de Collserola, en el sentit de disminuir el risc d'incendi forestal associat a les masses forestals no protegides. Per tant, es reitera la necessitat de donar compliment a les consideracions efectuades en l'informe del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola pel que fa les mesures de prevenció del risc d'incendi forestal.

Atès el que s'ha esmentat anteriorment, cal palesar que el Projecte de referència soluciona els problemes d'abocament d'aigües residuals del sector D Can Cortés amb un impacte mínim sobre el Parc Natural de la Serra de Collserola i l'espai homònim de la xarxa Natura, ja que en el document ambiental s'incorpora un conjunt de mesures preventives, correctores i de seguiment que minimitzaran els impactes derivats.

 

—6 Resolució

En conseqüència, considerant la documentació presentada, les respostes rebudes a les consultes formulades, així com els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental, relatius a les característiques del Projecte, la seva ubicació i les característiques del potencial impacte, i a proposta de l'Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental a Barcelona,

 

Resolc:

 

Primer

Emetre l'informe d'impacte ambiental sobre el Projecte de substitució del col·lector i sistema de tractament d'aigües residuals del sector D de Can Cortés, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès, pel qual es determina que el Projecte no s'ha de sotmetre a una avaluació d'impacte ambiental ordinària, atès que l'actuació prevista no té efectes significatius en el medi ambient.

 

Segon

Incloure les condicions addicionals següents:

a) Cal allunyar tant com es pugui l'estació depuradora del límit de la xarxa Natura 2000 i així evitar la potencial afecció d'aquests terrenys catalogats com a conseqüència de l'efecte de vora.

b) Cal donar compliment a les consideracions establertes en l'informe emès pel Consorci esmentat, de 19 de juliol de 2018, i aprovat per Decret de la vice-presidenta executiva el 26 de juliol de 2018.

c) Cal donar compliment a les determinacions que estableix l'Acord GOV/127/2014, de 23 de setembre, pel qual s'aprova el Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire a les zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric.

d) Cal donar compliment a les mesures i les indicacions ambientals establertes en el document ambiental aportat.

 

Tercer

Finalitzades les obres, el promotor haurà de presentar a l'Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona del Departament de Territori i Sostenibilitat un informe final, signat per la direcció ambiental de l'obra, que verifiqui el compliment de les mesures correctores i les condicions que estableixen el document ambiental i la present Resolució.

 

Quart

Traslladar aquesta Resolució a l'Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona perquè la notifiqui a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

 

D'acord amb el que estableix l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, aquest informe d'impacte ambiental s'ha de fer públic mitjançant la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a la seu electrònica del Departament de Territori i Sostenibilitat.

De conformitat amb l'article 47.6 de la Llei d'avaluació ambiental, l'informe d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs sens perjudici dels que corresponguin en via administrativa o judicial davant l'acte, si escau, d'autorització del Projecte.

 

Barcelona, 4 d'octubre de 2018

 

Ferran Miralles i Sabadell

Director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural

Amunt