Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Resolució

  • Data del document 30/01/2018

  • Número del document CLT/0143/2018

  • Número de control 18036039

  • Organisme emissor Departament de Cultura

    CVE CVE-DOGC-A-18036039-2018

Dades del DOGC
  • Número 7553

  • Data 07/02/2018

  • Secció DISPOSICIONS

Descriptors relacionats
Matèries Organismes
Autenticitat i integritat
Lupa
Accedeix a la cerca

RESOLUCIÓ CLT/143/2018, de 30 de gener, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.


L'ús del català en els àmbits socioeconòmic, tècnic i científic requereix l'elaboració i la difusió dels recursos terminològics que permeten designar i definir els nous conceptes que es posen en circulació a la nostra societat.

L'article 12.3 del Decret 108/2006, de 25 d'abril, pel qual s'aprova la modificació dels Estatuts del Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT, estableix que el TERMCAT ha de difondre periòdicament els termes procedents dels treballs de normalització formal que hagin estat aprovats pel Consell Supervisor, que tenen caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

L'article 68.1.j) del Decret 304/2011, de 29 de març, de reestructuració del Departament de Cultura, estableix que correspon a la Direcció General de Política Lingüística impulsar i coordinar, a través del Centre de Terminologia TERMCAT, les activitats terminològiques relacionades amb la llengua catalana i vetllar per la difusió i l'aplicació de la terminologia que elabora aquest centre.

L'article 2.3 del Decret 107/1987, de 13 de març, pel qual es regula l'ús de les llengües oficials per part de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, estableix que en l'ús del català l'Administració de la Generalitat ha d'emprar els termes normalitzats pel Centre de Terminologia TERMCAT per designar en aquesta llengua els conceptes a què es refereixen.

D'acord amb els preceptes esmentats,

 

Resolc:

 

—1 Donar publicitat als termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT durant el segon quadrimestre de 2017, que apareixen a l'annex d'aquesta Resolució, els quals s'acompanyen de les definicions i d'equivalències en altres llengües.

 

—2 En virtut del Decret 107/1987, de 13 de març, l'Administració de la Generalitat ha d'emprar els termes de l'annex per designar en català els conceptes a què es refereixen en la seva documentació tècnica i administrativa.

 

Barcelona, 30 de gener de 2018

 

Ester Franquesa i Bonet

Directora general de Política Lingüística

 

 

Annex

Termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT en el període indicat a l'apartat 1.

 

Qualsevol comentari sobre els termes d'aquest annex es pot adreçar al TERMCAT (Mallorca, 272, 1r, Barcelona).

 

 

Mediació. Resolució alternativa de conflictes

 

acord restauratiu n m

 

es acuerdo restaurativo n m

fr acord restauratif n m

it accordo riparativo n m

en restorative agreement n

 

Acord a què arriben la víctima d'una acció penal, l'infractor i, si escau, altres membres de la comunitat afectats pel fet delictiu després de participar en un procés restauratiu.

 

 

adjudicació n f

 

es adjudicación n f; adjudication n f

fr adjudication n f

en adjudication n

 

Procediment de resolució alternativa de conflictes, pactat sovint com a solució prèvia a un arbitratge, en què un tercer imparcial i expert en la matèria objecte de controvèrsia, després d'examinar i analitzar els fets, estableix les responsabilitats de cadascuna de les parts i les conseqüències que han d'assumir, les quals són de compliment obligatori en l'àmbit contractual.

 

Nota: L'adjudicació es fa servir fonamentalment en el sector de la construcció, però és aplicable a qualsevol àmbit mercantil.

 

 

aproximació judicial n f

 

es alquiler de juez n m; judicial appraisal n m; rent a judge n m; valoración judicial n f

it noleggio di un giudice n m

en judicial appraisal n; rent a judge n

 

Procediment de resolució alternativa de conflictes en què un jutge jubilat designat per les parts emet un dictamen sobre el cas objecte de controvèrsia, després d'examinar els fets i analitzar els arguments de cadascuna, amb la finalitat de donar a conèixer la sentència més probable si la qüestió arribés als tribunals.

 

Nota: En l'aproximació judicial les parts acorden, prèviament, la forma, l'extensió i el caràcter vinculant o no del dictamen.

 

 

arbitratge mediació n m

sin. compl. arb-med n m

 

es arb-med n m; arbitraje y mediación n m; arbitraje-mediación n m; arbmed n m

fr arb-med n m; arbitrage-médiation n m

it arb-med n m; arbitrato-mediazione n m

en arb-med n; arbitration/mediation n; arbitration-mediation n

 

Procediment de resolució alternativa de conflictes en què les parts pacten sotmetre el conflicte primer a un arbitratge i després a una mediació, de manera que el resultat de l'arbitratge només es dona a conèixer i adquireix validesa si no s'arriba a un acord a través de la mediació.

 

Nota: L'arbitratge mediació va ser creat amb la voluntat d'evitar els problemes de parcialitat i manca de neutralitat que pot generar la mediació arbitratge quan és un mateix professional qui duu a terme la mediació i l'arbitratge.

 

 

avaluació experta preliminar n f

 

es evaluación neutral inicial n f; evaluación neutral preliminar n f; evaluación neutral previa n f

fr évaluation préliminaire neutre n f

it valutazione preliminare n f

en early neutral evaluation n

 

Procediment de resolució alternativa de conflictes en què un tercer imparcial i expert en la matèria objecte de controvèrsia emet una valoració no vinculant del cas, després d'analitzar els fets, les proves i la legislació, amb suggeriments per a resoldre'l i amb una anticipació de la sentència més probable si la qüestió arribés als tribunals.

 

 

cafè conversa n m

 

es café conversación n m; café del conocimiento n m; café del mundo n m; café mundial n m;

red de conversaciones n f; world café n m

fr café du savoir n m

en knowledge café n; world café n; knowledge cafe n; world cafe n

 

Metodologia de treball col·laboratiu consistent a reunir en un espai acollidor persones expertes o interessades en un tema determinat perquè dialoguin de manera distesa en petits grups, a partir de preguntes prèviament formulades pels organitzadors i en diferents rondes en què els participants van canviant de grup, amb l'objectiu de fomentar el diàleg, crear nous enfocaments sobre la matèria i, en general, compartir coneixement i promoure la innovació.

 

Nota: 1. El cafè conversa té cinc components bàsics: 1) un espai confortable, semblant a una cafeteria; 2) un amfitrió, que dona la benvinguda als participants i contextualitza la trobada; 3) diferents rondes de conversa en petit grup; 4) diverses preguntes, per a fomentar la conversa, i 5) una posada en comú final, destinada a extreure els resultats de la trobada.

 

2. El cafè conversa va ser ideat pels experts nord-americans en estratègia i comunicació Juanita Brown i David M. Isaacs.

 

3. Aquesta metodologia de treball es coneix sovint amb la forma The World Café, que és una marca registrada.

 

 

cercle restauratiu n m

 

es círculo restaurativo n m

fr cercle restauratif n m

en restorative circle n

 

Pràctica restaurativa que dona veu a tots els membres de la comunitat que ho desitgen per trobar acords davant d'un problema, amb l'objectiu de construir relacions de confiança que reforcin el grup a llarg termini.

 

 

comissió de conflictes n f

 

es comisión de conflictos n f; comisión de resolución de conflictos n f; junta de controversias n f;

mesa de controversias n f

fr commission de règlement des différends n f

en dispute adjudication board n; dispute board n; dispute resolution board n; dispute review board n

 

Grup de persones alienes a un projecte, però amb coneixements en la matèria, que les parts que hi intervenen nomenen abans d'iniciar-lo amb l'objectiu que, des de la independència i la neutralitat, puguin plantejar solucions en cas de conflicte.

 

Nota: 1. El recurs a una comissió de conflictes és un procediment de resolució alternativa de conflictes. Segons l'acord de les parts, les solucions plantejades per aquesta comissió poden tenir caràcter vinculant o no.

 

2. Els equivalents anglesos dispute adjudication board i dispute review board no tenen un valor genèric, sinó que designen, respectivament, la comissió de conflictes que emet decisions de caràcter vinculant i la comissió de conflictes que emet únicament recomanacions.

 

 

comitè d'experts n m

 

es multi-step wise men n m

en mutual escalation n; progressive negotiation n; wise man approach n; wise man procedure n

 

Procediment de resolució alternativa de conflictes en l'àmbit empresarial en què un comitè de treballadors experimentats de cadascuna de les parts, aliens al conflicte, intenta que s'arribi a un acord en un temps determinat, al final del qual, si l'acord no es produeix, el conflicte es dirimeix per un altre procediment, sovint l'arbitratge.

 

 

confiabilitat n f

 

es confiabilidad n f

fr fiabilité n f

it affidabilità n f

en reliability n

 

Qualitat d'un mediador en qui es pot confiar o que inspira confiança.

 

 

de guanyar-guanyar adj

 

es de ganar-ganar adj; ganar-ganar adj

fr gagnant-gagnant adj

it vincente-vincente adj

en win-win adj

 

Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades.

 

Nota: De vegades també s'utilitza la forma guanyar-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades.

 

 

de guanyar-perdre adj

 

es de ganar-perder adj; ganar-perder adj

fr gagnant-perdant adj

it vincente-perdente adj

en win-lose adj

 

Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori només per a una de les parts implicades.

 

Nota: 1. Referida a un acord, la forma de guanyar-perdre (i els equivalents corresponents en la resta de llengües) pot considerar-se sinònima de la forma de perdre-guanyar. Referida, en canvi, a una estratègia de negociació, la forma de guanyar-perdre s'aplica a l'actitud de qui intenta imposar els propis arguments sense tenir en compte els de l'altra part, amb l'objectiu de sortir-ne beneficiat, mentre que la forma de perdre-guanyar s'aplica a l'actitud de qui s'acomoda als desitjos de l'altra part a fi d'evitar l'enfrontament.

 

2. De vegades també s'utilitza la forma guanyar-perdre com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori només per a una de les parts implicades.

 

 

de perdre-guanyar adj

 

es de perder-ganar adj; perder-ganar adj

fr perdant-gagnant adj

it perdente-vincente adj

en lose-win adj

 

Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a una de les parts implicades.

 

Nota: 1. Referida a un acord, la forma de perdre-guanyar (i els equivalents corresponents en la resta de llengües) pot considerar-se sinònima de la forma de guanyar-perdre. Referida, en canvi, a una estratègia de negociació, la forma de perdre-guanyar indica una actitud d'acomodar-se als desitjos de l'altra part a fi d'evitar l'enfrontament, mentre que la forma de guanyar-perdre indica una actitud d'intentar imposar els propis arguments sense tenir en compte els de l'altra part, amb l'objectiu de sortir-ne beneficiat.

 

2. De vegades també s'utilitza la forma perdre-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, per a fer referència a una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a una de les parts implicades.

 

 

de perdre-perdre adj

 

es de perdre-perdre adj; perder-perder adj

fr perdant-perdant adj

it perdente-perdente adj

en lose-lose adj

 

Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a totes les parts implicades.

 

Nota: De vegades també s'utilitza la forma perdre-perdre com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta negatiu o insatisfactori per a totes les parts implicades.

 

 

diplomàcia multivia n f

 

es diplomacia de vías múltiples n f; diplomacia multirrumbo n f; diplomacia multivía n f;

diplomacia multivial n f; diplomacia paralela n f

fr diplomatie à voies multiples n f; diplomatie démultipliée n f; diplomatie officieuse n f

it diplomazia multilivello n f

en multitrack diplomacy n; multi-track diplomacy n

 

Model teòric de negociació i mediació per a processos de pau i de regularització de conflictes que preveu la intervenció activa en el procés de representants de les diferents institucions i comunitats que hi poden estar implicades, a més dels negociadors oficials o governamentals, prenent com a base la idea que les relacions es conformen per mitjà d'una xarxa complexa de persones, institucions i comunitats diferents.

 

Nota: 1. La diplomàcia multivia preveu, específicament, la representació en el procés de negociació de nou ens o activitats: 1) la diplomàcia governamental; 2) les organitzacions no governamentals i els professionals de la resolució de conflictes; 3) el món empresarial i dels negocis; 4) els particulars; 5) el món de la recerca, la formació i l'educació; 6) l'activisme; 7) les comunitats religioses i espirituals; 8) les fundacions i la filantropia, i 9) els mitjans de comunicació i l'opinió pública.

 

2. La diplomàcia multivia va ser dissenyada per Louise Diamond i John W. McDonald l'any 1991, amb la voluntat d'obrir les negociacions per a la resolució de conflictes a altres actors, a més dels estatals o governamentals.

 

 

entrampament n m

 

es entrampamiento n m

en entrapment n

 

Situació en què es troba la part d'un conflicte que es manté ferma en la tria del mitjà escollit inicialment per a resoldre'l, malgrat la percepció que no li permetrà posar-hi fi, fonamentalment per a justificar els recursos econòmics i d'altra mena que hi ha invertit.

 

Nota: Per extensió, la forma entrampament també fa referència a la fase d'escalada d'un conflicte derivada de l'entrampament d'una de les parts, o de totes dues.

 

 

estratègia suscitadora n f

 

es estrategia elitiva n f; estrategia inspiradora n f

en elicitive strategy n

 

Estratègia d'intervenció basada en preguntes suscitadores que té per objectiu transformar la manera d'abordar un conflicte.

 

 

GRIT n m/f

sin. compl. reducció recíproca i gradual de la tensió n f

 

es GRIT n m/f; reciprocidad graduada en la reducción de la tensión n f

fr GRIT n f; stratégie des échanges gradués n f

en gradual reduction in tension n; graduated reciprocation in tension reduction n; GRIT n

 

Mètode de negociació consistent a fer, una de les parts, una concessió unilateral que l'altra no espera en un moment en què les posicions estan estancades, amb l'objectiu de reduir la tensió i aconseguir que l'altra part faci també, posteriorment, una concessió, i així successivament fins a arribar a un acord.

 

Nota: La forma GRIT és una sigla corresponent a la denominació anglesa graduated reciprocation in tension reduction (o a la variant gradual reduction in tension), encunyada pel psicòleg nord-americà Charles Egerton Osgood (1916-1991) durant la Guerra Freda.

 

 

justícia restaurativa n f

sin. compl. justícia reparadora n f

 

es justicia reparadora n f; justicia restaurativa n f

fr justice réparatrice n f; justice restauratrice n f

it giustizia riparativa n f

en restorative justice n

 

Paradigma de justícia centrat a millorar la relació entre les parts en conflicte per mitjà del reforç dels vincles afectius, la compensació del dany causat a les víctimes en casos de delicte i, en la mesura possible, la restitució de les relacions personals malmeses.

 

Nota: 1. La justícia restaurativa proposa una concepció del delicte i una manera de respondre-hi diferents de la justícia tradicional, centrada en la vulneració de la llei.

 

2. Formen part de la justícia restaurativa els processos restauratius i les pràctiques restauratives.

 

3. La forma justícia restaurativa és la denominació més utilitzada actualment en català. La forma justícia reparadora és la denominació utilitzada tradicionalment.

 

 

mediació arbitratge n f

sin. compl. med-arb n m

 

es med-arb n m; medarb n m; mediación y arbitraje n f; mediación-arbitraje n f

fr med-arb n m; med/arb n m; méd-arb n m; médiation-arbitrage n f

it med-arb n m; mediazione-arbitrato n f

en med-arb n; med/arb n; mediation-arbitration n; mediation/arbitration n

 

Procediment de resolució alternativa de conflictes en què les parts pacten sotmetre el conflicte primer a una mediació i després a un arbitratge si no arriben a un acord a través de la mediació.

 

Nota: Es recomana que en la mediació arbitratge participin sempre dos professionals diferents, a fi de preservar la imparcialitat i la neutralitat: un professional que condueixi la mediació i un altre que dugui a terme l'arbitratge, en cas que calgui. De vegades, malgrat tot, sovint per motius econòmics, les parts autoritzen que sigui un únic professional qui condueixi tot el procediment.

 

 

mediació en projectes n f

 

es mediación en proyectos n f

fr médiation de projets n f

en contracted mediation n; project mediation n

 

Intervenció mediadora de caràcter preventiu aplicada a la gestió d'un projecte, en què un mediador acompanya l'equip responsable, especialment en la fase de presa de decisions, i l'ajuda a gestionar les relacions entre els membres de l'equip i a identificar possibles conflictes, amb l'objectiu d'evitar un encariment de costos econòmics i de temps.

 

Nota: La mediació en projectes no és una mediació pròpiament dita, sinó un assessorament preventiu.

 

 

mentoria de conflictes n f

 

es conflict mentoring n m

 

Mètode preventiu de gestió de conflictes dins l'àmbit de les organitzacions consistent a ensenyar a capitalitzar el conflicte, en comptes d'evitar-lo, amagar-lo o eliminar-lo.

 

Nota: La mentoria de conflictes és un mètode dissenyat pel professor i consultor català Tino Prat Casado. La forma anglesa conflict mentoring, amb què es coneix habitualment, és el nom enregistrat per l'autor per a referir-s'hi.

 

 

minijudici n m

 

es minijuicio n m; miniproceso n m; pequeño juicio n m

fr mini-procès n m

it mini-processo n m

en executive tribunal n; minitrial n; mini-trial n

 

Procediment de resolució alternativa de conflictes en què un òrgan constituït per alts directius de cadascuna de les parts en conflicte, habitualment reforçat amb un mediador o un expert neutral, negocia una solució fonamentada després d'examinar els fets i d'escoltar representants de cada part.

 

Nota: Els minijudicis són especialment habituals en l'àmbit empresarial, on pretenen implicar els directius en la solució negociada de les disputes. Les parts negocien, prèviament, tots els termes del procediment (durada, composició de l'òrgan negociador, confidencialitat, despeses, etc.).

 

 

missatge en primera persona n m

 

es mensaje en primera persona n m

fr message à la première personne n m

it messagio in prima persona n m

en I-message n

 

Missatge que expressa els sentiments, les emocions i els desitjos de qui l'emet, sense valorar el que són, el que fan o el que diuen els altres, que sol esdevenir una eina per a promoure l'empatia de l'altra part i evitar l'escalada del conflicte.

 

Nota: És un missatge en primera persona, per exemple, "No em sento comprès", a diferència de "No em comprens".

 

 

peritatge extrajudicial n m

 

es peritaje n m; peritaje extrajudicial n m

en expert assessment n; expert determination n; expert fact-finding n; neutral fact finding n

 

Procediment de resolució alternativa de conflictes en què un tercer imparcial i expert en la matèria objecte de controvèrsia emet un informe amb valoracions i conclusions sobre el cas després d'examinar els fets i escoltar les parts.

 

Nota: 1. L'informe de l'expert d'un peritatge extrajudicial pot ser vinculant o no, segons hagin convingut les parts.

 

2. La denominació anglesa expert determination designa, específicament, el peritatge extrajudicial de caràcter vinculant, i la denominació expert assessment, el peritatge extrajudicial de caràcter no vinculant.

 

 

peritatge extrajudicial conjunt n m

 

es joint fact-finding n m

fr recherce conjointe des faits n f

en joint fact-finding n

 

Peritatge extrajudicial en què intervenen diversos experts aportats per les parts, els quals emeten un informe conjunt.

 

 

posar-se en la pell de l'altre v intr pron

 

es ponerse en el lugar del otro v intr pron; ponerse en la piel del otro v intr pron;

ponerse en los zapatos del otro v intr pron

fr mettre dans la peau de l'autre, se v intr pron

it mettersi nei panni dell'altro v intr pron

en put in someone's shoes, to v intr; walk a mile in someone's shoes, to v intr

 

Imaginar-se, una de les parts, que es troba en la situació de l'altra, amb l'objectiu de sortir de la pròpia percepció i entendre els sentiments, els pensaments i la percepció de l'altre, i, en general, de potenciar l'empatia.

 

Nota: 1. Per a fer que una de les parts es posi en la pell de l'altra, el mediador sol recórrer a la formulació de preguntes circulars.

 

2. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació posar-se a la pell de l'altre.

 

 

pràctica restaurativa n f

 

es práctica restaurativa n f

fr pratique réparatrice n f; pratique restaurative n f

en restorative practice n

 

Pràctica pròpia de la justícia restaurativa que s'aplica en la prevenció, la detecció, la gestió o la resolució de situacions de conflicte o de problemes d'àmbit i tipologia diversos.

 

Nota: Són tipus de pràctiques restauratives el cercle restauratiu i la reunió restaurativa.

 

 

pregunta suscitadora n f

 

es pregunta elitiva n f; pregunta inspiradora n f

en elicitive question n

 

Pregunta oberta que permet expressar lliurement pensaments i opinions i, alhora, convida a reflexionar sobre elements importants relacionats amb el conflicte.

 

Nota: Les preguntes suscitadores es formulen especialment en el marc d'una estratègia suscitadora.

 

 

preservació de la imatge n f

 

es preservación de la imagen n f; salvaguarda de la imagen n f

en face saving n; saving face n

 

Protecció que fa un mediador de l'estima, la imatge pública, el reconeixement social, la reputació i l'autoestima de les parts en conflicte evitant les situacions incòmodes o compromeses.

 

 

procés restauratiu n m

 

es proceso restaurativo n m

fr processus restauratif n m

en restorative process n

 

Procés propi de la justícia restaurativa en què la víctima, l'infractor i, si escau, altres membres de la comunitat afectats per un delicte participen conjuntament i d'una manera activa, amb l'ajuda d'un facilitador, en la resolució de les qüestions derivades del fet delictiu.

 

Nota: Un procés restauratiu dona lloc a un acord restauratiu.

 

 

pujar al terrat v intr

 

es salir al balcón v intr

fr monter au balcon v intr; sortir le nez du guidon v intr

it andare al balcone v intr

en go to the balcony, to v intr

 

Distanciar-se del conflicte per a avaluar-lo amb més tranquil·litat i objectivitat, a fi d'obtenir una nova perspectiva que ajudi a resoldre'l d'una manera constructiva i satisfactòria per a totes les parts implicades.

 

Nota: La forma anglesa go to the balcony (literalment, "pujar al galliner (d'un teatre)"), que ha originat les denominacions en les altres llengües, va ser encunyada pel negociador i mediador nord-americà William Ury.

 

 

resolució alternativa de conflictes n f

sigla ADR n f

 

es resolución alternativa de conflictos n f; resolución alternativa de disputas n f;

resolución alternativa de litigios n f; ADR n f

fr mode alternatif de règlement des conflits n m; mode substitutif de résolution des différends n m;

règlement alternatif de conflits n m; ADR n m; MARC n m; MSRD n m

en alternative dispute resolution n; ADR n

 

Resolució de conflictes sense intervenció judicial.

 

Nota: 1. Els procediments de resolució alternativa de conflictes més habituals són l'arbitratge, la conciliació i la mediació.

 

2. La sigla ADR correspon a la denominació anglesa alternative dispute resolution. Per extensió, aquesta sigla també s'utilitza sovint, tant en masculí com en femení, amb el sentit de 'procediment de resolució alternativa de conflictes' (per exemple, "L'arbitratge és un ADR" o "Les ADR més habituals són l'arbitratge, la conciliació i la mediació").

 

 

resolució de conflictes en línia n f

sigla ODR n f

 

es resolución de conflictos en línea n f; resolución de disputas en línea n f; ODR n f

fr règlement des litiges en ligne n m; règlement en ligne des conflits n m; règlement en ligne des litiges n m;

résolution des conflits en ligne n f

en online dispute resolution n; ODR n

 

Resolució alternativa de conflictes que es duu a terme mitjançant l'ús d'Internet i de les tecnologies de la informació i la comunicació.

 

Nota: La sigla ODR correspon a la denominació anglesa online dispute resolution. Per extensió, aquesta sigla també s'utilitza sovint, tant en masculí com en femení, amb el sentit d'un procediment de resolució alternativa de conflictes que compleix aquestes característiques (per exemple, "Els ODR ofereixen suport tècnic per a la resolució de conflictes" o "Les ODR nomes difereixen de les ADR per la manera en què es desenvolupen".

 

 

restauratiu -iva adj

sin. compl. reparador -a adj

 

es reparador -ra adj; reparativo -va adj; restaurador -ra adj; restaurativo -va adj

fr réparateur -trice adj; restaurateur -trice adj

en restorative adj

 

Dit de l'actuació o la solució jurídica que té com a objectiu millorar la relació entre les parts en conflicte reforçant-ne els vincles afectius, compensant el dany causat a les víctimes en casos de delicte i, en la mesura possible, restituint les relacions personals malmeses.

 

Nota: L'adjectiu restauratiu -iva és el més utilitzat actualment en català; s'utilitza en denominacions com ara acord restauratiu, cercle restauratiu, pràctica restaurativa i procés restauratiu. L'adjectiu restaurador -a és l'utilitzat tradicionalment; s'utilitza, per exemple, en la denominació justícia reparadora, sinònima de justícia restaurativa.

 

 

reunió restaurativa n f

 

es encuentro restaurativo n m; reunión restaurativa n f

en conferencing n

 

Pràctica restaurativa utilitzada en l'àmbit penal consistent a reunir, a més de l'infractor i la víctima del delicte, altres persones del seu entorn proper, que els fan de xarxa de suport, o altres membres de la comunitat, a fi que tots els implicats puguin participar en el procés de presa de decisió sobre la millor manera de respondre al fet delictiu.

 

Nota: Les reunions restauratives són originàries de Nova Zelanda.

 

 

sessió individual n f

sin. compl. caucus n m

 

es caucus n m; sesión individual n m; sesión privada n f

fr caucus n m; entretien séparé n m; rencontre individuel n m; séance individuelle n f

it caucus n m; incontro riservato n m; sessione privata n f

en caucus n

 

Sessió que el mediador manté amb cadascuna de les parts per separat dins un procés de mediació, ja sigui perquè ho considera convenient o perquè ho demana una de les parts.

 

Nota: La sessió individual, pel seu caràcter privat, facilita que les parts s'expressin lliurement, sense cohibició.

 

 

síndic de greuges | síndica de greuges n m, f

sin. compl. defensor | defensora n m, f

 

es defensor | defensora n m, f; síndico | síndica n m, f

fr défenseur | défenseuse n m, f; médiateur | médiatrice n m/f; protecteur | protectrice n m, f

en ombudsman [m] | ombudswoman [f] n

 

Persona designada per una entitat, una empresa o una institució per a defensar els interessos, els drets i les llibertats d'un col·lectiu amb qui aquesta mateixa entitat, empresa o institució té relació o al qual proveeix serveis.

 

Nota: 1. El síndic de greuges no soluciona problemes concrets, sinó que emet recomanacions i proposa polítiques que permetin rectificar el problema perquè no es torni a produir.

 

2. Pel que fa a l'administració, són exemples de síndics de greuges el síndic de greuges de Catalunya, el síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, el síndic de greuges de les Illes Balears, el justícia d'Aragó i el raonador del ciutadà a Andorra, que defensen els ciutadans d'aquestes comunitats davant d'una possible mala praxi de l'administració pública corresponent; igualment, pel que fa a les entitats i empreses, són exemples de síndics de greuges el síndic de greuges d'una universitat, el defensor del client i el defensor del lector, que defensen els interessos dels estudiants, els clients o els lectors, com a col·lectiu, davant de qui els nomena.

 

 

sintonia n f

 

es rapport n m; sincronía interaccional n f

fr rapport n m

it rapport n m

en rapport n

 

Interacció social que es produeix entre dues o més persones quan senten que entre elles hi ha una bona entesa psicològica i emocional, construïda a partir de la confiança, la comoditat i la comprensió.

 

Nota: 1. Poden ser mostres de sintonia l'atenció recíproca, la positivitat o, fins i tot, la sincronització del llenguatge corporal.

 

2. En mediació, la sintonia entre el mediador i el mediat és la màxima expressió de l'empatia.

 

 

Ornitologia

 

araçarí bandat n m

 

es arasarí fajado n m

fr araçari multibande n m

en many-banded araçari n

de Doppelbindenarassari n m

nc Pteroglossus pluricinctus

 

Taxonomia: Piciformes > Ramfàstids > Pteroglossus

 

 

araçarí becclar n m

 

es arasarí piquipálido n m

fr araçari à bec clair n m

en pale-billed araçari n

de Hellschnabelarassari n m

nc Pteroglossus erythropygius

 

Taxonomia: Piciformes > Ramfàstids > Pteroglossus

 

 

araçarí becmarcat n m

 

es arasarí marcado n m

fr araçari marqué n m

en lettered araçari n

de Schriftarassari n m

nc Pteroglossus inscriptus

 

Taxonomia: Piciformes > Ramfàstids > Pteroglossus

 

 

araçarí collbrú n m

 

es arasarí caripardo n m

fr araçari à oreillons roux n m

en chestnut-eared araçari n

de Braunohrarassari n m

nc Pteroglossus castanotis

 

Taxonomia: Piciformes > Ramfàstids > Pteroglossus

 

 

araçarí collnegre n m

 

es arasarí cuellinegro n m

fr araçari grigri n m

en black-necked araçari n

de Schwarzkehlarassari n m

nc Pteroglossus aracari

 

Taxonomia: Piciformes > Ramfàstids > Pteroglossus

 

 

araçarí collroig occidental n m

 

es arasarí cuellirojo occidental n m

fr araçari de Sturm n m

en Western red-necked araçari n

de West-Rotnackenarassari n m

nc Pteroglossus sturmii

 

Taxonomia: Piciformes > Ramfàstids > Pteroglossus

 

 

araçarí collroig oriental n m

 

es arasarí cuellirrojo oriental n m

fr araçari à double collier n m

en Eastern red-necked araçari n

de Ost-Rotnackenarassari n m

nc Pteroglossus bitorquatus

 

Taxonomia: Piciformes > Ramfàstids > Pteroglossus

 

 

araçarí cresp n m

 

es arasarí crespo n m

fr araçari de Beauharnais n m

en curl-crested araçari n

de Krauskopfarassari n m

nc Pteroglossus beauharnaesii

 

Taxonomia: Piciformes > Ramfàstids > Pteroglossus

 

Nota: El nom específic cresp fa referència al plomatge arrissat, formant ondes molt petites, que presenta aquesta espècie al cap.

 

 

araçarí d'Azara n m

 

es arasarí de Azara n m

fr araçari d'Azara n m

en ivory-billed araçari n

de Rotkropfarassari n m

nc Pteroglossus azara

 

Taxonomia: Piciformes > Ramfàstids > Pteroglossus

 

Nota: El nom específic d'Azara fa referència al naturalista espanyol Félix Manuel de Azara (1742-1821).

 

 

araçarí daurat n m

 

es arasarí banana n m

fr toucan de Baillon n m

en saffron toucanet n

de Goldtukan n m

nc Pteroglossus bailloni

 

Taxonomia: Piciformes > Ramfàstids > Pteroglossus

 

 

araçarí de collar n m

 

es arasarí acollarado n m

fr araçari à collier n m

en collared araçari n

de Halsbandarassari n m

nc Pteroglossus torquatus

 

Taxonomia: Piciformes > Ramfàstids > Pteroglossus

 

 

araçarí de Frantzius n m

 

es arasarí piquinaranja n m

fr araçari de Frantzius n m

en fiery-billed araçari n

de Feuerschnabelarassari n m

nc Pteroglossus frantzii

 

Taxonomia: Piciformes > Ramfàstids > Pteroglossus

 

 

araçarí de Humboldt n m

 

es arasarí de Humboldt n m

fr araçari de Humboldt n m

en Humboldt's araçari n

de Humboldtarassari n m

nc Pteroglossus humboldti

 

Taxonomia: Piciformes > Ramfàstids > Pteroglossus

 

Nota: El nom específic de Humboldt fa referència al científic i explorador alemany Alexander von Humboldt (1769-1859).

 

 

araçarí sanguini n m

 

es arasarí sanguíneo n m

fr araçari à bec maculé n m

en stripe-billed araçari n

de Chocóarassari n m

nc Pteroglossus sanguineus

 

Taxonomia: Piciformes > Ramfàstids > Pteroglossus

 

Nota: El nom específic sanguini fa referència al plomatge de color vermell del dors d'aquesta espècie.

 

 

araçarí verd n m

 

es arasarí verde n m

fr araçari vert n m

en green araçari n

de Grünarassari n m

nc Pteroglossus viridis

 

Taxonomia: Piciformes > Ramfàstids > Pteroglossus

 

 

aratinga jandaia n f

 

es aratinga jandaya n f

fr conure jandaya n f

en jandaya parakeet n

de Jendayasittich n m

nc Aratinga jandaya

 

Taxonomia: Psitaciformes > Psitàcids > Aratinga

 

 

aratinga nyandai n f

 

es aratinga ñanday n f

fr conure nanday n f

en nanday parakeet n

de Nandaysittich n m

nc Aratinga nenday

 

Taxonomia: Psitaciformes > Psitàcids > Aratinga

 

 

astor taixiró n m

 

es azor tachiro n m

fr autour tachiro n m

en African goshawk n

de Afrikahabicht n m

nc Accipiter tachiro

 

Taxonomia: Accipitriformes > Accipítrids > Accipiter

 

 

blauet menínting n m

 

es martín pescador meninting n m

fr martin-pêcheur méninting n m

en blue-eared kingfisher n

de Menintingeisvogel n m

nc Alcedo meninting

 

Taxonomia: Coraciformes > Alcedínids > Alcedo

 

 

caracarà ximango n m

 

es caracara chimango n m

fr caracara chimango n m

en chimango caracara n

de Chimangokarakara n m

nc Phalcoboenus chimango

 

Taxonomia: Falconiformes > Falcònids > Phalcoboenus

 

 

cigonya maguarí n f

 

es cigüeña maguari n f

fr cigogne maguari n f

en maguari stork n

de Maguaristorch n m

nc Ciconia maguari

 

Taxonomia: Ciconiformes > Cicònids> Ciconia

 

 

colibrí guainumbí n m

 

es colibrí guainumbí n m

fr colibri guaïnumbi n m

en white-tailed goldenthroat n

de Bronzerücken-Glanzkehlchen n m

nc Polytmus guainumbi

 

Taxonomia: Caprimulgiformes > Troquílids > Polytmus

 

 

colom picazuró n m

 

es paloma picazurón n f

fr pigeon picazuro n m

en picazuro pigeon n

de Picazurotaube n f

nc Patagioenas picazuro

 

Taxonomia: Columbifomes > Colúmbids > Patagioenas

 

 

cotorra guaruba n f

 

es aratinga guaruba n f

fr conure dorée n f

en golden parakeet n

de Goldsittich n m

nc Guaruba guarouba

 

Taxonomia: Psitaciformes > Psitàcids > Guaruba

 

 

coua blau n m

 

es cúa azul n m

fr coua bleu n m

en blue coua n

de Blau-Seidenkuckuck n m

nc Coua caerulea

 

Taxonomia: Cuculiformes > Cucúlids > Coua

 

 

coua corredor n m

 

es cúa corredor n m

fr coua coureur n m

en running coua n

de Gelbkehl-Seidenkuckuck n m

nc Coua cursor

 

Taxonomia: Cuculiformes > Cucúlids > Coua

 

 

coua crestat meridional n m

 

es cúa culicastaño n m

fr coua pyropyge n m

en chestnut-vented coua n

de Braunsteiß-Seidenkuckuck n m

nc Coua pyropyga

 

Taxonomia: Cuculiformes > Cucúlids > Coua

 

 

coua crestat septentrional n m

 

es cúa crestado n m

fr coua huppé n m

en crested coua n

de Spitzschopf-Seidenkuckuck n m

nc Coua cristata

 

Taxonomia: Cuculiformes > Cucúlids > Coua

 

 

coua de capell olivaci n m

 

es cúa capioliva n m

fr coua à tête olive n m

en olive-capped coua n

de Olivkappen-Seidenkuckuck n m

nc Coua olivaceiceps

 

Taxonomia: Cuculiformes > Cucúlids > Coua

 

 

coua de capell rogenc n m

 

es cúa capirrojo n m

fr coua à tête rousse n m

en red-capped coua n

de Weißkehl-Seidenkuckuck n m

nc Coua ruficeps

 

Taxonomia: Cuculiformes > Cucúlids > Coua

 

 

coua de Coquerel n m

 

es cúa de Coquerel n m

fr coua de Coquerel n m

en Coquerel's coua n

de Coquerel-Seidenkuckuck n m

nc Coua coquereli

 

Taxonomia: Cuculiformes > Cucúlids > Coua

 

Nota: El nom específic de Coquerel fa referència al naturalista i entomòleg francès Charles Coquerel (1822-1867).

 

 

coua de Delalande n m

 

es cúa de Delalande n m

fr coua de Delalande n m

en snail-eating coua n

de Delalande-Seidenkuckuck n m

nc Coua delalandei

 

Taxonomia: Cuculiformes > Cucúlids > Coua

 

Nota: El nom específic de Delalande fa referència al naturalista francès Pierre Antoine Delalande (1787-1823).

 

 

coua de Verreaux n m

 

es cúa de Verreaux n m

fr coua de Verreaux n m

en Verreaux's coua n

de Breitschopf-Seidenkuckuck n m

nc Coua verreauxi

 

Taxonomia: Cuculiformes > Cucúlids > Coua

 

Nota: El nom específic de Verreaux fa referència al botànic i ornitòleg francès Jules Pierre Verreaux (1808-1873).

 

 

coua front-rogenc n m

 

es cúa frentirrojo n m

fr coua de Reynaud n m

en red-fronted coua n

de Rotstirn-Seidenkuckuck n m

nc Coua reynaudii

 

Taxonomia: Cuculiformes > Cucúlids > Coua

 

 

coua gegant n m

 

es cúa gigante n m

fr coua géant n m

en giant coua n

de Riesen-Seidenkuckuck n m

nc Coua gigas

 

Taxonomia: Cuculiformes > Cucúlids > Coua

 

 

coua pit-roig n m

 

es cúa pechirrojo n m

fr coua de Serrès n m

en red-breasted coua n

de Rotbrust-Seidenkuckuck n m

nc Coua serriana

 

Taxonomia: Cuculiformes > Cucúlids > Coua

 

 

enganyapastors nyacundà n m

 

es añapero ñacundá n m

fr engoulevent nacunda n m

en nacunda nighthawk n

de Weißbauch-Nachtschwalbe n m

nc Chordeiles nacunda

 

Taxonomia: Caprimulgiformes > Caprimúlgids > Chordeiles

 

 

goura coronada n f

 

es gura occidental n f

fr goura couronné n m

en Western crowned-pigeon n

de Krontaube n f

nc Goura cristata

 

Taxonomia: Columbiformes > Colúmbids > Goura

 

 

goura de Scheepmaker n f

 

es gura de Scheepmaker n f

fr goura de Scheepmaker n m

en Scheepmaker's crowned-pigeon n

de Maronenbrust-Krontaube n f

nc Goura scheepmakeri

 

Taxonomia: Columbiformes > Colúmbids > Goura

 

Nota: El nom específic de Scheepmaker fa referència al col·leccionista holandès Cornelius Scheepmaker, que va descriure aquest ocell l'any 1876.

 

 

goura de Sclater n f

 

es gura de Sclater n f

fr goura de Sclater n m

en Sclater's crowned-pigeon n

de Sclaterkrontaube n f

nc Goura sclaterii

 

Taxonomia: Columbiformes > Colúmbids > Goura

 

Nota: El nom específic de Sclater fa referència a l'ornitòleg anglès Philip Lutley Sclater (1829-1913).

 

 

goura de Victòria n f

 

es gura de Victoria n f

fr goura de Victoria n m

en Victoria crowned-pigeon n

de Fächertaube n f

nc Goura victoria

 

Taxonomia: Columbiformes > Colúmbids > Goura

 

Nota: El nom específic de Victòria fa referència a Victòria, reina del Regne Unit (1837-1901) i emperadriu de l'Índia (1873-1901).

 

 

goura nana n f

 

es paloma perdiz de la Choiseul n f

fr microgoura de Choiseul n m

en Choiseul pigeon n

de Salomonentaube n f

nc Microgoura meeki

 

Taxonomia: Columbiformes > Colúmbids > Microgoura

 

 

polla akul n f

 

es gallineta akul n f

fr marouette akool n f

en brown crake n

de Braunbauch-Kielralle n f

nc Zapornia akool

 

Taxonomia: Gruïformes > Ràl·lids > Zapornia

 

 

rascló ipacaà n m

 

es cotara ipacaá n f

fr râle ypécaha n m

en giant wood-rail n

de Ypecaharalle n f

nc Aramides ypecaha

 

Taxonomia: Gruïformes > Ràl·lids > Aramides

 

 

salangana linxi n f

 

es salangana linchi n f

fr salangane linchi n f

en cave swiftlet n

de Linchisalangane n f

nc Collocalia linchi

 

Taxonomia: Caprimulgiformes > Apòdids > Collocalia

 

 

falcó làgar n m

 

es halcón yággar n m

fr faucon laggar n m

en laggar falcon n

de Laggarfalke n m

nc Falco jugger

 

Taxonomia: Falconiformes > Falcònids > Falco

 

 

ptilinop jambu n m

 

es tilopo jambú n m

fr ptilope jambou n m

en jambu fruit-dove n

de Jambufruchttaube n f

nc Ramphiculus jambu

 

Taxonomia: Columbiformes > Colúmbids > Ramphiculus

 

 

Taxonomia

 

autoctònim n m

 

es autoctónimo n m

en autochthonym n

 

Mot d'un nom científic procedent del nom amb què es designa en llengua vernacle l'entitat a què es refereix el nom científic o una entitat relacionada.

 

Nota: 1. Poden ser autoctònims el nom genèric (sigui d'una denominació uninomial, binomial o trinomial), el nom específic o el nom subespecífic d'un nom científic.

 

2. El mot vernacle originari d'un autoctònim pot provenir de qualsevol llengua, incloent-hi el llatí i el grec. Sovint, però, els autoctònims s'identifiquen amb noms vernacles procedents de llengües llunyanes, com ara el malai, el malgaix o el tupí.

 

3. Són exemples d'autoctònims ani (procedent del tupí anim) en el nom científic Crotophaga ani, fulmarus (de l'antic noruec fúlmár) en el nom científic Fulmarus glacialis, o awokera (del japonès aogera) en el nom científic Picus awokera.

 

 

epítet específic n m

sin. nom específic n m

 

es epíteto específico n m; nombre específico n m

fr épithète spécifique n m; nom spécifique n m

en species epithet n; specific epithet n; specific name n

 

Segon component del nom científic d'una espècie o d'un tàxon de categoria inferior, que distingeix l'espècie de la resta d'espècies del mateix gènere.

 

Nota: 1. La denominació epítet específic s'utilitza en botànica, i la denominació nom específic, en zoologia.

 

2. L'epítet específic o nom específic pot ser un adjectiu (per exemple, japonica en Aralia japonica, o fulgens en Ailurus fulgens) o un substantiu (per exemple, scolopax en Ophrys scolopax, o duvaucellii en Vanellus duvaucelii)

 

 

epítet subespecífic n m

sin. nom subespecífic n m

 

es epíteto subespecífico n m; nombre subespecífico n m

fr épithète subspécifique n m; nom subspécifique n m

en subspecies epithet n; subspecific epithet n; subspecific name n

 

Tercer component del nom científic d'una subespècie o d'un tàxon de categoria inferior, que distingeix la subespècie de la resta de subespècies de la mateixa espècie.

 

Nota: 1. La denominació epítet subespecífic s'utilitza en botànica, i la denominació nom subespecífic, en zoologia.

 

2. L'epítet subespecífic o nom subespecífic pot ser un adjectiu (per exemple, ascendens en Satureja calamintha subsp. ascendens, o pulcherrimus en Stichaeus punctatus pulcherrimus) o un substantiu (per exemple, bouchonii en Amaranthus hybridus subsp. bouchonii o tigris en Panthera tigris tigris).

 

 

nom científic n m

 

es nombre científico n m

fr nom scientifique n m

en scientific name n

 

Denominació d'un tàxon establerta segons les normes internacionals de la nomenclatura biològica, constituïda per un o diversos mots llatins o llatinitzats.

 

Nota: 1. Els noms científics són denominacions estàndard de valor internacional.

 

2. Segons les vuit categories taxonòmiques principals establertes, els noms científics poden designar un domini (per exemple, Eukaryota); un regne (per exemple, Animalia); un fílum (per exemple, Chordata) o, en botànica i micologia, una divisió (per exemple, Bryophyta); una classe (per exemple, Aves); un ordre (per exemple, Charadriiformes); una família (per exemple, Scolopacidae); un gènere (per exemple, Calidris), o una espècie (per exemple, Calidris ferruginea).

 

3. El nom científic d'un tàxon de qualsevol categoria superior al nivell d'espècie consta d'un únic mot (és un uninomi); el d'una espècie, de dos mots (és un binomi), i el d'una subespècie, de tres mots (és un trinomi).

 

 

nom comú n m

sin. nom vernacle n m

sin. compl. nom vulgar n m

 

es nombre común n m; nombre vernacular n m

fr nom commun n m; nom vernaculaire n m; nom vulgaire n m

en common name n; trivial name n; vernacular name n

 

Denominació que cada llengua vernacla atribueix a un tàxon.

 

Nota: 1. Els noms comuns poden tenir un origen popular (per exemple, abellera groga, per a l'espècie botànica Ophrys lutea, o enganyapastors, per a l'espècie ornitològica Caprimulgus europaeus), o bé poden haver estat creats per especialistes per a designar espècies sense nom popular en una llengua determinada, sovint perquè són al·lòctones. Els noms comuns creats pels especialistes poden ser adaptacions del nom científic (per exemple, ptilinop, adaptació del nom de gènere Ptilinopus, per a designar diverses espècies ornitològiques de la família dels colúmbids), manlleus d'altres llengües (per exemple, xia, adaptació del castellà chía, forma d'origen nàhuatl, per a l'espècie botànica Salvia hispanica), o bé neologismes creats a partir de les característiques morfològiques, de distribució, d'alimentació, de comportament, etc. del tàxon que es denomina (per exemple, papallona de l'arboç per al lepidòpter Charaxes jasius).

 

2. Els noms comuns s'utilitzen únicament en la llengua en què s'han creat, a diferència dels noms científics, que són denominacions estàndard de valor internacional.

 

 

nom genèric n m

sin. compl. nom de gènere n m

 

es nombre de género n m; nombre genérico n m

fr nom de genre n m; nom générique n m

en generic name n; genus name n

 

Component d'un nom científic que fa referència a la categoria de gènere.

 

Nota: 1. El nom genèric pot ser el component únic d'un nom científic, quan el nom científic fa referència a un gènere, o bé pot ser-ne el primer component, quan el nom científic es refereix a una espècie o a un tàxon de categoria inferior.

 

2. El nom genèric és sempre un substantiu.

 

 

 

Llista d'abreviacions utilitzades

 

Categories lèxiques

n m nom masculí

n f nom femení

n m/f nom masculí o femení

n nom

adj adjectiu

v intr verb intransitiu

v intr pron verb intransitiu pronominal

 

Llengües

es castellà

fr francès

it italià

en anglès

de alemany

nc nom científic

 

Remissions

sin. sinònim absolut

sin. compl. sinònim complementari

 

Amunt