Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Llei

  • Data del document 30/09/1993

  • Número del document 009/1993

  • Número de control 93274086

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

Dades del DOGC
  • Número 1807

  • Data 11/10/1993

  • Secció DISPOSICIONS

  • Pàgina 6748

Portal Jurídic de Catalunya
Correccions d'errades
Descriptors relacionats
Matèries
Lupa
Accedeix a la cerca

LLEI 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.

En aquest text s'han introduït les correccions d'errades publicades en el
                                                              
  EL PRESIDENT                                                
  DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA                              
                                                              
    Sia  notori  a  tots  els  ciutadans  que el Parlament de 
  Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb  el 
  que  estableix  l'article  33.2  de  l'Estatut d'autonomia, 
  promulgo la següent                                         
                                                              
                                                              
  LLEI                                                        
                                                              
    El patrimoni cultural és un dels  testimonis  fonamentals 
  de   la   trajectòria   històrica   i   d'identitat   d'una 
  col·lectivitat  nacional.   Els    béns    que   l'integren 
  constitueixen   una   herència   insubstituïble,   que  cal 
  transmetre en les  millors  condicions  a  les  generacions 
  futures.  La  protecció,  la conservació, l'acreixement, la 
  investigació i la difusió  del  coneixement  del  patrimoni 
  cultural  és  una  de les obligacions fonamentals que tenen 
  els poders públics. La Generalitat  de  Catalunya,  d'acord 
  amb  l'article  9 de l'Estatut d'autonomia i sens perjudici 
  de  les  competències  que   l'article   149.1.28   de   la 
  Constitució  assigna a l'Estat, té competència exclusiva en 
  aquesta  matèria.  L'Administració  local   de   Catalunya, 
  d'acord  amb  la  legislació  local  i  amb  aquesta  Llei, 
  assumeix importants atribucions de protecció del  patrimoni 
  cultural local, dins l'esfera de les seves competències.
                                                              
    Aquesta Llei, que té un precedent il·lustre  en  la  Llei 
  del  3  de  juliol  de  1934,  de conservació del patrimoni 
  històric,  artístic   i   científic   de   Catalunya,   cal 
  considerar-la  com  el  marc  dins  el qual s'han de situar 
  necessàriament les diferents lleis sectorials que han fixat 
  l'ordenació  de  cada  sector  específic.  Així,  la   Llei 
  d'arxius,   la   Llei   de  museus,  la  Llei  del  sistema 
  bibliotecari  de  Catalunya i la Llei de foment i protecció 
  de  la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme 
  cultural  han  de  tenir  com a marc referencial la present 
  Llei del patrimoni cultural.
                                                              
    La  Llei  parteix  d'un  concepte  ampli  del   patrimoni 
  cultural de Catalunya, que engloba el patrimoni  moble,  el 
  patrimoni immoble i  el  patrimoni  immaterial,  siguin  de 
  titularitat pública o privada, i les manifestacions  de  la 
  cultura tradicional i popular. Es regula la competència  de 
  la Generalitat sobre la projecció  exterior  del  patrimoni 
  cultural,   reconeguda   per   la  Sentència  del  Tribunal 
  Constitucional 17/1991, relativa a la Llei 16/1985, del  25 
  de   juny,   del  patrimoni  històric  espanyol.  Atesa  la 
  importància del patrimoni de l'Església catòlica, es fa una 
  referència expressa als deures d'aquesta  institució  i  al 
  marc  en  què  s'ha  de  desplegar  la  col·laboració entre 
  l'Administració de la Generalitat i la dita Església per al 
  compliment d'aquesta Llei.
                                                              
    S'estableixen  tres  categories  de  protecció, comunes a 
  béns  mobles,  immobles  i  immaterials: els béns culturals 
  d'interès  nacional, els béns catalogats i la resta de béns 
  integrants  de  l'ampli  concepte  de  patrimoni   cultural 
  definit  per   l'article  1.  D'acord  amb  la  competència 
  reconeguda pel Tribunal Constitucional en la dita Sentència 
  17/1991,  s'atribueix  al  Govern  de  la  Generalitat   la 
  facultat de declarar els béns culturals d'interès nacional, 
  la  categoria  de protecció de major rang, que es correspon 
  amb  la  dels  béns   d'interès   cultural   definida   per 
  l'esmentada Llei del patrimoni històric espanyol.
                                                              
    La Llei crea una segona esfera de protecció dels béns del 
  patrimoni  cultural  de   menor   rellevància,   els   béns 
  catalogats,  els instruments de protecció i de control dels 
  quals recauen principalment en els municipis.
                                                              
    Aquesta  figura  es  denomina  béns  culturals  d'interès 
  local. En relació amb els béns immobles d'interès nacional, 
  la Llei regula diferents figures de protecció, en funció de 
  la  tipologia  del bé. Els béns immobles d'interès local no 
  només poden ésser catalogats en  el  marc  d'aquesta  Llei, 
  sinó  que  també  s'esmenten  els  mecanismes  de protecció 
  regulats per la legislació urbanística. Pel que fa als béns 
  mobles, llur règim específic posa l'accent  en  el  control 
  del  comerç.  La  Llei conté també una regulació addicional 
  del patrimoni  arqueològic,  que  presenta  com  a  novetat 
  principal   la   introducció   dels   espais  de  protecció 
  arqueològica.
                                                              
    Entre  les  mesures  de   foment   i   difusió  destaquen 
  l'establiment   en   l'àmbit   de   l'Administració  de  la 
  Generalitat de l'anomenat "u per cent cultural", la creació 
  de  l'Inventari  del  Patrimoni  Cultural  Català   i   els 
  preceptes  dedicats  a  la  gestió  dels  monuments  per  a 
  facilitar-ne la visita pública. D'aquesta manera,  la  Llei 
  no  s'atura en els objectius de protecció i restauració del 
  patrimoni  cultural,  sinó  que  pretén  dinamitzar-ne   la 
  difusió   com   a   conseqüència   lògica  de  l'assoliment 
  progressiu  d'aquells  objectius.   S'acompleix   així   la 
  prescripció  de l'article 8.2 de l'Estatut d'autonomia, que 
  imposa  a  la  Generalitat  el   deure   de   promoure   la 
  participació dels ciutadans en la cultura.
                                                              
    La  Llei  estableix també l'exigència de qualificacions i 
  titulacions professionals per a determinades  actuacions  i 
  intervencions,  amb la finalitat d'augmentar els nivells de 
  protecció dels béns patrimonials.
                                                              
    També regula el règim sancionador, amb  la  classificació 
  de les infraccions i les  sancions   corresponents   i   la 
  determinació  dels  òrgans  competents  per  a imposar-les, 
  juntament  amb  l'establiment  de   mesures   cautelars   i 
  addicionals.
                                                              
    Es  crea,  finalment,  el  Consell Assessor del Patrimoni 
  Cultural, com a  òrgan  consultiu  de  les  administracions 
  públiques  en  les  matèries relacionades amb el patrimoni, 
  per a assolir els objectius que marca la Llei.
                                                              
                                                              
  TÍTOL PRELIMINAR                                            
  Disposicions generals                                       
                                                              
  Article 1                                                   
  Objecte                                                     
  -1 És objecte d'aquesta Llei la protecció, la  conservació, 
  l'acreixement, la investigació, la difusió i el foment  del 
  patrimoni cultural català.
  -2 El patrimoni cultural català és integrat  per  tots  els 
  béns mobles o immobles relacionats amb  la  història  i  la 
  cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, 
  arquitectònic,   arqueològic,   paleontològic,   etnològic, 
  documental, bibliogràfic, científic o tècnic  mereixen  una 
  protecció  i  una  defensa  especials, de manera que puguin 
  ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser  transmesos  en 
  les millors condicions a les generacions futures.
  -3 També fan part del patrimoni cultural  català  els  béns 
  immaterials integrants de la cultura popular i  tradicional 
  i  les  particularitats  lingüístiques, d'acord amb la Llei 
  2/1993, del 5 de març, de foment i protecció de la  cultura 
  popular i tradicional i de l'associacionisme cultural.
  -4 El Departament de Cultura ha de  vetllar  pel  retorn  a 
  Catalunya  dels  béns  amb  valors  propis  del   patrimoni 
  cultural català que es troben fora del seu territori.
                                                              
  Article 2                                                   
  Projecció exterior                                          
    L'Administració  de  la  Generalitat  ha  de  promoure la 
  difusió  exterior  del  patrimoni  cultural  català  i  els 
  intercanvis  culturals.  També ha de promoure l'establiment 
  de tractats  o  convenis,  en  els  termes  establerts  per 
  l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
                                                              
  Article 3                                                   
  Col·laboració entre les administracions públiques           
  -1  En   l'exercici   de  llurs  competències  respectives, 
  l'Administració de la Generalitat, els consells comarcals i 
  els ajuntaments  han  de  vetllar  per  la  integritat  del 
  patrimoni cultural català, tant públic com privat, i per la 
  protecció,  la  conservació, l'acreixement, la difusió i el 
  foment   d'aquest   patrimoni,   i   han   d'estimular   la 
  participació  de  la  societat,  per  la qual cosa s'han de 
  dotar dels mitjans materials i personals adequats.
  -2 Les administracions públiques han de col·laborar  perquè 
  les competències respectives siguin exercides,  en  l'àmbit 
  d'aquesta Llei, de la millor manera possible.
  -3 Els  consells  comarcals   i   els  ajuntaments  han  de 
  comunicar immediatament a l'Administració de la Generalitat 
  qualsevol situació de perill en  què  es  trobin  els  béns 
  integrants del patrimoni cultural.
  -4 L'Administració de  la  Generalitat  ha  d'informar  els 
  consells comarcals i els ajuntaments corresponents  de  les 
  actuacions que dugui a terme en aplicació d'aquesta Llei.
                                                              
  Article 4                                                   
  Col·laboració de l'Església catòlica                        
  -1 L'Església catòlica,  com  a  titular  d'una  part  molt 
  important del patrimoni cultural català, ha de vetllar  per 
  la   protecció,   la  conservació  i  la  difusió  d'aquest 
  patrimoni i, amb aquesta finalitat, ha de  col·laborar  amb 
  les diverses administracions públiques de Catalunya.
  -2 Una   comissió   mixta   entre   l'Administració  de  la 
  Generalitat i l'Església catòlica ha d'establir el marc  de 
  col·laboració  i  coordinació entre les dues institucions i 
  fer-ne el seguiment.
  -3 Reglamentàriament  s'ha  de determinar, si  s'escau,  la 
  col·laboració amb l'Administració local.
                                                              
  Article 5                                                   
  Col·laboració dels particulars                              
  -1  Totes   les   persones   físiques  i  jurídiques  estan 
  legitimades  per a exigir el compliment de la legislació de 
  patrimoni cultural davant les administracions públiques  de 
  Catalunya.   La  legitimació  per  a  recórrer  davant  els 
  tribunals de  justícia  es  regeix  per  la  legislació  de 
  l'Estat i de la Comunitat Europea.
  -2 Tothom que tingui coneixement d'una situació de perill o 
  de la destrucció consumada o imminent d'un bé integrant del 
  patrimoni cultural català ho ha de comunicar  immediatament 
  a l'administració local corresponent o  al  Departament  de 
  Cultura.
                                                              
  Article 6                                                   
  Municipis històrico-artístics                               
  -1 Els    municipis     que     tenen    la    consideració 
  d'històrico-artístics,   segons   el   que   determina   la 
  legislació  municipal i de règim local de Catalunya, han de 
  crear un òrgan d'estudi i proposta per a la preservació, la 
  conservació, la protecció i la vigilància de llur patrimoni 
  cultural. Si  es  tracta  de  municipis  de  menys  de  mil 
  habitants,  aquest  òrgan  ha  d'ésser  creat  pel  consell 
  comarcal, que hi ha d'assegurar una presència significativa 
  del municipi afectat.
  -2 Correspon a  la  potestat  d'autoorganització  local  de 
  determinar  la  composició  i el funcionament dels òrgans a 
  què  es  refereix  l'apartat  1,   que   han   de   comptar 
  necessàriament  amb  el suport de professionals qualificats 
  en el camp del patrimoni cultural, amb  les  condicions  de 
  formació   i   de  titulació  que  siguin  establertes  per 
  reglament.
  -3 Els òrgans a què es refereix  l'apartat 1  han  d'emetre 
  informe  prèviament  a  l'adopció  d'acords  municipals que 
  afectin  l'aprovació  o  la  modificació  del   planejament 
  urbanístic.
  -4 Els  municipis  històrico-artístics  han  d'elaborar  un 
  catàleg del patrimoni cultural immoble de llur terme, en el 
  qual s'han d'especificar les mesures de protecció,  d'acord 
  amb aquesta Llei i amb la legislació urbanística.
  -5 Els municipis amb un patrimoni arqueològic important han 
  de disposar d'arqueòleg municipal, l'obligatorietat  i  les 
  funcions   generals   del   qual  s'han  d'especificar  per 
  reglament. Correspon a la potestat d'autoorganització local 
  de nomenar el dit arqueòleg i de determinar-ne les funcions 
  específiques.
                                                              
  TÍTOL PRIMER                                                
  Categories de protecció del patrimoni cultural              
                                                              
  Capítol I                                                   
  Béns culturals d'interès nacional                           
                                                              
  Article 7                                                   
  Definició i classificació                                   
  -1 Els béns més rellevants del patrimoni  cultural  català, 
  tant mobles com immobles, han d'ésser  declarats  d'interès 
  nacional.
  -2 Els béns immobles es classifiquen en:                    
    a) Monument  històric:  construcció o altra obra material 
  produïda per l'activitat humana que  configura  una  unitat 
  singular.
    b) Conjunt històric: agrupament de béns immobles, continu 
  o  dispers,   que   constitueix   una   unitat  coherent  i 
  delimitable  amb  entitat  pròpia,  encara   que   cadascun 
  individualment no tingui valors rellevants.
    c) Jardí històric:  espai  delimitat  que  és  fruit   de 
  l'ordenació  per  l'home  d'elements  naturals  i  que  pot 
  incloure estructures de fàbrica.
    d) Lloc històric:  paratge  natural  on  es  produeix  un 
  agrupament  de  béns  immobles  que  fan  part d'una unitat 
  coherent per raons històriques i culturals  a  la  qual  es 
  vinculen esdeveniments o records del passat, o que contenen 
  obres de l'home amb valors històrics o tècnics.
    e) Zona d'interès etnològic:  conjunt  de  vestigis,  que 
  poden   incloure  intervencions  en  el  paisatge  natural, 
  edificis i instal·lacions, que contenen en llur si elements 
  constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya.
    f) Zona arqueològica:   lloc   on  hi  ha  restes  de  la 
  intervenció humana  que  solament  és  susceptible  d'ésser 
  estudiat  en  profunditat  amb la metodologia arqueològica, 
  tant si es troba en la superfície com si  es  troba  en  el 
  subsòl  o sota les aigües. En el cas que els béns culturals 
  immobles definits per  les  lletres  a),  b),  c),  d)i  e) 
  tinguin   en   el   subsòl   restes   que  solament  siguin 
  susceptibles d'ésser estudiades  arqueològicament,  tindran 
  també la condició de zona arqueològica.
    g) Zona paleontològica:   lloc   on   hi   ha    vestigis 
  fossilitzats  que  constitueixen  una unitat coherent i amb 
  entitat  pròpia,  encara  que  cadascun  individualment  no 
  tingui valors rellevants.
  -3 Els béns mobles poden ésser declarats d'interès nacional 
  singularment o com a col·lecció.
                                                              
  Article 8                                                   
  Procediment de declaració                                   
  -1 La  declaració  de  béns  culturals  d'interès  nacional 
  requereix  la  incoació  prèvia  d'un  expedient,   iniciat 
  d'ofici  per  l'Administració  de  la  Generalitat  o  bé a 
  instància d'una altra administració pública o de  qualsevol 
  persona  física  o  jurídica. Els acords de no-incoació han 
  d'ésser motivats.
  -2 En la instrucció de l'expedient esmentat en l'apartat  1 
  cal donar audiència  als  interessats. Si  l'expedient   es 
  refereix  a  béns  immobles,  cal  donar  audiència també a 
  l'ajuntament corresponent i obrir un  període  d'informació 
  pública.
  -3 En l'expedient a què es refereix l'apartat 1  hi  ha  de 
  constar  l'informe  favorable  del  Consell  Assessor   del 
  Patrimoni  Cultural  de  Catalunya  i  també  de l'Institut 
  d'Estudis   Catalans   o   d'una   de   les    institucions 
  científiques,  tècniques  o  universitàries  de  prestigi o 
  competència  reconeguts   que   siguin   determinades   per 
  reglament.
  -4 L'expedient a què es refereix l'apartat 1 ha de contenir 
  informes   històrics,   arquitectònics,   arqueològics    i 
  artístics, acompanyats d'una completa documentació gràfica, 
  a més d'un informe detallat sobre  l'estat  de  conservació 
  del bé.
                                                              
  Article 9                                                   
  Notificació, publicació i efectes de la incoació            
  -1 La   incoació  de  l'expedient  de  declaració  d'un  bé 
  cultural  d'interès  nacional   s'ha   de   notificar   als 
  interessats  i  als ajuntaments dels municipis on radica el 
  bé. A més, i sens perjudici de la seva eficàcia des  de  la 
  notificació, la resolució d'incoació s'ha de publicar en el 
  Diari  Oficial  de  la  Generalitat  de  Catalunya  i en el 
  Boletín Oficial del Estado.
  -2 La incoació de l'expedient a què es refereix l'apartat 1 
  comporta l'aplicació immediata i provisional del  règim  de 
  protecció establert per als béns culturals que ja han estat 
  declarats d'interès nacional.
  -3 En el cas dels béns immobles, la incoació de l'expedient 
  a què es refereix l'apartat 1 comporta, des del  moment  en 
  què és  notificada  a  l'ajuntament,  la  suspensió  de  la 
  la tramitació de les llicències municipals de parcel·lació, 
  edificació o enderrocament en la zona afectada, i també  la 
  suspensió  dels efectes de les llicències ja concedides. No 
  obstant això, el Departament de Cultura pot  autoritzar  la 
  realització   de  les  obres  que  sigui  manifest  que  no 
  perjudiquen  els  valors  culturals   del   bé,   la   qual 
  autorització  ha  d'ésser  prèvia  a  la  concessió  de  la 
  llicència municipal, llevat que  es  tracti  de  llicències 
  concedides abans de la incoació de l'expedient.
                                                              
  Article 10                                                  
  Finalització de l'expedient de declaració                   
  -1 La declaració de béns culturals  d'interès  nacional  ha 
  d'ésser acordada pel Govern de la Generalitat,  a  proposta 
  del conseller de Cultura.
  -2 L'acord   de  declaració  de  béns  culturals  d'interès 
  nacional s'ha d'adoptar en el termini  de  divuit  mesos  a 
  comptar  de  la  data  en  què  s'ha incoat l'expedient. La 
  caducitat  de   l'expedient   es   produeix   si   un   cop 
  transcorregut  aquest  termini  se sol·licita que s'arxivin 
  les actuacions i dins els trenta dies següents no es  dicta 
  resolució. Un  cop caducat l'expedient, no es pot tornar a  
  iniciar dins els dos anys següents, llevat que ho demani el 
  titular del bé.
                                                              
  Article 11                                                  
  Contingut de la declaració                                  
  -1 La  declaració d'un bé cultural  d'interès  nacional  ha 
  d'incloure les especificacions següents:                    
    a) Una descripció clara i precisa del bé o els béns,  que 
  en permeti  la  identificació,  amb   llurs  pertinences  i 
  accessoris, si n'hi ha, i que determini, en el cas  que  es 
  tracti  de béns immobles, si la declaració inclou el subsòl 
  i, si s'escau, els béns mobles vinculats a  l'immoble,  els 
  quals  també  tindran  la  consideració  de  béns culturals 
  d'interès nacional.
    b) En el cas dels béns immobles, la  classe  que  els  ha 
  estat assignada, d'acord amb l'article 7, i, si  escau,  la 
  delimitació  de  l'entorn  necessari  per  a  la  protecció 
  adequada del bé. L'entorn, que pot incloure el  subsòl,  és 
  constituït  per  l'espai,  sigui  edificat  o  no, que dóna 
  suport   ambiental   al  bé  i  l'alteració  del  qual  pot 
  afectar-ne els valors, la contemplació o l'estudi.
  -2 La declaració d'un bé  cultural  d'interès  nacional  ha 
  d'establir,  en  el cas que l'ús a què sigui destinat el bé 
  sigui incompatible amb la seva preservació, la paralització 
  o la modificació d'aquest ús, en el qual cas ha de fixar la 
  indemnització corresponent.
  -3 La declaració d'un bé  cultural  d'interès nacional  pot 
  incloure  la  determinació  dels  criteris  bàsics que, amb 
  caràcter específic, han de regir les intervencions sobre el 
  dit bé.
                                                              
  Article 12                                                  
  Notificació i publicació de la declaració                   
    La declaració d'un bé cultural d'interès nacional s'ha de 
  notificar als interessats i als ajuntaments dels  municipis 
  on  radica  el bé. A més, la declaració s'ha de publicar en 
  el Diari Oficial de la Generalitat de  Catalunya  i  en  el 
  Boletín Oficial del Estado.
                                                              
  Article 13                                                  
  Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional               
  -1 Els   béns  culturals  d'interès  nacional  han  d'ésser 
  inscrits  en  el  Registre  de  Béns  Culturals   d'Interès 
  Nacional,  en el qual també s'ha d'anotar preventivament la 
  incoació  dels  expedients  de  declaració.  Correspon   al 
  Departament de Cultura de gestionar aquest Registre.
  -2 El Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional  ha  de 
  reflectir tots els actes que es realitzin  sobre  els  béns 
  que  hi  són  inscrits, si poden afectar el contingut de la 
  declaració. És obligació del propietari,  titular  d'altres 
  drets reals o posseïdor d'un bé cultural d'interès nacional 
  de  comunicar al Registre tots els actes jurídics i tècnics 
  que puguin afectar el dit bé.
  -3 Les dades  del  Registre  de  Béns  Culturals  d'Interès 
  Nacional  són públiques, llevat de les informacions que cal 
  protegir per raó de la  seguretat  dels  béns  o  de  llurs 
  titulars,  la  intimitat  de  les  persones  i  els secrets 
  comercials i científics protegits per la llei.
  -4 De les inscripcions i les anotacions en el  Registre  de 
  Béns  Culturals d'Interès Nacional, se n'ha de donar compte 
  al  Registre  General  de  Béns   d'Interès   Cultural   de 
  l'Administració  de  l'Estat,  perquè  hi  siguin fetes les 
  inscripcions i les anotacions consegüents.
  -5 En   el   cas  de  monuments  i  jardins  històrics,  el 
  Departament  de  Cultura,  o  l'ajuntament corresponent, si 
  n'és  el  propietari  o  titular  d'altre  dret  real,  han 
  d'instar  d'ofici  la  inscripció  en  el  Registre  de  la 
  Propietat de la  declaració  dels  dits  béns  com  a  béns 
  culturals d'interès nacional.
                                                              
  Article 14                                                  
  Procediment per a deixar sense efecte una declaració        
  -1 La   declaració  d'un  bé  cultural  d'interès  nacional 
  únicament es pot deixar sense efecte si  se  segueixen  els 
  mateixos  tràmits  i  requisits que són necessaris per a la 
  declaració, amb l'informe previ, exprés i vinculant, de les 
  institucions a què fa referència l'article 8.3.
  -2 No es poden invocar com  a  causes  determinants  per  a 
  deixar  sense  efecte  la  declaració  d'un   bé   cultural 
  d'interès nacional les que derivin de l'incompliment de les 
  obligacions  de  conservació  i  manteniment  regulades per 
  aquesta Llei.
                                                              
  Capítol II                                                  
  Béns catalogats                                             
                                                              
  Article 15                                                  
  Definició                                                   
    Els béns integrants del patrimoni  cultural  català  que, 
  tot  i  llur  significació i importància, no compleixin les 
  condicions pròpies dels béns culturals  d'interès  nacional 
  han  d'ésser  inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural 
  Català.
                                                              
  Article 16                                                  
  Catalogació de béns mobles                                  
  -1 La inclusió de béns mobles en el Catàleg  del  Patrimoni 
  Cultural  Català  es  fa  per  resolució  del  conseller de 
  Cultura.  Els   béns    mobles   poden   ésser   catalogats 
  singularment o com a col·lecció.
  -2 Són  aplicables  a  la  tramitació  dels  expedients  de 
  catalogació  de  béns  mobles  les   normes   generals   de 
  procediment  administratiu. La caducitat dels expedients es 
  regeix per l'article 10, si bé en aquest cas el termini per 
  a resoldre els expedients és de setze mesos.
  -3 El Catàleg del Patrimoni Cultural Català ha de reflectir 
  tots els actes que es realitzin sobre els béns que  hi  són 
  inscrits, si poden afectar llur catalogació.  És  obligació 
  del titular d'un bé catalogat de comunicar al Catàleg  tots 
  els actes jurídics i tècnics que puguin afectar el dit bé.
  -4 De les inscripcions en el Catàleg del Patrimoni Cultural 
  Català, se n'ha de donar compte a  l'Inventari  General  de 
  Béns Mobles de l'Administració de l'Estat, perquè hi siguin 
  fetes les inscripcions corresponents.
                                                              
  Article 17                                                  
  Catalogació de béns immobles                                
  -1 La catalogació de  béns  immobles  s'efectua  mitjançant 
  llur declaració com a béns culturals d'interès local.
  -2 La competència per a la  declaració  de  béns  culturals 
  d'interès local correspon al ple de  l'ajuntament,  en  els 
  municipis  de  més  de  cinc  mil  habitants,  i al ple del 
  consell comarcal, en els  municipis  de  fins  a  cinc  mil 
  habitants.  La  declaració  s'ha  de  dur  a  terme  amb la 
  tramitació    prèvia    de    l'expedient     administratiu 
  corresponent,  en el qual ha de constar l'informe favorable 
  d'un tècnic en patrimoni cultural.
  -3 L'acord de declaració d'un bé cultural  d'interès  local 
  ha  d'ésser  comunicat al Departament de Cultura, perquè en 
  faci la inscripció en el  Catàleg  del  Patrimoni  Cultural 
  Català.
  -4 La declaració d'un bé cultural d'interès local únicament 
  es  pot  deixar  sense  efecte  si  se  segueix  el  mateix 
  mateix  procediment  prescrit  per  a  la  declaració i amb 
  l'informe favorable previ del Departament de Cultura.
  -5 Tota  catalogació  de  béns  immobles ha de contenir els 
  jaciments arqueològics del terme municipal  que  han  estat 
  declarats espais de protecció arqueològica.
                                                              
  Capítol III                                                 
  Els restants béns integrants del patrimoni cultural català  
                                                              
  Article 18                                                  
  Definició                                                   
  -1 Ultra els béns culturals d'interès nacional i  els  béns 
  catalogats, fan part també del  patrimoni  cultural  català 
  els  béns  mobles  i  immobles  que,  tot  i no haver estat 
  objecte de declaració  ni  de  catalogació,  reuneixen  els 
  valors descrits en l'article 1.
  -2 En tot cas, fan part del patrimoni cultural  català  els 
  béns mobles següents:                                       
    a) Les col·leccions i els exemplars singulars de          
  zoologia, botànica, mineralogia i anatomia i  els  objectes 
  d'interès paleontològic.
    b) Els  béns  que   constitueixen   punts  de  referència 
  importants de la història.
    c) El producte de les intervencions arqueològiques.
    d) Els béns d'interès artístic.
    e) El  mobiliari,    els    instruments   musicals,   les 
  inscripcions, les monedes i els segells gravats de  més  de 
  cent anys d'antiguitat.
    f) El patrimoni etnològic moble.
    g) El patrimoni científic, tècnic i industrial moble.
    h) El patrimoni documental i el patrimoni bibliogràfic.
                                                              
  Article 19                                                  
  Patrimoni documental                                        
  -1 Als efectes d'aquesta Llei, s'entén  per  document  tota 
  expressió en llenguatge oral, escrit, d'imatges o de  sons, 
  natural  o codificat, recollida en qualsevol mena de suport 
  material,  i  qualsevol   altra   expressió   gràfica   que 
  constitueixi  un testimoni de les funcions i les activitats 
  socials de l'home i dels grups humans, amb exclusió de  les 
  obres d'investigació o de creació.
  -2 Integren   el  patrimoni  documental  de  Catalunya  els 
  documents que s'inclouen en algun dels supòsits següents:   
    a) Els documents produïts  o  rebuts,  en  l'exercici  de 
  llurs  funcions  i  com  a  conseqüència  de llur activitat 
  política  i  administrativa,  per  la Generalitat, pels ens 
  locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques 
  i les altres entitats que en depenen.
    b) Els documents de  més  de  quaranta  anys d'antiguitat 
  produïts o rebuts, en l'exercici  de  llurs  funcions,  per 
  persones  jurídiques  de  caràcter  privat que desenvolupen 
  llur activitat a Catalunya.
    c) Els  documents  de  més  de  cent  anys   d'antiguitat 
  produïts o  rebuts  per  qualsevol  persona  física  i  els 
  documents  de  menys antiguitat que hagin estat produïts en 
  suports  de caducitat inferior als cent anys, com és el cas 
  dels àudio-visuals en suport fotoquímic o magnètic, d'acord 
  amb el que sigui establert per reglament.
    d) Els  documents  compresos en fons conservats en arxius 
  de titularitat pública de Catalunya.
    e) Els documents que hi són expressament inclosos d'acord 
  amb  el  procediment  regulat  per  l'article 14 de la Llei 
  6/1985, del 26 d'abril, d'arxius.
  -3 Tots els documents dels  òrgans  de  l'Administració  de 
  l'Estat, de les notaries i els  registres  públics  i  dels 
  òrgans  de l'Administració de justícia radicats a Catalunya 
  fan part també del patrimoni documental de Catalunya,  sens 
  perjudici  de  la  legislació  de  l'Estat  que  els  sigui 
  aplicable.
  -4 Els  documents  dels  òrgans  de  la  Comunitat  Europea 
  radicats   a   Catalunya   fan  part  també  del  patrimoni 
  documental de Catalunya, sens  perjudici  de  la  normativa 
  comunitària que els sigui aplicable.
                                                              
  Article 20                                                  
  Patrimoni bibliogràfic                                      
  -1 Als efectes d'aquesta Llei, són béns  bibliogràfics  les 
  obres d'investigació o de  creació  manuscrites,  impreses, 
  d'imatges,  de  sons  o  reproduïdes  en  qualsevol mena de 
  suport.
  -2 Integren el  patrimoni  bibliogràfic  de  Catalunya  els 
  béns bibliogràfics següents:                                
    a) Els exemplars de la producció  bibliogràfica  catalana 
  que són objecte de dipòsit legal  i  els  que  tenen alguna 
  característica rellevant que els individualitza.
    b) Els  exemplars  d'obres  integrants  de  la  producció 
  bibliogràfica  catalana  i  de la relacionada per qualsevol 
  motiu amb l'àmbit lingüístic català de les quals no  consti 
  que n'hi ha almenys dos exemplars en biblioteques públiques 
  de Catalunya.
    c) Les  obres de més de cent anys d'antiguitat, les obres 
  manuscrites i les obres de menys antiguitat que hagin estat 
  produïdes en suports de caducitat inferior als  cent  anys, 
  d'acord amb el que sigui establert per reglament.
    d) Els béns compresos en fons conservats en  biblioteques 
  de titularitat pública.
    e) Totes  les obres i els fons bibliogràfics conservats a 
  Catalunya que, tot i no estar  compresos  en  els  apartats 
  anteriors,  hi siguin integrats per resolució del conseller 
  de Cultura, atenent llur singularitat, llur unitat temàtica 
  o el  fet  d'haver  estat  aplegats  per  una  personalitat 
  rellevant.
                                                              
  TÍTOL SEGON                                                 
  Protecció del patrimoni cultural català                     
                                                              
  Capítol I                                                   
  Règim comú dels béns mobles i immobles                      
                                                              
  Secció primera                                              
  Règim  aplicable  a  tots els béns integrants del patrimoni 
  cultural català                                             
                                                              
  Article 21                                                  
  Deure de conservació                                        
  -1 Tots els béns integrants del patrimoni  cultural  català 
  han  d'ésser  conservats  per  llurs  propietaris, titulars 
  d'altres drets reals i posseïdors. Es  poden  establir  per 
  reglament  procediments per a l'esporgada i l'eliminació de 
  determinades classes de béns, si  no  han  estat  declarats 
  d'interès nacional ni han estat catalogats.
  -2 Les persones referides en l'apartat 1 han  de  facilitar 
  informació  sobre  l'estat   dels   béns   i   sobre   llur 
  utilització, si els ho demana l'Administració.
                                                              
  Article 22                                                  
  Subhastes                                                   
    L'Administració de la Generalitat pot exercir  els  drets 
  de tempteig i retracte sobre  qualsevol  bé  integrant  del 
  patrimoni  cultural  català  que se subhasti a Catalunya. A 
  aquest  efecte,  els  subhastadors  han  de  notificar   al 
  Departament  de  Cultura,  amb l'antelació que sigui fixada 
  per reglament, les  subhastes  que  afectin  els  esmentats 
  béns. La Generalitat pot exercir aquests drets en  benefici 
  d'una altra entitat pública o d'una entitat  privada  sense 
  finalitat de lucre.
                                                              
  Article 23                                                  
  Suspensió d'intervencions                                   
  -1 El Departament de Cultura pot impedir qualsevol  obra  o 
  intervenció en béns integrants del  patrimoni  cultural  no 
  declarats  d'interès  nacional.  A  aquest  efecte,  ha  de 
  requerir  l'ajuntament  corresponent  perquè   adopti   les 
  mesures  necessàries per a l'efectivitat de la suspensió i, 
  si aquest no ho fa,  pot  adoptar-les  subsidiàriament.  El 
  Departament    de   Cultura,   amb   l'informe   previ   de 
  l'ajuntament, ha de resoldre en el termini de dos  mesos  a 
  favor  de la continuació de l'obra o la intervenció suspesa 
  o a favor de la incoació d'expedient de  declaració  de  bé 
  cultural d'interès nacional.
  -2 Per  tal  de  preservar  els  valors  culturals  d'un bé 
  immoble, els ajuntaments poden suspendre la  tramitació  de 
  la  concessió  d'una  llicència  d'obres  i  sol·licitar al 
  Departament  de  Cultura  la  incoació  d'un  expedient  de 
  declaració de bé cultural d'interès nacional.
                                                              
  Article 24                                                  
  Exportació                                                  
    L'exportació   o   expedició  dels  béns  integrants  del 
  patrimoni culural català es regeix  per  la  legislació  de 
  l'Estat o de la Comunitat Europea.
                                                              
  Secció segona                                               
  Règim aplicable als béns culturals d'interès nacional i als 
  béns catalogats                                             
                                                              
  Article 25                                                  
  Deure de preservació i manteniment                          
  -1 Els  propietaris,  titulars  d'altres  drets   reals   i 
  posseïdors de béns  culturals  d'interès  nacional  o  béns 
  catalogats els han de preservar i mantenir per assegurar la 
  integritat  de  llur valor cultural. L'ús a què es destinin 
  aquests béns ha de garantir-ne sempre la conservació.
  -2 Els  béns  culturals  d'interès  nacional  i  els   béns 
  catalogats no poden ésser destruïts.
  -3 Els  propietaris,  titulars  d'altres  drets   reals   i 
  posseïdors de béns  culturals  d'interès  nacional  o  béns 
  catalogats  han  de permetre l'accés dels especialistes als 
  dits béns, per tal que puguin estudiar-los i  catalogar-los 
  convenientment.
                                                              
  Article 26                                                  
  Drets de tempteig i de retracte                             
  -1 L'Administració de la Generalitat pot exercir el dret de 
  tempteig sobre les transmissions oneroses de la propietat o 
  de qualsevol dret real sobre els béns  culturals  d'interès 
  nacional o sobre els béns mobles catalogats.  Els  consells 
  comarcals i els ajuntaments poden  exercir  subsidiàriament 
  el mateix dret respecte dels immobles  d'interès  nacional. 
  Els propietaris  o  titulars  de  drets  reals  sobre  béns 
  culturals d'interès nacional han de  notificar  fefaentment 
  al Departament de Cultura llur intenció de  transmetre  els 
  béns  o   els  drets,  i  han  d'indicar-ne  el  preu,  les 
  condicions de la transmissió i la identitat de l'adquirent. 
  Si la transmissió afecta un bé immoble, el  Departament  de 
  Cultura  ho  ha  de  comunicar  al  Consell  comarcal  i  a 
  consell comarcal i a l'ajuntament corresponents.
  -2 En  el  termini  de  dos  mesos  a  comptar  des  de  la 
  notificació  a què es refereix l'apartat 1, l'Administració 
  de la Generalitat, i subsidiàriament els consells comarcals 
  i els ajuntaments, poden exercir el dret  de  tempteig.  El 
  dret  de  tempteig  es  pot  exercir  en  benefici d'altres 
  institucions públiques o d'entitats privades sense ànim  de 
  lucre,   en   les   condicions   que  en  cada  cas  siguin 
  establertes.
  -3 Si la transmissió a què es refereix l'apartat  1  no  es 
  notifica  o no es formalitza en les condicions notificades, 
  l'Administració de la Generalitat,  i  subsidiàriament  els 
  consells comarcals i els ajuntaments, poden exercir el dret 
  de  retracte, en els mateixos termes establerts per al dret 
  de tempteig, en el termini de dos mesos a comptar  des  del 
  moment  en què la Generalitat tingui coneixement fefaent de 
  la transmissió.
  -4 El que estableix aquest  article  no  és  aplicable  als 
  immobles integrants de conjunts històrics que no tinguin la 
  condició  de  monuments ni als immobles inclosos en entorns 
  de protecció.
  -5 Els drets de tempteig i retracte  poden  ésser  exercits 
  pels  consells  comarcals  i  els ajuntaments, respecte als 
  immobles catalogats, en els mateixos termes que estableixen 
  els  apartats  anteriors.  En  cas  de   concurrència,   és 
  preferent  el  dret  de  l'ajuntament.  Els  propietaris  o 
  titulars d'altres drets reals sobre immobles catalogats han 
  de notificar-ne  les  transmissions  a  l'ajuntament  i  al 
  consell   comarcal  en  els  termes  que  estableix  aquest 
  article.
  -6  L'Administració   de   l'Estat   pot  exercir  el  dret 
  d'adquisició   preferent   que  la  legislació  estatal  li 
  reconeix respecte del que estableix aquest article.
                                                              
  Article 27                                                  
  Escriptures públiques                                       
    Per   a   la   formalització   d'escriptures    públiques 
  d'adquisició de béns culturals d'interès nacional o de béns 
  catalogats  o  de  transmissió de drets reals sobre aquests 
  béns, s'ha d'acreditar prèviament  el  compliment  del  que 
  estableix   l'article  26. Aquesta  acreditació  també  és  
  necessària per a la inscripció dels títols corresponents.
                                                              
  Article 28                                                  
  Limitacions a la transmissió                                
  -1 Els   béns  culturals  d'interès  nacional  i  els  béns 
  catalogats que són propietat de la  Generalitat  o  de  les 
  administracions  locals de Catalunya són imprescriptibles i 
  inalienables, llevat de les  transmissions  que  es  puguin 
  efectuar entre administracions.
  -2 La   transmissió   dels   béns   de   les   institucions 
  eclesiàstiques es regeix per la legislació estatal.
                                                              
  Secció tercera                                              
  Règim aplicable als béns culturals d'interès nacional       
                                                              
  Article 29                                                  
  Programes d'actuacions de conservació                       
    Els   propietaris,   titulars   d'altres  drets  reals  i 
  posseïdors   de   béns  culturals  d'interès  nacional,  en 
  compliment del deure de conservació, han  de  presentar  al 
  Departament de Cultura, si el manteniment adequat dels béns 
  ho  requereix,  un  programa que especifiqui la previsió de 
  les actuacions necessàries per a la conservació  dels  dits 
  béns.
                                                              
  Article 30                                                  
  Accés als béns culturals d'interès nacional                 
  -1 Els   propietaris,   titulars  d'altres  drets  reals  i 
  posseïdors  de  béns  culturals  d'interès  nacional  estan 
  obligats a permetre:                                        
    a) L'examen  i  l'estudi  dels  béns  pels  investigadors 
  reconeguts  per  alguna  institució   acadèmica,   amb   la 
  presentació  prèvia  d'una sol·licitud raonada, avalada pel 
  Departament de Cultura.
    b) La col·locació  d'elements   senyalitzadors   de  llur 
  condició de béns culturals d'interès nacional.
    c) La visita pública  dels  béns,  en  les condicions que 
  siguin establertes per reglament, almenys  quatre  dies  al 
  mes i en dies i hores prèviament assenyalats.
  -2 Als  efectes  del  que  disposa  l'apartat  1.c),  en la 
  determinació del règim de visites s'ha de tenir  en  compte 
  el  tipus de béns, llurs característiques i, en el cas dels 
  béns immobles, l'informe de l'ajuntament afectat. En  casos 
  justificats,  el  Departament  de  Cultura  pot  dispensar, 
  totalment o parcialment, del règim de visites.  En  el  cas 
  dels  béns  mobles, el Departament de Cultura pot establir, 
  com a mesura alternativa a la visita  pública,  el  dipòsit 
  dels  béns en un centre cultural, perquè hi siguin exhibits 
  en els terminis i amb les condicions que siguin  establerts 
  per reglament.
                                                              
  Capítol II                                                  
  Règim de protecció dels béns immobles                       
                                                              
  Secció primera                                              
  Règim aplicable als béns immobles d'interès nacional        
                                                              
  Article 31                                                  
  Revisió de llicències urbanístiques                         
    Un cop produïda la  declaració  d'un  immoble  com  a  bé 
  cultural d'interès nacional, el Departament de  Cultura  ha 
  d'emetre,  en  el  termini de quatre mesos, havent escoltat 
  l'ajuntament corresponent, un informe vinculant  sobre  les 
  llicències   urbanístiques  suspeses  per  la  incoació  de 
  l'expedient.  Si,  com  a  conseqüència  d'aquest  informe, 
  l'ajuntament ha de modificar o anul·lar una  llicència,  el 
  Departament   de   Cultura   s'ha   de  fer  càrrec  de  la 
  indemnització  corresponent,  si  s'escau,   aplicant   els 
  criteris que estableix la legislació urbanística.
                                                              
  Article 32                                                  
  Prohibició d'enderrocament                                  
  -1 Els  béns  immobles  d'interès  nacional  només es poden 
  enderrocar, parcialment o  totalment,  si  han  perdut  els 
  valors  culturals  que  es  van  prendre  en consideració a 
  l'hora de qualificar-los. Prèviament a l'enderrocament dels 
  immobles  cal  haver  fet  els  tràmits  necessaris  per  a 
  deixar-ne  sense efecte la declaració i, en cas que tinguin 
  en el subsòl restes d'interès arqueològic, cal haver-hi fet 
  la intervenció arqueològica preceptiva.
  -2 El  que  estableix  l'apartat  1  no  és  aplicable  als 
  immobles integrants de conjunts històrics, llocs històrics, 
  zones d'interès etnològic o entorns de protecció, els quals 
  es regeixen pel que estableix l'instrument de planejament a 
  què   fa   referència  l'article  33.2.  A  manca  d'aquest 
  instrument,  només  es  pot  fer  l'enderrocament  si  l'ha 
  autoritzat prèviament el Departament de Cultura.
                                                              
  Article 33                                                  
  Planejament urbanístic                                      
  -1 En cas que un immoble sigui declarat d'interès nacional, 
  els termes de la declaració prevalen sobre els plans i  les 
  normes urbanístiques que afecten l'immoble,  que  s'hi  han 
  d'ajustar abans d'ésser aprovats o bé, si ja  eren  vigents 
  abans de la declaració, mitjançant modificació.
  -2 En   el   cas   dels   conjunts   històrics,  les  zones 
  arqueològiques,   les  zones  paleontològiques,  els  llocs 
  històrics i les zones d'interès etnològic i en el cas  dels 
  entorns  de  protecció  de  qualsevol bé cultural d'interès 
  nacional,  l'ajuntament  corresponent  ha   d'elaborar   un 
  instrument  urbanístic  de  protecció  o  adequar-ne  un de 
  vigent. L'aprovació d'aquests  instruments  de  planejament 
  requereix l'informe favorable del Departament de Cultura.
                                                              
  Article 34                                                  
  Autorització d'obres                                        
  -1 Qualsevol intervenció  que  es pretengui realitzar en un 
  monument històric, un jardí històric, una zona arqueològica 
  o una zona paleontològica  d'interès  nacional  ha  d'ésser 
  autoritzada  pel  Departament de Cultura, en el termini que 
  sigui establert per reglament, prèviament a la concessió de 
  la llicència municipal.
  -2 En  el  cas  de  les  intervencions  en  béns  culturals 
  d'interès  nacional altres que els esmentats en l'apartat 1 
  i en tots els  entorns  de  protecció,  l'autorització  del 
  Departament  de Cultura només és preceptiva mentre no hagin 
  estat aprovats els instruments  de  planejament  a  què  fa 
  referència l'article 33.2.
  -3 Qualsevol  projecte  d'intervenció   en  un  bé  immoble 
  d'interès nacional ha d'incloure un informe sobre els  seus 
  valors  històrics,  artístics i arqueològics i sobre el seu 
  estat actual,  i  també  d'avaluació  de  l'impacte  de  la 
  intervenció que es proposa.
  -4 La  potestat  del  Departament  de  Cultura  a  què  fan 
  referència els apartats 1 i 2 s'ha  d'exercir  en  el  marc 
  dels  criteris  bàsics i generals fixats per l'article 35 i 
  dels criteris específics que pot contenir cada  declaració, 
  sens   perjudici   del   marge   d'apreciació  discrecional 
  necessari per a valorar en cada supòsit  la  compatibilitat 
  de la intervenció projectada amb la preservació dels valors 
  culturals del bé.
  -5 Els  ajuntaments  han  de  notificar  al  Departament de 
  Cultura, simultàniament a la  notificació  a  l'interessat, 
  les  llicències  urbanístiques  que  afectin béns culturals 
  d'interès nacional.
  -6 Si,  com a  conseqüència  del  mal  estat  d'un  immoble 
  d'interès  nacional, l'ajuntament corresponent ha d'adoptar 
  mesures per evitar danys a tercers, cal  que  ho  comuniqui 
  prèviament  al Departament de Cultura, el qual disposa d'un 
  termini  de  quaranta-vuit  hores  per  a  determinar   les 
  condicions a què s'ha de subjectar la intervenció.
                                                              
  Article 35                                                  
  Criteris d'intervenció                                      
  -1 Qualsevol intervenció en un monument històric,  un jardí 
  històric,  una  zona arqueològica o una zona paleontològica 
  d'interès nacional ha de respectar els criteris següents:   
    a) La conservació,  la  recuperació,  la  restauració, la 
  millora i la utilització del bé han de respectar els valors 
  que  van  motivar  la  declaració, sens perjudici que pugui 
  ésser autoritzat l'ús  d'elements,  tècniques  i  materials 
  contemporanis  per a la millor adaptació del bé al seu ús i 
  per a valorar determinats elements o èpoques.
    b) S'ha  de   permetre   l'estudi   científic    de   les 
  característiques     arquitectòniques,     històriques    i 
  arqueològiques del bé.
    c) S'han de conservar les  característiques  tipològiques 
  d'ordenació  espacial,  volumètriques  i  morfològiques més 
  remarcables del bé.
    d) És prohibit de reconstruir totalment o  parcialment el 
  bé,   excepte   en  els  casos  en  què  s'utilitzin  parts 
  originals, i de fer-hi addicions mimètiques que en falsegin 
  l'autenticitat històrica.
    e) És prohibit d'eliminar parts del bé, excepte en el cas 
  que  comportin  la  degradació del bé o que l'eliminació en 
  permeti una  millor  interpretació  històrica.  En  aquests 
  casos,   cal   documentar   les  parts  que  hagin  d'ésser 
  eliminades.
    f) És prohibit de col·locar publicitat, cables, antenes i 
  conduccions  aparents en les façanes i cobertes del bé i de 
  bastir instal·lacions de  serveis  públics  o  privats  que 
  n'alterin greument la contemplació.
  -2 Les intervencions en els  conjunts  històrics  d'interès 
  nacional han de respectar els criteris següents:            
    a) S'han de mantenir l'estructura urbana i arquitectònica 
  del  conjunt i les característiques generals de l'ambient i 
  de la silueta paisatgística. No es  permeten  modificacions 
  d'alineacions,     alteracions     en     l'edificabilitat, 
  parcel·lacions  ni  agregacions  d'immobles,  excepte   que 
  contribueixin  a  la  conservació  general del caràcter del 
  conjunt.
    b) Són    prohibides    les    instal·lacions    urbanes, 
  elèctriques, telefòniques i qualssevol altres, tant  aèries 
  com   adossades  a  la  façana,  que  s'han  de  canalitzar 
  soterrades. Les antenes  de  televisió,  les  pantalles  de 
  recepció d'ones i els dispositius similars s'han de  situar 
  en llocs en què no perjudiquin la imatge urbana de part del 
  conjunt.
    c) És  prohibit   de   col·locar-hi   anuncis   i  rètols 
  publicitaris.  Els rètols que anuncien serveis públics, els 
  de senyalització i els comercials han d'ésser harmònics amb 
  el conjunt.
  -3  El volum, la tipologia, la morfologia i  el  cromatisme 
  de  les intervencions en els entorns de protecció dels béns 
  immobles d'interès nacional no poden  alterar  el  caràcter 
  arquitectònic  i  paisatgístic  de  l'àrea  ni pertorbar la 
  visualització  del  bé.  En  els  entorns   dels   immobles 
  d'interès nacional és prohibit qualsevol moviment de terres 
  que  comporti  una  alteració greu de la geomorfologia i la 
  topografia   del   territori    i    qualsevol    abocament 
  d'escombraries, runa o deixalles.
                                                              
  Article 36                                                  
  Autorització dels canvis d'ús                               
    Els canvis d'ús d'un monument han d'ésser autoritzats pel 
  Departament   de   Cultura,  amb  informe  de  l'ajuntament 
  afectat,  prèviament  a  la  concessió  de   la   llicència 
  municipal corresponent.
                                                              
  Article 37                                                  
  Desplaçament d'immobles                                     
    Els immobles d'interès nacional són inseparables de  llur 
  entorn. Només es pot procedir a fer-ne  l'aixecament  o  el 
  desplaçament en els termes fixats per la legislació estatal 
  i,   en   tot   cas,  amb  l'informe  favorable  previ  del 
  Departament  de  Cultura,  amb  la  llicència   urbanística 
  corresponent  i un cop feta la intervenció arqueològica, si 
  escau, en el subsòl.
                                                              
  Article 38                                                  
  Expropiació                                                 
    L'Administració de la Generalitat i  les  administracions 
  locals  poden  acordar  l'expropiació,  per causa d'interès 
  social, dels immobles que dificultin la  utilització  o  la 
  contemplació   dels   béns  culturals  d'interès  nacional, 
  atemptin contra llur harmonia ambiental o comportin un risc 
  per a llur conservació.
                                                              
  Secció segona                                               
  Règim aplicable als béns immobles catalogats                
                                                              
  Article 39                                                  
  Règim de protecció                                          
    La declaració d'un immoble com a  bé  cultural  d'interès 
  local  comporta l'aplicació immediata del règim jurídic que 
  aquesta Llei estableix per als béns  catalogats.  Qualsevol 
  norma   addicional   de   protecció   d'aquests  béns  s'ha 
  d'establir mitjançant els instruments  determinats  per  la 
  legislació urbanística.
                                                              
  Capítol III                                                 
  Règim de protecció dels béns mobles                         
                                                              
  Secció primera                                              
  Règim  aplicable  a  tots  els  béns  mobles integrants del 
  patrimoni cultural català                                   
                                                              
  Article 40                                                  
  Deure d'informació                                          
  -1 Els   propietaris,   titulars  d'altres  drets  reals  i 
  posseïdors de béns mobles integrants del patrimoni cultural 
  català   que   s'ajusten   a  les  característiques  i  les 
  condicions que siguin establertes per  reglament  n'han  de 
  comunicar  l'existència  al Departament de Cultura, el qual 
  ho ha de notificar a l'ajuntament corresponent.
  -2 El Departament de Cultura pot requerir  a  les  persones 
  esmentades en l'apartat 1 perquè facilitin les informacions 
  necessàries sobre els béns i en permetin l'examen material. 
                                                              
  Article 41                                                  
  Comerç                                                      
  -1 Les persones i les entitats que es dediquen habitualment 
  al comerç de béns integrants del patrimoni cultural  català 
  han   de   portar   un   llibre-registre,   legalitzat  pel 
  Departament de Cultura, en  el  qual  han  de  constar  les 
  transaccions  que  afectin  els  béns  a  què  es  refereix 
  l'article 40.1. S'han d'anotar en  el  llibre-registre  les 
  dades d'identificació de  l'objecte  i  de  les  parts  que 
  intervenen en cada transacció.
  -2 El Departament de Cultura ha de portar  un  registre  de 
  les empreses que es dediquen habitualment  al  comerç  dels 
  objectes  a què es refereix l'apartat 1. Les dites empreses 
  s'han d'inscriure en el registre,  amb  els  requisits  que 
  siguin  establerts  per  reglament,  per poder exercir llur 
  activitat.
                                                              
  Article 42                                                  
  Reproducció i restauració                                   
    El Departament de Cultura i les administracions públiques 
  de Catalunya han de  promoure  la  utilització  de  mitjans 
  tècnics  per  a  reproduir  els  béns mobles integrants del 
  patrimoni cultural català, especialment els inclosos en  el 
  patrimoni  documental  i  bibliogràfic,  si ho fa necessari 
  llur conservació.  També  han  d'emprendre  les  actuacions 
  necessàries  per  a restaurar els fons deteriorats o que es 
  trobin en perill de malmetre's.
                                                              
  Secció segona                                               
  Règim aplicable als béns mobles d'interès  nacional  i  als 
  béns mobles catalogats                                      
                                                              
  Article 43                                                  
  Conservació                                                 
  -1 Qualsevol modificació, reparació, restauració o actuació 
  d'altre tipus sobre béns mobles d'interès nacional o  sobre 
  béns   mobles   catalogats   no  prevista  en  el  programa 
  d'actuacions  regulat  per l'article 29 ha d'ésser aprovada 
  prèviament pel Departament de Cultura.
  -2 Si la conservació de béns mobles d'interès nacional o de 
  béns  mobles  catalogats  pot  quedar  compromesa  per  les 
  condicions de  llur  lloc  d'ubicació,  el  Departament  de 
  Cultura,  amb l'informe previ de l'ajuntament afectat, n'ha 
  d'acordar el dipòsit provisional en un lloc  que  compleixi 
  les condicions adequades de seguretat i de conservació, amb 
  preferència pels més propers a la ubicació original del bé. 
  També ha d'acordar el dipòsit provisional d'aquests béns en 
  cas  que  els  propietaris, titulars d'altres drets reals i 
  posseïdors incompleixin l'obligació de conservar-los.
                                                              
  Article 44                                                  
  Comunicació de trasllats                                    
    El trasllat de béns mobles d'interès nacional o  de  béns 
  catalogats  s'ha  de  comunicar  al Departament de Cultura, 
  perquè  ho  faci  constar  en  el  registre  o  el  catàleg 
  corresponents.  El  Departament  de Cultura ha de comunicar 
  immediatament el trasllat a l'ajuntament afectat.
                                                              
  Article 45                                                  
  Integritat de les col·leccions                              
  -1 Les   col·leccions   declarades  d'interès  nacional   o 
  catalogades  que  només  essent considerades com una unitat 
  reuneixen els valors propis d'aquests béns no  poden  ésser 
  disgregades  per llurs propietaris, titulars d'altres drets 
  reals i posseïdors sense autorització  del  Departament  de 
  Cultura.
  -2 Els  béns  mobles  declarats d'interès nacional per llur 
  vinculació a un immoble, d'acord amb  l'article  11.1,  són 
  inseparables d'aquest sense autorització del Departament de 
  Cultura.
  -3 S'ha de donar coneixement als  ajuntaments  afectats  de 
  les disgregacions de col·leccions i de les  separacions  de 
  béns mobles de l'immoble a què pertanyen.
                                                              
  Capítol IV                                                  
  Normes específiques de protecció del patrimoni arqueològic  
                                                              
  Article 46                                                  
  Concepte de patrimoni arqueològic i règims de protecció     
  -1 Els béns mobles i immobles de caràcter  històric  per  a 
  l'estudi dels quals cal utilitzar metodologia  arqueològica 
  integren  el patrimoni arqueològic català. També l'integren 
  els elements geològics  i  paleontològics  relacionats  amb 
  l'ésser humà i amb els seus orígens i antecedents.
  -2 La protecció dels béns a què  es  refereix  l'apartat  1 
  s'estableix mitjançant llur declaració com a béns culturals 
  d'interès nacional o mitjançant llur catalogació i, en  tot 
  cas,  amb  l'aplicació  de les regles específiques d'aquest 
  capítol.
  -3 En la tramitació de projectes d'obres,  d'instal·lacions 
  o d'activitats  que  s'hagin  de  sotmetre  al  procediment 
  d'avaluació   d'impacte   ambiental   i  que  afectin  béns 
  integrants del patrimoni arqueològic, s'ha  de  sol·licitar 
  informe al Departament de Cultura.
                                                              
  Article 47                                                  
  Autorització d'intervencions arqueològiques                 
  -1 La  realització  en  l'àmbit  territorial  de  Catalunya 
  d'intervencions    arqueològiques    i    paleontològiques, 
  terrestres o subaquàtiques, requereix l'autorització prèvia 
  del  Departament de Cultura, sens perjudici de la llicència 
  municipal  que  sigui  preceptiva  segons   la   legislació 
  urbanística.  En cas de silenci del Departament de Cultura, 
  s'ha d'entendre que l'autorització ha estat denegada.
  -2 Es    consideren    intervencions    arqueològiques    i 
  paleontològiques els estudis directes d'art rupestre i  les 
  prospeccions, els sondeigs, les excavacions, els controls i 
  qualsevol  altra  intervenció,  amb  remoció  de terrenys o 
  sense, que tingui per  finalitat  descobrir,  documentar  o 
  investigar restes arqueològiques o paleontològiques.
  -3 Per a l'atorgament de l'autorització a què  es  refereix 
  l'apartat 1 cal acompanyar la sol·licitud d'un projecte que 
  acrediti  la  conveniència  i  l'interès  científic  de  la 
  intervenció,  avali  la idoneïtat tècnica i científica dels 
  directors  i  garanteixi  la   capacitat   econòmica   dels 
  promotors.
  -4 S'han de determinar per reglament  els  diferents  tipus 
  d'intervencions arqueològiques, llur abast,  els  requisits 
  que  han  de  complir  les  sol·licituds, la titulació i la 
  capacitat tècnica dels directors i les condicions a què  ha 
  de quedar subjecta l'autorització.
                                                              
  Article 48                                                  
  Intervencions per obres en béns immobles d'interès nacional 
  -1 Si el Departament de Cultura determina, com  a  requisit 
  previ per a la realització de qualsevol  tipus  d'obra  que 
  afecti una zona arqueològica o paleontològica o un altre bé 
  cultural  immoble  d'interès  nacional,  la  necessitat  de 
  realitzar intervencions arqueològiques, el promotor  ha  de 
  presentar  un  projecte  arqueològic,  d'acord  amb  el que 
  estableix l'article 47.
  -2 Si el promotor a què  es  refereix  l'apartat  1  és  un 
  particular,  el Departament de Cultura ha de col·laborar en 
  el finançament del cost d'execució del projecte.
                                                              
  Article 49                                                  
  Espais de protecció arqueològica                            
  -1 Es consideren espais de protecció arqueològica els llocs 
  que no han  estat  declarats  d'interès  nacional  on,  per 
  evidències  materials,  per  antecedents  històrics  o  per 
  altres  indicis,  es  presumeix  l'existència   de   restes 
  arqueològiques o paleontològiques.
  -2 Els espais de protecció arqueològica són determinats per 
  resolució del conseller de Cultura,  amb  audiència  prèvia 
  dels interessats i de l'ajuntament afectat. S'ha  de  donar 
  compte a l'ajuntament i als interessats  de  la  resolució, 
  que no ha d'ésser publicada  en  el  Diari  Oficial  de  la 
  Generalitat de Catalunya.
  -3 Els promotors d'obres i d'altres intervencions en solars 
  o  edificacions  que  es  trobin  en  espais  de  protecció 
  arqueològica han de presentar, juntament amb la sol·licitud 
  de llicència d'obres, un estudi de la  incidència  que  les 
  obres  poden  tenir  en les restes arqueològiques, elaborat 
  per un professional especialitzat en aquesta matèria. Per a 
  la concessió de la llicència cal  l'informe  favorable  del 
  Departament  de  Cultura. Aquest informe pot exigir, com a  
  condició per a l'execució de les obres,  la  realització  i 
  l'execució  d'un  projecte  arqueològic, el finançament del 
  qual es regeix pel que disposa l'article 48.2 i en el  qual 
  pot col·laborar l'ajuntament afectat.
                                                              
  Article 50                                                  
  Intervencions arqueològiques de l'Administració             
    El  Departament  de  Cultura pot executar directament les 
  intervencions arqueològiques que consideri oportunes. També 
  les corporacions locals poden executar-les en  el  marc  de 
  llurs   competències,  amb  les  garanties  científiques  i 
  tècniques  adequades,   amb   l'autorització   prèvia   del 
  Departament  de Cultura de conformitat amb el que estableix 
  l'article 47. Aquestes actuacions s'han  d'inspirar  en  el 
  principi  de major economia en els perjudicis que es puguin 
  ocasionar als particulars. Les indemnitzacions  que  puguin 
  correspondre  es  regeixen  pel que estableix la legislació 
  sobre expropiació forçosa.
                                                              
  Article 51                                                  
  Descobriment de restes arqueològiques                       
  -1 Els descobriments de restes amb valor  arqueològic  fets 
  per  atzar  i  els  de  caràcter  singular  produïts  com a 
  conseqüència  d'una  intervenció  arqueològica   s'han   de 
  comunicar   en   el   termini  de  quaranta-vuit  hores  al 
  Departament de Cultura o a l'ajuntament corresponent, i  en 
  cap  cas no se'n pot donar coneixement públic abans d'haver 
  informat les dites administracions. El  termini  per  a  la 
  comunicació  dels  descobriments  que  no  tinguin caràcter 
  singular    i    siguin    conseqüència     d'intervencions 
  arqueològiques s'ha d'establir per reglament.
  -2 L'ajuntament que  sigui  informat  del  descobriment  de 
  restes arqueològiques ho ha de notificar al Departament  de 
  Cultura   en  el  termini  d'una   setmana.  Igualment,  el 
  Departament de  Cultura  ha  de  notificar  a  l'ajuntament 
  corresponent  els descobriments que li siguin comunicats, i 
  també n'ha d'informar el  propietari  del  lloc  on  s'hagi 
  efectuat la troballa.
  -3 El  descobridor  de  restes  arqueològiques  ha  de  fer 
  lliurament del bé, en el termini de quaranta-vuit hores,  a 
  l'ajuntament corresponent, a un museu públic de Catalunya o 
  al  Departament  de  Cultura,  llevat  que  calgui efectuar 
  remoció de terres per a fer l'extracció del bé, ateses  les 
  seves  característiques,  o  llevat  que  es  tracti  d'una 
  troballa subaquàtica, en els quals supòsits l'objecte ha de 
  romandre  en  l'emplaçament  originari.  Pel  que  fa   als 
  descobriments    com    a    conseqüència   d'intervencions 
  arqueològiques, la regulació del lliurament s'ha de fer per 
  reglament. En tots els  casos,  mentre  el  descobridor  no 
  efectua  el  lliurament,  se  li  apliquen  les  normes del 
  dipòsit legal.
  -4 Els drets de caràcter econòmic que  puguin  correspondre 
  al descobridor de restes arqueològiques i al propietari del 
  lloc  on  s'ha fet la troballa es regeixen per la normativa 
  estatal. Aquests drets són satisfets per l'Administració de 
  la Generalitat, llevat que aquesta  estableixi  acords  amb 
  altres administracions públiques.
  -5 Correspon al Departament de  Cultura  de  determinar  el 
  lloc del dipòsit definitiu  de  les  restes  arqueològiques 
  trobades,  tenint  en  compte  els  criteris  de  la  major 
  proximitat a l'indret de la troballa i de la  idoneïtat  de 
  les  condicions  de conservació i seguretat dels béns, sens 
  perjudici de l'aplicació d'altres criteris derivats de  les 
  necessitats de l'ordenació museística general.
                                                              
  Article 52                                                  
  Suspensió d'obres                                           
  -1 Si durant l'execució d'una obra,  sigui  del  tipus  que 
  sigui, es troben restes o objectes amb  valor  arqueològic, 
  el  promotor  o  la  direcció  facultativa de l'obra han de 
  paralitzar immediatament els treballs, han de  prendre  les 
  mesures  adequades per a la protecció de les restes i n'han 
  de  comunicar   el   descobriment,   en   el   termini   de 
  quaranta-vuit  hores, al Departament de Cultura, el qual ha 
  de donar trasllat d'aquesta comunicació a l'ajuntament.
  -2 En  el  termini  de  vint  dies  a  comptar  des  de  la 
  comunicació  a  què es refereix l'apartat 1, el Departament 
  de Cultura ha de dur a terme les activitats de  comprovació 
  corresponents  per  tal  de determinar l'interès i el valor 
  arqueològic de les troballes, en les quals activitats ha de 
  col·laborar el promotor de l'obra, amb els mitjans  que  hi 
  tingui desplaçats.
  -3 La suspensió de les obres a què es refereix l'apartat  2 
  no   dóna   lloc   a   indemnització.   No   obstant  això, 
  l'Administració pot ampliar el termini de suspensió, si  és 
  necessari  per  a  completar  la investigació arqueològica, 
  supòsit en el qual,  si  l'obra  és  de  promoció  privada, 
  s'apliquen les normes generals sobre responsabilitat de les 
  administracions  públiques  i no s'aplica el termini de dos 
  mesos establert per l'article 23.1.
                                                              
  Article 53                                                  
  Titularitat dels descobriments                              
    Els béns que d'acord amb  l'article  44  de  la  Llei  de 
  l'Estat  16/1985,  del  25  de juny, del patrimoni històric 
  espanyol, tenen la consideració  de  domini  públic  i  són 
  descoberts  a  Catalunya  s'integren  en el patrimoni de la 
  Generalitat. No obstant això, si els drets econòmics a  què 
  fa  referència  l'article  51.4 són satisfets per una altra 
  administració pública, els béns s'integren en el  patrimoni 
  d'aquesta administració.
                                                              
  TÍTOL TERCER                                                
  Mesures de foment i difusió                                 
                                                              
  Capítol I                                                   
  Foment                                                      
                                                              
  Article 54                                                  
  Normes generals                                             
  -1 Els  ajuts  de  les  administracions  públiques per a la 
  investigació,   la   documentació,   la   conservació,   la 
  recuperació,   la   restauració  i  la  difusió  dels  béns 
  integrants del patrimoni cultural s'han de concedir d'acord 
  amb criteris de publicitat, concurrència i  objectivitat  i 
  dins les previsions pressupostàries.
  -2 En l'atorgament de  les  mesures  de  foment  a  què  es 
  refereix  aquest  capítol  s'han  de  fixar  les  garanties 
  necessàries   per  a  evitar  l'especulació  amb  béns  que 
  s'adquireixen, es conserven, es restauren o es milloren amb 
  ajudes públiques.
  -3 Les persones i les entitats que no compleixen  el  deure 
  de  conservació  establert  per  aquesta  Llei  no es poden 
  acollir a les mesures de foment.
  -4 La Generalitat pot propiciar la participació  d'entitats 
  privades  i  de  particulars  en  el  finançament  de   les 
  actuacions de foment a què es refereix aquest capítol.
                                                              
  Article 55                                                  
  Ajuts   per   a   la  investigació,  la  conservació  i  la 
  rehabilitació                                               
  -1 L'Administració  de  la  Generalitat  ha  d'establir  un 
  programa  anual d'inversions i ajuts per a la investigació, 
  la  documentació,  la  conservació,  la   recuperació,   la 
  restauració  i  la  millora del patrimoni cultural, amb les 
  dotacions pressupostàries corresponents.
  -2 Si  en  el  termini  de  vuit  anys  a  comptar  des  de 
  l'atorgament  d'un dels ajuts a què es refereix l'apartat 1 
  l'Administració adquireix el bé, s'ha de  deduir  del  preu 
  d'adquisició  una quantitat equivalent a l'import de l'ajut 
  o els ajuts, la qual es considera com a pagament a compte.
  -3 La Generalitat ha de promoure l'accés al crèdit  oficial 
  per  al  finançament   de   les   obres   de   conservació, 
  manteniment,  rehabilitació i excavació realitzades en béns 
  culturals d'interès nacional.
                                                              
  Article 56                                                  
  Ajuts per a l'adquisició                                    
    El Govern de la  Generalitat  ha  d'adoptar  les  mesures 
  necessàries  perquè  el finançament de l'adquisició de béns 
  culturals d'interès nacional i de béns culturals catalogats 
  amb la finalitat  de  destinar-los  a  un  ús  general  que 
  n'asseguri  la  protecció  tingui accés preferent al crèdit 
  oficial, en la forma i amb els  requisits  que  estableixen 
  les normes que el regulen.
                                                              
  Article 57                                                  
  L'u per cent cultural                                       
  -1 L'Administració de la Generalitat ha de reservar en  els 
  pressupostos de les obres públiques que financi totalment o 
  parcialment  una  partida mínima de l'u per cent de la seva 
  aportació,   amb   la   finalitat   d'invertir-la   en   la 
  conservació,  la  restauració,  l'excavació  i l'adquisició 
  dels béns protegits  per  aquesta  Llei  i  en  la  creació 
  artística contemporània.
  -2 La reserva a què es refereix l'apartat 1 també  s'aplica 
  sobre el pressupost total d'execució de les obres públiques 
  que   executen  els  particulars  en  virtut  de  concessió 
  administrativa de la Generalitat.
  -3 S'exceptuen de les mesures fixades pels apartats 1  i  2 
  les obres públiques següents:                               
    a) Aquelles en  què  l'aportació  de la Generalitat o del 
  concessionari és inferior a cent milions de pessetes.
    b) Les  que  es  fan  per  complir   específicament   els 
  objectius d'aquesta Llei.
    c) Les  que  es   financen   totalment   amb   càrrec   a 
  transferències de fons finalistes.
  -4 Als efectes del que diposa la lletra a) de l'apartat  3, 
  no  es  tenen  en compte els eventuals fraccionaments en la 
  contractació   d'una   obra   que   es   pugui   considerar 
  unitàriament o globalment.
  -5 Els  costos  de  les  intervencions arqueològiques a què 
  fan  referència  els  articles  48.2  i   49.3   tenen   la 
  consideració d'aportació a l'u per cent.
  -6 Els criteris i la forma d'aplicació dels fons  obtinguts 
  d'acord   amb   aquest  article  s'han  de  determinar  per 
  reglament. En qualsevol cas, tenen caràcter  preferent  els 
  béns  culturals  que  poden quedar afectats directament per 
  l'obra pública de què es tracti i els que es troben situats 
  en  el  seu  entorn.  El Departament de Cultura ha d'emetre 
  informe prèviament a l'aplicació dels fons.
  -7 En   els   expedients   de   contractació  d'obres  s'ha 
  d'acreditar  la  disponibilitat del crèdit necessari per al 
  compliment de l'obligació de reserva determinada per aquest 
  article.
  -8 Les inversions culturals que l'Estat faci a Catalunya en 
  aplicació de l'u per cent cultural determinat per  la  Llei 
  del patrimoni històric espanyol s'han de fer amb  l'informe 
  previ del Departament de Cultura sobre els sectors i àmbits 
  culturals que es considerin prioritaris en cada moment.
                                                              
  Article 58                                                  
  Pagaments amb béns culturals                                
    Els propietaris de béns integrants del patrimoni cultural 
  poden sol·licitar a l'Administració de la Generalitat  i  a 
  l'Administració  local l'admissió de la cessió en propietat 
  dels  esmentats  béns  en   pagament   de   llurs   deutes. 
  L'acceptació  de  la  cessió  correspon  respectivament  al 
  Departament d'Economia i Finances, amb l'informe previ  del 
  Departament   de   Cultura,  i  al  ple  de  la  corporació 
  corresponent.
                                                              
  Article 59                                                  
  Beneficis fiscals                                           
  -1 Els propietaris i  els  titulars  de  drets  sobre  béns 
  culturals   d'interès   nacional  i  sobre  béns  culturals 
  catalogats gaudeixen dels beneficis fiscals que, en l'àmbit 
  de les competències respectives, determinen  la  legislació 
  de   l'Estat,   la  legislació  de  la  Generalitat  i  les 
  ordenances locals.
  -2 Els béns culturals d'interès nacional estan  exempts  de 
  l'impost  sobre  béns immobles, en els termes fixats per la 
  Llei de l'Estat 39/1988, del 28 de desembre,  de  regulació 
  de  les  hisendes locals. Les obres que tenen per finalitat 
  la conservació, la millora o la rehabilitació de  monuments 
  declarats  d'interès nacional gaudeixen també d'exempció de 
  l'impost  sobre  construccions,  instal·lacions  i   obres. 
  Aquestes  exempcions  no  donen  lloc  a la compensació amb 
  càrrec als pressupostos de la  Generalitat  en  favor  dels 
  ajuntaments.
                                                              
  Capítol II                                                  
  Difusió                                                     
                                                              
  Article 60                                                  
  Inventari del Patrimoni Cultural Català                     
  -1 El Departament  de  Cultura  ha  d'elaborar  i  mantenir 
  l'Inventari del Patrimoni Cultural Català, el qual té com a 
  finalitat de permetre  la  documentació  i  la  recopilació 
  sistemàtiques,  la  investigació  i  la difusió de tots els 
  béns que l'integren.
  -2 Les  dades  que  figuren  a  l'Inventari  del  Patrimoni 
  Cultural   Català   són   públiques.  Excepcionalment,  per 
  resolució del conseller de Cultura, es  poden  excloure  de 
  consulta pública dades relatives a la situació jurídica, la 
  localització i el valor dels béns.
  -3 L'Administració de la Generalitat  ha  de  garantir  als 
  ciutadans l'accessibilitat  de  les  dades  contingudes  en 
  l'Inventari   del  Patrimoni  Cultural  Català,  mitjançant 
  l'establiment d'una xarxa descentralitzada  de  transmissió 
  de dades.
  -4 Els museus, les biblioteques, els arxius  i  els  altres 
  centres de dipòsit cultural  que  informatitzin  les  dades 
  documentals  de  llurs  fons han d'assegurar i facilitar la 
  viabilitat del traspàs de la informació a  l'Inventari  del 
  Patrimoni Cultural Català, en el suport i amb el format que 
  siguin determinats pel Departament de Cultura.
                                                              
  Article 61                                                  
  Visita pública i difusió                                    
  -1 L'Administració de la Generalitat ha de  vetllar  perquè 
  la visita pública als  béns  culturals  d'interès  nacional 
  s'efectuï   en   condicions   adequades   de   conservació, 
  coneixement  i  difusió  dels  béns  i  de  seguretat  dels 
  visitants.
  -2 L'Administració de la  Generalitat  ha  de  promoure  la 
  realització de reproduccions i còpies dels  béns  culturals 
  d'interès nacional amb finalitats didàctiques i de promoció 
  turística,  i  ha  de fer-hi constar de manera visible llur 
  procedència i llur condició de còpia,  sens  perjudici  del 
  dret de propietat intel·lectual.
  -3 L'Administració de la Generalitat ha de fomentar l'ús  i 
  el  gaudi  del  patrimoni  cultural  català com a recurs de 
  dinamització social i turística, respectant les necessitats 
  de conservació i protecció  dels  béns  i  de  llur  entorn 
  establertes per aquesta Llei.
                                                              
  Article 62                                                  
  Gestió dels monuments per la Generalitat                    
  -1 Els monuments  i  jaciments  arqueològics  oberts  a  la 
  visita pública i administrats pel  Departament  de  Cultura 
  han   d'ésser  gestionats  d'acord  amb  els  principis  de 
  desconcentració   i   participació,   sens   perjudici   de 
  l'aplicació  de  directrius  comunes  que en garanteixin la 
  coherència global.
  -2 La gestió dels monuments i jaciments a què  es  refereix 
  l'apartat   1   n'ha   de  garantir  el  manteniment  i  la 
  conservació i ha de potenciar-ne la divulgació,  per  a  la 
  qual  cosa  han  de  comptar amb els elements suficients de 
  senyalització, guia i serveis complementaris.
  -3 El  Govern  de  la  Generalitat  pot  crear   patronats, 
  integrats  per  representants  de la Generalitat i d'altres 
  institucions, entitats  i  persones  relacionades  amb  els 
  monuments  de què es tracti, perquè col·laborin, assessorin 
  i  participin  en  la  gestió  dels  monuments  i  en   les 
  activitats  que  s'hi  desenvolupin.  El consell comarcal i 
  l'ajuntament  corresponents  han  d'ésser  representats  en 
  aquests patronats.
  -4 El Govern de la Generalitat pot establir que determinats 
  monuments, jaciments arqueològics o museus  gestionats  per 
  la Generalitat siguin  administrats  en  règim  d'autonomia 
  econòmica,   en   els  termes  que  siguin  concretats  per 
  reglament. Cada any,  el  responsable  de  la  gestió  d'un 
  monument, un jaciment o un museu acollit a aquest règim  ha 
  de presentar al Departament de Cultura la justificació dels 
  ingressos i el compte de gestió econòmica, els quals queden 
  a  disposició  de la Intervenció General de la Generalitat, 
  de la Sindicatura de Comptes i, si escau, del  Tribunal  de 
  Comptes.
                                                              
  Article 63                                                  
  Cessió d'ús de monuments                                    
    El Govern de la Generalitat pot acordar la cessió de l'ús 
  de  béns immobles de la Generalitat amb valors culturals en 
  favor  d'altres   institucions   públiques   o   d'entitats 
  privades,  a  fi  que,  mitjançant llur utilització millor, 
  se'n garanteixin la conservació i el manteniment.
                                                              
  Article 64                                                  
  Instal·lació de museus, arxius i biblioteques               
  -1 La instal·lació de museus, d'arxius i de biblioteques és 
  causa d'interès social, a efectes d'expropiació.
  -2 Són competents per a procedir a l'expropiació a  què  es 
  refereix l'apartat 1 l'Administració de la Generalitat, els 
  consells comarcals i els ajuntaments, en l'àmbit  de  llurs 
  competències respectives.
                                                              
  Article 65                                                  
  Ensenyament                                                 
  -1 El  Govern  de  la  Generalitat  ha  d'incloure  en  els 
  currículums dels diferents  nivells  del  sistema  educatiu 
  reglat  obligatori  el  coneixement  del patrimoni cultural 
  català.
  -2 La Generalitat ha de promoure  el  desenvolupament  dels 
  ensenyaments   especialitzats   en   la  conservació  i  el 
  manteniment del patrimoni cultural, i pot establir convenis 
  de col·laboració amb les entitats privades i els centres de 
  formació especialitzats.
  -3 L'Escola d'Administració Pública de Catalunya i l'Escola 
  de Policia de Catalunya s'han d'ocupar que els  funcionaris 
  encarregats de l'administració o la custòdia del  patrimoni 
  cultural tinguin la preparació específica adequada.
                                                              
  Article 66                                                  
  Publicacions                                                
    L'Administració de la Generalitat ha de promoure l'edició 
  de  publicacions  d'investigació  i   de   divulgació   del 
  patrimoni cultural català.
                                                              
  TÍTOL QUART                                                 
  Execució d'aquesta Llei i règim sancionador                 
                                                              
  Capítol I                                                   
  Mesures per a l'execució d'aquesta Llei                     
                                                              
  Article 67                                                  
  Execució del deure de conservació                           
  -1 En cas d'incompliment del deure de conservació  de  béns 
  culturals d'interès nacional o de béns  mobles  catalogats, 
  el  Departament  de  Cultura  pot  ordenar als propietaris, 
  titulars d'altres drets reals i posseïdors dels  dits  béns 
  l'execució  de les obres o la realització de les actuacions 
  que siguin necessàries per a preservar-los, conservar-los i 
  mantenir-los.  Aquestes mesures poden ésser adoptades també 
  pels  ajuntaments,  si  es  refereixen  a   béns   immobles 
  catalogats.   L'Administració  no  pot  ordenar  l'execució 
  d'obres o d'actuacions per un import superior  al  50%  del 
  valor  del  bé,  fixat  pel  Departament  de  Cultura o per 
  l'ajuntament  corresponent  mitjançant   l'aplicació   dels 
  criteris  establerts  per  la  legislació sobre expropiació 
  forçosa.
  -2 Si els que hi són obligats no executen les actuacions  a 
  què fa referència l'apartat 1, el Departament de Cultura o, 
  si escau, l'ajuntament corresponent poden fer-ne l'execució 
  subsidiària, a càrrec  dels  obligats.  En  cas  de  perill 
  imminent  per  a  l'immoble,  l'administració competent pot 
  executar les obres imprescindibles per a salvaguardar el bé 
  sense necessitat de requeriment previ.
  -3 El  Departament  de  Cultura  pot  concedir,  per  a  la 
  realització de les obres de conservació dels béns culturals 
  d'interès  nacional,  un  ajut  amb  caràcter  de  bestreta 
  reintegrable,  que  en  el  cas  dels  béns  immobles  s'ha 
  d'inscriure en el Registre de la Propietat.
  -4 Són  causa  d'interès  social,  a efectes d'expropiació, 
  l'incompliment dels  deures  de  conservació,  preservació, 
  manteniment  i  protecció  establerts per aquesta Llei i la 
  situació de perill o ruïna imminent d'un immoble  d'interès 
  nacional.  Són  competents  per  a procedir a l'expropiació 
  l'Administració de la Generalitat, els consells comarcals i 
  els  ajuntaments,  en   l'àmbit   de   llurs   competències 
  respectives.
                                                              
  Article 68                                                  
  Reparació dels danys causats                                
    L'Administració  de  la  Generalitat  ha  d'ordenar a les 
  persones o institucions responsables, sens perjudici de  la 
  sanció  que  correspongui,  la reparació dels danys causats 
  il·lícitament en béns culturals  d'interès  nacional  o  en 
  béns  mobles  catalogats,  mitjançant  ordres executives de 
  reparació,  reposició,  reconstrucció  o  enderrocament   o 
  mitjançant les que siguin necessàries per a restituir el bé 
  al  seu  estat  anterior.  Aquestes mesures, en el cas dels 
  danys produïts en béns  immobles  catalogats,  han  d'ésser 
  adoptades pels ajuntaments.
                                                              
  Article 69                                                  
  Multes coercitives                                          
  -1 L'administració competent pot imposar multes coercitives 
  per fer efectiu el  compliment  dels  deures  imposats  per 
  aquesta Llei i de les resolucions administratives  dictades 
  per al compliment del que aquesta disposa.
  -2 La imposició de multes coercitives exigeix la formulació 
  prèvia d'un requeriment escrit, en el qual  s'ha  d'indicar 
  el   termini  de  què  es  disposa  per  al  compliment  de 
  l'obligació  i  la  quantia  de  la  multa  que  pot  ésser 
  imposada. En tot cas, el termini ha d'ésser suficient per a 
  complir l'obligació i la multa no pot excedir de  cent  mil 
  pessetes.
  -3 En cas que, un cop imposada  una  multa  coercitiva,  es 
  mantingui    l'incompliment    que     l'hagi     motivada, 
  l'Administració  pot reiterar-la tantes vegades com calgui, 
  fins al compliment de l'obligació, sense que en cap cas  el 
  termini   pugui  ésser  inferior  al  fixat  en  el  primer 
  requeriment.
  -4 Les multes coercitives són  independents  i  compatibles 
  amb les que es puguin imposar en concepte de sanció.
                                                              
  Article 70                                                  
  Inspecció                                                   
  -1 L'Administració pot inspeccionar en qualsevol moment les 
  obres i les intervencions que es facin en  béns  integrants 
  del patrimoni cultural català.  Els  propietaris,  titulars 
  d'altres drets reals i posseïdors dels  esmentats  béns  hi 
  han de permetre l'accés, sempre  que  sigui  necessari  als 
  efectes de la inspecció.
  -2 Els funcionaris públics als quals s'assigna el control i 
  la   inspecció   sobre   el  patrimoni  cultural  tenen  la 
  consideració  d'autoritat  i estan facultats per a examinar 
  els béns, els llibres, els documents i, en general, tot  el 
  que  pugui  servir  d'informació  per  a complir i executar 
  llurs tasques.
                                                              
  Capítol II                                                  
  Règim sancionador                                           
                                                              
  Article 71                                                  
  Classificació de les infraccions                            
  -1 L'incompliment   de   les  obligacions  establertes  per 
  aquesta Llei té la consideració d'infracció administrativa, 
  llevat  que constitueixi delicte. Les infraccions d'aquesta 
  Llei es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
  -2 Constitueixen infraccions lleus:                         
    a) La manca de comunicació al Registre de Béns  Culturals 
  d'Interès  Nacional  o  al  Catàleg  del Patrimoni Cultural 
  Català dels actes jurídics o tècnics i dels  trasllats  que 
  afectin els béns que hi són inscrits.
    b) La manca de notificació a  l'administració  competent, 
  en els termes fixats per l'article 26,  de  la  transmissió 
  onerosa de la propietat o de qualsevol dret real sobre béns 
  culturals d'interès nacional o sobre béns catalogats.
    c) L'incompliment del  deure  de  permetre  l'accés  dels 
  especialistes als béns catalogats.
    d) L'incompliment  del  deure    d'informació    a    les 
  administracions   competents   sobre   l'existència   i  la 
  utilització de béns integrants  del  patrimoni  cultural  i 
  l'obstrucció  de  les  inspeccions  de  les administracions 
  competents.
    e) La manca de presentació a l'aprovació del  Departament 
  de Cultura d'un programa que especifiqui les actuacions  de 
  conservació dels béns.
    f) L'incompliment dels  deures  establerts  en  l'article 
  41.2  pels  comerciants  de  béns  integrants del patrimoni 
  cultural.
  -3 Constitueixen infraccions greus:                         
    a) La manca de notificació al Departament de  Cultura  de 
  la realització de subhastes que afectin béns integrants del 
  patrimoni cultural.
    b) L'incompliment dels deures  de  permetre  l'accés dels 
  investigadors  i  la  visita  pública  als  béns  culturals 
  d'interès nacional.
    c) L'incompliment   dels   deures   de    preservació   i 
  manteniment  de béns culturals d'interès nacional o de béns 
  catalogats.
    d) La inobservança del deure de portar el llibre-registre 
  de  transmissions i l'omissió o la inexactitud de les dades 
  que s'hi han de fer constar.
    e) La  disgregació,  sense l'autorització del Departament 
  de Cultura, de col·leccions declarades d'interès nacional o 
  catalogades, i la separació de béns mobles vinculats a béns 
  immobles d'interès nacional.
    f) L'incompliment de les obligacions de  comunicació  del 
  descobriment  de restes arqueològiques i de lliurament dels 
  béns trobats.
    g) L'incompliment de la suspensió d'obres amb  motiu  del 
  descobriment  de restes arqueològiques i de les suspensions 
  d'obres acordades per l'administració competent.
    h) L'atorgament pels ajuntaments de llicències d'obres  i 
  l'adopció  de  mesures  cautelars incomplint el que disposa 
  l'article 34.
  -4 Constitueixen infraccions molt greus:                    
    a) L'enderrocament total o parcial  d'immobles  declarats 
  d'interès nacional.
    b) La destrucció de  béns  mobles d'interès nacional o de 
  béns catalogats.
    c) L'atorgament  pels    ajuntaments    de     llicències 
  urbanístiques  de desplaçament d'immobles incomplint el que 
  disposa l'article 37.
  -5 Són infraccions lleus, greus o molt greus, en funció del 
  dany potencial o efectiu al patrimoni cultural:             
    a) La realització  d'intervencions  arqueològiques  sense 
  l'autorització del Departament de Cultura.
    b) La realització d'intervencions  sobre  béns  culturals 
  d'interès nacional i sobre espais de protecció arqueològica 
  sense llicència urbanística o incomplint-ne els termes.
    c) Les actuacions o  intervencions  sobre  béns culturals 
  d'interès nacional i sobre béns catalogats no aprovades pel 
  Departament de Cultura.
    d) El canvi d'ús d'un  monument  sense  autorització  del 
  Departament    de   Cultura   o   el   manteniment   d'usos 
  incompatibles d'acord amb la declaració.
                                                              
  Article 72                                                  
  Responsabilitat                                             
  -1 Són responsables de les infraccions  d'aquesta  Llei,  a 
  més  de  les  persones  que  en  tenen  la  responsabilitat 
  directa:                                                    
    a) Els promotors, pel que fa a la realització d'obres.
    b) El director de les obres, pel que fa a  l'incompliment 
  de l'ordre de suspendre-les.
    c) Els  qui  d'acord  amb  el   Codi   penal   tenen   la 
  consideració d'autors, còmplices o encobridors, pel que  fa 
  a   la   realització   d'intervencions   arqueològiques  no 
  autoritzades.                                               
  -2 Són també responsables de les infraccions d'aquesta Llei 
  els qui, coneixent l'incompliment de  les  obligacions  que 
  aquesta estableix, n'obtenen un benefici.
                                                              
  Article 73                                                  
  Classificació de les sancions                               
  -1 Les infraccions administratives en matèria de  patrimoni 
  cultural són sancionades, si els danys causats al patrimoni 
  cultural poden ésser valorats econòmicament, amb una  multa 
  d'entre  una  i quatre vegades el valor dels danys causats. 
  Altrament, s'apliquen les sancions següents:                
    a) Per a  les  infraccions  lleus, una multa de fins a un 
  milió de pessetes.
    b) Per a les infraccions  greus,  una  multa  d'entre  un 
  milió i trenta-cinc milions de pessetes.
    c) Per a les  infraccions  molt  greus, una multa d'entre 
  trenta-cinc milions i cent-cinquanta milions de pessetes.
  -2 La quantia de les sancions fixades per  l'apartat  1  es 
  gradua de conformitat amb:                                  
    a) La reincidència.
    b) El dany causat al patrimoni cultural.
    c) La utilització de mitjans tècnics en les intervencions 
  arqueològiques il·legals.
                                                              
  Article 74                                                  
  Comís de materials i estris                                 
    L'òrgan competent per a imposar una  sanció  pot  acordar 
  com  a  sanció  accessòria el comís dels materials i estris 
  emprats en l'activitat il·lícita.
                                                              
  Article 75                                                  
  Òrgans competents                                           
  -1 Pertoca als ajuntaments la competència per  a  sancionar 
  la  infracció  a què es refereixen els apartats 2.b), 2.c), 
  3.b) i 5.c) de  l'article  71,  quant  als  béns  culturals 
  d'interès  local, excepte en els municipis de menys de cinc 
  mil habitants,  en  què  aquesta  competència  pertoca  als 
  consells comarcals.
  -2 Pertoca a les entitats locals la imposició  de  sancions 
  per les infraccions a què es refereix l'article  71.2.d)  i 
  71.3.g),  si  són  comeses en relació amb actuacions de les 
  dites entitats.
  -3 Pertoca als ajuntaments la competència per  a  incoar  i 
  tramitar  els expedients sancionadors per les infraccions a 
  què es refereix l'article 71.5.b), excepte en els municipis 
  de menys de cinc mil habitants, en què aquesta  competència 
  pertoca  als consells comarcals. En aquests casos, el règim 
  sancionador regulat per aquesta Llei preval sobre el  règim 
  establert per la normativa urbanística.
  -4 La competència per a la imposició de les sancions per la 
  infracció de l'article 71.5.b) pertoca a:                   
    a) El president del consell comarcal, en cas de  sancions 
  dens a un milió de pessetes, en municipis de menys de  cinc 
  mil habitants.
    b) L'alcalde, en cas  de  sancions  de fins a un milió de 
  pessetes, en municipis d'entre 5.000 i 50.000 habitants,  o 
  de  sancions  de fins a trenta-cinc milions de pessetes, en 
  municipis de més de 50.000 habitants.
    c) El conseller de Cultura, en cas de sancions d'entre un 
  milió  i  trenta-cinc  milions de pessetes, en municipis de 
  fins a 50.000 habitants.
    d) El Govern de la Generalitat, en cas de sancions de més 
  de trenta-cinc milions de pessetes.
  -5 Si el Departament de Cultura comunica a l'entitat  local 
  competent  l'existència  d'indicis  d'una  infracció de les 
  tipificades a l'article 71.5.b) i  l'entitat  local  no  li 
  notifica  la  incoació  de  l'expedient  sancionador  en el 
  termini  de  dos  mesos,  el  Departament  de  Cultura  pot 
  procedir   a   incoar,   tramitar  i  resoldre  l'expedient 
  sancionador.
  -6 En les infraccions tipificades per l'article  71  altres 
  que les enumerades als apartats 1, 2 i 3 d'aquest  article, 
  la   incoació   dels  expedients  sancionadors  pertoca  al 
  director general del Departament de Cultura  competent  per 
  raó de la matèria i la imposició de les sancions pertoca al 
  conseller  de  Cultura, en el cas de les sancions de fins a 
  trenta-cinc  milions  de  pessetes,  i  al  Govern  de   la 
  Generalitat,   en   el  cas  de  les  sancions  de  més  de 
  trenta-cinc milions de pessetes.
                                                              
  Article 76                                                  
  Prescripció de les infraccions                              
    Les infraccions administratives a què es refereix aquesta 
  Llei prescriuen al  cap  de  cinc  anys  d'haver-se  comès, 
  llevat  de les de caràcter molt greu, que prescriuen al cap 
  de deu anys.
                                                              
  Article 77                                                  
  Mesures cautelars                                           
  -1 L'Administració   de  la  Generalitat  ha  de  suspendre 
  qualsevol  obra  o  actuació  en  béns  culturals d'interès 
  nacional o  en  béns  catalogats  que  incompleixi  el  que 
  determina  la  legislació  sobre  patrimoni  cultural  i ha 
  d'ordenar també la suspensió de les obres  en  què  s'hagin 
  trobat  restes arqueològiques, si el promotor ha incomplert 
  l'obligació establerta per l'article 52.
  -2 Les suspensions a què fa referència  l'apartat  1  poden 
  ésser  també  acordades  pels  ajuntaments,  si  es  tracta 
  d'obres o actuacions subjectes a llicència municipal. Si la 
  suspensió afecta un  bé  cultural  d'interès  nacional,  ha 
  d'ésser  comunicada al Departament de Cultura en el termini 
  de quaranta-vuit hores.
  -3 Si  hi  ha  indicis  racionals  de  la  comissió   d'una 
  infracció greu o molt greu, l'administració competent per a 
  imposar  la  sanció  corresponent  pot acordar com a mesura 
  cautelar, prèviament o simultàniament a  la  instrucció  de 
  l'expedient  sancionador, la immobilització, el precintatge 
  o el dipòsit dels materials i estris emprats en  les  dites 
  activitats.
  -4 El   Departament  de  Cultura  pot  acordar  el  dipòsit 
  cautelar dels béns integrants del patrimoni cultural que es 
  troben en possessió de persones que es dediquen a fer-ne el 
  comerç, si no en poden acreditar l'adquisició lícita.
                                                              
  Article 78                                                  
  Publicitat de les sancions                                  
    Les sancions imposades de conformitat  amb  aquesta  Llei 
  poden  ésser publicades per l'òrgan sancionador, atenint-se 
  als criteris que siguin establerts per  reglament,  un  cop 
  han esdevingut fermes en la via administrativa.
                                                              
  Article 79                                                  
  Termini de resolució dels expedients sancionadors           
    El   termini   per   a   la   resolució  dels  expedients 
  sancionadors per les infraccions regulades per aquesta Llei 
  és d'un any.
                                                              
                                                              
  TÍTOL CINQUÈ                                                
  Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català              
                                                              
  Capítol I                                                   
  Composició i funcions                                       
                                                              
  Article 80                                                  
  Composició                                                  
  -1 Es crea  el  Consell  Assessor  del  Patrimoni  Cultural 
  Català,  com  a  òrgan  consultiu   i   assessor   de   les 
  administracions  públiques en les matèries relacionades amb 
  el patrimoni cultural.
  -2 La composició i el funcionament del Consell Assessor del 
  Patrimoni  Cultural  Català,  que  ha  d'ésser presidit pel 
  conseller de Cultura, s'han d'establir per reglament.
                                                              
  Article 81                                                  
  Funcions                                                    
    Les funcions del Consell Assessor del Patrimoni  Cultural 
  Català són les següents:                                    
    a) Emetre informes  i  dictàmens  a  requeriment  de  les 
  administracions competents i del Parlament.
    b) Emetre els informes que determina aquesta Llei.
    c) Prestar assessorament cultural als òrgans gestors  del 
  patrimoni cultural.
    d) Proposar les  modificacions normatives,  si  escau,  i 
  les actuacions públiques  o  privades  necessàries  per  al 
  millor compliment dels objectius d'aquesta Llei.
                                                              
  Disposicions addicionals                                    
  Primera                                                     
  -1 Els béns radicats a Catalunya que hagin estat  declarats 
  d'interès  cultural  o  hagin estat inclosos en l'Inventari 
  General de Béns Mobles, d'acord  amb  la  Llei  de  l'Estat 
  16/1985,  del  25 de juny, del patrimoni històric espanyol, 
  passen a  tenir  respectivament  la  consideració  de  béns 
  culturals d'interès nacional i de béns catalogats. Els béns 
  immobles  que  en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta 
  Llei estiguin inclosos en catàlegs  de  patrimoni  cultural 
  incorporats en plans urbanístics passen a tenir, llevat que 
  siguin  béns  culturals d'interès nacional, la consideració 
  de béns culturals d'interès local i queden inclosos  en  el 
  Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
  -2 Es   declaren   d'interès   nacional   els  castells  de 
  Catalunya. En el termini de  tres  anys,  el  conseller  de 
  Cultura  ha  de  presentar  a  l'aprovació del Govern de la 
  Generalitat una relació d'aquests castells.
  -3 Es declaren d'interès nacional les coves, els  abrics  i 
  els indrets que contenen manifestacions d'art rupestre.
  -4 Es declara d'interès nacional la documentació  recollida 
  en l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
                                                              
  Segona                                                      
  -1 Corresponen al Consell General de  la  Vall  d'Aran,  en 
  l'àmbit del seu territori,  les  competències  que  aquesta 
  Llei  assigna  a  l'Administració  de la Generalitat, i que 
  s'enumeren a continuació:                                   
    a) La incoació i la instrucció dels expedients per  a  la 
  declaració  de  béns  culturals  d'interès nacional i per a 
  deixar sense efecte una declaració, regulades pels articles 
  8, 9 i 14. En cas que el Departament de  Cultura  consideri 
  procedent la declaració d'un bé cultural d'interès nacional 
  de  la  Vall  d'Aran,  pot  requerir  al Consell General la 
  incoació de l'expedient; si aquest requeriment no  és  atès 
  en  el  termini de dos mesos, el Departament de Cultura pot 
  procedir a la incoació de l'expedient de declaració.
    b) L'aprovació dels programes d'actuacions de conservació 
  de   béns   culturals   d'interès  nacional,  regulada  per 
  l'article 29, si es refereixen a béns immobles.
    c) L'autorització d'intervencions sobre   béns   immobles 
  d'interès   nacional  i  sobre  els  que  tenen  incoat  un 
  expedient  per  a  declarar-los-hi,  i   la   indemnització 
  corresponent, d'acord amb els articles 9.3, 31 i 34.
    d) L'informe preceptiu  i vinculant sobre els instruments 
  de planejament a què fa referència l'article 33.2.
    e) L'autorització  dels  canvis   d'ús   d'un   monument, 
  regulada per l'article 36.
    f) L'informe d'avaluació d'impacte   ambiental   en   els 
  procediments a què fa referència l'article 46.3.
  -2 Per a l'executivitat dels acords adoptats en exercici de 
  les competències descrites per les lletres b), c),  d) i e) 
  de l'apartat  1  cal  la  ratificació  del  Departament  de 
  Cultura, la qual s'entén que ha estat  atorgada  si  no  hi 
  manifesta  la  seva  oposició  en el termini de vint dies a 
  comptar des que l'acord li hagi estat notificat pel Consell 
  General.
                                                              
  Tercera                                                     
    L'Administració de la  Generalitat  assumeix,  en  virtut 
  d'aquesta   Llei,   les   competències  exercides  per  les 
  diputacions   provincials   en   matèria   de    protecció, 
  conservació  i  catalogació  del patrimoni cultural català. 
  Aquesta atribució de competències comporta el traspàs  dels 
  mitjans  materials  i  personals  afectes als serveis i els 
  organismes  corresponents,  i  també   dels   corresponents 
  recursos  econòmics,  d'acord  amb el que estableix la Llei 
  5/1987,  del  4   d'abril,   del   règim   provisional   de 
  competències de les diputacions provincials.
                                                              
  Quarta                                                      
    Correspon al conseller de Cultura de proposar  al  Govern 
  de  la  Generalitat  l'acceptació  de  les  donacions,  les 
  herències i els llegats a favor de la Generalitat que tenen 
  per  objecte  béns mobles integrants del patrimoni cultural 
  català. La tramitació, la  instrucció  i  la  resolució  de 
  l'expedient  corresponent és competència del Departament de 
  Cultura, el qual també ha de tenir cura de la  incorporació 
  dels  béns  adquirits  a  l'Inventari General de Béns de la 
  Generalitat de Catalunya.
                                                              
  Cinquena                                                    
    La declaració de paratges pintorescos incoada o  acordada 
  de  conformitat  amb  el procediment regulat per la Llei de 
  l'Estat del 13 de maig de 1933, de defensa,  conservació  i 
  acreixement  del  patrimoni històrico-artístic nacional, ha 
  d'ésser reclassificada en el termini de tres anys  a  favor 
  d'alguna  de  les  figures  de  protecció  establertes  per 
  l'article 7 de la Llei present o per  la  legislació  sobre 
  espais  naturals. Si  transcorre  aquest termini i no s'ha  
  procedit a la reclassificació, s'entén que la declaració ha 
  caducat.
                                                              
  Sisena                                                      
    S'aplica als arxius i documents privats inclosos en algun 
  dels supòsits de l'article 19 de la Llei present, a més del 
  règim que aquesta estableix, el que disposa el capítol  III 
  de la dita Llei d'arxius.
                                                              
  Disposicions transitòries                                   
  Primera                                                     
    Els efectes dels  expedients  sobre  declaració  de  béns 
  d'interès cultural iniciats abans  de  l'entrada  en  vigor 
  d'aquesta  Llei  són els que aquesta estableix per als béns 
  culturals d'interès nacional. La tramitació dels expedients 
  ha de continuar segons el nou règim jurídic.
                                                              
  Segona                                                      
    Mentre el Govern de la Generalitat no aprovi  les  normes 
  per   al  desenvolupament  i  l'aplicació  d'aquesta  Llei, 
  continuaran vigents les que regulaven aquesta matèria  fins 
  a  l'entrada  en  vigor  d'aquesta Llei, en tot allò que no 
  s'hi oposin.
                                                              
  Disposició derogatòria                                      
  -1 Es deroguen els articles 12 i 13 de la Llei 6/1985,  del 
  26 d'abril, d'arxius.
  -2 Es deroga el Decret 30/1984, del 25 de gener,  pel  qual 
  s'estableix  l'obligatorietat  de l'informe del Departament 
  de  Cultura  en  matèria  de   catalogació   municipal   de 
  monuments.
                                                              
  Disposició final                                            
    S'autoritza el Govern de la Generalitat perquè actualitzi 
  per via reglamentària la quantia de les multes que es fixen 
  en  els articles 69 i 73, de conformitat amb l'increment de 
  l'índex de preus al consum.
    Per tant, ordeno que tots els ciutadans als  quals  sigui 
  d'aplicació  aquesta  Llei cooperin al seu compliment i que 
  els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la  facin 
  complir.
                                                              
  Palau de la Generalitat, 30 de setembre de 1993             
                                                              
  Jordi Pujol                                                 
  President de la Generalitat de Catalunya                    
                                                              
  Joan Guitart i Agell                                        
  Conseller de Cultura                                        
                                                              
                                                              
                                                              
Amunt