Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Llei

  • Data del document 13/07/1990

  • Número del document 016/1990

  • Número de control 90198043

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

  • No vigent
Dades del DOGC
  • Número 1326

  • Data 03/08/1990

  • Secció DISPOSICIONS

  • Pàgina 3757

Portal Jurídic de Catalunya
Descriptors relacionats
Lupa
Accedeix a la cerca

LLEI 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran.


                                                              
                                                              
                                                              
  EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA                 
                                                              
   Sia  notori  a  tots  els  ciutadans  que  el Parlament de 
  Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb  el 
  que  estableix  l'article  33.2 de l'Estatut d'autonomia de 
  Catalunya, promulgo la següent                              
                                                              
  LLEI                                                        
                                                              
   En  el  conjunt  de  Catalunya ressalta per la seva pròpia 
  personalitat Aran o la Vall d'Aran, territori lligat per la 
  situació geogràfica, pels orígens històrics, per la llengua 
  i per la cultura a les terres gascones i a la gran  família 
  occitana,  però  unida  lliurement,  a  través de pacte, al 
  Principat de Catalunya. Des del 1175 la Vall passà a formar 
  part  de   la   Corona   catalano-aragonesa   pel   Tractat 
  d'Emparança  que els aranesos estipularen amb el rei Alfons 
  I. El 1313 els aranesos decidiren per  votació  popular  la 
  permanència  de  la Vall a la Corona catalano-aragonesa, al 
  mateix temps que Jaume II atorgà el conjunt  de  privilegis 
  anomenat  Era  Querimònia,  veritable  carta  magna d'Aran, 
  ratificada per tots els reis fins a Ferran VII. El 1411,  a 
  més, el Síndic d'Aran oferí la unió lliure i pactada d'Aran 
  al  Principat  de  Catalunya,  cosa que el Parlament català 
  acceptà. El decret de Nova Planta de 1716, que suprimí  les 
  institucions  polítiques  de  Catalunya, no afectà el règim 
  político-administratiu de la Vall d'Aran i,  per  això,  no 
  fou aquesta incorporada a cap dels nous corregiments en què 
  fou  dividit  el  Principat.  Fins  que  el  1834  la Reina 
  Governadora suprimí les institucions tradicionals araneses, 
  fet que culminà amb una acció de força del governador reial 
  Pascual Madoz que imposà a la  Vall  d'Aran  el  nou  règim 
  administratiu general de l'Estat.
                                                              
   L'adhesió  dels  aranesos  a  llur llengua i, sobretot, la 
  seva antiquíssima tradició cultural i política han merescut 
  que  la  Disposició   Addicional   Primera   de   l'Estatut 
  d'Autonomia de Catalunya, recollint un desig expressat pels 
  aranesos  en  el  procés d'elaboració de l'Estatut, faci un 
  reconeixement exprés de la seva peculiaritat  i  ordeni  un 
  restabliment  de  l'organització administrativa tradicional 
  de la Vall d'Aran, degudament actualitzada.
                                                              
   Aquesta Llei pretén donar  compliment  a  aquest  manament 
  estatutari restablint el Consell General i el Síndic d'Aran 
  com    a    principals   institucions   de   l'organització 
  administrativa pròpia  de  la  Vall  d'Aran.  En  restablir 
  aquestes  institucions  araneses es fa un acte de reparació 
  històrica.
                                                              
   En aquest sentit, aquesta Llei restitueix als aranesos  de 
  forma  actualitzada una estructura administrativa que, sens 
  perjudici de l'organització municipal, pot fer possible  la 
  gestió   més  immediata  de  les  atribucions  que  afecten 
  directament els interessos  peculiars  del  territori,  com 
  són:   el  restabliment  de  l'organització  administrativa 
  pròpia, la normalització, la protecció i  l'ensenyament  de 
  l'aranès  i  la  conservació  de  les  seves  peculiaritats 
  culturals, així  com  l'establiment  d'un  marc  legal  que 
  permeti   que   el   Consell   General  pugui  assumir  les 
  competències que li delegui o assigni l'Administració de la 
  Generalitat d'acord amb  el  que  estableix  la  legislació 
  vigent.
                                                              
   El Consell General, com a poder públic, ha de promoure les 
  condicions  perquè la llibertat i la igualtat de l'individu 
  i dels grups en els quals aquest s'integra siguin  reals  i 
  efectives,  i  eliminar  els  obstacles  que  impedeixin  o 
  dificultin la seva identitat o plenitud.
                                                              
  TÍTOL 1                                                     
  Disposicions generals                                       
                                                              
  Article 1                                                   
  -1 Aquesta  Llei  restableix  i  actualitza  l'organització 
  administrativa  pròpia  d'Aran,  d'acord  amb la Disposició 
  Addicional Primera de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
  -2 Aran   és   una   entitat  territorial  determinada  per 
  l'agrupació  dels  territoris municipals de: Arres, Bausen, 
  Es Bòrdes, Bossòst,  Canejan,  Les,  Naut  Aran,  Vielha  e 
  Mijaran  i  Vilamòs,  que té personalitat jurídica pròpia i 
  plena capacitat i autonomia per al compliment de les  seves 
  finalitats.
                                                              
  Article 2                                                   
  -1 L'aranès, varietat  de  la  llengua  occitana  i  pròpia 
  d'Aran, és oficial a la Vall d'Aran. També ho són el català 
  i  el  castellà,  d'acord  amb  l'article  3  de  l'Estatut 
  d'Autonomia de Catalunya.
  -2 D'acord amb l'article 3.4 de  l'Estatut  d'Autonomia  de 
  Catalunya, l'aranès  ha  d'ésser  objecte  d'ensenyament  i 
  d'especial respecte i protecció, i se n'ha de garantir l'ús 
  tant   en   el  sistema  educatiu  com  en  l'activitat  de 
  l'Administració de la Generalitat i dels mitjans dependents 
  de la CCRTV en el territori de la Vall d'Aran.
  -3 La Generalitat i les institucions d'Aran  han  d'adoptar 
  les mesures necessàries per a  garantir  el  coneixement  i 
  l'ús   normal   de   l'aranès  i  per  a    impulsar-ne  la 
  normalització.
  -4 La Generalitat i les institucions d'Aran han de  vetllar 
  per la conservació, la promoció i la difusió de la  cultura 
  aranesa.
                                                              
  Article 3                                                   
    La  Vall  d'Aran  no  pot  restar  inclosa en cap divisió 
  territorial pròpia de Catalunya que no sigui ella  mateixa. 
  En   aquells   casos   en   què   la  descentralització  de 
  l'Administració de la Generalitat faci  convenient  que  la 
  Vall  d'Aran s'integri en la demarcació de delegacions o de 
  serveis territorials  d'àmbit  supracomarcal,  aquests  han 
  d'incorporar en la seva denominació la de la Vall d'Aran.
                                                              
  Article 4                                                   
    Aran  té  bandera  i  himne propis. El símbol del Consell 
  General d'Aran és l'actual escut d'Aran.
                                                              
  Article 5                                                   
    La  vila  de  Vielha  és la capital de la Vall d'Aran. El 
  Consell General hi ha de fixar la seva seu.
                                                              
  TÍTOL 2                                                     
  De l'organització pròpia d'Aran                             
                                                              
  Article 6                                                   
  -1 El   govern  i  l'administració  d'Aran  corresponen  al 
  Consell  General  (Conselh Generau). Aquest és integrat pel 
  Síndic (Sindic)  i  pels  Consellers  Generals  (Conselhers 
  Generaus).
  -2 Els Consellers Generals, representants dels  veïns,  són 
  elegits d'acord amb el que estableix aquesta Llei.
  -3 El Consell General és integrat per tretze membres.
                                                              
  Article 7                                                   
    El  Consell  General  ha  d'elaborar  i  aprovar  el  seu 
  reglament orgànic de funcionament  intern  d'acord  amb  la 
  legislació vigent.
                                                              
  Article 8                                                   
  -1 Són òrgans del Consell General:                          
    a) El Ple.
    b) El Síndic.
    c) La Comissió d'Oïdors de Comptes (Comission  d'Auditors 
  de Compdes).
  -2 El Ple és format pel Síndic i pels Consellers  Generals. 
  Corresponen al Ple les  atribucions  que  aquesta  Llei  li 
  atorga.
  -3 El Síndic és el cap de  l'administració  pròpia  d'Aran, 
  convoca i presideix el Consell General, té la representació 
  legal i exerceix totes les atribucions que el Ple li delega 
  i que no corresponen a aquest últim. Es el president nat de 
  tots  els  òrgans  col·legiats  i  de  les  societats i les 
  empreses dependents del Consell. El Síndic ha de  treballar 
  pel bé d'Aran.
  -4 La  Comissió  d'Oïdors  de   Comptes,   de   constitució 
  obligatòria, és formada almenys per un Conseller General de 
  cada grup polític representat en  el  Consell  General.  Li 
  correspon  d'examinar  i  d'estudiar els comptes anuals del 
  Consell  General  i d'emetre'n informe abans que el Ple els 
  aprovi.
  -5 El   Consell   General,   d'acord   amb   la    potestat 
  d'autoorganització,  pot crear altres òrgans complementaris 
  d'aquesta organització en el seu reglament orgànic.
                                                              
  Article 9                                                   
    Les competències del Síndic són:                          
    a) Representar el Consell General.
    b) Convocar les sessions del Consell General  i  fixar-ne 
  l'ordre  del  dia, en el qual ha d'incloure els informes de 
  la Comissió d'Oïdors de Comptes i, si escau, les  propostes 
  dels òrgans competents.
    c) Presidir les sessions del Consell, moderar els  debats 
  i dirimir els empats amb vot de qualitat.
    d) Delegar les seves funcions en els Consellers  quan  ho 
  cregui convenient.
    e) Exercir la direcció superior del personal.
    f) Presidir subhastes i concursos.
    g) Ordenar els pagaments.
    h) Impulsar   i  supervisar  l'activitat  dels  diferents 
  òrgans del Consell i dels serveis de la seva competència.
    i) Vetllar pel compliment de les lleis i  els  reglaments 
  en el territori de la Vall d'Aran.
    j) Exercir  accions  judicials  i  administratives en cas 
  d'urgència.
    k) Ordenar   la   publicació   dels  acords  del  Consell 
  General.
    l) Les  que  li  atribueixin  les  Lleis,  o  les  que    
  expressament li delega el Ple del Consell General.
    m) Qualssevol altres que no siguin reservades al Ple  del 
  Consell General.
                                                              
  Article 10                                                  
    Les competències del Ple són:                             
    a) Elegir el Síndic d'acord amb l'article 15.2  d'aquesta 
  Llei.
    b) Establir l'organització del Consell General.
    c) Aprovar el reglament orgànic i les ordenances.
    d) Exercir  la  iniciativa  de  modificació  dels  límits 
  territorials de la Vall d'Aran.
    e) Aprovar  i  modificar  els  pressupostos i aprovar els 
  comptes,  autoritzar  i  disposar  despeses  i   reconèixer 
  obligacions.
    f) Determinar els recursos propis de  caràcter  tributari 
  d'acord amb el que estableix aquesta Llei.
    g) Aprovar els plans que afectin el territori de la  Vall 
  d'Aran i que siguin de la seva competència.
    h) Exercir la potestat expropiatòria.
    i) Controlar i  fiscalitzar  la  gestió  dels  òrgans  de 
  govern.
    j) Aprovar les  formes  de  gestió  dels  serveis  i  els 
  expedients per a l'exercici de les activitats econòmiques.
    k) Delegar competències en els municipis.
    l) Aprovar la plantilla de personal, la relació de  llocs 
  de treball, les bases de les proves per a  la  selecció  de 
  personal i per  als  concursos  de  provisió  de  llocs  de 
  treball, la fixació  de  la  quantia  de  les  retribucions 
  complementàries  dels funcionaris, el nombre i el règim del 
  personal  eventual,  tot  això  d'acord  amb   les   normes 
  reguladores de la funció pública local, i també separar del 
  servei  els  funcionaris  de  la corporació, llevat del que 
  estableix l'article 99.4 de  la  Llei  de  Bases  de  Règim 
  Local, i ratificar l'acomiadament del personal laboral.
    m) Plantejar conflictes de competències a altres entitats 
  locals i a altres administracions públiques.
    n) Exercir accions administratives i judicials.
    o) Alterar la qualificació jurídica dels béns  de  domini 
  públic.
    p) Alienar el patrimoni.
    q) Exercir les altres  atribucions  que  expressament  li 
  assigni aquesta Llei.
    r) Votar la moció de censura al Síndic,  d'acord  amb  el 
  que estableix l'article 16 i la legislació de règim local.
    s) Determinar   el  nombre  de  membres  de  la  Comissió 
  d'Oïdors de Comptes, d'acord amb el que estableix l'article 
  8.4.
                                                              
  TÍTOL 3                                                     
  Elecció i constitució del Consell General d'Aran            
                                                              
  Article 11                                                  
  -1 Aran es divideix en sis circumscripcions,  corresponents 
  als sis terçons històrics formats  per:  Pujòlo,  Arties  e 
  Garòs, Castièro, Marcatosa, Irissa  i  Quate  Lòcs.  Per  a 
  l'elecció   dels   membres   del    Consell   General   les 
  circumscripcions electorals són integrades pels  territoris 
  municipals següents:                                        
    El   terçon   de   Pujòlo  és  integrat  pels  territoris 
  municipals de Tredòs, Bagergue, Salardú-Unha i Gessa.
    El terçon d'Arties e Garòs és  integrat  pels  territoris 
  municipals d'Arties e Garòs.
    El  terçon  de  Castièro  és  integrat   pels  territoris 
  municipals d'Escunhau, Casarilh, Betren, Vielha,  Gausac  i 
  Casau.
    El  terçon  de  Marcatosa  és  integrat  pels  territoris 
  municipals de Vilac, Aubèrt-Betlan, Mont-Montcorbau,  Arròs 
  i Vila.
    El   terçon   d'Irissa   és  integrat   pels   territoris 
  municipals de Vilamòs, Arres,  Arró,  Es  Bòrdes,  Benós  i 
  Begós.
    El  terçon  de  Quate  Lòcs  és  integrat pels territoris 
  municipals de Bossòst, Les, Canejan i Bausen.
  -2 El  Consell  General  és  integrat  per  tretze  membres 
  distribuïts de la manera següent:                           
    Pujòlo: 2 membres.
    Arties e Garòs: 2 membres.
    Castièro: 4 membres.
    Marcatosa: 1 membre.
    Irissa: 1 membre.
    Quate Lòcs: 3 membres.
                                                              
  Article 12                                                  
    Per a l'elecció dels Consellers Generals poden  presentar 
  candidatures els partits, les federacions o les  coalicions 
  legalment registrades, o  els  mateixos  electors  de  cada 
  terçon avalats per un nombre no inferior  al  3%  del  cens 
  electoral del mateix terçon.
                                                              
  Article 13                                                  
    L'elecció dels Consellers Generals es fa d'acord  amb  la 
  legislació  electoral vigent, mitjançant llistes tancades i 
  segons el sistema d'Hondt.
                                                              
  Article 14                                                  
  -1 El Consell General es constitueix en sessió pública a la 
  seu del Consell el primer  dia  hàbil  després  de  passats 
  quinze dies naturals a comptar de  l'endemà  de  l'acte  de 
  proclamació  dels  membres elegits. La sessió constitutiva, 
  reunida per a l'elecció del Síndic entre els membres que la 
  componen, és presidida per una mesa  d'edat  integrada  pel 
  Conseller  General  de  més  edat i el Conseller General de 
  menys edat, presents a l'acte, i actua com a  Secretari  el 
  Conseller que és nomenat a aquest efecte.
  -2 El mandat dels elegits dura quatre anys.  Les  eleccions 
  per a designar els Consellers Generals es fan el mateix dia 
  de les eleccions municipals.
                                                              
  Article 15                                                  
  -1 El Síndic és  elegit  pels  Consellers  Generals,  entre 
  ells, en la sessió constitutiva del Consell General.
  -2 Per a ésser elegit Síndic, el candidat  ha  d'obtenir la 
  majoria absoluta en la primera votació o la majoria  simple 
  en  la  segona.  En cas d'empat, es procedeix a una tercera 
  votació i si en aquesta es repeteix un altre  cop  l'empat, 
  és elegit el candidat del partit, la coalició, la federació 
  o l'agrupació que hagi obtingut més Consellers Generals, i, 
  si  persisteix  l'empat, és elegit el candidat del grup, la 
  coalició, la federació o l'agrupació que hagi obtingut  més 
  vots en el conjunt d'Aran.
                                                              
  Article 16                                                  
  -1 El Síndic cessa  quan  perd  la  confiança  del  Consell 
  General.
  -2 La moció de censura ha d'anar acompanyada  del  nom  del 
  candidat  i  cal que sigui aprovada per la majoria absoluta 
  dels Consellers Generals.
  -3 Pot ésser candidat al càrrec de  Síndic  qualsevol  dels 
  Consellers.
                                                              
  Article 17                                                  
    L'elecció de la Comissió d'Oïdors de Comptes té  lloc  en 
  la  primera  sessió  després  de la sessió constitutiva que 
  celebra el Consell General, i així  successivament  després 
  de cada renovació.
                                                              
  Article 18                                                  
  -1 La durada del mandat dels membres  del  Consell  General 
  coincideix amb la de les corporacions municipals.
  -2 Un cop finalitzat el mandat,  els  membres  del  Consell 
  General    continuen    en   funcions   únicament   per   a 
  l'administració ordinària fins a la presa de  possessió  de 
  llurs  successors.  En  cap cas no poden adoptar acords per 
  als quals és legalment necessària una majoria qualificada.
  -3 Les condicions per a ésser  elector  i  elegible  i  les 
  causes  d'incompatibilitat  i  inelegibilitat per a exercir 
  els càrrecs de Conseller General i el càrrec de Síndic  són 
  les  que  estableix  la  Llei  Orgànica del Règim Electoral 
  General i, si escau, les establertes per la Llei  Electoral 
  de Catalunya.
  -4 El càrrec  de  Síndic  és  incompatible  amb  el  càrrec 
  d'alcalde de qualsevol dels ajuntaments de la Vall d'Aran.
                                                              
  Article 19                                                  
    Realitzada l'elecció, la Junta Electoral competent ha  de 
  proclamar els membres del Consell General elegits,  lliurar 
  les credencials corresponents i remetre a la secretaria del 
  Consell General la certificació acreditativa  corresponent. 
  La composició del Consell General s'ha de fer  pública  als 
  taulers d'anuncis dels municipis i al Diari Oficial  de  la 
  Generalitat de Catalunya.
                                                              
  TÍTOL 4                                                     
  De les competències i del finançament del Consell General   
                                                              
  Article 20                                                  
  -1 El Consell General  exerceix  les  competències  que  li 
  atribueix   aquesta   Llei   i  qualsevol  altra  llei  del 
  Parlament.
  -2 El Consell General té competència plena en tot allò  que 
  fa referència al foment i l'ensenyament de l'aranès i de la 
  seva cultura, d'acord amb les normes  de  caràcter  general 
  vigents   a  tot  Catalunya  en  el  camp  de  la  política 
  lingüística i educativa.
  -3 La   Generalitat   ha   de   cedir  al  Consell  General 
  competències i serveis almenys sobre les matèries següents: 
    a) Ensenyament.
    b) Cultura.
    c) Sanitat.
    d) Serveis socials.
    e) Ordenació del territori i urbanisme.
    f) Turisme.
    g) Protecció,  conservació  i   administració   del   seu 
  patrimoni històric i artístic.
    h) Protecció de la natura, muntanya i vies forestals.
    i) Agricultura, ramaderia, pesca,  caça  i  aprofitaments 
  forestals.
    j) Salvaments i extinció d'incendis.
    k) Joventut.
    l) Oci i temps lliure.
    m) Esports.
    n) Medi ambient.
    o) Recollida i tractament de residus sòlids.
    p) Salubritat pública.
    q) Carreteres locals.
    r) Transport interior de viatgers.
    s) Artesania.
  -4 A més de les esmentades en el punt  2  d'aquest  article 
  poden ésser plenes les competències a les quals es refereix 
  el punt 3 en la mesura que  ho  determinin  les  lleis  del 
  Parlament.
                                                              
  Article 21                                                  
  -1 Corresponen al Consell  General  les  facultats  que  la 
  legislació de la Generalitat reconegui a les  comarques  en 
  relació  amb  les  activitats  i els serveis de competència 
  municipal, l'assistència als municipis i la cooperació  amb 
  aquests,  la  planificació  territorial  i  les  actuacions 
  especials de muntanya.
  -2 El Consell General exerceix també les  competències  que 
  li  delega  o  li assigna l'Administració de la Generalitat 
  d'acord amb el que estableix la legislació de règim local.
                                                              
  Article 22                                                  
  -1 El Consell General, a més dels recursos  que  fixen  els 
  articles 23 i 24, es finança amb:                           
    a) Ingressos de dret privat.
    b) Taxes  per  la  prestació  de serveis i la realització 
  d'activitats de la seva competència.
    c) Contribucions especials per l'execució d'obres  o  per 
  l'establiment, l'ampliació i la millora dels serveis de  la 
  seva competència.
    d) Participacions   en   impostos  de  l'Estat  i  de  la 
  Generalitat establertes a favor de les entitats comarcals.
    e) Subvencions i altres ingressos de dret públic.
    f) Ingressos procedents d'operacions de crèdit.
    g) Ingressos que es derivin  dels  acords  de  cooperació 
  establerts amb la Generalitat.
    h) Multes.
    i) Altres que es puguin establir.
  -2 També corresponen al Consell General  participacions  en 
  els    ingressos    provincials   quan   s'assumeixin   les 
  competències de la Diputació de Lleida.
  -3 Integren també les  finances  del  Consell  General  les 
  aportacions dels municipis de la Vall d'Aran.
                                                              
  Article 23                                                  
  -1 El   Pressupost   de   la   Generalitat   ha  d'incloure 
  específicament les quantitats que resultin dels  acords  de 
  la   Comissió  Govern  de  la  Generalitat-Consell  General 
  establerta  per  l'article  24  sobre  valoració   de   les 
  competències transferides.
  -2 La Llei de Pressupostos de la Generalitat ha  d'establir 
  els  percentatges  de  participació  a  favor  del  Consell 
  General en el Fons de Cooperació Local de Catalunya.
                                                              
  Article 24                                                  
  -1 Es crea la Comissió  Govern  de  la  Generalitat-Consell 
  General perquè, d'acord amb el que  disposa  aquesta  Llei, 
  determini  l'atribució  i  el  traspàs  de  competències  i 
  serveis, i en valori la dotació econòmica corresponent.  En 
  l'anàlisi de les valoracions dels serveis traspassats s'han 
  de  tenir  en  compte tant els costos directes i indirectes 
  com els d'inversió que corresponguin.
  -2 Aquesta Comissió és formada per cinc  representants  del 
  Consell General i  cinc  representants  del  Govern  de  la 
  Generalitat,   entre  els  quals  hi  ha  el  Conseller  de 
  Governació, que presideix i convoca les sessions, les quals 
  han de tenir lloc almenys dues vegades l'any.
  -3 La Comissió elabora propostes de convenis  i  acords  de 
  cooperació respecte als serveis no traspassats.
                                                              
  Article 25                                                  
    En   tots  els  altres  aspectes  relatius  al  règim  de 
  finançament    pressupostari,    d'intervenció     i     de 
  comptabilitat,   s'apliquen   les  normes  generals  de  la 
  legislació bàsica de l'Estat  i  de  la  legislació  de  la 
  Generalitat reguladora de les finances locals.
                                                              
  Disposicions addicionals                                    
  Primera                                                     
    El govern  i  l'administració   d'Aran  es  regeixen  per 
  aquesta  Llei,  per  les  normes  complementàries  que   la 
  despleguin  i,  en tot allò que no hi sigui regulat, per la 
  legislació sobre l'organització  territorial  i  el  govern 
  local de Catalunya.
                                                              
  Segona                                                      
    El  Consell  General  pot sol·licitar a la Generalitat de 
  Catalunya la delegació o la transferència  de  competències 
  no assumides en aquesta Llei i, també, la reforma del Règim 
  Especial d'Aran.
                                                              
  Tercera                                                     
    Les relacions de caràcter polític i  administratiu  entre 
  el  Consell  General i la Generalitat de Catalunya es tenen 
  per    mitjà    de    la    Direcció    General     d'Afers 
  Interdepartamentals del Departament de Presidència.
                                                              
  Disposicions transitòries                                   
  Primera                                                     
  -1 Per acord entre el  Consell  General  i  els  òrgans  de 
  govern de les Mancomunitats d'Aran per a  la  prestació  de 
  serveis   de  salvament  i  contra  incendis,  forestals  i 
  d'assistència  sanitària,  s'han  de  prendre  les  mesures 
  necessàries  per  a  dissoldre  les  dites  Mancomunitats i 
  integrar consegüentment llurs béns, drets i personal en  el 
  Consell General d'Aran.
  -2 El Consell Comarcal de Muntanya de la Vall  d'Aran  s'ha 
  de  dissoldre  paral·lelament  a la constitució del Consell 
  General, i els seus béns i drets i les  actuacions  que  en 
  aquell  moment  es  desenvolupin  s'han  d'integrar  en  el 
  Consell General d'Aran.
                                                              
  Segona                                                      
    Les  primeres  eleccions  al  Consell  General  s'han  de 
  convocar dintre els tres primers mesos següents a l'entrada 
  en vigor d'aquesta Llei. En el cas que a l'entrada en vigor 
  d'aquesta  Llei  restés un termini inferior a un any fins a 
  la realització de les properes  eleccions  municipals,  les 
  eleccions  al Consell General s'han d'ajornar per a fer-les 
  coincidir amb les municipals.
                                                              
  Tercera                                                     
    Mentre no s'aprovi la Llei  Electoral  de  Catalunya,  la 
  Junta  Electoral  competent,  a  l'efecte del que estableix 
  l'article 19, és la provincial.
                                                              
  Quarta                                                      
    En les primeres eleccions al Consell General, s'entén que 
  la secretaria a la qual es refereix l'article 19  d'aquesta 
  Llei és la secretaria del Consell Comarcal.
                                                              
  Cinquena                                                    
    El reglament orgànic ha d'ésser aprovat en el termini  de 
  dos mesos complerts a partir del següent de la  constitució 
  del Consell General.
                                                              
  Sisena                                                      
    La Comissió Govern de la  Generalitat-Consell  General  a 
  què es refereix l'article 24  ha  de  constituir-se  en  el 
  termini de tres mesos a partir de la constitució del primer 
  Consell General.
                                                              
  Disposicions finals                                         
  Primera                                                     
    S'autoritza  el  Govern  de  la  Generalitat de Catalunya 
  perquè  dicti   les   disposicions   necessàries   per   al 
  desplegament,  l'execució  i el compliment d'aquesta Llei i 
  perquè habiliti els crèdits que siguin necessaris per a  la 
  implantació del Consell General d'Aran.
                                                              
  Segona                                                      
    La versió en aranès d'aquesta Llei s'ha de publicar en el 
  Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya i en  el  Diari 
  Oficial de la Generalitat de Catalunya a continuació de  la 
  versió catalana.
    Per  tant,  ordeno que tots els ciutadans als quals sigui 
  d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment  i  que 
  els  tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin 
  complir.
                                                              
  Palau de la Generalitat, 13 de juliol de 1990               
                                                              
  Jordi Pujol                                                 
  President de la Generalitat de Catalunya                    
                                                              
  Josep Gomis i Martí                                         
  Conseller de Governació                                     
                                                              
                                                              
Amunt