Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Llei

  • Data del document 04/12/2014

  • Número del document 016/2014

  • Número de control 14343079

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

    CVE CVE-DOGC-A-14343079-2014

Dades del DOGC
  • Número 6768

  • Data 11/12/2014

  • Secció DISPOSICIONS

Portal Juridic de Catalunya
Descriptors relacionats
Autenticitat i integritat
Lupa
Accedeix a la cerca

LLEI 16/2014, del 4 de desembre, d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea.


 

El president de la Generalitat de Catalunya

 

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

 

LLEI

 

Preàmbul

La Generalitat, des de sempre, ha avançat amb la voluntat de projectar Catalunya com un país de prestigi, d’excel·lència i de qualitat. Un motor al sud d’Europa, amb capacitat per a interactuar amb els altres territoris d’Europa i de la resta del món.

A partir de les disposicions de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, el fet que la Generalitat desenvolupi una acció exterior ja no deriva tan sols d’una pràctica política, sinó que passa a tenir caràcter obligatori i configura un àmbit d’actuació legalment establert.

Aquesta llei ha de permetre enfortir les relacions amb la Unió Europea i continuar avançant cap a una acció exterior eficaç i coherent, coordinada amb el conjunt d’actors que actuen en l’escenari internacional, i també posicionar els interessos de Catalunya al món i reforçar les relacions amb altres governs, organismes multilaterals i xarxes de cooperació a la Unió Europea.

Actualment, tota agenda de creixement futur passa necessàriament per la potenciació de l’activitat exterior de l’economia. El sector exterior de Catalunya, per mitjà de les exportacions, el turisme i la inversió exterior, permet fer de motor de l’activitat productiva en general i, quan convé, compensar les possibles contraccions que pateix l’economia catalana. En aquest sentit, aquesta llei ha de potenciar aquesta presència internacional de l’economia catalana, amb la qual el Govern està compromès i obligat.

L’Estatut d’autonomia aprovat el 2006 ha permès donar cobertura de llei orgànica a l’acció exterior duta a terme per les administracions públiques catalanes. I Catalunya, igual que altres ens territorials dels estats del nostre entorn, ha incrementat progressivament les seves actuacions a l’exterior i en l’àmbit de la Unió Europea, amb el sosteniment clar de la jurisprudència del Tribunal Constitucional, que ha permès actuacions autonòmiques de rellevància exterior, en entendre que el desplegament de determinades competències autonòmiques requereix aquest tipus d’actuacions, tal com ho fonamenta en la sentència 80/1993.

Com declara la sentència del Tribunal Constitucional 165/1994, no es pot identificar la matèria relacions internacionals amb tot tipus d’activitat amb abast o projecció exteriors. Així es desprèn de la mateixa literalitat de la Constitució, com també de la interpretació ja efectuada per la jurisprudència del Tribunal Constitucional, en declarar que la dimensió exterior d’un assumpte no pot servir per a fer una interpretació expansiva de l’article 149.1.3 de la Constitució que subsumeixi en la competència estatal qualsevol mesura dotada d’una certa incidència exterior.

El procés de globalització política i econòmica ha propiciat una forta evolució amb relació als actors en joc en l’àmbit de les relacions internacionals. No solament s’ha incrementat la presència d’actors i entitats no estatals del món econòmic amb cert poder en fòrums internacionals, sinó que també ha crescut el paper dels ens no estatals i de les representacions de la societat civil en contextos de forta projecció internacional, s’ha difuminat en certa mesura el concepte de sobirania i s’han modificat implícitament les regles de les relacions internacionals. En la mateixa línia, els canvis constants en el context de les relacions internacionals han fet de la diplomàcia pública un instrument cada vegada més reconegut en l’acció exterior dels països per la seva dimensió cultural i econòmica, i que cal també posar en relleu per la important tradició que té a Catalunya.

Cal reconèixer la societat civil amb dimensió internacional com un aliat clau en el desenvolupament de l’acció exterior de Catalunya.

D’acord amb els preceptes del capítol II del títol V de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, la Generalitat participa en els afers relacionats amb la Unió Europea que afecten les competències i els interessos de Catalunya, per mitjà de la participació en les institucions i els organismes europeus i en la formació de les posicions de l’Estat.

D’altra banda, el dret de la Unió Europea està plenament integrat en l’ordenament jurídic català. Des de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia, s’ha produït una important evolució normativa en l’àmbit europeu, en concret amb les darreres modificacions del Tractat de la Unió Europea i del Tractat de funcionament de la Unió Europea. Cal, per tant, que la Generalitat continuï garantint la transposició i l’aplicació correctes de la normativa europea.

El desenvolupament normatiu de les disposicions estatutàries ha de facilitar també l’establiment de directrius i mecanismes que permetin una millor coordinació interna dels diferents departaments i organismes en matèria d’acció exterior, i també la coordinació amb l’acció exterior d’altres administracions i ens públics de Catalunya. L’objectiu final és, doncs, maximitzar la potencialitat dels instruments d’acció exterior i el posicionament de Catalunya a nivell internacional.

 

Títol preliminar

 

Article 1. Objecte de la llei

1. Aquesta llei té per objecte regular l’acció exterior de Catalunya i les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea, amb la finalitat d’assolir, sota la direcció, la coordinació i l’orientació del Govern:

a) La màxima projecció exterior de Catalunya i la màxima promoció a l’exterior dels seus interessos.

b) El posicionament de Catalunya a l’exterior com a actor internacional actiu amb relació a matèries que són competència de la Generalitat o d’interès per a Catalunya.

c) El posicionament de Catalunya davant la Unió Europea i la participació de la Generalitat en les institucions europees, de conformitat amb la normativa vigent.

2. Amb la finalitat que determina l’apartat 1, aquesta llei:

a) Defineix l’àmbit d’aplicació, les línies generals d’actuació, les estructures organitzatives i els mecanismes de planificació, participació, gestió i seguiment pel que fa l’acció exterior de Catalunya i a les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea.

b) Defineix la tipologia i l’estructura d’una xarxa suficient i eficaç d’unitats de representació de la Generalitat a l’exterior.

c) Reconeix la necessitat de promoure i impulsar les iniciatives de la societat civil que contribueixen a generar a l’exterior una opinió pública positiva envers Catalunya i a potenciar el prestigi i la influència internacionals del país.

3. L’acció exterior ha de tenir també en compte les externalitats de les polítiques internes que tinguin impacte a l’exterior.

 

Article 2. Definicions

Als efectes d’aquesta llei, s’entén per:

a) Acció exterior: el conjunt de polítiques, actuacions, activitats i iniciatives que, en coherència amb els principis i objectius d’aquesta llei, duen a terme per a la projecció exterior de Catalunya, fora de l’àmbit de la Unió Europea, el Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i l’Administració de la Generalitat, les altres institucions de la Generalitat, els ens locals i la resta d’administracions públiques de Catalunya, i també els ens, els organismes i les entitats que depenen de qualsevol d’aquestes administracions o que hi estan vinculats.

L’acció exterior abasta totes les polítiques, actuacions, activitats i iniciatives de la Generalitat derivades de les seves atribucions competencials i de l’exercici de les funcions relacionades amb els àmbits de les relacions exteriors, de la projecció exterior de Catalunya i la promoció a l’exterior dels interessos del país i de les polítiques de solidaritat, que inclouen la cooperació i ajut al desenvolupament, el foment de la pau, la defensa dels drets humans i la responsabilitat ambiental en la comunitat internacional.

b) Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea: el conjunt de polítiques, actuacions, activitats i iniciatives de la Generalitat en relació amb la Unió Europea, inclosa la participació en les institucions europees de conformitat amb els tractats constitutius de la Unió i amb l’ordenament jurídic espanyol.

c) Organització internacional: l’entitat funcional creada per subjectes de dret internacional mitjançant un tractat internacional per a assolir objectius determinats i dotada de competències d’atribució, d’una estructura institucional permanent i de personalitat jurídica internacional.

d) Acords de col·laboració: els acords subjectes al dret públic que no tenen naturalesa ni efectes jurídics de dret internacional i només imposen obligacions jurídiques a les parts que els contrauen.

e) Delegacions del Govern a l’exterior: les unitats de representació institucional del Govern a l’exterior que tenen com a objectiu de defensar-hi els interessos de Catalunya i la projecció internacional del país.

f) Delegació del Govern davant la Unió Europea: la unitat de representació institucional del Govern davant la Unió Europea que té com a objectiu de defensar-hi els interessos de Catalunya i la projecció internacional del país.

g) Oficines sectorials del Govern a l’exterior: les unitats de representació del Govern a l’exterior que tenen un àmbit d’actuació sectorial, corresponent al d’un departament; aquestes unitats s’adscriuen orgànicament i funcionalment al departament competent en l’àmbit sectorial corresponent o a un dels organismes o entitats que en depenen.

h) Xarxes de cooperació territorial: les xarxes de governs de territoris diversos que tenen per finalitat defensar interessos comuns davant les institucions estatals, europees i internacionals.

i) Diplomàcia pública de Catalunya: qualsevol actuació d’un agent públic o privat que tingui una incidència efectiva i positiva en l’opinió pública exterior amb l’objectiu de potenciar la imatge, la influència i el prestigi de Catalunya a l’exterior.

j) Diplomàcia cultural de Catalunya: les activitats de diplomàcia pública de Catalunya que consisteixen en la projecció internacional de la creació, la indústria i la llengua catalanes, en el suport a la formació exterior dels creadors i en la participació en organitzacions culturals internacionals, d’acord amb la normativa vigent.

k) Diplomàcia econòmica de Catalunya: les activitats de diplomàcia pública de Catalunya adreçades a impulsar el reconeixement internacional de Catalunya com a destinació d’inversions i origen d’exportacions de primer nivell, país turístic de referència i centre de prestigi en l’àmbit de la recerca i de la innovació.

l) Diplomàcia esportiva de Catalunya: les activitats de diplomàcia pública de Catalunya adreçades a impulsar el reconeixement internacional de l’esport català.

 

Article 3. Principis rectors de l’acció exterior i de les relacions amb la Unió Europea

L’acció exterior de Catalunya i les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea es regeixen pels principis rectors següents:

a) El compromís que la vocació plenament europeista i mediterrània de Catalunya presideixi l’aplicació dels objectius de l’acció exterior i de les relacions amb la Unió Europea.

b) La cerca del consens polític en les orientacions i estratègies generals de l’acció exterior i de les relacions amb la Unió Europea, per a aconseguir la continuïtat i l’estabilitat que requereixen les polítiques per al mitjà i el llarg termini.

c) La garantia de coherència, coordinació, transversalitat i eficàcia en el desenvolupament de l’acció exterior i de les relacions amb la Unió Europea.

d) La transparència en l’actuació dels poders públics.

e) El reconeixement del dret de les persones i dels pobles a la defensa i la promoció de la cultura, la llengua i la identitat pròpies, l’impuls dels valors de convivència multicultural, el reconeixement del dret a decidir dels pobles, el reconeixement dels drets socials, educatius i sanitaris i el suport als sectors més vulnerables de la societat.

f) La promoció de la pau, la no-violència, la seguretat humana, la solidaritat, la cooperació i ajut al desenvolupament, el desenvolupament sostenible, la sobirania alimentària, la lluita contra el canvi climàtic, el respecte mutu entre els pobles, l’eradicació de la pobresa i la protecció dels drets humans, dins el respecte dels propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides, la Declaració universal dels drets humans, el Pacte internacional de drets civils i polítics, el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, el Conveni europeu per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea.

g) La no-discriminació per raó de gènere, origen, nacionalitat, raça, edat, orientació sexual, identitat de gènere, discapacitat, religió o conviccions polítiques.

h) El compliment del principi de lleialtat institucional mútua i la cerca de sinergies amb el Govern de l’Estat i amb les altres administracions públiques, d’acord amb els principis rectors de les polítiques públiques establerts per l’Estatut.

i) El respecte de la diversitat, la varietat i la riquesa del territori de Catalunya, el reconeixement del potencial de la capitalitat de Barcelona i la protecció de l’equilibri territorial.

j) El respecte del dret internacional i la garantia de compliment dels drets i les obligacions que deriven dels tractats i dels costums internacionals, dels principis generals del dret internacional i de les resolucions d’organitzacions internacionals que afectin Catalunya.

k) La incorporació de la perspectiva de gènere en el desenvolupament de les polítiques i en l’elaboració de projectes i programes.

 

Article 4. Finalitats de l’acció exterior i de les relacions amb la Unió Europea

L’acció exterior de Catalunya i les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea es regeixen per les finalitats següents:

a) La projecció a l’exterior de Catalunya com un actor internacional compromès, solidari i responsable.

b) La promoció a l’exterior dels interessos del conjunt de Catalunya, fent de la internacionalització un eix principal per al desenvolupament equilibrat dels diferents territoris.

c) La promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes.

d) La promoció de Catalunya com a seu d’organitzacions internacionals.

e) El suport a les comunitats catalanes de l’exterior i l’establiment de relacions de suport amb els ciutadans catalans a l’exterior.

f) La defensa de la pau, els drets humans i el desenvolupament humà sostenible.

g) La promoció de la internacionalització econòmica de Catalunya i el suport a les empreses catalanes amb seu a l’exterior.

h) La potenciació de la col·laboració amb les entitats i els col·lectius que actuen en l’àmbit de l’acció exterior de Catalunya.

 

 

Títol I. Actors, àmbits i instruments de l’acció exterior i de les relacions amb la Unió Europea

 

Capítol I. Actors

 

Article 5. Parlament

Corresponen al Parlament, de conformitat amb l’Estatut i d’acord amb el principi d’autonomia reglamentària, les funcions següents:

a) Exercir la funció d’impuls i control de l’acció exterior de la Generalitat i, amb aquesta finalitat, conèixer la política i l’activitat del Govern en l’àmbit de l’acció exterior, deliberar sobre aquesta qüestió i fer-ne el control.

b) Promoure la participació de la ciutadania en el debat públic i el control de l’acció política i de govern en aquest àmbit.

c) Debatre el Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, i fer-ne el seguiment, d’acord amb el que estableix l’article 15.

d) Participar, si s’escau, en organismes i conferències internacionals de cooperació interparlamentària.

e) Mantenir, si s’escau, relacions bilaterals amb altres parlaments.

f) Mantenir relacions amb les entitats de la societat civil que actuen en l’àmbit de l’acció exterior i de la cooperació i ajut al desenvolupament.

g) Impulsar relacions de col·laboració i mecanismes d’informació mútua amb el Govern, amb les altres institucions de la Generalitat i amb els ens, els organismes i les entitats adscrits al Parlament en l’àmbit de l’acció exterior.

h) Exercir la funció de control del principi de subsidiarietat dels actes legislatius de la Unió Europea.

i) Fer el seguiment legislatiu previ de les iniciatives legislatives de la Unió Europea que afectin competències o interessos de la Generalitat, com també del programa de treball de la Comissió Europea.

 

Article 6. Presidència de la Generalitat

Correspon al president de la Generalitat, en exercici de la més alta representació de la Generalitat, impulsar i mantenir relacions amb les autoritats de l’àmbit internacional.

 

Article 7. Govern

1. El Govern, per mitjà del departament competent en matèria d’acció exterior, dirigeix, executa i coordina l’acció exterior de la Generalitat per a la projecció exterior de Catalunya i la promoció dels seus interessos, en el marc de les directrius generals de l’acció de govern establertes pel president de la Generalitat.

2. Corresponen al Govern, d’acord amb l’Estatut, les funcions següents:

a) Adoptar les mesures necessàries per a l’execució dels tractats internacionals conclosos per l’Estat, en allò que afectin matèries que són competència de la Generalitat.

b) Formular al Govern de l’Estat les observacions i les propostes que cregui pertinents amb relació a les iniciatives i els tractats de revisió dels tractats constitutius de la Unió Europea, amb relació a les altres iniciatives i propostes que el Govern de l’Estat presenti a la Unió Europea i amb relació als actes de conclusió dels tractats que afectin competències o interessos de la Generalitat.

c) Participar en el nomenament, a proposta del departament competent en aquesta matèria, de les persones que hagin de representar la Generalitat en les delegacions negociadores de l’Estat davant la Unió Europea i en la representació permanent de l’Estat davant la Unió Europea.

d) Instar el Govern de l’Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i adoptar els acords pertinents, d’acord amb la normativa europea, per a permetre les accions de la Generalitat davant el Tribunal.

e) Aprovar la conclusió d’acords de col·laboració del Govern o de l’Administració de la Generalitat amb ens públics d’altres estats o amb organitzacions internacionals, i autoritzar, amb caràcter previ, la conclusió d’acords anàlegs pels ens, els organismes o les entitats públiques que depenen de l’Administració de la Generalitat o que hi estan vinculats.

 

Article 8. Administració de la Generalitat

1. Corresponen al departament o als departaments amb competències en matèria d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea les funcions següents:

a) Dirigir i impulsar les polítiques i actuacions del Govern amb relació a la Unió Europea i en l’àmbit de les relacions exteriors.

b) La projecció exterior de Catalunya i la promoció a l’exterior dels seus interessos, de la representació i presència de Catalunya a l’exterior i de la cooperació i ajut al desenvolupament.

c) Dirigir i coordinar l’actuació en aquests àmbits de l’Administració de la Generalitat i dels ens, els organismes o les entitats que en depenen o que hi estan vinculats.

d) Coordinar la projecció exterior de les polítiques sectorials dels departaments del Govern i dels ens, els organismes o les entitats que depenen de l’Administració de la Generalitat o que hi estan vinculats, per tal de garantir-ne l’adequació i la coherència amb els objectius i les prioritats fixats pel Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea.

2. Als efectes del que estableix la lletra d de l’apartat 1, els departaments del Govern i els ens, els organismes o les entitats que depenen de l’Administració de la Generalitat o que hi estan vinculats han d’informar el departament o els departaments competents en matèria d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, segons l’àmbit competencial respectiu, de llurs polítiques, actuacions i projectes amb dimensió a l’exterior i en l’àmbit de la Unió Europea.

 

Article 9. Altres institucions de la Generalitat

El Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i l’Oficina Antifrau de Catalunya mantenen relacions de col·laboració i mecanismes d’informació mútua amb el Govern en matèria d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, i poden establir relacions de col·laboració i d’intercanvi de bones pràctiques amb llurs homòlegs europeus i internacionals.

 

Article 10. Ens locals

1. El Govern, en el marc competencial propi, i respectant el principi d’autonomia local, coordina les actuacions dels ens locals en matèria d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea i els presta suport per a dur-les a terme.

2. El Govern i l’Administració de la Generalitat han d’aprofitar l’experiència derivada de les accions exteriors de la resta d’administracions públiques de Catalunya i, conseqüentment, han d’impulsar la col·laboració amb els ens locals per a generar sinergies positives, concertar espais d’intercanvi d’informació que permetin definir estratègies compartides, evitar duplicitats o actuacions contradictòries i disposar amb la màxima eficiència dels recursos disponibles, amb la finalitat de millorar l’efectivitat de l’acció exterior i de les relacions amb la Unió Europea.

 

Article 11. Consorcis, fundacions i altres ens públics i corporatius

Amb l’objectiu d’assolir cohesió i eficiència en l’acció exterior de Catalunya i en les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea:

a) El Govern i l’Administració de la Generalitat han d’impulsar relacions en aquesta matèria, amb el grau de participació, col·laboració o interlocució que considerin més adequat en cada cas, amb els consorcis, les fundacions i els altres ens públics i corporatius que actuïn en aquest àmbit.

b) El Govern ha de coordinar, en el marc de la legislació pròpia de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya, les actuacions d’aquestes corporacions orientades a l’impuls de la internacionalització i al foment de l’exportació de les empreses catalanes.

c) El Govern i l’Administració de la Generalitat han d’impulsar relacions de col·laboració en aquesta matèria amb les universitats i altres institucions acadèmiques, amb els col·legis professionals i amb la resta d’ens corporatius de Catalunya, d’acord amb la respectiva legislació específica.

 

Capítol II. Àmbits sectorials de l’acció exterior i de les relacions amb la Unió Europea

 

Article 12. Àmbits d’actuació

1. Correspon a cada un dels departaments del Govern desplegar la dimensió per a la projecció a l’exterior i en l’àmbit de la Unió Europea de les polítiques, actuacions, activitats i iniciatives que duguin a terme en l’àmbit sectorial respectiu, per mitjà de mecanismes que s’ajustin a les prioritats que defineixi el Govern.

2. El Govern, en l’àmbit de l’economia:

a) Ha de promoure la internacionalització econòmica de Catalunya com a motor de desenvolupament econòmic, ambientalment i socialment responsable.

b) Ha de promoure Catalunya com a pol d’excel·lència i innovació en el coneixement, com a destinació turística i com a eix logístic de la Mediterrània i del sud d’Europa.

c) Ha d’impulsar el potencial internacional i la capacitat innovadora de l’economia catalana.

d) Ha de fomentar activament la captació de noves inversions i de projectes d’inversió empresarial de caràcter estratègic.

e) Ha de garantir la coherència de les accions de promoció de la internacionalització econòmica de Catalunya amb els Principis rectors de les Nacions Unides sobre les empreses i els drets humans, vetllant sempre pel respecte als drets humans en qualsevol acció que es dugui a terme.

3. El Govern, en l’àmbit de la llengua i la cultura:

a) Ha de fomentar la llengua i la cultura pròpies de Catalunya dins i fora de la Unió Europea i ha de situar el model cultural i lingüístic del país com a referent internacional.

b) Ha de potenciar l’Institut Ramon Llull com a agent de promoció internacional de la llengua catalana i de la cultura expressada en català, i n’ha de coordinar les accions amb les de les delegacions del Govern a l’exterior i davant la Unió Europea i amb les de les oficines sectorials del Govern a l’exterior.

c) Ha de vetllar perquè l’aranès, com a llengua oficial a Catalunya i pròpia d’Aran, sigui objecte de difusió a l’exterior, especialment en els àmbits de veïnatge transfronterers.

 

Article 13. Cooperació i ajut al desenvolupament, foment de la pau i defensa dels drets humans

1. Correspon al Govern formular, dirigir i avaluar la política de la Generalitat en matèria de cooperació i ajut al desenvolupament, de foment de la pau i de defensa dels drets humans.

2. El departament competent en matèria d’acció exterior coordina les actuacions de cooperació i ajut al desenvolupament, de foment de la pau i de defensa dels drets humans dutes a terme per l’entitat o l’òrgan corresponent i pels diferents departaments del Govern, i vetlla per la coherència de les polítiques de cooperació i ajut al desenvolupament.

3. El Govern estableix els principis, els eixos transversals, els objectius estratègics i les prioritats geogràfiques i sectorials en matèria de cooperació i ajut al desenvolupament, d’acord amb la legislació catalana sobre cooperació al desenvolupament i l’agenda internacional en matèria de cooperació i ajut al desenvolupament, i els fixa en els plans directors pluriennals i en els plans anuals de cooperació al desenvolupament.

 

Article 14. Instruments dels àmbits sectorials

L’actuació dels departaments del Govern en els àmbits sectorials de l’acció exterior i de les relacions amb la Unió Europea es duu a terme per mitjà dels instruments i mecanismes següents:

a) Programes de finançament.

b) Assistència tècnica, assessorament i intercanvi d’informació i de bones pràctiques.

c) Acords de col·laboració.

d) Participació en organitzacions internacionals i en xarxes de cooperació europees i internacionals.

e) Conferències, fòrums i seminaris.

f) Consultes tècniques, estudis, enquestes i publicacions.

g) Programes formatius i de capacitació professional.

h) Qualsevol altra actuació relacionada amb el desplegament de les competències estatutàries de la Generalitat en aquesta matèria.

 

Capítol III. Instruments de planificació, coordinació i seguiment de l’acció exterior i de les relacions amb la Unió Europea

 

Article 15. Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea

1. El Govern ha d’aprovar, amb una periodicitat quadriennal, el Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, que ha d’ordenar sectorialment, geogràficament i institucionalment les prioritats i els objectius a mitjà termini de l’acció exterior de Catalunya. El Pla estratègic ha d’ésser debatut pel Parlament, que també n’ha de fer el seguiment.

2. El departament competent en matèria d’acció exterior elabora el Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, amb la participació de la resta de departaments, tot integrant llurs propostes, efectuades en el marc de la Comissió Interdepartamental d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea. També s’ha de garantir la informació, consulta i participació de la resta d’actors de l’acció exterior de Catalunya, especialment dels ens locals de Catalunya i la societat civil competent en aquesta matèria, de manera que el Pla sigui resultat d’un procés ampli d’estudi, informació, consulta, participació i avaluació de l’experiència precedent.

3. El conseller competent en matèria d’acció exterior sotmet a l’aprovació del Govern el projecte de Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea. Un cop aprovat, el Govern el presenta davant el Parlament, perquè en tingui coneixement i el pugui debatre i fer-ne el seguiment. El Govern ha d’adoptar les mesures necessàries per a difondre i donar a conèixer el contingut del Pla.

4. Els departaments del Govern poden elaborar, conjuntament amb el departament competent en matèria d’acció exterior, plans de treball anuals en l’àmbit internacional que desenvolupin sectorialment el Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea i en facilitin el seguiment. Els plans sectorials d’acció exterior han d’ésser coherents amb el Pla estratègic.

5. En l’establiment de les prioritats quadriennals, el Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea ha de tenir en compte:

a) Els principis i els objectius establerts per aquesta llei.

b) Els recursos materials, humans i econòmics o de gestió necessaris, i les capacitats existents a Catalunya.

 

Article 16. Comissió Interdepartamental d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea

1. Es crea la Comissió Interdepartamental d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea com a òrgan col·legiat de coordinació de l’actuació dels departaments del Govern en matèria d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, adscrit al departament competent per raó de la matèria.

2. Correspon a la Comissió Interdepartamental d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea d’impulsar i coordinar les polítiques i actuacions dels departaments del Govern en matèria d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, i de fer-ne el seguiment i l’avaluació, especialment pel que fa a les funcions de proposta, seguiment i avaluació amb relació al Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea.

3. Per a impulsar la col·laboració, la cooperació, l’assistència recíproca i la informació mútua, en l’àmbit de l’acció exterior de Catalunya, amb els ens locals i amb els altres ens d’interès públic que duguin a terme una important activitat internacional, i especialment per a garantir la participació d’aquests ens en el procés d’informació, consulta i propostes previ a l’elaboració i l’aprovació del Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, el Govern, de conformitat amb la Comissió Interdepartamental d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea, ha de regular per reglament la participació directa de representacions d’aquests ens en les reunions de la Comissió, amb la periodicitat mínima que el reglament determini.

4. S’han de determinar per reglament la composició, les funcions, l’organització i el funcionament de la Comissió Interdepartamental d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea.

 

Article 17. Consell d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea

1. Es crea el Consell d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea com a òrgan assessor, consultiu i de participació externa en matèria d’acció exterior i de relacions de la Generalitat amb la Unió Europea, adscrit al departament o departaments competents en aquesta matèria.

2. El Consell d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea és integrat per representants de l’Administració de la Generalitat, per representants de les organitzacions i entitats que actuen en l’àmbit de l’acció exterior de Catalunya i per persones de prestigi reconegut com a membres destacats de les comunitats catalanes de l’exterior.

3. Corresponen al Consell d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea, en l’àmbit de l’acció exterior de Catalunya i de les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea, les funcions següents:

a) Dissenyar i proposar polítiques en aquesta matèria.

b) Fer arribar al Govern les iniciatives i les propostes que consideri convenients per a la millora de les actuacions en aquest àmbit.

c) Participar en els treballs d’elaboració dels avantprojectes de normes i disposicions generals de l’Administració de la Generalitat en aquesta matèria, inclosos el Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea i els plans sectorials anuals.

d) Impulsar la col·laboració, la cooperació i l’assistència recíproca en aquesta matèria entre el Govern i els ens locals i altres ens d’interès públic que duguin a terme una notable activitat internacional, especialment per a garantir-ne la participació en el procés d’informació, consulta i propostes previ a l’elaboració i l’aprovació del Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea.

e) Conèixer l’acció política i de govern en aquesta matèria i fer-ne el seguiment, i contribuir amb la seva expertesa al compliment dels compromisos i acords de la Generalitat en aquest àmbit.

f) Les altres funcions que li assigni el conseller competent en aquesta matèria o que li siguin atribuïdes expressament per normativa específica.

4. S’han de desplegar per reglament la composició, l’organització i el funcionament del Consell d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea.

 

Article 18. Participació en la negociació de tractats internacionals

1. De conformitat amb l’Estatut, la Generalitat pot sol·licitar al Govern de l’Estat tota la informació sobre la negociació dels tractats internacionals que tinguin per àmbit matèries que són competència de la Generalitat o d’interès per a Catalunya i, en resposta a aquesta informació, la Generalitat pot remetre al Govern de l’Estat les observacions que consideri pertinents sobre la negociació.

2. La Generalitat pot sol·licitar al Govern de l’Estat l’obertura de negociacions per a la conclusió de tractats internacionals en matèries de la seva competència i li pot adreçar les observacions que consideri pertinents.

3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern de l’Estat que s’integrin representants de la Generalitat en les delegacions negociadores de tractats internacionals que tinguin per àmbit matèries que són competència de la Generalitat o d’interès per a Catalunya.

 

 

Títol II. Relacions institucionals de la Generalitat a l’exterior i en l’àmbit de la Unió Europea

 

Capítol I. Relacions amb la Unió Europea

 

Article 19. Disposició general

En els termes que estableix l’Estatut, i de conformitat amb aquesta llei, la Generalitat participa en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències de la Generalitat o els interessos de Catalunya.

 

Article 20. Participació en les institucions i els òrgans de la Unió Europea

1. La Generalitat participa en les delegacions de l’Estat davant la Unió Europea que tractin afers relatius a matèries en què la Generalitat té competència legislativa, especialment davant el Consell i davant els òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió.

2. La Generalitat pot participar en el Comitè de les Regions.

 

Article 21. Participació en la formació de la posició de l’Estat espanyol davant la Unió Europea

La Generalitat participa en la formació de la posició de l’Estat davant la Unió Europea, especialment davant el Consell, en els afers relatius a les competències de la Generalitat o als interessos de Catalunya, en els termes que estableixen l’Estatut i la legislació sobre aquesta matèria.

 

Article 22. Desenvolupament i aplicació del dret de la Unió Europea

La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l’àmbit de les seves competències. L’existència d’una regulació europea no modifica la distribució interna de competències que estableixen la Constitució i l’Estatut.

 

Article 23. Fons europeus

1. Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència, en els termes que estableixen els articles 114 i 210 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

2. En l’àmbit de les seves competències, l’Administració de la Generalitat ha de participar de manera activa en les convocatòries i els programes de finançament promoguts per la Unió Europea que siguin del seu interès.

3. La Generalitat ha d’impulsar mecanismes d’informació, assessorament i suport per a facilitar l’accés i la màxima participació de persones físiques i jurídiques de Catalunya, públiques i privades, en les convocatòries i els programes de finançament promoguts per la Unió Europea.

 

Article 24. Estatus jurídic del català a la Unió Europea

La Generalitat ha d’emprendre les accions i les mesures necessàries per a garantir l’ús del català a les institucions europees i per a assolir el reconeixement de l’oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea.

 

Article 25. Seu d’agències i organismes de la Unió Europea

La Generalitat ha de promoure que s’estableixin a Catalunya seus d’agències i organismes de la Unió Europea.

 

Capítol II. Relacions amb altres governs, amb organitzacions internacionals i amb xarxes de cooperació territorial

 

Article 26. Relacions del Govern amb altres governs

1. El Govern, en l’exercici de les seves relacions amb governs d’altres territoris, promou els objectius següents:

a) Impulsar el potencial internacional de l’economia catalana, estimular el creixement de les exportacions de les empreses catalanes, especialment en els mercats d’accés més difícil, i atraure inversions i nous projectes empresarials de caràcter estratègic i innovador d’interès per a Catalunya.

b) Fomentar la cooperació institucional amb altres territoris i l’intercanvi de bones pràctiques, especialment amb els territoris que mantenen vincles històrics, polítics, lingüístics, culturals, econòmics i socials amb Catalunya.

c) Promoure el desenvolupament humà sostenible, el foment de la pau i dels drets humans i la cohesió social en països prioritaris per al Govern, especialment aquells en què el pes de l’emigració vers Catalunya sigui significatiu.

d) Treballar per reforçar els contactes i possibilitar la presència i la projecció econòmica, cultural i social de les entitats, les empreses i els representants de la societat civil catalana a l’exterior.

e) Establir relacions institucionals fluides i constants amb el cos consular present a Catalunya, en especial amb les legacions de països que tinguin forts interessos i lligams socioeconòmics i culturals amb Catalunya, i promoure l’establiment de nous consolats d’altres països, com una forma de potenciar les relacions bilaterals amb territoris que puguin tenir interès en Catalunya.

 

Article 27. Relació i col·laboració amb organitzacions internacionals

1. El Govern ha de potenciar les relacions de col·laboració amb les organitzacions internacionals, prioritzant les relacions amb els organismes que pertanyen a l’Organització de les Nacions Unides, amb relació a les matèries que són d’interès per a Catalunya, en especial en els àmbits del desenvolupament econòmic, la innovació i la recerca, els serveis socials, la salut, la cooperació i ajut al desenvolupament i el foment de la pau i dels drets humans, la immigració, la infància, la joventut, l’esport, l’educació, la cultura, el desenvolupament sostenible, l’alimentació, l’agricultura, la pesca, i la seguretat i la policia.

Amb aquests objectius, i de conformitat amb els tractats constitutius de l’organització internacional i amb l’ordenament jurídic espanyol, el Govern desenvolupa els instruments necessaris per a facilitar la relació i la col·laboració amb les organitzacions internacionals, d’acord amb els procediments i les característiques propis d’aquestes i d’acord amb els mecanismes de l’Estat espanyol.

El Govern ha de potenciar aquestes relacions i la seva col·laboració amb les organitzacions internacionals, d’acord amb els principis rectors de l’acció exterior establerts per aquesta llei.

2. El Govern ha d’impulsar la col·laboració amb els actors públics i privats de Catalunya que incideixin en l’àmbit multilateral.

3. El Govern ha de promoure que el personal de l’Administració de la Generalitat pugui ésser destacat en organitzacions internacionals amb l’objectiu de millorar el coneixement del funcionament d’aquestes organitzacions i poder fer repercutir posteriorment aquesta experiència en el seu treball a l’Administració.

4. La Generalitat ha d’emprendre les accions necessàries, tal com disposa l’Estatut, per a la presència i la utilització de la llengua catalana en les organitzacions internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.

5. El Govern i l’Administració de la Generalitat han de promoure Catalunya com un espai de referència per a l’establiment de seus oficials d’organitzacions internacionals i per a la celebració de les reunions i conferències internacionals d’aquestes organitzacions.

 

Article 28. Participació en xarxes de cooperació territorial

1. El Govern, per mitjà del departament o els departaments competents en matèria d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, impulsa la participació de Catalunya en les xarxes de cooperació territorial, amb l’objectiu de facilitar la projecció exterior de Catalunya, difondre les iniciatives del Govern en aquesta matèria i incidir en la defensa dels interessos propis i compartits amb la resta d’integrants de la xarxa.

2. El Govern participa en xarxes de cooperació territorial transfronterera amb l’objectiu de potenciar la cohesió dels territoris amb els quals Catalunya comparteix vincles de proximitat geogràfica, històrica, política, cultural o socioeconòmica.

3. El Govern ha de potenciar les agrupacions europees de cooperació territorial, especialment l’Euroregió.

4. El Govern, respectant el principi de subsidiarietat i d’autonomia local, ha de facilitar i impulsar, en matèria d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, la participació dels governs locals en les xarxes de cooperació territorial que actuïn en àmbits que els siguin d’interès, i també ha de facilitar i impulsar les relacions de cooperació entre ens locals transfronterers.

 

 

Títol III. Representació de la Generalitat a l’exterior

 

Article 29. Naturalesa de la representació de la Generalitat a l’exterior

1. Als efectes d’aquesta llei i de la corresponent normativa de desplegament, la representació de la Generalitat a l’exterior és integrada per les delegacions del Govern a l’exterior i davant la Unió Europea i per les oficines sectorials del Govern a l’exterior, que actuen amb la finalitat de promoure i defensar, d’una manera cohesionada i eficaç, els interessos de Catalunya, en coherència amb el Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, i és integrada també per les persones que el Govern nomeni representants a l’exterior com a responsables de projectes o programes de cooperació específics.

2. Les unitats de representació institucional del Govern a l’exterior són:

a) La Delegació del Govern davant la Unió Europea.

b) Les delegacions del Govern a l’exterior.

c) Les oficines sectorials del Govern a l’exterior, d’àmbit competencial sectorial corresponent al d’un departament del Govern.

3. El Govern pot crear delegacions a l’exterior i oficines sectorials a l’exterior en els països i les àrees geogràfiques que consideri prioritaris per a la promoció dels interessos de Catalunya, atenent les necessitats reals del país i en coherència amb el Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea.

4. La xarxa d’unitats de representació de la Generalitat a l’exterior es fonamenta en els principis d’eficiència i eficàcia i de retiment de comptes.

5. El Govern ha d’establir mecanismes de coordinació i comunicació entre les unitats de representació institucional de la Generalitat a l’exterior i la societat civil catalana amb activitat a l’exterior.

 

Article 30. Delegació del Govern davant la Unió Europea

1. La Delegació del Govern davant la Unió Europea assumeix la representació institucional de la Generalitat davant les institucions i els òrgans de la Unió Europea, i en defensa els interessos.

2. La Delegació del Govern davant la Unió Europea es crea per decret i s’adscriu orgànicament al departament competent en matèria de relacions amb la Unió Europea.

 

Article 31. Delegacions del Govern a l’exterior

1. Les delegacions del Govern a l’exterior són les unitats de representació institucional del Govern que tenen com a objectiu de defensar-hi el conjunt dels interessos de Catalunya i la projecció internacional del país.

2. Les delegacions del Govern a l’exterior es creen i se suprimeixen per decret del Govern i s’adscriuen orgànicament al departament competent en matèria d’acció exterior. Els decrets de creació n’han de determinar l’àrea geogràfica d’influència.

 

Article 32. Oficines sectorials del Govern a l’exterior

1. Les oficines sectorials del Govern a l’exterior són les unitats de representació territorial del Govern a l’exterior que tenen un àmbit d’actuació sectorial, corresponent al d’un departament de la Generalitat, i s’adscriuen orgànicament i funcionalment al departament competent en l’àmbit sectorial corresponent o a un dels organismes o entitats que en depenen.

2. El Govern ha de garantir una xarxa d’oficines sectorials a l’exterior adequada per a la promoció dels interessos de Catalunya, especialment en els àmbits de la promoció econòmica, la recerca i la innovació, la captació d’inversions, la promoció turística, la internacionalització de les empreses culturals, la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes, i la cooperació i ajut al desenvolupament.

3. La creació i la supressió d’una oficina sectorial a l’exterior per part d’un departament requereix l’autorització prèvia del Govern, una vegada el departament d’adscripció n’hagi avaluat la conveniència conjuntament amb el departament competent en matèria d’acció exterior.

 

Article 33. Coordinació de la representació de la Generalitat a l’exterior

1. El Govern, mitjançant el departament o els departaments competents en matèria d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, garanteix l’actuació coordinada, eficaç i eficient del conjunt d’integrants de la representació de la Generalitat a l’exterior.

2. El delegat del Govern davant la Unió Europea i els delegats del Govern a l’exterior assumeixen la coordinació de les oficines sectorials del Govern a l’exterior que actuïn en llur àmbit d’influència.

3. El departament competent en matèria d’acció exterior ha de potenciar la coordinació de la representació de la Generalitat a l’exterior amb altres administracions públiques i ens públics de Catalunya i amb la societat civil catalana organitzada a l’exterior.

4. Les oficines sectorials del Govern a l’exterior s’han d’integrar, sempre que sigui possible, en els espais de les delegacions del Govern, en els àmbits territorials en què coincideixin. El Govern ha de procurar que també s’integrin en aquests espais les representacions a l’exterior d’altres administracions públiques de Catalunya.

5. Les oficines sectorials del Govern a l’exterior defensen prioritàriament els interessos sectorials que n’han motivat la creació. No obstant això, en els països en què no hi ha delegació del Govern, les oficines sectorials poden prestar el suport que es consideri necessari per a la correcta representació de la Generalitat a l’exterior, havent-ho consultat prèviament amb el departament competent en matèria d’acció exterior.

 

 

Títol IV. Relacions de la Generalitat amb la ciutadania i amb la societat civil en matèria d’acció exterior

 

Capítol I. Diplomàcia pública de Catalunya

 

Article 34. Suport a la internacionalització de la societat civil

1. La Generalitat promou la projecció internacional de les entitats i organitzacions de la societat civil dels àmbits empresarial, sindical, social, de la comunicació, de la cooperació i ajut al desenvolupament, de la cultura, del foment de la pau i els drets humans o de l’esport que puguin participar activament en entitats afins d’àmbit internacional, amb l’objectiu de maximitzar la presència i la influència de Catalunya a l’exterior.

2. El Govern ha de mantenir una interlocució continuada amb els centres d’estudi, formació, investigació i recerca presents a Catalunya amb dedicació a l’àmbit de les relacions internacionals, i amb els centres universitaris i les escoles de negocis que comptin amb una àmplia expertesa geogràfica i sectorial, reconeguda internacionalment, en aquesta matèria. El Govern ha de fer partícips aquestes institucions de la seva acció exterior i ha d’associar-les com a canals de transmissió cap a la societat civil de Catalunya i de l’exterior.

 

Article 35. Projecció internacional de la ciutadania catalana

1. El Govern dóna suport a les actuacions individuals, col·lectives, associatives i organitzades que siguin impulsades per ciutadans catalans de l’exterior i per altres ciutadans de l’exterior afins a Catalunya que siguin coherents amb els objectius estratègics de l’acció exterior i amb els interessos públics del país.

2. El Govern ha de vetllar per tenir esment de la presència a l’exterior de ciutadans catalans de prestigi reconegut i per oferir-los la seva col·laboració, amb l’objectiu de projectar-ne internacionalment la tasca o la trajectòria, l’excel·lència i la potencialitat.

3. El Govern dóna suport a la incorporació de ciutadans catalans en organitzacions internacionals, en institucions i òrgans de la Unió Europea i en empreses multinacionals que contribueixin a la capacitació i la formació de ciutadans catalans en l’àmbit internacional.

 

Article 36. Associacions de la societat civil que actuen en l’àmbit de l’acció exterior

El Govern i l’Administració de la Generalitat mantenen amb caràcter estable relacions de col·laboració amb les organitzacions socials que duen a terme tasques en àmbits com la cooperació i ajut al desenvolupament, la promoció de la pau, el foment dels drets humans, la cultura, els moviments migratoris i la sostenibilitat ambiental.

 

Article 37. Comunicació exterior del Govern

1. El Govern ha de mantenir un contacte permanent i fluid amb mitjans de comunicació d’arreu del món i ha de garantir un diàleg proper i continu amb els generadors d’opinió internacional.

2. L’estratègia de comunicació del Govern ha de garantir la difusió de materials informatius i d’anàlisi que permetin oferir informació rellevant, clara i contrastada, vinculada al Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea.

3. Per al posicionament de Catalunya a l’exterior i per a la projecció internacional de la marca Catalunya, el Govern ha d’aprofitar la implantació i la presència de la marca Barcelona, especialment atenent l’espai central i capdavanter que ocupa la capital dins la regió euromediterrània, en tant que seu de la Unió per la Mediterrània.

 

Article 38. Coordinació

1. El Govern, per mitjà del departament o els departaments competents en matèria d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, dirigeix i coordina les activitats de diplomàcia pública que duu a terme l’Administració de la Generalitat, per tal de garantir-ne l’adequació i la coherència amb el Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea.

2. El Govern ha de fomentar la creació d’una estructura d’espais de diàleg adequats per a permetre la participació de la societat civil en la diplomàcia pública de Catalunya.

 

Capítol II. Relacions de la Generalitat amb la ciutadania i les comunitats catalanes de l’exterior

 

Article 39. Relacions amb els catalans residents a l’exterior

El Govern ha de vetllar perquè els ciutadans catalans residents a l’exterior puguin fer efectius llurs drets, i amb aquest objectiu ha de promoure les accions necessàries perquè el marc normatiu vigent a Catalunya en aquesta matèria tingui en compte les circumstàncies especials d’aquest col·lectiu.

 

Article 40. Comunitats catalanes de l’exterior

1. Correspon al Govern, per mitjà del departament competent en matèria d’acció exterior, regular la coordinació i les relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior i amb els casals o centres catalans establerts fora del territori de Catalunya, i prestar-los suport.

2. Els casals o centres catalans a l’exterior són reconeguts com a tals per acord del Govern, a sol·licitud de l’entitat interessada, d’acord amb els requisits i el procediment que sigui establert per decret del Govern.

3. El Govern dóna suport, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, a les comunitats catalanes de l’exterior i als casals o centres catalans establerts fora del territori de Catalunya i llurs federacions, en tant que contribueixen a la promoció i la difusió a l’exterior de la realitat nacional catalana.

4. Amb l’objectiu de difondre el coneixement i el reconeixement de la presència catalana al món i de promoure les relacions entre les entitats i persones que conformen la Catalunya exterior, i les relacions entre aquestes i Catalunya, el Govern pot promoure trobades de comunitats catalanes a l’exterior i pot organitzar, amb subjecció a les disponibilitats pressupostàries i amb la periodicitat que es determini, el Congrés de la Catalunya Exterior.

5. El suport a les comunitats catalanes de l’exterior i als casals o centres catalans establerts fora del territori de Catalunya ha de garantir especialment que puguin dur a terme accions vinculades a l’enfortiment de les relacions d’intercanvi amb altres pobles i països del món i que puguin tenir un paper actiu en el desenvolupament cultural, social i econòmic de Catalunya.

 

 

 

Disposicions addicionals

 

Primera. Dotació de personal en l’àmbit de l’acció exterior i en l’àmbit de les relacions amb la Unió Europea

El Govern ha de dur a terme el desplegament reglamentari necessari i ha d’adoptar les mesures adequades per a dotar l’Administració de la Generalitat de personal amb preparació i coneixements específics per a exercir les funcions que li corresponen en l’àmbit de l’acció exterior de Catalunya i en l’àmbit de les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea.

 

Segona. Normativa reguladora de la cooperació i ajut al desenvolupament i de la solidaritat internacional

El règim jurídic, l’organització i els mecanismes de planificació, gestió, execució, avaluació i coordinació de l’activitat de l’Administració de la Generalitat en matèria de cooperació i ajut al desenvolupament i de solidaritat internacional resten subjectes a la Llei 26/2001, del 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament.

 

 

Disposició derogatòria

1. Es deroguen l’article 6, relatiu al reconeixement oficial dels casals catalans, i els articles 19, 20 i 21, relatius a la Trobada de Casals Catalans, de la Llei 18/1996, del 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior.

2. Es deroguen totes les disposicions de rang igual o inferior a aquesta llei que s’hi oposin o que la contradiguin.

 

 

Disposicions finals

 

Primera. Desplegament reglamentari

Es faculten el Govern i, en allò que li correspongui, el conseller competent per raó de la matèria per a fer el desplegament reglamentari d’aquesta llei.

 

Segona. Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 

 

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

 

Palau de la Generalitat, 4 de desembre de 2014

 

Artur Mas i Gavarró

President de la Generalitat de Catalunya

 

Francesc Homs i Molist

Conseller de la Presidència

 

Amunt