Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Decret

  • Data del document 25/02/2014

  • Número del document 025/2014

  • Número de control 14056134

  • Organisme emissor Departament d'Ensenyament

    CVE CVE-DOGC-A-14056134-2014

Dades del DOGC
  • Número 6571

  • Data 27/02/2014

  • Secció DISPOSICIONS

Afectacions
Afectacions passives (2) Afectacions actives (1)
Descriptors relacionats
Autenticitat i integritat
Lupa
Accedeix a la cerca

DECRET 25/2014, de 25 de febrer, d'ordenació general dels ensenyaments esportius de règim especial.


L’article 131.3 c) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC) estableix que correspon a la Generalitat la competència compartida per establir els plans d’estudi, incloent-hi l’ordenació curricular, amb relació als ensenyaments no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol amb validesa a tot l’Estat.

També correspon a la Generalitat, d’acord amb l’article 131.1 de l’EAC, la competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o una certificació acadèmica o professional amb validesa a tot l’Estat i sobre els centres docents en què s’imparteixen aquests ensenyaments.

Els articles 63, 64 i 65 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, regulen els ensenyaments esportius de règim especial i, d’acord amb l’article 6.4, correspon a les administracions educatives l’establiment del currículum dels ensenyaments del qual n'han de formar part els aspectes bàsics.

Mitjançant el Reial decret 1363/2007, de 24 d’octubre, s’ha establert l’ordenació general dels ensenyaments esportius de règim especial.

L’article 68 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació, regula els ensenyaments esportius i estableix que el Govern ha d’establir els currículums de les diverses modalitats i especialitats dels ensenyaments esportius, d’acord amb el que determinen aquest article i l’article 53 de la Llei. D’altra banda, l’article 55.2 preveu que es poden impartir, en la modalitat d’educació no presencial: els ensenyaments postobligatoris, els ensenyaments que no condueixen a titulacions o certificacions amb validesa a tot l’Estat, els cursos de formació preparatòria per a les proves d’accés al sistema educatiu, la formació en les competències bàsiques, la formació per a l’ocupació i la formació permanent.

Així mateix, el Text únic de la llei de l’esport, aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, determina els principis rectors de la política esportiva i concreta la necessitat de formar de manera adequada i competent el personal tècnic professional necessari per aconseguir augmentar la qualitat tècnica de l’esport.

El Comunicat de Maastricht de 14 de desembre de 2004, fet pels ministres responsables de l'ensenyament i de la formació professional de 32 països europeus, considera, entre d'altres, que dins de cada estat cal desenvolupar i posar en marxa enfocaments de formació oberts i flexibles que permetin els ciutadans i ciutadanes definir la trajectòria individual, alhora que cal establir estructures i mecanismes flexibles i oberts per a la formació professional. Igualment considera prioritària millorar l'adequació dels sistemes de formació professional a les necessitats de les persones i de grups amb risc d'exclusió.

Aquest Decret estableix l'ordenació general dels ensenyaments esportius de règim especial a Catalunya i es complementa amb les mesures de flexibilització de l’oferta de formació professional previstes en el capítol 8 del Decret 284/2011, de 4 de març, pel qual s'estableix l'ordenació de la formació professional inicial. S’articula, així, un marc de formació obert i flexible per donar respostes als reptes del nostre entorn, en el qual es despleguen els ensenyaments esportius, amb la participació de les administracions competents en matèria d’esport i la col·laboració de les entitats esportives.

Els principals reptes dels ensenyaments esportius són l’equitat, la qualitat i l’excel·lència; la conveniència d’incrementar la proporció d’alumnes que els cursen; incrementar l’oferta de les modalitats esportives; assolir més implicació de les empreses i entitats esportives, i, quan escaigui, construir el sistema integrat de qualificacions i formació professional que preveu la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formació professional.

Els centres disposen d’autonomia per establir i adaptar les programacions i, per tal de facilitar les respostes adequades, s’incrementen les possibilitats de cursar aquests ensenyaments: s’interrelacionen els ensenyaments esportius amb els altres ensenyaments i amb les formacions i les actuacions que n’afavoreixen l’accés i la capacitació efectiva per cursar-los, i s’amplien els supòsits generals de col·laboració, sobretot amb les empreses i entitats esportives. Aquestes respostes potencien els itineraris formatius personals per afavorir l’aprenentatge al llarg de la vida.

Aquest Decret s’ha tramitat segons el que disposen l’article 59 i següents de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i d’acord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.

Per tot això, a proposta de la consellera d’Ensenyament, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i amb la deliberació prèvia del Govern,


Decreto:


Capítol 1

Disposicions generals


Article 1

Concepte

Els ensenyaments esportius comprenen el conjunt d’accions formatives que inclouen els ensenyaments esportius. S'ordenen en cicles d’ensenyament esportiu de grau mitjà i en cicles d’ensenyament esportiu de grau superior, que condueixen a l’obtenció del títol de tècnic esportiu o tècnica esportiva i de tècnic esportiu superior o tècnica esportiva superior i es complementen amb altres actuacions que faciliten a les persones l'accés, la capitalització, la mobilitat i la consecució d'itineraris formatius professionalitzadors.


Article 2

Finalitats i característiques

1. Les finalitats dels ensenyaments esportius són les següents:

a) Satisfer les necessitats de formació de les persones perquè puguin respondre a les necessitats derivades de la competitivitat del teixit economicoesportiu i de la cohesió social i territorial.

b) Impulsar i aprofundir en la cooperació i participació de les empreses i les entitats esportives i les seves associacions en la planificació i desenvolupament.

c) Facilitar l'accés a la qualificació, la millora de la qualificació assolida i l’orientació al llarg de la vida.

2. Les característiques dels ensenyaments esportius són les següents:

a) Adequació a les diferents situacions de les persones destinatàries.

b) Capitalització de les competències personals assolides per qualsevol via d'adquisició mitjançant els procediments d'acreditació, de convalidació, d’exempció o de reconeixement acadèmic.

c) Adaptació a les necessitats de mobilitat laboral dins de cada camp professional i a l'evolució i adaptació de les qualificacions.

d) Contextualització de la formació a les característiques del territori i implicació dels agents que hi intervenen.

e) Connexió adient entre les ofertes formatives i les actuacions que s’hi relacionen per tal de facilitar la progressió de les persones.

f) Articulació dels continguts dels mòduls de les diverses ofertes professionalitzadores, de manera que permetin la progressió fins als estudis superiors i la correspondència amb altres ensenyaments del sistema educatiu, en què s’inclouen els estudis universitaris, i també facilitar l’accés al món del treball.

g) Inclusió, quan escaigui, en el sistema integrat de qualificacions i formació professional.

 

Article 3

Objectius

Els objectius dels ensenyaments esportius consisteixen en què els alumnes puguin:

a) adquirir les competències esportives, professionals, personals i socials corresponents als ensenyaments cursats;

b) comprendre l'organització i característiques de la modalitat o especialitat corresponent, així com els mecanismes d'inserció professional; conèixer la legislació laboral i els drets i obligacions que es deriven de les relacions laborals, i adquirir els coneixements i aptituds necessaris per treballar en condicions de seguretat i salut i prevenir els possibles riscos derivats del treball;

c) adquirir, si escau, la competència lingüística instrumental en la llengua o llengües estrangeres adients a l'àmbit de treball;

d) adquirir la sensibilitat i la capacitat per desenvolupar les activitats en condicions de seguretat, en què s’inclouen els coneixements adequats en matèria d’atenció sanitària immediata, respectant el medi ambient i utilitzant els recursos en el grau adequat i d’acord amb la finalitat que s’ha assolir;

e) adquirir una identitat i maduresa professional emprenedora en el desenvolupament de les activitats professionals, i motivadora de futurs aprenentatges i adaptacions als canvis en la modalitat esportiva i en l’esport d’alt rendiment;

f) adquirir les capacitats i habilitats per treballar en equip;

g) adquirir els coneixements per potenciar els valors educatius i ètics de l’esport: joc net, convivència, respecte, solidaritat, responsabilitat individual, esforç i respecte i cura del propi cos;

h) garantir la qualificació professional en la iniciació, la conducció, el perfeccionament tècnic, l’entrenament i la direcció d’equips i esportistes de la modalitat o especialitat esportiva.

 

Article 4

Règim lingüístic

El règim lingüístic dels ensenyaments esportius es regeix pels principis del títol II de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.

 

Article 5

Promoció, gènere i inclusió

1. El departament competent en matèria de política educativa en l'àmbit de l'ensenyament no universitari ha de fomentar, des d'una perspectiva de gènere, el coneixement, la difusió, l'interès i l'accés de les dones i dels homes a totes les especialitats esportives.

A fi d’augmentar la presència d'alumnes en determinades especialitats, i de corregir les situacions de subrepresentació d'un o d’un altre sexe en algunes especialitats, el Departament, dins del marc normatiu vigent pot establir accions positives específiques que les corregeixin, i ha de dur a terme accions específiques d’orientació professional no sexista.

2. El Departament ha de donar una atenció adequada, en condicions d’accessibilitat i amb els recursos de suport necessaris, en cada cas, a les persones amb discapacitat.

 

Article 6

Relacions entre ensenyaments i actuacions

1. Els departaments competents han de fomentar la coordinació dels ensenyaments esportius amb les ofertes formatives que s'hi relacionen a l'efecte de facilitar a les persones l'accés, la capitalització, la mobilitat i la consecució d'itineraris formatius professionalitzadors verticals i horitzontals al llarg de la vida.

Els instituts, els centres de formació de persones adultes i els centres educatius de titularitat privada poden dur a terme aquestes actuacions en els termes que estableixi el Departament.

2. El Departament ha de promoure els itineraris verticals dels alumnes, especialment mitjançant la formació i les proves d'accés, i els itineraris horitzontals, per ampliar-ne la formació i aconseguir més polivalència.

3. Els cicles de grau mitjà estan relacionats amb:

a) els ensenyaments d'educació secundària obligatòria, els quals proporcionen la formació bàsica d'aquests cicles;

b) la prova d'accés a aquests cicles, que s’adreça als alumnes que no han obtingut el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria, la qual pot tenir elements comuns amb les proves d'accés als ensenyaments artístics i amb les proves d'accés als ensenyaments de formació professional inicial;

c) la formació professional bàsica;

d) el curs de preparació de les proves d'accés a aquests cicles. Aquest curs de preparació pot tenir elements comuns amb el curs de preparació a les proves d'accés als ensenyaments artístics de tècnic o tècnica i amb el curs de preparació a les proves d'accés als ensenyaments de tècnic o tècnica de formació professional;

e) la formació per a la prova d'accés a aquests cicles, la qual s'adreça a les persones adultes que no tenen el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria;

f) l'acreditació de competències professionals d'unitats de competència que s’inclouen en el corresponent títol de tècnic esportiu o tècnica esportiva;

g) els cicles de grau mitjà d'arts plàstiques i disseny;

h) els cicles de grau mitjà dels ensenyaments de formació professional inicial.

4. Els cicles de grau superior estan relacionats amb:

a) els ensenyaments de batxillerat, els quals proporcionen la formació bàsica d'aquests cicles;

b) la prova d'accés a aquests cicles, adreçada als alumnes que no han obtingut el títol de batxiller, la qual pot tenir elements comuns amb les proves d'accés als ensenyaments artístics i amb les proves d'accés als ensenyaments de tècnic o tècnica superior de la formació professional;

c) el curs de preparació de les proves d'accés a aquests cicles, el qual s'adreça als alumnes que han superat el cicle de grau mitjà corresponent. Aquest curs de preparació pot tenir elements comuns amb el curs de preparació a les proves d'accés als ensenyaments artístics de tècnic o tècnica superior i amb el curs de preparació a les proves d'accés als ensenyaments de tècnic o tècnica superior de formació professional;

d) la formació per a la prova d'accés a aquests cicles, la qual s'adreça a les persones adultes que no tenen el títol de batxiller;

e) l'acreditació de competències professionals d'unitats de competència incloses en el corresponent títol de tècnic esportiu superior o tècnica esportiva superior;

f) el reconeixement acadèmic dels aprenentatges adquirits per les persones adultes en activitats d'ensenyament no reglat, en l'experiència esportivolaboral o en activitats socials, amb relació als cicles de grau superior;

g) els cicles de grau superior d'arts plàstiques i disseny;

h) els cicles de grau superior dels ensenyaments de formació professional inicial.

5. El Departament ha de preveure les mesures organitzatives i d'equivalències per identificar les competències professionals assolibles pels alumnes que siguin comunes a diversos ensenyaments i preveure les transferències oportunes. Així mateix pot regular la impartició conjunta o compartida dels diversos ensenyaments, per part dels centres educatius, ateses les competències i continguts comuns o equivalents entre:

a) els cicles dels ensenyaments d'arts plàstiques i disseny,

b) els cicles dels ensenyaments de formació professional inicial,

c) els cicles dels ensenyaments esportius, i

d) els altres ensenyaments que es puguin establir del mateix nivell de qualificació.

6. En el marc de l’ús social dels centres educatius, els centres dependents del Departament podran cedir, mitjançant convenis o acords de col·laboració, l’ús de les instal·lacions i equipaments per dur a terme altres accions de formació promogudes per empreses, entitats esportives, federacions esportives, administracions i organitzacions, mitjançant la compensació econòmica per part de qui la promogui.

 

Article 7

Modalitats

1. Els ensenyaments esportius i les actuacions es poden impartir en la modalitat presencial i no presencial.

2. En el mateix curs acadèmic, es poden cursar mòduls o unitats formatives del mateix cicle, distribuïts entre la modalitat presencial i la modalitat no presencial. La normativa corresponent reglamentarà els aspectes de custòdia de l’expedient acadèmic.

3. En el mateix curs acadèmic, una persona no pot cursar el mateix cicle complet en la modalitat presencial i, alhora, en la no presencial.

 

Article 8

Cooperació i participació

1. El Departament pot establir els mecanismes de cooperació adients, especialment amb el departament competent en matèria d’esports i amb les administracions locals, per tal de possibilitar l'accés a la informació i a l’orientació professionals dels alumnes existents i dels alumnes potencials.

2. En el marc d'aquesta cooperació s'han d'aprofitar els serveis d'informació, d'orientació, d'assessorament i d'acompanyament, les diverses vies i modalitats formatives i els procediments de capitalització de competències mitjançant l'acreditació, la convalidació, l’exempció o el reconeixement acadèmic, d'acord amb les necessitats, expectatives, interessos i disponibilitats dels usuaris, per identificar i seguir l'itinerari formatiu adient.

Així mateix, s'ha de fomentar la participació i col·laboració de les federacions esportives, les entitats esportives i les empreses en el procés formatiu dels alumnes i en la inserció, especialment, per disposar de prou llocs i de prou qualitat per dur a terme la formació pràctica, per impartir la formació en alternança i per garantir l’adequació de la formació a les necessitats específiques de qualificació i formació de l’entorn social i laboral del territori.


Capítol 2

Desplegament curricular i organització


Article 9

Títols i cicles

1. Els títols dels ensenyaments esportius són els de tècnic esportiu o tècnica esportiva i tècnic esportiu superior o tècnica esportiva superior, seguit de la denominació de la modalitat esportiva i, si escau, de l’especialitat. Els títols de tècnic esportiu o tècnica esportiva i de tècnic esportiu superior o tècnica esportiva superior acrediten, quan correspongui, les qualificacions professionals, les unitats de competència que constitueixen el referent i la formació que contenen, i tenen els efectes establerts en la legislació vigent, sense que les qualificacions professionals o les unitats de competència constitueixin cap regulació de l'exercici professional.

2. La superació dels cicles inicial i final d’un ensenyament esportiu dóna lloc a l’obtenció del títol de tècnic esportiu o tècnica esportiva que correspongui.

3. La superació d’un cicle superior d’ensenyament esportiu dóna lloc a l’obtenció del títol de tècnic esportiu superior o tècnica esportiva superior que correspongui.

4. Els alumnes que superin el cicle inicial del grau mitjà han de rebre un certificat acadèmic oficial, que permet continuar estudis en el cicle final del grau mitjà de la mateixa modalitat o especialitat esportiva i acredita, si escau, les competències professionals adquirides en relació amb el Sistema Nacional de Qualificacions i Formació Professional.

5. Els ensenyaments esportius es componen per:

a) els títols establerts pel Govern de l'Estat, i

b) els títols propis establerts pel Govern de la Generalitat.

6. Els títols propis establerts pel Govern de la Generalitat han de respondre a necessitats de qualificació que no es puguin atendre amb els títols establerts pel Govern de l'Estat; la denominació no pot ser igual ni portar confusió amb relació als títols estatals.

7. Els títols propis establerts pel Govern de la Generalitat tenen, en el territori de Catalunya, efectes professionals. En la norma que crea cada títol es poden determinar els efectes acadèmics que en cada cas escaigui, d’acord amb la normativa vigent. En els títols propis que s'expedeixin, i en les certificacions corresponents, s'ha de fer constar el caràcter de títol propi i la validesa limitada a Catalunya.

8. L'expedició i registre dels títols establerts pel Govern de la Generalitat s'ha de dur a terme d'acord amb la normativa específica que ho reguli.

 

Article 10

Establiment del currículum

1. El Govern estableix el currículum dels cicles d’ensenyament esportiu prenent com a referent del perfil professional, si escau, el Catàleg de qualificacions professionals vigent a Catalunya. Els continguts bàsics dels ensenyaments mínims han de formar part del currículum, que té com a elements configuradors els resultats d’aprenentatge, els criteris d’avaluació i els continguts relacionats amb cada resultat d’aprenentatge.

Els currículums han d’impulsar i atendre la innovació, les necessitats educatives dels sectors econòmics i esportius, les iniciatives de sectors nous i els mercats emergents.

2. El Govern pot ampliar els continguts dels títols d’ensenyaments esportius, d’acord amb les qualificacions i unitats de competència del Catàleg de qualificacions professionals vigent a Catalunya, així com de formació no associada al Catàleg esmentat, respectant el perfil professional del títol.

3. El Departament pot adaptar el currículum a determinats perfils professionals i a necessitats específiques del sector, tot respectant-ne els elements bàsics.

4. El Departament ha d'establir les mesures adequades per a l'actualització permanent del currículum dels cicles d’ensenyament esportiu i per al desenvolupament de cursos per a una major especialització.

 

Article 11

Estructura i organització dels ensenyaments esportius

1. Els ensenyaments esportius s’estructuren en dos graus: grau mitjà i grau superior.

2. Els ensenyaments esportius s’organitzen en cicles d’ensenyament esportiu:

a) Els ensenyaments esportius de grau mitjà s’organitzen en dos cicles: cicle inicial de grau mitjà i cicle final de grau mitjà.

b) Els ensenyaments esportius de grau superior s’organitzen en un únic cicle de grau superior.

 

Article 12

Perfil professional

1. Els ensenyaments de grau mitjà han de respondre a les competències adequades per desenvolupar les funcions del perfil professional corresponent a la iniciació esportiva, tecnificació esportiva i conducció de l’activitat o pràctica esportiva, distribuïdes per al cicle inicial i el cicle final d’acord amb les condicions del context esportivolaboral de la modalitat o especialitat esportiva de què es tracti.

2. Els ensenyaments de grau superior han de respondre a les competències adequades per desenvolupar les funcions del perfil professional corresponent a l’entrenament, la direcció d’equips i esportives d’alt rendiment esportiu, conducció amb alts nivells de dificultat en la modalitat o especialitat esportiva de què es tracti.

 

Article 13

Estructura curricular dels cicles

1. Els cicles d’ensenyament esportiu de grau mitjà i de grau superior s’organitzen per mòduls d’ensenyament esportiu de durada variable.

2. Els mòduls d’ensenyament esportiu s’agrupen en els blocs d’ensenyament esportiu següents: bloc comú i bloc específic.

3. L'oferta dels cicles ha de possibilitar la matrícula parcial tant per blocs d’ensenyament esportiu com per mòduls d’ensenyament esportiu o unitats formatives.

4. L'organització dels cicles s'ha d'adequar a les necessitats que cal satisfer. Mitjançant resolució de la direcció general competent en els ensenyaments esportius es podran autoritzar calendaris i jornades lectius específics.

 

Article 14

Blocs d’ensenyament esportiu

1. El bloc comú està format pels mòduls comuns d’ensenyament esportiu i és coincident i obligatori per a totes les modalitats i especialitats esportives, en cadascun dels cicles.

2. El bloc específic està format pel conjunt dels mòduls específics d’ensenyament esportiu, el mòdul de formació pràctica i, si escau, el mòdul de projecte final.

 

Article 15

Mòduls d’ensenyament esportiu

1. El mòdul d’ensenyament esportiu constitueix la unitat coherent de formació que està associada a una o diverses unitats de competència, o bé a objectius professionals, socioeducatius i esportius de la modalitat o especialitat corresponent.

2. Els mòduls es classifiquen en:

a) mòduls específics d’ensenyament esportiu: constituïts per la formació directament referida, entre d’altres, a aspectes tècnics, organitzatius o metodològics de la mateixa modalitat o especialitat esportiva;

b) mòduls comuns d’ensenyament esportiu: constituïts per la formació associada a les competències professionals que fonamenten els processos d’iniciació esportiva, tecnificació esportiva i alt rendiment, independentment de la modalitat o especialitat esportiva, així com dels mateixos objectius dels ensenyaments esportius;

c) mòdul de formació pràctica: constituït per la part de formació associada a les competències, que cal completar en l’entorn esportiu i professional real. Poden quedar totalment o parcialment exemptes de fer aquest mòdul les persones que acreditin una experiència suficient que es correspongui amb les competències definides en el nivell i en la modalitat, o especialitat cursada, d’acord amb la normativa que s’estableixi;

d) en el cas del cicle de grau superior, mòdul de projecte final, que té caràcter integrador dels coneixements adquirits durant el període de formació, el qual s’ha d’elaborar sobre la modalitat o especialitat esportiva cursada per l’alumne o alumna.

3. Els mòduls d’ensenyament esportiu s'estructuren en unitats formatives, de durada variable, que són una agrupació de resultats d’aprenentatge i continguts d’un mòdul professional, relacionades generalment amb unes activitats de treball i alhora amb coherència didàctica per a l’aprenentatge.

 

Article 16

El mòdul de formació pràctica

1. El mòdul de formació pràctica forma part del currículum dels cicles i no té caràcter laboral.

2. Les finalitats del mòdul de formació pràctica són les següents:

a) Complementar l'adquisició per part dels alumnes de les competències esportives i professionals que s'assoleixen en el centre educatiu, mitjançant la realització d'un conjunt d'activitats de formació identificades entre les activitats productives de l’empresa, o entitat.

b) Contribuir a l'assoliment, per part dels alumnes, dels objectius dels ensenyaments esportius i, especialment, a la qualificació dels alumnes i a la comprensió de les relacions laborals, comercials i empresarials.

c) Contribuir a l’avaluació dels aspectes més rellevants de la competència esportiva i professional adquirida pels alumnes.

3. El mòdul de formació pràctica pot ser objecte d’exempció total o parcial en funció de la correspondència amb l’experiència com a tècnic o tècnica, docent o guia, dins de l’àmbit esportiu o laboral, sempre que s’acrediti una experiència relacionada amb els estudis d’ensenyaments esportius superior el doble de la durada del mòdul de formació pràctica, que permeti demostrar els resultats d’aprenentatge corresponents a aquest mòdul.

4. El Departament ha de subscriure els acords i convenis amb les empreses, entitats esportives i institucions per facilitar la realització del bloc de formació pràctica.

5. El Departament ha d’establir sistemes d’homologació de les empreses i entitats esportives que han d’acollir alumnes per fer la formació pràctica per garantir les condicions adequades i la qualitat requerida.

 

Article 17

Desplegament del currículum

Els centres educatius han de desenvolupar i completar el currículum dels ensenyaments esportius tenint en compte les característiques dels alumnes i les possibilitats formatives derivades de l'entorn socioeconòmic. La referència per a aquest desenvolupament la constitueixen les competències professionals, personals i socials, que es requereixen en el món laboral, i, si escau, en les unitats de competència associades als mòduls professionals. Aquesta concreció, en les línies fonamentals, ha de formar part del desplegament del projecte educatiu del centre.

 

Article 18

Metodologia didàctica

1. Les metodologies didàctiques dels ensenyaments esportius han de promoure la integració dels continguts i l’adquisició, per part dels alumnes, de les capacitats clau més significatives establertes en el perfil professional del cicle.

2. S'entenen per “capacitats clau” les capacitats transversals que afecten diferents llocs de treball i les capacitats que són transferibles a noves situacions de treball; entre aquestes destaquen les d'autonomia, emprenedoria, innovació, organització del treball, responsabilitat, relació interpersonal i de treball en equip.

3. La integració dels continguts ha de permetre tractar globalment els aspectes tecnològics, els aspectes pràctics i els aspectes instrumentals per arribar a la comprensió conjunta des de la visió de les seves interrelacions.

 

Article 19

Necessitats educatives específiques

El Departament ha d'establir el marc regulador de les modificacions curriculars que facilitin l'assoliment dels objectius establerts a l'article 3 per als alumnes que acreditin necessitats educatives específiques.

 

Article 20

Foment de l'acció dels centres educatius

1. En el marc de l'autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió dels centres educatius, i la seva relació i cooperació amb l'entorn productiu i sociolaboral, el Departament ha de fomentar i afavorir i estimular el treball en equip dels professors i la seva formació permanent, la recerca i innovació en l’àmbit docent i el desenvolupament de les actuacions que afavoreixin la millora contínua dels centres.

2. El Departament ha de fomentar la participació dels centres educatius en programes, projectes i accions, especialment en l'àmbit de la Unió Europea.

3. El Departament ha de fomentar la realització d'intercanvis i d'estades d’alumnes en altres països i ha d'establir el procediment de reconeixement dels continguts cursats a l'estranger amb relació als cicles d’ensenyament esportiu.


Capítol 3

L'avaluació


Article 21

Avaluació de l'aprenentatge

1. L'avaluació de l'aprenentatge dels alumnes és contínua, ha d'atendre l'organització modular i s'ha de fer per unitats formatives.

2. L’avaluació s’ha de fer tenint en compte els resultats d’aprenentatge i els criteris d’avaluació que s’estableixen a cada unitat formativa.

3. La superació del mòdul s’obté amb l’avaluació positiva de les unitats formatives que el componen.

4. En la sessió final d'avaluació del cicle, la junta d'avaluació ha d'analitzar, per a cada alumne i alumna, l'aprenentatge en el conjunt dels mòduls del cicle, en relació amb les competències esportives, professionals, personals i socials expressades en els objectius generals del cicle.

5. En règim presencial, cada unitat formativa pot ser objecte d'avaluació en quatre convocatòries, excepte el mòdul de formació pràctica i el mòdul de projecte final, que ho són en dues. Amb caràcter excepcional, el Departament pot establir altres convocatòries extraordinàries per a les persones que n’hagin exhaurit el nombre màxim per motius de malaltia, discapacitat o altres que condicionin o impedeixin el desenvolupament ordinari dels estudis, i pot regular la possibilitat d’anul·lar la matrícula quan les circumstàncies així ho aconsellin.

 

Article 22

Qualificacions

1. La qualificació dels resultats de l’avaluació de cadascun dels mòduls s’ha d’ajustar a l’escala numèrica de l’1 al 10, sense decimals. Són positives les qualificacions iguals o superiors a 5 i, negatives, les inferiors a 5.

2. El mòdul de formació pràctica i el mòdul de projecte final es qualifiquen com a “apte” o “apta” o “no apte” o “no apta”.

3. El requisit d’accés de caràcter específic s’ha de qualificar en el seu conjunt com a “apte” o “apta” o “no apte” o “no apta”.

4. La qualificació final de cadascun dels cicles d’ensenyament esportiu queda conformada per la mitjana ponderada, en funció de la càrrega lectiva, de les qualificacions obtingudes en els mòduls, en què s’exceptuen el de formació pràctica i el de projecte final.

5. La qualificació final dels ensenyaments que condueixen als títols del grau mitjà és la mitjana ponderada, en funció de la càrrega lectiva, de les qualificacions obtingudes en el cicle inicial i en el cicle final de grau mitjà.

6. Els mòduls professionals convalidats o exempts no poden ser computats per obtenir la qualificació final de cada cicle.

7. La qualificació final dels cicles d’ensenyament esportiu s’ha d’ajustar a l’escala numèrica de l’1 al 10, amb dos decimals. Són positives les qualificacions iguals o superiors a 5 i, negatives, les inferiors a 5.

8. La superació d'un cicle requereix l'avaluació positiva de tots els mòduls i els blocs que el componen.

9. El Departament ha d'establir les condicions de renúncia a la convocatòria i matrícula d’unitats formatives i de mòduls. La renúncia a la convocatòria s'ha de reflectir en els documents d'avaluació amb l'expressió “renúncia”.

 

Article 23

Avaluació del mòdul de formació pràctica

L’avaluació del mòdul de formació pràctica correspon al tutor o tutora del centre educatiu, que ha de considerar els objectius i els criteris establerts en el currículum per a aquest bloc. En l’avaluació, hi col·labora la persona responsable de formació del centre professional o esportiu on es faci el mòdul de formació pràctica.

 

Article 24

Avaluació del mòdul de projecte final

L’avaluació del mòdul de projecte final previst en els títols de grau superior de les diferents modalitats esportives s’ha de fer d’acord amb els criteris que s’estableixin en els currículums respectius i s’ha de presentar un cop finalitzats els mòduls dels blocs comú i específic.

 

Article 25

Certificació

1. Els certificats acadèmics dels ensenyaments dels cicles d’ensenyament esportiu han de contenir les qualificacions dels mòduls professionals que componguin el cicle i les qualificacions obtingudes a les unitats formatives.

2. Els certificats acadèmics s’expedeixen, amb la sol·licitud prèvia de la persona interessada, en els impresos oficials normalitzats pel Departament. Aquests certificats han d’incloure les qualificacions obtingudes per l’alumne o alumna, tant positives com negatives, amb indicació de la convocatòria concreta, ordinària o extraordinària, i el curs acadèmic, fins a la data d’emissió del certificat.

3. Els mòduls professionals superats acrediten, si escau, les unitats de competència als quals estan associats. D’acord amb les instruccions que determini el Departament, es podran certificar, quan escaigui, les unitats de competència associades als mòduls professionals.

 

Article 26

Documents d’avaluació

1. Tenen la consideració de documents d’avaluació l’expedient dels alumnes, les actes d’avaluació, el certificat acadèmic oficial i els informes d’avaluació individualitzats.

2. Els alumnes que no superin tots els ensenyaments de cadascun dels cicles d’ensenyament esportiu han de rebre un certificat acadèmic oficial dels mòduls d’ensenyament esportiu superats que, a més dels efectes acadèmics, tenen, si escau, el reconeixement de les competències professionals adquirides en relació amb el sistema integrat de qualificacions i formació professional.

3. Els informes d’avaluació i els certificats acadèmics són els documents bàsics que garanteixen la mobilitat dels alumnes.


Article 27

Avaluació general dels ensenyaments

1. El Departament, amb la intervenció que correspongui de la Inspecció d’Educació i de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, ha d'avaluar el funcionament dels ensenyaments esportius.

2. Per tal d'adequar l'oferta formativa a les demandes socials i a les necessitats dels diversos sectors econòmics, el Departament ha de fer avaluacions conjuntes amb els agents econòmics i socials.


Capítol 4

Obtenció i efectes dels títols


Article 28

Obtenció dels títols

La superació dels ensenyaments esportius de grau mitjà i de grau superior dóna dret a l'obtenció, respectivament, del títol de tècnic esportiu o tècnica esportiva i tècnic esportiu superior o tècnica esportiva superior en la modalitat i, si escau, especialitat corresponent.


Article 29

Efectes acadèmics del títol de tècnic esportiu o tècnica esportiva

El títol de tècnic esportiu o tècnica esportiva dóna dret a l'accés a totes les modalitats del batxillerat.


Article 30

Efectes acadèmics del títol de tècnic esportiu superior o tècnica esportiva superior

El títol de tècnic esportiu superior o tècnica esportiva superior dóna dret a l’accés directe als estudis universitaris que es determinin, d’acord amb la normativa vigent sobre els procediments d’accés a la universitat i tenint en compte la relació amb els ensenyaments corresponents.


Capítol 5

Accés


Article 31

Requisits generals d’accés

1. Per accedir al cicle inicial dels ensenyaments de grau mitjà es requereix tenir el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria o un equivalent a efectes acadèmics.

2. Per accedir al cicle final dels ensenyaments de grau mitjà es requereix tenir superat el cicle inicial de grau mitjà en la modalitat o especialitat esportiva corresponent.

Excepcionalment, el Departament podrà autoritzar l’accés al bloc comú del cicle final de grau mitjà sense haver conclòs el mòdul de formació pràctica del cicle inicial, sempre que s’acreditin els requisits de caràcter específic que, per al cicle final de la modalitat o especialitat esportiva, es determinin en la normativa corresponent. En cas de produir-se aquesta excepcionalitat, per accedir al bloc específic del cicle final corresponent, s’exigeix tenir superat tot el cicle inicial de la mateixa modalitat o especialitat esportiva.

3. Per accedir al cicle de grau superior cal tenir el títol de tècnic esportiu o tècnica esportiva en la modalitat o especialitat esportiva corresponent i, a més, el títol de batxiller o equivalent a efectes acadèmics, i també els que especifiqui la normativa d’aplicació.

 

Article 32

Requisits específics d’accés

1. A més dels requisits acadèmics establerts a l’article 31 per accedir a qualsevol dels cicles, es pot requerir la superació d’una prova de caràcter específic, organitzada i controlada pel Departament, o acreditar un mèrit esportiu en què es demostrin les condicions necessàries per cursar amb aprofitament i seguretat els ensenyaments corresponents, així com per al reconeixement que la modalitat o especialitat esportiva pugui tenir en l’àmbit internacional.

Està exempt de fer aquesta prova qui acrediti la condició d’esportista d’alt nivell o d’esportista d’alt rendiment, en la modalitat o especialitat corresponent.

2. La superació de la prova de caràcter específic o l’acreditació dels mèrits esportius substitutius d’aquesta prova, junt amb els mòduls relacionats, acrediten les competències esportives requerides i, si escau, les unitats de competència corresponents del Catàleg nacional de qualificacions professionals, sempre que la prova inclogui les realitzacions professionals i criteris de realització de les unitats de competència esmentades.

3. Els requisits específics tenen validesa a tot l’Estat. La durada de la validesa és la que es determini en el corresponent reial decret on s’estableixi el títol i els ensenyaments mínims.

 

Article 33

Prova d’accés

1. Es pot accedir als ensenyaments esportius sense tenir dels requisits acadèmics, mitjançant la superació d'una prova regulada pel Departament d’acord amb la normativa vigent.

2. La prova d'accés al grau mitjà té per objecte acreditar els coneixements i habilitats suficients per cursar amb aprofitament els ensenyaments d’aquest grau. Els continguts de la prova versaran sobre els continguts que es determinen en el currículum de l’educació secundària obligatòria. Per fer aquesta prova es requereix una edat mínima de 17 anys, complerts dins de l’any natural d’execució de la prova.

3. La prova d'accés al grau superior té per objecte demostrar la maduresa en relació amb els objectius del batxillerat. Pot fer aquesta prova qui:

a) tingui 19 anys; en aquest cas, la superació de la prova permetrà accedir al grau superior si es disposa del títol de tècnic esportiu o tècnica esportiva en la modalitat o especialitat esportiva corresponent abans d’iniciar el curs acadèmic;

b) tingui 18 anys i si té, a més del títol anterior, un títol de tècnic o tècnica relacionat amb el títol al qual vol accedir.

En ambdós casos, l’edat mínima que s’estableix s’ha complir durant l’any d’execució de la prova.

4. Les persones que han superat les proves d'accés a la universitat per a més grans de 25 o de 45 anys, o que han accedit a la universitat per haver acreditat experiència laboral o professional tenint complerts quaranta anys, estan totalment exemptes de fer la prova d’accés als cicles de grau mitjà i de grau superior.

5. La prova d’accés té validesa a tot l’Estat espanyol.

 

Article 34

Convocatòries de les proves d'accés

1. El Departament ha de convocar anualment les proves d'accés als cicles d’ensenyament esportiu i ha de designar els centres educatius públics que les han d'executar.

2. El Departament pot fer convocatòries específiques de les proves d’accés per atendre necessitats singulars.

3. El contingut de les proves i els procediments de realització han d’adaptar-se a les persones amb discapacitat.

Les persones que acreditin que disposen de la declaració legal de discapacitat poden sol·licitar l’adaptació de la prova específica d’accés.

El tribunal avaluador podrà requerir l’assessorament de persones expertes i podrà sol·licitar informes per valorar si les limitacions que comporta la discapacitat possibilita l’assoliment de les competències corresponents al cicle i per indicar, si cal, l’adaptació dels requisits i de les proves d’accés específiques que hagin de superar les persones aspirants.

 

Article 35

Criteris d’admissió

1. En els centres sostinguts amb fons públics, si el nombre d’aspirants supera al de les places ofertes, cal aplicar els criteris d’admissió següents:

a) Per accedir al cicle inicial de grau mitjà, l’expedient acadèmic dels aspirants en l’educació secundària obligatòria.

b) Per accedir al cicle superior, la qualificació final dels ensenyaments conduents al títol de tècnic esportiu o tècnica esportiva, en la modalitat o especialitat corresponent.

2. Els percentatges de places reservades en els ensenyaments esportius no poden ser inferiors:

a) al 5% de les places ofertes per a qui acrediti algun grau de discapacitat;

b) al 10% de les places ofertes per als esportistes d’alt nivell;

c) al 10% de les places ofertes per als esportistes d’alt rendiment;

d) al 10% de les places ofertes per a qui accedeixi mitjançant la prova d’accés supletòria dels títols de graduat o graduada en educació secundària obligatòria i de batxiller per a l’accés als ensenyaments de grau mitjà i de grau superior;

e) al 10% de les places ofertes per a qui acrediti, segons el cas, l’homologació del diploma federatiu, o la convalidació, o la correspondència a què es refereixen la disposició addicional quarta i la disposició transitòria primera del Reial decret 1363/2007, de 24 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments esportius de règim especial.

 

Article 36

Matrícula en els cicles dels ensenyaments esportius

1. La matrícula es pot fer completa per graus o per cicles.

2. Es pot fer la matrícula parcial per unitats formatives, per mòduls o per blocs d’ensenyament esportiu.


Capítol 6

Correspondències, convalidacions i exempcions


Article 37

Correspondències amb l’experiència esportiva

D’acord amb els requisits i condicions establerts en la normativa vigent, els mòduls d’ensenyament esportiu poden ser objecte de correspondència formativa amb l’experiència esportiva corresponent.


Article 38

Validesa dels mòduls d’ensenyament esportiu del bloc comú

La superació de cadascun dels mòduls d’ensenyament esportiu del bloc comú en un determinat cicle de qualsevol de les modalitats i especialitats esportives té validesa per als ensenyaments del mateix cicle, de qualsevol altra modalitat o especialitat esportiva.


Article 39

Convalidació entre mòduls i unitats formatives d’ensenyament esportiu del bloc específic

1. Es poden convalidar els mòduls d’ensenyament esportiu del bloc específic que siguin comuns a diversos cicles d’ensenyaments esportius sempre que tinguin la mateixa denominació, durada, objectius, criteris d’avaluació i continguts, segons estableixi la norma que els reguli.

2. Es poden convalidar les unitats formatives del bloc específic que siguin comunes a diversos cicles d’ensenyaments esportius, sempre que tinguin igual denominació, durada, objectius, criteris d’avaluació i continguts, segons estableixi la norma que els reguli.

 

Article 40

Procediments per acordar correspondències, convalidacions i exempcions

1. Per sol·licitar correspondències, convalidacions, exempcions i validesa del bloc comú cal que prèviament els alumnes es matriculin per continuar els estudis.

2. Les correspondències, convalidacions, exempcions i validesa del bloc comú són aplicades pels centres un cop s’han resolt en la forma que estableix la normativa.

3. La correspondència, convalidació i exempció ha de quedar registrada en els documents d’avaluació, utilitzant respectivament les expressions “correspondència”, “convalidat” o “convalidada” i “exempt” o “exempta”.

 

Article 41

Convalidació i reconeixement de crèdits

1. Els departaments competents en educació i en ensenyament universitari, i les universitats catalanes, han d’aplicar els mecanismes de convalidació i de reconeixement de crèdits que aprovi el Govern per garantir la coordinació de l'ordenació dels ensenyaments universitaris amb els ensenyaments esportius superiors.

2. El Departament pot establir, en el seu àmbit competencial, el procediment per reconèixer la formació superada entre els cicles d’ensenyament esportiu de grau superior i els estudis superiors no universitaris.


Capítol 7

Formació, cursos i coordinació per als ensenyaments esportius


Article 42

Cursos de preparació de les proves d'accés en centres d’educació secundària

1. Els cursos de preparació de les proves d'accés tenen per finalitat facilitar la progressió formativa dels alumnes.

2. El curs de preparació de les proves d'accés als cicles de grau mitjà s'adreça als alumnes que no reuneixen el requisit acadèmic per accedir-hi.

3. El curs de preparació de les proves d'accés als cicles de grau superior s'adreça als alumnes que han superat un cicle de grau mitjà.

4. El Departament n’ha d'establir:

a) els continguts i la durada mínima;

b) el procediment i les condicions d'implantació en centres educatius que imparteixin ensenyaments esportius de titularitat pública;

c) el procediment i condicions d'autorització en centres educatius que imparteixin ensenyaments esportius de titularitat privada;

d) els efectes de la superació de les proves, en relació amb la qualificació final de les proves d'accés.

 

Article 43

Formació per a les proves d'accés en centres de formació de persones adultes

1. La formació per a les proves d'accés té per finalitat facilitar la progressió formativa de les persones adultes.

2. La formació per a les proves d'accés als cicles de grau mitjà s'adreça a les persones adultes que no tenen el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria.

3. La formació per a les proves d'accés als cicles de grau superior s'adreça a les persones adultes que no tenen el títol de batxiller.

4. De la formació per a les proves d'accés, el Departament n’ha d'establir:

a) els continguts i durada mínima;

b) el procediment i les condicions d'implantació en centres educatius de titularitat pública que imparteixin la formació per a persones adultes;

c) el procediment i les condicions d'autorització en centres educatius de titularitat privada que imparteixin la formació per a persones adultes;

d) els efectes de superar-les, en relació amb la qualificació final de les proves d'accés.

 

Article 44

Reconeixement acadèmic dels aprenentatges

1. El Departament ha d'establir el procediment de reconeixement acadèmic dels aprenentatges i els efectes, pel que fa als aprenentatges adquirits per les persones adultes, en activitats d'ensenyament no reglat, en l'experiència laboral o en activitats socials, amb relació als cicles de grau mitjà o superior.

2. El Departament pot formalitzar convenis o acords de col·laboració amb federacions esportives, empreses, entitats, organitzacions i administracions per establir les condicions de realització d’accions formatives susceptibles de ser reconegudes.

 

Article 45

Cooperació administrativa

Els departaments de la Generalitat amb competències que incideixin en la formació esportiva cooperaran per al millor desenvolupament i complementarietat de les seves actuacions. La cooperació s’ha d’estendre a les administracions locals i als consorcis dels quals depenguin centres educatius que imparteixin ensenyaments esportius. Aquesta col·laboració ha d'estar oberta també als centres educatius d’ensenyaments esportius de titularitat privada.


Capítol 8

Ensenyaments esportius per a persones adultes


Article 46

Organització

El Departament pot regular els ensenyaments esportius per a les persones adultes mitjançant una metodologia flexible i oberta, basada en l'autoaprenentatge, i mitjançant una oferta adaptada a les seves condicions, capacitats, necessitats i interessos personals que les hi permeti conciliar l'aprenentatge amb altres activitats i responsabilitats.


Article 47

Ofertes formatives per a col·lectius específics

1. Per facilitar la formació permanent, la cohesió social, l’equitat i la inclusió de les persones o grups desafavorits en el mercat de treball, el Departament pot oferir formació en règim presencial o a distància d’unitats formatives o mòduls professionals inclosos en títols i associats a unitats de competència del Catàleg de qualificacions professionals vigent a Catalunya.

2. Per accedir i cursar aquesta oferta formativa no s'exigeixen els requisits d'accés previstos amb caràcter general; caldrà una autorització específica de l’òrgan competent del Departament.

3. Aquesta formació és capitalitzable per obtenir un títol esportiu o, si escau, un certificat de professionalitat; per obtenir-los cal acreditar que es reuneixen tant els requisits generals com els requisits específics d'accés.

 

Article 48

Proves per a l'obtenció dels títols

1. El Departament pot convocar les proves per a l'obtenció del títol de tècnic esportiu o tècnica esportiva i de tècnic esportiu superior o tècnica esportiva superior, en les condicions i en els supòsits que es determinin.

2. Per presentar-se a les proves d'obtenció directa dels títols cal complir els tres requisits següents:

a) Tenir 18 anys, en els títols de tècnic esportiu o tècnica esportiva, i 20 anys (o bé 19 si es té el títol de tècnic esportiu o tècnica esportiva en la modalitat o especialitat esportiva corresponent), en els títols de tècnic esportiu superior o tècnica esportiva superior.

b) Complir els requisits d’accés acadèmic o d’accés mitjançant prova als cicles.

c) Complir els requisits d’accés de caràcter específic previstos a l’article 33.

3. Les persones adultes que hagin cursat, sense completar, cicles d’ensenyaments esportius, tant de règim presencial com a distància, es poden presentar a aquestes proves per superar els mòduls d’ensenyaments esportius que tinguin pendents.



Disposicions addicionals


Primera

Totes les referències genèriques al Departament s'han d'entendre fetes al departament competent en matèria de política educativa en l'àmbit de l'ensenyament no universitari.


Segona

El Departament ha de prioritzar els convenis de col·laboració amb empreses i entitats esportives que impliquin compromisos que afavoreixen la inserció, reinserció, promoció laboral o autoocupació de les persones en els ensenyaments esportius.


Tercera

Als ensenyaments esportius se’ls aplica les mesures de flexibilització de l’oferta de formació professional previstes en el capítol 8 del Decret 284/2011, d’1 de març, d'ordenació general de la formació professional inicial.


Quarta

El Departament i la Secretaria General de l’Esport han de col·laborar, d’acord amb les respectives competències, en el foment i el desenvolupament general dels ensenyaments que regula aquest Decret.



Disposició transitòria

Els currículums de les modalitats i especialitats d’atletisme, basquetbol, handbol, esports de muntanya i escalada, esports d’hivern i futbol s’han d’impartir d’acord amb el Decret 169/2002, d’11 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de règim especial que condueixen a les titulacions oficials de tècnic d’esport i tècnic superior d’esport i amb els decrets que estableixen les corresponents titulacions fins al moment en què es creïn i implantin les noves titulacions i ensenyaments en les modalitats i especialitats corresponents.



Disposició derogatòria

Es deroga el Decret 169/2002, d’11 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de règim especial que condueixen a les titulacions oficials de tècnic d’esport i tècnic superior d’esport, sens perjudici el que s’estableix a la disposició transitòria segona.



Disposicions finals


Primera

El Departament ha d’adoptar les mesures necessàries per a la continuïtat dels estudis dels alumnes que, a causa de la implantació de nous currículums, no hagi completat els ensenyaments iniciats.


Segona

S'habilita al conseller o consellera competent en matèria de política educativa en l'àmbit de l'ensenyament no universitari perquè dicti les disposicions que calguin per desenvolupar aquest Decret.


Barcelona, 25 de febrer de 2014


Artur Mas i Gavarró

President de la Generalitat de Catalunya


Irene Rigau i Oliver

Consellera d'Ensenyament


Amunt