Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Resolució

  • Data del document 20/12/2013

  • Número del document ECO/2755/2013

  • Número de control 13364020

  • Organisme emissor Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

    CVE CVE-DOGC-A-13364020-2014

Dades del DOGC
  • Número 6533

  • Data 03/01/2014

  • Secció CÀRRECS I PERSONAL

Descriptors relacionats
Autenticitat i integritat
Lupa
Accedeix a la cerca

RESOLUCIÓ ECO/2755/2013, de 20 de desembre, per la qual es dóna publicitat als criteris específics per a l'avaluació de l'activitat de recerca del personal docent i investigador de les universitats públiques de Catalunya per a l'assignació dels complements addicionals per mèrits de recerca.


Atès que en data 17 de desembre de 2013 la Comissió d’Avaluació de la Recerca de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya va establir els criteris específics per a l’avaluació de l’activitat de recerca del personal docent i investigador de les universitats públiques de Catalunya per a l’assignació dels complements addicionals per mèrits de recerca, d’acord amb l’article 55 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats, modificada per la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, i l’article 72 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya,


Resolc:


Que es publiqui íntegrament al DOGC l’Acord número 3, de 17 de desembre de 2013, de la Comissió d’Avaluació de la Recerca, segons el qual s’estableixen els criteris específics per a l’avaluació de l’activitat de recerca del personal docent i investigador de les universitats públiques de Catalunya per a l’assignació dels complements addicionals per mèrits de recerca. Aquest Acord figura com a annex a aquesta Resolució.


Barcelona, 20 de desembre de 2013


Josep Joan Moreso Mateos

President



ACORD

número 3 de la Comissió d’Avaluació de la Recerca, de 17 de desembre de 2013, pel qual s’estableixen els criteris específics per a l’avaluació de l’activitat de recerca del personal docent i investigador de les universitats públiques de Catalunya per a l’assignació dels complements addicionals per mèrits de recerca


L’article 72 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya, disposa que el Govern de la Generalitat de Catalunya pot establir, per al personal docent i investigador, funcionari i contractat, retribucions addicionals per mèrits de recerca. Aquestes retribucions s’assignen per mitjà del consell social a proposta del consell de govern, amb la valoració prèvia dels mèrits mitjançant l’avaluació de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

Els acords del Govern de la Generalitat de Catalunya, de 25 de juny de 2002, d’1 d’agost de 2003, de 19 d’octubre de 2004 i de 13 de desembre de 2005, van aprovar els complements retributius addicionals corresponents per al personal docent i investigador funcionari.

El Decret 405/2006, de 24 d’octubre, estableix les retribucions addicionals del personal docent i investigador funcionari i, per primera vegada, també del personal docent i investigador contractat de les universitats públiques, i alhora estableix els requisits i la tramitació necessària per a la seva obtenció.

Els articles 140.2.h) i 146.1 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya, atribueixen a la Comissió d’Avaluació de la Recerca la funció d’avaluar l’activitat desenvolupada pels investigadors i la valoració dels mèrits individuals de recerca del personal docent i investigador, funcionari i contractat, per a l’assignació de complements retributius.

L’avaluació de l’activitat i dels mèrits de recerca individuals del personal docent i investigador té una llarga trajectòria a l’Estat, des que el Reial decret 1086/1989, de 28 d’agost, va introduir en el règim retributiu del professorat universitari un nou concepte destinat a incentivar l’activitat investigadora mitjançant avaluacions anuals que encarregava a la Comissió Nacional Avaluadora de l’Activitat Investigadora. En aquest període s’ha assolit un consens acceptable a la comunitat acadèmica i científica sobre els indicis de qualitat de l’activitat investigadora duta a terme. Entre aquests indicis, els indicadors objectius més acceptats són: a) els índexs d’impacte de les revistes científiques, calculats fonamentalment a partir de les citacions que reben els articles que publiquen; b) les citacions o el reconeixement internacional que reben altres publicacions, com ara llibres o les ponències d’un congrés en determinades especialitats; c) el valor econòmic de la patent activa aconseguida a través de la recerca aplicada, i d) els premis i altres formes de reconeixement social que poden rebre les obres literàries artístiques i arquitectòniques.

És per tot això que la Comissió d’Avaluació de la Recerca vol aprofitar l’experiència prèvia en l’avaluació de l’activitat investigadora i establir uns criteris d’avaluació que no representin canvis significatius respecte del que ha estat pràctica habitual fins ara. La Comissió d’Avaluació de la Recerca pretén establir uns criteris que, en cada un dels camps científics, demostrin que la investigació que es duu a terme té una repercussió científica o socioeconòmica suficient. Queden exclosos de la consideració d’avaluació positiva els resultats de la recerca que es comercialitzen a través de serveis de consultoria, les conclusions dels quals queden en propietat i coneixement exclusiu d’aquells que paguen els serveis esmentats. La dedicació de recursos públics per incentivar la recerca ha d’estar basada en el ple coneixement o en l’ús públic dels resultats d’aquesta investigació.

D’altra banda, la transferència del coneixement i la tecnologia a la societat resultant de l’activitat del personal docent i investigador universitari permet augmentar el benestar social i econòmic. A més de formar part de les missions fonamentals de la universitat, la innovació i la transferència del coneixement al teixit productiu és essencial per aconseguir la transformació progressiva de les nostres empreses cap a una economia basada en el coneixement.

Es manté la valoració d’aspectes lligats als esforços dels investigadors en l’àmbit dels resultats d’innovació i transferència per tal de donar més reconeixement a una de les tres missions universitàries, per afavorir l’acostament a la societat i les seves empreses i mantenir-hi un compromís.

El treball que el personal docent i investigador desenvolupa en aquest procés de transferència és una part integrant i substancial de la seva tasca investigadora i, per aquesta raó, cal adaptar els esquemes d’avaluació de la recerca actuals i dotar-los de flexibilitat per propiciar una valoració adequada de la qualitat d’aquestes activitats.

Així, la Comissió d’Avaluació de la Recerca incorpora la valoració dels resultats d’innovació i transferència dels resultats de la recerca a totes les àrees de coneixement i adapta el sistema d’avaluació de la recerca per adequar-lo a la valoració de la qualitat d’aquestes activitats.

També és objectiu d’aquesta Resolució donar publicitat als criteris establerts per la Comissió d’Avaluació de la Recerca per a cada especialitat, de manera que siguin coneguts per la comunitat acadèmica. En aquest sentit, és important determinar les condicions formals que s’han d’exigir a un mitjà de difusió dels resultats de la recerca perquè pugui esperar-se’n un impacte acceptable. La Comissió d’Avaluació de la Recerca exposa en l’annex 2 d’aquest Acord una llista de criteris formals mínims que ha de complir un mitjà de difusió de la recerca per tal que sigui reconegut, a priori, com a mitjà de garantia suficient.

Finalment, l’aplicació dels requeriments mínims que es demanen per a l’obtenció d’una avaluació positiva no té un caràcter absolut, atès que aquests requeriments mínims han de ser modulats en funció de les circumstàncies de cada disciplina, modulació que correspon a cada una de les comissions avaluadores.


És per això que la Comissió d’Avaluació de la Recerca acorda:

-1 Establir els criteris específics per a l’avaluació de l’activitat de recerca i de l’activitat de recerca i transferència del personal docent i investigador de les universitats públiques de Catalunya per a l’assignació dels complements addicionals per mèrits de recerca.

-2 Que el president de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya doni publicitat del present acord al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en garanteixi la difusió, com a mínim en català i castellà, a la pàgina web d’AQU Catalunya (http://www.aqu.cat).



Annex 1

La Comissió d’Avaluació de la Recerca ha aprovat els criteris aplicables a l’avaluació dels mèrits individuals de recerca en els diferents camps d’especialització, que són els següents:


A. Àrees d’humanitats


–1 Totes les aportacions han de ser classificables com a ordinàries segons l’Ordre ministerial de 2 de desembre de 1994, publicada en el BOE de 3 de desembre de 1994, i han de deixar de banda els casos excepcionals. Les aportacions seran valorables si representen algun tipus d’avenç del coneixement o una innovació de caràcter metodològic, i es donarà preferència als estudis analítics i comparatius per davant dels purament descriptius. No es consideraran les aportacions que siguin reiteracions de treballs previs i que, per tant, resultin redundants des del punt de vista conceptual i temàtic, tret que presentin elements innovadors. Les aportacions presentades han d’haver estat publicades en els anys sotmesos a avaluació. No es tindran en compte les publicacions acceptades però no publicades durant aquests anys.

–2 Per tal que una aportació sigui presa en consideració, la persona sol·licitant ha d’haver participat activament en els treballs que l’han feta possible en qualitat de director/a o executor/a del treball. Un nombre elevat d’autors pot reduir la qualificació assignada a una aportació, excepte en els casos en què, per la complexitat del tema i l’extensió del treball, aquest nombre elevat d’autors estigui plenament justificat.

–3 En els camps de la filologia i la filosofia, els articles aportats han de satisfer els criteris que s’especifiquen per a les revistes en l’annex 2 d’aquesta Resolució. Les revistes electròniques estan subjectes als mateixos criteris que la resta. En la valoració dels articles s’atendrà al mitjà de difusió utilitzat i s’acceptarà com a indici de qualitat la publicació en revistes de vàlua reconeguda.

La inclusió de les revistes en bases de dades internacionals com l’Arts and Humanities Citation Index o el Social Sciences Citation Index (del Journal Citation Reports, JCR), o una valoració alta en les llistes del European Reference Index for the Humanities (ERIH) de la European Science Foundation, es considerarà una referència de qualitat.

Podran considerar-se també els articles publicats en revistes llistades en altres bases de dades nacionals o internacionals (per exemple, SCOPUS, DICE-CINDOC, etc.) o en les revistes acreditades per la FECYT (Fundació Espanyola de Ciència i Tecnologia), sempre que, a criteri de la Comissió, tinguin una qualitat científica similar a la de les incloses en els índexs esmentats en el paràgraf anterior i satisfacin els criteris establerts en l’annex 2.

No es consideraran les publicacions en revistes en què la persona sol·licitant sigui el director o la directora o tingui algun càrrec en el comitè editorial, llevat que ho justifiqui adequadament.

Els llibres i els capítols de llibres es consideraran en funció de la qualitat avalada per les citacions, si n’hi ha, el prestigi de l’editorial, els editors, la col·lecció en què es publica l’obra, les ressenyes en revistes científiques especialitzades, les traduccions a altres llengües i la inclusió en bibliografies independents de l’autor o autora i del seu entorn. Els llibres i els capítols de llibres han de reflectir clarament que són fruit de la recerca o de la reflexió documentada i es consideraran especialment rellevants els que no estiguin publicats per la mateixa institució on treballa l’investigador o la investigadora, excepte en els casos en què satisfacin els criteris de l’annex 2. No es consideraran noves aportacions les traduccions de l’obra a altres llengües.

S’avaluaran com a investigació les edicions crítiques, és a dir, les que presenten un estudi raonat de la fixació del text, amb la menció corresponent de les fonts i de les variants textuals. En canvi, les simples revisions de textos per a la publicació no mereixeran aquesta consideració, llevat que vagin precedides de pròlegs o estudis preliminars o acompanyades d’anotacions que siguin fruit de la recerca personal i facin una aportació valorable al seu camp temàtic.

Es tindrà en compte el comissariat d’exposicions en els catàlegs de les quals s’aportin novetats rellevants de recerca amb repercussió en els mitjans especialitzats nacionals i internacionals.

Es valorarà desfavorablement la publicació reiterada de treballs en revistes o editorials que pertanyin o estiguin associades a la mateixa institució en què la persona sol·licitant realitzi la seva activitat de recerca.

–4 Pel que fa als camps de la història i l’art, en la valoració dels articles hom tindrà en consideració el mitjà de difusió utilitzat, i s’acceptarà com a indici de qualitat la publicació en revistes de vàlua reconeguda. La inclusió de les revistes en bases de dades internacionals (com l’Arts and Humanities Citation Index o el Social Sciences Citation Index, o una valoració alta en les llistes del European Reference Index for the Humanities —ERIH— de la European Science Foundation) es considerarà una referència de qualitat.

També es podran tenir en compte els articles publicats en revistes llistades en altres bases de dades nacionals o internacionals (per exemple, Francis, International Bibliography of the Social Sciences, Bibliography of the History of Arts-RLG, Historical Abstracts, International Medieval Bibliography, Index Islamicus, RILMS Abstracts of Music Literature, SCOPUS, DICE-CINDOC, i altres) o en les revistes acreditades per la FECYT. En tots els casos, els articles han de ser publicats en revistes que compleixin els mínims explicitats en l’annex 2.

Quan el format de la publicació sigui exclusivament electrònic, els indicis de qualitat es fonamentaran en el caràcter internacional i d’especialització de la base de dades que reculli l’article i en el compliment dels criteris per a revistes (annex 2).

No es consideraran les publicacions en revistes en què la persona sol·licitant sigui el director o la directora o tingui algun càrrec en el comitè editorial, llevat que ho justifiqui adequadament.

Pel que fa als llibres i als capítols de llibres, la qualitat es mesurarà pel nombre de citacions generades, el prestigi de l’editorial, els editors, la col·lecció en què es publica l’obra, les ressenyes en revistes científiques especialitzades, les traduccions de l’obra a altres llengües i la inclusió en bibliografies independents de l’autor o autora i del seu entorn immediat. Es consideraran especialment rellevants els llibres i els capítols de llibres que no estiguin publicats per la mateixa institució en què treballa la persona sol·licitant, tret que satisfacin els criteris de l’annex 2.

Aquest tipus d’obres han de reflectir necessàriament una recerca o una reflexió documentada. No es consideraran noves aportacions les traduccions de l’obra a altres llengües.

En els treballs creatius de caràcter artístic (art, audiovisual, disseny) i de conservació i restauració es tindrà en compte la repercussió i el reconeixement públic de l’obra considerada, que es valoraran en funció de les exposicions individuals, els premis i les obres de relleu especial en arts plàstiques. La Comissió tindrà en compte el prestigi d’aquest tipus d’aportacions en funció de la seva difusió, distribució i acollida en mitjans especialitzats. Així mateix, es tindran en compte altres paràmetres com els premis i les mencions, la presència en festivals nacionals i internacionals, les institucions o les empreses que encarreguen el projecte i la forma d’adjudicació. En el cas de projectes d'autoria col·lectiva, es tindrà en compte el nivell de responsabilitat de la persona sol·licitant en la seva execució, així com la dimensió internacional i nivell d'interdisciplinarietat de l'equip.

Pel que fa a la música, es consideraran les composicions publicades o estrenades per intèrprets reconeguts. En el cas de la musicologia s’avaluaran les edicions crítiques que constitueixin un estudi raonat de la fixació del text musical, amb la menció corresponent de les fonts i les variants musicals. En canvi, no es consideraran les simples revisions de partitures impreses o manuscrites, excepte les que vagin acompanyades d’estudis preliminars o d’anotacions que siguin conseqüència d’una investigació personal.

Podran estimar-se, finalment, els comissariats d’exposicions quan els catàlegs corresponents aportin novetats rellevants en recerca signades per la persona sol·licitant i tinguin repercussió en mitjans especialitzats nacionals i internacionals.

Amb caràcter orientador, es considera que en el camp de les belles arts (art, audiovisual, disseny i conservació i restauració) totes les aportacions per valorar poden ser de caràcter extraordinari.

–5 Pel que fa als camps enumerats en els punts 3 i 4, queden explícitament exclosos de l'avaluació:

a) Els llibres de text, els apunts, les obres i els diccionaris de divulgació, les antologies, i els articles d’opinió.

b) Les obres de divulgació.

c) Les ressenyes i les recensions.

d) Les edicions de textos i les traduccions, excepte quan les introduccions o les anotacions reflecteixin una recerca personal valuosa sobre el tema.

e) Les catalogacions purament descriptives, sense aportacions d’estudis històrics o artístics.

f) Les transcripcions que no vagin acompanyades d’un judici crític o una anàlisi històrica del document.

g) Els pròlegs i les introduccions que no superin la condició de simples avançaments de l’obra que es prologa i no tinguin interès crític per se.

h) Les actes de congressos que no responguin a criteris de qualitat equiparables als exigits per a les revistes científiques.

i) Les enciclopèdies.

j) Els volums d'homenatge que no responguin a criteris de qualitat equiparables als exigits per a les revistes científiques.

k) Els projectes de recerca i la direcció de tesis doctorals.

Es valorarà desfavorablement la publicació reiterada de treballs en revistes o editorials que pertanyin o estiguin associades a la mateixa institució en què la persona sol·licitant realitzi la seva activitat de recerca.

–6 Com a norma general, per obtenir una avaluació positiva, les cinc aportacions del currículum abreujat han de complir el que s’ha descrit als punts anteriors. No obstant això, el nombre mínim d’aportacions per obtenir una avaluació positiva pot ser inferior si els treballs aportats tenen una qualitat extraordinària i han tingut una repercussió científica alta.

–7 Amb caràcter orientatiu, per obtenir una avaluació positiva, en els camps de la filosofia i la filologia es considerarà necessari que les aportacions compleixin alguna de les condicions mínimes següents:

a) Que una sigui un llibre monogràfic de recerca amb difusió i referències internacionals i que compleixi els requisits que s’indiquen al punt 3.

b) Que dues siguin articles publicats en revistes de rang internacional que compleixin els criteris indicats en l’annex 2.

c) Que una contribució sigui un article publicat en una revista internacional que compleixi els criteris establerts en l’annex 2 i que l’altra contribució sigui un capítol de llibre en un volum de rellevància internacional que compleixi els requisits indicats per a aquests.

En el cas dels camps de la història i l’art, i també amb caràcter orientador, per obtenir una avaluació positiva es considerarà necessari que les aportacions compleixin alguna de les condicions mínimes següents:

a) Que una sigui un llibre monogràfic de recerca amb difusió i referències internacionals i que compleixi els requisits que s’indiquen al punt 4.

b) Que dues siguin articles publicats en revistes de rang internacional que compleixin els criteris indicats en l’annex 2.

c) Que una sigui un article publicat en una revista internacional que satisfaci els criteris indicats en l’annex 2, i que l’altra sigui un capítol de llibre en un volum que compleixi els requisits indicats per a aquests.

d) Que una sigui una obra premiada o una exposició monogràfica d'autor amb catàleg.


B. Àrees de ciències socials


–1 Totes les aportacions han de ser classificables com a ordinàries d’acord amb el que disposa l’Ordre ministerial de 2 de desembre de 1994. No es valoraran els treballs merament descriptius o les reiteracions de treballs previs, excepte en aquells casos que representin una contribució clara a la consolidació del coneixement. Les aportacions presentades han d’haver estat publicades en els anys sotmesos a avaluació. No es tindran en compte les publicacions acceptades però no publicades durant aquests anys.

–2 En els camps de les ciències polítiques i la sociologia; de la comunicació i la documentació; de la psicologia; de l’educació; de la geografia i de les ciències econòmiques i empresarials, per tal que una aportació sigui considerada, la persona sol·licitant ha d’haver participat activament en els treballs que l’han feta possible en qualitat de director/a o executor/a. Un nombre elevat d’autors pot reduir la qualificació assignada a una aportació, excepte en aquells casos en què, per la complexitat del tema i l’extensió del treball, el nombre elevat d’autors estigui plenament justificat.

Els articles aportats han de satisfer els criteris que s’especifiquen per a les revistes en l’annex 2.

Les revistes electròniques estan subjectes als mateixos criteris que la resta.

En l’avaluació dels llibres i els capítols de llibres, es tindran en consideració les citacions generades, el prestigi de l’editorial, els editors, la col·lecció en què es publica l’obra, les ressenyes en revistes científiques especialitzades i les traduccions de l’obra a altres llengües.

Igualment, es valoraran les patents en explotació o programari registrats o almenys amb constància de l’interès d’alguna empresa per la seva utilització, la qual cosa ha de ser demostrada mitjançant un contracte de compravenda o un contracte de llicència. Es tindrà també en consideració l’extensió de la protecció de la patent (nacional, europea o pel Tractat de Cooperació de Patents, PCT) i es valorarà principalment la de protecció més extensa. Pel que fa a les patents, és necessari que o bé hagi estat concedida per l’organisme competent o bé que estigui en explotació (demostrada mitjançant contracte de compravenda o contracte de llicència) durant els anys sotmesos a avaluació. No es tindran en compte les patents que encara que siguin presentades o publicades no hagin estat concedides ni estiguin en explotació durant els anys sotmesos a avaluació.

Es valorarà desfavorablement la publicació reiterada de treballs en revistes o editorials que pertanyin o estiguin associades a la mateixa institució en què la persona sol·licitant realitzi la seva activitat de recerca.

–3 En el cas del camp del dret, el nombre d’autors ha d’estar justificat pel tema, la complexitat i l’extensió del treball. Perquè una contribució sigui considerada, la persona sol·licitant haurà hagut de participar-hi activament, fent constar la seva autoria concreta en la investigació publicada mitjançant la referència a pàgines, capítols o apartats. Només es valorarà la tasca investigadora personal individualitzada de la persona sol·licitant.

En la valoració dels treballs s’atendrà al mitjà de difusió emprat, i s’acceptarà com a indici de qualitat la publicació en revistes de vàlua reconeguda, d’acord amb la pràctica habitual en l’entorn jurídic europeu. En tot cas, les revistes han de complir els criteris que s’especifiquen en l’annex 2. Les revistes electròniques estan subjectes als mateixos criteris que la resta.

Els llibres i els capítols de llibres es consideraran segons la seva qualitat, avalada per les citacions, si n’hi ha, i la seva inclusió en bibliografies independents de l’autor o autora i el seu entorn. Han de reflectir clarament que són fruit de la recerca o de la reflexió documentada i es consideraran especialment rellevants aquells que no estiguin publicats per la mateixa institució en què treballa la persona sol·licitant o a través d’empreses editorials vinculades al grup investigador, tret que l’editorial pública o privada acrediti un procés de selecció rigorós mitjançant avaluadors externs a les universitats d’aquella comunitat autònoma. En el cas dels capítols de llibre s'exclou la presentació d'aportacions en coautoria, excepte prova fefaent de la seva rellevància científica.

Es valoraran com a indici de qualitat les publicacions en revistes espanyoles o estrangeres de reconeixement internacional que preferentment han de complir els criteris que s'especifiquen a l'annex 2. Les revistes electròniques han d'estar subjectes als mateixos criteris que les altres.

Es valoraran com a indici de qualitat les traduccions de l’obra a altres idiomes de rellevància per a la comunitat científica internacional i les ressenyes en revistes científiques especialitzades.

Es valorarà desfavorablement la publicació reiterada de treballs en revistes o editorials que pertanyin o estiguin associades a la mateixa institució en què la persona sol·licitant realitzi la seva activitat de recerca.

–4 En els camps de les ciències polítiques i la sociologia; la comunicació i la documentació; la psicologia; l’educació i la geografia; així com les ciències econòmiques i empresarials; es valoraran preferentment els treballs publicats en revistes de vàlua reconeguda que ocupin posicions rellevants en les llistes per àmbits del Journal Citation Reports Social Sciences Edition o del Journal Citation Reports Science Edition (Institute for Scientific Information —ISI—, Filadèlfia, EUA). També es poden considerar articles publicats en revistes contingudes en altres bases de dades nacionals o internacionals si tenen un nivell de qualitat similar a les esmentades anteriorment (per exemple ERIH, SCOPUS, DICE-CINDOC, etc.) o en les revistes acreditades per la FECYT, i sempre que compleixin els criteris de revistes que s’especifiquen en l’annex 2. Les revistes electròniques es consideraran quan apareguin a les llistes esmentades anteriorment i compleixin els criteris de l’annex 2.

Es valorarà desfavorablement la publicació reiterada de treballs en revistes o editorials que pertanyin o estiguin associades a la mateixa institució en què la persona sol·licitant realitzi la seva activitat de recerca.

–5 En el camp del dret, les aportacions es valoraran en funció de l’originalitat, el rigor, la metodologia i la repercussió que hagin tingut en aquest àmbit. També es valoraran els estudis i els treballs que representin aportacions originals de caràcter doctrinal teòric o conceptual que hagin tingut repercussió nacional o internacional.

En la valoració dels treballs es tindrà en compte el mitjà de difusió emprat i s’acceptarà com a indici de qualitat que s’hagin publicat en revistes i editorials de prestigi reconegut. Els llibres i els capítols de llibres es valoraran segons la qualitat acreditada per les citacions i la seva inclusió en bibliografies independents de l’autor o autora i el seu entorn. Aquests treballs han de ser fruit de la investigació o de la reflexió documentada i es consideraran especialment rellevants els que no estiguin publicats per la mateixa institució en què treballa l’investigador o la investigadora o per empreses editorials vinculades al seu grup de recerca, llevat que l’editorial, pública o privada, acrediti un procés de selecció rigorós mitjançant avaluadors externs a la seva universitat.

Es valoraran preferentment:

a) Els que desenvolupin noves perspectives de pensament jurídic.

b) Els que siguin investigacions originals sobre l’evolució històrica, social o cultural de les normes.

c) Els estudis i els treballs de política jurídica i els que introdueixin propostes rellevants de perfeccionament de les normes en relació amb el sistema jurídic català, espanyol o internacional. Els que aportin coneixements i instruments conceptuals i analítics per millorar l’eficàcia de les normes jurídiques i el compliment dels objectius que es persegueixen amb aquestes normes. Les anàlisis que ofereixin solucions a problemes d’interpretació, llacunes i contradiccions de l’ordenament jurídic català, espanyol o internacional.

d) Les anàlisis de jurisprudència que es basin en un conjunt de sentències sobre temàtiques l’objectiu de les quals sigui aclarir els criteris d’actuació dels tribunals i la seva evolució o els comentaris sobre sentències especialment rellevants per a l’enteniment i l’aplicació del dret.

e) Les obres generals que es reconeguin com a referència dins de la disciplina o representin un progrés en l’organització d’un camp temàtic poc estructurat, sempre que es tracti de la seva primera edició o d’una edició que suposi canvis rellevants respecte de les anteriors.

No es consideraran per a l’avaluació:

a) Els llibres de text, els programes, els apunts, les monografies o els casos pràctics l’objectiu dels quals sigui servir als estudiants com a manuals d’assignatura o com a material de pràctiques. Tampoc es consideraran els llibres i els articles de divulgació professional, ni els articles en mitjans d’informació general.

b) Les edicions de textos o les traduccions, excepte en aquells casos en què vagin precedides de pròlegs o estudis preliminars o acompanyades d’anotacions que siguin fruit d’una investigació personal i facin una aportació valorable al seu camp temàtic.

c) Les simples recopilacions legislatives, encara que incloguin anotacions sobre disposicions concordants, complementàries o derogades.

d) Els comentaris de sentències que siguin un simple resum.

e) Els dictàmens i els projectes que no siguin de coneixement públic.

No es consideraran contribucions diferents cadascuna de les contribucions en què hagi pogut ser dividida una mateixa investigació que hauria d’haver constituït una única monografia o un únic article.

–6 Com a norma general, per obtenir una avaluació positiva, les cinc aportacions del currículum han de complir el que s’ha descrit als punts anteriors. No obstant això, el nombre mínim d’aportacions per obtenir una avaluació positiva pot ser inferior si els treballs aportats tenen una qualitat extraordinària i han obtingut una repercussió científica alta.

–7 Amb caràcter orientador, per obtenir una avaluació positiva en el camp de les ciències polítiques, la sociologia, l’educació, la comunicació i la documentació es considerarà necessari que les aportacions compleixin alguna de les condicions mínimes següents:

a) Que una sigui un llibre monogràfic d’investigació amb difusió i referència internacionals i que compleixi amb els requisits del punt 2.

b) Que dues siguin articles publicats en revistes indexades en el Journal Citation Reports Social Sciences Edition.

c) Que tres siguin articles publicats en revistes nacionals o internacionals que compleixin amb els criteris que s’especifiquen en l’annex 2.

En el cas del camp de la psicologia, i amb caràcter orientador, les cinc aportacions han de complir els criteris que s’exposen al punt 4 i, dels articles, com a mínim tres han d’estar publicats en revistes indexades en el Journal Citation Reports Social Sciences Edition o en el Journal Citation Reports Science Edition i dos d’ells han d’aparèixer en una revista d’impacte mitjà o alt.

Amb caràcter orientador, es considera que per obtenir una avaluació positiva en el camp de la geografia és necessari que les aportacions compleixin alguna de les condicions mínimes següents:

a) Que una de les aportacions sigui un llibre monogràfic de recerca de difusió i referència internacional que compleixi els requisits del punt 2 i una altra un article publicat en una revista que compleixi les condicions del punt 4.

b) Que dues aportacions siguin articles publicats en revistes que compleixin les condicions del punt 4.

c) Que una de les aportacions sigui un article publicat en una revista que compleixi les condicions del punt 4 i una altra un capítol d’un llibre de recerca. Per a la valoració dels llibres s’han de fer servir els criteris del punt 2.

En qualsevol dels casos esmentats cal que les aportacions tinguin difusió i referència internacionals.

En el cas de les ciències econòmiques i empresarials, cal que les aportacions compleixin alguna de les condicions mínimes següents:

a) Que almenys dues de les cinc aportacions sigui un article amb un impacte significatiu dins la seva àrea en el Subject Category Listing del Journal Citation Reports Social Sciences Edition o en el Journal Citation Reports Science Edition.

b) Que les cinc aportacions siguin articles publicats en revistes indexades al Subject Category Listing del Journal Citation Reports Social Sciences Edition o al Journal Citation Reports Science Edition.

c) Que una sigui un llibre monogràfic d’investigació amb difusió i referència internacionals i que compleixi amb els requisits del punt 2, en les àrees en què els llibres siguin un mitjà habitual de difusió de la recerca.

En el cas del dret, es considerarà necessari que les aportacions compleixin alguna de les condicions mínimes següents:

a) Que una sigui un llibre d’investigació que compleixi amb els requisits del punt 3.

b) Que dues siguin capítols de llibre d’acord amb el que s’assenyala al punt 3.

c) Que tres siguin articles publicats en revistes nacionals o internacionals que compleixin els requisits de l’annex 2.


C. Àrees de ciències


–1 Totes les aportacions han de ser classificables com a ordinàries segons l’Ordre ministerial de 2 de desembre de 1994, i han de deixar de banda els casos excepcionals. Les aportacions només seran valorables si representen algun tipus d’avenç del coneixement. No es valoraran els treballs merament descriptius o les reiteracions de treballs anteriors, llevat del cas que contribueixin significativament a la consolidació del coneixement. Les aportacions presentades han d’haver estat publicades en els anys sotmesos a avaluació. No es tindran en compte les publicacions acceptades però no publicades durant aquests anys.

–2 Per tal que una aportació sigui presa en consideració, la persona sol·licitant ha d’haver participat activament en els treballs que la sostenen, com a director/a o bé com a executor/a. El nombre d’autors no serà avaluable com a tal, però sí que haurà d’estar justificat pel tema, la complexitat i l’extensió de l’obra.

–3 Es valoraran preferentment les aportacions en forma d’articles en revistes de vàlua reconeguda i s’acceptaran com a tals les que estiguin ben situades a les llistes per àmbits científics del Subject Category Listing del Journal Citation Reports Science Edition (Institute for Scientific Information —ISI—, Filadèlfia, EUA). Eventualment, per a àrees que no s’adeqüin de forma precisa a cap dels àmbits del JCR, la Comissió pot confegir una llista ad hoc segons l’índex d’impacte de les revistes en la base de dades esmentada. Les revistes electròniques seran tingudes en compte si apareixen en les llistes de l’ISI.

En l’avaluació de llibres i capítols de llibres, si és el cas, es tindrà en compte el nombre de citacions quan sigui possible, el prestigi internacional de l’editorial, els editors, la col·lecció en què es publica l’obra i les ressenyes de revistes científiques especialitzades.

–4 Com a norma general, per tal d’obtenir una avaluació positiva, les cinc aportacions del currículum abreujat han de complir els criteris descrits en els punts anteriors. No obstant això, el nombre mínim d’aportacions necessàries pot ser inferior si els treballs aportats tenen una qualitat extraordinària i han tingut una repercussió científica alta.

–5 Així, i amb caràcter orientador, es considerarà necessària per superar l’avaluació l’aportació de, com a mínim, i dins les revistes que consten a les diferents classificacions del Journal Citation Reports Science Edition:

Cinc publicacions en revistes d’impacte alt en el camp de la física.

Cinc publicacions en revistes d’impacte alt en el camp de la química.

Tres publicacions en revistes d’impacte alt o cinc publicacions en revistes d’impacte alt o mitjà en el camp de les matemàtiques.

Cinc publicacions en revistes d’impacte alt o mitjà en el camp de la geologia.


D. Àrees de ciències de la vida


–1 Totes les aportacions han de ser classificables com a ordinàries segons l’Ordre ministerial de 2 de desembre de 1994, i han de deixar de banda els casos excepcionals. Les aportacions només seran valorables si representen algun tipus d’avenç del coneixement. No es valoraran els treballs merament descriptius o les reiteracions de treballs anteriors, llevat del cas que contribueixin significativament a la consolidació del coneixement. Les aportacions presentades han d’haver estat publicades en els anys sotmesos a avaluació. No es tindran en compte les publicacions acceptades però no publicades durant aquests anys.

–2 Per tal que una aportació sigui presa en consideració, la persona sol·licitant ha d’haver participat activament en els treballs que la sostenen, com a director/a o bé com a executor/a. El nombre d’autors no serà avaluable com a tal, però sí que ha d’estar justificat pel tema, la complexitat i l’extensió de l’obra.

–3 Es valoraran preferentment les aportacions en forma d’articles en revistes de vàlua reconeguda, i s’acceptaran com a tals les que estiguin ben situades en les llistes per àmbits científics del Subject Category Listing del Journal Citation Reports Science Edition (Institute for Scientific Information —ISI—, Filadèlfia, EUA). Eventualment, per a àrees que no s’adeqüin de manera precisa a cap dels àmbits del JCR, la Comissió pot confegir una llista ad hoc segons l’índex d’impacte de les revistes en la base de dades esmentada. Les revistes electròniques seran tingudes en compte si apareixen en les llistes de l’ISI.

Els llibres i els capítols de llibres es consideraran aportacions extraordinàries. Si es considera procedent la seva avaluació —incloses, en el camp d’organismes i sistemes, les monografies de flora, fauna i Mycobiota— es tindrà en compte el nombre de citacions quan sigui possible, el prestigi internacional de l’editorial, els editors, la col·lecció en què es publica l’obra i les ressenyes de revistes científiques especialitzades. Per a les sèries de cartografies temàtiques s’aplicaran criteris similars.

–4 Com a norma general, per tal d’obtenir una avaluació positiva, les cinc aportacions del currículum abreujat han de complir els criteris descrits en els punts anteriors. No obstant això, el nombre mínim d’aportacions necessàries pot ser inferior si els treballs aportats tenen una qualitat extraordinària i han tingut una repercussió científica alta.

–5 Així, i amb caràcter orientador, es considerarà necessària per superar l’avaluació l’aportació de, com a mínim, i dins les revistes que consten a les diferents classificacions del Journal Citation Reports Science Edition:

Tres publicacions en revistes d’impacte alt en el camp de la biologia cel·lular i molecular.

Cinc publicacions en revistes d’impacte alt o mitjà en el camp d’organismes i sistemes.


E. Àrees de ciències mèdiques i de la salut


–1 Totes les aportacions han de ser classificables com a ordinàries segons l’Ordre ministerial de 2 de desembre de 1994, i han de deixar de banda els casos excepcionals. Les aportacions només seran valorables si representen algun tipus d’avenç del coneixement. No es valoraran els treballs merament descriptius o les reiteracions de treballs anteriors, llevat del cas que contribueixin significativament a la consolidació del coneixement. Un nombre elevat d’autors pot reduir la qualificació assignada a una aportació, excepte en aquells casos en què, per la complexitat del tema i l’extensió del treball, aquest nombre elevat d’autors estigui plenament justificat. Les aportacions presentades han d’haver estat publicades en els anys sotmesos a avaluació. No es tindran en compte les publicacions acceptades però no publicades durant aquests anys.

–2 Per tal que una aportació sigui presa en consideració, la persona sol·licitant ha d’haver participat activament en els treballs que la sostenen, com a director/a o bé com a executor/a. El nombre d’autors no serà avaluable com a tal, però sí que ha d’estar justificat pel tema, la complexitat i l’extensió de l’obra.

–3 Es valoraran preferentment les aportacions en forma d’articles en revistes de vàlua reconeguda i s’acceptaran com a tals les que estiguin ben situades en les llistes per àmbits científics del Subject Category Listing del Journal Citation Reports Science Edition (Institute for Scientific Information —ISI—, Filadèlfia, EUA). Eventualment, per a àrees que no s’adeqüin de manera precisa a cap dels àmbits del JCR, la Comissió pot confegir una llista ad hoc segons l’índex d’impacte de les revistes en la base de dades esmentada. Les revistes electròniques seran tingudes en compte si apareixen en les llistes de l’ISI.

En l’avaluació de llibres i capítols de llibres, si és el cas, es tindrà en compte el nombre de citacions quan sigui possible, el prestigi internacional de l’editorial, els editors, la col·lecció en què es publica l’obra i les ressenyes de revistes científiques especialitzades.

–4 Com a norma general, per tal d’obtenir una avaluació positiva, les cinc aportacions del currículum abreujat han de complir els criteris descrits en els punts anteriors. No obstant això, el nombre mínim d’aportacions necessàries pot ser inferior si els treballs aportats tenen una qualitat extraordinària i han tingut una repercussió científica alta.

–5 Així, i amb caràcter orientador, per superar l’avaluació es considera necessària l’aportació, tant en les àrees bàsiques com en les clíniques, de com a mínim tres publicacions en revistes d’alt impacte d’entre les que consten a les diferents classificacions del Journal Citation Reports Science Edition.


F. Àrees d’enginyeria i arquitectura


–1 Les aportacions només seran valorables si representen algun tipus d’avenç del coneixement o un desenvolupament tecnològic mesurable. No es valoraran els treballs merament descriptius o les reiteracions de treballs anteriors, llevat del cas que contribueixin significativament a la consolidació del coneixement. Les aportacions presentades han d’haver estat publicades en els anys sotmesos a avaluació. No es tindran en compte les publicacions acceptades però no publicades durant aquests anys.

–2 Perquè una aportació sigui presa en consideració, la persona sol·licitant ha d’haver participat activament en els treballs que la sostenen, com a director/a o bé com a executor/a. El nombre d’autors no serà avaluable com a tal, però sí que ha d’estar justificat pel tema, la complexitat i l’extensió de l’obra.

–3 En les aportacions, es valoraran preferentment:

a) Les patents en explotació o programari registrats, o almenys amb constància de l’interès d’alguna empresa per la seva utilització, la qual cosa ha de ser demostrada mitjançant un contracte de compravenda o un contracte de llicència. També es tindrà en compte l’extensió de la protecció de la patent (nacional, europea o pel Tractat de Cooperació de Patents, PCT), en què es valorarà més la de protecció més extensa. També serà vàlida aquesta aportació si la patent ha estat concedida per l’Oficina Europea de Patents i Marques mitjançant el sistema d’examen previ. Pel que fa a les patents, és necessari que o bé hagin estat concedides per l’organisme competent o bé que estiguin en explotació (demostrada mitjançant contracte de compravenda o contracte de llicència) durant els anys sotmesos a avaluació. No es tindran en compte les patents presentades o publicades però no concedides ni en explotació durant els anys sotmesos a avaluació.

b) Els treballs publicats en revistes de vàlua reconeguda. S’acceptaran com a tals els que ocupin posicions rellevants en les llistes per àmbits científics al Journal Citation Reports Science Edition (Institute for Scientific Information —ISI—, Filadèlfia, EUA). També es tindran en compte els articles publicats en revistes recollides en bases de dades internacionals d’Enginyeria (com per exemple, TRIS Electronic Bibliography Data, International Development Abstracts, International Civil Engineering Abstracts, Environmental Abstracts, Applied Mechanic Reviews, etc.). En altres casos, segons correspongui, es considerarà el Social Sciences Citation Index. També es valoraran els que figurin en índexs internacionals de publicacions d’arquitectura (per exemple, l’Arts and Humanities Citation Index, l’Avery Index to Architectural Periodicals de l’Avery Library, l’Architectural Publications Index del Royal Institute of British Architects, etc.), sempre que satisfacin els criteris per a les revistes que s’especifiquen en l’annex 2. Les revistes electròniques es consideraran quan apareguin en les llistes de l’ISI o compleixin els criteris de l’annex 2.

c) Els treballs publicats en les actes de congressos que posseeixin un sistema de revisió externa per experts, quan aquestes actes siguin un vehicle de difusió del coneixement comparable a les revistes que ocupen posicions rellevants en el JCR. No es consideraran els pòsters ni els treballs presentats en els tallers relacionats amb els congressos.

d) Els desenvolupaments tecnològics o arquitectònics importants que involucrin aspectes innovadors i estiguin reconeguts com a tals per la comunitat cientificotècnica.

e) Els projectes arquitectònics, urbanístics o d’enginyeria civil seran valorats pel seu caràcter innovador, que es constatarà pels premis i les distincions rebuts, pel seu impacte en la literatura especialitzada nacional i internacional o per la seva exhibició en exposicions rellevants amb catàleg.

f) Els llibres i els capítols de llibres, en l’avaluació dels quals es tindrà en compte el seu inqüestionable caràcter investigador, el nombre de cites quan sigui possible, el prestigi internacional de l’editorial, els editors, la col·lecció en la qual es publica l’obra i les ressenyes en les revistes científiques especialitzades. No es consideraran les recopilacions de contribucions realitzades en altres mitjans de difusió (revistes o congressos).

g) La participació rellevant en exposicions de prestigi, de caràcter monogràfic, dedicades a un sol autor. També es considerarà la participació en el comissariat de les obres, sempre que es publiqui un catàleg amb repercussió en els mitjans especialitzats nacionals i internacionals.

–4 Com a norma general, per obtenir una avaluació positiva, les aportacions del currículum abreujat han de complir alguns dels criteris descrits en els punts anteriors. De manera excepcional, el nombre mínim d’aportacions per obtenir una avaluació positiva pot ser inferior a cinc si els treballs aportats tenen una qualitat extraordinària i han tingut una repercussió científica o tècnica alta.

–5 Amb caràcter orientador, per obtenir una avaluació positiva en els camps de l’enginyeria agrònoma, les tecnologies de la indústria i les tecnologies de la informació i la comunicació es considerarà necessari que les aportacions compleixin alguna de les condicions mínimes següents:

a) Que dues siguin patents que observin el que es descriu en el punt 3.a.

b) Que dues siguin articles de l’especialitat de l’investigador o la investigadora publicats en revistes recollides en les llistes del Journal Citation Reports Science Edition que ocupin posicions rellevants en les llistes de l’apartat 3.b, excloses les editades a partir d’actes de congressos.

c) Que una aportació sigui un article que compleixi els requisits del punt 3.b i una altra contribució sigui una patent que atengui els criteris de l’apartat 3.a.

Amb caràcter orientador es considera que per a l’obtenció d’una avaluació positiva, per a perfils tecnològics en les àrees d’arquitectura, enginyeria civil, construcció i urbanisme, com a mínim tres de les aportacions han de ser del tipus 3.a, 3.b o 3.d.

També, amb caràcter orientador es considera que per a l’obtenció d’una avaluació positiva, en les àrees d’arquitectura, per a perfils no tecnològics, com a mínim, dues de les aportacions ha de ser del tipus 3.a, 3.b, 3.d o 3.f, i una altra de qualsevol dels tipus previstos en l’apartat 3, excepte les contribucions a congressos.


Annex 2

Criteris que ha de satisfer un mitjà de difusió de la recerca (revista, llibre, congrés) perquè sigui considerat d’impacte


Criteris que fan referència a la qualitat informativa de la revista com a mitjà de comunicació científica:

–1 Identificació dels membres dels comitès editorials i científics.

–2 Instruccions detallades als autors.

–3 Informació sobre el procés d’avaluació i selecció de manuscrits emprats per la revista, editorial o comitè de selecció, inclosos, per exemple, els criteris, el procediment i el pla de revisió dels revisors o jutges.

–4 Traducció del sumari, títols dels articles, paraules clau i resums en anglès, en el cas de les revistes i les actes de congressos.


Criteris sobre la qualitat del procés editorial:

–1 Periodicitat de les revistes i regularitat i homogeneïtat de la línia editorial en el cas de les editorials de llibres.

–2 Anonimat en la revisió dels manuscrits.

–3 Comunicació motivada de la decisió editorial; per exemple, una notificació motivada de la revista, l’editorial o el comitè de selecció sobre la decisió que inclogui les raons per a l’acceptació, la revisió o el rebuig del manuscrit, així com els dictàmens originals (o revisats per la redacció) emesos pels experts externs.

–4 Consell assessor, format per professionals i investigadors de solvència reconeguda, sense vinculació institucional amb la revista o l’editorial, i orientat a marcar la política editorial i a sotmetre-la a avaluació i auditoria.


Criteris sobre la qualitat científica de les revistes:

–1 Més del 75% dels articles publicats a la revista han de ser treballs que comuniquin resultats d’investigació originals.

–2 Més del 75% dels autors han de ser externs al comitè editorial i aliens a l’organització de l’editorial de la revista.


A més dels punts anteriors, es valorarà especialment que la revista contingui una secció fixa amb informació estadística sobre el nombre de treballs rebuts i publicats. També es considerarà especialment la indexació progressiva de les revistes a les bases de dades internacionals especialitzades.


Annex 3

Transferència del coneixement i innovació


Per sol·licitar el tram recerca i transferència és necessari que la persona sol·licitant hagi obtingut amb caràcter previ a aquesta convocatòria l’avaluació positiva d’almenys un tram de recerca.

A més dels criteris generals d’avaluació continguts a l’article 7 de l’Ordre de 2 de desembre de 1994, els criteris per a la valoració del tram de recerca i transferència són els següents:


Generals:

–1 Les aportacions només seran valorables si signifiquen un avenç real del coneixement. No es valoraran els treballs merament descriptius o les reiteracions de treballs previs, excepte en els casos que contribueixin clarament a la consolidació del coneixement.

–2 Per tal que una aportació sigui considerada, la persona sol·licitant ha d’haver participat activament en aquests treballs, com a director/a o executor/a del treball.

–3 Com a norma general, per a l’obtenció d’una avaluació positiva s’han de presentar cinc aportacions en el currículum abreujat. Excepcionalment, el nombre d’aportacions pot ser inferior si els treballs tenen una qualitat extraordinària i han tingut una repercussió científica o tècnica alta.


Específics:

–1 Les aportacions només seran valorables si es tracta de la transferència dels resultats de la investigació prèviament desenvolupats per la persona sol·licitant o de les innovacions rellevants derivades de la seva investigació a agents socials i econòmics.

–2 Entre les aportacions, es valoraran preferentment:

a) La participació directa en la creació d’empreses basades en la transferència de coneixement derivada de l’activitat d’investigació acreditada de la persona sol·licitant. S’entén per participació directa la possessió de part del capital i a més haver contribuït amb el seu treball a l’activitat de l’empresa. Cal indicar el període de participació, la naturalesa de la contribució realitzada, i les dades actuals (vendes, empleats, etc.) de l’empresa o les empreses en la creació de les quals es va participar.

b) Les patents en explotació, demostrada mitjançant un contracte de compravenda o un contracte de llicència. Es tindrà en compte l’extensió de la protecció de la patent (nacional, europea o pel Tractat de Cooperació de Patents, PCT) i es valorarà més la de protecció més extensa. També serà vàlida aquesta aportació si la patent ha estat concedida per l’Oficina Europea de Patents i Marques mitjançant el sistema d’examen previ. També es tindran en compte, de forma secundària, el nombre de patents sol·licitades en el període, encara que no estiguin en explotació. Pel que fa a les patents, és necessari que o bé hagin estat concedides per l’organisme competent o bé que estigui en explotació (demostrada mitjançant contracte de compravenda o contracte de llicència) durant els anys sotmesos a avaluació. No es tindran en compte les patents presentades o publicades però no concedides ni en explotació durant els anys sotmesos a avaluació.

c) Els contractes amb agents socioeconòmics, que hagin generat productes comercials, prototips funcionals innovadors, patents en explotació o projectes d’extraordinària singularitat. En tots els casos ha d’aportar-se una descripció de la innovació incorporada i una certificació on es descrigui quina ha estat l’actuació i la participació de la persona sol·licitant.

d) Les publicacions derivades de treballs amb agents socioeconòmics on es descriguin productes comercials, prototips o projectes de singularitat extraordinària. Aquestes publicacions derivades de la transferència del coneixement han de valorar-se utilitzant criteris de qualitat similars als acceptats internacionalment en el seu context corresponent, com els establerts en l’annex 2.

e) Les contribucions a estàndards de caràcter industrial o comercial regulats per organismes públics, associacions professionals o altres entitats. Aquestes contribucions han d’estar avalades documentalment per l’autoritat competent de l’organisme responsable.


Amunt