Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Resolució

  • Data del document 27/03/2012

  • Número del document TES/0815/2012

  • Número de control 12082067

  • Organisme emissor Departament de Territori i Sostenibilitat

    CVE CVE-DOGC-A-12082067-2012

Dades del DOGC
  • Número 6124

  • Data 09/05/2012

  • Secció DISPOSICIONS

  • Pàgina 23808

Descriptors relacionats
Lupa
Accedeix a la cerca

RESOLUCIÓ TES/815/2012, de 27 de març, per la qual es fa públic l'Acord d'aplicació del tràmit d'avaluació d'impacte ambiental del Projecte de perllongament de la línia d'FGC a Castellar del Vallès (clau IA-TF-08249), al terme municipal de Castellar del Vallès.


Vist que la Ponència Ambiental, en la sessió del dia 1 de desembre de 2009, va adoptar l’Acord d’aplicació del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental del Projecte de perllongament de la línia d’FGC a Castellar del Vallès (clau IA-TF-08249), al terme municipal de Castellar del Vallès, promogut i tramitat per la Direcció General del Transport Terrestre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques,

Resolc:

Donar publicitat a l’esmentat Acord d’aplicació del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental del Projecte de perllongament de la línia d’FGC a Castellar del Vallès (clau IA-TF-08249), al terme municipal de Castellar del Vallès.

Barcelona, 27 de març de 2012

Marta Subirà i Roca

Directora general de Polítiques Ambientals

ACORD

d’1 de desembre de 2009, d’aplicació del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental del Projecte de perllongament de la línia d’FGC a Castellar del Vallès (clau IA-TF-08249), al terme municipal de Castellar del Vallès, promogut i tramitat per la Direcció General del Transport Terrestre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Antecedents

En data de 23 de juliol de 2009 la Direcció General de Transport Terrestre lliura al Departament de Medi Ambient i Habitatge el document ambiental del Projecte de perllongament de la línia d’FGC a Castellar del Vallès (clau IA-TF-08249), promogut i tramitat per la Direcció General del Transport Terrestre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. El document ambiental es tramet a la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental a fi i efecte que, d’acord amb el Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació ambiental de projectes, es decideixi si el projecte s’haurà de sotmetre al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental.

Marc normatiu

D’acord amb el Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació ambiental de projectes, les actuacions incloses en el projecte en qüestió s’inclouen a l’annex II del mateix Reial decret legislatiu 1/2008, grup 7, projectes d’infraestructures, apartat c, construcció de línies de ferrocarril, d’instal·lacions de transbordament intermodal i de terminals intermodals (projectes no inclosos a l’annex I), per la qual cosa l’òrgan ambiental haurà de determinar si s’ha de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental, d’acord amb els criteris establerts a l’annex III de l’esmentat Reial decret legislatiu 1/2008.

Consultes

D’acord amb l’article 17.2 del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, s’han realitzat les consultes pertinents als organismes i institucions interessades:

Direcció General de Patrimoni Cultural.

Direcció General de Desenvolupament Rural.

Direcció General de Qualitat Ambiental (Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa).

Direcció General de Qualitat Ambiental (Subdirecció General per a la Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica).

Direcció General d’Arquitectura i Paisatge.

Direcció General de Protecció Civil.

Agència Catalana de l’Aigua.

Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona.

Cap de l’Àrea de Medi Natural dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambienta i Habitatge a Barcelona.

Ajuntament de Sabadell.

Ajuntament de Castellar del Vallès.

Consell Comarcal del Vallès Occidental.

Associació per a la Promoció del Transport Públic.

DEPANA.

ADENC.

Han respost els ens consultats següents:

Direcció General de Qualitat Ambiental (Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa).

Direcció General de Qualitat Ambiental (Subdirecció General per a la Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica).

Agència Catalana de l’Aigua.

Ajuntament de Castellar del Vallès.

A part de les respostes rebudes, durant el període de participació pública s’han rebut consideracions sobre això per part de la Plataforma Tren Castellar Centre.

Consideracions en relació amb les característiques del Projecte i el document ambiental

El Projecte proposat és el perllongament de la actual línia dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) Barcelona-Sabadell fins a Castellar del Vallès, amb l’objectiu de millorar el servei Barcelona-Vallès donant servei a un nombre més alt d’usuaris potencials. L’actual línia es perllongaria en 4,5 km. L’àmbit afectat engloba les zones de la futura estació de Ca n’Oriac (Sabadell), zones periurbanes entre Sabadell i Castellar del Vallès (incloent-hi la llera del riu Ripoll, la zona industrial entre el riu Ripoll i la carretera B-124 i el nucli urbà de Castellar del Vallès).

Aquesta infraestructura està prevista en el Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (PITC), aprovat definitivament el juliol de 2006. El Projecte apareix en la fase 2 del PITC, per la qual cosa és necessari sotmetre’l a un procés d’avaluació ambiental que determini la seva necessitat de programació, i avanci o exclogui la seva execució. Tot i així, i atès que actualment no existeix el transport ferroviari fins a Castellar del Vallès i que una de les prioritats del PITC és realitzar l’establiment del repartiment modal que es pretén sobre la base d’àmbits similars amb repartiments modals considerats modèlics en termes de quota modal en transports col·lectius, es considera que el canvi modal que suposarà l’actuació proposada anirà encaminat a assolir aquesta fita.

En el document ambiental no es preveuen alternatives de traçat, i es limita a establir un únic corredor per on transcorrerà el traçat definitiu. Tot i això, si s’especifica que entre la zona de Ca n’Oriac i el riu Ripoll està previst un tram en què el tren transcorrerà per túnel, l’encreuament del riu Ripoll en viaducte, i un segon túnel que començaria a l’entrada al terme municipal de Castellar del Vallès (coincidint amb la zona de polígon industrial a l’oest de la B-124, per arribar soterrat al nucli urbà de Castellar del Vallès.

A partir de la futura estació de Ca n’Oriac està prevista la construcció de dues noves estacions, una al Pla de la Bruguera, a l’entrada al terme municipal de Castellar, i l’altra ja al nucli urbà de la localitat.

El document ambiental planteja dues alternatives de traçat dins un únic corredor. La diferència en les dues alternatives és principalment a la zona de Can Déu (terme municipal de Sabadell). Mentre que la alternativa 1 proposa un traçat per l’oest de la masia de Can Déu, l’alternativa 2 el proposa per l’oest. Totes dues alternatives acaben discorrent de forma paral·lela a la carretera B-124 a l’entrada a Castellar del Vallès, i totes dues són soterrades excepte l’encreuament del riu Ripoll i el torrent de Can Bages. També es plantegen dues alternatives en la tipologia d’obra per al soterrament, que serien de túnel en mina i de túnel en pantalles.

El document ambiental presenta els continguts mínims que s’indiquen al Reial decret legislatiu 1/2008, d’avaluació ambiental de projectes.

Consideracions en relació amb la ubicació del Projecte

El document ambiental defineix un corredor entre els municipis de Castellar del Vallès i Sabadell on s’ubicarà l’infraestructura, sense que s’hi inclogui cartografia de detall del traçat previst en les alternatives presentades. Tot i així, el traçat discorrerà en gran part del seu recorregut per sòl urbà i industrial, excepte en el tram aeri de l’encreuament del riu Ripoll i del torrent de Can Bages. En aquest sentit, l’entorn del riu Ripoll a Sabadell és fruit d’una modificació puntual del Pla general d’ordenació de Sabadell, on es defineixen els usos de l’àmbit de la llera i l’entorn del riu en aquesta localitat. Atès que en aquesta modificació del Pla general es preveuen espais d’interès natural i zones d’horta que poden estar afectades pel Projecte, caldrà valorar la compatibilitat de l’execució del Projecte amb la planificació vigent en aquest àmbit especialment per la seva vulnerabilitat ambiental, però també amb la resta de normes de planificació dels municipis afectats. Cal destacar que un dels elements que preveu la modificació puntual del PGO en l’àmbit del riu Ripoll és la conservació dels talussos del riu Ripoll com a parc de valor ecologicopaisatgístic. Caldrà, doncs, avaluar la afecció a aquests elements. Tanmateix, tot l’àmbit del Ripoll es troba en un procés de recuperació ambiental, amb una notòria millora de la qualitat de les aigües en els darrers anys i de l’estructura i composició de la vegetació pròpia dels ambients riparis dels cursos mediterranis, amb presència d’hàbitats d’interès comunitari inclosos a la Directiva 92/43/CE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (actualitzada a la Directiva 97/62/CE, per la qual s’adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CE). Els hàbitats presents en l’àmbit del Projecte són:

C=codi hàbitat (Directiva 97/62/CE)

C Nom
9540 Pinedes mediterrànies
92AO Boscos de ribera de Salix alba i Populus alba
6430 Herbassars higròfils de marges i vorades
3270 Rius amb vores llotoses amb vegetació de Chenopodion rubri i Bidention p.p.
6420 Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis de Molinio-Holoschenion
3280 Rius mediterranis de cabal permanent amb cortines vegetals de Salix alba i Populus alba

El municipi de Sabadell està declarat zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric a través del Decret 226/2006, de 23 de maig, per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, i per tant afectat pel Pla per a la millora de la qualitat de l’aire a la regió metropolitana de Barcelona, aprovat a través del Decret 152/2007, de 10 de juliol.

Els municipis de Castellar del Vallès i Sabadell estan declarats zones d’alt risc d’incendis forestals pel Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, modificat pel Decret 206/2005, de 27 de setembre.

La zona es troba a l’àrea hidrogeològica número 304, i afecta els aqüifers del ventall al·luvial de Terrassa i l’aqüífer al·luvial del Ripoll.

D’acord amb les consideracions aportades per l’Ajuntament de Castellar del Vallès, a part dels jaciments arqueològics i arquitectònics esmentats en el document ambiental, es troba també, a l’àmbit d’afecció del projecte, l’element de cal Turuguet.

Consideracions en relació amb l’impacte potencial

A causa de les característiques i la ubicació del Projecte, és previsible que aquest suposi una sèrie d’impactes tant en la fase d’execució de l’obra com en la fase de funcionament de la nova línia.

Tot i que el Projecte no preveu modificar els usos del sòl existents en l’actualitat, en el tram aeri corresponent a l’encreuament del riu Ripoll és previsible una afecció a l’entorn del riu i del torrent de Can Bages que inclou hàbitats d’interès comunitari i que mantenen unes condicions ecològiques destacables dins l’entorn urbà i industrial en què es troben. Aquestes afeccions poden ser més acusades durant la fase d’obres derivades de l’ocupació directa de sòl i obertura d’accessos, que poden provocar la destrucció directa dels hàbitats. Els moviments de terres poden afectar, si no es prenen les mesures adients, la qualitat de les aigües del riu Ripoll, de manera que s’agreuja així l’afecció al conjunt de l’ecosistema fluvial. L’afecció al riu Ripoll i al torrent de Can Bages pot incidir negativament en la funció de corredor biològic que exerceixen aquests espais, de configuració lineal, que mantenen unes característiques aptes per a la presència d’espècies que ja no es troben a l’entorn d’aquests espais, de manera que la seva conservació és important per a la connectivitat biològica a una escala territorial més gran. En aquest sentit, i atès que la disposició del torrent de Can Bages és paral·lela al traçat, caldrà donar prioritat als traçats en què aquest espai no estigui afectat per la infraestructura, com així es desprèn també de les observacions fetes per part de l’Ajuntament de Castellar del Vallès. Atès que l’encreuament del riu Ripoll és inevitable, en aquest cas la prioritat serà als traçats en què l’afecció sigui inferior.

Un dels aspectes fonamentals del Projecte tenint en compte que és soterrat en gran part del traçat és el gran volum d’excedents de terres previsible i que en el document ambiental no es menciona. És necessari disposar d’un balanç de terres per conèixer el volum que s’ha de tractar, i establir d’aquesta manera les mesures necessàries en aquest camp.

L’Agència Catalana de l’Aigua fa una sèrie de consideracions sobre això i considera que existeix un risc d’impacte significatiu sobre les aigües superficials i subterrànies quant a la seva qualitat i possibles alteracions al flux subterrani o al règim de corrents. Per tot això, l’Agència Catalana de l’Aigua determina que és necessària l’elaboració d’un estudi d’impacte ambiental i detalla una sèrie de punts que aquest estudi d’impacte ambiental haurà d’incorporar.

També són de preveure impactes sobre el medi quant a la contaminació atmosfèrica derivada de l’emissió de partícules en suspensió i del trànsit de vehicles pesants durant la fase d’obres, i un impacte per contaminació acústica en la fase d’execució i funcionament del Projecte. En aquest sentit, la Direcció General de Qualitat Ambiental indica la conveniència de sotmetre el Projecte a l’avaluació d’impacte ambiental.

El fet que gran part del recorregut transcorri de forma soterrada fa que sigui previsible un important excedent de terres que hauran de ser gestionades degudament.

Un impacte important que es pot preveure és l’impacte paisatgístic. La inserció d’una infrastructura com és el viaducte sobre el riu Ripoll suposarà un grau més alt d’artificialització d’un entorn natural que manté un valor paisatgístic prou elevat, fet poc comú en l’entorn dels municipis del Vallès on s’emmarca l’actuació.

Un altre aspecte important i que no es tracta amb la deguda suficiència en el document ambiental, segons informa l’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa és, precisament, els efectes que el Projecte pot suposar en aquest camp.

Un cop analitzat el document ambiental del Projecte, atès que aquest pot suposar un impacte significatiu sobre els vectors ambientals descrits, i un cop analitzades les respostes a les consultes prèvies, i a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, la Ponència Ambiental

Acorda:

—1 Declarar l’aplicació del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental del Projecte de perllongament de la línia d’FGC a Castellar del Vallès.

—2 L’estudi d’impacte ambiental del projecte haurà de desenvolupar els continguts que s’especifiquen a continuació:

Donar compliment al que estableixen l’article 7 del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, referent als continguts mínims de l’estudi d’impacte ambiental, i l’article 2.1 del Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental.

Aportar cartografia de detall de les diferents alternatives de traçat, on apareguin les estructures i els serveis afectats, i les estructures auxiliars necessàries per a l’execució de l’obra. A l’hora de triar alternatives es donarà prioritat a aquelles que evitin travessar la llera del torrent de Can Bages, i aquelles en què l’afecció a la fauna, flora, hàbitats d’interès comunitari i patrimoni arqueològic i arquitectònic siguin inferiors.

Després d’analitzar el document ambiental, l’Agència Catalana de l’Aigua determina que l’estudi d’impacte ambiental haurà d’incloure els següents punts en relació amb els condicionants hidrogeològics:

Caldrà implementar, dins de l’estudi hidràulic realitzat per l’ACA dins del PEF del Besòs, el viaducte projectat sobre el riu Ripoll per demostrar que compleix el criteri de sobreelevació (igual o inferior a 0,3 m), resguard (igual o superior a 1 m) i línia d’energia (ha de quedar per sota del tauler). Aquest estudi es posa a disposició del promotor de les obres per a la realització dels càlculs abans esmentats.

S’hauran de tenir en compte els cabals provisionals del PEF que, per a l’encreuament amb el Ripoll, són els següents:

Q500= 371,3 m3/s.

Q100= 209,9 m3/s.

Q10= 54,8 m3/s.

Caracterització detallada de l’al·luvial del riu Ripoll a la zona on les diverses alternatives en tenen previst l’encreuament (granulometria, gruix total i saturat, continuïtat lateral i la seva relació amb els nivells quaternaris i terciaris de l’entorn).

Recopilació piezomètrica regional i local de la situació més actual de cadascun dels aqüífers afectats, que reflecteixi la direcció general del flux i el seu gradient hidràulic, així com una campanya de prospecció hidrogeològica el més raonable possible a l’escala de treball o treballs a avaluar.

Realitzar assaigs de bombament o minibombament per obtenir els paràmetres hidrogeològics (transmissivitat, coeficient d’emmagatzematge) sobretot a les zones entre pantalles, estacions soterrades que interceptin la zona saturada de l’aqüífer o trams de túnels en mina. S’inclourà l’informe d’interpretació de l’assaig de bombament o minibombament (durada, situació i característiques dels punts de la xarxa de control).

Fer un inventari exhaustiu dels pous piezòmetres de la xarxa de control de l’ACA, piezòmetres d’altres infraestructures, infraestructures enterrades, com soterranis d’edificacions adjacents a l’obra que puguin quedar afectats per l’efecte barrera.

Es caracteritzarà el medi realitzant l’anàlisi semiquantitativa de l’afecció al medi hidrogeològic i de les possibles mesures correctores a escala d’estudi informatiu, mitjançant un model numèric 2D en les seccions més representatives o més desfavorables (p. ex.: estacions i trams apantallats totalment encastats). Sobre la base d’aquesta anàlisi es proposaran possibles mesures correctores, si es produeix alguna afectació a la qualitat de l’aigua, un efecte barrera superior a 1 m (ascens-descens generat per la barrera en valor absolut), afectacions a infraestructures soterrades, zones humides o pous, així com el sistema de control i seguiment de les mesures correctores proposades.

Caracterització química dels aqüífers (al·luvial del Ripoll i terciari del Vallès), a escala de la zona d’obra, prèvia a les actuacions. Aquesta caracterització ha d’incorporar, almenys, els ions majoritaris i, en cas de detectar-se sòls contaminats o reblerts, cal una analítica específica i complerta dels compostos minoritaris (inorgànics i orgànics).

En cas que estigui previst executar esgotaments del terreny, s’hauran de presentar els càlculs de descens i cabal que s’han d’emprar a partir de la resolució d’equacions analítiques considerant la permeabilitat més elevada que s’obtingui dels assaigs hidràulics i considerant que les pantalles no tenen un efecte significatiu en l’extracció.

En el cas que les pantalles siguin totalment penetrants dins l’aqüífer i es consideri la base poc permeable, es calcularà el volum que s’ha de buidar d’aigua contingut al recinte marcat per la pantalla i la cota d’esgotament, amb la porositat total més desfavorable.

S’hauran d’indicar els possibles punts o alternatives d’abocament on prevaldrà el retorn al domini púbic hidràulic d’aquest volum d’aigua.

Pel que fa als residus i l’excedent de terres, en primer lloc caldrà presentar un càlcul del balanç de terres. En cas d’un balanç en el qual es generi un excedent de terres, com és previsible, caldrà definir els punts d’emmagatzematge o abocament, valorant com a prioritat l’aprofitament de terres en punts especialment adients com són extractives a restaurar o ús en obres deficitàries. Caldrà definir el volum d’excedent previst i la capacitat dels llocs d’abocament, de manera que el balanç quedi equilibrat. Prèviament a la gestió de les terres caldrà elaborar una analítica per descartar que es tracta de sòls contaminants, cas en què caldria actuar d’acord amb les prescripcions de l’Agència de Residus de Catalunya. En aquest cas les mesures correctores hauran d’incloure:

En funció del tipus (codi CER) i quantitats de residus estimats a l’estudi d’impacte ambiental, l’establiment de les zones d’emmagatzematge dels residus i de la seva gestió prevista d’acord amb la legislació vigent, i considerant que:

El temps màxim d’emmagatzematge dels residus perillosos no superarà els sis mesos, i s’hauran d’emmagatzemar sota cobert.

Els residus líquids s’hauran d’emmagatzemar en zona pavimentada, amb un sistema de recollida dels possibles vessaments.

Altres mesures correctores pel que fa a la gestió de residus són:

Establir la correcta gestió d’acord amb la normativa vigent de les runes i terres o pedres d’excavació que no hagin de ser reutilitzades.

Establir zones i protocols d’actuació per als canvis d’olis i combustibles del manteniment de la maquinària, així com la neteja de cisternes de formigó, per tal de prevenir vessaments accidentals sobre el sòl.

Establir un protocol d’actuació en cas que s’identifiqui algun espai contaminat afectat per l’obra o en cas que aquest espai sigui identificat durant l’execució de l’obra. Aquest fet haurà de ser notificat a l’Agència de Residus de Catalunya.

Donar compliment al Decret 152/2007, de 10 de juliol, d’aprovació del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig.

L’avaluació acústica s’ha de realitzar d’acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació i haurà d’incloure:

Anàlisi acústica de la infraestructura.

S’ha de descriure la infraestructura en la finestra acústica que comprengui cada receptor i els paràmetres necessaris que permetin el càlcul de la seva emissió de nivell de soroll i vibracions.

Receptors exposats.

S’han de descriure els receptors o receptors tipus existents que puguin estar exposats; si formen part d’una zona habitada de la mateixa tipologia acústica, un receptor pot ser representatiu de la zona.

Els receptors existents s’han d’assenyalar sobre cartografia de detall, en una escala igual o superior a 1/2000.

S’ha de presentar una fitxa descriptiva de cadascun dels receptors o receptors tipus, que ha d’incloure:

La descripció dels receptors, les fotografies, els topònims, les característiques, la distància entre els receptors i la infraestructura.

La determinació dels nivells d’avaluació LAr i LAw en els receptors, abans de la construcció de la infraestructura, en els períodes de dia i nit. Els mesuraments s’han de fer d’acord amb la metodologia establerta en l’annex 1 i 7 de la Llei 16/2002.

Avaluació de l’impacte acústic

Si el nivell d’avaluació previst en els receptors exposats per la nova infraestructura és inferior als valors límit establerts a la zona de sensibilitat acústica on està situada, l’impacte acústic és compatible amb el seu entorn.

Si el nivell d’avaluació previst en els receptors exposats per la nova infraestructura pot superar els valors límit establerts a la zona de sensibilitat acústica on està situada, s’ha de minimitzar l’impacte acústic per els receptors existents mitjançant l’aplicació de mesures atenuadores.

S’han d’indicar els receptors en què cal aplicar mesures atenuadores i descriure les mesures que es proposen ja sigui en l’emissor i/o en el receptor sobre cartografia de detall.

Presentació dels resultats.

S’ha de presentar un quadre sinòptic en què ha de figurar la identificació de tots els receptors exposats, l’estat acústic inicial, el nivell de soroll i vibracions previst en règim de funcionament de la infraestructura, les mesures atenuadores que es proposen i els nivells esperats en cada receptor una vegada implementades les mesures atenuadores.

Pel que fa al patrimoni arqueològic i arquitectònic, cal atenir-se al que disposen la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, i el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

Caldrà realitzar una avaluació de les superfícies d’hàbitats d’interès comunitari afectades en cadascuna de les alternatives, i plantejar mesures correctores i compensatòries per a la seva restitució. Tanmateix, i dins de l’afecció al medi natural, caldrà detallar les mesures per evitar l’afecció a la fauna pròpia del riu Ripoll i dels ecosistemes de ribera. Caldrà incorporar mesures d’integració paisatgística i, en tot cas, mesures addicionals compensatòries en l’entorn natural del riu Ripoll, per tal de compensar l’impacte paisatgístic que suposarà la construcció del viaducte.

Quant a l’anàlisi de la contaminació lluminosa, caldrà incloure l’informe de les característiques de la il·luminació exterior que estableix l’article 16 del Decret 82/2005 i que ha de contenir la informació següent:

Nivell de protecció en cas de contaminació lluminosa de la zona corresponent on es realitza el perllongament de la línia d’FGC, d’acord amb el mapa de les zones de protecció del medi ambient en cas de contaminació lluminosa a Catalunya que es va aprovar el 19 de desembre de 2007.

Característiques de la il·luminació exterior amb els aspectes següents:

Característiques de les instal·lacions i els aparells d’il·luminació d’acord amb els articles tipus làmpades, pàmpols i il·luminació, programa de manteniment de les instal·lacions i dels aparells d’il·luminació d’acord amb l’article 11 del Decret 82/2005, i memòria justificativa d’ús en horari de nit, si s’escau.

Descripció dels pàmpols instal·lats i la seva orientació justificant-ne l’ús quant a compatibilitat amb el Decret 82/2005.

—3 Notificar aquest Acord a la Direcció General del Transport Terrestre i als Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Contra aquest Acord, que no exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs ordinari davant el conseller de Medi Ambient i Habitatge dins el termini d’un mes comptador a partir de la recepció de la present notificació.

Annex

Organismes consultats

Direcció General de Patrimoni Cultural.

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Direcció General de Desenvolupament Rural.

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

Oficina per la Prevenció de la Contaminació Lluminosa.

Direcció General de Qualitat Ambiental.

Direcció General d’Arquitectura i Paisatge.

Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Direcció General de Protecció Civil.

Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.

Agencia Catalana de l’Aigua.

Subdirecció General per a la Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica.

Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Serveis Territorials del DMAH a Barcelona.

Cap de l’Àrea de Medi Natural dels Serveis Territorials DMAH a Barcelona.

Ajuntament de Sabadell.

Ajuntament de Castellar del Vallès.

Consell Comarcal del Vallès Occidental.

Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP).

DEPANA.

ADENC.

(12.082.067)

 

Amunt