Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Ley

  • Data del document 22/02/2012

  • Número del document 001/2012

  • Número de control 12052111

  • Organisme emissor Departamento de la Presidencia

    CVE CVE-DOGC-B-12052111-2012

  • No vigent
Dades del DOGC
  • Número 6075

  • Fecha 27/02/2012

  • Sección DISPOSICIONES

  • Página 9010

Portal Jurídic de Catalunya
Correccions d'errades
Descriptors relacionats
Lupa
Accedeix a la cerca

LEY 1/2012, de 22 de febrero, de presupuestos de la Generalidad de Cataluña para 2012.

En aquest text s'han introduït les correccions d'errades publicades en el

El president
de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 65 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

Els pressupostos per al 2012 s’han elaborat en un marc de gran incertesa, ja que al problema d’haver de pressupostar en el context econòmic i financer actual –molt inestable–, s’hi afegeix la inseguretat que afecta els ingressos –i, a més, en l’apartat més important. Aquesta inseguretat és conseqüència del fet que l’Estat, arran de la convocatòria d’eleccions generals, hagi de recórrer a prorrogar els pressupostos. Malgrat les circumstàncies descrites, però, no convé retardar en excés la definició de les línies mestres que han d’orientar l’assignació dels recursos públics durant l’exercici del 2012, per la qual cosa es fa necessari impulsar la tramitació d’aquesta llei.

Els comptes de l’exercici del 2010 es van tancar amb desequilibris importants. És per aquest motiu que en els pressupostos per al 2011 es van adoptar mesures de caràcter extraordinari orientades a reconduir els comptes de la Generalitat i a no arriscar ni la sostenibilitat ni la credibilitat de les finances públiques de Catalunya. És en aquest sentit, i atesa la magnitud del dèficit, que no resultava viable abordar l’ajustament necessari en un únic exercici; per tant, els pressupostos del 2012 donen continuïtat als criteris de racionalització incorporats en l’exercici del 2011, que han d’ésser examinats des d’aquesta perspectiva conjunta. D’altra banda, l’escenari de consolidació fiscal acordat amb la Unió Europea també centra els esforços més significatius en els exercicis del 2011 i el 2012.

Així, els principis que van guiar l’elaboració dels pressupostos del 2011 –austeritat, prioritat en la despesa social, credibilitat i coresponsabilitat–, continuen tenint vigència plena. D’altra banda, i entre els instruments de què disposa la Generalitat, una de les línies estratègiques en què aprofundeixen aquests pressupostos és la que consisteix a impulsar el procés de reactivació econòmica, ja que només per aquesta via es pot recuperar el creixement i l’ocupació.

Esdevé una prioritat, doncs, consolidar l’esforç d’austeritat iniciat el 2011. Aquesta és la millor recepta per a avançar cap a unes finances públiques sanejades i que resultin sostenibles a mitjà termini. No és admissible traslladar la càrrega del deute a les generacions futures, ni tampoc que aquesta càrrega constitueixi un llast cada vegada més feixuc respecte de la capacitat de despesa per a atendre les necessitats de la ciutadania i de l’economia. En conseqüència, es preveu donar continuïtat a les mesures de reorganització i simplificació administrativa que s’han començat a aplicar. D’altra banda, en una Administració com la de Catalunya, en què la prestació de serveis públics com l’educació, la sanitat o els serveis socials constitueix el gruix de la despesa pública, l’increment de l’eficiència amb què opera el sector públic pot ésser una de les millors contribucions per a superar les dificultats presents que ha d’afrontar l’economia. En conseqüència, els pressupostos per al 2012 tenen com a objectiu reduir el dèficit fins a l’1,3% del PIB, d’acord amb el vigent Programa d’estabilitat i convergència. A més, per a reforçar el compromís amb l’objectiu d’estabilitat i per a garantir en el futur la sostenibilitat de les finances, el Govern ha impulsat, també en aquest exercici, un projecte de llei d’estabilitat pressupostària de Catalunya, amb el qual es vol evitar que les finances de la Generalitat arribin a nivells elevats de desequilibri fiscal en el futur. Finalment, cal assenyalar que el fet de disposar d’unes finances públiques sanejades és condició imprescindible per a poder desenvolupar amb garanties l’autogovern i preservar l’estat del benestar.

La prioritat en la despesa social és un altre dels principis bàsics dels pressupostos per al 2012. En primer lloc, perquè és en aquest àmbit que se centra el paper del sector públic en les modernes societats democràtiques occidentals, com a garant dels serveis bàsics a la ciutadania, i Catalunya té voluntat de situar-se en aquest marc. Aquest rol, però, cal que s’exerceixi amb la màxima eficiència perquè no sigui una càrrega per a la societat. Tanmateix, tot i que pugui convenir adoptar mesures per a millorar el grau d’eficiència amb què es presten aquests serveis, la despesa social ha de continuar essent la prioritat més rellevant en la despesa pública de la Generalitat.

Un altre principi bàsic dels pressupostos del 2012 és la credibilitat, que s’ha de refermar tant davant de la ciutadania, com dels creditors. No cal dir que, en el context actual de crisi de confiança en les finances públiques, aquest principi adquireix una rellevància de primer ordre: una Administració pública que no sigui creditora d’una elevada reputació no podrà accedir als mercats financers en condicions raonables. És per aquest motiu que esdevé fonamental persistir en el rigor i en la seriositat respecte dels compromisos adoptats, tal com ja es va posar de manifest amb els pressupostos per al 2011.

Pel que fa al principi de coresponsabilitat, resulta un principi bàsic, atès el model de finançament vigent i la distribució competencial amb el Govern de l’Estat. Naturalment, la responsabilitat en darrer terme de la gestió de la despesa correspon a la Generalitat, que sovint està condicionada per les regulacions de tot tipus que es fa des de l’àmbit de l’Administració general de l’Estat. És des de l’àmbit estatal que es disposa de capacitats reguladores en sectors com el laboral, el fiscal o en altres parcel·les de l’activitat econòmica que influeixen decisivament, tant en la mesura que determinen la mateixa gestió pública com en la creació del clima de confiança necessari per a poder reprendre el creixement econòmic que, en darrer terme, resulta imprescindible per a incrementar els ingressos públics. D’altra banda, convé insistir que els ingressos de la Generalitat estan fortament condicionats per la interpretació que en faci l’Administració general de l’Estat a l’hora de tractar les bestretes del model de finançament.

Finalment, si bé la Generalitat no té el paper més rellevant en l’impuls de l’activitat econòmica, ja que no governa les palanques que hi tenen una repercussió més directa, els pressupostos per al 2012 donen suport a l’economia productiva per a impulsar la reactivació econòmica. En el context actual, en què es fa necessari restringir la despesa pública, una contribució bàsica que es pot fer des del sector públic és potenciar la simplificació administrativa, reduir les càrregues a les empreses i crear un marc favorable per a desenvolupar l’emprenedoria i, en general, l’activitat econòmica. D’altra banda, i per a combatre les dificultats per a accedir al crèdit, es potencien els instruments de què disposa la Generalitat en aquest àmbit; finalment, es preveu desplegar mesures que afavoreixin l’ocupabilitat de les persones que han quedat fora del mercat de treball arran de la crisi econòmica.

Aquests grans principis orientadors, que inspiren els pressupostos de la Generalitat i marquen l’escenari fiscal de referència, es complementen i completen amb una sèrie de prioritats i objectius de legislatura que es concreten en el Pla de Govern aprovat per al període 2011-2014. Aquesta eina de govern constitueix la carta de navegació que ha d’orientar l’acció pública en els propers anys, la qual s’estructura en vuit eixos: economia i sectors productius; ensenyament; salut; polítiques socials i família; seguretat; política territorial i sostenibilitat ambiental; administració; i nació, llengua i cultura.

Finalment, cal fer referència al marc normatiu en el qual s’elaboren aquests pressupostos: l’Estatut d’autonomia de Catalunya; el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, i el conjunt de normes dictades a l’empara del pacte d’estabilitat i creixement europeu –per una banda, el text refós de la Llei general d’estabilitat pressupostària, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2007, del 28 de desembre, i, per una altra banda, la Llei orgànica 5/2001, del 13 de desembre, complementària a la Llei general d’estabilitat pressupostària, amb el text de la Llei 3/2006, del 26 de maig, de reforma de la Llei orgànica 5/2001.

Com a part d’aquest marc legal vigent, la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2012 conté les previsions d’ingressos i l’aprovació de les despeses que s’han d’executar durant l’exercici pressupostari del 2012. Formalment, el text articulat es divideix en set títols i diverses disposicions addicionals, transitòries i finals.

El títol I està dedicat a delimitar l’àmbit i aprovació dels pressupostos, a les vinculacions de crèdit, al règim de les modificacions pressupostàries i a l’assignació als diferents òrgans de les competències de gestió en aquesta matèria.

El títol II, relatiu a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública, conté, com a element destacat, l’articulació dels mecanismes necessaris per a evitar l’adopció d’acords i de resolucions que puguin incomplir les normes generals de limitació de la despesa.

El títol III, sobre despeses de personal, estableix l’àmbit d’aplicació de les normes en aquesta matèria.

El títol IV, relatiu a operacions financeres i línies d’actuació del crèdit públic, estableix les autoritzacions sobre endeutament i avals per a diversos tipus d’entitats i organismes, tant a curt com a llarg termini, i també sobre el marc per a gestionar els riscos de tipus d’interès i de canvi. També fixa les diferents actuacions dels instruments del crèdit públic de la Generalitat.

Les normes tributàries, establertes pel títol V, fan referència al gravamen de protecció civil de Catalunya, al cànon de l’aigua i a l’actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa.

El títol VI, dedicat a la participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat, regula la distribució del Fons de cooperació local de Catalunya, d’acord amb criteris basats en les especificitats de l’organització territorial i en les modificacions sobre el règim de les competències locals, que resulten de la legislació de règim local i de les lleis sectorials.

L’últim títol, el VII, conté les normes específiques de gestió pressupostària del Parlament i d’altres institucions i organismes (Síndic de Greuges, Consell de Garanties Estatutàries, Sindicatura de Comptes de Catalunya, Oficina Antifrau, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, Consell de l’Audiovisual de Catalunya i Autoritat Catalana de Protecció de Dades).

Finalment, la Llei es completa amb vint-i-quatre disposicions addicionals, una disposició transitòria i quatre disposicions finals. Aquestes darreres contenen les normes relatives a la pròrroga de disposicions i també l’habilitació per a fer les adaptacions tècniques que siguin conseqüència de reorganitzacions administratives.

Títol I

Aprovació i àmbit d’aplicació dels pressupostos i règim de les modificacions pressupostàries

Capítol I

Aprovació dels pressupostos i àmbit d’aplicació

Article 1

Aprovació dels pressupostos de la Generalitat i àmbit d’aplicació

1. S’aproven els pressupostos de la Generalitat per a l’exercici del 2012, que estan formats per:

a) El pressupost de l’Administració de la Generalitat –format per l’estat d’ingressos i pels estats de despeses dels departaments del Govern i els fons no departamentals, i en el qual s’integren també els estats de despeses del Parlament i dels organismes estatutaris i consultius que no disposen de pressupost propi–, per un import total, en els estats d’ingressos i despeses, de 29.727.344.436,72 euros, d’acord amb el detall de despeses per seccions que figura en la taula següent:

Seccions pressupostàries Import (euros)
Parlament i organismes estatutaris i consultius
Parlament de Catalunya 59.295.485,57
Consell de Garanties Estatutàries 3.463.216,13
Sindicatura de Comptes 11.157.436,71
Oficina Antifrau de Catalunya 4.993.573,25
Comissió Jurídica Assessora 3.072.736,99
Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 2.646.517,30
Departaments
Departament de la Presidència 481.540.100,94
Departament de Governació i Relacions Institucionals 316.374.665,91
Departament d’Economia i Coneixement 1.183.326.603,14
Departament d’Ensenyament 4.610.988.901,64
Departament de Salut 8.685.006.400,65
Departament d’Interior 1.147.564.800,00
Departament de Territori i Sostenibilitat 1.563.106.814,26
Departament de Cultura 301.517.110,19
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural 501.682.792,28
Departament de Benestar Social i Família 2.086.517.668,68
Departament d’Empresa i Ocupació 1.119.374.183,25
Departament de Justícia 886.788.300,39
Fons no departamentals
Pensions 3.435.725,00
Deute 3.674.428.938,75
Despeses de diversos departaments 160.843.265,69
Participació dels ens locals de Catalunya
en ingressos de l’Estat 2.670.219.200,00
Fons de contingència 250.000.000,00
Total pressupost 29.727.344.436,72

b) Els pressupostos del Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats Import (euros)
Servei Català de la Salut (CatSalut) 8.506.556.660,53
Institut Català de la Salut (ICS) 2.727.868.315,19
Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) 1.746.547.960,08
Total (sense consolidar) 12.980.972.935,80

c) Els pressupostos de les entitats autònomes de caràcter administratiu, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats Import (euros)
Patronat de la Muntanya de Montserrat 2.954.490,00
Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) 11.698.161,00
Consell Català de l’Esport 55.697.286,18
Centre d’Estudis d’Opinió 1.226.333,00
Escola d’Administració Pública de Catalunya 9.028.844,68
Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) 8.192.831,36
Autoritat Catalana de la Competència 1.601.664,47
Institut d’Estudis de la Salut (IES) 4.761.669,73
Institut Català d’Avaluacions Mèdiques 3.780.100,00
Servei Català de Trànsit 91.750.660,03
Institut de Seguretat Pública de Catalunya 13.503.020,00
Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) 1.342.838,94
Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran 750.836,46
Institució de les Lletres Catalanes 2.506.424,38
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya 3.444.905,53
Museus d’Arqueologia 5.142.969,34
Biblioteca de Catalunya 8.165.578,65
Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) 3.597.245,89
Institut Català de les Dones (ICD) 9.704.860,00
Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció 15.981.947,37
Agència Catalana del Consum 10.254.200,00
Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) 445.035.266,66
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada 4.397.998,04
Total (sense consolidar) 715.503.920,89

d) Els pressupostos de les entitats autònomes de caràcter comercial o financer, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats Import (euros)
Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat (EADOP) 7.375.620,00
Agència Catalana de Certificació 1.718.000,00
Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA) 15.002.000,00
Total (sense consolidar) 24.095.620,00

e) Els pressupostos de les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat i les entitats assimilades a efectes pressupostaris, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats Import (euros)
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) 273.441.887,00
Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) 15.398.875,00
Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament 15.262.440,48
Consell de l’Audiovisual de Catalunya 6.287.464,05
Autoritat Catalana de Protecció de Dades 2.862.528,70
Memorial Democràtic 1.845.675,00
Institut Català Internacional per la Pau 1.487.050,00
Institut Català de Finances (ICF) 2.592.361.832,42
Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca 38.548.464,64
Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya 2.934.671,70
Agència Tributària de Catalunya 25.595.829,83
Agència de Salut Pública de Catalunya 86.343.204,29
Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) 31.161.605,08
Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) 65.664.969,05
Institut d’Assistència Sanitària (IAS) 90.639.847,11
Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GPSS) 18.168.655,44
Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut 15.603.206,60
Institut Català d’Oncologia (ICO) 142.469.916,15
Banc de Sang i Teixits (BST) 76.586.368,08
Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) 25.239.349,79
Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya 9.092.718,59
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 398.046.677,62
Agència Catalana de l’Aigua (ACA) 625.626.540,87
Agència de Residus de Catalunya 100.082.154,07
Aigües Ter-Llobregat (ATLL) 106.866.798,77
Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) 18.251.474,52
Ports de la Generalitat 17.809.329,00
Institut Català del Sòl (INCASOL) 273.673.486,26
Servei Meteorològic de Catalunya 6.126.189,63
Infraestructures Ferroviàries de Catalunya 245.475.228,36
Agència de l’Habitatge de Catalunya 169.420.416,60
Institut Geològic de Catalunya 9.358.339,14
Institut Català de les Indústries Culturals 66.535.437,70
Consell Nacional de la Cultura i de les Arts 9.433.472,25
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) 40.339.590,44
Centre de la Propietat Forestal 6.119.287,82
Consell Català de la Producció Integrada 933.902,90
Consell Català de la Producció Agrària Ecològica 1.233.693,94
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya 440.636,00
Agència Catalana de la Joventut 20.620.788,00
Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació 284.533.486,95
Laboratori General d’Assaigs i Investigacions (LGAI) 1.680.000,00
Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (IDIADA) 8.280.000,00
Institut Català d’Energia (ICAEN) 12.529.346,08
Agència de Suport a l’Empresa Catalana 168.714.736,97
Agència Catalana de Turisme 14.855.000,00
Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) 38.462.060,00
Total (sense consolidar) 6.182.512.407,89

f) Els pressupostos de les societats i altres entitats de caràcter mercantil, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats Import (euros)
Televisió de Catalunya, SA (TVC) 338.913.643,00
Catalunya Ràdio SRG, SA 43.931.408,00
TVC Edicions i Publicacions, SA 1.283.454,00
TVC Multimèdia, SL 32.384,00
Intracatalònia, SA 4.296.470,00
Circuits de Catalunya, SL 35.244.558,00
Circuit de Motocròs de Catalunya, SL 237.000,00
Gestió d’Infraestructures, SAU (GISA) 789.427.252,61
Regs de Catalunya, SAU (REGSA) 110.213.624,73
Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA) 146.289.430,35
Equipaments i Edificis de Catalunya, SA 809.824.843,91
Institut Català de Finances Capital, SGECR, SAU 673.393,16
ICF Holding, SAU 36.398.220,47
Fira 2000, SA 55.901.534,68
Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU 7.914.254,73
Grup UOC, SL 846.313,63
Eureca Media, SL 3.347.182,78
Editorial UOC, SL 553.957,61
Sistema d’Emergències Mèdiques, SA (SEMSA) 224.099.951,84
UDIAT, Centre Diagnòstic, SA 26.944.178,22
Coordinació Logística Sanitària, AIE 2.619.668,06
Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, SA 3.650.401,84
Consorci de Prevenció i Salut Terrassa, SL 325.493,25
Aura Salut Pública i Serveis Sociosanitaris, SL 1.013.149,50
For Tissues and Cells 180.970,00
Barnaclínic, SA 11.086.162,11
Logaritme Serveis Logístics AIE 16.536.831,22
TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA 113.889.433,56
Equacat, SA 1.686.500,00
Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, SA (CIMALSA) 36.962.814,94
Túnel del Cadí, SAC 27.851.069,12
Cargometro Rail Transport, SA 1.730.912,05
Ecoparc de Residus Industrials, SA 4.317.236,00
Terminal Intermodal de l’Empordà, SL 825.178,14
Aeroports Públics de Catalunya, SLU 18.195.955,41
Societat d’Estiba dels Ports Catalans, SA 992.914,49
Gestió de Màrqueting i Serveis de les Comarques Gironines, SLU 4.182.913,26
Geocat, Gestió de Projectes, SA 2.240.000,48
Autometro, SA 1.617.812,30
FGC Mobilitat, SA 120.000,00
Teatre Nacional de Catalunya, SA (TNC) 11.719.635,67
Promotora d’Exportacions Catalanes, SA (PRODECA) 4.735.710,33
Forestal Catalana, SA 12.347.358,98
Empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA (EPLICSA) 36.050.000,00
Eficiència Energètica, SA 1.321.143,01
Sanejament Energia, SA 20.000,00
Societat Catalana d’Inversió en Empreses de Base Tecnològica, SA 105.000,00
Total (sense consolidar) 2.952.697.319,44

g) Els pressupostos dels consorcis, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats Import (euros)
Consorci del Circuit de Catalunya 2.738.636,00
Consorci Urbanístic Portal Costa Brava-Illa de Blanes 123.000,00
Patronat Catalunya-Món 1.464.500,00
Consorci del Circuit de Motocròs de Catalunya 328.000,00
Consorci del Montsec 1.000.752,97
Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya 11.750.725,83
Consorci del Museu Memorial de l’Exili 400.700,00
Consorci Centre de Recerca en Economia Internacional 2.362.794,16
Consorci Institut Català d’Arqueologia Clàssica 2.074.607,07
Consorci Institut Català de Ciències Cardiovasculars 3.923.979,07
Consorci Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer 18.395.247,68
Consorci Centre de Recerca Matemàtica 1.215.166,85
Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona 15.528.327,00
Consorci Institut de Geomàtica 1.559.672,51
Consorci Laboratori de Llum de Sincrotró 27.000,00
Consorci Centre de Visió per Computador 2.503.333,32
Consorci Institut de Física d’Altes Energies 3.681.332,71
Consorci Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE) 195.000,00
Consorci Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria 8.385.313,00
Consorci d’Educació de Barcelona 172.403.263,00
Consorci Biopol de l’Hospitalet de Llobregat 885.527,86
Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell 220.671.470,96
Consorci Sanitari de Terrassa 139.713.495,20
Consorci Sanitari de Barcelona 8.644.833,24
Consorci Hospitalari de Vic 89.361.786,18
Consorci Sanitari Integral 172.301.383,76
Consorci Sanitari de l’Alt Penedès 33.461.649,12
Consorci Sanitari de l’Anoia 62.296.633,17
Consorci Sanitari de Mollet del Vallès 500.000,00
Consorci del Laboratori Intercomarcal de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf 12.593.105,97
Consorci Sanitari del Maresme 107.863.363,36
Agrupació Europea de Cooperació Territorial Hospital de la Cerdanya 20.821.172,89
Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona 300.847.012,53
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona 441.287.990,41
Consorci de Gestió Corporació Sanitària (CGCS) 14.907.531,17
Consorci de Castelldefels Agents de Salut 5.140.000,00
Consorci d’Atenció Primària de Salut de l’Eixample 9.029.043,32
Consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità 1.098.584.148,98
Consorci Patronat de la Vall de Núria 87.261,46
Consorci Port de Mataró 2.198.148,85
Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs 665.258,03
Consorci Port de Portbou 863.209,83
Consorci de l’Observatori del Paisatge 352.570,47
Consorci Centre d’Estudis per a la Innovació del Transport (CENIT) 1.472.000,00
Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona 16.765.778,96
Consorci del Transport Públic de l’Àrea de Girona 6.284.529,55
Consorci del Transport Públic de l’Àrea de Lleida 4.575.434,37
Consorci de l’Habitatge de Barcelona 13.357.018,85
Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals 4.934.844,56
Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 1.595.798,86
Consorci del Teatre Fortuny de Reus 1.952.682,00
Consorci Museu Nacional d’Art de Catalunya 16.798.824,63
Consorci per a la Normalització Lingüística 32.120.000,00
Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT 1.404.023,39
Consorci Casa de les Llengües 750.000,00
Consorci Catalan Films & TV 929.112,23
Consorci Sant Gregori, de Girona 4.717.329,03
Consorci de Serveis Socials de Barcelona 45.821.432,96
Consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya-ITCat 10.000,00
Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya 39.728.500,00
Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya 13.545.000,00
Total (sense consolidar) 3.199.900.257,32

h) Els pressupostos de les fundacions, amb els imports detallats per entitats que figuren en la taula següent:

Entitats Import (euros)
Centre de Documentació Política 1.306.605,00
Fundació La Marató de TV3 7.702.000,00
Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya 99.816.213,96
Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca 2.105.710,00
Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (I-CERCA) 506.042,77
Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica 30.178.853,33
Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) 5.774.908,00
Fundació Privada Institut Català d’Investigació Química 14.088.376,50
Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) 13.939.273,46
Fundació Privada Institut Català de Nanotecnologia (ICN) 8.479.121,18
Fundació Privada Institut de Recerca Biomèdica (IRB) 21.744.924,00
Fundació Privada Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) 5.356.693,42
Fundació Privada Catalana per a l’Ensenyament de l’Idioma Anglès i l’Educació en Anglès 962.252,90
Institut Català de Recerca de l’Aigua, Fundació Privada (ICRA) 3.148.510,38
Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundació Privada (ICRPC) 336.946,33
Fundació Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP Miquel Crusafont) 1.816.749,43
Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Fundació Privada 23.788.925,00
Fundació Privada Institut Català de Ciències del Clima (IC3) 1.237.037,54
Fundació Privada per a l’Escola Superior de Música de Catalunya 11.463.819,37
Fundació Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya 804.291,21
Fundació Privada Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) 82.000,00
Fundació Institut Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) 16.294.141,22
Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron-Institut de Recerca (HUVH, IR) 33.596.818,19
Fundació Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) 2.776.546,86
Institut de Recerca Biomèdica de Lleida Fundació Dr. Pifarré 4.673.000,00
Fundació Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras 1.399.243,50
Fundació Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 14.529.471,00
Fundació Privada Institut d’Investigació Oncològica de Vall-Hebron (VHIO) 7.848.842,83
Fundació Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGI) 3.853.000,00
Fundació Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) 22.695.249,25
Fundació Ticsalut 1.431.656,84
Fundació Privada Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) 2.622.857,48
Fundació Privada Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) 4.109.744,02
Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona 7.657.030,33
Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme 987.129,93
Fundació Parc Taulí, Fundació Privada 4.160.134,71
Fundació Privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 309.505.244,38
Fundació Privada de l’Hospital de Viladecans per a la Recerca i la Docència 178.054,99
Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) 6.465.819,32
Fundació Privada Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional, Mediterrània 1.100.091,21
Fundació Privada del Món Rural 445.873,34
Fundació Centre de Seguretat de la Informació a Catalunya 924.429,00
Fundació Privada I2CAT, Internet i Innovació Digital a Catalunya 5.638.000,00
Total (sense consolidar) 707.531.632,18

2. Tots els crèdits de despeses dels pressupostos a què fa referència l’apartat 1 s’estructuren en funció de la triple classificació –orgànica, per programes i econòmica– en els estats de despeses corresponents que acompanyen aquesta llei. Els estats d’ingressos s’estructuren, dins de cada entitat, segons la classificació econòmica.

Article 2

Beneficis fiscals

Els beneficis fiscals que afecten els tributs de la Generalitat i els tributs estatals el rendiment dels quals se cedeix a la Generalitat s’estimen en 3.232 milions d’euros.

Article 3

Vinculació dels crèdits de despeses del pressupost

1. Els crèdits de despeses autoritzats en els pressupostos per al 2012 de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut, de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives tenen les vinculacions següents:

a) Pel que fa al capítol 1, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat dels crèdits relatius als articles 15 i 17, que vinculen per servei, programa i concepte, i dels relatius a l’article 16, que vinculen per secció i concepte si són de la Generalitat i per entitat i concepte en la resta de casos.

b) Pel que fa al capítol 2, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat dels conceptes 226, “Despeses diverses”, i 251, “Prestació de serveis amb mitjans aliens”, que vinculen per servei, programa i concepte, i de les aplicacions 200.0001, “Lloguers i cànons mitjançant Equipaments i Edificis de Catalunya, SA”; 200.0003, “Prestacions periòdiques derivades d’altres drets de superfície”; 203.0002, “Prestacions derivades de concessions administratives”; 220.0002, “Premsa, revistes, llibres i altres publicacions”; 226.0001, “Exposicions, certàmens i altres activitats de promoció”; 226.0002, “Atencions protocol·làries i representatives”; 226.0003, “Publicitat, difusió i campanyes institucionals”; 226.0005, “Organització de reunions, conferències i cursos”; 227.0005, “Estudis i dictàmens”, i 240.0001, “Despeses de publicacions”, que vinculen per servei, programa i aplicació.

c) Pel que fa al capítol 3, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article.

d) Pel que fa al capítol 4, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les transferències nominatives, de l’aplicació 489.0001, “Farmàcia (receptes mèdiques)”, i de la partida pressupostària PO01 D/470.0001/521, “A empreses privades”, que vinculen per servei, programa i aplicació, i del concepte 488, “Concerts educatius”, que vincula per servei, programa i concepte.

e) Pel que fa al capítol 5, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol.

f) Pel que fa al capítol 6, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i capítol, llevat de les aportacions nominatives per inversions i de les aplicacions 600.0002, “Pensions de censos emfitèutics constituïts sobre terrenys i béns naturals”, i 610.0003, “Pensions de censos emfitèutics constituïts sobre edificis i altres construccions”, que vinculen per servei, programa i aplicació.

g) Pel que fa al capítol 7, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les transferències nominatives i de la partida pressupostària PO01 D/770.0001/521, “A empreses privades”, que vinculen per servei, programa i aplicació.

h) Pel que fa al capítol 8, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article, llevat de les aportacions de capital nominatives, que vinculen per servei, programa i aplicació.

i) Pel que fa al capítol 9, els crèdits autoritzats vinculen per servei, programa i article.

2. Els crèdits ampliables que especifica la Llei de pressupostos vinculen amb el nivell de desagregació que figura a l’article 8, llevat de les quotes a la Seguretat Social, el crèdit de les quals vincula per secció o entitat i concepte, d’acord amb el que indica l’apartat 1.a.

3. Els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit que es concedeixin durant l’exercici i també els crèdits finançats amb transferències del Fons de contingència vinculen amb el nivell de desagregació amb què es consignin en els estats de despeses.

4. Els criteris que estableix l’apartat 1 també són aplicables, d’una banda, als crèdits incorporats, i d’altra banda, als crèdits generats. En el cas dels crèdits generats, han de mantenir la finalitat que va motivar l’ingrés.

5. Independentment de la vinculació dels crèdits del pressupost, la classificació orgànica per serveis, la classificació funcional per programes i la classificació econòmica per aplicacions s’han d’utilitzar per al registre comptable de les operacions de despesa en el moment de l’execució del pressupost i en els expedients de modificacions pressupostàries de la Generalitat i de les altres entitats esmentades a l’apartat 1.

Capítol II

Règim de les modificacions pressupostàries

Article 4

Modificació d’ingressos

Sempre que es tramiti una modificació de despeses dels pressupostos de les entitats a què fa referència l’article 5.1 que comporti una variació de l’import total de llur pressupost, cal tramitar, al mateix temps, la corresponent modificació dels crèdits d’ingressos pel mateix import.

Article 5

Modificació de despeses. Principis generals

1. Les modificacions dels crèdits pressupostaris de despeses autoritzats en els pressupostos per al 2012 de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut, de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i de les entitats autònomes administratives s’han d’ajustar al que disposa aquesta llei i al que estableix sobre aquesta matèria el text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, en els punts que no són modificats pels articles 6, 7, 8 i 9 d’aquesta llei. En tots els casos, és preceptiu l’informe de l’òrgan competent de la Intervenció General.

2. Les modificacions dels crèdits pressupostaris de despeses a què fa referència l’apartat 1 que impliquin modificacions en els pressupostos d’altres departaments o en els d’entitats del mateix àmbit, s’han de tramitar preferentment de manera conjunta i, en qualsevol cas, dins el mateix exercici.

3. En el supòsit que una modificació de crèdit pressupostari comporti increment de la despesa financera, cal justificar la destinació final d’aquesta despesa perquè la Direcció General de Pressupostos valori l’impacte que tindrà en el còmput del dèficit.

Article 6

Transferències de crèdit

1. Es poden autoritzar transferències de crèdit dins un mateix pressupost entre els crèdits de despeses a què fa referència l’article 5, amb les limitacions següents:

a) No poden minorar crèdits extraordinaris ni suplements de crèdit concedits a partir de l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos.

b) No poden minorar crèdits per transferències o aportacions nominatives, llevat de les establertes entre un departament o una entitat i les altres entitats o empreses del sector públic de la Generalitat que no corresponguin a les retencions de l’article 12. En aquest cas, si la modificació afecta un contracte programa o un pla econòmic i financer aprovat pel Govern, cal tramitar simultàniament la modificació d’aquest contracte o pla.

c) No poden minorar els crèdits incorporats com a conseqüència de romanents d’exercicis anteriors, llevat que es compensin amb augments en altres partides incorporades procedents del mateix exercici.

d) No poden minorar crèdits ampliables que hagin estat ampliats prèviament.

e) No poden minorar els crèdits finançats amb ingressos finalistes o afectats, llevat que s’apliquin a la mateixa finalitat que va motivar aquests ingressos.

2. En el supòsit que en l’execució del pressupost sorgeixin necessitats que no hi hagin estat expressament recollides, es poden habilitar crèdits mitjançant la creació de les partides pressupostàries que siguin pertinents. Amb aquesta finalitat, s’han d’efectuar les transferències de crèdit necessàries per a compensar, per un import igual, la dotació de les noves partides, amb les limitacions que estableix l’apartat 1.

3. Les transferències de crèdit han d’indicar la secció, el servei o l’entitat, i també els programes i les aplicacions que resten afectats per la transferència, independentment dels nivells de vinculació establerts. També s’ha d’indicar l’impacte de la transferència sobre els objectius dels programes afectats.

Article 7

Generació de crèdits

1. Poden generar crèdit, dins l’estat de despeses dels pressupostos a què fa referència l’article 5, els ingressos no previstos o els superiors als que es tenen en compte en el pressupost inicial que es produeixin al llarg de l’exercici pressupostari que siguin derivats de les operacions següents:

a) Les operacions a què fa referència l’article 44 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

b) Els nous traspassos o les ampliacions de traspassos de serveis d’altres administracions que s’acordin el 2012, fins a l’import de les transferències de fons acordades per a atendre els serveis traspassats.

c) Els ingressos efectivament recaptats per les taxes que, d’acord amb la legislació aplicable, siguin afectades a determinades despeses, fins al límit de l’import que excedeixi les previsions contingudes en l’estat d’ingressos del pressupost.

d) Els reintegraments de pagaments pressupostaris que tinguin lloc en l’exercici corrent corresponents a obligacions reconegudes en el mateix exercici pressupostari o, excepcionalment, en el darrer trimestre de l’exercici anterior, sempre que aquests s’apliquin als mateixos crèdits pressupostaris.

e) Els crèdits corresponents a revocacions de les subvencions d’exercicis anteriors que hagin estat gestionades amb ingressos finalistes provinents de l’Administració de l’Estat i a les quals sigui aplicable la regla cinquena de l’article 86.2 de la Llei de l’Estat 47/2003, del 26 de novembre, general pressupostària.

f) En la secció “Despeses de diversos departaments”, els ingressos derivats de compromisos contractuals formalitzats en el sistema central d’adquisicions de béns i serveis de la Generalitat que gestiona la Comissió Central de Subministraments, sempre que es destinin a l’adquisició d’equipaments per a millorar les condicions de treball del personal al servei de l’Administració de la Generalitat i a l’impuls de projectes tecnològics o al desenvolupament de sistemes d’informació d’abast o interès corporatiu.

g) En la secció “Despeses de diversos departaments”, els ingressos derivats de l’alienació i d’altres operacions de cessió de drets sobre immobles de titularitat de la Generalitat fins al límit de l’import que excedeixi les previsions contingudes en l’estat d’ingressos del pressupost, per a destinar-les a efectuar inversions en edificis i altres construccions.

h) Altres supòsits establerts per normes amb rang de llei.

2. Amb caràcter excepcional també poden generar crèdit en el pressupost de l’exercici els ingressos derivats de les operacions a què fa referència l’apartat 1 que hagin estat efectuats el darrer trimestre de l’exercici anterior.

3. Es poden generar crèdits finançats amb ingressos procedents d’altres administracions o d’entitats públiques de la Generalitat, un cop vistos els convenis o altres documents que justifiquin que l’administració que ha de trametre els fons reconeix aquesta obligació.

4. En el supòsit que es produeixin ingressos per a atendre necessitats per a les quals no hi hagi una partida adequada, es poden habilitar crèdits mitjançant la creació de les partides pressupostàries que siguin pertinents. Amb aquesta finalitat, l’habilitació s’ha de tramitar juntament amb l’expedient de generació de crèdits corresponent.

Article 8

Crèdits ampliables

1. Amb caràcter general, són crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents, els crèdits següents, dels quals, en tots els casos, s’ha de donar compte trimestralment al Parlament:

a) Els crèdits destinats a les quotes de la Seguretat Social del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, d’acord amb els preceptes en vigor, i també l’aportació de la Generalitat al règim de previsió social dels funcionaris de la Generalitat.

b) Els triennis dels funcionaris derivats del còmput de temps de servei realment prestat a l’Administració.

c) Els crèdits corresponents a interessos, amortitzacions, menyscaptes i despeses del deute en operacions de crèdit corresponents a operacions financeres autoritzades. En el supòsit que els ingressos pressupostats per a les entitats diferents de la Generalitat a les quals fa referència l’article 5 siguin insuficients per a atendre les obligacions que produeixin aquestes operacions, s’han d’ampliar els crèdits que siguin consignats per a aquestes entitats en les seccions corresponents del pressupost de la Generalitat. En el supòsit que es formalitzin les operacions de modificació, refinançament i substitució autoritzades per l’article 39.1.d, el Departament d’Economia i Coneixement ha d’efectuar les modificacions pressupostàries que calgui.

d) En la secció “Departament d’Interior”, dins els serveis IT 03 i IT 06, les despeses extraordinàries autoritzades pel Govern per a afrontar situacions excepcionals declarades “d’emergència 2”.

e) En la secció “Departament de Governació i Relacions Institucionals”, el crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/763.0001/713 per a afrontar les despeses extraordinàries, degudament aprovades pel Govern, derivades de danys catastròfics.

2. Amb caràcter específic, són crèdits ampliables fins a una quantitat igual a les obligacions que és preceptiu de reconèixer, amb el compliment previ de les normes legals pertinents, els crèdits següents, dels quals, en tots els casos, s’ha de donar compte trimestralment al Parlament:

a) En la secció “Departament de Justícia”, els crèdits de les partides pressupostàries que correspongui, en funció del cost que es produeixi en els torns d’ofici d’advocats i de procuradors. Aquest cost el determinen els mòduls fixats per la Generalitat i el nombre d’assumptes atesos.

b) En la secció “Departament de Governació i Relacions Institucionals”:

Primer. El crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/462.0002/711, segons el finançament de polítiques pròpies del Consell General d’Aran.

Segon. El crèdit de la partida pressupostària GO 03 D/462.0003/711, per a finançar les competències transferides al Consell General d’Aran.

Tercer. El crèdit de la partida pressupostària GO 01 D/227.0004/132, per a despeses electorals.

c) En la secció “Departament d’Empresa i Ocupació”, el crèdit de la partida pressupostària IU 08 D/480.0005/333, per a les prestacions econòmiques de la renda mínima d’inserció (RMI).

d) En la secció “Departament de Benestar Social i Família”, fins al límit de les necessitats que es derivin de les prestacions de dret subjectiu que es nodreixen dels crèdits següents:

Primer. El crèdit de la partida pressupostària BE 05 D/480.0001/313, “A famílies”.

Segon. El crèdit de la partida pressupostària BE 06 D/480.0010/318, “Prestacions per a l’acolliment de menors tutelats per la Generalitat”.

Tercer. El crèdit de la partida pressupostària BE 06 D/480.0011/317, “Prestacions per a joves extutelats”.

e) En la secció “Pensions”:

Primer. Els crèdits de les obligacions de classes passives.

Segon. El crèdit de la partida pressupostària PE 02 D/480.0012/131, “Indemnitzacions persones incloses supòsits Llei 46/77, de concessió d’amnistia”.

f) En la secció “Despeses de diversos departaments”, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Coneixement, el crèdit de la partida pressupostària DD 01 D/226.0004/125, si mitjançant una sentència judicial ferma es declaren responsabilitats pecuniàries de la Generalitat, i per les despeses jurídiques efectuades per la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb motiu del compliment d’obligacions legals derivades d’adquisicions hereditàries a favor de la Generalitat i, en general, amb motiu de la gestió dels immobles.

g) En el pressupost de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, fins al límit de les necessitats que es derivin de les prestacions de dret subjectiu que es nodreixen dels crèdits següents:

Primer. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0013/317, “Ajuts assistencials a la protecció dels cònjuges supervivents”.

Segon. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0015/317, “Prestacions per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius”.

Tercer. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0016/317, “Prestacions complementàries per a pensionistes de la modalitat no contributiva, per invalidesa o jubilació”.

Quart. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0017/317, “Prestacions per atendre necessitats bàsiques”.

Cinquè. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0002/315, “Prestació econòmica vinculada al servei (LAPAD)”.

Sisè. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0003/315, “Prestació econòmica per cuidador no professional (LAPAD)”.

Setè. El crèdit de la partida pressupostària 5000 D/480.0004/315, “Prestació econòmica d’assistència personal (LAPAD)”.

h) En el pressupost del Servei Català de la Salut, el crèdit de la partida 5100 D/489.0001/411, “Farmàcia (receptes mèdiques)”.

i) En el pressupost de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció, el crèdit de la partida pressupostària 6160 D/480.0010/318, “Prestacions per l’acolliment de menors tutelats per la Generalitat”, fins al límit de les necessitats que es derivin d’aquesta prestació de dret subjectiu.

3. Els crèdits ampliables que són minorats perden la condició d’ampliables.

4. Les ampliacions de crèdit a què fa referència l’apartat 2 que no corresponguin a generacions per majors ingressos s’han de tramitar com a transferències de crèdit i s’han de finançar preferentment amb càrrec a baixes d’altres crèdits del pressupost no financer de la mateixa secció o del mateix organisme o entitat o, si això no és possible, d’altres seccions o del Fons de contingència, amb l’autorització prèvia del Govern.

Article 9

Incorporació de romanents de crèdit

1. Es poden incorporar als estats de despeses dels pressupostos de les entitats a què fa referència l’article 1.1.a, b i c els romanents de crèdits que enumera l’article 37.2 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

2. S’autoritza el Departament d’Economia i Coneixement a incorporar els romanents de crèdit que no s’hagin utilitzat de les partides de dotació del Fons d’acció social a les partides que correspongui del pressupost per al 2012, per a complir les finalitats establertes en els acords sindicals aplicables.

3. Els romanents de crèdit existents el 31 de desembre de 2011 finançats a càrrec de fons finalistes efectivament ingressats i que en la data esmentada no estiguessin vinculats al compliment d’obligacions ja reconegudes, es poden incorporar al pressupost del 2012 per a ésser aplicats a les finalitats que van motivar aquests ingressos. Tanmateix, no es pot autoritzar la incorporació de romanents de crèdit que ja hagin estat incorporats successivament en els dos darrers exercicis, llevat que el període d’execució establert per a les actuacions que s’han de finançar sigui superior a dos exercicis pressupostaris.

4. Les incorporacions de romanents de crèdit corresponents a operacions no financeres s’han de compensar amb retencions de crèdit o bé s’han de finançar amb càrrec a una minoració d’altres crèdits, en qualsevol cas corresponents a operacions no financeres. Amb caràcter excepcional i amb l’autorització prèvia de la Intervenció General, també es poden finançar amb càrrec als romanents de tresoreria de l’exercici anterior que no hagin estat aplicats al pressupost de l’exercici, ni retinguts segons l’article 12.

5. La necessitat de compensació o finançament a què fa referència l’apartat 4 no és aplicable en els casos d’incorporacions de romanents de crèdits finançats a càrrec de fons finalistes efectivament ingressats. En aquests casos n’hi ha prou amb l’acreditació de l’ingrés.

Article 10

Competències específiques en matèria de modificacions pressupostàries

1. Correspon al Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Coneixement, autoritzar, amb les úniques limitacions que estableix l’article 6.1, les modificacions de crèdit següents:

a) Transferències de crèdit entre diverses seccions del pressupost de la Generalitat d’un import igual o superior a 30.000 euros.

b) Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses corrents amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses de capital o financeres d’un import igual o superior a 30.000 euros.

c) Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses no financeres amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses financeres.

d) Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses de personal amb càrrec a disminucions de crèdit de qualsevol altre capítol.

e) Transferències de crèdit que afectin els crèdits destinats a despeses de personal que comportin increments de plantilla.

f) Transferències de crèdit que minorin crèdits per transferències o aportacions nominatives entre els pressupostos de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic o entre els pressupostos d’aquestes mateixes entitats.

g) Generacions de crèdit que compleixin simultàniament les condicions regulades pels articles 7.3 i 19.2.

2. Correspon al conseller o consellera d’Economia i Coneixement autoritzar l’habilitació de crèdits, les incorporacions de crèdit i, sempre que no corresponguin al Govern, les generacions, les ampliacions i, amb les úniques limitacions que estableix l’article 6.1, les transferències de crèdit següents:

a) Transferències de crèdit entre diverses polítiques dins una mateixa secció o entitat.

b) Transferències de crèdit entre els crèdits consignats en els diversos departaments i la secció “Despeses de diversos departaments”, servei 03, per a finançar l’adquisició, la contractació i la gestió centralitzades de béns i serveis i les despeses d’assegurances.

c) Transferències de crèdit que augmentin els crèdits que l’article 3.1.b esmenta com a excepcions o minorin els crèdits que l’article 3.1.d esmenta com a excepcions.

d) Transferències de crèdit que minorin qualsevol dels articles del capítol 1.

e) Transferències entre crèdits incorporats com a conseqüència de romanents d’exercicis anteriors i transferències entre crèdits finançats amb ingressos finalistes o afectats, en els termes que estableix l’article 6.1.c i e.

f) Transferències de crèdit entre diverses seccions del pressupost de la Generalitat d’un import inferior a 30.000 euros.

g) Transferències de crèdit que augmentin crèdits de despeses corrents amb càrrec a disminucions de crèdits de despeses de capital o financeres d’un import inferior a 30.000 euros.

3. Correspon als titulars dels departaments i als presidents, als directors o als càrrecs assimilats de les entitats autònomes, del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut i de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials autoritzar l’habilitació de partides pressupostàries sense dotació de crèdit específica i les transferències entre diversos crèdits d’una mateixa política, amb les úniques limitacions que estableix l’article 6.1, sempre que no corresponguin al Govern o al conseller o consellera d’Economia i Coneixement. Aquestes modificacions pressupostàries no poden augmentar els crèdits que l’article 3.1.b esmenta com a excepcions, ni poden minorar els crèdits que l’article 3.1.d esmenta com a excepcions, ni poden afectar els crèdits destinats a despeses de personal.

4. Les intervencions delegades en els departaments, en el Servei Català de la Salut, en l’Institut Català de la Salut, en l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i en les entitats autònomes administratives han d’informar, abans que s’autoritzin les propostes de modificacions de crèdit, sobre els punts següents:

a) El compliment de les limitacions aplicables en cada supòsit.

b) La suficiència dels crèdits pressupostaris que es pretén minorar.

c) El compliment de l’article 4.

d) Qualsevol altre aspecte que derivi de la legislació aplicable.

Article 11

Retencions de saldos pressupostaris

El Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Coneixement, i segons l’execució de l’estat d’ingressos o de despeses, ha d’acordar la retenció de saldos pressupostaris corresponents a crèdits no vinculats a ingressos afectats de les entitats a què fa referència l’article 5, i també qualsevol altra mesura que consideri adequada per a complir l’objectiu d’estabilitat pressupostària.

Article 12

Crèdits per a transferències o aportacions a favor de les entitats autònomes administratives i altres entitats del sector públic

1. L’import dels crèdits pressupostaris destinats a transferències i aportacions a favor de les entitats que, d’acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC 95), es classifiquen com a Administració pública de la Generalitat s’ha d’ajustar de manera que el 31 de desembre la liquidació dels pressupostos no financers d’aquestes entitats sigui equilibrada d’acord amb els criteris d’ajust del SEC 95.

2. Les aportacions de capital a favor de les entitats en què la Generalitat participa majoritàriament, de manera directa o indirecta, en llur finançament o en la designació de la majoria de representants amb dret a vot de llurs òrgans de govern, o a favor de les entitats que, sense complir aquestes condicions, es classifiquen com a Administració pública de la Generalitat d’acord amb el SEC 95, es poden aplicar excepcionalment a la compensació de pèrdues d’exercicis anteriors, amb l’acord previ del Govern.

3. Les transferències corrents a favor de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2 tenen per objecte finançar les despeses d’explotació en la mesura necessària per a equilibrar el compte de pèrdues i guanys, llevat de les dotacions per amortitzacions, provisions, deterioraments, variacions d’existències i baixes de l’immobilitzat.

4. En el cas que el 31 de desembre de 2011 les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2 tinguessin un romanent de tresoreria derivat d’un excés d’ingressos cedits, transferències o aportacions de la Generalitat o de les entitats del seu sector públic no obtingudes en concurrència, el Departament d’Economia i Coneixement ha d’efectuar una retenció de les aportacions i transferències que els departaments als quals estan adscrites les entitats afectades tenen previst atorgar el 2012, per l’import que determini la Intervenció General, llevat que per llei, contracte programa o per altres acords del Govern s’hagi establert que han de tenir una altra destinació. Si les entitats reben transferències i aportacions de diferents departaments, ja sigui directament o per mitjà d’altres entitats que en depenen, la retenció s’ha de distribuir entre els departaments afectats en proporció a l’import de les transferències i aportacions efectuades el 2011.

Article 13

Comptabilització de les transferències internes

1. Les transferències i altres aportacions de fons entre l’Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic, i també entre aquestes entitats –sempre que estiguin integrades en el sistema corporatiu de centralització de tresoreria (cash-pooling) i que no responguin al pagament de preus o tarifes per contraprestacions individualitzables–, es comptabilitzen d’acord amb l’execució real de les despeses finançades que es deriva de l’activitat de cada entitat. En aquest sentit, amb caràcter general s’han de comptabilitzar per dotzenes parts de llur import pressupostat no abans del primer dia laborable de cada mes. Tanmateix, en el cas que el calendari d’execució real de les despeses finançades de l’entitat requereixi una periodificació diferent a l’esmentada, es poden comptabilitzar d’acord amb aquest calendari, amb l’informe favorable previ de la Intervenció Delegada.

2. En el cas de les transferències i altres aportacions de fons entre l’Administració de la Generalitat i les entitats a què fa referència l’article 1.1.b i c, i també entre aquestes entitats, s’ha de comptabilitzar de manera simultània l’obligació en el pressupost amb càrrec al qual es fa la despesa i el reconeixement del dret en el pressupost que rep l’ingrés.

Article 14

Fons de contingència

1. El Fons de contingència s’ha de destinar, si escau, a atendre necessitats inajornables de caràcter no discrecional que no s’hagin previst en el pressupost aprovat inicialment i que puguin sorgir al llarg de l’exercici.

2. Perquè la dotació inclosa anualment en el Fons de contingència es pugui aplicar, cal que ho aprovi el Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Coneixement. L’aplicació s’ha de fer per mitjà de transferències de crèdit a favor de la secció competent per raó de la matèria.

3. El romanent de crèdit que hi pugui haver al final de cada exercici anual en el Fons de contingència no es pot incorporar a exercicis posteriors.

4. S’autoritza el Departament d’Economia i Coneixement perquè, a proposta del Departament de Salut i en el marc del compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària fixat per a l’exercici del 2012, pugui destinar el romanent existent al final de l’exercici en el Fons de contingència a reduir el saldo de propostes de despesa pendent d’imputació pressupostària (PPI) registrades, mitjançant les transferències corresponents al Departament de Salut i al Servei Català de la Salut.

Títol II

Normes sobre gestió pressupostària i despesa pública

Article 15

Execució anticipada d’inversions

1. Amb l’objectiu de permetre l’execució anticipada d’inversions en infraestructures i equipaments que estiguin inclosos en la programació dels respectius plans sectorials d’inversions vigents aprovats pel Govern, aquest, a proposta conjunta del Departament d’Economia i Coneixement i del departament competent per raó de la matèria, pot autoritzar la signatura de convenis amb ens locals o amb altres entitats gestores dels serveis interessats en l’execució anticipada de les inversions esmentades.

2. Les inversions a què fa referència l’apartat 1 han d’ésser finançades i executades, sota la supervisió de la Generalitat, pels ens locals o per les entitats afectades. L’import d’aquestes inversions, a més, ha d’ésser reintegrat totalment o en part per la Generalitat, amb càrrec a les dotacions que s’aprovin per a cada exercici pressupostari per al departament o l’entitat competent en la matèria.

3. L’autorització dels convenis a què fa referència l’apartat 1 requereix la tramitació prèvia o simultània d’una autorització de despeses pluriennals, en la qual s’han de concretar els imports màxims per a cada anualitat que es comprometen amb càrrec als futurs pressupostos de la Generalitat o de les seves entitats.

Article 16

Pressupostos de les universitats públiques

1. Les universitats públiques han d’elaborar, aprovar i executar llurs pressupostos en una situació d’equilibri pressupostari, tant en conjunt com respecte dels ingressos i les despeses no financers. Aquest precepte també és aplicable a les entitats dependents de les universitats públiques que han estat classificades dins el sector Administració pública de la Generalitat d’acord amb els criteris del SEC 95.

2. En el cas que una universitat pública liquidi el seu pressupost amb un romanent de tresoreria genèric negatiu, ha d’elaborar un pla d’estabilització pressupostària que determini les polítiques d’ingressos i despeses que aplicarà la universitat, amb la finalitat de corregir la situació d’incompliment d’equilibri pressupostari, en el termini que estableixi el departament competent en matèria d’universitats. Aquest pla d’estabilització pressupostària ha d’ésser aprovat pel Consell Social i s’ha de presentar al departament competent en matèria d’universitats en el termini de dos mesos a comptar de l’aprovació de la liquidació del pressupost en què s’hagi produït el romanent genèric negatiu.

Article 17

Limitació de l’augment de la despesa

1. Durant l’exercici del 2012, el Govern i tots els titulars de centres de despesa estan obligats a no prendre cap iniciativa legislativa o administrativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no proposen, alhora, els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa amb l’especificació pressupostària corresponent. Les resolucions i els acords que s’adoptin en incompliment d’aquest precepte són nuls de ple dret.

2. El pla anual de control a què fa referència l’article 71 del text refós aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, que és aprovat pel conseller o consellera d’Economia i Coneixement a proposta de la Intervenció General, ha d’incloure les activitats de seguiment de les prescripcions contingudes en l’apartat 1 amb relació a tots els departaments i el sector públic que en depengui o hi estigui vinculat.

3. La Intervenció General ha d’informar trimestralment sobre les possibles incidències detectades amb relació a les obligacions que estableix aquest article. Amb independència d’això, en qualsevol moment, els òrgans fiscalitzadors que, en exercici de llurs competències, tinguin coneixement de l’adopció d’iniciatives que incompleixin el que estableix aquest article, ho han de fer saber al Departament d’Economia i Coneixement, el qual ha d’exigir responsabilitats als titulars dels centres de despesa que incorrin en l’incompliment.

4. Durant l’exercici del 2012, el Govern està obligat a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa que comporti creixement de la despesa pública pressupostada, si no es proposen, alhora, els recursos addicionals necessaris.

Article 18

Compromisos de despesa d’exercicis anteriors

1. Les obligacions en vigor el 31 de desembre de 2011 corresponents a despeses efectuades degudament per la Generalitat, per les entitats autònomes administratives, pel Servei Català de la Salut, per l’Institut Català de la Salut o per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials que no s’hagin pogut reconèixer amb càrrec als crèdits del pressupost per al 2011 es poden aplicar als crèdits del pressupost vigent.

2. El Departament d’Economia i Coneixement, a proposta del departament o de l’entitat afectats i amb l’informe previ de la Intervenció Delegada, ha de determinar els crèdits amb càrrec als quals s’ha d’imputar el pagament de les obligacions a què fa referència l’apartat 1, que han d’ésser els adequats a la naturalesa i la finalitat de la despesa, d’acord amb l’estructura pressupostària vigent.

Article 19

Despeses afectades a ingressos finalistes

1. En les despeses que es financen amb càrrec a ingressos finalistes, tant si es tracta d’ingressos previstos en el pressupost inicial com si són ingressos addicionals no previstos que han generat crèdit, d’acord amb el que estableix l’article 7.3, no es poden ordenar pagaments fins que no s’hagi produït efectivament l’ingrés en la tresoreria corresponent.

2. Excepcionalment, en els casos de despeses finançades per altres administracions o entitats públiques, i sempre que s’acrediti documentalment el compromís de finançament de l’Administració o l’entitat que hagi d’aportar els fons, es poden ordenar pagaments sense que s’hagi produït efectivament l’ingrés, en els casos següents:

a) Si són necessaris per a atendre les despeses de personal.

b) Si corresponen a subvencions periòdiques que tenen per finalitat prestacions de caràcter personal o social.

c) Si corresponen a programes dels quals es rep el finançament, per mitjà d’un reemborsament, amb la justificació de les despeses efectivament produïdes.

d) Altres supòsits, degudament justificats, que autoritzi el Govern amb l’informe previ del Departament d’Economia i Coneixement.

Article 20

Recurrència de despeses en exercicis futurs

La tramitació de qualsevol disposició que impliqui recurrència de despeses en exercicis futurs, incloses les despeses de personal, ha d’incloure necessàriament un estudi d’impacte pressupostari. El Departament d’Economia i Coneixement pot establir normes i criteris per a elaborar l’estudi esmentat.

Article 21

Compromisos de despeses amb càrrec a pressupostos futurs

1. Els compromisos de despesa pluriennal que s’adquireixin d’acord amb el que disposa el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, s’han d’ajustar als criteris, els procediments i els límits establerts pel Govern.

2. Tots els compromisos de despeses amb càrrec a pressupostos futurs resten condicionats a les disponibilitats pressupostàries dels exercicis afectats.

Article 22

Identificació i seguiment pressupostari dels projectes d’inversió

Els projectes de despesa d’inversió de la Generalitat i de totes les entitats incloses als seus pressupostos s’identifiquen amb els codis de projecte que figuren en l’Annex d’inversions reals. La programació i l’execució al llarg de l’exercici de nous projectes no identificats en l’Annex d’inversions reals requereix l’assignació prèvia del codi de projecte corresponent, d’acord amb les normes del Departament d’Economia i Coneixement. El seguiment de l’execució dels projectes es fa mitjançant la identificació dels codis de projecte en la comptabilització de despeses en el sistema corporatiu d’informació economicofinancera. Les entitats que no utilitzen el sistema corporatiu d’informació economicofinancera han d’efectuar un seguiment permanent de l’execució de llurs projectes d’inversió i l’han de trametre al Departament d’Economia i Coneixement amb la mateixa periodicitat que la informació periòdica de seguiment pressupostari i d’acord amb els formats que la Intervenció General determini.

Article 23

Mòduls econòmics dels centres educatius privats concertats

1. D’acord amb el que estableixen l’article 117 i la disposició addicional vint-i-setena de la Llei orgànica 2/2006, del 3 de maig, d’educació, i l’article 205.8 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, s’aproven els mòduls econòmics dels centres privats concertats corresponents a les despeses de personal i les despeses de funcionament per a l’any 2012, amb els imports que consten a l’annex d’aquesta llei.

2. Les retribucions del personal dels centres privats concertats abonades mitjançant el pagament delegat es fixen anualment d’acord amb el principi d’analogia retributiva del professorat que imparteix ensenyaments concertats amb el personal funcionari docent no universitari, recollit als acords signats el 4 de maig i el 9 de juliol de 2001 amb les organitzacions patronals i sindicals representatives del sector.

Títol III

Despeses de personal

Capítol I

Retribucions del personal

Article 24

Àmbit d’aplicació de les normes sobre despeses de personal

Les disposicions incloses en aquest títol s’apliquen a tot el personal al servei de:

a) L’Administració de la Generalitat.

b) El Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.

c) Les entitats autònomes de caràcter administratiu.

d) Les entitats autònomes de caràcter comercial o financer.

e) Les entitats de dret públic.

f) Les societats mercantils amb participació total o majoritària de la Generalitat.

g) Els consorcis amb participació majoritària de la Generalitat.

h) Les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat.

i) Les universitats públiques.

Article 25

Retribucions del personal no sotmès a la legislació laboral

1. Les retribucions íntegres del personal en actiu no sotmès a la legislació laboral, exclosos els alts càrrecs i altre personal directiu a què fa referència l’article 29, en l’exercici del 2012 no experimenten cap increment respecte de les fixades per a l’exercici del 2011.

2. El que estableix l’apartat 1 s’entén sens perjudici de l’adequació de les retribucions complementàries, si cal, per a assegurar que les retribucions assignades a cada lloc de treball mantenen una relació adequada amb el contingut d’especial dificultat tècnica, de dedicació, de responsabilitat, de perillositat o de penositat, amb l’informe favorable del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d’Economia i Coneixement.

3. Les retribucions que tenen caràcter d’absorbibles, la indemnització per residència i les indemnitzacions per raó de serveis es regeixen per llur normativa específica i pel que disposa aquesta llei, i no experimenten cap increment respecte de les fixades per a l’exercici del 2011.

Article 26

Retribucions del personal funcionari

1. Les retribucions que han de percebre els funcionaris el 2012, d’acord amb el sistema retributiu que estableix el text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, són les següents:

a) El sou i els triennis, segons el grup o subgrup en què es classifiquen els cossos i les escales a què pertanyen els funcionaris, d’acord amb les equivalències establertes per la Llei de l’Estat 7/2007, del 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, pels imports següents referits a dotze mensualitats:

 

Grup (Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre) Grup/subgrup equivalent (Llei de l’Estat 7/2007, del 12 d’abril) Sou (euros) Triennis (euros)
A A1 13.308,60 511,80
B A2 11.507,76 417,24
- B 10.059,24 366,24
C C1 8.640,24 315,72
D C2 7.191,00 214,80
E Agrupacions professionals 6.581,64 161,64

b) Les pagues extraordinàries, que són dues l’any i s’acrediten els mesos de juny i desembre. Cada paga extraordinària ha d’estar composta per l’import d’una mensualitat del complement de destinació que es percebi, més les quanties següents en concepte de sou i triennis:

Grup (Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre) Grup/subgrup equivalent (Llei de l’Estat 7/2007, del 12 d’abril) Sou (euros) Triennis (euros)
A A1 684,36 26,31
B A2 699,38 25,35
- B 724,50 26,38
C C1 622,30 22,73
D C2 593,79 17,73
E Agrupacions professionals 548,47 13,47

c) El complement de destinació, corresponent a cadascun dels nivells dels llocs de treball, que té els imports següents, referits a dotze mensualitats:

Nivell Euros
30 11.625,00
29 10.427,16
28 9.988,80
27 9.550,20
26 8.378,40
25 7.433,64
24 6.995,04
23 6.556,92
22 6.118,08
21 5.680,20
20 5.276,40
19 5.007,00
18 4.737,48
17 4.467,96
16 4.199,16
15 3.929,28
14 3.660,12
13 3.390,36
12 3.120,84
11 2.851,44
10 2.582,28
9 2.447,64
8 2.312,52
7 2.178,00
6 2.043,24
5 1.908,48
4 1.706,52
3 1.505,04
2 1.302,84
1 1.101,00

d) El complement específic assignat al lloc de treball que es desenvolupi, que no experimenta cap increment respecte de l’import mensual vigent el 31 de desembre de 2011. Aquest complement es percep en dotze mensualitats ordinàries i dues d’addicionals els mesos de juny i desembre, sens perjudici del que disposa l’article 34.

e) El complement de productivitat, que durant l’exercici del 2012 no es percep, sens perjudici del que estableix l’apartat 3.

f) Les gratificacions per serveis extraordinaris, que ha de concedir cada departament o organisme autònom, dins els crèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestes gratificacions tenen caràcter excepcional. Només poden ésser reconegudes per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball i no poden tenir, en cap cas, una quantia fixa ni ésser de guany periòdic.

g) Els complements personals transitoris, que durant l’any 2012 s’absorbeixen d’acord amb les normes següents:

Primera. El complement personal transitori absorbeix el 100% de qualsevol altra millora retributiva, incloses les millores derivades de canvis de llocs de treball.

Segona. En el cas que el canvi de lloc de treball determini una minva de les retribucions, es manté el complement personal transitori, al qual s’ha d’imputar qualsevol millora retributiva.

Tercera. Els triennis, les gratificacions per serveis extraordinaris i el complement de productivitat no compten a l’efecte de l’absorció del complement personal transitori.

2. Els funcionaris interins inclosos en l’àmbit d’aplicació del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 perceben el 100% de les retribucions bàsiques corresponents al grup o subgrup de classificació del cos o escala en què hagin estat nomenats i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupen, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari o funcionària de carrera.

3. El personal estatutari dels serveis de salut inclòs a l’àmbit d’aplicació del Reial decret llei 3/1987, de l’11 de setembre, sobre retribucions del personal estatutari de l’Institut Nacional de la Salut, d’acord amb el que estableix la Llei de l’Estat 55/2003, del 16 de desembre, de l’estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, percep les retribucions segons el que estableix l’apartat 1 d’aquest article, a més dels complements de carrera i d’atenció continuada, els quals no experimenten cap increment respecte de l’exercici del 2011. Durant l’exercici del 2012 el personal estatutari de l’Institut Català de la Salut percep el 50% de les retribucions fixades al II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut, en concepte de complement de productivitat variable.

4. El personal contractat administratiu comprès en la disposició transitòria tercera del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, fins que no conclogui el procés d’extinció que regula el mateix text refós, percep el 100% de les retribucions bàsiques del cos en el qual ocupa la plaça i el 100% de les retribucions complementàries que corresponen al lloc de treball que ocupa, excloent-ne els complements vinculats a la condició de funcionari o funcionària de carrera.

5. Les retribucions de la resta de personal funcionari i estatutari al qual no són aplicables els règims retributius establerts per aquest article no experimenten cap increment respecte de les de l’exercici del 2011.

Article 27

Acreditació de retribucions

1. Al personal no laboral al servei de l’Administració de la Generalitat inclòs en l’àmbit d’aplicació del text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/1997 li són aplicables les normes en matèria retributiva següents:

a) Les retribucions bàsiques i complementàries que s’acreditin amb caràcter fix i periodicitat mensual s’han de fer efectives per mensualitats completes, i d’acord amb la situació dels funcionaris referida al primer dia hàbil del mes que correspongui. Només s’han de liquidar per dies en els casos següents:

Primer. En el mes de la presa de possessió de la primera destinació en un cos o escala, en el reingrés al servei actiu i en el d’incorporació per acabament de llicència sense dret a retribució.

Segon. En el mes d’inici de llicències sense dret a retribució.

Tercer. En el mes en què es produeixi un canvi de lloc de treball que comporti una adscripció a una administració pública diferent de l’Administració de la Generalitat, encara que no impliqui cap canvi de situació administrativa.

Quart. En el mes de cessament en el servei actiu, inclòs el derivat d’un canvi de cos o d’escala. No obstant això, si el motiu del cessament és la mort, la jubilació o el retir del funcionari o funcionària inclòs en el règim de classes passives de l’Estat o qualsevol altre règim de pensions públiques que s’acrediten per mensualitats completes des del primer dia del mes següent del naixement del dret, la liquidació de les retribucions no s’ha d’efectuar pels dies de servei actiu, sinó comptant el mes complet en el qual s’ha produït el fet causant del cessament.

b) Les pagues extraordinàries s’han d’acreditar els mesos de juny i desembre i, d’acord amb la situació i els drets del funcionari o funcionària, els dies 1 de juny i 1 de desembre, excepte en els supòsits següents:

Primer. Si el temps de serveis prestats és inferior a tot el període corresponent a una paga extraordinària, aquesta paga s’ha d’abonar proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats. Si s’ha fet jornada de treball reduïda durant els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny o desembre, l’import de la paga extraordinària ha de tenir la reducció corresponent.

Segon. En el cas de funcionaris en servei actiu amb llicència sense dret a retribució, la paga extraordinària s’ha d’acreditar els mesos de juny i desembre, però amb la quantia proporcional al temps de serveis prestats en el període corresponent a cadascuna de les pagues.

Tercer. Si es produeix un canvi de lloc de treball que comporta una adscripció a una administració pública diferent de l’Administració de la Generalitat, encara que no impliqui un canvi de situació administrativa, la paga extraordinària s’ha d’acreditar el mes en què es fa el canvi.

Quart. Si es produeix cessament en el servei actiu, inclòs el derivat d’un canvi de cos o d’escala, la paga extraordinària s’ha d’acreditar el dia del cessament amb referència a la situació i els drets del funcionari o funcionària en aquella data, però proporcionalment al temps de serveis efectivament prestats.

Cinquè. Si es produeix cessament del servei actiu per jubilació, per mort o per retir i es compleixen les circumstàncies que especifica l’apartat quart de la lletra a, pel que fa a la paga extraordinària no s’han de comptar els dies de servei actiu, sinó el mes complet.

c) El període corresponent a cadascuna de les pagues extraordinàries comprèn els sis mesos immediatament anteriors als mesos de juny i desembre. Si el temps de serveis efectivament prestats és inferior a sis mesos, els períodes, a l’efecte de liquidació, resten establerts de la manera següent:

Primer. Paga extraordinària de juny: període des de l’1 de desembre fins al 31 de maig immediatament anterior.

Segon. Paga extraordinària de desembre: període des de l’1 de juny fins al 30 de novembre immediatament anterior.

d) Els funcionaris de carrera que canvien de lloc de treball dins el mateix cos o escala tenen dret, durant el termini de presa de possessió, a totes les retribucions de caràcter fix o mensual. Aquestes retribucions s’han de fer efectives per mensualitats completes, d’acord amb la situació dels funcionaris, el primer dia del mes que correspongui, i s’han de seguir les directrius següents:

Primera. Si el termini per a la presa de possessió venç dins el mateix mes del cessament, la dependència en què el funcionari o funcionària cessa s’ha de fer càrrec de tota la mensualitat. A partir del primer dia del mes següent, la dependència a què hagi estat destinat s’ha de fer càrrec de la retribució, d’acord amb la situació i els drets que té el funcionari o funcionària el primer dia del mes que correspongui.

Segona. Si el termini per a la presa de possessió comprèn dates de dos mesos diferents, la dependència en què el funcionari o funcionària cessa s’ha de fer càrrec de les retribucions fins al final del mes del cessament. La dependència a què va destinat s’ha de fer càrrec de la retribució a partir del dia 1 del mes següent, independentment que el funcionari o funcionària hagi exhaurit o no el termini de presa de possessió, però d’acord amb la situació i els drets que té el primer dia del mes que correspongui.

2. El càlcul de les retribucions que s’hagin de liquidar normativament per dies s’ha d’efectuar tenint en compte el nombre de dies naturals del mes corresponent.

3. Les referències d’aquesta llei relatives a retribucions s’entenen fetes a retribucions íntegres.

4. Les retribucions bàsiques i complementàries del personal que, d’acord amb les directrius que el Govern estableix en aquesta matèria, sol·liciti una reducció de la jornada de treball s’han de reduir en la mateixa proporció del temps de jornada.

Article 28

Retribucions del personal laboral

1. Per a l’exercici del 2012, la massa salarial del personal laboral, exclòs el personal laboral amb contracte d’alta direcció i altre personal laboral amb funcions directives a què fa referència l’article 29, no experimenta cap increment respecte de la de l’exercici del 2011, en termes d’homogeneïtat per als dos períodes objecte de comparació, tant pel que fa a efectius de personal i antiguitat com al règim de treball, jornada, hores extraordinàries i altres condicions laborals. Durant l’exercici del 2012, no es reconeixen retribucions vinculades a la productivitat o conceptes anàlegs.

2. S’entén per massa salarial, a l’efecte del que estableix l’apartat 1, el conjunt de crèdits aprovats destinats a retribucions i a despeses d’acció social. La massa salarial no inclou en cap cas:

a) Prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social.

b) Cotitzacions a la Seguretat Social a càrrec de l’empresa.

c) Indemnitzacions per trasllats, suspensions i acomiadaments.

d) Indemnitzacions per despeses efectuades pel treballador o treballadora.

3. Per a determinar o modificar les condicions retributives del personal laboral dels ens a què fa referència l’article 24, llevat de les universitats públiques, cal l’informe favorable conjunt del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d’Economia i Coneixement, d’acord amb els criteris següents:

a) Es considera determinació o modificació de les condicions retributives la signatura de convenis col·lectius; les revisions, les adhesions o les extensions d’aquests convenis; l’aplicació dels pactes de millores que modifiquin les condicions del personal laboral, i la fixació de retribucions mitjançant un contracte individual, si no són regulades amb un conveni col·lectiu.

b) A l’efecte de l’emissió de l’informe corresponent, els departaments, les entitats autònomes i les altres entitats del sector públic han de trametre el projecte de pacte o millora del conveni, la proposta individual o el projecte de conveni, abans que sigui signat, acompanyat d’una memòria amb la valoració de tots els aspectes econòmics i de llur incidència en exercicis futurs.

c) En el cas de les entitats enumerades per l’article 24.a, b, c i d, l’informe a què fa referència aquest apartat ha d’ésser elaborat pel departament competent en matèria de funció pública i pel Departament d’Economia i Coneixement, en el termini de quinze dies des de la recepció de la proposta o el projecte.

d) Quan afecti personal al servei de les entitats enumerades per l’article 24.e, f, g i h, l’informe a què fa referència aquest apartat ha d’ésser emès d’acord amb el procediment i l’abast que determini la Comissió de Retribucions i Despeses de Personal, del Consell per a l’Impuls i l’Ordenació de la Reforma de l’Administració.

4. Les retribucions, si no són regulades per un conveni col·lectiu, es poden establir mitjançant un contracte individual, d’acord amb els criteris que pugui acordar el Govern.

5. Són nuls de ple dret els acords adoptats en matèria de retribucions del personal laboral amb omissió del tràmit d’informe o en contra d’un informe desfavorable, i també els pactes que impliquin creixements salarials per a exercicis successius contraris al que determinin les futures lleis de pressupostos.

Article 29

Retribucions dels alts càrrecs del Govern i altre personal directiu

1. En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i de totes les seves entitats dependents, les retribucions per a l’exercici del 2012 dels alts càrrecs i personal assimilat, del personal laboral d’alta direcció o de qualsevol classe de personal que, d’acord amb la normativa vigent, ocupi càrrecs amb funcions directives mitjançant un nomenament del Govern o de les persones titulars dels departaments de la Generalitat o càrrecs directius que són susceptibles d’ésser proveïts mitjançant contractes laborals d’alta direcció, amb retribucions anuals iguals o superiors a les fixades per al càrrec de director o directora general, no experimenten cap increment respecte de les vigents el 31 de desembre de 2011.

2. En l’exercici del 2012 es redueix l’import equivalent a una paga extraordinària, sens perjudici que el Govern pugui habilitar les mesures correctores en consonància amb les establertes per l’article 34.3. Addicionalment, el personal a què fa referència aquest article al qual durant l’exercici del 2011 no s’hagin reduït les retribucions anuals, en el marc de les mesures excepcionals acordades pel Govern, en l’exercici del 2012 no percebrà la paga extraordinària del mes de juny o import equivalent.

3. La retribució per antiguitat que, d’acord amb la normativa vigent, pugui correspondre al personal a què fa referència aquest article per la seva condició prèvia de funcionari o funcionària s’ha d’abonar en els termes i les quanties que siguin aplicables.

4. Per a determinar o modificar les condicions retributives del personal a què fa referència aquest article cal l’informe favorable conjunt del departament competent en matèria de funció pública i del Departament d’Economia i Coneixement, d’acord amb els criteris que estableixi el Govern a aquest efecte.

5. Sens perjudici del compliment de les normes bàsiques estatals, als òrgans de Govern i altres càrrecs unipersonals, i al personal que desenvolupi funcions directives a les universitats públiques, tinguin o no la consideració d’alt càrrec, els són aplicables els apartats 1, 2 i 3, sempre que percebin una retribució anual igual o superior a la fixada per al càrrec de director o directora general. Aquestes mesures no són aplicables als conceptes retributius que percebin, si escau, per raó de llur condició de personal docent o investigador.

Article 30

Retribucions variables en funció d’objectius

Per a l’exercici del 2012, els òrgans competents no poden reconèixer al personal directiu el dret a percebre retribucions variables en funció d’objectius.

Article 31

Pensions

1. La quantia de les pensions reconegudes pel Decret del 14 de novembre de 1978 i per la Llei 18/1984, del 20 de març, sobre el personal eventual, contractat i interí al servei de la Generalitat en el període anterior al 1939, no experimenta cap increment respecte de la vigent el 31 de desembre de 2011.

2. La percepció de les pensions a què fa referència l’apartat 1 és incompatible amb la d’altres pensions públiques si la suma d’aquestes últimes és superior a l’import màxim establert, per a cada exercici pressupostari, per la legislació estatal sobre limitació de l’import de les pensions, i només es pot percebre la quantitat que no superi aquest límit.

3. Les pensions atorgades a l’empara de la Llei 6/2003, del 22 d’abril, de l’estatut dels expresidents de la Generalitat, i de la Llei 2/1988, del 26 de febrer, sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament, en cessar, i als seus familiars, es regeixen per llur normativa específica i no experimenten cap increment respecte de les vigents el 31 de desembre de 2011.

4. Si un conseller o consellera de la Generalitat deixa el càrrec durant l’any 2012, té dret a pensió per un període màxim de divuit mesos. Tanmateix, si obté una altra retribució amb càrrec a fons públics, deixa de percebre la pensió, amb efectes des del moment que rep la nova retribució.

Article 32

Pla de pensions

En l’exercici del 2012 no es faran aportacions a plans de pensions d’ocupació o contractes d’assegurança col·lectiva que incloguin la cobertura de la contingència de jubilació.

Article 33

Acció social i ajuts per al menjar del personal

1. En l’exercici del 2012 no s’atorguen als empleats ajuts en concepte de Fons d’acció social, ni tampoc altres ajuts que tinguin la mateixa naturalesa i la mateixa finalitat, sens perjudici de la contractació de pòlisses d’assegurances per a la cobertura de contingències per accidents dels empleats. A aquest efecte, els beneficis econòmics no salarials del personal de les universitats públiques es consideren integrants del fons d’acció social de la universitat, en les modalitats d’ajuts que abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei siguin equivalents al Fons d’acció social aplicable al personal al servei de l’Administració de la Generalitat.

2. En l’exercici del 2012 no es reconeixen percepcions derivades dels sistemes d’ajuts per al menjar del personal.

Article 34

Altres mesures de reducció de la despesa de personal per al 2012

1. S’autoritza el Govern a adoptar mesures excepcionals de reducció de la despesa de personal prevista per a l’exercici del 2012 que poden afectar, preferentment i amb caràcter proporcional sobre el total de les retribucions anuals, les pagues addicionals dels conceptes que tinguin consideració de complement específic o equivalent. Aquestes mesures han de tenir un impacte equivalent sobre el personal laboral de l’Administració de la Generalitat i la resta de personal del sector públic de la Generalitat, i també sobre el personal de les universitats públiques, d’acord amb llur règim retributiu. Per al personal laboral, la distribució i l’aplicació de la reducció prevista per aquest apartat es produirà per mitjà de la negociació col·lectiva i, en cas que l’1 de maig de 2012 no s’hagi arribat a un acord de distribució, aquesta reducció s’aplicarà a les retribucions de juny i desembre.

2. Pel que fa a les entitats concertades dels àmbits educatiu i social no incloses en el sector públic de la Generalitat, es repercutirà una reducció equivalent en l’import dels crèdits dels pressupostos de la Generalitat per al 2012 corresponents al pagament delegat dels concerts educatius i als concerts o encàrrecs de gestió per la prestació de serveis socials de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials amb entitats del sector públic, i també dels crèdits per al finançament ordinari de les universitats públiques. En el marc dels acords d’analogia retributiva, a partir de l’1 de gener de 2012 la part corresponent a les retribucions del personal que presta serveis en els ensenyaments objecte de concert dels centres concertats i percebudes pel sistema de pagament delegat, experimentarà una reducció anàloga a tots els efectes per al personal funcionari docent no universitari, sense que l’import resultant sigui en còmput anual inferior al corresponent al personal públic amb condicions equivalents. A aquests efectes, s’autoritza el Govern a adequar l’import dels mòduls dels concerts educatius per a l’any 2012 corresponents a les despeses de personal.

3. Les entitats del sector públic de la Generalitat que tinguin subscrits contractes o convenis per a la prestació de serveis sanitaris amb el Servei Català de la Salut resten excloses de l’aplicació de les mesures regulades per aquest article.

4. Les mesures que el Govern acordi en aplicació de l’apartat 1 poden ésser objecte d’adequació en el cas que s’aprovi, amb caràcter bàsic per a totes les administracions públiques, una reducció de les retribucions del personal al servei del sector públic.

Capítol II

Altres disposicions en matèria de despeses de personal

Article 35

Limitació de l’augment de despeses de personal

1. En l’exercici del 2012 no es poden tramitar expedients d’ampliació de plantilla ni disposicions o expedients de creació o de reestructuració d’unitats orgàniques que comportin un increment global de la despesa de personal, llevat de les derivades del traspàs de serveis o d’un finançament finalista extern a la Generalitat.

2. El nomenament de personal interí i laboral temporal per vacant no pot superar el límit establert, amb caràcter bàsic, per la llei de pressupostos generals de l’Estat i s’ha de concentrar a atendre necessitats urgents i inajornables dels serveis públics essencials que determini el Govern.

3. El Govern pot dictar altres mesures relatives als nomenaments i les contractacions laborals temporals en supòsits de substitució, excés o acumulació de tasques i per a la realització de programes, obres o serveis determinats.

4. Les mesures limitatives establertes per aquest article no són aplicables a les despeses de personal ni a la contractació resultant de programes de foment competitius o d’altres recursos externs, en l’àmbit d’universitats i recerca.

Article 36

Contractació temporal de personal laboral

Els departaments i les entitats autònomes poden contractar temporalment personal laboral, d’acord amb la legislació vigent, per a executar obres i per a prestar serveis corresponents a alguna de les inversions incloses en el pressupost i a càrrec d’aquest.

Article 37

Oferta pública d’ocupació

1. En l’exercici del 2012 no es poden aprovar noves ofertes públiques d’ocupació, i se suspèn l’execució de les ofertes d’ocupació pública vigents la convocatòria de les quals no hagi estat publicada.

2. La resolució de les convocatòries selectives d’ofertes públiques en curs comporta el cessament de la persona que ocupa la plaça, si aquesta està ocupada de manera interina. En aquest darrer cas, el cessament s’ha de produir quan el nou funcionari o funcionària pren possessió de la plaça, i en cap cas no hi pot haver un increment global del personal del cos o l’escala corresponents.

Article 38

Suspensió d’acords i pactes i inaplicació de convenis col·lectius

D’acord amb l’article 38.10 de la Llei de l’Estat 7/2007, del 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i ateses les circumstàncies econòmiques excepcionals que comporten la necessitat de redimensionar la despesa pública, resten suspesos parcialment tots els acords i pactes sindicals signats en l’àmbit del personal funcionari i estatutari inclòs dins l’àmbit d’aplicació de l’article 24 en els termes estrictament necessaris per a l’aplicació correcta d’aquesta llei i, així mateix, esdevenen inaplicables les clàusules contractuals o les condicions regulades pels convenis col·lectius en l’àmbit del personal laboral inclòs dins l’àmbit d’aplicació de l’article 24 que contradiguin el que disposa aquesta llei.

Títol IV

Operacions financeres i línies d’actuació del crèdit públic

Article 39

Operacions d’endeutament a llarg termini

1. Pel que fa a les operacions d’endeutament de la Generalitat:

a) S’autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Coneixement, emeti o contregui deute públic o faci ús de l’endeutament amb terminis de reemborsament superiors a un any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l’interior com a l’exterior, amb la limitació que el saldo de deute viu el 31 de desembre de 2012 no superi el saldo corresponent autoritzat el 31 de desembre de 2011 en més de 3.298.815.949,10 euros.

b) L’endeutament de la Generalitat autoritzat per la lletra a es pot augmentar amb la finalitat d’amortitzar l’endeutament de les entitats públiques que es classifiquen en el sector d’administracions públiques, d’acord amb les normes del SEC 95, pel mateix import que s’amortitzi, per a optimar la càrrega financera global.

c) L’endeutament de la Generalitat autoritzat per la lletra a també es pot augmentar amb la finalitat de refinançar o substituir les operacions d’endeutament amb un termini de reemborsament igual o inferior a un any. L’import màxim que es pot refinançar o substituir no pot ésser superior al deute viu existent en la modalitat de reemborsament igual o inferior a un any el 31 de desembre de 2011.

d) S’autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Coneixement, modifiqui, refinanci i substitueixi les operacions d’endeutament de la Generalitat i de les seves entitats i empreses públiques, per a obtenir un cost menor de la càrrega financera, prevenir els possibles efectes negatius derivats de fluctuacions en les condicions de mercat o dotar el deute en circulació de més liquiditat o d’una estructura millor.

e) En el cas de modificació, refinançament o substitució d’operacions de les entitats o les empreses públiques, amb aval de la Generalitat o sense, s’autoritza el Govern perquè atorgui l’aval de la Generalitat a les operacions resultants de les modificacions, el refinançament o la substitució que es produeixin.

2. Pel que fa a les operacions d’endeutament de les altres entitats del sector públic:

a) S’autoritza les entitats del sector públic de la Generalitat següents a fer ús, durant el 2012, de l’endeutament amb termini de reemborsament superior a un any, en qualsevol modalitat, per a finançar les respectives operacions de capital, amb la limitació que el saldo de deute viu a termini de reemborsament superior a un any el 31 de desembre de 2012 no superi els límits que indica la taula següent:

Entitat Límit màxim (euros)
Institut Català de Finances (ICF) 6.000.000.000,00
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 607.774.559,94
Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) 300.000,00
Reg Sistema Segarra-Garrigues, SA (REGSEGA) 180.000.000,00
TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA 125.713.207,13

b) Les entitats que, d’acord amb les normes del SEC 95, hagin estat classificades en el sector Administració pública de la Generalitat no poden formalitzar operacions que comportin un increment d’endeutament respecte del que tenien autoritzat el 31 de desembre de 2011, llevat del que autoritza explícitament la lletra a.

c) S’autoritza la resta d’entitats de dret públic i de societats mercantils participades totalment per la Generalitat a fer ús, durant el 2012, de l’endeutament amb termini de reemborsament superior a un any, en qualsevol modalitat, per a finançar les respectives operacions de capital, amb la limitació que el saldo de deute viu a termini de reemborsament superior a un any el 31 de desembre de 2012 no superi el saldo de deute autoritzat el 31 de desembre de 2011.

3. L’efectivitat de l’autorització d’endeutament de les entitats a què fa referència l’apartat 2 resta condicionada a l’aprovació del corresponent acord del Govern, el qual ha de fixar les característiques de les operacions d’endeutament, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Coneixement. En qualsevol cas, les entitats afectades no poden contreure obligacions de despesa amb càrrec a les dites operacions sense l’aprovació de l’esmentat acord del Govern.

4. Abans que el Govern fixi les característiques de les operacions d’endeutament en els termes de l’apartat 3, la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor ha d’establir les negociacions de les diverses operacions financeres autoritzades a favor de les entitats del sector públic, llevat de les de caràcter financer i llurs entitats participades. A aquest efecte, la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor ha de dictar les instruccions pertinents. Sens perjudici del que determina aquest apartat, la direcció general esmentada pot encarregar aquestes funcions, en els termes que estableixi, a les entitats públiques de la Generalitat que siguin capçalera d’un grup, respecte de llurs empreses participades.

5. El Govern, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Coneixement, pot establir les actuacions que s’han de dur a terme, en el curs de l’exercici del 2012, encaminades a cobrir el tipus d’interès i el tipus de canvi de les operacions d’endeutament existents abans o concertades a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, mitjançant la utilització dels diversos instruments financers de cobertura de risc que hi ha en els mercats o bé d’instruments similars o accessoris que permetin minimitzar el risc de contrapartida, incloses les actuacions que comportin la formació de contragaranties recíproques. La contractació de les operacions concretes, dins aquest marc, correspon al conseller o consellera d’Economia i Coneixement, que pot delegar aquesta facultat en la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor.

6. Els límits que estableix aquest article resten revisats i augmentats pels imports que es derivin dels programes vigents o que s’aprovin en aplicació de la normativa d’estabilitat pressupostària, i també pels imports que es puguin concertar amb l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per a finançar pagaments a proveïdors que no s’hagin pogut atendre, en virtut dels acords presos pel Consell de Política Fiscal i Financera, per un import provisional de 6.541.000.000 d’euros. Aquest import s’ha de fixar en funció del tancament oficial de la comptabilitat el 31 de desembre de 2011.

7. Per a calcular els límits establerts per aquest article, no s’han d’incloure les operacions finançades amb préstecs i bestretes reemborsables provinents d’altres administracions públiques.

Article 40

Operacions d’endeutament a curt termini

1. El límit màxim d’endeutament viu de la Generalitat per operacions d’endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any és el 45% sobre l’estat de despeses del pressupost.

2. El conseller o consellera d’Economia i Coneixement ha de fixar les característiques de les operacions d’endeutament a què fa referència l’apartat 1.

3. El límit màxim d’endeutament viu de les entitats a què fa referència l’article 1.1.c, d, e, f, g i h per operacions d’endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any és del 20% sobre l’estat de despeses de llur pressupost. Per a formalitzar aquestes operacions, les entitats esmentades han de seguir el procediment establert per l’article 39.4 i els és aplicable el que estableix l’article 39.2.b.

4. S’autoritza l’Institut Català del Sòl perquè formalitzi operacions d’endeutament amb termini de reemborsament igual o inferior a un any per un import equivalent al 10% del total dels dipòsits líquids de les fiances que administra, en compliment de la Llei 13/1996, del 29 de juliol, del Registre i el dipòsit de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes i de modificació de la Llei 24/1991, de l’habitatge.

Article 41

Avals de la Generalitat

1. S’autoritza el Govern perquè concedeixi l’aval de la Generalitat en les operacions de crèdit formalitzades a l’empara de l’autorització concedida per l’article 39 per les entitats de dret públic i les societats mercantils participades majoritàriament per la Generalitat.

2. Els avals a què fa referència l’apartat 1 han d’ésser autoritzats pel Govern, a proposta conjunta del conseller o consellera d’Economia i Coneixement i del conseller o consellera del departament interessat per raó de la matèria, i els ha de signar el conseller o consellera d’Economia i Coneixement o l’autoritat en qui delegui expressament.

3. S’autoritza el Govern perquè concedeixi l’aval de la Generalitat en les operacions de crèdit formalitzades en exercicis anteriors per Equipaments i Edificis de Catalunya, SA i Fira 2000, SA en substitució de l’aval concedit per l’Institut Català de Finances.

Article 42

Avals de l’Institut Català de Finances

1. En l’exercici del 2012, l’Institut Català de Finances pot prestar un volum màxim d’avals per un import màxim de 2.000.000.000 d’euros.

2. De l’import indicat per l’apartat 1, se’n pot destinar fins a una quantia màxima de 350.000.000 d’euros a promoure l’activitat empresarial i l’ocupació, d’acord amb el Departament d’Empresa i Ocupació. A aquest efecte, el Departament d’Empresa i Ocupació i l’Institut Català de Finances han de formalitzar el conveni pertinent per a constituir un fons de provisions amb càrrec al pressupost del Departament d’Empresa i Ocupació.

Article 43

Informació sobre endeutaments i avals

El conseller o consellera d’Economia i Coneixement ha de trametre, trimestralment, a la Comissió d’Economia, Finances i Pressupost del Parlament una memòria explicativa sobre la concessió d’avals i préstecs fets per l’Institut Català de Finances. Aquesta memòria ha d’incloure les característiques i el volum de les operacions que s’han fet, la incidència sectorial i territorial que tenen i els resultats de la gestió.

Article 44

Operacions de cobertura de risc

S’autoritza l’Institut Català de Finances a fer operacions de cobertura de risc de tipus d’interès i crèdit de les seves operacions d’actiu, bé siguin de crèdits o d’avals, i de les seves operacions d’endeutament.

Article 45

Fons per a les indústries culturals

S’autoritza el Govern a destinar part de la dotació del Fons per a les indústries culturals, al qual fa referència l’article 35 de la Llei 6/2004, del 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004, a la participació de l’Institut Català de les Indústries Culturals en societats que puguin impulsar els sectors culturals o desenvolupar projectes culturals, d’acord amb els requisits legals vigents.

Títol V

Normes tributàries

Article 46

Cànon de l’aigua

1. Durant l’any 2012, els valors de base per volum per a usos domèstics i industrials i assimilables i el valor de cada unitat de paràmetre de contaminació del cànon de l’aigua, a l’efecte de determinar el tipus de gravamen específic d’una manera individualitzada, tenint en compte que no inclouen l’impost sobre el valor afegit, són els següents:

Concepte Import Unitat
Domèstic: consum igual o inferior a la dotació bàsica 0,4469 euros/m3
Domèstic: consum superior a la dotació bàsica 0,5056 euros/m3
Industrial general 0,1498 euros/m3
Industrial específica 0,5873 euros/m3
Matèries en suspensió 0,4537 euros/kg
Matèries oxidables 0,9076 euros/kg
Sals solubles 7,2617 euros/Sm3/cm
Matèries inhibidores 10,7650 euros/Kequitox
Nitrogen 0,6891 euros/kg
Fòsfor 1,3783 euros/kg

2. Durant l’any 2012, els valors per a determinar la quota del cànon d’aigua corresponent als establiments ramaders, tenint en compte que no inclouen l’impost sobre el valor afegit, són els següents:

Tipus d’explotació Euros/plaça
Engreix d’ànecs 0,03000
Engreix de guatlles 0,00540
Engreix de pollastres 0,03000
Engreix de galls dindi 0,05830
Engreix de perdius 0,01220
Avicultura de posta 0,06530
Pollets de recria 0,01220
Cria de boví 1,00940
Engreix de vedells 2,88090
Vaques alletants 6,72510
Boví de llet 9,60720
Vedelles de reposició 4,80700
Cabrum de reproducció 0,94520
Cabrum de reposició 0,47180
Cabrum de sacrifici 0,31830
Producció de conills 0,56690
Bestiar equí 8,39660
Oví d’engreix 0,39550
Ovelles de reproducció 1,18720
Ovelles de reposició 0,59030
Porcí d’engreix 1,10450
Producció porcina 2,30300
Porcí de transició 0,50710

El tipus de gravamen específic per a usos ramaders s’afecta d’un coeficient 0, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o en quantitat, comprovada pels serveis d’inspecció de l’administració competent.

3. Durant l’any 2012, els valors per a la determinació objectiva de la quota corresponent a usos industrials d’aigua per a la producció d’energia elèctrica, efectuats per centrals hidroelèctriques, tenint en compte que no inclouen l’impost sobre el valor afegit, són els següents:

Règim de producció d’energia elèctrica Import Unitat
Ordinari 0,00055 euros/kWh
Especial 0,00036 euros/kWh

Article 47

Tarifa d’utilització d’aigua

El tipus de la tarifa d’utilització d’aigua, regulada per la disposició addicional novena del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, per al 2012 es fixa en 0,2694 euros per metre cúbic.

Article 48

Taxes amb tipus de quantia fixa

1. Els tipus de quantia fixa de les taxes vigents de la Generalitat s’eleven, per a l’any 2012, fins a la quantitat que resulti de l’aplicació del coeficient 1,14 a la quantia de l’any 2011. Són tipus de quantia fixa els que no es determinen per un percentatge sobre la base.

2. Resten també incloses en l’àmbit de l’actualització les quotes fixes màximes i mínimes que s’estableixen en les taxes.

3. La xifra que resulta de l’aplicació de l’increment a què fa referència l’apartat 1 s’arrodoneix de la manera següent:

a) La xifra de les unitats de cèntim d’euro compreses entre l’1 i el 5 s’arrodoneixen al 5.

b) La xifra de les unitats de cèntim d’euro compreses entre el 6 i el 9 s’arrodoneixen al 0 amb l’augment d’una unitat en la xifra de les desenes de cèntim d’euro.

c) En el cas que es tracti de taxes recaptades mitjançant efectes timbrats, l’import resultant de l’aplicació de l’increment s’arrodoneix, a l’alça o a la baixa, a la xifra múltiple de 25 cèntims d’euro més propera.

4. Resten exceptuades de l’augment fixat per l’apartat 1:

a) La taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar.

b) La taxa per la venda dels impresos subministrats per l’Agència Tributària de Catalunya.

c) Les taxes les quotes de les quals siguin objecte de modificació per la Llei de mesures fiscals, financeres i administratives que acompanya aquesta Llei de pressupostos.

Títol VI

Participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat i compensacions econòmiques a favor dels ajuntaments perquè abonin retribucions a determinats càrrecs electes locals

Article 49

Participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat

La participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat és de 130.096.933,24 euros, amb la distribució següent:

a) 96.241.661,34 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.0003/711, “Fons de cooperació local de Catalunya. Ajuntaments”, s’han de distribuir entre els municipis.

b) 33.514.699,57 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.0002/711, “Fons de cooperació local de Catalunya. Consells comarcals”, s’han de distribuir entre les comarques.

c) 340.572,33 euros, consignats en la partida GO 03 D/460.0004/711, “Fons de cooperació local de Catalunya. Entitats municipals descentralitzades”, s’han de distribuir entre les entitats municipals descentralitzades.

Article 50

Participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat

1. Les participacions dels ens locals en els ingressos de l’Estat s’han de distribuir d’acord amb el que estableix la normativa aplicable.

2. Els crèdits consignats en la secció “Participació dels ens locals de Catalunya en els ingressos de l’Estat” s’han d’ajustar, quant a la quantia definitiva, al resultat de la distribució que se’n faci, d’acord amb els criteris continguts en la normativa aplicable. La Tresoreria de la Generalitat ha de dur a terme la gestió de la despesa d’aquesta secció.

Article 51

Fons de cooperació local de Catalunya, ajuntaments

1. La partida GO 03 D/460.0003/711 del pressupost del Departament de Governació i Relacions Institucionals, en concepte de participació dels municipis en els ingressos de la Generalitat, finança:

a) La participació de lliure disposició, amb un import de 92.041.661,34 euros.

b) La participació per al foment de la prestació supramunicipal de serveis, amb un import de 4.200.000 euros.

2. La participació de lliure disposició, amb un import de 92.041.661,34 euros, es distribueix de la manera següent:

a) Al municipi de Barcelona, 3.390.270,54 euros.

b) A la resta de municipis de Catalunya, 88.651.390,80 euros, que s’han de distribuir d’acord amb els criteris següents:

Primer. Atenent la població com a indicador de despesa, una quantitat per a cada municipi, calculada d’acord amb la fórmula següent:

P = 27.303,16 + (H1 x 27,30) + (H2 x 10,66) + (H3 x 8,79) + (H4 x 4,92) + (H5 x 1,44)

En la qual:

P = participació del municipi

H1 = nombre d’habitants entre 1 i 1.000

H2 = nombre d’habitants entre 1.001 i 5.000

H3 = nombre d’habitants entre 5.001 i 20.000

H4 = nombre d’habitants entre 20.001 i 80.000

H5 = nombre d’habitants pel damunt de 80.000

Segon. Atenent la major despesa associada a la plurinuclearitat, 5.545.814,48 euros distribuïts entre els municipis de menys de 50.000 habitants amb nuclis de població diferenciats fora de l’entitat capital de municipi, i de la manera següent: en proporció al nombre de nuclis de població habitats, llevat dels existents a l’entitat capital de municipi, 2.772.907,24 euros, i en proporció a la població en nuclis fora de l’entitat capital de municipi, amb un màxim de 1.000 habitants per nucli, 2.772.907,24 euros.

Tercer. Atenent la major despesa associada a la capitalitat comarcal, una quantitat fixa d’1.451.206,50 euros, dels quals 8.137,25 euros són per a cada capital i 1.125.716,50 euros es distribueixen en proporció a la població comarcal fora de la capital. Terrassa i Sabadell es distribueixen les quantitats corresponents en funció de la població que tenen.

Quart. Atenent la despesa per la gestió del territori, 2.040.979,10 euros repartits proporcionalment a la superfície de cada municipi.

3. Les dades de la població i l’estructura de nuclis són les corresponents al padró d’habitants de l’any 2010.

4. La dotació de la participació per a la prestació supramunicipal de serveis, amb un import de 4.200.000 euros, d’acord amb el que disposa l’apartat 2, s’ha de distribuir entre els municipis proporcionalment a les quantitats de lliure disposició que resultin d’aplicar els criteris que estableix el mateix apartat.

5. La Generalitat ha de transferir als ajuntaments que compleixin els requisits que estableix l’apartat 6 els imports de llur participació per al foment de la prestació supramunicipal de serveis que resultin de la distribució feta d’acord amb l’apartat 4. Aquesta participació té com a finalitat sufragar les despeses derivades de les activitats o les inversions supramunicipals, i els ajuntaments la poden destinar, totalment o en part, a una o diverses entitats supramunicipals en les quals participin, sempre que aquestes entitats tinguin la consideració d’ens locals i constin formalment inscrites en el Registre d’ens locals de Catalunya, del Departament de Governació i Relacions Institucionals.

6. Per tal de poder rebre la transferència corresponent a la prestació supramunicipal a què fa referència aquest article, els ajuntaments han de justificar la destinació de l’import atorgat durant l’anualitat anterior per aquest mateix concepte, mitjançant un certificat de la Intervenció que s’ha d’emplenar i trametre a la Direcció General d’Administració Local per mitjà de l’extranet de les administracions catalanes (EACAT). Aquest certificat ha d’aportar informació sobre la participació de l’ajuntament en l’ens supramunicipal que correspongui, sobre les actuacions concretes dutes a terme l’anualitat anterior, sobre l’import efectivament satisfet per aquestes actuacions i sobre l’ens o els ens supramunicipals formalment inscrits en el Registre d’ens locals de Catalunya del Departament de Governació i Relacions Institucionals als quals l’ajuntament ha de destinar aquesta participació.

7. En el cas que l’ajuntament no lliuri el certificat a què fa referència l’apartat 6 o que el certificat no compleixi les condicions establertes pel mateix apartat, la transferència per aquest concepte restarà retinguda fins que es lliuri d’acord amb la normativa vigent.

Article 52

Fons de cooperació local de Catalunya, consells comarcals

D’acord amb el que disposa la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran, s’estableix un percentatge de participació en els ingressos de la Generalitat a favor de la Vall d’Aran d’un 1,86% de la partida pressupostària GO 03 D/460.0002/711 del Departament de Governació i Relacions Institucionals. El 98,14% restant d’aquesta aplicació pressupostària es distribueix entre la resta de les comarques, tenint en compte que les dades de població són les referents al padró d’habitants de l’any 2010, d’acord amb els criteris següents:

a) Atenent el nombre d’habitants de la comarca:

Primer. En funció de la població, agrupada per intervals, 659.247,47 euros per a les comarques amb població superior a 75.000 habitants o una densitat de població superior a 100 habitants/km² i 625.472,47 euros en els altres casos.

Segon. En funció de la població comarcal, 2.575.500,76 euros.

Tercer. En funció de la població comarcal ponderada per la inversa de la renda comarcal, 2.575.500,76 euros.

b) Atenent el principi de solidaritat interterritorial, 1.391.471,72 euros distribuïts en proporció directa a la superfície de cada comarca i 620.679,12 euros distribuïts en funció del nombre de municipis de cada comarca, i ponderant amb el factor 2 els municipis que tenen fins a 500 habitants, amb el factor 1,5 els que tenen entre 501 i 2.000 habitants i amb el factor 1, la resta.

Article 53

Fons de cooperació local de Catalunya, entitats municipals descentralitzades

La partida GO 03 D/460.0004/711, “Fons de cooperació local de Catalunya. Entitats municipals descentralitzades”, dotada amb 340.572,33 euros, es distribueix entre les entitats municipals descentralitzades de Catalunya existents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei, de la manera següent:

a) Una quantitat fixa, d’acord amb els trams de població següents, i tenint en compte que les dades de població són les corresponents al padró d’habitants de l’any 2010:

Primer. 3.037 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població de 100 habitants o menys.

Segon. 4.978 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població d’entre 101 i 500 habitants.

Tercer. 7.828 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població d’entre 501 i 1.000 habitants.

Quart. 10.815 euros per a cada entitat municipal descentralitzada amb una població de més de 1.000 habitants.

b) La quantitat restant es distribueix en proporció al nombre d’habitants de cada entitat municipal descentralitzada.

Article 54

Tramesa de documentació

1. El lliurament de les participacions en el Fons de cooperació local de Catalunya resta condicionat al fet que els ens locals destinataris compleixin adequadament l’obligació de trametre els pressupostos, les liquidacions pressupostàries anuals i els qüestionaris estadístics homogeneïtzats d’aquestes dades al Departament de Governació i Relacions Institucionals, i els comptes anuals a la Sindicatura de Comptes, d’acord amb el que estableix la legislació sectorial.

2. El lliurament de la participació per a la prestació supramunicipal de serveis als ajuntaments resta condicionat, també, al fet que els ajuntaments compleixin adequadament l’obligació de trametre a la Direcció General d’Administració Local, per mitjà de la plataforma EACAT, els certificats de la Intervenció, d’acord amb el que disposa l’article 51.6 i 7.

Article 55

Compensacions econòmiques a favor d’ajuntaments

1. Amb càrrec a la partida pressupostària GO 03 D/460.0001/711, “A corporacions locals”, es poden atribuir fons per un import conjunt màxim de 5.000.000 d’euros als ajuntaments que compleixin els requisits que determina el Decret 69/2008, de l’1 d’abril –que la població inscrita en el padró del municipi no superi els 2.000 habitants i que la totalitat dels recursos ordinaris reconeguts i liquidats del pressupost del municipi no superi en un 75% la mitjana resultant dels pressupostos dels municipis del seu tram de població, en ambdós casos amb relació a l’anualitat del 2010–, perquè abonin retribucions a determinats càrrecs electes locals.

2. El lliurament de les compensacions econòmiques a què fa referència l’apartat 1 resta condicionat al compliment, per part dels ens beneficiaris, de l’obligació legal de trametre els pressupostos, les liquidacions pressupostàries anuals i els qüestionaris estadístics homogeneïtzats d’aquestes dades al Departament de Governació i Relacions Institucionals, i els comptes anuals a la Sindicatura de Comptes, d’acord amb el que estableix la legislació sectorial. Aquestes trameses s’han de referir a l’anualitat del 2010.

Títol VII

Normes de gestió pressupostària del Parlament i d’altres institucions i organismes

Article 56

Parlament de Catalunya

1. La Mesa Ampliada del Parlament ha d’incorporar el romanent de crèdit de la secció PA, servei pressupostari PA 01, del pressupost per al 2011 als mateixos capítols del pressupost per al 2012.

2. Les dotacions pressupostàries de la secció PA, servei pressupostari PA 01, s’han de lliurar en ferm i periòdicament a nom del Parlament, a mesura que aquest les demani.

3. La Mesa del Parlament pot acordar modificacions de crèdit de la secció PA, servei pressupostari PA 01, sense limitacions, la qual cosa ha de comunicar al Departament d’Economia i Coneixement, i pot acordar criteris de vinculació dels crèdits diferents dels establerts per aquesta llei.

Article 57

Síndic de Greuges, Consell de Garanties Estatutàries, Sindicatura de Comptes i Oficina Antifrau

1. Les dotacions pressupostàries dels organismes Síndic de Greuges, Consell de Garanties Estatutàries, Sindicatura de Comptes i Oficina Antifrau s’han de lliurar en ferm i periòdicament a nom de cadascun i en la mesura que aquests organismes les sol·licitin.

2. Els romanents de crèdit del pressupost per al 2011 dels organismes a què fa referència l’apartat 1 s’incorporen en els mateixos capítols del pressupost per al 2012.

3. Els organismes a què fa referència l’apartat 1 poden autoritzar de fer les transferències de crèdit i les generacions que afectin llurs pressupostos, dins les seccions i els serveis pressupostaris respectius. Aquestes transferències no estan afectades per les limitacions a què fa referència l’article 6.1 i s’han de comunicar al Departament d’Economia i Coneixement.

4. Cadascun dels organismes a què fa referència l’apartat 1 és l’ordenador dels seus pagaments.

Article 58

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; Consell de l’Audiovisual de Catalunya, i Autoritat Catalana de Protecció de Dades

1. Les dotacions pressupostàries de la secció “Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya” s’han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom d’aquest organisme, el qual pot autoritzar transferències de crèdits, dins la seva secció pressupostària, amb les limitacions que estableix l’article 6.1. Si ho fa, ho ha de comunicar al Departament d’Economia i Coneixement. El Consell de Treball, Econòmic i Social és l’ordenador dels seus pagaments.

2. Les transferències i aportacions del pressupost de la Generalitat al pressupost del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades s’han de lliurar en ferm, per quartes parts, a nom de l’organisme corresponent.

Disposicions addicionals

Primera

Interès legal del diner i interès de demora

1. Fins al 31 de desembre de 2012, l’interès legal del diner és el que fixa la Llei de pressupostos generals de l’Estat vigent en cada moment.

2. Fins al 31 de desembre de 2012, l’interès de demora aplicable a les quantitats degudes a les finances de la Generalitat és el que fixa la Llei de pressupostos generals de l’Estat vigent en cada moment.

Segona

Fons de competitivitat

Si al llarg de l’exercici pressupostari del 2012 l’Administració general de l’Estat transfereix recursos a la Generalitat en concepte del Fons de competitivitat inclòs en el model vigent de finançament, aquests s’han de destinar, en primer lloc, a garantir l’efectivitat del volum total dels ingressos no financers i no finalistes previstos en el pressupost inicial. En el cas que al final de l’exercici el conjunt dels ingressos liquidats no financers i no finalistes superi les previsions inicials, la diferència s’ha de destinar a reduir, pel mateix import, el límit d’endeutament autoritzat per l’article 39.1.

Tercera

Règim retributiu dels funcionaris

Les referències que aquesta llei fa al text refós dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, s’han d’entendre relatives al règim retributiu vigent del personal funcionari, en els termes que estableix la disposició final quarta de la Llei de l’Estat 7/2007, del 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

Quarta

Destinació de l’eventual estalvi en despeses de personal

Els estalvis que derivin de l’aplicació de les mesures de l’article 34, o de qualsevol altra mesura que aprovi el Govern que no requereixi autorització legislativa i que comporti una reducció de les despeses de personal, es poden destinar a les necessitats de finançament d’altres despeses no financeres, atenent el règim de modificacions pressupostàries que sigui aplicable.

Cinquena

Ingressos propis en matèria de serveis sanitaris

Els ingressos per a la prestació de serveis sanitaris a què fa referència l’article 7.1 del Decret 167/1992, del 20 de juliol, de traspàs de serveis, mitjans i recursos de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona a l’Administració de la Generalitat en matèria sanitària, són ingressos propis de les empreses públiques adscrites al Servei Català de la Salut que gestionen els serveis traspassats d’acord amb el dit decret. En el cas que aquests serveis traspassats siguin gestionats pel Servei Català de la Salut, els ingressos són propis del Servei Català de la Salut.

Sisena

Construcció de centres d’atenció primària

El Govern, dins les previsions pressupostàries per a l’exercici del 2012, ha d’iniciar la construcció dels centres d’atenció primària següents:

a) CAP Bordeta-Magòria, a Barcelona.

b) CAP Llefià, a Badalona (Barcelonès).

c) CAP de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

d) CUAP Nord Horta, a Barcelona.

Setena

Convenis de l’Institut Català de la Salut i de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

S’autoritza l’Institut Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials a intercanviar prestacions vinculades a l’àmbit sanitari i al de serveis socials, mitjançant l’establiment de convenis amb la resta de proveïdors del Servei Català de la Salut i de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, en el marc de les regions sanitàries creades per la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, i del text refós aprovat pel Decret legislatiu 17/1994.

Vuitena

Cartera de serveis socials

1. Els tipus de prestacions garantides per la Cartera de serveis socials per al 2012 i la població que n’és destinatària són determinats pels programes pressupostaris del Departament de Benestar Social i Família i de les entitats públiques que hi estan adscrites o vinculades.

2. Es prorroga la Cartera de serveis socials 2010-2011, aprovada pel Decret 142/2010, de l’11 d’octubre, amb les modificacions introduïdes pel marc legal vigent, i se n’amplia la vigència fins al dia 31 de desembre de 2012. Fins que no s’aprovi la nova cartera, els criteris funcionals de les prestacions de serveis dels centres residencials i diürns de gent gran i de persones amb discapacitat actualment vigents poden ésser determinats pel departament competent en matèria de serveis socials, per mitjà d’una disposició reglamentària.

Novena

Indicador de renda de suficiència

1. Per a l’exercici del 2012, l’indicador de renda de suficiència de Catalunya, establert per l’article 15.2 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, es fixa en 569,12 euros mensuals i 7.967,73 euros anuals.

2. D’acord amb l’article 2.4 del Reial decret llei 3/2004, del 25 de juny, per a la racionalització de la regulació del salari mínim interprofessional i per a l’increment de la seva quantia, la Generalitat ha d’utilitzar com a índex o referència de renda l’indicador de renda de suficiència fixat per aquesta disposició.

3. S’autoritza el Govern a aplicar, en el mateix percentatge, l’increment addicional de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), en el cas que l’Administració general de l’Estat modifiqui l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) acordat per al 2012.

Desena

Prestacions socials de caràcter econòmic

1. Si l’import a pagar resultant de l’aplicació de l’article 23.2 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, és inferior a 6 euros mensuals, el pagament a la persona beneficiària s’ha de fer d’una sola vegada en el mes de desembre de l’exercici de meritació del dret a cobrar.

2. Si l’import a pagar resultant de l’aplicació de l’article 21.2 de la Llei 13/2006 és inferior a 6 euros mensuals, el pagament a la persona beneficiària s’ha de fer d’una sola vegada en el mes de desembre de l’exercici de meritació del dret a cobrar.

Onzena

Quantia de la prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius

1. Les persones beneficiàries de la prestació per al manteniment de les despeses de la llar per a determinats col·lectius no poden superar uns ingressos totals anuals, per a l’any 2012, iguals a la suma del 102% de l’indicador de renda de suficiència, actualitzat d’acord amb la revalorització de les pensions mínimes per al 2012, més l’import anual de la prestació, fixat en 540 euros.

2. Es fixa en 45 euros l’import mensual per als mesos sencers de l’any 2012, amb efecte des del mes de gener, per a les persones beneficiàries que no perceben ingressos de cap tipus que excedeixin l’import del 102% de l’indicador de renda de suficiència, actualitzat d’acord amb la revalorització de les pensions mínimes per al 2012. Per a les persones que perceben ingressos, en còmput anual, superiors al 102% de l’indicador de renda de suficiència, actualitzat d’acord amb la revalorització de les pensions mínimes per al 2012, i fins al valor límit fixat per l’apartat 1, aquest import de 45 euros resta reduït en proporció amb l’import dels ingressos, sense que, en cap cas, pugui ésser inferior a 6 euros mensuals.

3. Per a l’exercici del 2012 es manté el mateix import de la prestació per a les persones beneficiàries que durant l’any 2011 també en van ésser perceptores, sempre que llurs condicions d’accés no hagin variat i que no superin uns ingressos totals anuals, per a l’any 2012, iguals a 9.400 euros amb la prestació inclosa.

Dotzena

Promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència

1. Per a atendre les obligacions econòmiques derivades de l’aplicació de la Llei de l’Estat 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, a les partides corresponents de la secció “Departament de Benestar Social i Família” es poden generar els crèdits provinents de les transferències addicionals de fons que efectuï l’Estat en el marc del conveni que se signi entre l’Administració general de l’Estat i la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 10 de la dita llei.

2. A més del que estableix l’apartat 1, per a finançar l’aportació que pugui correspondre a la Generalitat es poden ampliar els crèdits esmentats en els termes establerts per l’article 8.2.

Tretzena

Prestacions i ajuts per a les famílies amb fills a càrrec

1. Durant l’exercici del 2012 es deixa sense efecte la prestació econòmica per infant a càrrec, establerta pels articles 9.1.a i 10 de la Llei 18/2003, del 4 de juliol, de suport a les famílies. En aquest període no es poden meritar drets derivats d’aquesta prestació.

2. L’abonament de la prestació econòmica per infant a càrrec a què fa referència l’apartat 1 meritada i no percebuda el dia de l’entrada en vigor d’aquesta llei es pot ajornar fins a un termini de cinc anys a comptar de la data de la resolució ferma del reconeixement exprés.

3. La prestació econòmica per part, adopció o acolliment preadoptiu de dos, tres o més de tres fills es fixa, respectivament, en 663 euros, 1.020 euros i 1.224 euros.

Catorzena

Prestació per l’acolliment de menors d’edat tutelats per la Generalitat

D’acord amb el que estableixen l’article 22.4 i la disposició transitòria sisena de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, per a la prestació per l’acolliment de menors d’edat tutelats per la Generalitat per a l’exercici del 2012, les quanties d’aquestes prestacions no poden ésser inferiors als imports mensuals següents:

a) 326 euros per als menors d’edat de zero a nou anys.

b) 362 euros per als menors d’edat de deu a catorze anys.

c) 393 euros per als menors d’edat de quinze anys o més, fins que facin divuit anys.

Quinzena

Prestació per a menors d’edat en situació de risc

1. Els imports mensuals de la prestació per a menors d’edat en situació de risc, d’acord amb l’article 22 bis.3 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, establert per la disposició final segona de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, són els següents:

a) En la prestació destinada al primer o únic menor d’edat en situació de risc de la unitat familiar:

—326 euros per als menors d’edat de zero a nou anys.

—362 euros per als menors d’edat de deu a catorze anys.

—393 euros per als menors d’edat de quinze anys o més, fins que facin divuit anys.

b) En la prestació destinada al segon menor d’edat en situació de risc de la unitat familiar, els imports a què fa referència la lletra a s’han de minorar en un 25%, i en la prestació destinada al tercer menor d’edat i els següents, s’ha de minorar en un 50%.

2. L’ordre entre els menors d’edat en situació de risc de la unitat familiar, a l’efecte d’aquesta disposició, es determina de major a menor edat.

Setzena

Mesures excepcionals de contenció i d’equilibri pressupostari de les universitats públiques

Amb caràcter excepcional, el Consell Interuniversitari de Catalunya, com a òrgan de coordinació del sistema universitari de Catalunya, ha d’acordar, per mitjà de la seva junta permanent, mesures de contenció de la despesa, de reducció del dèficit, d’equilibri pressupostari i de simplificació administrativa, aplicables a les universitats públiques i a les entitats i els organismes que en depenen. Les mesures han de tenir com a finalitat facilitar el govern, l’eficiència, l’acompliment de la missió universitària i la qualitat en la docència, en la recerca i en la prestació de tots els serveis, i han de prioritzar els objectius i les despeses vinculats directament a la qualitat de les funcions docents i de recerca.

Dissetena

Entitats dependents de les universitats públiques

Les mesures que aquesta llei estableix per a les universitats són aplicables a les entitats que en depenen sobre les quals tenen el control majoritari, sempre que hagin estat classificades dins el sector Administració pública de la Generalitat, d’acord amb els criteris del SEC 95. Els rectors i els consells socials de les universitats públiques, en l’àmbit de llurs respectives competències, han de vetllar pel seu compliment. A aquests efectes és aplicable el que estableix l’article 38 d’aquesta llei.

Divuitena

Programes de foment de la recerca

Per tal de potenciar els programes de la Generalitat de foment de la recerca, amb l’objectiu de garantir l’avenç en la recerca d’excel·lència i de contribuir a la consolidació d’un model econòmic basat en el coneixement, les entitats del Programa de centres de recerca de Catalunya (CERCA) que siguin reconegudes com a tals pel Departament d’Economia i Coneixement, i també la fundació privada Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), resten exceptuats de l’aplicació de les limitacions establertes pels articles 12, 28, 29, 30, 34.1 i 35 d’aquesta llei, llevat dels preceptes que tinguin caràcter de normativa bàsica estatal.

Dinovena

Import màxim de garantia per a obres d’interès cultural rellevant

D’acord amb la disposició addicional segona del Decret 75/2009, del 12 de maig, de la garantia de la Generalitat per a obres d’interès cultural rellevant, el límit acumulat simultani de compromís anual per a aquest concepte és de 200.000.000 d’euros.

Vintena

Dotació pressupostària de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural

El Govern, dins les previsions pressupostaries assignades al Departament de Cultura per a l’exercici del 2012, pot dotar un estat d’ingressos i un estat de despeses equilibrat per a l’entitat de dret públic Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, creada per la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, d’acord amb els seus estatuts, aprovats pel Decret 7/2012, del 12 de gener.

Vint-i-unena

Construcció de centres educatius

1. El Govern, dins les previsions pressupostàries per a l’exercici del 2012, ha d’iniciar la construcció de les escoles següents:

a) Escola Mediterrània, a Barcelona.

b) Escola Agnès, a Sitges (Garraf).

c) Escola Marta Mata, a Barberà del Vallès (Vallès Occidental).

d) Escola Marta Mata, a Mataró (Maresme).

e) Escola Montserrat Vayreda, a Roses (Alt Empordà).

f) Escola El Montcau Ordal, a Subirats (Alt Penedès).

g) La tercera escola a Abrera (Baix Llobregat).

2. El Govern, dins les previsions pressupostàries per a l’exercici del 2012, ha d’iniciar la construcció dels instituts següents:

a) Institut Fabra i Coats, a Barcelona.

b) Institut Fluvià, a Barcelona.

c) El quart institut a Castelldefels (Baix Llobregat).

3. El Govern, dins les previsions pressupostàries per a l’exercici del 2012, ha d’iniciar la construcció dels instituts escola següents:

a) Institut escola Lola Anglada, a Badalona (Barcelonès).

b) Institut escola Bufalà II, a Badalona (Barcelonès).

Vint-i-dosena

Manteniment de les dotacions i aportacions als centres de formació professional i d’educació especial de Terrassa

1. El Govern, dins les previsions pressupostàries per a l’exercici del 2012, ha de mantenir les dotacions i aportacions als centres de formació professional de Terrassa.

2. El Govern, dins les previsions pressupostàries per a l’exercici del 2012, ha de mantenir les dotacions i aportacions als centres d’educació especial de Terrassa.

Vint-i-tresena

Impost d’establiments turístics

L’estimació d’ingressos en concepte de l’impost d’establiments turístics previst a l’aplicació 227.0001 del pressupost d’ingressos d’aquesta llei serà efectiva a partir de la data de l’aprovació de la llei en virtut de la qual s’aprovi el dit impost.

Vint-i-quatrena

Atenció a les víctimes del terrorisme a Catalunya

El Govern ha de garantir la disponibilitat, dins les previsions pressupostàries per a l’exercici del 2012, d’una dotació mínima de 50.000 euros per a atendre de manera singularitzada les víctimes del terrorisme a Catalunya.

Disposició transitòria

Compensació fiscal per la deducció per inversió en l’habitatge habitual

1. De conformitat amb la disposició transitòria de la Llei 5/2007, del 4 de juliol, de mesures fiscals i financeres, amb relació a la compensació fiscal per deducció en adquisició d’habitatge habitual durant el 2011, cal entendre que, en el territori de Catalunya, l’import de l’incentiu teòric és el resultat d’aplicar a les quantitats invertides durant el 2011 en l’adquisició de l’habitatge habitual els percentatges de deducció que determina l’article 1.2 de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, d’acord amb la normativa vigent el 31 de desembre de 2006.

2. A l’efecte del que estableix l’apartat 1, el tram autonòmic de la deducció per inversió en habitatge no pot ésser inferior al que resultaria d’aplicar el percentatge de deducció corresponent dels que determinen els apartats 2.1 i 2.2 de l’article 1 de la Llei 31/2002, per als supòsits que no s’utilitzi finançament aliè, d’acord amb la normativa vigent el 31 de desembre de 2006.

Disposicions finals

Primera

Adaptacions tècniques com a conseqüència de reorganitzacions administratives

1. S’autoritza el Departament d’Economia i Coneixement a fer les adaptacions tècniques que calgui, com a conseqüència de reorganitzacions administratives, per a crear les seccions, els serveis i els conceptes pressupostaris necessaris i per a autoritzar les modificacions de crèdits corresponents, tant en les seccions del pressupost de despeses de l’Administració de la Generalitat, esmentades per l’article 1.1.a, com en els pressupostos de les entitats que esmenta l’article 1.1.b i c. Aquestes operacions en cap cas no poden donar lloc a un increment de crèdit dins el pressupost.

2. No obstant el que estableix l’apartat 1 i a criteri del Departament d’Economia i Coneixement, les reestructuracions administratives que pugui aprovar el Govern al llarg de l’exercici poden no comportar cap modificació pressupostària de l’estructura orgànica vigent. En aquest cas, la gestió i la liquidació del pressupost s’ha de fer amb l’estructura orgànica inclosa al pressupost aprovat pel Parlament de Catalunya, i s’han de formalitzar les autoritzacions i les modificacions pressupostàries necessàries per tal que els nous òrgans puguin gestionar la despesa, de la qual són competents per raó de la matèria, fins a l’acabament de l’exercici.

Segona

Imputació de despeses autoritzades amb càrrec als crèdits del pressupost prorrogat

1. Les despeses autoritzades amb càrrec als crèdits del pressupost prorrogat s’han d’imputar als crèdits autoritzats per aquesta llei. En el supòsit que en el pressupost prorrogat no figuri el mateix concepte que en el pressupost per al 2011 o que els crèdits consignats en aquest siguin inferiors als prorrogats, el Departament d’Economia i Coneixement ha de determinar el concepte pressupostari a què s’ha d’imputar la despesa autoritzada.

2. Les modificacions de crèdit autoritzades sobre el pressupost prorrogat que, d’acord amb el departament afectat, s’han de mantenir vigents per al 2011, s’han d’aplicar als crèdits autoritzats per aquesta llei.

Tercera

Modificació de les estructures pressupostàries

S’autoritza el Departament d’Economia i Coneixement a incloure noves aplicacions pressupostàries i nous programes, respectivament, a les classificacions econòmiques d’ingressos i de despeses i a la classificació per programes establertes per l’Ordre ECO/95/2011, del 25 de maig, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2012, d’acord amb les necessitats que sorgeixin durant l’exercici. La dotació d’aquestes aplicacions o programes està subjecta al règim de les modificacions pressupostàries establert per aquesta llei.

Quarta

Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 22 de febrer de 2012

Artur Mas i Gavarró

President de la Generalitat de Catalunya

Andreu Mas-Colell

Conseller d’Economia i Coneixement

Annex

Mòduls econòmics dels centres educatius privats concertats per a l’any 2012

D’acord amb el que estableix l’article 23, a continuació es relacionen els imports dels mòduls dels concerts educatius per a l’any 2012.

Els mòduls corresponents a despeses de funcionament són anuals i es distribueixen entre 12 parts iguals. Els mòduls corresponents a despeses de personal tenen caràcter mensual i el total anual es calcula multiplicant per 14, i no inclouen les càrregues socials corresponents a la quota empresarial.

Educació infantil segon cicle

Despeses de personal

Professor/a titular

Sou: 1.541,96 euros.

Trienni: 33,42 euros.

Plus d’analogia: 375,99 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Despeses de funcionament

Mòdul per unitat: 5.974,85 euros.

Educació primària

Despeses de personal

Professor/a titular

Sou: 1.541,96 euros.

Trienni: 33,42 euros.

Plus d’analogia: 375,99 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Instructor/a d’educació física

Sou: 1.197,66 euros.

Trienni: 30,01 euros.

Càrrecs directius

Centres d’estructura cíclica

Director/a: 337,81 euros.

Cap d’estudis: 230,55 euros.

Centres amb 1 o 2 línies

Director/a: 483,98 euros.

Subdirector/a: 343,55 euros.

Cap d’estudis: 343,55 euros.

Centres amb 3 o 4 línies

Director/a: 666,29 euros.

Subdirector/a: 417,72 euros.

Cap d’estudis: 417,72 euros.

Centres amb 5 línies o més

Director/a: 705,34 euros.

Subdirector/a: 440,55 euros.

Cap d’estudis: 440,55 euros.

Despeses de funcionament

Mòdul per unitat: 5.974,85 euros.

Educació especial

Despeses de personal

Professor/a titular

Sou: 1.541,96 euros.

Trienni: 36,12 euros.

Plus d’analogia: 375,99 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Tècnic/a de grau superior

Sou: 1.819,08 euros.

Trienni: 46,33 euros.

Plus d’analogia: 347,64 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Tècnic/a de grau mitjà contractat abans del 31.08.1998

Sou: 1.541,96 euros.

Trienni: 36,12 euros.

Plus d’analogia: 375,99 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Tècnic/a de grau mitjà contractat després del 31.08.1998

Sou: 1.541,96 euros.

Trienni: 38,99 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Logopeda

Sou: 1.541,96 euros.

Trienni: 36,12 euros.

Plus d’analogia: 375,99 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Fisioterapeuta

Sou: 1.551,84 euros.

Trienni: 44,83 euros.

Plus d’analogia: 136,43 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Educador/a

Sou: 1.204,43 euros.

Trienni: 40,23 euros.

Plus d’analogia: 253,57 euros.

Càrrecs directius

Director/a: 483,98 euros.

Subdirector/a: 343,55 euros.

Cap d’estudis: 343,55 euros.

Despeses de funcionament

Mòdul per unitat ordinària: 7.767,32 euros.

Substitucions de personal

Mòdul per unitat ordinària: 730,03 euros.

Programes d’educació especial

Despeses de personal

Mestre/a tutor/a

Sou: 1.541,96 euros.

Trienni: 36,12 euros.

Plus d’analogia: 375,99 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Mestre/a de taller

Sou: 1.541,96 euros.

Trienni: 36,12 euros.

Plus d’analogia: 375,99 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Educador/a

Sou: 1.204,43 euros.

Trienni: 40,23 euros.

Plus d’analogia: 253,57 euros.

Despeses de funcionament

Mòdul per unitat: 9.079,44 euros.

Substitucions de personal

Mòdul per unitat: 730,03 euros.

Educació secundària obligatòria

Despeses de personal

Professor/a titular

Sou de mòdul: 1.819,08 euros.

Trienni: 40,32 euros.

Plus d’analogia: 347,64 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Càrrecs directius

Centres amb 1 o 2 línies

Director/a: 651,32 euros.

Cap d’estudis: 494,57 euros.

Cap de departament: 74,76 euros.

Centres amb 3 o 4 línies

Director/a: 704,52 euros.

Subdirector/a: 537,00 euros.

Cap d’estudis: 537,00 euros.

Coordinador/a pedagògic/a: 537,00 euros.

Cap de departament: 74,76 euros.

Despeses de funcionament

1r i 2n curs

Mòdul per unitat: 7.767,32 euros.

3r i 4t curs

Mòdul per unitat: 8.573,12 euros.

Batxillerat

Despeses de personal

Professor/a titular

Sou: 1.819,08 euros.

Trienni: 40,32 euros.

Plus d’analogia: 347,64 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Càrrecs directius

Director/a: 651,32 euros.

Cap d’estudis: 494,57 euros.

Coordinador/a: 494,57 euros.

Cap de departament: 74,76 euros.

Despeses de funcionament

Mòdul per unitat: 5.658,13 euros.

Cicle formatiu de grau mitjà

Despeses de personal

Professor/a titular

Sou: 1.819,08 euros.

Trienni: 40,32 euros.

Plus d’analogia: 347,64 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Professor/a ajudant

Sou: 1.647,76 euros.

Trienni: 33,42 euros.

Plus d’analogia: 392,46 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Despeses de funcionament

Conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural (CFPM 0101)

Mòdul per unitat de primer curs: 12.559,36 euros.

Treballs forestals i de conservació del medi natural (CFPM 0303)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Jardineria (CFPM 0305)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Jardineria i floristeria (CFPM AR50)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Preimpressió en arts gràfiques (CFPM 0401)

Mòdul per unitat de primer curs: 15.361,16 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 16.471,77 euros.

Impressió en arts gràfiques (CFPM 0402)

Mòdul per unitat de primer curs: 19.421,88 euros.

Electromecànica de vehicles (CFPM 0501)

Mòdul per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

Electromecànica de vehicles automòbils (CFPM TM10)

Mòdul per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

Comerç (CFPM 0601)

Mòdul per unitat de primer curs: 14.756,63 euros.

Equips electrònics de consum (CFPM 0802)

Mòdul per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

Fabricació a mida i instal·lació de fusteria i moble (CFPM 0903)

Mòdul per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

Laboratori d’imatge (CFPM 1201)

Mòdul per unitat de primer curs: 14.756,63 euros.

Cures auxiliars d’infermeria (CFPM 1601)

Mòdul per unitat de primer curs: 14.756,63 euros.

Atenció sociosanitària (CFPM 1701)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Perruqueria (CFPM 1801)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Estètica personal decorativa (CFPM 1802)

Mòdul per unitat de primer curs: 12.559,36 euros.

Instal·lació i manteniment electromecànic de maquinària i conducció de línies (CFPM 1901)

Mòdul per unitat de primer curs: 15.361,16 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 16.471,77 euros.

Muntatge i manteniment d’instal·lacions de fred, climatització i producció de calor (CFPM 1902)

Mòdul per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

Instal·lacions frigorífiques i de climatització (CFPM IM30)

Mòdul per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

Gestió administrativa (CFPM AG10)

Mòdul per unitat de primer curs: 12.376,05 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 2.380,58 euros.

Producció agropecuària (CFPM AR10)

Mòdul per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

Instal·lacions elèctriques i automàtiques (CFPM EE10)

Mòdul per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

Instal·lacions de telecomunicacions (CFPM EE30)

Mòdul per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

Mecanització (CFPM FM20)

Mòdul per unitat de primer curs: 15.361,16 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 16.471,77 euros.

Fusteria i moble (CFPM FS10)

Mòdul per unitat de primer curs: 17.041,30 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 2.380,58 euros.

Cuina i gastronomia (CFPM HT10)

Mòdul per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

Serveis en restauració (CFPM HT30)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Olis d’oliva i vins (CFPM IA30)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Forneria, pastisseria i confiteria (CFPM IA60)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Sistemes microinformàtics i xarxes (CFPM IC10)

Mòdul per unitat de primer curs: 11.290,71 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 12.887,91 euros.

Farmàcia i parafarmàcia (CFPM SA20)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Emergències sanitàries (CFPM SA30)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.167,25 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.074,12 euros.

Carrosseria (CFPM TM20)

Mòdul per unitat de primer curs: 13.279,90 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 14.733,80 euros.

Cicle formatiu de grau superior

Despeses de personal

Professor/a titular

Sou: 1.819,08 euros.

Trienni: 40,32 euros.

Plus d’analogia: 347,64 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Professor/a ajudant

Sou: 1.647,76 euros.

Trienni: 33,42 euros.

Plus d’analogia: 392,46 euros.

Complement específic: 35,95 euros.

Càrrecs directius

Director/a: 651,32 euros.

Cap d’estudis: 494,57 euros.

Coordinador/a: 494,57 euros.

Cap de departament: 74,76 euros.

Despeses de funcionament

Animació d’activitats físiques i esportives (CFPS 0151)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Secretariat (CFPS 0251)

Mòdul per unitat de primer curs: 11.150,55 euros.

Administració i finances (CFPS 0252)

Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Gestió i organització dels recursos naturals i paisatgístics (CFPS 0352)

Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Disseny i producció editorial (CFPS 0451)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Gestió comercial i màrqueting (CFPS 0651)

Mòdul per unitat de primer curs: 11.150,55 euros.

Comerç internacional (CFPS 0653)

Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Gestió del transport (CFPS 0654)

Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Desenvolupament i aplicació de projectes de construcció (CFPS 0751)

Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Projectes d’edificació (CFPS EOB0)

Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Realització i plans d’obres (CFPS 0753)

Mòdul per unitat de primer curs: 6.572,70 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 243,59 euros.

Sistemes de regulació i control automàtics (CFPS 0851)

Mòdul per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

Desenvolupament de productes electrònics (CFPS 0852)

Mòdul per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

Instal·lacions electrotècniques (CFPS 0853)

Mòdul per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

Sistemes electrotècnics i automatitzats (CFPS EEA0)

Mòdul per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

Sistemes de telecomunicació i informàtics (CFPS 0854)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Restauració (CFPS 1054)

Mòdul per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

Direcció de cuina (CFPS HTD0)

Mòdul per unitat de primer curs: 7.684,63 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 9.281,83 euros.

Animació turística (CFPS 1055)

Mòdul per unitat de primer curs: 8.953,28 euros.

Realització d’audiovisuals i espectacles (CFPS 1251)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Imatge (CFPS 1252)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

So (CFPS 1253)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Producció d’audiovisuals, ràdio i espectacles (CFPS 1254)

Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Dietètica (CFPS 1651)

Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Higiene bucodental (CFPS 1652)

Mòdul per unitat de primer curs: 8.953,28 euros.

Anatomia patològica i citologia (CFPS 1653)

Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Laboratori de diagnòstic clínic (CFPS 1654)

Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Documentació sanitària (CFPS 1658)

Mòdul per unitat de primer curs: 11.150,55 euros.

Integració social (CFPS 1753)

Mòdul per unitat de primer curs: 6.572,70 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 243,59 euros.

Interpretació de la llengua de signes (CFPS 1754)

Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Assessoria d’imatge personal (CFPS 1851)

Mòdul per unitat de primer curs: 6.572,70 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 243,59 euros.

Estètica (CFPS 1852)

Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Manteniment d’equips industrials (CFPS 1953)

Mòdul per unitat de primer curs: 11.755,08 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 12.865,69 euros.

Desenvolupament d’aplicacions informàtiques (CFPS 2252)

Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma (CFPS ICB0)

Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Eficiència energètica i energia solar tèrmica (CFPS EAA0)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Programació de la producció en fabricació mecànica (CFPS FMB0)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Disseny en fabricació mecànica (CFPS FMC0)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Agències de viatges i gestió d’esdeveniments (CFPS HTA0)

Mòdul per unitat de primer curs: 8.769,97 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 2.380,58 euros.

Guia, informació i assistència turístiques (CFPS HTF0)

Mòdul per unitat de primer curs: 8.769,97 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 2.380,58 euros.

Administració de sistemes informàtics en xarxa (CFPS ICA0)

Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Desenvolupament d’aplicacions web (CFPS ICC0)

Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Manteniment d’instal·lacions tèrmiques i de fluids (CFPS IMA0)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Desenvolupament de projectes d’instal·lacions tèrmiques i de fluids (CFPS IMB0)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Laboratori d’anàlisi i control de qualitat (CFPS QUD0)

Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Audiologia protètica (CFPS SAG0)

Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Educació infantil (CFPS SCB0)

Mòdul per unitat de primer curs: 5.561,17 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 7.468,04 euros.

Automoció (CFPS TMA0)

Mòdul per unitat de primer curs: 9.673,82 euros.

Mòdul per unitat de segon curs: 11.127,72 euros.

Estadis

Primer estadi: 102,97 euros.

Segon estadi: 108,29 euros.

Tercer estadi: 122,78 euros.

Quart estadi: 132,96 euros.

Cinquè estadi: 116,38 euros.

(Vegeu annexos al document PDF)

(12.052.111)

 

 

Amunt