Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Acord del govern

  • Data del document 14/09/2010

  • Número del document GOV/0161/2010

  • Número de control 10253106

  • Organisme emissor Departament de Medi Ambient i Habitatge

Dades del DOGC
  • Número 5735

  • Data 15/10/2010

  • Secció DISPOSICIONS

  • Pàgina 75229

Descriptors relacionats
Lupa
Accedeix a la cerca

ACORD GOV/161/2010, de 14 de setembre, pel qual s'aprova definitivament el Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa.


L'article 3 de la Llei 2/1982, de 3 de març, de protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa, preveu l'aprovació d'un Pla especial de protecció de l'espai natural, que ha de tenir com a objecte el desenvolupament del règim de protecció establert a la Llei i la definició detallada dels usos permesos en cada zona.

D'acord amb les previsions indicades, i en el marc del que disposa la Llei 12/1985, d'espais naturals, en relació amb els plans especials de protecció del medi natural i del paisatge (art. 5), el Pla especial vigent va ser aprovat pel Govern de la Generalitat l'any 1994 (Decret 82/1994, pel qual s'aprova el Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa). Des d'aquell moment, el Pla especial ha estat l'instrument bàsic d'ordenació del Parc Natural.

En el període de vigència d'aquest Pla s'han produït modificacions significatives de l'àmbit del Parc Natural, amb la incorporació de noves zones a les quals cal estendre l'ordenació. Actualment, es disposa d'un coneixement del territori i d'una experiència de gestió molt superiors i també de mitjans tècnics més evolucionats. D'altra banda, la dinàmica de l'entorn socioeconòmic ha propiciat l'aparició de nous reptes territorials, requeriments socials i realitats que el Parc ha d'assumir i atendre. Paral·lelament, s'han produït també canvis molt significatius tant en l'àmbit legislatiu general com, particularment, en l'àmbit del planejament urbanístic i territorial, juntament amb nous requeriments derivats de la integració del Parc a la Xarxa Natura 2000.

Tots aquests motius han fet plantejar la necessitat d'adaptar el Pla especial a les noves necessitats mitjançant la seva revisió.

El Pla especial objecte d'aquest Acord ha estat elaborat per la Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa, d'acord amb les atribucions que li atorga l'article 4 del Decret 113/1983, de 12 d'abril, i s'ha sotmès a la tramitació específica que determina l'article 9 d'aquest Decret, la qual ha estat reforçada per un programa de participació pública i institucional amb l'objectiu de fomentar la implicació i corresponsabilització dels actors institucionals, socials i econòmics en la gestió del Parc Natural.

Atès que el projecte del Pla especial integra tant les aportacions resultants del procés de participació pública i institucional, d'exposició al públic, d'audiència als ens locals i dels informes preceptius, d'acord amb la legislació vigent;

Vistos els informes preceptius del Consell de Protecció de la Natura i del Centre de la Propietat Forestal i vist també l'informe de l'Institut Geològic de Catalunya;

Vista la proposta elaborada i aprovada inicialment i provisional per la Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa;

D'acord amb l'article 3 de la Llei 2/1982, de 3 de març, i amb l'article 9.2.d) del Decret 113/1983, de 12 d'abril, a proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge, el Govern

Acorda:

—1 Aprovar definitivament el Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

—2 Deixar sense efecte el Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa aprovat pel Decret 82/1994, de 22 de febrer, i modificat pel Decret 160/1997, de 25 de juny.

—3 Disposar la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya d'aquest Acord i dels documents que s'annexen, que formen part del Pla i tenen caràcter normatiu. La integritat del Pla es podrà consultar al web del Departament de Medi Ambient i Habitatge (www.gencat.cat/dmah).

Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar, amb caràcter potestatiu, recurs de reposició davant l'òrgan que l'ha dictat en el termini d'un mes a comptar de l'endemà de la publicació d'aquest Acord al DOGC, de conformitat amb el que preveuen els articles 107.1, 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. També es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la publicació de l'Acord al DOGC, de conformitat amb el que disposa l'article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Barcelona, 14 de setembre de 2010

Laia Bonet Rull

Secretària del Govern

Annex 1

Plànols d'ordenació

 

(Vegeu annex al document PDF)

Annex 2

Normes del Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

TÍTOL I

Disposicions comunes i objectius del Pla especial

Capítol 1

Objectius, configuració i altres aspectes bàsics del Pla especial

1. Objecte

2. Àmbit d'aplicació. Àrees d'influència

3. Marc jurídic

4. Contingut del Pla especial

5. Vigència, modificació i revisió

6. Interpretació

7. Obligatorietat

8. Desenvolupament

9. Participació pública i institucional

10. Beneficis

TÍTOL II

Normes generals d'ordenació

Capítol 2

Règim del sòl

11. Règim urbanístic

12. Articulació amb el planejament municipal

13. Transferències, segregacions i divisions de terrenys

Capítol 3

Regulació d'usos i activitats

14. Usos compatibles

15. Usos incompatibles

Capítol 4

Normes generals de construcció i edificació

16. Disposicions generals

17. Condicions d'implantació

18. Tractament exterior dels edificis

19. Espais exteriors vinculats a l'edificació

20. Edificacions destinades a habitatges

21. Edificacions destinades a granges

22. Obres de reforma i ampliació

23. Tancament de finques i de terrenys

24. Catàlegs de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció i de rehabilitació

Capítol 5

Disposicions generals de protecció dels sistemes naturals i del paisatge

25. Protecció del patrimoni geològic i dels sòls

26. Protecció de l'ambient atmosfèric

27. Protecció dels recursos hídrics, dels cursos d'aigua i de les riberes

28. Protecció de la flora i la vegetació

29. Protecció de les zones humides

30. Protecció dels hàbitats

31. Protecció de la fauna

32. Protecció de la connectivitat ecològica

33. Protecció del paisatge

34. Protecció del patrimoni cultural

35. Abocaments d'objectes, residus i altres deixalles

TÍTOL III

Àmbits d'ordenació específica

Capítol 6

Unitats visuals

36. Objecte

37. Disposicions complementàries

Capítol 7

Zones

38. Zonificació del Parc Natural

39. Espais d'interès natural preferent (clau 1)

40. Espais de protecció de ribera (clau 2)

41. Espais forestals (clau 3)

- Boscos d'alt interès biològic (clau 3.1)

 Boscos d'alt interès biològic situats en àmbits de protecció de vessants (clau 3.1 a)

- De protecció edafològica i de vessants (clau 3.2)

- Prats d'interès biològic (clau 3.3)

- Forestal de recuperació (clau 3.4)

- Altres terrenys forestals (clau 3.5)

42. Espais agrícoles (clau 4)

- D'interès edafològic (clau 4.1)

- D'interès paisatgístic (clau 4.2)

- D'ús agrari preferent (clau 4.3)

43. Espais singulars amb tractament específic (clau 5)

- Bosc de Tosca (clau 5.1)

- La Moixina - pla de Llacs (clau 5.2)

- Altiplà basàltic de Batet (clau 5.3)

44. Espais periurbans amb qualificació específica (clau 6)

- Espais lliures de transició (clau 6.1)

- Espais periurbans densament edificats (clau 6.2)

Capítol 8

Àmbits de proteccions complementàries

45. Àmbits de proteccions complementàries

46. Afloraments d'interès geològic (clau AIG).

47. Boscos madurs (clau BM)

48. Fagedes amb joliu (clau FJ)

49. Vernedes (clau VE)

50. Jaciments arqueològics (clau JA)

51. Zones d'interès connector (clau ZIC)

52. Altres (clau ALT)

TÍTOL IV

Normes de caràcter sectorial

Capítol 9

Usos públics

53. Disposicions generals

54. Regulació específica de la senyalització i la publicitat

55. Edificacions i instal·lacions per a equipaments i serveis d'ús públic

56. Regulació específica dels usos d'acampada

57. Regulació de les activitats esportives i recreatives

58. Altres activitats

Capítol 10

Ordenació dels recursos naturals

Secció 1

Aprofitaments forestals i prevenció d'incendis

59. Disposicions generals

60. Instruments d'ordenació

61. Informes de l'equip de gestió

62. Condicions de caràcter general per a l'ordenació i l'execució dels aprofitaments

63. Condicions d'acord amb la zonificació del Pla especial

64. Condicions d'acord amb la composició dels boscos

65. Altres condicions per a la protecció i millora de la biodiversitat forestal

66. Aprofitaments en reserves naturals

67. Boscos de titularitat pública gestionats pel Parc Natural

68. Prevenció d'incendis forestals

Secció 2

Aprofitaments agrícoles i ramaders

69. Aprofitaments agrícoles

70. Aprofitaments ramaders

71. Regulació específica de les activitats ramaderes intensives

Secció 3

Altres aprofitaments

72. Aprofitaments hídrics

73. Aprofitaments cinegètics

74. Aprofitaments piscícoles

75. Aprofitaments energètics

Capítol 11

Xarxa viària, serveis tècnics i altres infraestructures

Secció 1

Disposicions generals

76. Protecció dels sistemes generals i del paisatge

77. Protecció de les infraestructures

Secció 2

Xarxa viària i circulació rodada

78. Disposicions generals

79. Classificació i ús dels vials

80. Obres de vialitat. Disposicions comunes

81. Obres de vialitat. Vials de categoria A

82. Obres de vialitat. Vials de categoria B

Secció 3

Xarxa elèctrica

83. Disposicions generals

84. Tramitació

85. Projectes

86. Instal·lacions existents

TÍTOL V

Disposicions per a l'aplicació, gestió i protecció de l'ordenació del Pla especial

Capítol 12

Òrgans del Parc Natural

87. Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa

88. Equip de gestió

89. Consell de Cooperació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Capítol 13

Disposicions per a l'aplicació i gestió del Pla

90. Informes preceptius en l'àmbit del Parc i les seves àrees d'influència

91. Informes previs

92. Execució del Pla

93. Foment de la participació i de la gestió concertada. Convenis i custòdia del territori

94. Acció pública

95. Adquisició de sòl

96. Utilitat pública

97. Indemnitzacions

98. Protecció de la legalitat

99. Infraccions i sancions

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

DISPOSICIONS FINALS

ANNEXOS

1. Relació d'afloraments d'interès geològic

2. Relació de fonts d'interès públic

3. Comunitats vegetals d'especial interès en el Parc

4. Hàbitats d'interès comunitari. Normes particulars i criteris d'actuació

5. Espais naturals d'interès preferent. Normes particulars i criteris d'actuació

TÍTOL I

Disposicions comunes i objectius del Pla especial

Capítol 1

Objectius, configuració i altres aspectes bàsics del Pla especial

Article 1

Objecte del Pla especial

1. L'objecte del Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa (en endavant, Pla especial o Pla), d'acord amb el que estableix l'article 3.1 de la Llei 2/1982, de 3 de març, de protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa (en endavant, Llei 2/1982), és el desenvolupament del règim de protecció de la Llei esmentada i la definició detallada dels usos permesos en cada zona, mitjançant l'establiment dels aspectes globals i estratègics de l'ordenació de l'àmbit territorial exposats al punt 4 d'aquest article, i de totes aquelles altres determinacions necessàries per a l'adequada protecció del seu medi natural i del seu paisatge.

2. Aquesta protecció es refereix a l'ambient atmosfèric, la gea, els sòls, el subsòl, les aigües, les espècies biològiques (florístiques, faunístiques, etc.) de la Zona Volcànica i els seus hàbitats, als ecosistemes que la conformen, al seu paisatge i als valors culturals que conté.

3. La protecció, atesa la condició de parc natural de l'àmbit d'ordenació, s'adreçarà a aconseguir-ne la conservació d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat dels seus recursos i l'activitat dels seus i seves habitants.

En particular, en els àmbits de reserva natural, l'objectiu és protegir d'una manera absoluta les formacions geològiques i geomorfològiques i determinats biòtops, espècies, hàbitats i comunitats, de manera que les activitats restin supeditades a les necessitats de la seva conservació estricta i als fins científics, culturals i d'investigació, d'acord amb el que disposa l'article 3.6 de la Llei 2/1982.

4. En aquest context, són objectius específics del Pla especial:

a) Actualitzar i perfeccionar la planificació del Parc Natural segons els coneixements adquirits, l'experiència de gestió assolida i els nivells i les tecnologies d'informació disponibles a fi d'atendre adequadament i des d'una perspectiva de sostenibilitat els nous requeriments científics, jurídics i socials.

b) Estendre la planificació als àmbits integrats al Parc durant els darrers anys.

c) Dotar el Parc d'un sistema de planejament estructurat sobre la base del Pla especial, que incrementi la seva capacitat de protecció, de gestió i de resposta a les noves demandes. Completar els mecanismes d'avaluació i seguiment de la planificació i la gestió per optimitzar-ne l'eficiència i l'eficàcia.

d) Completar l'encaix territorial del Parc, mitjançant la correcta articulació amb els diversos nivells de planejament territorial i urbanístic, que inclogui un tractament diferenciat dels àmbits que formen part del sistema urbà de la conca alta del Fluvià, consideri els possibles impactes exteriors i estableixi criteris per canalitzar eventuals necessitats d'expansió urbana de manera que es respecti l'àmbit del Parc Natural.

e) Aprofundir en la protecció i la valorització del patrimoni geològic, amb especial atenció al vulcanisme quaternari del qual el Parc constitueix el millor exponent a la península Ibèrica, i preservar adequadament els sòls i les aigües.

f) Garantir la conservació i l'ús sostenible de la biodiversitat mitjançant la protecció de la varietat d'ecosistemes, hàbitats i espècies existents i l'aprofitament sostenible dels recursos vius. En particular, considerar els requeriments de la connectivitat ecològica interna i amb l'exterior i assolir la integració efectiva del Parc a la xarxa Natura 2000 a través de la implantació de mesures que permetin mantenir o recuperar, en un estat de conservació favorable, els hàbitats inclosos a la Directiva 92/43/CEE.

g) Conservar la qualitat dels diversos paisatges presents a la Zona Volcànica, garantir-ne el manteniment i canalitzar i harmonitzar la seva evolució mitjançant l'aplicació d'estratègies, normatives i actuacions destinades a la seva protecció, planificació, gestió i, si és el cas, restauració.

h) Fomentar un desenvolupament rural basat en la qualitat i en la millora mediambiental tot coadjuvant a la implantació en la Zona Volcànica de la nova política agrària comuna i a la millora de les condicions del món rural.

i) Redefinir el model d'usos públics en el Parc d'acord amb la capacitat de càrrega dels diversos àmbits i d'acord amb els compromisos adquirits pel Parc amb l'atorgament de la Carta europea del turisme sostenible.

j) Reforçar la capacitat de gestió del Parc Natural, tot incrementant, al mateix temps, la participació i la corresponsabilització dels agents públics i privats de la zona en la planificació i la gestió del Parc, amb una especial consideració a la seva població rural.

Article 2

Àmbit d'aplicació

1. Àmbits inclosos

L'àmbit d'aplicació d'aquest Pla especial correspon al del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa establert pel Decret 41/2008, de modificació dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, de declaració de reserves naturals parcials i de concreció topogràfica de l'àmbit territorial del Parc Natural i de les seves reserves naturals.

Aquest àmbit comprèn territoris dels municipis de Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts, Montagut, Santa Pau, Mieres, Sant Aniol de Finestres, les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, les Preses, Olot i la Vall de Bianya.

2. Àrees exteriors d'influència

A les àrees exteriors d'influència a què fan referència els articles 27.8, 32.3 i 68, delimitades al plànol d'ordenació núm. 1, els són d'aplicació les disposicions establertes específicament per aquest Pla.

3. Als efectes d'aquestes Normes, l'àmbit d'aquest Pla especial s'anomena Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa o Zona Volcànica de la Garrotxa.

Article 3

Marc jurídic

1. El Pla especial ha estat formulat i tramitat d'acord amb el que estableixen la Llei 2/1982, abans esmentada, la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, el Decret 113/1983, de 12 d'abril, sobre desplegament de la Llei 2/1982, el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural, i altres disposicions concordants.

D'acord amb aquestes disposicions, el procediment de tramitació és el següent:

a) Corresponen la redacció, l'aprovació inicial i l'aprovació provisional del Pla a la Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa (en endavant, Junta de Protecció).

b) Una vegada aprovat inicialment el Pla, la Junta el sotmet a informació pública, la qual inclou un període d'audiència a les corporacions locals.

c) Prèviament a l'aprovació provisional, es requereixen els informes dels departaments afectats i de la Comissió d'Urbanisme de Girona.

d) Correspon l'aprovació definitiva del Pla al Govern amb els informes previs del Consell de Protecció de la Natura i del Centre de la Propietat Forestal.

2. Atès el que disposa l'article 5 de la Llei 12/1985, aquest Pla té el caràcter de Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, i també els efectes propis dels plans especials previstos a la normativa urbanística.

3. D'acord amb el que disposa la legislació estatal sobre conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres, aquest Pla té també la condició de pla d'ordenació dels recursos naturals.

Article 4

Contingut del Pla especial

1. Aquest Pla especial consta de la documentació següent:

- Memòria informativa i d'ordenació

- Unitats visuals. Tractament i ordenació

- Normes

- Programa d'actuació i avaluació econòmica

- Plànols d'ordenació

2. Tenen caràcter normatiu els plànols d'ordenació, les Normes i els apartats 1, 2 i 3 del Programa d'actuació.

Article 5

Vigència, revisió i modificació

1. La vigència d'aquest Pla especial és indefinida. Tanmateix, es poden revisar o modificar puntualment les seves determinacions en els supòsits previstos a la legislació pròpia del Parc Natural, quan calgui per garantir les finalitats protectores i d'ordenació del Pla, i també per adequar-se a les noves disposicions normatives que hi siguin d'aplicació.

2. Les modificacions i les revisions del Pla especial han de seguir un procediment idèntic al requerit per a la seva aprovació.

Article 6

Interpretació

1. Les determinacions del Pla especial s'interpreten basant-se en aquells criteris que, partint del sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i els antecedents legislatius en la matèria, tinguin en compte principalment el seu esperit i la seva finalitat protectora.

2. En qualsevol cas, caldrà considerar, a més dels objectius generals i específics fixats respectivament per l'article 1 d'aquestes Normes, els objectius i criteris establerts per aquest Pla en el document Unitats visuals. Tractament i ordenació en relació amb les unitats visuals que resultin afectades.

3. En cas de produir-se contradiccions en la regulació del Pla entre els diferents documents o disposicions, es considera vàlida la determinació que impliqui nivells de protecció més alts dels valors ecològics i paisatgístics objecte de la seva protecció, i representi un millor assoliment dels objectius establerts pel Pla especial.

Article 7

Obligatorietat

1. Tant les administracions públiques com els i les particulars tenen l'obligació a complir les disposicions que conté el Pla especial. Conseqüentment, qualsevol actuació o intervenció en el Parc Natural susceptible d'alterar-ne la realitat física o l'ús, tingui caràcter definitiu o provisional, sigui d'iniciativa pública o privada, ha d'ajustar-se a les disposicions esmentades; en cas contrari, s'aplicarà allò que disposa l'article 98.1 d'aquestes Normes.

2. Als efectes del punt anterior, són determinacions de caràcter normatiu i, per tant, de compliment obligat, aquelles determinacions objecte de l'article 4.2 d'aquestes Normes.

Article 8

Desenvolupament del Pla especial

1. D'acord amb les disposicions del Pla especial, el Pla rector d'ús i gestió de la Zona Volcànica de la Garrotxa ha de programar les actuacions i establir les altres determinacions que resultin necessàries per al desenvolupament del Pla especial i, en general, de la gestió de l'espai protegit. La formulació del Pla rector i de les seves revisions, les quals tenen lloc quadriennalment, ha d'ésser efectuada per l'equip de gestió del Parc Natural i la tramitació ha de seguir el procediment següent:

a) Una vegada aprovat inicialment per la Junta de Protecció, el Pla rector s'ha de sotmetre a informació pública.

b) L'aprovació definitiva correspon a la persona titular de la conselleria competent en matèria de medi ambient, amb l'informe previ de la Junta de Protecció.

2. Plans, normes i programes específics:

a) Per a l'aplicació de les determinacions del Pla especial o, si és el cas, del Pla rector d'ús i gestió, la Junta de Protecció pot formular plans, normes i programes d'actuació de caràcter sectorial i específic. En correspon l'aprovació a la persona titular de la conselleria competent en matèria de medi ambient, a proposta de la Junta de Protecció.

b) Igualment, podran formular-se plans especials per a l'ordenació detallada d'àmbits específics i la reordenació volumètrica i d'usos de conjunts edificats, així com catàlegs complementaris d'aquest Pla especial, d'acord amb el que estableix la legislació urbanística.

3. Catàlegs. Amb caràcter complementari d'aquest Pla especial i amb el mateix procediment de tramitació, podran aprovar-se catàlegs d'espècies d'interès i d'indrets singulars d'interès per a la gea, la flora, la fauna, els fongs, etc., els quals contindran les mesures addicionals de protecció necessàries.

4. Així mateix, podran promoure's projectes tècnics i normes sectorials, d'acord amb les legislacions específiques aplicables.

5. Són també instruments de desenvolupament d'aquest Pla especial els successius programes d'actuació anuals de la Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Article 9

Participació pública i institucional

La Junta de Protecció aprovarà un Programa de participació pública i institucional, a fi de possibilitar que valors, opinions, preocupacions i desigs de les institucions locals, del públic en general i de la població dels municipis del Parc en particular puguin ser incorporats raonadament en les decisions relatives a l'actuació del Parc Natural, sempre que siguin congruents amb els objectius de conservació legalment establerts. L'abast d'aquesta participació no s'ha de restringir a la defensa dels interessos individuals i col·lectius legítims, sinó que tindrà com a objectiu darrer el foment de la implicació i la coresponsabilització dels actors institucionals, socials i econòmics en la gestió del Parc Natural, d'acord amb les disposicions de l'article 93 d'aquestes Normes.

Article 10

Beneficis

1. Són d'aplicació en l'àmbit del Pla especial els beneficis derivats del que disposa l'article 10 del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), i els que estableixi la normativa aplicable. Així mateix, es mantindran i complementaran les línies d'ajut als ens locals i als i les particulars aplicades pel Parc Natural, d'acord amb el que disposa el Programa d'actuació d'aquest Pla especial.

2. La Junta de Protecció i l'equip de gestió promouran l'accés als recursos comunitaris d'aplicació als espais integrats a la xarxa comunitària Natura 2000.

3. D'acord amb el que estableix la disposició addicional quarta de la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, en les transmissions mortis causa i en les donacions inter vivos equiparables de superfícies rústiques de dedicació forestal, s'ha de practicar una reducció del 90% de la base imposable de l'impost corresponent.

4. Així mateix, hi són d'aplicació les reduccions de drets notarials i d'honoraris registrals establertes pel Reial decret 2484/1996, de 5 de desembre.

TÍTOL II

Normes generals d'ordenació

Capítol 2

Règim del sòl

Article 11

Règim urbanístic

1. És d'aplicació en l'àmbit del Pla el règim del sòl no urbanitzable fixat per la legislació aplicable en matèria de règim del sòl i per la legislació urbanística vigent a Catalunya.

2. Conseqüentment, les persones propietàries tenen dret d'ús, de gaudi i de disposició de llurs propietats, d'acord amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del principi d'utilització racional dels recursos naturals, i dins dels límits establerts per la legislació urbanística, per la legislació sectorial, pel planejament urbanístic i per la legislació que sigui aplicable a l'exercici de les facultats de disposició d'aquesta classe de sòl.

3. En els terrenys inclosos en l'àmbit del Pla que el planejament urbanístic hagi qualificat com a sistemes d'espais lliures o similars, s'hi podran admetre els usos propis de la seva qualificació quan siguin compatibles amb els objectius de protecció i d'acord amb la regulació establerta per aquest Pla especial.

Article 12

Articulació amb el planejament municipal

1. Els plans urbanístics l'àmbit d'ordenació dels quals afecti el d'aquest Pla especial han d'incorporar les seves determinacions i justificar degudament el seu compliment.

2. En concret, la zonificació i els altres àmbits específics d'ordenació a què fa referència el títol III d'aquestes Normes, i també les seves respectives regulacions i les delimitacions contingudes en els plànols d'ordenació corresponents, han de ser transposats als plans d'ordenació urbanística municipal com a base comuna de l'ordenació del sòl no urbanitzable en els diversos municipis.

3. Els plans d'ordenació urbanística municipal i, si és el cas, el seu planejament derivat podran desenvolupar i detallar l'ordenació comuna a què fa referència el punt anterior mitjançant la creació de subzones, normativa complementària, els catàlegs de masies i cases rurals i de béns protegits i altres determinacions anàlogues. Les disposicions corresponents no podran substituir les d'aquest Pla especial ni comportar en relació amb aquest Pla nivells de protecció inferior dels valors a què fa referència l'article 1 d'aquestes Normes.

4. D'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, els ajuntaments han d'adequar el seu planejament urbanístic municipal a les determinacions del Pla especial en el termini de dos anys des de la seva data de vigència. A tal efecte, l'equip de gestió facilitarà als ajuntaments les bases cartogràfiques temàtiques i suport tècnic i econòmic.

5. En aquells municipis que disposen de pla d'ordenació urbanística municipal o de pla general d'ordenació, mentre no es produeixi l'adequació a què fa referència el punt anterior, continuarà regint dins de l'àmbit de la Zona Volcànica el règim establert pels plans esmentats, sense perjudici de l'aplicació amb caràcter addicional i obligatori de les prescripcions d'aquest Pla especial en aquells aspectes no regulats o quan impliquin un grau més alt de protecció dels valors i béns a què fa referència l'article 1.

Article 13

Transferències, segregacions i divisions de terrenys

1. Les transferències de propietat, divisions i segregacions de terrenys rústics no poden efectuar-se en contra del que disposen la legislació agrària i forestal. Conseqüentment, i d'acord amb el que estableix la legislació urbanística, no es permeten les parcel·lacions urbanístiques en l'àmbit del Pla especial. Conseqüentment, resten prohibides en l'àmbit del Parc les operacions a què fa referència l'article 183.1 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme (en endavant, DL 1/2005) i es considera il·legal tota divisió o segregació que faciliti o tingui com a finalitat facilitar la construcció d'edificacions o la implantació d'usos que no estiguin permesos en sòl no urbanitzable.

2. D'acord amb l'article 188 del DL 1/2005, són indivisibles les finques la dimensió de les quals sigui inferior al doble de la unitat mínima de conreu o de producció forestal aplicable, sens perjudici de les excepcions indicades als paràgrafs b) i c) de l'article esmentat, si s'escau.

3. Les finques segregades hauran de tenir accés directe i immediat, o bé mitjançant servitud de pas legalment constituïda, a la vialitat existent de domini públic, d'acord amb els plànols cadastrals o amb el plànol corresponent d'aquest Pla especial o dels plans que el desenvolupin d'acord amb el que disposa l'article 8.2.

4. Quan es tracti de finques que hagin estat objecte o producte de segregació, durant un termini de cinc anys és d'aplicació el que estableix l'article 20.2 d'aquestes Normes pel que fa a les sol·licituds de llicències per a nous habitatges.

5. En cas d'incompliment d'alguna de les condicions expressades en els paràgrafs precedents, no es permetrà l'edificació en aquelles parcel·les que en resultin, sens perjudici de la realització de les actuacions disciplinàries que s'escaiguin.

Capítol 3

Regulació general d'usos i activitats

Article 14

Usos i activitats compatibles

1. Dins de l'àmbit territorial del Pla especial, s'admetran els usos especificats a continuació i les construccions que hi siguin vinculades, sempre que s'ajustin als requisits establerts per aquest Pla, pel planejament territorial i urbanístic, per les normatives sectorials específiques i pels procediments d'autorització corresponents:

a) En general, usos i aprofitaments agrícoles, forestals, cinegètics i piscícoles, i els usos ramaders extensius en pasturatge que no necessitin instal·lacions d'estabulació permanent.

b) Usos ramaders intensius i usos ramaders semiintensius en pasturatge, amb les instal·lacions mínimes necessàries per a l'allotjament temporal del bestiar, tots en les condicions establertes per l'article 71.

c) Habitatge familiar preexistent degudament legalitzat en el moment de l'aprovació d'aquest Pla o quan resulti de la reconstrucció o la rehabilitació de masies i cases rurals, d'acord amb els catàlegs municipals corresponents. Usos complementaris a l'habitatge exclusivament vinculats a aquest.

Excepcionalment, podrà admetre's l'ús d'habitatge familiar en noves construccions quan estiguin directament i justificadament associades a una activitat agrícola, ramadera, d'explotació dels recursos naturals o, en general, rústica, amb les condicions i els requisits establerts per la legislació urbanística. En qualsevol cas, les construccions han de constituir un conjunt integrat, adequat al medi rural.

d) Activitats econòmiques estrictament vinculats a la primera transformació de les produccions agràries de la Zona Volcànica, quan la naturalesa de l'activitat n'exigeixi l'emplaçament en medi rural, o de caràcter artesanal quan es desenvolupin en construccions existents en el moment de l'aprovació d'aquest Pla.

e) Usos turístics, hotelers, d'hostaleria i similars que s'ajustin al que estableix el capítol 9 d'aquestes Normes.

f) Activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d'educació en el lleure i d'esbarjo que es desenvolupin a l'aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes per a l'ús de què es tracti, que siguin congruents amb la naturalesa rural i el caràcter protegit de l'espai natural i s'ajustin al que estableix el capítol 9 d'aquestes Normes.

g) Usos assistencials, quan siguin congruents amb la naturalesa rural i el caràcter protegit de l'espai natural.

h) Altres activitats o equipaments d'interès públic admesos per la legislació urbanística, vinculats a la gestió del Parc o que hagin d'afectar indefectiblement el seu àmbit.

2. Les construccions vinculades als usos i aprofitaments agrícoles a què fa referència el paràgraf a) del punt anterior hauran de tenir relació amb la naturalesa, la destinació agrària i la dimensió de la finca. Comprenen exclusivament els tipus següents:

a) Magatzems agrícoles, coberts, graners, sistemes d'emmagatzematge de dejeccions ramaderes, sistemes de tractament en origen de dejeccions ramaderes i altres construccions de caràcter similar, incloses les destinades al manteniment i la reparació de maquinària agrícola.

b) Sitges agrícoles i ramaderes i cambres frigorífiques.

c) Hivernacles, vivers i instal·lacions per al reg i la protecció de cultius.

Article 15

Usos i activitats incompatibles

S'entenen com a incompatibles i no admesos en l'àmbit d'aquest Pla especial tots aquells usos, activitats o actuacions següents:

a) Activitats industrials i comercials, tret de les indicades a l'article anterior.

b) Activitats extractives. Únicament podran admetre's noves activitats extractives quan resultin necessàries per complir els objectius públics de primer ordre establerts pel Govern de la Generalitat i a falta de solucions alternatives fora de l'espai protegit (Directriu II.5.1.5 de l'Annex 8 de l'Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre). En qualsevol cas, restaran supeditades a la tramitació ambiental que correspongui, hauran de situar-se fora dels espais d'interès preferent i no podran comportar l'extracció de gredes i de granulats lleugers de qualsevol mena d'acord amb l'article 3.4 de la Llei 2/1982. Aquestes limitacions no són d'aplicació a les extraccions puntuals en cursos d'aigua justificades per raons de gestió de la dinàmica fluvial que hagin estat autoritzades per l'Agència Catalana de l'Aigua.

c) Activitats d'abocament, abandonament o emmagatzematge de qualsevol tipus de residu o deixalla, llevat que tinguin relació amb la naturalesa, la destinació o la producció agrícola, ramadera i forestal de la finca on es localitzen, o es facin en els indrets expressament assenyalats pels òrgans o pels instruments d'ordenació del Parc.

d) Tractament, dipòsit o eliminació de qualsevol tipus de residu o deixalla. S'entén exclosa d'aquesta prohibició la utilització de fems, purins, restes vegetals agrícoles i forestals o altres restes orgàniques en les activitats agràries, les quals es regulen d'acord amb la legislació sectorial aplicable. S'hi entenen també excloses les instal·lacions degudament legalitzades de tractament de les aigües residuals d'instal·lacions o assentaments existents dins de l'àmbit del Parc, i també la utilització, igualment autoritzada, de runes, de materials d'enderroc i de fangs procedents de la depuració d'aigües residuals, per al rebliment i la restauració d'activitats extractives autoritzades o abandonades.

e) Complexos turístics, hotelers, recreatius i esportius (parcs recreatius, parcs aquàtics, zoològics, golfs, centres de vacances, parcs temàtics i d'atraccions, etc.) i en general els usos públics i les activitats no admesos en el capítol 9 d'aquestes Normes.

f) Estacions de subministrament de carburants i tallers mecànics.

g) Noves línies aèries de conducció d'energia elèctrica de tensió nominal superior a 66 kV, llevat dels supòsits a què fa referència l'article 83 d'aquestes Normes. Parcs eòlics, centrals hidroelèctriques i instal·lacions de sistemes de captació d'energia solar fotovoltaica ubicades sobre el terreny, llevat que tinguin com a finalitat exclusiva el subministrament de les finques on es vulguin ubicar.

h) Aeròdroms.

i) En general, tots aquells no especificats a l'article anterior.

Capítol 4

Normes generals de construcció i d'edificació

Article 16

Disposicions generals

1. Podran admetre's en l'àmbit del Pla especial les construccions i edificacions permeses per la legislació urbanística en sòl no urbanitzable, sempre que se subjectin a les disposicions d'aquestes Normes i, complementàriament, a les del planejament urbanístic.

2. Les edificacions hauran d'adequar-se a l'ambient que les envolta, especialment pel que fa a la situació, la volumetria i el tractament exterior, i respectar tant com sigui possible les invariants tipològiques de l'arquitectura tradicional de la zona, sens perjudici de l'excepció que preveu el punt 8 d'aquest article.

3. Els projectes d'edificació hauran de justificar expressament el compliment de les condicions a què fan referència aquest article i els següents.

4. Els usos de les edificacions hauran de respectar el que disposa el capítol anterior.

5. Els projectes hauran de preveure mesures adients d'estalvi d'aigua, sistemes adequats de depuració i, si és el cas, de reutilització d'aigües residuals i justificar-ne la idoneïtat, i també el tractament o la previsió de recollida de deixalles quan l'activitat a desenvolupar ho requereixi.

6. Així mateix, en la mesura possible, hauran d'adoptar mesures destinades a dotar l'edifici de la màxima autonomia energètica: disseny solar passiu; materials, aïllaments i solucions constructives adequades per a l'estalvi energètic, calderes i bombes de calor d'alt rendiment, utilització d'energia solar tèrmica per a aigua calenta sanitària i calefacció, etc.

7. Per a l'emissió del seu informe preceptiu, l'equip de gestió podrà exigir la presentació, prèvia o simultània al projecte, d'un estudi paisatgístic quan les característiques atípiques de l'edificació o la fragilitat del paisatge en la zona afectada ho requereixin. També caldrà presentar l'estudi esmentat en aquells altres casos expressament establerts per aquestes Normes. Aquest estudi haurà de justificar, amb l'aportació de perspectives, muntatges fotogràfics, simulacions virtuals, etc., la idoneïtat de les solucions, el seu tractament exterior i l'ordenació dels espais exteriors, la vialitat, etc., a fi d'aconseguir la millor adequació paisatgística en relació amb les característiques pròpies del terreny i les del seu entorn.

8. Amb caràcter excepcional, quan la naturalesa específica d'una edificació o del seu entorn ho facin necessari, podrà eximir-se-la, amb l'informe favorable previ de l'equip de gestió, del compliment d'alguna de les condicions que estableixen els articles 18.1 al 18.4 (ambdós inclusius) i 22.2. En aquest cas, caldrà que el projecte arquitectònic justifiqui prou la necessitat i la idoneïtat paisatgística de la solució adoptada.

9. Els projectes de noves edificacions i de reformes i ampliacions de les existents hauran de preveure actuacions d'adequació paisatgística de les edificacions preexistents i de millora del seu entorn. Els informes dels òrgans del Parc definiran, quan resulti necessari, les mesures addicionals que caldrà adoptar amb aquesta finalitat, per a la seva incorporació en les condicions que estableixi la llicència corresponent.

10. En qualsevol cas, sens perjudici del que estableix l'article 56.2, en tot l'àmbit del Pla es prohibeix la instal·lació permanent de construccions prefabricades, cases mòbils, carpes o altres elements de característiques anàlogues, llevat d'hivernacles vinculats als usos agrícoles; tampoc no s'admet la instal·lació permanent de caravanes de càmping i d'altres modalitats similars.

Article 17

Condicions d'implantació

1. Les edificacions se situaran preferentment fora de les masses arbòries i sobre sòls d'escàs valor agrícola, en les zones de límit entre bosc i conreus o prats, i en zones d'inflexió entre pla i vessant. No sobresortiran per damunt de la cota de les carenes i d'altres inflexions convexes del terreny ni n'ocuparan punts culminants.

2. Els edificis o conjunts d'edificacions que representin una ocupació en planta més gran de 300 m² solament es podran construir sobre terrenys amb un pendent natural no superior al 15%. En cap cas s'autoritzarà l'edificació en terrenys de pendent superior al 40%.

3. Com a regla general, les edificacions han de restar agrupades de tal manera que pugin envoltar-se d'un cercle de superfície no superior al 5% de la superfície de la finca. Excepcionalment, i segons el criteri de l'equip de gestió, aquesta condició podrà dispensar-se quan la naturalesa específica d'una edificació exigeixi forçosament un emplaçament més isolat; en aquest cas, en futures edificacions, la superfície del cercle abans esmentat disminuirà en una quantia equivalent a la de l'ocupació en planta de la nova edificació.

4. Així mateix, i amb l'excepció prevista en el punt anterior, les noves edificacions aïllades i els nous conjunts d'edificacions no podran situar-se a més de 25 m del camí públic o de servitud que doni accés a la finca. Si el planejament urbanístic municipal estableix distàncies a camins, els 25 metres indicats es comptabilitzaran de manera addicional a aquestes distàncies.

5. Les noves construccions contigües a masos i altres edificacions tradicionals adoptaran la implantació topogràfica més adequada per garantir la integritat paisatgística del conjunt i no interferir en les perspectives dominants sobre l'edificació principal. Es respectarà l'estructuració tradicional d'aquests conjunts d'edificacions mantenint lliures de construccions les eres i altres espais similars.

Article 18

Tractament exterior dels edificis

1. Composició volumètrica. Mantindrà un caràcter compacte amb un sol volum, o bé un volum principal predominant amb altres d'agregats d'inferior dimensió, de manera que el conjunt presenti una configuració inequívocament unitària. L'alçada màxima de la coberta sobre el pendent natural del terreny serà de 8 m en cada punt de l'espai ocupat per l'edificació. En edificis no destinats a l'ús d'habitatge, aquesta alçada podrà ser modificada pel planejament municipal o pels instruments de desenvolupament d'aquest Pla especial.

2. Cobertes.

a) Material de cobertura. S'utilitzarà la teula ceràmica característica de la zona, sens perjudici del que preveu el punt 5 d'aquest article. Així mateix, quan es tracti d'edificacions no tradicionals, podran autoritzar-se altres materials (fibrociment, xapa metàl·lica etc.) quan els condicionaments estructurals ho facin necessari, sempre que presentin tonalitats cromàtiques similars a la de la teula ceràmica o alternativament altres tonalitats quan se'n justifiqui la idoneïtat paisatgística. També podrà autoritzar-se la instal·lació d'elements captadors d'energia solar integrats en la volumetria de les cobertes.

b) Pendent. No podrà superar el 30% ni es permetran terrats plans, sens perjudici del que disposa l'article 22 pel que fa a les reformes i ampliacions, ni cobertes amansardades.

c) Únicament podran ultrapassar el pla definidor de cada vessant de coberta les xemeneies i altres instal·lacions tècniques que per raons funcionals hagin de sobresortir forçosament. Aquests elements adoptaran sempre les mínimes dimensions que la seva funcionalitat requereixi.
En cap cas els dipòsits d'aigua incorporats a l'habitatge romandran a l'exterior. No es permet la construcció de llucanes.

d) El vol de les cobertes en relació amb els paraments verticals exteriors tindrà, com a màxim, una longitud de 0,50 m, tret de la façana principal, on podrà adoptar una dimensió més gran.

3. Tancaments verticals.

a) Composició. Les façanes seran de cares planes i verticals. La composició observarà un caràcter unitari i, en edificis de tipologies tradicionals, prevaldran els paraments opacs sobre les obertures; en aquests casos, s'admetrà, però, la prevalença de les obertures sobre el massís, d'acord amb les pautes de l'arquitectura tradicional de la zona. Les llindes se situaran preferentment a la mateixa alçada en cada planta.

b) Materials. S'utilitzaran preferentment la maçoneria de pedra de la zona o l'arrebossat dels murs (preferentment amb morter de calç i sorra amb addició de colorant). Els acabats amb materials de pedra seguiran els sistemes tradicionals, amb juntes planes de colors blancs o terrossos.
No es permetrà l'obra vista de fàbrica de materials ceràmics o de blocs de formigó sense arrebossar, ni l'ús de fibrociment, de plàstics ni, en general, de materials brillants o de textura llisa. Tampoc no s'admetran els acabats que imitin altres materials.

c) Colors. El color de les façanes, quan no estiguin formades per pedra vista, adoptarà la tonalitat predominant a l'arquitectura tradicional de la zona on es trobi emplaçada l'edificació.

4. Cossos volats.

a) Els únics cossos accessibles que podran sobresortir del pla de façana en forma de voladís seran els cossos oberts o balcons, és a dir, aquells que no tenen tancat cap dels seus contorns. Caldrà, però, que compleixin les condicions següents:

- Planta rectangular amb la dimensió més petita no superior a 0,60 m.

- Situar-se tots en una mateixa alçada, en cada façana, sense que la longitud total ocupada sigui més gran que una tercera part de l'amplada de la façana.

- Mantenir una distància mínima d'1 m respecte dels extrems de la façana.

- Les baranes seran diàfanes.

b) Les escales exteriors adossades a les façanes hauran d'integrar-se en la volumetria general de l'edifici, d'acord amb les pautes de l'arquitectura tradicional de la zona.

5. Quan es tracti de construccions destinades a formar part d'una agrupació d'edificacions agràries preexistents, l'equip de gestió podrà adaptar les determinacions contingudes en els punts 2 a) i 3 d'aquest article a fi de mantenir la coherència arquitectònica del conjunt i millorar-ne, alhora, l'adequació paisatgística.

6. Així mateix, en el cas de les tradicionals edificacions agrícoles auxiliars denominades cabanes, pallisses, etc., la composició de les façanes i el vol de les cobertes seguiran les pautes característiques d'aquestes edificacions.

7. Sitges i dipòsits de pinso. En sitges, dipòsits de pinso i similars, regiran les normes referents al tractament cromàtic especificades en aquest article. Així mateix, restarà prohibit de pintar-hi marques comercials o d'altres indicacions de caràcter publicitari.

8. En qualsevol cas, les tipologies edificatives hauran de ser adequades a la seva condició aïllada i es prohibiran les edificacions característiques de les zones urbanes.

Article 19

Espais exteriors vinculats a l'edificació

1. Els projectes arquitectònics han d'incloure totes aquelles actuacions que s'hagin de desenvolupar en els espais exteriors: obertura de camins, tanques, moviments de terra, jardineria, piscines, etc.

2. El tractament d'aquests espais alterarà el mínim possible l'orografia i la vegetació preexistents, sens perjudici d'allò que estableix aquest article.

3. L'ordenació de la jardineria i la vegetació facilitarà la integració de les construccions i altres elements artificials en el seu entorn natural. A tal efecte, els projectes corresponents hauran de contenir les previsions tècniques i econòmiques necessàries. Les plantes utilitzades seran pròpies de la Zona Volcànica, llevat de les superfícies enjardinades a què fa referència el punt següent. L'equip de gestió, en els informes preceptius, recomanarà els tractaments vegetals adequats quan els projectes no continguin les previsions oportunes.

4. La superfície pavimentada contigua a l'edificació no podrà ser superior a la superfície ocupada en planta per l'edificació mateixa, i la superfície enjardinada no ultrapassarà el doble de l'edificació mateixa.

5. La construcció de piscines, superfícies pavimentades per a la pràctica d'esports i similars solament es permetrà en qualitat de serveis a l'aire lliure vinculats a l'habitatge rural, d'acord amb les condicions definides per l'article següent, o bé amb caràcter complementari d'instal·lacions destinades a usos turístics, culturals i recreatius que siguin congruents amb la naturalesa rural i el caràcter protegit de l'espai.

6. Els moviments de terra en aquests espais no podran representar la creació de desnivells de més de tres metres d'alçada, comptabilitzada entre la cota més alta i la més baixa dels talussos originats per l'excavació en relació amb la cota natural del terreny.

7. L'enllumenat d'aquests espais evitarà la generació de contaminació lluminosa. Amb aquesta finalitat, s'aplicaran les mesures establertes per l'article 26 d'aquestes Normes, sens perjudici d'aquelles altres determinades per la legislació específica.

8. En aquelles parcel·les parcialment incloses en sòls urbans, no s'admetrà, en l'àmbit situat dins del Parc, cap nova edificació ni tampoc la construcció de les instal·lacions i els serveis a què fa referència el punt 5 quan estiguin vinculats als usos establerts en sòl urbà. Tampoc no s'admetrà l'emplaçament d'edificacions i de les instal·lacions i serveis indicats en parcel·les limítrofes amb sòls urbans quan estiguin vinculats als usos establerts en sòl urbà.

Article 20

Edificacions destinades a habitatges

1. Podran admetre's nous habitatges en les condicions establertes per l'article 14.1.c, sempre que compleixin les determinacions d'aquest Pla.

2. En qualsevol cas, per a l'atorgament de les llicències municipals corresponents, caldrà acreditar mitjançant certificació registral el compliment de la superfície corresponent a la unitat mínima de conreu o de producció forestal aplicable, i també el fet que la finca no hagi estat objecte o producte de segregació en un termini de cinc anys comptats des de la data de la sol·licitud d'autorització. Aquesta condició no és d'aplicació als supòsits següents:

- Els assentaments rurals a què fa referència l'article 42.2 c) i les masies i cases rurals objecte de reconstrucció o de rehabilitació a què fa referència l'article 24 d'aquestes Normes.

- Els espais qualificats com a periurbans densament edificats (clau 6.2), que es regeixen pel que disposa l'article 44.2 b).

3. Els habitatges de nova planta, els quals d'acord amb el que disposa l'article 14 únicament poden admetre's de manera excepcional, a més d'ajustar-se a les condicions definides pels articles precedents, han de mantenir unes distàncies mínimes de 300 m en relació amb els sòls classificats com a urbans o urbanitzables i de 100 m amb altres habitatges. Aquesta disposició no és d'aplicació en el cas d'edificacions residencials que tinguin el caràcter de complement de l'habitatge familiar originari, les quals no podran localitzar-se en cap cas a més de 50 m d'aquest habitatge.

4. Tant els habitatges de nova construcció com les ampliacions dels existents no podran superar, inclosos tots els annexos directament vinculats a l'ús d'habitatge, els 300 m² de sostre edificat. En els edificis inclosos en els catàlegs de masies i cases rurals, és d'aplicació el que disposen l'article 24 d'aquestes Normes i els catàlegs respectius.

5. En tots els supòsits, han de complir-se els nivells d'habitabilitat establerts per la legislació específica en matèria d'habitatge.

6. D'acord amb el que disposa el punt 5 de l'article anterior, podran autoritzar-se piscines, superfícies pavimentades per a la pràctica de l'esport i similars en qualitat de serveis a l'aire lliure complementaris de l'habitatge. En qualsevol cas, no podran significar la creació de desnivells d'alçada superior a l'especificada al punt 6 de l'article anterior ni la seva ocupació superarà el doble de la superfície ocupada en planta per l'habitatge. Així mateix, caldrà preveure els tractaments vegetals a què fa referència l'article anterior.

Article 21

Edificacions destinades a granges

Per a aquestes edificacions regiran, a més del que disposen els articles anteriors, les disposicions específiques que conté l'article 71 d'aquestes Normes.

Article 22

Obres de reforma i ampliació

1. En els edificis existents, s'admetran les obres de reconstrucció, reforma, consolidació, reparació, rehabilitació i, si escau, ampliació quan resultin conformes amb el planejament urbanístic vigent, els catàlegs de masies i cases rurals i les altres reglamentacions aplicables.

2. En qualsevol cas, s'ajustaran a les disposicions següents:

a) Quan es tracti d'obres de reforma en edificacions tradicionals, es conservaran o restauraran els elements arquitectònics característics i s'utilitzaran, sempre que sigui possible, les mateixes solucions constructives i materials d'acabat.

b) Les obertures exteriors tendiran a ser iguals o proporcionals a les primitives.

c) Quan es tracti d'edificis destinats a habitatge, podran autoritzar-se sempre que estiguin inclosos en el catàleg municipal de masies i cases rurals i el sostre edificat resultant compleixi el que disposa l'article 20.4.

3. Per a l'autorització de totes les obres a què fa referència aquest article, quan afectin l'exterior de les edificacions, caldrà l'informe preceptiu de l'equip de gestió. En la resta de casos, l'Ajuntament comunicarà a l'equip de gestió l'atorgament de llicències als efectes informatius.

Article 23

Tancament de finques i de terrenys

1. S'admeten les tanques dels tipus següents:

a) Les de caràcter vegetal amb espècies pròpies de la zona.

b) Els murets de pedra volcànica o d'altres tipus de pedra natural propis de la zona on s'actuï, d'acord amb els sistemes constructius tradicionals a què fa referència l'article 18.3, i amb una alçada no superior a 1,50 m, sense que puguin superposar-se o sobresortir-ne altres elements de tancament o decoratius.

c) Les tanques ramaderes i altres tanques diàfanes formades amb elements verticals i/o longitudinals flexibles o rígids estesos entre aquells sempre que siguin compatibles amb la circulació de la fauna silvestre.

d) Amb caràcter excepcional i localitzat, podrà admetre's la construcció de tanques amb condicions diferents a les indicades anteriorment quan calgui per motius de protecció o seguretat de determinats elements funcionals, edificacions o instal·lacions que així ho requereixin. En qualsevol cas, se n'ha de minimitzar l‘impacte sobre l'ambient rural i natural circumdant, han de ser compatibles amb la circulació de la fauna silvestre a través de l'espai i han de mantenir una distància no superior a 10 m en relació amb l'element, edificació o instal·lació que envoltin.

2. Les tanques que comportin l'aixecament de murs o murets no seran permeses quan el seu traçat tingui lloc a través de pendents superiors al 20%. En aquest cas, no s'admetran tanques opaques, ni tampoc l'aparició de franges de terreny denudades susceptibles de patir processos erosius.

3. En cap cas s'admeten els tancats opacs de fàbrica ni els que tinguin les característiques pròpies de les tanques urbanes.

4. En els espais qualificats com a espais singulars amb tractament específic, els plans especials corresponents podran establir regulacions específiques del tancament de finques i terrenys adaptades a les condicions paisatgístiques dels àmbits respectius.

5. El que estableixen els punts anteriors s'entén sense perjudici de les facultats que atorga a les persones propietàries l'article 388 del Codi Civil.

Article 24

Catàlegs de masies i cases rurals

En l'àmbit del Parc Natural, els catàlegs municipals de masies i de cases rurals i les seves modificacions s'han d'ajustar a les condicions mínimes següents:

a) Atès el que disposa l'article 50.3 del DL 1/2005, únicament s'hi poden incloure aquelles masies i cases rurals en què l'estat de les edificacions o la disponibilitat de proves documentals fefaents permetin determinar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original. En qualsevol cas, no s'hi podran incorporar ni els edificis construïts ni els habitatges creats amb posterioritat a la declaració del Parc Natural.

Així mateix, les finques han de disposar prèviament d'accés directe des de camins públics aptes per a tot tipus de vehicles motoritzats; s'admetrà la recuperació de camins objecte antigament d'accés rodat, sens perjudici dels altres serveis necessaris. Han de complir les condicions establertes pel planejament municipal i les altres disposicions que resultin aplicables per raó dels usos assignats a les edificacions catalogades. En qualsevol cas, caldrà considerar l'impacte de l'adequació dels accessos i de la dotació de serveis, i el de la seva ampliació o millora.

b) Les condicions d'ús i d'edificació que aquests catàlegs determinin han de ser congruents amb les disposicions de la legislació urbanística i les d'aquest Pla especial. Conseqüentment, la reconstrucció o la rehabilitació de les construccions catalogades han de respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original, d'acord amb el que disposa l'article 50.3 del DL 1/2005. No podran comportar l'enderrocament de parts construïdes, llevat que es tracti d'addicions arquitectònicament desfiguradores o per altres motius fonamentats en les raons que en cada cas n'hagin determinat la preservació o la restauració.

Les possibles ampliacions hauran també de restar justificades per les raons que hagin determinat la reconstrucció o la rehabilitació de l'edificació. Les ampliacions d'edificacions en què s'admeti l'ús d'habitatge es limitaran a aquells supòsits expressament admesos pels plans o pels catàlegs municipals corresponents. En cap cas no podran excedir-se les superfícies màximes derivades d'aquests instruments o d'aquest Pla especial.

c) D'acord amb l'article 50.3 del DL 1/2005, la divisió horitzontal de la propietat en aquestes construccions únicament podrà admetre's si no s'alteren les característiques originals de l'edificació. Caldrà mantenir el caràcter unitari del conjunt i l'accés a un edifici serà comú per als diversos habitatges que inclogui. Es podrà realitzar un màxim de tres divisions per finca, sense que la suma de les superfícies útils dels habitatges que en resultin pugui ser inferior a 450 m2 .

Les altres edificacions auxiliars o complementàries hauran de ser destinades a usos comuns o complementaris dels habitatges que resultin admesos d'acord amb les disposicions d'aquests Normes. No s'admetran la compartimentació dels espais exteriors ni la instal·lació a l'interior de la finca de tanques ni de cap altre element divisori destinats a independitzar espais d'ús exclusiu.

En qualsevol cas, la divisió horitzontal d'una finca és incompatible amb el desenvolupament al seu interior dels usos públics a què fa referència l'article 53 de les Normes del Pla.

d) En les reserves naturals i altres espais qualificats per aquest Pla com a naturals d'interès preferent, la catalogació i el règim d'aplicació es regeixen pel que disposa l'article 39.3 d'aquestes Normes.

e) En tots els supòsits, es prendran com a referència les condicions existents en el moment d'elaborar el catàleg original.

f) En qualsevol cas, caldrà que es compleixin les altres determinacions d'aquestes Normes que resultin d'aplicació.

Capítol 5

Disposicions generals de protecció dels sistemes naturals i del paisatge

Article 25

Protecció del patrimoni geològic i dels sòls

1. D'acord amb el que disposa l'article 1 d'aquestes Normes, és finalitat d'aquest Pla especial la protecció de la gea de la Zona Volcànica. A tal efecte, a més de la resta de determinacions que el Pla estableix, seran d'aplicació les disposicions dels apartats següents.

2. No s'admeten aquelles activitats susceptibles de provocar o accelerar els processos erosius o augmentar la inestabilitat del substrat.

3. Cal preservar estrictament els sòls d'alt interès volcànic la delimitació dels quals és continguda als plànols d'informació corresponents. Aquests sòls són qualificats de protecció edafològica i de vessants o de sòls agrícoles d'interès edafològic (articles 41 i 42), excepte quan es troben en espais qualificats d'interès natural preferent. Aquestes Normes contenen disposicions per garantir la conservació i la qualitat d'aquests sòls.

4. Reserves naturals volcàniques. Les reserves naturals declarades per la Llei 2/1982 i el Decret 41/2008 i altres edificis volcànics descoberts o incorporats al Parc posteriorment tenen la condició d'espais d'interès natural preferent d'acord amb la regulació establerta al capítol 7 d'aquestes Normes.

5. Afloraments d'interès geològic. A l'interior i a l'entorn immediat dels espais relacionats a l'annex 1 d'aquestes Normes, grafiats en els plànols d'ordenació de les unitats visuals corresponents i en el plànol d'ordenació núm. 3 identificats amb les sigles AIG, regirà el règim següent:

a) No es permetrà cap actuació susceptible d'originar la degradació i el deteriorament dels valors protegits o de dificultar-ne la contemplació i l'estudi. En concret, resten prohibides en aquests indrets les excavacions o altres moviments de terra, excepte quan tinguin per objecte recondicionar-los i millorar-los per raons científiques o didàctiques, amb l'aprovació prèvia de l'equip de gestió.

b) Les esplanades producte de l'excavació adjacents als afloraments es mantindran lliures d'edificació i d'altres instal·lacions que en limitin el camp visual.

c) Els òrgans del Parc prioritzaran la gestió activa d'aquells afloraments qualificats d'interès excepcional i promouran acords i convenis de col·laboració amb les persones propietàries per assolir-ne una gestió òptima d'aquests espais i, quan s'escaigui, establir els ajuts oportuns.

d) En cas d'aparició o descobriment de nous afloraments d'interès geològic, la Junta de Protecció podrà acordar la seva inclusió en la relació de l'annex 1 d'aquestes Normes. Aquest acord implicarà l'inici del procediment de modificació del Pla especial i comportarà, com a mesura cautelar, l'aplicació provisional i immediata del que estableixen els paràgrafs anteriors.

6. La Junta de Protecció promourà l'inventari dels tossols existents en l'àmbit del Pla especial, i l'equip de gestió durà a terme les actuacions necessàries per a la seva conservació.

Article 26

Protecció de l'ambient atmosfèric

1. Protecció contra la contaminació acústica.

a) Tot l'àmbit del Parc Natural té la condició de zona de sensibilitat acústica alta als efectes que estableix la legislació en matèria de protecció contra la contaminació acústica.

b) Conseqüentment, no s'admetran activitats que impliquin, d'acord amb els mètodes de mesurament fixats legislativament, uns valors límits d'immissió superiors a 50 db(A), llevat d'activitats esporàdiques d'aprofitament dels recursos naturals compatibles amb l'ordenació d'aquest Pla especial.

2. Protecció contra la contaminació lluminosa.

a) D'acord amb la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, correspon a l'àmbit del Parc la qualificació de Zona E1: àrees incloses en el Pla d'espais d'interès natural o en àmbits territorials que hagin d'ésser objecte d'una protecció especial, per raó de llurs característiques naturals o de llur valor astronòmic especial, en les quals només es pot admetre una brillantor mínima.

b) Les instal·lacions i els aparells d'enllumenament s'han de dissenyar i instal·lar de manera que es previngui la contaminació lluminosa i s'afavoreixi l'estalvi, l'ús adequat i l'aprofitament de l'energia, i han de comptar amb els components necessaris per a aquesta finalitat.

c) Els aparells d'enllumenament exterior han de complir els requisits exigits per la legislació i, si s'escau, pels instruments de desplegament del Pla especial pel que fa als components, el disseny, la instal·lació, l'angle d'implantació respecte a l'horitzontal, l'eficiència energètica, etc. S'utilitzaran preferentment làmpades de vapor de sodi, sense que s'admetin en cap cas les de vapor de mercuri.

3. Protecció de la qualitat de l'aire. A més del compliment de la legislació específica, és d'aplicació als projectes de noves edificacions el que disposa l'article 16.6 d'aquestes Normes. Així mateix, en aplicació de les disposicions d'ordenació dels usos públics objecte del capítol 9, es fomentaran el transport col·lectiu i l'ús de mitjans no motoritzats.

Article 27

Protecció dels recursos hídrics, dels cursos d'aigua i de les riberes

1. No s'admeten les actuacions que puguin produir una alteració significativa de la qualitat i la quantitat dels recursos hídrics del Parc Natural. En qualsevol cas, cal compatibilitzar l'aprofitament dels recursos hídrics amb la capacitat de recuperació del sistema hidrològic i el manteniment dels sistemes naturals, i s'adequarà al que estableix l'article 72 d'aquestes Normes en relació amb els aprofitaments hídrics.

2. Els departaments de la Generalitat competents i les entitats locals han d'adoptar les mesures que en cada cas escaiguin amb l'objecte de preservar les aigües superficials i subterrànies per mantenir-les en condicions que les facin compatibles amb la conservació dels ecosistemes aquàtics i marjalencs i amb el consum humà.

A tal efecte, atès el que estableix la legislació específica en matèria d'aigües, queda prohibit:

a) Efectuar abocaments directes o indirectes que contaminin les aigües, llevat que hagin estat degudament autoritzats.

b) Acumular residus sòlids, runes o substàncies, siguin quins siguin llur naturalesa i el lloc on es dipositin, que constitueixin o puguin constituir un perill de contaminació de les aigües o de degradació del seu entorn, llevat de l'apilament temporal de les dejeccions ramaderes sempre que es realitzi d'acord amb allò establert a l'article 19 del Decret 136/2009, d'1 de setembre, d'aprovació del programa d'actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes.

c) Efectuar accions sobre el medi físic o biològic vinculat a l'aigua que en constitueixin o en puguin constituir una degradació.

d) Exercir activitats dins dels perímetres de protecció establerts al punt 5 d'aquest article quan puguin constituir un perill de contaminació o de degradació del domini públic hidràulic.

3. En l'àmbit definit per la legislació d'aigües com de domini públic hidràulic i zona de servitud, són d'aplicació les normes següents:

a) S'admeten exclusivament les obres i els moviments de terra destinats a la construcció d'aforaments i altres instal·lacions vinculades a la gestió pública del domini públic hidràulic. També s'admeten aquelles intervencions destinades a la conservació i la restauració dels seus valors naturals, la conservació de les infraestructures i construccions ja existents o la construcció de guals o ponts per a la xarxa viària que travessa aquests àmbits.

b) No s'admeten obres de canalització i regularització dels cursos d'aigua ni la construcció de suports d'infraestructures de subministrament elèctric, serveis telefònics o similars, tret de les indicades al paràgraf anterior i les relacionades amb les extraccions puntuals a què fa referència l'article 15 b).

L'Agència Catalana de l'Aigua promourà l'atermenament del domini públic hidràulic en els rius i les rieres al seu pas per l'àmbit del Parc.

4. L'abocament d'aigües residuals en llera pública només es pot autoritzar amb depuració prèvia.

5. Tenen la consideració d'espais de protecció dels cursos hídrics els terrenys inclosos en l'àmbit d'ordenació del Pla especial que comprenen les lleres dels rius Fluvià, Ser i Brugent i les de les rieres de la Llémena, el Riudaura i Bianya, Cogolls, Sant Iscle i Samariu, i les zones de policia respectives d'acord amb la legislació d'aigües, les quals comprenen una franja de 100 metres d'amplada contigua a cada costat de la llera o, si escau, l'establerta per l'Agència Catalana de l'Aigua.

Així mateix, tenen la mateixa consideració la resta de rieres i torrents en les franges de protecció establertes pel planejament municipal o, si no n'hi ha, en una franja de 50 metres d'amplada, l'eix de la qual coincideix amb el del curs de l'aigua.

En aquests espais de protecció dels cursos hídrics, és d'aplicació el règim de protecció següent, a més de les disposicions del punt 1 d'aquest article:

a) Els terrenys situats a les franges de protecció no podran ser edificats. Excepcionalment, es podran admetre les instal·lacions d'utilitat pública o d'interès social que, vinculades directament amb el medi fluvial, s'hagin d'emplaçar forçosament en aquesta franja de protecció, siguin compatibles amb els objectius de conservació d'aquest Pla especial, segons el criteri de la Junta de Protecció, i siguin promogudes per les administracions públiques. Aquestes instal·lacions requeriran expressament l'informe previ o, si és el cas, l'autorització de l'Agència Catalana de l'Aigua.

b) No s'admetran actuacions que puguin produir alteracions substancials de la llera, pèrdua de la qualitat de les aigües o degradació de les comunitats vegetals de ribera, en especial de vernedes, omedes, freixenedes de Fraxinus angustifolia, salzedes, jonqueres i vegetació helofítica.

c) Les instal·lacions hidràuliques transversals a les lleres es realitzaran de manera que siguin compatibles amb els desplaçaments de la fauna aquàtica i semiaquàtica, i, en particular, de totes les espècies de peixos de la zona.

d) Els creuaments dels cursos hídrics per traçats viaris de nova construcció, ponts i guals s'ajustaran al que disposa l'article 80.2.

e) En els àmbits qualificats de protecció de riberes per aquest Pla (clau 2) i delimitats en els plànols d'ordenació corresponents, s'aplicaran també les disposicions específiques de l'article 40 i del capítol 10.

f) L'explotació d'espècies arbòries de creixement ràpid comunes a la zona no podrà alterar la vegetació perimetral a què fa referència el paràgraf anterior ni el seu desenvolupament, ni, si és el cas, obstaculitzar-ne la restauració.

6. Protecció de fonts i surgències. L'annex 2 d'aquestes Normes conté la relació de les fonts que aquest Pla especial qualifica d'interès públic preferent, la qual podrà ser modificada a través d'algun dels instruments de desplegament del Pla a què fan referència els punts 1 i 2 de l'article 8. En aquests indrets regiran les disposicions següents, sens perjudici d'aquelles altres que hi resultin aplicables:

a) Dins d'un cercle de 50 m de radi a l'entorn de les fonts i surgències, regirà el règim que estableix el punt 2 d'aquest article, si bé podran autoritzar-se les obres, les plantacions i les altres actuacions destinades a millorar i adequar les àrees contigües per potenciar-ne l'ús públic.

b) Els òrgans del Parc efectuaran les accions oportunes per potenciar-ne l'ús públic, i per assegurar-ne el manteniment, la qualitat de les aigües i l'ús correcte.

c) Quan es tracti de fonts en terrenys de propietat privada, aquestes actuacions podran ser realitzades per les persones propietàries amb l'informe previ favorable de l'equip de gestió. També l'equip de gestió les podrà dur a terme directament, una vegada obtingut el consentiment de les persones propietàries; a tal efecte, es promouran els acords i els convenis de col·laboració pertinents.

d) En qualsevol cas, aquestes actuacions han de garantir la conservació dels valors naturals i paisatgístics de les fonts.

7. Correspon a l'Agència Catalana de l'Aigua, d'acord amb els procediments administratius establerts al Reglament del Domini Públic Hidràulic, aprovat per Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, i la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, l'atorgament de les autoritzacions i/o concessions administratives per l'ús de l'aigua, i també l'autorització o l'informe i la imposició dels límits dels abocaments d'aigües residuals i l'autorització per a l'ocupació, modificació del relleu o construcció en les franges de terreny de 100 m d'amplada al costat de les lleres públiques, que constitueix la zona de policia del Domini Públic Hidràulic.

8. Informes dels òrgans del Parc.

a) L'equip de gestió ha d'emetre informe preceptiu sobre qualsevol expedient d'autorització o de concessió relacionat amb l'ús de l'aigua o amb autoritzacions d'abocaments en l'àmbit del Parc, en els sòls urbans o urbanitzables englobats dins del seu perímetre i en l'àrea exterior d'influència hidrològica descrita al paràgraf c). L'informe se subjectarà al que disposa l'article 90 d'aquestes Normes.

b) Així mateix, en els sòls urbans o urbanitzables englobats dins del perímetre del Parc i en l'àrea exterior d'influència hidrològica determinada per aquest Pla especial, els òrgans del Parc, d'acord amb el que disposen els articles 87 i 88, han d'emetre informe preceptiu sobre qualsevol pla, projecte o autorització administrativa susceptible d'afectar els recursos hídrics del Parc, i, en concret:

- Qualsevol tipus de pla territorial o urbanístic, inclosos els projectes d'urbanització, excepte els plans de millora urbana d'àmbits residencials.

- Qualsevol pla o projecte sotmès a avaluació d'impacte ambiental d'acord amb la legislació específica.

- Plans o projectes d'instal·lacions industrials i ramaderes, i, en general, les autoritzacions i les revisions de les activitats incloses als annexos I i II de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

- Plans o projectes de transformacions agrícoles.

- Plans o projectes de camps de golf i de complexos esportius i recreatius.

- Tots aquells altres plans o projectes que, d'acord amb la legislació específica, siguin susceptibles de sotmetre's, respectivament, al procediment d'avaluació ambiental de plans i programes o d'avaluació d'impacte ambiental.

c) L'àrea exterior d'influència hidrològica a què fan referència els paràgrafs anteriors és delimitada al Plànol d'ordenació núm. 1 amb la denominació d'Àrea de Protecció Hidrològica. Comprèn la conca del riu Fluvià, des del seu naixement fins que abandona l'àmbit del Parc, i les conques dels tributaris que hi conflueixen abans del Parc o al seu interior. Correspon a la totalitat dels municipis de la Vall d'en Bas, Riudaura i la Vall de Bianya, excepte la vall del Bac. Inclou també la part septentrional de Sant Joan les Fonts, des del límit del Parc Natural fins a la divisòria amb Montagut, i tot el terme municipal de Montagut excepte la part situada al NE de la carena de la serra del Foix.

9. Zones inundables i espais fluvials.

a) L'ocupació o construcció en terrenys que integren les zones inundables de les lleres dels cursos fluvials s'adaptarà als criteris tècnics aprovats per l'Agència Catalana de l'Aigua i a les determinacions del Reglament de la Llei d'urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol) relatives a la directriu de preservació enfront del risc d'inundació.

b) Són d'aplicació, dins l'àmbit del Pla, les determinacions del Pla d'espais fluvials de la conca del riu Fluvià que redacti l'Agència Catalana de l'Aigua relatives a la delimitació dels àmbits de la zona fluvial, el sistema hídric i les zones inundables associades als principals cursos fluvials que travessen l'àmbit del Parc o hi confronten. Així mateix, incorporarà l'aplicació de les propostes d'actuació adreçades específicament a la protecció de riscos hidrològics. Tot això, sens perjudici de les actuacions que pugui programar el Pla especial mateix o els seus instruments de desenvolupament, i de l'aplicació de la seva normativa per a la protecció dels valors naturals dels espais fluvials i la restauració de les seves característiques morfològiques i ecològiques.

Article 28

Protecció de la flora i la vegetació

1. Atès el que estableixen els articles 4 i 10 de la Llei 12/1985, les determinacions d'aquest Pla s'han subjectat als principis bàsics següents, que hauran d'orientar les actuacions que es desenvolupin dins de la Zona Volcànica:

a) Protecció dels sòls de les intervencions que puguin comportar l'increment de l'erosió i la pèrdua de la seva qualitat.

b) Preservació de la diversitat de les espècies vegetals.

c) Manteniment i millora de la diversitat i les característiques de les comunitats vegetals.

d) Conservació de les superfícies forestals mantenint-hi les espècies autòctones i l'estructura de la vegetació.

e) Manteniment del grau de presència de les espècies forestals d'àrea reduïda dins el territori de Catalunya que es troben dins l'àmbit d'ordenació i de la qualitat de les comunitats vegetals on són presents.

f) Evitar la introducció d'espècies al·lòctones que puguin afectar negativament les espècies, les comunitats vegetals i el paisatge de la Zona Volcànica.

2. Als efectes del que disposa el paràgraf e) del punt anterior, tenen la consideració de comunitats forestals d'àrea reduïda les següents:

a) Vernedes (al. Alno-Padion).

b) Roureda acidòfila (as. Carici depressae-Quercetum canariensis).

c) Roureda de roure pènol (as. Isopyro-Quercetum roboris).

d) Fageda amb joliu (as. Scillo-Fagetum).

e) Fageda acidòfila (as. Luzulo niveae-Fagetum).

f) Bedollars (al. Fagion sylvaticae i as. Chamaecytiso-Callunetum).

g) Teixedes (as. Saniculo-Taxetum).

En aquestes comunitats, caldrà mantenir o recuperar l'estructura en estrats de la vegetació i la composició d'espècies. Així mateix, s'impediran aquelles actuacions amb un impacte potencial greu, com les que impliquin l'alteració del sòl, la pastura (llevat dels bedollars) o la reducció de la coberta de l'estrat arbori.

3. Comunitats vegetals d'interès especial.

a) Són comunitats vegetals de molt alt interès les relacionades a l'annex 3 d'aquestes Normes. La seva localització és descrita al document d'aquest Pla Unitats visuals. Tractament i ordenació. La gestió d'aquestes comunitats s'ajustarà als objectius que s'indiquen a continuació, i l'avaluació de les possibles actuacions haurà de ser-ne compatible:

- Evitar la desaparició de rodals.

- Augmentar la superfície global recoberta.

- Augmentar la superfície de cada rodal.

- En cas de superfícies forestals, millorar-ne l'estructura.

- Millorar la composició florística.

b) Són comunitats vegetals d'alt interès les relacionades a l'annex 3 d'aquestes Normes. La seva localització és descrita al document d'aquest Pla Unitats visuals. Tractament i ordenació. La gestió d'aquestes comunitats s'ajustarà als objectius que s'indiquen a continuació i l'avaluació de les possibles actuacions haurà de ser-ne compatible:

- Evitar la desaparició de cap rodal.

- Mantenir la connectivitat.

- En cas de superfícies forestals, millorar-ne l'estructura.

- Millorar la composició florística.

c) En la gestió d'aquestes comunitats vegetals i la dels hàbitats a què fa referència l'article 30, es tindran també en compte les correspondències descrites a l'annex 2 de la Memòria informativa d'aquest Pla.

4. Espècies estrictament protegides. D'acord amb el que estableixen el Decret 328/1992, de 14 de desembre, i el Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, són espècies estrictament protegides a la Zona Volcànica: Isopyrum thalictroides, Galanthus nivalis, Aconithum pyrenaicum, Oplismenus undulatifolius, Asplenium marinum i Carex grioletii.

D'acord amb la legislació específica, resten prohibides la recol·lecció, la tallada i el desarrelament d'exemplars de boix grèvol (Ilex aquifolium), de les espècies esmentades i d'altres espècies vegetals estrictament protegides a Catalunya que es trobin dins l'àmbit de la Zona Volcànica, o d'alguna de les seves parts, incloses les llavors, i també llur comercialització.

5. Així mateix, cal evitar actuacions que puguin comportar efectes negatius significatius sobre les espècies següents: Anemone ranunculoides, Anogramma leptophylla, Caltha palustris, Carex acutiformis, Carex depauperata, Carex riparia, Cheilanthes marantae, Cheilanthes pteridioides (incloses les subsp. acrostica i maderensis), Corydalis solida, Luzula pilosa, Mannia fragrans (briòfit), Narcissus moleroi, Narcissus poeticus, Narcissus pseudonarcissus, Ophioglossum azoricum, Polygonatum multiflorum, Polygonum amphibium, Potamogeton densus, Pyracantha coccinea (només exemplars espontanis autòctons) i Scilla lilio-hyacintus.

Article 29

Protecció de les zones humides

Totes les zones humides en l'àmbit del Pla han d'ésser preservades de les activitats susceptibles de provocar-ne la recessió i la degradació. A aquests efectes, tenen la condició de zones humides els espais següents:

- Mulladius del Rec de Verlets.

- Aiguamoixos de la Moixina i la Deu.

- Estany de Can Jordà.

Article 30

Protecció dels hàbitats

1. El Pla especial identifica la varietat d'hàbitats existents en el seu territori i conté un conjunt de mesures adreçades a garantir-ne a través de la zonificació i la normativa la preservació de la seva presència i qualitat ecològica. A tal efecte:

a) No s'admetran actuacions que comportin recessions o degradacions dels tipus d'hàbitats de baixa representació superficial en el conjunt del Parc relacionats a continuació:

- Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa (24a) (Codi d'hàbitats segons la llegenda d'hàbitats de la Cartografia d'hàbitats de Catalunya (escala 1:50.000).

- Fagedes acidòfiles pirenaicooccitanes (41c).

- Freixenedes del Pirineu i de les muntanyes catalanídiques septentrionals (41e).

- Rouredes (de Quercus pubescens o híbrids) silicícoles de la muntanya mitjana (41l ).

- Castanyedes acidòfiles de la muntanya mitjana i de terra baixa (41p).

- Bedollars secundaris, pirinencs i del territori catalanídic septentrional (41s).

- Tremoledes (bosquets de Populus tremula) (41u).

- Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues (42aa).

- Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris) neutrobasòfiles i mesòfiles del Pirineu i de les contrades septentrionals (42n).

- Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris) amb sotabosc de màquies o brolles mediterrànies (42s).

- Boscos mixtos de roure martinenc (Quercus humilis) i pi roig (Pinus sylvestris) calcícoles de la muntanya mitjana (43d).

- Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum) de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà (44f).

- Freixenedes de Fraxinus angustifolia de terra baixa (44l).

- Avellanoses (bosquines de Corylus avellana) mesohigròfiles d'ambients frescals de la muntanya mitjana (31aa).

- Avellanoses (bosquines de Corylus avellana) amb Polystichum setiferum, mesohigròfiles, dels barrancs i fondals ombrívols de terra baixa (i de l'estatge submontà) als territoris olositànic i catalanídic septentrional (31ab).

- Landes de gòdua (Sarothamnus scoparius) acidòfiles i mesòfiles de la muntanya mitjana plujosa (i de terra baixa) (31s).

- Falgars (poblaments de Pteridium aquilinum) (31v).

- Bruguerars dominats per bruc boal (Erica arborea) silicícoles dels costers i dels sòls secs de les contrades mediterrànies marítimes (32l).

- Prats calcícoles i mesòfils amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge mitjà), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí del Pirineu i de les terres properes (34b).

- Joncedes i prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis -i timonedes associades-, calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa i de terra baixa (34n).

- Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà, principalment del Pirineu (38b).

- Cingles i penyals calcaris de muntanya (62b).

b) En el marc de les diverses unitats visuals, i d'acord amb les mesures concretes plantejades en cada cas pel document Unitats visuals. Tractament i ordenació, es garantirà el bon estat de conservació dels hàbitats d'acord amb els criteris següents:

- Assegurar la permanència d'aquells hàbitats de superfície reduïda en la unitat visual relacionats al paràgraf anterior.

- Assegurar la qualitat dels hàbitats en general i especialment els d'interès comunitari.

- Determinar l'estat de conservació dels hàbitats i establir un programa prioritzat de manteniment i millora de la qualitat.

- Mantenir la continuïtat d'aquells hàbitats boscosos per als quals s'hagi determinat convenient aquesta continuïtat.

- Garantir la continuïtat i l'estat de conservació favorable dels hàbitats associats a la xarxa fluvial.

- Assegurar els hàbitats de conreus considerant una estructura en mosaic rica en elements intersticials biodiversos.

- Establir un règim de protecció estricta als hàbitats d'alt interès biològic.

- Per a aquells hàbitats en espais de connexió ecològica, mantenir-ne les qualitats de permeabilitat ecològica i de baixa pertorbació i evitar-ne la fragmentació i l'aïllament per l'efecte de barrera.

- Garantir que a totes les plantacions efectuades en terrenys del Parc Natural només es planten exemplars d'espècies i varietats autòctones de la Garrotxa produïdes a partir de material vegetal provinent preferentment de la Garrotxa o de comarques veïnes, o, en tot cas, d'altres comarques catalanes.

- Prendre mesures per minimitzar la presència i/o arribada d'espècies exòtiques invasores. En aquest sentit, es prohibeix la plantació a tots els terrenys del Parc Natural i proximitats de les espècies: Acer negundo, Ailanthus altissima, Albizia julibrissin, Boussingaultia cordifolia (=Anredera cordifolia), Buddleja davidii, Cortaderia selloana, Erigeron karvinskianus, Fraxinus ornus, Impatiens balfourii, Ligustrum lucidum, Lonicera japonica, Parthenocissus quinquefolia, Polygonum aubertii (=Bilderdickya aubertii, =Fallopia baldschuanica), Pyracantha sp., Robinia pseudoacacia i I

La llista d'espècies exòtiques invasores la plantació de les quals es prohibeix al PNZVG pot ser modificada pel Pla rector d'ús i gestió, o, si cal, per raons d'urgència, per acord de la Junta de Protecció.

2. Hàbitats d'interès comunitari.

a) Així mateix, s'han de mantenir globalment en un estat de conservació favorable, d'acord amb la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, els hàbitats d'interès comunitari presents en l'àmbit del Pla especial, els quals es relacionen a continuació:

- Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa (3250 – 3270)

(Codi d'hàbitats segons l'Annex 1 de la Directiva 97/62/CE).

- Prats calcícoles i mesòfils amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge mitjà), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí del Pirineu i de les terres properes (6210).

- Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà, principalment del Pirineu (6510).

- Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles (9150).

- Fagedes acidòfiles pirenaicooccitanes (9120).

- Boscos caducifolis mixtos amb roure pènol (Quercus robur), o bé rouredes pures, higròfils i eutròfics, pirenaicocantàbrics (9160).

- Castanyedes acidòfiles de la muntanya mitjana i de terra baixa (9260).

- Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues (9540).

- Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum) de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà als territoris ruscínic i catalanídic septentrional (91E0).

- Freixenedes de Fraxinus angustifolia de terra baixa (92A0).

- Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa (9340).

- Boscos mixtos d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. cerrioides, Q. pubescens) de terra baixa i de l'estatge submontà (9340).

- Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs (9340).

- Cingles i penyals calcaris de muntanya (8210).

L'annex 4 d'aquestes Normes conté els criteris d'actuació imperatius per a cada un dels hàbitats d'interès comunitari esmentats.

b) En el cas concret de les vernedes, que tenen la consideració d'hàbitat d'interès comunitari de caràcter prioritari, són també d'aplicació els articles 49 i 64.3 d'aquestes Normes.

c) Les activitats ramaderes extensives es desenvoluparan d'acord amb el que disposa l'article 70.3 d'aquestes Normes.

d) Qualsevol pla o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del Parc o sense ser necessari per a aquesta gestió, pugui afectar-lo de manera apreciable, ja sigui individualment o en combinació amb altres plans o projectes, s'ha de subjectar al que disposen els punts 3 i 4 de l'article 6 de la Directiva 92/43/CEE.

e) El Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural i, si és el cas, els altres instruments de desplegament a què fa referència l'article 8, han de formular directrius de gestió i, si és el cas, normes de caràcter complementari en les àrees ocupades per hàbitats d'interès comunitari a fi de complir allò que disposen els paràgrafs anteriors.

f) Així mateix, en el cas de localitzar nous hàbitats no inclosos en la llista de l'apartat a), la Junta de Protecció podrà acordar-ne l‘ampliació mitjançant llur inclusió en els successius plans rectors d'ús i gestió.

Article 31

Protecció de la fauna

1. Amb l'objecte de protegir la fauna silvestre de la Zona Volcànica, el Pla conté les determinacions oportunes per evitar la destrucció o el deteriorament del seu hàbitat.

2. Pel que fa a les espècies faunístiques declarades estrictament protegides per les administracions competents en el territori de Catalunya que es troben en el Parc Natural, la protecció comporta la prohibició de la persecució, de la caça, de la captura i de la comercialització dels animals, de llurs despulles o fragments i, en el cas de les espècies ovípares, de llurs ous i nius, i també la protecció, si s'escau, del seu hàbitat, tal com estableix l'article 9.1 de la Llei 12/1985. Aquesta disposició és també d'aplicació a les espècies següents de la fauna invertebrada declarades estrictament protegides a la Zona Volcànica pel Decret 328/1992, de 14 de desembre: Molopidius spinicollis, Carabus granulatus, Platysma vulgaris, Belisarius xambeui, Pisidium subtruncatum, Abidasecale, Bofillella subarcuata, Cuculia argentea i Graellsia isabelae, i també a les espècies de mol·luscs en perill d'extinció Montserratina martorelli, Bofilliella subarquata, Vertigo angustiori i Unio elongatulus ssp. Aleroni, el cranc de riu autòcton Austrapotamobius pallipes i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa).

3. L'alliberament d'espècies silvestres requereix l'autorització expressa de l'equip de gestió. També caldrà aquesta autorització en el cas de projectes i actuacions adreçades a l'eradicació d'espècies foranes amb presència en el Parc.

4. Els projectes de reintroducció d'espècies en l'àmbit del Pla han de comptar també amb l'autorització de la Junta de Protecció, prèvia presentació de l'estudi de viabilitat corresponent. A tal efecte, s'han de tenir en consideració:

a) La idoneïtat dels hàbitats actuals per garantir la supervivència de l'espècie.

b) L'acceptació social de la reintroducció a efectuar, i també els possibles danys econòmics que pot ocasionar l'espècie en qüestió.

c) L'estat actual de les causes que van motivar l'extinció de l'espècie a la zona.

d) Les repercussions de la reintroducció sobre altres elements del medi natural.

e) La idoneïtat genètica de la població donant i la garantia que no es veurà afectada per l'extracció de part dels seus efectius.

f) Les garanties sanitàries dels individus utilitzats en la reintroducció.

g) La conveniència del seguiment de la reintroducció efectuada i dels resultats obtinguts.

7. Les poblacions d'espècies de fauna d'interès comunitari presents en l'àmbit del Pla especial s'han de mantenir globalment en un estat de conservació favorable, d'acord amb la legislació aplicable. El Pla rector d'ús i gestió del Parc Natural ha de formular directrius i mesures de gestió en les àrees ocupades per aquestes poblacions que garanteixin el compliment del paràgraf anterior.

8. Resta prohibida la constitució de nuclis zoològics d'espècies de fauna salvatge llevat que es tracti d'actuacions públiques degudament aprovades per la Junta de Protecció.

Article 32

Protecció de la connectivitat ecològica

1. Cal garantir de manera general la permeabilitat territorial, des dels punts de vista de la connectivitat ecològica i de la continuïtat paisatgística, tant a l'interior del Parc Natural com entre el Parc i el seu entorn, en particular amb els altres espais integrats en el Pla d'espais d'interès natural. Conseqüentment, cal assegurar el manteniment de les pautes de continuïtat de l'ús del sòl i dels hàbitats, evitar la formació de barreres artificials i conservar, o bé recuperar, si és el cas, els trams de riu i altres elements d'interès connector que s'hi localitzin.

2. Els plans i els projectes d'infraestructures a què fa referència el punt següent i tots els que es desenvolupin dins del Parc estan subjectes al que disposen l‘article 76.6 i concordants d'aquestes Normes.

3. El plànol d'ordenació núm. 1 delimita els àmbits externs d'importància per a la connectivitat ecològica de la Zona Volcànica amb els espais d'interès natural que l'envolten (Àrea de Protecció de la Connectivitat Ecològica). Comprenen territoris dels municipis de la Vall de Bianya, Montagut, Sant Joan les Fonts, Sant Jaume de Llierca, Mieres, Sant Aniol de Finestres, la Vall d'en Bas i Ridaura, a més d'alguns dels nuclis urbans interiors. En aquests àmbits, els òrgans del Parc, d'acord amb el que disposen els articles 87 i 88, han d'emetre informe preceptiu abans de l'aprovació o l'autorització d'aquells plans, projectes o activitats que puguin afectar la continuïtat o la viabilitat ecològica dels hàbitats i altres elements connectors, i, en concret, sobre:

- Qualsevol tipus de pla territorial i d'instrument de planejament urbanístic general excepte els programes d'actuació urbanística municipal.

- Qualsevol pla o projecte sotmès a avaluació d'impacte ambiental d'acord amb la legislació específica. En aquests casos, a més, les declaracions d'impacte hauran d'avaluar específicament les seves repercussions sobre la connectivitat ecològica i paisatgística, i, si és el cas, establir mesures per a prevenir-les, reduir-les i, tant com sigui possible, compensar-les.

- Plans i projectes de vialitat i d'altres infraestructures lineals de comunicació.

- Projectes d'infraestructures hidràuliques.

- Projectes de transformacions agrícoles.

- Qualsevol tipus de pla d'ordenació forestal que afecti una superfície de més de 100 ha.

- Altres plans o projectes que impliquin transformacions de l'ús del sòl de més de 20 ha.

- Tots aquells altres plans o projectes que, d'acord amb la legislació específica, siguin susceptibles de sotmetre's, respectivament, al procediment d'avaluació ambiental de plans i programes o d'avaluació d'impacte ambiental.

Els informes dels òrgans del Parc tindran cura del compliment del que disposa el punt 1 i, en general, de prevenir la compartimentació i la fragmentació i de fomentar la recuperació dels hàbitats de tipus natural que permeten la connectivitat ecològica dels ecosistemes del Parc.

4. En aquests àmbits, el Parc Natural podrà promoure actuacions destinades a garantir la coherència de la xarxa Natura 2000 pel que fa al LIC de la Zona Volcànica de la Garrotxa (codi ES5120004).

5. Així mateix, el plànol d'ordenació núm. 1 conté les zones i els trams d'interès per a la connectivitat interna en l'àmbit del Pla especial, el règim d'aplicació dels quals especifica l'article 51 d'aquestes Normes.

Article 33

Protecció del paisatge

1. És objectiu bàsic d'aquest Pla la conservació de la qualitat dels diversos paisatges existents en el seu àmbit d'aplicació, garantir llur manteniment i harmonitzar llur evolució. Conseqüentment, qualsevol obra, activitat o implantació d'usos s'ha d'autoritzar i realitzar d'acord amb els objectius de qualitat ambiental i paisatgística i les determinacions fixades pel document d'aquest Pla especial Unitats visuals. Tractament i ordenació en la unitat visual on es localitzi i per l'article 37 d'aquestes Normes.

2. Als efectes del que preveu l'article 7.1 de la Llei 12/1985, l'àmbit d'ordenació d'aquest Pla especial té la consideració d'espai obert. En conseqüència, queda prohibida la instal·lació de cartells i tanques de propaganda i altres elements similars, excepte petits indicadors d'activitats, establiments i indrets que per mida, disseny i col·locació s'adaptin a l'ambient on se situen. Amb aquest objecte, l'article 54 conté les determinacions adreçades a unificar els criteris i models de senyalització de la zona.

3. Els informes dels òrgans del Parc en relació amb qualsevol pla, obra o activitat amb impacte paisatgístic hauran de considerar el nivell de risc de percepció d'aquests impactes, sens perjudici del que disposa l'article 16.7 d'aquestes Normes.

Article 34

Protecció del patrimoni cultural

1. Els òrgans del Parc complementaran l'actuació de les administracions competents en la catalogació i protecció del patrimoni cultural. Promouran també la sensibilització pel que fa al reconeixement del patrimoni cultural immaterial i la protecció d'aquells elements que ajudin a la conservació del patrimoni cultural tangible.

2. D'acord amb la Convenció sobre patrimoni cultural immaterial de la UNESCO (2003), integren el patrimoni cultural immaterial en l'àmbit del Pla els usos, les representacions, els coneixements i les tècniques −juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais culturals que els són inherents- que són reconeguts per la població com a integrants d'aquest patrimoni. Als efectes del Pla especial, només es té en compte el patrimoni immaterial que sigui compatible amb els objectius de conservació adoptats.

3. Els elements declarats Bé Cultural d'Interès Nacional es regulen d'acord amb les normes de protecció que estableix llur declaració.

4. Els elements inclosos en els catàlegs de béns protegits dels municipis de la Zona Volcànica es regiran pel que estableixin els catàlegs mateixos i el planejament urbanístic municipal.

5. En absència de regulacions específiques, la intervenció en els elements del patrimoni històric i arquitectònic ha de seguir els criteris següents:

a) S'ha de mantenir l'estructura arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l'entorn relacionat amb l'element.

b) La instal·lació de conduccions elèctriques, telefòniques o similars, de tipus aeri o adossat, i les antenes de televisió, les pantalles de recepció d'ones o d'altres dispositius particulars anàlegs s'han de situar en llocs on no perjudiquin la percepció paisatgística del conjunt.

c) Qualsevol autorització d'obres o de nous usos ha d'estar condicionada a la protecció estricta i, si és el cas, la millora, de l'entorn paisatgístic dels béns protegits.

Article 35

Abocament d'objectes, residus i altres deixalles

1. D'acord amb el que disposa l'article 7.2 de la Llei 12/1985, tothom té el deure de mantenir la netedat dels espais naturals i evitar l'abocament o l'abandó d'objectes, de residus o d'altres deixalles fora dels llocs autoritzats.

2. Aquestes Normes estableixen la incompatibilitat d'aquestes activitats en l'àmbit de la Zona Volcànica. Conseqüentment, hi queda prohibit l'abocament de residus sòlids i d'efluents contaminants, sens perjudici de les excepcions previstes a l'article 15 c) d'aquestes Normes.

3. L'acció o l'omissió d'aquests preceptes té la consideració d'infracció administrativa, atès el que estableix l'article 37 de la Llei 12/1985.

TÍTOL III

Àmbits específics d'ordenació

Capítol 6

Unitats visuals

Article 36

Objecte i disposicions generals

1. D'acord amb el que estableixen els articles 1.4 g) i 33.1 d'aquestes Normes, l'ordenació del Pla especial ha estat desenvolupada mitjançant vint-i-tres unitats visuals a fi d'integrar-hi la informació, diagnosticar-ne els requeriments d'ordenació i definir en cada cas uns objectius de qualitat ambiental i paisatgística i un conjunt de mesures de planejament destinades a assolir aquests objectius de qualitat que han estat integrades en els plànols d'ordenació, les Normes presents i el Programa d'aquest Pla.

2. La relació de les unitats visuals és la següent:

- 1. Sant Joan les Fonts i Castellfollit

- 2. Plana d'Olot

- 3. Sant Cosme

- 4. Begudà

- 5. Pla del Pelegrí

- 6. Altiplà de Batet

- 7. Vall de Sant Martí

- 8. Solell de Reixac

- 9. Bosc de Ferragut

- 10. Fageda d'en Jordà - plana del Corb

- 11. Capçalera del Ser

- 12. Vall dels Arcs

- 13. Vall de Samariu

- 14. Capçalera del Brugent

- 15. El Codolós

- 16. Sant Iscle de Colltort

- 17. La Codina

- 18. Riera de Cogolls

- 19. Torrent de Matabous

- 20. Torrent de la Fosca

- 21. Torrent del Vallac

- 22. Vall del Brugent

- 23. Serra de Finestres

3. El document d'aquest Pla Unitats visuals. Tractament i ordenació conté l'ordenació individualitzada de les unitats visuals. Els objectius i les determinacions escrites i gràfiques que s'hi estableixen han de ser considerats en la interpretació i aplicació d'aquestes Normes. La delimitació de les unitats visuals és grafiada en el plànol d'ordenació núm. 3 Àmbits d'ordenació específics.

4. La gestió de les comunitats vegetals d'interès especial indicades per a cada unitat visual en el document d'aquest Pla Unitats visuals. Tractament i ordenació, s'ajustarà al que disposa l'article 28.3.

5. S'evitaran aquelles actuacions que puguin originar recessions o degradacions significatives dels hàbitats de baixa representació superficial indicats per a cada unitat visual en el document d'aquest Pla Unitats visuals. Tractament i ordenació.

Article 37

Disposicions particulars

Aquest Pla especial, a través dels diversos documents d'ordenació, ha aplicat les determinacions del seu document Unitats visuals. Tractament i ordenació. Les disposicions següents complementen les establertes pels plànols d'ordenació, el Programa d'actuació i aquestes Normes, i regeixen en conjunt cada unitat visual o, dins d'aquesta, als àmbits a què fan referència. S'apliquen conjuntament amb les de les zones corresponents (capítol 7) i, si és el cas, les dels àmbits de proteccions complementàries (capítol 8), sens perjudici de la resta de disposicions d'aquestes Normes.

- Unitats visuals 1 i 2. Sant Joan les Fonts-Castellfollit i plana d'Olot

S'evitaran actuacions susceptibles d'augmentar els efectes de barrera ecològica existents a l'entorn del riu Fluvià i s'hi afavorirà la repermeabilització.

- Unitat visual 3. Sant Cosme

No s'admetrà la implantació d'activitats ramaderes intensives en àrees de risc, especialment a una distància inferior a 100 m dels espais que aquest Pla qualifica de protecció de riberes (clau 2).

Llevat de casos justificats per raons d'interès públic, no es permetran noves implantacions disperses d'edificacions o d'altres instal·lacions.

- Unitat visual 4. Begudà

No s'admetrà la implantació d'activitats ramaderes intensives en àrees de risc, especialment a la vall del Turonell.

- Unitat visual 5. Pla del Pelegrí

Com a criteri general, la possibilitat d'edificació es restringirà a l'entorn immediat de les construccions existents i al perímetre de la plana central.

- Unitat visual 6. Altiplà de Batet

A l'altiplà de Batet, és d'aplicació el que disposa l'article 43.2 c) d'aquestes Normes.

No s'admetran noves activitats ramaderes intensives en aquesta unitat visual.

- Unitat visual 7. Vall de Sant Martí

No s'admetran noves activitats ramaderes intensives a una distància inferior a 100 m de la riera de Sant Martí. Els seus afluents es regiran per les distàncies establertes per l'article 27 d'aquestes Normes.

Excepcionalment, i segons el criteri de l'equip de gestió, aquesta condició podrà dispensar-se quan la integració visual d'una edificació n'exigeixi un emplaçament més proper als cursos d'aigua un cop considerats els objectius i les determinacions continguts al document Unitats visuals. Tractament i ordenació.

- Unitat visual 8. Solell de Reixac

Es garantirà el manteniment i la disposició del mosaic d'hàbitats a la zona de plana (boscanys, marges, entorn fluvial i espais agrícoles) per a la preservació dels hàbitats existents.

- Unitat visual 9. Bosc de Ferragut

S'evitarà la intensificació en aquesta unitat d'aquells usos públics que representin un increment del trànsit motoritzat.

El Pla rector d'ús i gestió podrà modificar les condicions d'admissibilitat de nous equipaments, serveis i activitats o modificar les existents que puguin comportar una intensificació de l'ús públic, segons la informació disponible sobre freqüentació i l'estat de conservació del medi.

- Unitat visual 10. Fageda d'en Jordà – plana del Corb

S'evitarà la intensificació en aquesta unitat d'aquells usos públics que representin un increment del trànsit motoritzat.

El Pla rector d'ús i gestió podrà modificar les condicions d'admissibilitat de nous equipaments, serveis i activitats o modificar les existents que puguin comportar una intensificació de l'ús públic, segons la informació disponible sobre freqüentació i l'estat de conservació del medi.

- Unitat visual 11. Capçalera del Ser

No s'admetran noves activitats ramaderes intensives o l'ampliació de les existents a una distància inferior a 100 m dels diversos afluents del Ser, sens perjudici de les distàncies establertes per l'article 71 d'aquestes Normes.

Excepcionalment, i segons el criteri de l'equip de gestió, aquesta condició podrà dispensar-se quan la integració visual d'una edificació n'exigeixi un emplaçament més proper als cursos d'aigua un cop considerats els objectius i les determinacions continguts al document Unitats visuals. Tractament i ordenació, bo i respectant, en tot cas, les distàncies establertes per l'article 27.

- Unitat visual 12. Vall dels Arcs

No es permetran noves activitats de ramaderia intensiva ubicades en cotes superiors al límit septentrional de l'àmbit qualificat d'aflorament d'interès geològic per aquest Pla especial, sens perjudici de les altres condicions d'implantació fixades per aquestes Normes.

- Unitat visual 13. Vall de Samariu

S'aplica el règim dels articles 62.2 b) i concordants d'aquestes Normes als boscos madurs de la capçalera de la vall.

Aquesta unitat es considera saturada pel que fa a la ramaderia intensiva. No s'admetrà, per tant, la implantació de noves granges ni l'ampliació de les existents.

- Unitat visual 14. Capçalera del Brugent

Es vetllarà expressament pel manteniment dels boscos i la vegetació de les torrenteres i rius.

A la capçalera alta del Brugent, els usos públics es restringiran al senderisme d'acord amb el que disposa l'article 39.5.

- Unitat visual 15. El Codolós

- Unitat visual 16. Sant Iscle de Colltort

Els plans tècnics de gestió i millora forestal i, en general, les autoritzacions d'obres, aprofitaments i activitats hauran de considerar especialment la recuperació de les àrees que sofreixen processos erosius.

- Unitat visual 17. La Codina

No s'admetran en aquesta unitat noves activitats ramaderes intensives.

Es mantindran els usos vinculats al senderisme sense augmentar la pressió dels usos públics en el conjunt de la unitat.

- Unitat visual 18. Riera de Cogolls

S'evitaran els usos públics que requereixin altres serveis de suport diferents dels senders.

- Unitat visual 19. Torrent de Matabous

Els plans tècnics de gestió i millora forestals i, en general, les autoritzacions d'obres, aprofitaments i activitats hauran de considerar especialment el manteniment de la continuïtat dels hàbitats forestals, sens perjudici de la conservació, i, si és el cas, la recuperació, dels espais herbacis entre masses boscoses i dels espais oberts de la serra de les Medes.

- Unitat visual 20. Torrent de la Fosca

S'evitaran els usos públics que requereixin altres serveis de suport diferents dels senders.

S'evitaran actuacions que afectin negativament la continuïtat dels hàbitats boscosos.

- Unitat visual 21. Torrent del Vallac

Les actuacions relacionades amb els usos públics han de garantir el manteniment del model de turisme rural de baixa intensitat.

Es garantirà la continuïtat dels hàbitats boscosos, especialment els d'interès comunitari i els associats al torrent del Vallac en el límit nord de la unitat.

- Unitat visual 22. Vall del Brugent

Els plans tècnics de gestió i millora forestals i, en general, les autoritzacions d'obres, aprofitaments i activitats hauran de considerar especialment el manteniment de la continuïtat dels hàbitats forestals, sens perjudici de la conservació dels espais agraris de les planes i de les valls tributàries.

- Unitat visual 23. Serra de Finestres

Es permetran actuacions relacionades amb els usos públics compatibles de baixa intensitat.

Capítol 7

Zones

Article 38

Zonificació del Parc Natural

1. En el marc de les unitats de paisatge objecte del capítol anterior i dels objectius de qualitat ambiental i paisatgística establerts per a cada una, el territori del Parc Natural és objecte de la zonificació següent als efectes de l'ordenació de les construccions i de l'ús i la destinació dels terrenys:

a) Espais d'interès natural preferent (clau 1)

b) Espais de protecció de ribera (clau 2)

c) Espais forestals (clau 3)

- Boscos d'alt interès biològic (clau 3.1)

- Boscos d'alt interès biològic en àmbits de protecció edafològica i de vessants (clau 3.1 a)

- De protecció edafològica i de vessants (clau 3.2)

- Prats d'interès biològic (clau 3.3) 

- De recuperació (clau 3.4)

- Altres terrenys forestals (clau 3.5)

d) Espais agrícoles (clau 4)

- D'interès edafològic (clau 4.1)

- D'interès paisatgístic (clau 4.2)

- D'ús agrari preferent (clau 4.3)

e) Espais singulars amb tractament específic (clau 5)

- Bosc de Tosca (clau 5.1)

- La Moixina – Pla de Llacs (clau 5.2)

- Altiplà basàltic de Batet (clau 5.3)

f) Espais periurbans amb qualificació específica (clau 6)

- Espais lliures de transició (clau 6.1)

- Espais periurbans densament edificats (clau 6.2)

2. Els límits de les diverses zones són grafiats en els plànols d'ordenació de les diverses unitats visuals i en el plànol d'ordenació núm. 3 Àmbits d'ordenació específics. Llurs regulacions particulars són establertes pels articles següents, i s'apliquen sens perjudici de les altres disposicions d'aplicació contingudes en aquestes Normes.

Article 39

Espais d'interès natural preferent (clau 1)

1. Comprèn els espais declarats reserva natural d'acord amb la Llei 2/1982 i el Decret 41/2008. Inclou, així mateix, altres espais del màxim nivell d'interès que, com els anteriors, requereixen un grau de protecció superior i una gestió especialment acurada. Aquests espais són objecte d'un tractament individualitzat amb un aprofundiment més gran de la intervenció planificadora que es concreta, en cada cas, en la definició que fa aquest Pla especial de les normes, els criteris de gestió i les actuacions específiques que resulten necessàries a tal efecte.

2. La relació d'espais qualificats d'interès natural preferent és la següent:

- Volcà del Racó (les Preses).

- Roureda de Cuní (Olot).

- Mulladius del Rec de Verlets (Sant Joan les Fonts).

- Volcà d'Aiguanegra (Sant Joan les Fonts).

- Volcà de la Garrinada (Olot).

- Volcà del Montsacopa (Olot).

- Volcà de Montolivet (Olot).

- Volcà de les Bisaroques (Olot).

- Alzinars de Can Solà de Batet (Olot).

- Volcà de Cabrioler (Olot i Santa Pau).

- Fageda d'en Jordà i volcà del Puig Jordà (Santa Pau).

- Volcà del Puig de la Costa (Santa Pau).

- Volcà del Croscat (Olot i Santa Pau).

- Turó de la Pomareda (Olot).

- Volcà de Santa Margarida (Santa Pau).

- Volcà del Torrent (Santa Pau).

- Volcans del Puig de l'Estany i del Puig de Bellaire (Sant Joan les Fonts).

- Volcà de Pujalós (Olot).

- Volcà del Puig de Martinyà (Santa Pau).

- Volcà del Puig de la Garsa (Olot).

- Volcà del Puig de l'Ós (Sant Joan les Fonts).

- Volcà del Puig Astrol (Olot).

- Volcans de Rocanegra i del Puig Subià (Santa Pau).

- Volcà de Simon (Santa Pau).

- Volcans de Can Tià, de la Tuta de Colltort i de Fontpobra (Santa Pau i Sant Feliu de Pallerols).

- Volcà de les Medes (Sant Aniol de Finestres i les Planes d'Hostoles).

- Volcans del Traiter (les Planes d'Hostoles).

- Cingles de Castellfollit (Castellfollit de la Roca).

- Volcà del Cairat, volcà de Claperols i volcà de Repassot (Sant Joan les Fonts).

- Fageda del Corb (les Preses).

- Afloraments del Boscarró i del Molí Fondo. Aiguabarreig del Fluvià i la riera de Bianya.

- Meandre del Collell. Riu Fluvià (Olot).

- Capçalera alta del Brugent (Sant Feliu de Pallerols).

- Volcans de Sant Marc i del Puig Roig (Sant Feliu de Pallerols).

3. Normes comunes. En general, regiran les disposicions següents, sens perjudici d'aquelles de caràcter específic esmentades al punt 5 d'aquest article:

a) La gestió i les intervencions en aquests espais es desenvoluparan d'acord amb els criteris d'actuació i les normes particulars definits a l'annex 2 de la Memòria d'ordenació.

b) No s'admeten actuacions que n'alterin la morfologia i, en concret:

- Moviments de terra, excepte quan resultin necessaris per al recondicionament d'àrees degradades o per a la restitució de biòtops, d'acord amb els criteris de gestió definits per aquest Pla, o quan es tracti dels supòsits a què fa referència l'article 85 a). Així mateix, podran permetre's, amb l'informe previ dels òrgans del Parc, quan calgui efectuar-los en el desenvolupament de treballs d'investigació científica.

- Aprofitaments miners i activitats extractives en general.

- Obertura i eixamplament de vials per a vehicles. Únicament podran autoritzar-se'n treballs de consolidació i manteniment. Quan es tracti d'espais que no tinguin la consideració de reserva natural, es podran realitzar també eixamplaments i rectificacions puntuals del traçat, sempre que siguin compatibles amb els objectius concrets de protecció determinats per aquest Pla. - Construcció de noves infraestructures i serveis tècnics, sens perjudici del que disposa l'article 85 a).

c) No es permeten noves edificacions de caràcter permanent ni nous habitatges producte de la reconstrucció d'edificacions en ruïna. Les edificacions preexistents podran ser objecte d'obres de consolidació i millora, sense incrementar-ne el volum, sempre que es destinin a usos admesos per aquest Pla i resultin compatibles amb les finalitats específiques de protecció de cada espai.

d) Els aprofitaments forestals es regeixen pel que disposen l'article 63.1 i concordants, sens perjudici de les mesures específiques per a les reserves naturals en el punt següent.

e) La pastura dins dels boscos caducifolis i dels alzinars requerirà l'autorització de la Junta de Protecció, la qual podrà establir les condicions necessàries per a la conservació dels hàbitats i de les espècies.

f) No s'admeten l'acampada ni les activitats esportives i recreatives a què fan referència els paràgrafs a), c) i d) de l'article 57.5, sens perjudici de les prohibicions establertes amb caràcter general pel mateix article.

g) No es permet la recol·lecció de minerals o pedres volcàniques ni el deteriorament o desarrelament de les espècies vegetals.

h) La circulació motoritzada es limitarà a aquells casos necessaris per a l'accés de les persones propietàries a les seves finques i el desenvolupament de les activitats vinculades als aprofitaments agraris i forestals i dels serveis públics, sens perjudici d'aquelles excepcions expressament previstes en el punt següent.

i) Els òrgans del Parc efectuaran les gestions i altres actuacions oportunes per a la correcció dels impactes ecològics i paisatgístics, d'acord amb les prescripcions i els criteris definits per aquest Pla. A tal efecte, promouran, quan calgui, convenis de col·laboració amb la propietat i amb les empreses concessionàries de serveis. Així mateix, tindran especial cura que els instruments de desenvolupament d'aquest Pla especial garanteixin l'estricta protecció de les espècies faunístiques i de llurs hàbitats en aquells casos en què els valors zoològics hagin estat determinants per a la qualificació d'interès natural preferent d'un espai.

4. Reserves naturals. A més de les disposicions del punt anterior, a les reserves naturals els són d'aplicació, amb caràcter prevalent, les següents:

a) D'acord amb el que estableix l'article 1.2 de la Llei 2/1982, les reserves naturals han estat creades amb la finalitat d'evitar qualsevol acció que pugui reportar la destrucció, el deteriorament, la transformació o la desfiguració de llur geomorfologia o de llur flora.

b) A tal efecte, les utilitzacions agrícoles, ramaderes i silvícoles s'han de supeditar, en tots els casos, a les necessitats de llur conservació estricta i a les finalitats científiques, culturals i d'investigació que en van motivar la declaració. La Generalitat de Catalunya, d'acord amb el procediment establert, pot regular o suspendre definitivament qualsevol aprofitament o activitat de tota mena que sigui contrari a la conservació estricta de la reserva natural.

c) No es permeten en cap cas les activitats que directament o indirectament poden perjudicar els valors naturals de protecció (article 24.4 de la Llei 12/1985).

d) En els volcans que formen part de reserves naturals, es potenciarà una distribució dels usos del sòl que en faciliti la identificació visual, de manera que els fons dels cràters siguin ocupats per prats i conreus i llurs vessants per vegetació arbòria.

e) Els aprofitaments forestals es regeixen pel que estableix l'article 66, sens perjudici d'aquelles disposicions específiques contingudes a l'article 64.

f) La filmació de pel·lícules, documentals o espots publicitaris únicament s'admet en el supòsit establert per l'article 58.1.

5. Normes particulars

Als espais d'interès natural preferent (clau 1), els són d'aplicació els criteris d'actuació i les normes particulars inclosos a l'annex núm. 5 d'aquestes Normes.

Article 40

Espais de protecció de riberes (clau 2)

1. Comprèn els principals elements de la xarxa fluvial del Parc, llevat d'aquells que han estat qualificats d'interès preferent, amb l'objecte de protegir-ne estrictament les lleres i les riberes, la qualitat de les aigües, les espècies i els hàbitats associats i llurs valors paisatgístics.

2. Aquests espais es regeixen pel que determinen l'article 27 d'aquestes Normes, particularment el seu punt 5, i els articles 63.2 i 64.3 pel que fa als aprofitaments forestals. En el cas de les vernedes, s'hi aplica l'article 49 d'aquestes Normes.

Article 41

Espais forestals (clau 3)

1. Comprèn aquells terrenys no inclosos en les zones regulades pels articles anteriors, als quals el Pla especial atorga una destinació forestal d'acord amb la legislació específica i uns règims específics adreçats a la conservació i la millora dels ecosistemes forestals, segons els objectius de protecció expressats als articles 28 i 30 d'aquestes Normes.

2. Disposicions comunes.

a) Aquests terrenys tenen la condició de no edificables, llevat d'aquelles excepcions expressament assenyalades al punt següent.

b) L'ús i la destinació dels terrenys és el forestal, d'acord amb la regulació específica de cada subzona. En qualsevol cas, són admesos els usos agraris i altres usos puntuals preexistents, i les edificacions directament vinculades al seu desenvolupament. No s'hi admetran actuacions que puguin comportar la transformació de la destinació assignada per aquest Pla o que n'obstaculitzin l'assoliment.

c) L'obertura i la modificació de vials s'han de subjectar al que disposa l'article 82.

3. Subzones.

a) Boscos d'alt interès biològic (clau 3.1). Inclou les fagedes, les rouredes de roure pènol, els alzinars litorals de la serra de Sant Julià del Mont, els boscos madurs en general i altres terrenys forestals d'alt interès botànic i/o faunístic que no han estat qualificats d'espais d'interès natural preferent.

No s'admetran actuacions contràries a l'objectiu de conversió i manteniment en boscos madurs.

Els aprofitaments forestals es desenvoluparan d'acord amb el que disposen l'article 63.3 i concordants.

No s'admeten els aprofitaments ramaders, llevat que, a criteri de l'equip de gestió, resultin convenients per assolir els objectius establerts per a aquesta zona.

Quan es tracti de boscos d'alt interès biològic situats en àmbits de protecció edafològica i de vessants (clau 3.1 a), s'hi aplicaran també les disposicions de la zona 3.2.

b) De protecció edafològica i de vessants (clau 3.2). S'aplica als sòls volcànics singulars situats en terrenys forestals i als terrenys forestals que, per les seves condicions geològiques o morfològiques, presenten risc d'erosió o d'inestabilitat geodinàmica.

Els aprofitaments forestals es regeixen per l'article 63.4 i concordants.

En l'obertura o l'eixamplament de vials, sempre que sigui possible, s'evitarà afectar aquestes àrees. En cas contrari, serà imperatiu el compliment estricte del que disposa l'article 82.2 a).

Qualsevol actuació restarà condicionada al manteniment de la coberta vegetal en condicions adequades i a l'aplicació addicional de les restriccions i les correccions degudes, segons les causes concretes que han donat lloc a la qualificació de fragilitat.

c) Prats d'interès biològic (clau 3.3). Prats de muntanya que contribueixen a la biodiversitat forestal, d'interès florístic o faunístic, que cal preservar com a espais oberts, corresponents als hàbitats:

- Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge mitjà), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí del Pirineu i de les terres properes (34b).

- Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, Galium lucidum (espunyidella blanca)... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània (34g).

- Joncedes i prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis, −i timonedes associades- calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa i de terra baixa (34n).

- Prats silicícoles i xeròfils, amb Agrostis capillaris, Seseli montanum, Festuca ovina, Dichanthium ischaenum... de la muntanya mitjana pirinenca i del Montseny (35h).

- Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus) i herbassars graminoides higròfils de terra baixa (i de la muntanya mitjana) (37b).

- Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà, principalment del Pirineu (38b).

No s'hi permetran actuacions de reforestació o que impliquin pèrdua dels valors específics.

Es fomentaran les activitats ramaderes extensives compatibles amb la seva capacitat de càrrega, d'acord amb el que disposa l'article 70, i la rotació en l'aprofitament ramader de cada prat com a mesura bàsica de millora de la diversitat biològica. D'altra banda, s'hi podran admetre instal·lacions lleugeres de suport a la ramaderia.

d) De recuperació (clau 3.4). Espais degradats en els quals el Pla preveu actuacions de recuperació de la massa arbrada.

També s'hi podran admetre actuacions de recuperació com a prats i pastures per raons de manteniment d'espais oberts i recuperació d'hàbitats quan no hi hagi riscos de degradació associats. Aquestes actuacions requeriran l'autorització de la Junta de Protecció, la qual podrà establir-ne les condicions necessàries.

No s'admetrà cap activitat en aquests terrenys que pugui incrementar-hi la pèrdua de qualitat forestal o obstaculitzar-ne la recuperació. Una vegada recuperats, s'hi aplicarà el règim del paràgraf següent, sense que puguin autoritzar-se les rompudes a què fa referència l'article 69.4.

e) Altres terrenys forestals (clau 3.5). S'aplica als terrenys forestals que no han estat objecte de cap de les qualificacions dels paràgrafs anteriors.

En aquests terrenys, es mantindrà la cobertura arbòria sens perjudici de les clarianes existents, les quals podran ser conservades i s'hi podran admetre instal·lacions lleugeres de suport a la ramaderia. No obstant això, s'hi podran permetre rompudes si es compleixen les condicions establertes per l'article 69.4.

Els aprofitaments dels boscos es regiran pel que disposen l‘Article 63.7 i concordants.

Excepcionalment, en terrenys qualificats amb les claus 3.4 i 3.5, podran admetre's instal·lacions i obres necessàries per a serveis tècnics que hagin d'emplaçar-se en terrenys forestals i per a aquells supòsits expressament previstos al capítol 9 d'aquestes Normes, d'acord amb el que disposa la legislació urbanística. Serà preceptiva l'aplicació del procediment d'avaluació d'impacte ambiental. L'estudi d'impacte corresponent haurà de justificar la inexistència d'alternatives viables a l'exterior del Parc i la compatibilitat amb la conservació dels valors objecte de protecció per aquest Pla especial.

Article 42

Espais agrícoles (clau 4)

1. Inclou la major part d'espais agraris del Parc amb predomini dels sòls conreats. L'objectiu global és el manteniment de l'activitat agrària de manera compatible amb la conservació i millora ambientals i amb el foment de la qualitat dels processos productius agraris.

2. Subzones.

a) Agrícola d'interès edafològic (clau 4.1). Comprèn els terrenys agrícoles sobre sòls volcànics singulars no inclosos en espais d'interès natural preferent, amb l'objecte d'evitar la degradació d'aquests sòls i la seva estructura, per erosió, contaminació, compactació, etc.

S'estableix l'ús agrícola com a ús del sòl principal i predominant. Són usos compatibles els altres usos agraris, el d'habitatge en les condicions establertes per l'article 14 c) d'aquestes Normes, els turístics, culturals i recreatius, i els equipaments i les activitats d'interès públic. Per a l'autorització de noves actuacions relatives a aquests usos, incloses les edificacions, instal·lacions i adequacions de terrenys necessàries, serà requisit indispensable que les afectacions sobre els sòls objecte de protecció siguin mínimes i no impliquin pèrdues o altres degradacions significatives.

b) Agrícola d'interès paisatgístic (clau 4.2). Comprèn els mosaics de plans conreats i pastures que s'esglaonen pels vessants de les serralades seguint la successiva accentuació dels pendents, amb la presència d'alineacions de vegetació arbòria i d'edificacions de caràcter tradicional. També s'aplica aquesta qualificació als conreus que envolten els edificis volcànics i a determinats espais agrícoles periurbans.

Usos. S'estableixen els usos agrícoles i ramaders extensius com a principals i dominants. Podran admetre's també els altres usos assenyalats com a compatibles en el paràgraf a) sempre que no modifiquin la fesomia i les característiques generals del paisatge i dels seus elements estructuradors, els quals són objecte d'especial protecció: parcel·lació, marges, feixes, tanques, sèquies, recs, alineacions arbrades, etc.

En aquells àmbits qualificats de sistema urbanístic d'espais lliures públics pel planejament urbanístic municipal, s'admeten els usos i les instal·lacions previstos en els plans respectius; en qualsevol cas, els projectes corresponents hauran de mantenir les característiques generals dels paisatges agrícoles on aquests usos i instal·lacions s'insereixin.

Construccions. Només podran bastir-se edificacions de nova planta per al desenvolupament dels usos admesos, amb caràcter complementari dels edificis o agrupacions preexistents, sempre que formin un conjunt unitari integrat. Tanmateix, l'equip de gestió podrà establir excepcions a aquest criteri quan calgui per a una millor adequació paisatgística. En qualsevol cas, caldrà complir les altres condicions regulades per aquest Pla especial.

c) D'ús agrari preferent (clau 4.3). Comprèn la major part dels espais d'ús eminentment agrari no inclosos en alguna de les altres zones, i també els diversos assentaments rurals, amb l'objecte de possibilitar el desenvolupament de les activitats agrícoles i ramaderes i, secundàriament, de les vinculades als altres usos admesos per aquest Pla, i mantenir i millorar la qualitat productiva, ecològica i paisatgística d'aquests espais.

Usos. S'estableixen com a usos principals els usos agraris. Complementàriament, podran admetre-s'hi tots els altres usos previstos a l'article 14 d'aquestes Normes.

Construccions. Podran autoritzar-se els diferents tipus de construccions i instal·lacions admeses per aquest Pla, sempre que les finques i els projectes respectius compleixin les condicions establertes per les Normes d'aquest Pla. No obstant això, en els assentaments rurals relacionats a continuació seran d'aplicació les normes particulars següents:

- Can Mascou. Podran fer-s'hi edificacions segons l'alineació del vial adossades a les existents, sempre que en conservin les peculiars característiques tipològiques del conjunt. Qualsevol altre edifici de nova planta mantindrà una distància mínima de 100 m envers les edificacions preexistents.

- El Sallent. S'autoritzaran les ampliacions justificades, addicions, reformes i millora de les edificacions preexistents, sempre que no interfereixin visualment l'antiga muralla i restin salvaguardats els altres valors arquitectònics i ambientals d'aquest nucli. Qualsevol edifici de nova planta haurà d'emplaçar-se, com a mínim, a 100 m del nucli.

- Begudà. S'aplica a aquest nucli la regulació del planejament urbanístic municipal de Sant Joan les Fonts.

Article 43

Espais singulars amb tractament específic (clau 5)

1. Inclou àmbits que per les seves característiques singulars i la seva entitat ecològica i paisatgística pròpia requereixen una ordenació específica de detall i/o una zonificació interna específica.

2. Subzones.

a) Bosc de Tosca (clau 5.1). L'objectiu de l'ordenació és la protecció estricta del paisatge característic i dels elements d'interès naturalístic, la correcció d'un conjunt de disfuncions detectades i la potenciació d'unes funcions socials compatibles amb els objectius esmentats.

Amb aquesta finalitat, s'elaborarà un pla especial urbanístic, d'acord amb el que disposa l'article 8.2 b) d'aquestes Normes, per a l'ordenació detallada de tot aquest àmbit, el qual inclourà també els terrenys adjacents que s'estenen fins al riu Fluvià i el límit occidental del Parc. Entre altres determinacions, aquest pla haurà d'establir:

- Els usos admissibles, d'acord amb la regulació del Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

- La regulació detallada de les construccions i els usos preexistents, amb mesures per a l'adequació o el cessament d'aquells disconformes amb l'ordenació d'ambdós plans especials.

- La regulació detallada de l'accessibilitat.

- Mesures per evitar la implantació d'usos, construccions i instal·lacions susceptibles d'afeblir la discontinuïtat urbana i, en general, per al manteniment i la millora de la funció de zona d'interès connector.

- L'ordenació dels usos públics.

- Mesures de conservació dels tossols i de les construccions de pedra seca.

- Mesures per a la recuperació de les rouredes de roure pènol, inclòs el seu sotabosc, en aquells indrets especialment adequats.

En qualsevol cas, regeixen en aquesta subzona les disposicions següents, les quals seran adoptades i desenvolupades pel pla especial esmentat al paràgraf anterior:

- No s'admeten nous vials, ni noves edificacions, incloses les de petita superfície, ni noves activitats de ramaderia intensiva. Excepcionalment, podran admetre-s'hi petites construccions de titularitat municipal i d'ús col·lectiu, de suport a les pràctiques agrícoles no professionals pròpies d'aquesta subzona.

- Els tancaments de les finques han de ser de pedra seca del país, d'acord amb les dimensions i els sistemes constructius propis de la zona. Amb caràcter restringit, el pla especial podrà admetre altres tipus de tanques previstos a l'article 23.

- No s'admet el pas de línies elèctriques d'alta tensió aèries ni de serveis de caràcter urbanístic, tret que, en aquest darrer cas, tinguin com a finalitat el subministrament dels equipaments i habitatges existents en aquesta subzona. S'admet la instal·lació de xarxes col·lectives de caràcter públic per al subministrament d'aigua de reg.

- No s'admet la instal·lació de subministrament de serveis propis de les zones urbanes (xarxes d'aigua, d'electricitat, etc.) a les artigues. Solament s'admet el pas d'infraestructures de serveis de caràcter públic, amb instal·lació soterrada per camins preexistents, en el cas que indefectiblement hagin de creuar l'àmbit del Bosc de Tosca.

b) La Moixina – pla de Llacs (clau 5.2). Aquest espai es regirà per les determinacions del Pla d'ordenació urbanística municipal d'Olot i aquelles altres establertes per un pla especial urbanístic que serà formulat d'acord amb el que disposa l'article 8.2 b) d'aquestes Normes, per a l'ordenació detallada de tot aquest àmbit, sens perjudici de les disposicions següents:

- En qualsevol cas, les actuacions que es desenvolupin en aquesta subzona han de respectar les comunitats de roureda de roure pènol i les seves vorades, en especial les qualificades de boscos madurs, d'acord amb el capítol vuitè d'aquests Normes, i la funció connectora de l'àmbit qualificat d'interès connector. A més, han de possibilitar l'execució de les actuacions de recuperació i millora previstes en el pla especial esmentat.

- És d'aplicació als aiguamoixos existents i als de futura restauració el que disposa l'article 29 d'aquestes Normes.

- No s'admetrà la circulació amb mitjans motoritzats amb finalitats turístiques i recreatives fora dels camins asfaltats, sens perjudici d'aquelles altres limitacions que estableixin els instruments de desenvolupament d'aquest Pla especial.

c) Altiplà basàltic de Batet (clau 5.3). Aquest Pla especial fixa com a objectius mantenir la qualitat i la identitat paisatgístiques de l'espai, els seus elements estructuradors i el ric mosaic paisatgístic, i evitar la pèrdua de la seva condició rural.

Aquest espai es regirà per les determinacions del Pla d'ordenació urbanística municipal d'Olot i aquelles altres establertes per un pla especial urbanístic que serà formulat d'acord amb el que disposa l'article 8.2 b) d'aquestes Normes, per a l'ordenació detallada de tot aquest àmbit, sens perjudici de les disposicions següents:

- Els nous habitatges es limitaran a casos excepcionals directament i justificadament associats a l'explotació agrària de la finca o de rehabilitació o reconstrucció de masies i cases rurals expressament previstos en el catàleg del municipi.

- S'evitaran actuacions que puguin generar l'acumulació d'usos no agraris al voltant de la carretera de Batet i les seves zones limítrofes, i, en general, l'aparició a l'altiplà de noves instal·lacions turístiques i recreatives, llevat d'aquelles complementàries de les activitats agràries existents que es desenvolupin a l'aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles, i que siguin compatibles amb les disposicions d'aquest Pla especial.

- Així mateix, no es permetran actuacions que puguin implicar la desaparició dels camins empedrats i les cabanes i els murets característics.

- No s'hi admetran noves activitats ramaderes intensives, llevat de la reubicació, si s'escau, d'activitats existents. El Pla especial que es formuli per a aquest espai podrà modificar les condicions d'admissibilitat de noves explotacions ramaderes intensives.

- Es mantindran les bosquines i els boscos existents i es procurarà evitar-ne la fragmentació i fomentar-ne la continuïtat.

Article 44

Espais periurbans amb qualificació específica (clau 6)

1. Inclou àmbits adjacents a sòls urbans que, per les seves característiques específiques, requereixen una ordenació diferent dels articles anteriors.

2. Subzones.

a) Espais lliures de transició (clau 6.1). Espais que formen part del sistema general d'espais lliures del planejament urbanístic municipal, aptes per a la contenció del creixement urbà i la delimitació paisatgística de la ciutat. Aquests àmbits poden admetre usos de transició entre la ciutat i el Parc, d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic municipal, i també acollir equipaments i serveis propis de l'accés a un espai protegit que coadjuvin a ordenar-ne l'ús públic i a descongestionar àrees pressionades.

Únicament s'admetran nous usos i construccions d'equipaments i serveis públics compatibles amb la condició de Parc Natural.

b) Espais periurbans densament edificats (clau 6.2). S'aplica a espais amb una estructura de propietat fragmentada, amb una presència significativa d'habitatges no rurals, indústries i establiments de serveis, on les activitats agràries són residuals. Regiran en aquests espais les determinacions del planejament urbanístic municipal.

Capítol 8

Àmbits de proteccions complementàries

Article 45

Àmbits de proteccions complementàries

1. El Pla especial estableix vincles addicionals per a determinats àmbits i elements que requereixen proteccions complementàries de caràcter puntual. En aquests casos, s'afegeixen a l'ordenació derivada de les unitats visuals de les zones les disposicions específiques a què fan referència els articles següents.

2. La localització i delimitació d'aquests àmbits són grafiades en els plànols d'ordenació de les diverses unitats visuals i en el plànol d'ordenació núm. 3 Àmbits d'ordenació específics. La relació de categories és la següent:

- Afloraments d'interès geològic (clau AIG).

- Boscos madurs (clau BM).

- Fagedes amb joliu (clau FJ).

- Vernedes (clau VE).

- Jaciments arqueològics (clau JA).

- Zones d'interès connector (clau ZIC).

- Altres (clau ALT).

Article 46

Afloraments d'interès geològic (clau AIG)

Hi regeix el que disposa l'article 25.5.

Article 47

Boscos madurs (clau BM)

Els boscos madurs han de ser objecte de preservació estricta i no s'hi admetran actuacions contràries al manteniment i la millora d'aquesta condició, d'acord amb el que disposen els articles 41.3 a), 62.2 b) i concordants. Aquests boscos s'integraran progressivament en la xarxa a què fa referència l'article 66.2

Article 48

Fagedes amb joliu (clau FJ)

En els àmbits delimitats, s'evitarà qualsevol actuació susceptible d'afectar negativament aquesta comunitat. Les intervencions han d'estar exclusivament adreçades a la seva regeneració i conservació, i a la millora de la diversitat biològica.

Article 49

Vernedes (clau VE)

Són objecte de protecció específica els àmbits fluvials amb presència de vernedes, amb l'objectiu de preservar estrictament les vernedes consolidades i potenciar la seva evolució cap a boscos millor estructurats i més madurs en tots els casos.

No s'admetran actuacions contràries a aquests objectius, i, en qualsevol cas, és d'aplicació el que disposa el segon paràgraf de l'article 6.4 de la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

Les intervencions silvícoles es regeixen pel que disposen els articles 63.2 i 64.6.

Article 50

Jaciments arqueològics (clau JA)

1. D'acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, i disposicions concordants, la realització d'intervencions arqueològiques i paleontològiques requereix l'autorització prèvia del Departament de Cultura, a més de l'informe preceptiu de l'equip de gestió.

2. Es consideren intervencions arqueològiques i paleontològiques els estudis directes d'art rupestre i les prospeccions, els sondeigs, les excavacions, els controls i qualsevol altra intervenció, amb remoció de terrenys o sense, que tinguin com a finalitat descobrir o investigar restes arqueològiques o paleontològiques.

3. En l'informe preceptiu a què fa referència el punt 1, s'han d'indicar les mesures a adoptar perquè les intervencions arqueològiques i paleontològiques siguin compatibles amb la conservació dels valors naturals i paisatgístics de l'espai. En especial, si calen moviments de terra, s'ha d'indicar la forma d'abocament o evacuació amb l'objecte de minimitzar-ne l‘impacte.

4. L'autorització de qualsevol obra o moviment de terra susceptible d'afectar els béns arqueològics situats en l'àmbit del Pla requereix també l'informe de l'equip de gestió, sens perjudici de l'informe favorable o l'autorització del Departament de Cultura.

5. Cal comunicar qualsevol descobriment de restes amb valor arqueològic al Departament de Cultura en la forma i en els terminis que estableix la Llei 9/1993 i la normativa que la desenvolupa.

Article 51

Zones d'interès connector (clau ZIC)

1. Hi és d'aplicació el que disposen els articles 32 i 76.6 d'aquestes Normes.

2. Els projectes que afectin les zones d'interès connector i els informes preceptius de l'equip de gestió han d'avaluar-ne específicament les repercussions sobre la funció connectora d'aquests àmbits i, si és el cas, establir mesures per prevenir-les, reduir-les i, en la mesura possible, compensar-les.

3. Quan es tracti de plans o projectes que directament o indirecta puguin afectar els trams fluvials d'interès connector, la intervenció de l'equip de gestió s'adreçarà a garantir uns cabals de manteniment i uns nivells de qualitat de les aigües adequats, i també a protegir la integritat dels sistemes fluvials i de ribera, i, si és el cas, restaurar-los.

4. En els àmbits periurbans, es tindrà especial cura a evitar les continuïtats urbanes i les transformacions d'usos susceptibles d'interrompre o dificultar la connectivitat, i també a promoure actuacions de recuperació i millora en aquells indrets on sigui possible.

Article 52

Altres (clau ALT)

S'evitaran activitats de transformació de l'ús del sòl i aquelles altres que puguin incidir negativament sobre els valors específicament protegits.

TÍTOL IV

Normes de caràcter sectorial

Capítol 9

Usos públics

Article 53

Disposicions generals

1. Als efectes d'aquestes Normes, s'entén per ús públic el desenvolupament d'aquelles activitats no directament productives que tradicionalment s'han dut a terme al medi natural i rural, i també la prestació de serveis a les persones visitants de l'espai.

2. Els usos públics en l'àmbit del Pla especial s'han de desenvolupar amb ple respecte als béns públics i privats, els drets i les propietats existents, congruentment amb els objectius de protecció de l'espai i d'acord amb les regulacions d'aquest Pla, i en cap cas no poden representar efectes negatius sobre els valors protegits ni pertorbar les activitats productives.

3. En qualsevol cas, l'ordenació d'aquests usos i el seu desenvolupament s'han de dur a terme d'acord amb els principis de la Carta europea del turisme sostenible als espais protegits i les estratègies, els programes d'acció per a la seva aplicació al Parc Natural i els manuals d'usos públics i directrius adoptats pel departament de la Generalitat competent en matèria de medi ambient, els quals tenen el caràcter d'instruments de desenvolupament d'aquest Pla especial als efectes del que disposa l'article 8.2 a) d'aquestes Normes. Així mateix, caldrà complir les determinacions dels sistemes de qualitat a què estigui acollit el Parc Natural.

4. Normes específiques de caràcter general.

a) La utilització de la vialitat amb mitjans motoritzats se circumscriurà al sistema viari bàsic a què fa referència l'article 79.2, llevat d'aquells casos previstos expressament a l'article 57. Es potenciarà la circulació no motoritzada, especialment el senderisme, amb la creació d'una xarxa de senders adequadament arranjada i senyalitzada, a partir de la xarxa rural tradicional.

b) Resta prohibit a les persones visitants d'encendre foc.

c) D'acord amb el que disposa l'article 35, es prohibeix l'abocament i abandonament per les persones visitants de materials o de qualsevol material de rebuig, sense perjudici, si és el cas, de l'ús normal de l'equipament instal·lat per a la recollida de deixalles.

d) No és permesa la captura i recol·lecció d'animals, roques, minerals i plantes.

e) En general, no s'admetran aquells usos públics susceptibles de provocar alteracions significatives en els sistemes naturals, nivells sonors alts, erosió del sòl o molèsties a la fauna protegida.

5. La Junta de Protecció, a través dels instruments de desenvolupament a què fa referència l'article 8, pot establir altres mesures complementàries, permanents o temporals, d'ordenació o limitació de l'ús i l'accés públic a algun sector del Parc per garantir la conservació de la gea, la fauna, la flora, la vegetació i el paisatge, i també per raons de compatibilitat amb la seguretat de les persones, la tranquil·litat de la població local i el desenvolupament de les activitats productives. Aquestes mesures podran ser adoptades directament per l'equip de gestió, amb caràcter temporal, quan calgui per raons d'urgència.

Article 54

Regulació específica de la senyalització i la publicitat

1. S'admet la instal·lació a la xarxa viària dels senyals de caràcter informatiu, indicador o pedagògic que es considerin necessaris per al correcte desenvolupament de les activitats admeses en l'àmbit del Pla. S'exclou d'aquest supòsit qualsevol senyal o cartell de caràcter publicitari.

2. Els senyals han de ser conformes als criteris de disseny i de localització establerts per la Junta de Protecció i els manuals de senyalització aprovats pel departament de la Generalitat competent en matèria de medi ambient sens perjudici dels models específics establerts per les administracions titulars de les carreteres estatals o de la xarxa bàsica de Catalunya que travessen el Parc. La col·locació requerirà la seva autorització.

3. És expressament prohibit de pintar rètols o indicacions sobre roques o altres elements naturals, tret dels senyals indicatius dels senders excursionistes reconeguts pels òrgans del Parc d'acord amb el que estableix el punt anterior.

4. En qualsevol cas, és d'aplicació el que estableix l'article 33.2.

Article 55

Edificacions i instal·lacions per a equipaments i serveis d'ús públic

1. Les edificacions i instal·lacions destinades a equipaments i serveis d'ús públic que poden admetre's en l'àmbit del Pla, d'acord amb la regulació de cada zona i de la unitat visual on es localitzin (títol III d'aquestes Normes), són els següents:

a) Equipaments de titularitat pública destinats a la gestió de l'espai protegit.

b) Equipaments i serveis de restauració, esportius o de lleure compatibles amb el medi natural, culturals, i altres d'interès social congruents amb el caràcter d'espai natural protegit, en finques amb accés directe des de vials del sistema viari bàsic de la circulació motoritzada establert pel plànol O-2 del Pla o pel pla específic a què fa referència l'article 79.2 b). Aquests equipaments i serveis es desenvoluparan en edificacions i instal·lacions preexistents; si, complementàriament, resulten necessàries noves construccions i instal·lacions, seran les mínimes imprescindibles per a l'ús de què es tracti.

c) Establiments de turisme rural, d'acord amb el que disposa la legislació específica, i d'educació ambiental degudament acreditats, els quals s'ubicaran preferentment en edificacions incloses en els catàlegs municipals de masies i cases rurals. En el cas de noves construccions destinades a aquest ús, caldrà la tramitació prèvia d'un pla especial urbanístic, d'acord amb el que disposa la legislació urbanística.

d) Senders senyalitzats i adequats per a mobilitat sense mitjans motoritzats i dotacions complementàries.

2. A més dels equipaments i els serveis a què fan referència els punts anteriors, es podran admetre amb caràcter excepcional establiments de càmping, d'acord amb el que disposa l'article següent, i establiments hotelers.

3. Els nous establiments hotelers, caldrà que compleixin les condicions següents, a més de les de caràcter general establertes al capítol 4:

a) Emplaçar-se en finques amb accés directe des del sistema viari bàsic definit pel Pla o pel pla específic a què fa referència l'article 79.2 b) d'aquestes Normes.

b) Emplaçar-se en una edificació inclosa en el catàleg de masies i cases rurals del municipi on es localitzi i adequar-se a les condicions específiques que s'hi estableixin.

c) En cas d'increment de la superfície edificada, el projecte o, si és el cas, el pla especial urbanístic haurà d'incorporar un estudi paisatgístic i d'impacte ambiental.

4. Les zones d'aparcament annexes als equipaments i serveis esmentats als punts anteriors hauran de ser proporcionades a la seva capacitat i trobar-se integrades en el conjunt i clarament delimitades.

5. En qualsevol cas, els equipaments i serveis s'han d'ajustar al que disposa la legislació urbanística i als objectius de protecció i les disposicions d'aquest Pla especial, i no poden representar efectes negatius sobre els valors protegits ni comportar la intensificació dels usos públics en aquelles àrees objecte d'aquesta limitació d'acord amb els articles 37 i 39.5 d'aquestes Normes i en les àrees que siguin establertes, si escau, pels successius plans rectors d'ús i gestió. A tal efecte, s'entén que la intensificació dels usos públics es produeix en cas d'increment d'usuaris i/o de vehicles motoritzats, del temps d'ús o de l'espai ocupat, com a conseqüència de noves actuacions o d'ampliació de les existents.

Article 56

Regulació específica dels usos d'acampada

1. Podran autoritzar-se les diverses modalitats d'establiments definides per la legislació específica vigent, sens perjudici de les determinacions d'aquest Pla especial.

2. Els establiments, a més de complir els requisits de la legislació esmentada i els que estableix la legislació sobre requisits mínims d'infraestructura en allotjaments turístics, hauran d'observar les condicions següents:

a) Ubicar-se en terrenys qualificats d'ús agrari preferent (clau 4.3) i, excepcionalment, de forestals de recuperació (clau 3.4) i altres terrenys forestals (clau 3.5).

b) L'accés des de les carreteres de la xarxa estatal, bàsica de Catalunya i comarcal s'haurà de fer a través de vials pavimentats, sense que els establiments pugin ubicar-se a una distància superior a 500 m en relació amb aquestes carreteres.

c) No emplaçar-se dins d'àrees qualificades per aquest Pla d'interès natural preferent o en els seus entorns de protecció envers la intensificació dels usos públics en aquells casos establerts per l'article 39.5, ni en zones de risc, ni situar-se en terrenys de pendent natural superior al 20%.

d) Els nous establiments hauran de mantenir una distància mínima de 500 m en relació amb els preexistents i les àrees de reserva natural.

e) Superfície màxima ocupable per l'establiment i les seves instal·lacions complementàries: 4 ha.

f) Les construccions, tant de caràcter permanent com provisional, no podran representar una ocupació superior al 5% de la superfície del terreny. L'altura màxima permesa en qualsevol punt és de 4,5 m sobre la rasant natural del terreny.

g) No s'admetrà l'aparcament permanent de caravanes.

h) Així mateix, és d'aplicació el que estableixen l'article 19 d'aquestes Normes en relació amb el tractament dels espais no edificats i l'article 23 amb referència al tancament dels terrenys.

i) L'evacuació d'aigües residuals i la recollida i, si s'escau, l'eliminació de residus sòlids s'efectuaran mitjançant sistemes aprovats per l'Agència Catalana de l'Aigua o per l'Agència de Residus de Catalunya.

j) Els plans especials urbanístics que cal tramitar per a la implantació de construccions destinades a les activitats de càmping han de sotmetre's al procediment d'avaluació ambiental, d'acord amb el que disposa la legislació específica.

3. Es podran permetre també acampades degudament autoritzades de caràcter temporal quan es tracti de pernoctacions d'una sola nit en cas de travesses de recorreguts llargs o quan tinguin lloc segons el que disposa la legislació sobre instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves. En aquest cas, l'equip de gestió haurà d'emetre informe previ sobre la idoneïtat de l'emplaçament elegit. Si l'emplaçament ha de disposar d'instal·lacions permanents per a campaments, haurà de ser aprovat prèviament per la Junta de Protecció.

4. No s'admetrà a l'interior del Parc cap altre tipus d'acampada diferent dels esmentats als punts anteriors.

Article 57

Regulació de les activitats esportives i recreatives

1. D'acord amb el que disposa la legislació en matèria d'accés motoritzat al medi natural, resten prohibides en el Parc Natural les proves o competicions esportives amb vehicles de motor, llevat que es tracti de trams d'enllaç no cronometrats per vies de les xarxes estatal, bàsica de Catalunya o comarcal..

2 Igualment, resta prohibida la circulació rodada camps a través i fora de les carreteres i pistes destinades a aquesta finalitat, excepte quan resulti necessària per al desenvolupament de les activitats agràries i forestals i de les obres i els serveis públics.

3. No s'admet en l'àmbit del Pla l'establiment d'àrees de circulació per al lleure i l'esport, itineraris per a la pràctica de motociclisme de muntanya o circuits permanents o temporals, tancats o no tancats, tal com es defineixen a la legislació en matèria d'accés motoritzat al medi natural.

4. Les altres activitats recreatives no incloses en els punts anteriors que necessitin del concurs d'algun vehicle de motor requereixen per al seu desenvolupament l'autorització de la Junta de Protecció quan tinguin caràcter permanent o de l'equip de gestió quan siguin esporàdiques o temporals.

5. Així mateix, cal l'autorització de la Junta de Protecció, o de l'equip de gestió quan tinguin caràcter esporàdic, per al desenvolupament de les activitats següents:

a) Els trams d'enllaç no cronometrats a través de vies asfaltades en competicions motoritzades que es desenvolupin fora del Parc.

b) Les proves i competicions esportives no motoritzades que hagin d'afectar l'àmbit del Pla, i l'establiment d'itineraris senyalitzats, eqüestres, de bicicleta de muntanya o d'altres vehicles sense motor. L'autorització establirà les condicions necessàries relatives als recorreguts, els punts de control, les àrees a sobrevolar, les alçades de vol, etc.

c) L'aterratge i enlairament d'aparells de navegació aèria amb motor, tripulats o no, i de globus aerostàtics per a usos turístics, esportius, recreatius i comercials. En qualsevol cas, no s'admet que helicòpters o altres aparells de motor sobrevolin el Parc quan es tracti de vols de caràcter turístic o recreatiu.

d) La realització de tota mena d'activitats d'aventura o de lleure comercialitzades, inclòs el transport de viatgers amb finalitats turístiques o lúdiques en àmbits concrets del Parc.

e) La realització d'altres activitats col·lectives organitzades.

6. En els supòsits a què fan referència els punts anteriors, les autoritzacions únicament es podran atorgar quan resti garantit el compliment dels objectius de protecció del Pla i les seves Normes. En particular, hauran de complir-se les condicions següents:

a) No afectar reserves naturals ni altres espais qualificats d'interès preferent, ni els àmbits de proteccions singulars complementàries regulats pels articles 46 a 50 d'aquestes Normes, ni, en general, la biodiversitat de la Zona Volcànica.

b) No comportar la intensificació dels usos públics, tal com és regulada en aquest capítol, en aquelles àrees objecte d'aquesta limitació d'acord amb l'article 39.5 d'aquestes Normes.

c) No sobrepassar els valors límit d'immissions acústiques a què fa referència l'article 26 d'aquestes Normes.

d) La circulació en bicicleta, animal de sella o qualsevol altre mitjà de locomoció similar s'ha de desenvolupar pels vials i senders existents.

Article 58

Altres activitats

1. La realització de pel·lícules, documentals o espots publicitaris requerirà autorització prèvia de l'equip de gestió. En cas d'atorgar-la, fixarà les condicions que consideri necessàries per evitar impactes a la gea, la vegetació i la fauna i els altres valors protegits per aquest Pla especial. En qualsevol cas, aquestes activitats s'han de realitzar sense pertorbar el trànsit del veïnat i de les persones visitants. El Pla rector d'ús i gestió podrà establir-ne limitacions o condicions addicionals, especialment en l'àmbit de les reserves naturals.

2. Com a norma general, l'escalada, l'espeleologia i altres activitats similars no s'admeten en el Parc. El Pla rector d'ús i gestió podrà admetre-les de manera puntual, condicionades a l'autorització prèvia de l'equip de gestió, amb l'establiment de les àrees, els períodes temporals i les altres condicions per al desenvolupament de l'activitat.

Capítol 10

Ordenació dels recursos naturals

Secció 1

Aprofitaments forestals i prevenció d'incendis

Article 59

Disposicions generals

1. És objectiu del Pla especial assolir un aprofitament sostenible dels recursos forestals que compatibilitzi la seva explotació racional i el desenvolupament de les múltiples funcions dels boscos i dels altres terrenys forestals amb la conservació de la biodiversitat forestal i la preservació estricta dels boscos madurs i d'altres comunitats forestals d'especial interès.

Conseqüentment, els aprofitaments silvícoles s'han de desenvolupar, sens perjudici del que estableix la legislació específica, d'acord amb el que disposen el capítol 5 d'aquestes Normes i les normes i els criteris expressats pels articles següents i d'acord amb la zonificació d'aquest Pla especial, la composició dels boscos i, si és el cas, el seu caràcter de reserva natural. Les obres relacionades amb la vialitat forestal i el seu ús s'han d'ajustar a les disposicions del capítol 11 (secció 2) d'aquestes Normes.

2. D'acord amb el que estableix la disposició addicional 1 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya (en endavant, Llei 6/1988), les forests i els forestals que són propietat d'entitats públiques i no són inclosos en el Catàleg de forests d'utilitat pública hi han de ser incorporats, mentre que els altres que són de propietat privada tenen la condició de forests protectores. Tot això, d'acord amb el que estableixen els articles 11, 12, 13, 14, 15 i concordants de la Llei esmentada.

3. Les persones titulars de terrenys forestals d'utilitat pública o protectors gaudeixen dels ajuts preferents establerts pel departament de la Generalitat competent en matèria de medi ambient i dels beneficis fiscals que hom determini (Article 15.1 de la Llei 6/1988).

Article 60

Instruments d'ordenació

1. Pla general forestal del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

a) El Pla general forestal, d'acord amb el que disposa l'article 8.2 a) d'aquestes Normes, té per objecte desenvolupar el Pla especial en aquells aspectes relatius a la gestió multifuncional dels terrenys i dels recursos forestals, i esdevenir el marc de referència d'obligat compliment per als altres instruments d'ordenació forestal i per a l'autorització i el desenvolupament dels aprofitaments.

b) D'acord amb les disposicions i els criteris dels articles següents, i segons la zonificació d'aquest Pla especial, la composició dels boscos i, si és el cas, el seu caràcter de reserva natural, el Pla general forestal concretarà els objectius i les mesures d'ordenació necessàries en tots els terrenys forestals del Parc.

c) Correspon a la Junta de Protecció la formulació del Pla general forestal, el qual ha de ser aprovat per la persona titular de la conselleria de la Generalitat competent en matèria de medi ambient, amb consulta prèvia als organismes representatius del sector.

2. Pla de prevenció d'incendis forestals. Així mateix, i de manera coordinada amb el Pla general forestal, la Junta de Protecció elaborarà el Pla de prevenció d'incendis, el qual haurà de contenir, a més de les mesures preventives i de les actuacions necessàries per facilitar-ne l'extinció, la delimitació dels àmbits exteriors en relació amb els quals el Parc presenti una especial vulnerabilitat en cas d'incendi forestal.

3. Projectes d'ordenació i plans tècnics de gestió i millora forestals.

a) Atès el que estableix l'article 14 de la Llei 6/1988 quant a la gestió correcta dels terrenys forestals declarats d'utilitat pública o protectors, les persones titulars han de presentar, si escau, al departament de la Generalitat competent en matèria de medi ambient els projectes d'ordenació o els plans tècnics de gestió i millora forestals corresponents.

b) La Junta de Protecció i l'equip de gestió fomentaran l'elaboració dels projectes i plans a què fa referència el paràgraf anterior, prestaran suport tècnic i econòmic a les persones titulars dels terrenys, col·laboraran amb l'Administració forestal i promouran convenis de col·laboració amb la propietat.

Article 61

Informes de l'equip de gestió

1. D'acord amb el que estableix l'article 29.2 de la Llei 12/1985, l'òrgan gestor ha d'emetre informe preceptiu previ a l'atorgament de les autoritzacions necessàries per a l'execució de qualsevol pla, obra o aprofitament vinculats a l'explotació dels recursos forestals.

2. A tal efecte, els organismes competents trametran la documentació necessària en la qual hauran de constar els aspectes següents:

a) Plànol topogràfic amb la delimitació de la finca o les parcel·les on es pretén localitzar l'aprofitament i indicació de les superfícies a explotar.

b) Dades de les darreres tallades en la mateixa parcel·la i en els indrets a explotar, i sobre la xarxa viària existent.

c) Tones de llenya a extreure o nombre de peus arboris, desglossats per espècies i classes diametrals.

d) Breu descripció dels mètodes i criteris d'explotació a utilitzar, amb sistemes de desembosc i tractament dels residus de tallada.

e) Indicació d'obres d'infraestructura a realitzar, acompanyada del projecte tècnic corresponent quan el cost sigui superior a l'equivalent a 15.000 euros en el moment de l'aprovació del Pla especial.

f) En aquells casos excepcionals en què la repoblació natural no resulti suficient per a la regeneració del bosc, caldrà aportar, així mateix, previsions i garanties de repoblació artificial.

3. Prèviament a l'informe de l'equip de gestió, caldrà que la persona que hagi sol·licitat l'aprofitament tingui cura del marcatge dels arbres que hom pretengui tallar, sempre que la seva classe diametral superi els 15 cm; s'exceptuen les arbredes i zones de bosquines d'origen antròpic. Així mateix, en cas d'obertura de vials vinculats als aprofitaments, caldrà marcar-ne el traçat exacte sobre el terreny.

Article 62

Condicions de caràcter general per a l'ordenació i l'execució dels aprofitaments

1. Els aprofitaments s'efectuaran tenint en compte les premisses de multifuncionalitat del bosc, d'acord amb el que estableixen aquestes Normes i les especificacions dels instruments d'ordenació a què fa referència l'article 60.

2. Tractaments sobre el vol.

a) En general, els tractaments de regeneració que s'aplicaran als boscos seran tallades i/o aclarides de selecció, les quals s'orientaran a assolir la densitat i la distribució òptima de classes diametrals per millorar la massa forestal i, en aquest context, el seu rendiment. Els tractaments de millora s'orientaran a disminuir la densitat arbòria en aquelles masses forestals més denses i a establir esbrossades selectives en els rodals amb més biomassa del sotabosc.

b) Així mateix, en aquells casos determinats pels articles següents i pels instruments d'ordenació descrits a l'article 60, la gestió s'adreçarà a assolir masses més madures. S'adoptarà una distribució diametral fixada pel Pla general forestal segons una corba exponencial negativa on es trobaran definides les densitats ideals de les masses forestals d'acord amb les diferents classes diametrals. Les intervencions s'adreçaran a assegurar l'estabilitat del bosc enfront de pertorbacions naturals, la regeneració i la conservació i millora de la diversitat biològica. En qualsevol cas, caldrà evitar actuacions susceptibles de produir canvis o modificacions negatius de la composició i estructura actuals de la vegetació.

3. Els sistemes de desembosc utilitzats seran aquells que produeixin la mínima erosió. L'equip de gestió fomentarà el desembosc amb animals o amb altres mètodes que garanteixin la protecció dels sòls.

4. En terrenys de pendent superior al 60%, els aprofitaments consistiran bàsicament en la pràctica de tallades de selecció, sense que en puguin resultar clarianes llevat dels casos necessaris per a la regeneració del bosc. Quan es presentin processos d'erosió actius, s'haurà de mantenir una franja de protecció de l'estrat arbori a l'entorn de les àrees que aquests processos afectin.

5. Les tallades arreu no seran permeses, tret de:

a) Arbredes i zones de bosquines temporals, sens perjudici del que disposen els punts 3 i 4 de l'article 64.

b) Quan calguin per a la constitució o conservació d'obres, instal·lacions o infraestructures autoritzables d'acord amb les disposicions d'aquest Pla.

c) Mesures extraordinàries per raons de protecció fitosanitària.

d) Tallafocs o bandes de protecció d'esteses elèctriques.

e) Quan ho prevegi el pla tècnic de gestió i millora forestals amb la finalitat d'assolir la millora i/o la regeneració de la vegetació potencial de la zona.

6. L'època de tallada haurà de tenir lloc durant el període en què la saba es paralitza, tret de les arbredes i zones de bosquines d'origen antròpic. En qualsevol cas, entre els mesos d'abril i juliol les autoritzacions corresponents establiran les restriccions necessàries als treballs forestals per raons de nidificació d'ocells. Segons les condicions meteorològiques, aquestes dates de restriccions podran avançar-se en anys concrets. En aquelles zones on hi ha espècies amenaçades o d'alt interès, es podran posar condicions als aprofitaments (època, tipus d'intervenció, etc.) perquè no en resultin afectades negativament.

7. En les substitucions d'espècies principals, es tendirà al restabliment de la vegetació potencial. A les àrees forestals, les repoblacions es realitzaran amb espècies pròpies de la Zona Volcànica, entre les quals s'afavorirà la utilització d'aquelles de rendiment forestal elevat, llevat que la gestió estigui orientada als objectius a què fa referència el punt 2 b) d'aquest article. En els espais de protecció dels cursos hídrics i riberes, les plantacions es regiran pel que disposa el punt 3 de l'article 64.

8. El desarrelament d'arbres i arbusts només es podrà realitzar quan aquesta actuació estigui inclosa dins del Pla de gestió i millora forestals de la finca i sempre amb el marcatge previ per part dels serveis tècnics del Parc Natural dels peus a desarrelar.

Article 63

Condicions d'acord amb la zonificació del Pla especial

1. Espais d'interès natural preferent (clau 1). S'hi aplicaran els criteris establerts en el punt 3 per als boscos d'alt interès biològic sens perjudici, quan es tracti de reserves naturals, del que disposa l'article 66.

2. Espais de protecció de riberes (clau 2). Es tindrà especial cura en la conservació i, si escau, en la restauració de les comunitats autòctones de bosc de ribera. Així mateix, podran efectuar-s'hi tractaments silvícoles de regeneració, tècnicament justificats. Es regeixen pel que disposa el punt 3 de l'article següent.

3. Boscos d'alt interès biològic (clau 3.1). En general, l'objecte d'aquesta qualificació és propiciar l'assoliment de l'estat potencial de les comunitats i la seva conversió i manteniment en boscos madurs. A aquests efectes, els criteris de definició i els paràmetres de valoració d'aquests boscos madurs seran els que fixi el Pla general forestal del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

En el cas concret de les fagedes no incloses en espais d'interès preferent o no qualificades amb proteccions singulars complementàries, s'aplicaran els criteris del punt 2 de l'article 64.

Quan es tracti de boscos d'alt interès biològic situats en terrenys de protecció edafològica o de vessants (clau 3.1 a), s'aplicaran addicionalment les correccions degudes, d'acord amb les causes concretes que han donat lloc a la qualificació de fragilitat.

4. Espais forestals de protecció edafològica i de vessants (clau 3.2). En aquestes zones, regiran els criteris expressats pels articles 62 i 64 amb l'aplicació de les correccions necessàries, d'acord amb les causes concretes que han donat lloc a la qualificació de fragilitat. El Pla general forestal especificarà en cada àrea els objectius específics de gestió d'acord amb el punt 2 de l'article 62.

5. Prats d'interès biològic (clau 3.3). S'evitarà la reforestació d'aquests terrenys i es potenciaran els usos ramaders extensius compatibles amb la seva capacitat de càrrega.

6. Espais forestals de recuperació (clau 3.4). Únicament s'hi admetran actuacions silvícoles destinades a la recuperació de la massa arbrada o aquelles destinades a la recuperació de prats i pastures en les condicions assenyalades a l'article 41. Els òrgans del Parc duran a terme aquestes actuacions en els terrenys forestals públics i incentivaran llur realització en els terrenys de titularitat privada a través d'acords i de convenis amb la propietat.

7. Altres terrenys forestals (clau 3.5). Es mantindrà i millorarà la cobertura boscosa, si bé podran conservar-se o recuperar-se les clarianes en terrenys sensiblement planers. Els criteris de gestió són els que especifica el punt 2 a) de l'article 62, tret dels supòsits establerts per aquestes normes o pels instruments d'ordenació forestal del Parc.

Article 64

Condicions d'acord amb la composició dels boscos

1. Perennifolis (alzinars). Els alzinars rebran un tractament de regeneració en forma de bosc menut irregular i es potenciarà, sempre que sigui possible, el bosc mitjà irregular. S'aplicaran tallades de selecció regularitzades en peus arboris de totes les classes diamètriques existents a la massa forestal segons la distribució diamètrica fixada prèviament a l'aprofitament. En aquesta relació densitat/distribució diamètrica, es determinarà com a diàmetre màxim de tallada el de la classe diamètrica superior al de l'inventari d'existències, de manera que en l'aprofitament forestal següent es garantirà la persistència de peus arboris de classes diamètriques superiors. En alzinars madurs, la classe diamètrica màxima haurà de ser com a mínim de 35 cm.

Posteriorment a l'aprofitament forestal, el recobriment s'haurà de mantenir per sobre del 80%.

Quan es tracti d'alzinars de peu, es practicaran aclarides selectives per escolliment amb un tractament similar al dels boscos caducifolis amb l'objecte d'assolir el màxim percentatge de reproducció per llavor. En zones de difícil accés o a les reserves naturals, s'afavorirà l'evolució cap a alzinars madurs.

Es protegiran estrictament els alzinars amb freixe de flor (Fraxinus ornus), atesa la seva condició de comunitat forestal d'àrea reduïda en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, d'acord amb l'article 28.2 de les Normes.

2. Caducifolis (fagedes, rouredes i caducifolis mixtos). Aquestes espècies rebran un tractament de bosc alt irregular i s'hi aplicaran tallades de selecció regularitzades en peus arboris de totes les classes diamètriques existents a la massa forestal segons la distribució diamètrica fixada prèviament a l'aprofitament. En aquesta relació densitat/distribució diamètrica, es determinarà com a diàmetre màxim de tallada el de la classe diamètrica superior al de l'inventari d'existències, de manera que en l'aprofitament forestal següent es garantirà la persistència de peus arboris de classes diamètriques superiors. En rouredes i fagedes madures, la classe diamètrica màxima haurà de ser com a mínim de 50 cm.

En les masses mixtes, es respectarà sempre el percentatge de la mescla i s'evitarà afavorir una espècie enfront de l'altra.

La cabuda de la coberta resultant posterior a l'aprofitament forestal haurà de ser sempre superior al 80%.

Als boscos caducifolis situats en reserves naturals, en zones qualificades de protecció edafològica i de vessants i en aquelles altres destinades a funcions protectores pels plans tècnics de gestió i millora forestals, es realitzaran les tallades d'escollida i de peus dominats necessàries per a la millora de la massa.

En els boscos caducifolis mixtos, es potenciarà la màxima diversitat florística i estructural. Es tendirà a substituir el castanyer i la robínia per les espècies més òptimes a l'estació ecològica.

Es protegiran estrictament les rouredes de roure pènol i els boscos mixtos de l'Isopyro-Quercetum roboris, les rouredes i els boscos mixtos del Carici depressa-Quercetum canariensis i les fagedes del Luzulo-Fagetum i del Scillo-Fagetum, els boscos amb bedolls, i també les rouredes de roure martinenc amb freixe de flor (Fraxinus ornus), atesa la seva condició de comunitat forestal d'àrea reduïda en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, d'acord amb l'article 28.2 de les Normes.

3. Vegetació de ribera. Hi són d'aplicació els criteris expressats als articles 27.5 i 63.2. Es conservarà la vegetació de ribera en la seva extensió actual i, en la mesura possible, es tendirà a la formació de boscos millor estructurats i més madurs.

No es permetran les tallades arreu de comunitats naturals de ribera, sens perjudici de tallades selectives de millora per estabilitzar-ne la massa.

Les plantacions immediates als cursos d'aigua seran sempre amb espècies adequades, d'acord amb l'estructura característica dels boscos de ribera existents a la zona. En cap cas es podran utilitzar les espècies i/o varietats relacionades a l'article 30 o qualsevol altra espècie i/o varietat no autòctona susceptibles de colonitzar els hàbitats naturals.

Els instruments d'ordenació i les condicions de les autoritzacions per als aprofitaments forestals i les actuacions que hi estiguin vinculades garantiran la protecció dels boscos de ribera de les capçaleres forestals i, en general, de les riberes en torrenteres: es respectaran els verns, salzes, trèmols, pollancres, roures, faigs, cirerers, aurons, freixes, oms i d'altres arbres caducifolis de com a mínim 30 cm de dbh, tret que siguin actuacions de millora justificades expressament.

Podran autoritzar-se la plantació i l'explotació d'espècies arbòries de creixement ràpid comunes a la zona, sempre que no puguin alterar la vegetació perimetral a què fa referència el paràgraf anterior, ni el seu desenvolupament o, si s'escau, obstaculitzar-ne la restauració.

Es protegiran estrictament les vernedes, atesa la seva condició d'hàbitat d'interès comunitari prioritari, d'acord amb el que disposa l'article 49.

4. Bosquines i arbredes d'origen antròpic.

a) Castanyedes. Es procurarà efectuar tallades selectives del castanyer per permetre l'evolució vers un bosc mixt de caducifolis o a bosc de castanyedes. Es duran a terme les aclarides fitosanitàries necessàries per combatre les infeccions de tinta i xancre.

b) Tremoledes. S'evitarà la tallada arreu de bosquets d'interès per a la cria de pícids i d'altra fauna que n'ocupa les cavitats i, en general, es tendirà a gestionar-les en forma de bosc alt o mitjà en torns llargs.

c) Pinedes. Es potenciaran les tallades adreçades a permetre el restabliment de les comunitats a què fan referència els punts anteriors d'acord amb les condicions ecològiques de cada indret.

d) Pollancredes i platanedes. Hi seran d'aplicació els criteris expressats en el punt 3 d'aquest Article en relació amb les espècies de creixement ràpid. Les tallades arreu seran permeses un cop aquestes masses forestals hagin assolit el torn. Després de la tallada, es fomentarà la substitució dels arbres tallats per nous plançons, preferentment d'espècies de boscos propis de la zona.

Article 65

Altres condicions per a la protecció i millora de la biodiversitat forestal

1. Mescla i diversitat d'espècies vegetals

a) S'afavorirà la mescla d'espècies arbòries i l'estratificació del sotabosc en els boscos caducifolis i de coníferes. Aquestes mescles podran ser peu a peu o a clapes.

b) S'afavorirà el roure pènol allí on està en condicions òptimes d'estació, sens perjudici que estigui acompanyat per altres espècies de caducifolis.

c) A les pinedes secundàries, es pot afavorir la regeneració d'un estrat subordinat de roures o altres planifolis, com a estrat arbustiu alt o sotsarbori.

d) Es respectarà un percentatge inferior al 20% de pins en els boscos mixtos.

2. Protecció d'arbres de fusta tova. Sempre que sigui possible, es respectaran i afavoriran els arbres de fusta tova, com els trèmols i els pollancres espontanis i que no formen grans masses. Es potenciarà la mescla màxima, preferentment peu a peu. Es procurarà evitar la tallada arreu de bosquets de trèmol.

3. Diàmetres a assolir en els arbres fusters.

a) En un cert nombre de peus per parcel·la forestal, d'acord amb les determinacions dels instruments d'ordenació forestal, es procurarà assolir uns diàmetres mínims d'acord amb les dades de l'inventari forestal previ a l'aprofitament.

b) Es mantindrà una densitat moderada d'arbres de gran diàmetre sense tallar perquè envelleixin i ofereixin cavitats i recursos tròfics als artròpodes. Orientativament, es determina una densitat de 5-10 peus/ha, segons les condicions del terreny. Per la seva ubicació, es podran aprofitar les torrenteres o llocs de difícil accés per minimitzar la pèrdua de sòl útil per a l'explotació forestal. També es podran deixar preferentment els arbres de menor valor silvícola a causa de malformacions i es respectaran de manera preferent els arbres que presentin cavitats.

4. Les tallades arreu no es podran dur a terme en zones de nidificació de pícids quan es tracti de formacions arbrades espontànies. En el cas d'arbredes, caldrà respectar els arbres niu, conjuntament amb els arbres immediatament acompanyants en un radi mínim al voltant de l'arbre niu.

5. Altres.

a) En els assenyalaments, es respectaran els arbres amb nius de les diverses espècies de pícids o de rapinyaires.

b) Es deixarà en peu o bé tombats un determinat nombre d'arbres de diàmetre gran. En el segon cas, es podran trossejar en seccions d‘1-2 m de longitud. Es recomana deixar repartits pel sòl de 3 a 10 troncs o brancatge gros per hectàrea.

Article 66

Aprofitaments en reserves naturals

1. En aquells espais que tenen la condició de reserva natural d'acord amb la legislació específica de la Zona Volcànica, els aprofitaments silvícoles donaran prioritat a la funció protectora del sòl i del règim hídric i a la funció biològica o de conservació de la biodiversitat, i es desenvoluparan d'acord amb les normes i els criteris següents:

a) Cal obtenir l'autorització oportuna del departament de la Generalitat competent en matèria de medi ambient en tots els casos, fins i tot quan els aprofitaments siguin destinats a ús domèstic. A la resta de la Zona Volcànica, els aprofitaments per a ús domèstic es regiran pels usos i costums tradicionals.

b) L'objectiu és obtenir masses arbrades segons la tendència natural de l'estació biològica, de tipus irregular, tècnicament equilibrades, de bosc gros i amb torns que permetin l'òptim desenvolupament en fusta per a cada espècie, i respectar i potenciar la biodiversitat.

c) No es permetran tallades arreu, excepte per motius d'identificació de la morfologia volcànica expressament assenyalats en aquest Pla especial. Es respectarà i potenciarà l'heterogeneïtat estructural dels diferents estrats vegetals.

e) En els sistemes de desembosc, s'empraran tècniques que evitin la destrucció del sòl forestal i dels plançons. No es permetrà l'arrossegament d'arbres sencers ni el de feixos de troncs amb torn. Es donarà preferència a la utilització del transport amb bestiar i de cables aeris. Si cal usar maquinària mòbil, haurà de ser tan lleugera com sigui possible.

f) Les repoblacions sempre s'hauran de fer amb espècies autòctones de l'indret i manualment, mai mitjançant terrasses amb escarificadora subsoladora (ripper).

g) Els aprofitaments per a ús domèstic no podran afectar arbres amb cavitats naturals o nius, o peus amb més de 30 cm de dbh.

2. En el marc de les reserves naturals, s'establirà una xarxa de boscos madurs o singulars que es gestionaran segons dos models:

a) Gestionats amb tècniques silvícoles que prioritzaran l'estabilitat i la conservació de la massa, la conservació dels processos ecològics i la millora de la diversitat biològica.

b) Sense cap intervenció amb l'objectiu de realitzar un seguiment científic de l'evolució de masses forestals no condicionades per l'evolució humana.

També podran integrar aquesta xarxa altres boscos madurs objecte de protecció singular complementària per aquest Pla especial que no formen part de reserves naturals. Els òrgans del Parc impulsaran convenis amb la propietat i, si és el cas, adquiriran terrenys o promouran la constitució de servituds amb les contraprestacions corresponents a fi d'implantar adequadament aquesta xarxa.

Article 67

Boscos de titularitat pública gestionats pel Parc Natural

1. S'establirà una xarxa de parcel·les en règim de protecció integral representatives dels diferents ecosistemes del Parc Natural, amb els objectius de disposar d'una mostra representativa de boscos primigenis no condicionats per la intervenció antròpica i de disposar de parcel·les de seguiment científic de l'evolució natural no condicionada dels boscos.

2. La gestió tindrà com a objectiu primordial la continuïtat del bosc i la conservació i millora de la diversitat biològica i dels processos ecològics. Els treballs de millora silvícola aniran adreçats en els alzinars a la conversió en bosc alt, quan es tracti de bosc baix. En els altres tipus de boscos, es tendirà a la recuperació o el manteniment de l'estructura i la diversitat de la vegetació potencial. S'efectuaran únicament treballs de millora i estabilitat de la massa i de potenciació de la diversitat biològica.

Article 68

Prevenció d'incendis forestals

1. La prevenció i l'extinció d'incendis forestals en l'àmbit del Pla s'ha de dur a terme d'acord amb el Pla de prevenció i extinció d'incendis forestals del Parc Natural a què fa referència l'article 60, les normes d'aquest Pla especial i la legislació vigent en la matèria.

2. D'acord amb la normativa vigent, els plans de prevenció i extinció d'incendis que afectin el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa han d'adequar-se al contingut d'aquest Pla especial.

3. Àrees d'influència.

a) El plànol d'ordenació núm. 1 delimita els àmbits externs de risc per a la penetració d'incendis forestals en el Parc o per a l'expansió d'eventuals incendis originats en el seu interior (àrees de risc per a la propagació d'incendis forestals), els quals regiran fins a l'aprovació de la revisió del Pla de prevenció i extinció d'incendis forestals del Parc que n'establirà les delimitacions definitives. Les àrees delimitades al plànol d'ordenació núm. 1 corresponen a territoris dels municipis de Sant Joan les Fonts, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Sant Ferriol, Santa Pau, Mieres, Sant Aniol de Finestres, les Planes d'Hostoles i la Vall d'en Bas.

b) En aquests àmbits, l'equip de gestió emetrà informe preceptiu, d'acord amb l'article 90, sobre els instruments de planificació forestal i de prevenció d'incendis, els projectes de línies de transport d'energia elèctrica i els seus plans de manteniment i els projectes d'àrees recreatives, i sobre qualsevol altre projecte susceptible d'augmentar el risc d'incendi.

4. Manteniment de les línies de transport d'energia elèctrica.

a) Les mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d'influència de les línies aèries de conducció elèctrica es regeixen pel Decret 268/1996, de 23 de juliol, i normativa concordant.

b) L'equip de gestió ha d'emetre informe preceptiu sobre els plans triennals d'actuacions que les persones titulars de línies aèries de conducció elèctrica estan obligats a presentar en què pot proposar mesures addicionals a les previstes a la normativa específica, que hauran de ser aprovades per l'òrgan competent de l'Administració de la Generalitat. Així mateix, la persona titular de la línia ha de comunicar l'inici dels treballs 10 dies abans a l'equip de gestió.

c) En els treballs que s'especifiquen en els paràgrafs anteriors, no és permesa la utilització de productes herbicides ni retardants del creixement de massa arbustiva o estrat herbaci.

5. L'obertura de nous camins de caràcter permanent per facilitar la prevenció i l'extinció dels incendis forestals s'ha de preveure en el Pla de prevenció i extinció d'incendis forestals del Parc Natural a què fa referència aquest article. En cap cas es podran obrir nous camins de caràcter permanent amb aquesta finalitat a zones qualificades d'interès natural preferent.

Secció 2

Aprofitaments agrícoles i ramaders

Article 69

Aprofitaments agrícoles

1. Els usos i les activitats agrícoles s'han de dur a terme de manera que siguin compatibles amb la conservació global del Parc Natural, i d'acord amb la regulació de cada zona establerta a l'article 42, les altres determinacions d'aquest Pla especial i la legislació mediambiental.

2. És objectiu del Pla especial assolir la integració ambiental de l'activitat agrària i coadjuvar a la millora de la qualitat dels processos productius agraris del Parc, en el marc de la política agrària comuna, tot impulsant la producció integrada i la producció ecològica.

3. A les zones on aquest Pla permet l'ús agrícola, s'admeten els moviments de terra i les actuacions d'afeixament amb finalitats agrícoles, sempre que no suposin la creació de desnivells d'alçada superior a dos metres. Els talussos creats han de tenir el pendent adequat per permetre llur revegetació. Quan calgui, podran construir-se murets de contenció de pedra seca, d'acord amb els models tradicionals, o amb acabats assimilables. En qualsevol cas, són actes sotmesos a llicència municipal, i requereixen l'informe preceptiu de l'equip de gestió.

4. Es poden autoritzar rompudes de terrenys forestals quan concorrin les condicions següents:

a) Se situïn en terrenys qualificats d'Altres terrenys forestals (clau 3.5) per aquest Pla especial i s'adeqüin als objectius de qualitat establerts per a la unitat visual on se situïn i, en general, a les mesures de protecció establertes per aquest Pla.

b) No afectin els àmbits de proteccions complementàries establerts pel capítol 8 d'aquestes Normes.

c) Siguin fetes amb la finalitat de desenvolupar-hi una activitat agrícola, ramadera extensiva o una actuació de prevenció d'incendis forestals inclosa en el Pla de prevenció d'incendis del Parc Natural.

d) Es localitzin en terrenys de pendent inferior al 15% o que, en la data d'aprovació d'aquest Pla, estiguin afeixats convenientment per minimitzar el risc d'erosió.

e) No comportin la destrucció de les parets de pedra seca o altres elements tradicionals de la construcció rural existents a l'àrea d'actuació.

5. Les construccions i instal·lacions agrícoles (coberts, magatzems…) es regulen d'acord amb el capítol 4 d'aquestes Normes. Les instal·lacions ramaderes es regulen també per l'article següent.

6. En relació amb la prohibició de cremar rostolls i altres restes vegetals, és d'aplicació el que especifiquen la legislació de prevenció d'incendis forestals i l'altra normativa vigent aplicable. La crema de marges només podrà ser utilitzada quan no hi hagi cap altra tècnica o mètode de manteniment d'aplicació possible.

Article 70

Aprofitaments ramaders

1. Els usos i les activitats ramaderes s'han de dur a terme de manera que siguin compatibles amb la conservació global del Parc Natural, d'acord amb la regulació de cada zona establerta a l'article 42, les altres determinacions d'aquest Pla especial i la legislació mediambiental.

2. És objectiu del Pla especial prioritzar els aprofitaments ramaders extensius en els espais oberts aptes per a aquests usos. Aquestes activitats es realitzaran de manera que siguin compatibles amb la conservació i millora dels sistemes naturals de la Zona Volcànica i permetin el manteniment del nombre adequat de caps de bestiar dins de la capacitat de càrrega del medi. A tal efecte, els òrgans del Parc promouran els estudis necessaris per a la determinació objectiva de les càrregues ramaderes òptimes i d'altres característiques de les activitats ramaderes per als diferents tipus de pastures.

3. Particularment, quan les activitats ramaderes extensives es desenvolupin sobre terrenys que tinguin la condició d'hàbitats d'interès comunitari o d'hàbitats d'espècies d'interès comunitari, caldrà garantir-ne la compatibilitat amb el manteniment o la recuperació d'un estat de conservació favorable dels esmentats hàbitats i espècies.

Article 71

Regulació específica de les activitats ramaderes intensives i semiintensives

1. Condicions generals

a) Als efectes d'aquestes Normes, s'entén per activitats ramaderes intensives aquelles que es desenvolupen en règim d'estabulació permanent. Així mateix, les activitats semiintensives són enteses d'acord amb el que disposa l'article 14.1 b) d'aquestes Normes.

b) El desenvolupament i les autoritzacions de les instal·lacions per a aquestes activitats estaran vinculats, en qualsevol cas, a la gestió correcta de les dejeccions ramaderes que s'haurà d'acreditar mitjançant l'aprovació dels corresponents plans de gestió o d'altres instruments que puguin establir-se, que, en qualsevol dels casos, hauran de comptar amb l'informe de l'equip de gestió. No s'autoritzarà cap nova instal·lació d'aquests tipus ni l'ampliació de les existents si no ofereixen prou garanties per a l'adequada gestió dels residus que produeixin.

c) Amb caràcter general, l'ampliació i el canvi d'orientació productiva de les activitats existents en el moment de l'aprovació del Pla especial no podran sobrepassar el nombre màxim de caps fixats per l'annex 2 de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. Tanmateix, en el supòsit de les explotacions ovines i cabrunes, els nombres màxims de caps de bestiar es restringiran als admesos a l'annex 3 de la Llei esmentada.

Les activitats que, en el moment de l'aprovació del Pla especial, estiguin incloses a l'annex I de la Llei 20/2009 no podran ampliar llur capacitat però podran dur a terme canvis d'orientació productiva sense que això suposi increment de la producció de nitrogen.

En qualsevol cas, les autoritzacions restaran condicionades a l'adopció de mesures d'adaptació de les edificacions i dels espais exteriors a aquest Pla especial i a les altres disposicions ambientals que resultin d'aplicació.

d) Fins al moment de l'aprovació del Pla rector d'ús i gestió, les noves activitats ramaderes intensives i les instal·lacions corresponents, a més de complir allò que disposa el paràgraf a), s'han d'ajustar a l'annex 3 de la Llei 20/2009, sense que s'admetin, en aquest període, noves granges porcines.

e) El Pla rector d'ús i gestió establirà el règim d'admissibilitat de noves activitats ramaderes i podrà, així mateix, modificar les condicions establertes pels punts anteriors segons l'evolució dels censos ramaders i de l'estat del medi, especialment pel que fa a l'estat qualitatiu dels aqüífers i de les aigües superficials.

2. Distàncies de protecció.

a) Respecte a àrees de reserva natural i altres espais catalogats: 250 m (en casos degudament justificats, podran admetre's distàncies menors).

b) Respecte a nuclis urbans: 500 m, excepte en aquells municipis en què el planejament municipal estableixi altres distàncies.

c) Respecte a altres granges o habitatges que es trobin en finques contigües: 250 m.

d) Respecte a carreteres estatals i de la xarxa bàsica de Catalunya: 100 m.

e) Respecte a les captacions d'aigua per a ús públic i destinada al consum humà: 300 m.

No caldrà complir aquestes distàncies en aquells casos d'ampliació, reubicació o reordenació volumètrica, dins de la mateixa finca, d'explotacions existents, sempre que es compleixin les condicions d'implantació establertes a l'article 17 d'aquestes Normes.

3. Condicions d'emplaçament.

Aquestes activitats únicament podran desenvolupar-se en terrenys qualificats d'espais agrícoles per aquest Pla (clau 4), d'acord amb la regulació específica de cada zona i de la unitat visual on es vulguin implantar, i sens prejudici del compliment de les condicions d'implantació establertes per l'article 17 d'aquestes Normes.

4. Condicions d'edificació.

a) Per a les noves implantacions destinades als usos esmentats, regiran les condicions generals d'edificació expressades al capítol 4 d'aquestes Normes, i també les prescripcions d'aquest Article i de l'anterior. En qualsevol cas, els projectes han de justificar la idoneïtat paisatgística de les solucions adoptades, tant pel que fa a l'emplaçament com a la volumetria, els materials, el tractament dels espais exteriors, etc.

b) Quan calgui la construcció d'una tanca perimetral de seguretat de filat metàl·lic, haurà de ser recoberta completament per espècies enfiladisses pròpies de la zona o d'altres de característiques similars. Aquesta condició podrà dispensar-se quan la naturalesa de l'entorn justifiqui l'adopció d'altres alternatives amb idèntica finalitat o quan les característiques concretes del projecte arquitectònic ho facin innecessari.

5. En el cas de trasllat d'activitats ramaderes intensives, qualsevol reinstal·lació o represa en les instal·lacions d'origen es considerarà una nova explotació als efectes d'aquestes Normes.

Secció 3

Altres aprofitaments

Article 72

Aprofitaments hídrics

1. Els aprofitaments d'aigua es regulen per la legislació sectorial aplicable i per les determinacions d'aquest Pla, en particular per les establertes a l'article 27 d'aquestes Normes.

2. Les noves extraccions, a més de complir tots els tràmits legals pertinents, han de garantir les condicions següents:

a) Que no s'excedeixi la capacitat de càrrega de l'aqüífer de la zona.

b) La permanència dels cabals superficials aigües avall de l'extracció.

c) La permanència dels cabals de les fonts i surgències properes.

d) La permanència del règim hídric natural de les zones humides existents en l'àmbit del Pla.

e) Les instal·lacions de captació situades prop de torrents i cursos d'aigua no poden limitar la secció de la llera ni malmetre les comunitats naturals adjacents amb les obres de construcció i manteniment de la captació.

f) Els camins d'accés a la captació han de seguir, sempre que sigui possible, vials ja existents. En cas de construcció de nous vials, l‘autorització requereix l'informe previ de l'equip de gestió.

3. L'equip de gestió ha d'emetre informe preceptiu sobre qualsevol expedient relacionat amb autoritzacions o concessions d'aprofitament de recursos hídrics en l'àmbit del Parc i en les seves àrees d'influència hidrològica interiors i exteriors, d'acord amb el que disposa l'article 27.8 d'aquestes Normes.

4. Així mateix, l'equip de gestió ha de promoure en col·laboració amb l'Agència Catalana de l'Aigua l'inventari actualitzat de captacions i concessions existents en l'àmbit del Parc per procedir, si és el cas, a la seva regularització, revocació o clausura.

Article 73

Aprofitaments cinegètics

1. La caça en el Parc es desenvoluparà d'acord amb la legislació específica i les disposicions següents:

a) Cal l'informe favorable de l'equip de gestió per a l'aprovació dels plans tècnics de gestió cinegètica corresponents a les àrees privades de caça que tinguin tota o part de la seva superfície dins el Parc.

b) Els aprofitaments cinegètics es duran a terme preferentment entre els mesos de setembre i març, ambdós inclusius, i es preservarà la tranquil·litat dels hàbitats del Parc en la resta de mesos en què es concentren els períodes de nidificació i cria de moltes espècies cinegètiques. No obstant això, en el període comprès entre abril a agost (ambdós inclusius), es podran dur a terme actuacions destinades a controlar l'excessiva proliferació d'una determinada espècie que causi perjudicis a les persones o a les activitats agrícoles, ramaderes o forestals.

c) Les autoritzacions excepcionals per a la caça d'espècies que causin perjudicis i per a la captura de mamífers depredadors requeriran l'autorització de l'òrgan competent de l'Administració de la Generalitat, amb l'informe previ favorable de l'equip de gestió. La persona sol·licitant haurà de justificar degudament les causes excepcionals que motiven la sol·licitud i que no s'afectarà la població de manera que pugui comportar una amenaça per a la seva conservació, per a la qual cosa aportarà dades sobre la situació demogràfica de l'espècie al Parc.

El Pla rector d'ús i gestió podrà establir condicions addicionals, directrius de gestió i, si és el cas, normes de caràcter complementari segons l'estat de les poblacions de fauna salvatge i llurs requeriments de conservació i gestió.

2. Els òrgans del Parc fomentaran la creació d'àrees privades i locals de caça en les àrees lliures de caça que romanen en l'àmbit del Parc, la integració d'aquestes àrees en les existents, o la declaració com a refugis a fi d'aconseguir-ne la inexistència en el Parc.

3. Així mateix, es potenciarà que els plans tècnics de gestió cinegètica estableixin àrees de refugi, amb criteris globalment comuns, que comprenguin aquelles zones de més alt interès faunístic.

4. La repoblació i l'alliberament d'espècies de fauna silvestre estan subjectes al que disposen els punts 3 i 4 de l'article 31 d'aquestes Normes. En qualsevol cas, cal l'autorització de l'òrgan competent de l'Administració de la Generalitat.

5. D'acord amb el que disposa la legislació específica, no s'admetrà l'establiment d'àrees de caça amb reglamentació especial.

6. En relació amb la pràctica de la falconeria, en cap cas no es poden autoritzar en l'àmbit del Pla captures d'individus de les espècies d'ocells rapinyaires utilitzades per a aquesta pràctica.

Article 74

Aprofitaments piscícoles

1. La pesca fluvial en el Parc es desenvoluparà d'acord amb la legislació específica i les disposicions següents:

a) Cal l'informe favorable de l'equip de gestió per a la creació o modificació de zones de pesca controlada i l'aprovació dels plans tècnics de gestió piscícola corresponents, i per a la creació o modificació de refugis de pesca.

b) Per a la repoblació i introducció d'espècies, cal l'autorització de l'òrgan competent de l'Administració de la Generalitat, amb l'informe previ de l'equip de gestió.

2. Quan els aprofitaments piscícoles impliquin la construcció d'instal·lacions fixes, els projectes corresponents s'han de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.

Article 75

Aprofitaments energètics

Com a norma general, i d'acord amb l'article 16.6 d'aquestes Normes, es potenciarà la implantació de sistemes autònoms de generació d'energies renovables en les instal·lacions i els assentaments rurals existents a l'interior del Parc, amb l'objecte d'aconseguir en cada cas la màxima autosuficiència energètica d'una manera compatible amb els valors ecològics i paisatgístics del Parc Natural.

No s'admetran aquells aprofitaments destinats a subministrar energia a l'exterior del Parc, sens perjudici del que disposa l'article 83.2 b) i dels aprofitaments hidroelèctrics existents en el Parc en el moment de l'aprovació d'aquest Pla especial.

Capítol 11

Xarxa viària, serveis tècnics i altres infraestructures

Secció 1

Disposicions generals

Article 76

Protecció dels sistemes naturals i del paisatge

1. Les obres d'infraestructures públiques o privades, incloses les corresponents a serveis tècnics o urbanístics, han de limitar tant com sigui possible els efectes sobre la integritat de la natura, minimitzar l'impacte paisatgístic i prendre, quan escaigui, mesures per a la restauració o el condicionament de les àrees alterades.

2. A tal efecte, els projectes tècnics corresponents s'han d'adequar al que estableixen aquestes Normes i adoptar les mesures adequades per minimitzar l'impacte paisatgístic i restaurar o condicionar les àrees alterades, sempre que com a conseqüència de les obres es trenqui l'harmonia del paisatge, se'n desfigurin les perspectives, puguin originar-se processos erosius o s'afectin masses forestals. Hauran de preveure també les dotacions pressupostàries necessàries.

3. Els criteris definits als punts anteriors s'han d'incorporar a les bases i clàusules de contractació de les administracions públiques, les quals hauran de preveure períodes de garantia especials quan calguin tractaments de revegetació, i també penalitzacions i l'obligació de restaurar els espais afectats si, per una execució poc acurada, es produeixen efectes negatius addicionals.

4. No s'admetrà la construcció o instal·lació de noves infraestructures i serveis tècnics en els espais qualificats per aquest Pla d'interès natural preferent (clau 1) ni en els àmbits de proteccions complementàries, tret en aquest darrer cas de les zones d'interès connector en què s'haurà de justificar expressament la compatibilitat de l'actuació amb el manteniment de la connectivitat ecològica.

5. Quan s'afectin hàbitats d'interès comunitari o hàbitats d'espècies d'interès comunitari, és d'aplicació el que disposa l'article 30 d'aquestes Normes.

6. En general, les obres d'infraestructura han de considerar degudament la permeabilitat ecològica, la integritat dels hàbitats naturals i llurs efectes sobre ambdues. En el cas d'obres de caràcter lineal, cal garantir el manteniment de la connectivitat ecològica a banda i banda de l'estructura pel que fa a les possibilitats de dispersió de totes les espècies silvestres que en puguin resultar afectades i, molt particularment, d'aquelles declarades protegides per la legislació en matèria de conservació de la natura i per aquest Pla especial. Així mateix, es potenciarà la funció de corredor biològic de les franges de protecció administrativa contigües a les infraestructures lineals i de domini públic mitjançant un tractament adequat de les comunitats vegetals que, en tot cas, ha de ser compatible amb l'explotació de la via i conforme amb les disposicions de la legislació de carreteres.

Anàlogament, en determinades localitzacions estratègiques (com les zones d'interès connector objecte de l'article 51 o els punts crítics per al manteniment de la connectivitat), enfront de modificacions substancials de les característiques de les vies que condueixin a un augment de l'efecte de barrera ecològica, caldrà garantir la permeabilitat ecològica a través de les infraestructures lineals mitjançant l‘habilitació d'estructures elevades (passos elevats) o inferiors (ecoductes) al pla de la infraestructura realitzades a tal efecte.

7. Els òrgans del Parc, en llurs informes preceptius, tindran cura del compliment de les prescripcions expressades en els punts anteriors.

8. En qualsevol cas, és d'aplicació el procediment d'avaluació d'impacte ambiental en tots aquells supòsits establerts per la legislació i en els que determina aquest Pla. Així mateix, d'acord amb la legislació estatal bàsica, s'ha de sotmetre a aquest procediment qualsevol canvi o ampliació dels projectes corresponents.

Article 77

Protecció de les infraestructures

Són d'aplicació, sens perjudii de les regulacions establertes per aquest Pla especial, els règims específics establerts per les legislacions sectorials en relació amb les infraestructures i les franges de protecció que aquestes legislacions sectorials estableixen.

Secció 2

Xarxa viària i circulació rodada

Article 78

Disposicions generals

1. La circulació motoritzada es regeix pel que estableixen la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural, les seves disposicions de desplegament i aquestes Normes.

2. En el conjunt de la xarxa viària de l'àmbit del Pla, la Junta de Protecció i els ajuntaments amb llurs informes previs vinculants poden limitar temporalment la circulació motoritzada en aplicació de mesures de prevenció d'incendis forestals en èpoques de risc elevat.

Article 79

Classificació i ús dels vials

1. Els vials es classifiquen en tres categories, als efectes d'aquestes Normes, especificades gràficament en el plànol d'ordenació núm. 2.

a) Categoria A.

Els vials d'interès general de titularitat estatal i, en general, els que integren la xarxa bàsica de Catalunya i la xarxa comarcal d'acord amb la legislació vigent en matèria de carreteres.

b) Categoria B.

Tots els vials permanents d'ús motoritzat no inclosos en la categoria A. Al seu torn, es divideixen en tres tipus:

- B-1 Vials de la xarxa local que tenen com a funció primordial la comunicació entre assentaments rurals o entre aquests i els vials de la categoria A i altres vials de la xarxa veïnal i rural, sotmesos a usos múltiples.

- B-2 Vials de la xarxa veïnal i rural, de caràcter secundari.

- B-3 Vials no accessibles al públic, d'ús ininterromput o intermitent vinculat exclusivament a aprofitaments agrícoles, ramaders i forestals i a l‘extinció d'incendis.

a) Categoria C.

Xarxa de camins públics tradicionals. Comprèn els senders i altres camins públics tradicionals no inclosos en la categoria anterior, grafiats amb caràcter provisional fins a l'aprovació dels inventaris municipals al plànol d'ordenació núm. 2 d'aquest Pla especial.

Aquests camins són destinats de manera exclusiva o prioritària, segons els casos, a la circulació no motoritzada. Se'n garantirà l'ús públic i no s'ha d'admetre cap ús o activitat que interrompi de manera permanent el pas lliure.

En el marc d'aquesta xarxa, es crearà la xarxa de senders del Parc Natural com a element bàsic per a l'ordenació i el desenvolupament dels usos públics.

Les xarxes de senders d'àmbit comarcal i supracomarcal que hagin de travessar l'àmbit del Parc es recolzaran de manera prioritària sobre vials d'aquesta categoria.

2. Sistema viari bàsic de la circulació motoritzada.

a) Els vials de les categories A i B-1 constitueixen el sistema viari bàsic pel que fa a la circulació motoritzada en el Parc. Comprenen els vials grafiats amb aquesta qualificació en els plànols d'ordenació corresponents.

b) La Junta de Protecció podrà modificar el sistema viari bàsic, de manera temporal o permanent, a través del Pla específic d'ordenació de l'accessibilitat formulat d'acord amb l'article 8.2 d'aquestes Normes.

c) En el sistema viari bàsic, l'accés i la circulació motoritzada no són restringits per aquest Pla especial, sens perjudici del que disposa el punt 2 de l'article anterior.

3. La circulació motoritzada en la resta de vials aptes per a la circulació motoritzada (categories B-2 i B-3) queda reservada al veïnat, al desenvolupament de les activitats esmentades per a cada categoria al paràgraf b) del punt anterior i als serveis públics vinculats a l'activitat de les administracions públiques i a l'execució i el manteniment de les infraestructures, sens perjudici dels supòsits previstos a l'article 57.

4. Als efectes del que estableix l'article 12 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, els vials de les categories A i B tenen la consideració de vials permanents.

Article 80

Obres de vialitat. Disposicions comunes

1. L'obertura, l'eixamplament o la modificació del traçat dels vials es desenvoluparà d'acord amb el que estableixen els articles 6 i 12 de la Llei 12/1985 i, congruentment, les disposicions d'aquestes Normes.

2. En qualsevol cas, l'obertura de noves carreteres, pistes i camins de caràcter permanent s'ha d'ajustar a les directrius següents:

a) Tots els nous vials, la modificació dels perfils longitudinals i transversals i qualsevol altra obra que afecti algun tipus de carretera o pista transitable per vehicles motoritzats necessitaran l'obtenció prèvia de les autoritzacions administratives legalment establertes.

b) Caldrà la presentació del projecte tècnic corresponent, el qual s'ajustarà al que estableixen aquest i els articles següents, i també a les reglamentacions específiques que resultin d'aplicació. Aquesta disposició no és d'aplicació en el cas de vials expressament previstos en plans tècnics de gestió i millora forestals.

c) Cal seguir el criteri de mínima obertura de nous vials. S'han d'habilitar camins i pistes antigues reconeixibles abans d'obrir-ne de nous, sempre que això no suposi un impacte més gran sobre els valors objecte de la protecció d'aquest Pla especial.

d) La vialitat existent dins dels espais qualificats d'interès natural preferent (clau 1) es regirà pel que disposa l'article 39 d'aquestes Normes.

e) En aquelles àrees qualificades de protecció edafològica i de vessants (claus 3.1 a i 3.2), l'obertura de nous vials i la modificació dels traçats i seccions dels existents es limitaran a aquells casos estrictament necessaris. Els projectes tècnics hauran de justificar exhaustivament la idoneïtat del traçat i de les seccions adoptades i la previsió de les obres de fàbrica i d'altres actuacions que siguin suficients per garantir l'estabilitat dels talussos originats.

f) Les noves pistes i camins no han de circular per la llera de rieres i torrents, ni produir alteracions a la seva morfologia o a les comunitats vegetals.

g) En els traçats viaris de nova construcció, els creuaments dels cursos hídrics esmentats en l'article 27.5 es realitzarà mitjançant estructures que garanteixin la continuïtat de la llera i de la vegetació de ribera, preferentment amb tipologies de tipus viaducte o pont. Així mateix, per al dimensionament dels nous ponts, passos o obres de fàbrica sobre les lleres dels cursos d'aigua, se seguiran les Recomanacions tècniques per al disseny d'infraestructures que interfereixen l'espai fluvial establertes per l'Agència Catalana de l'Aigua.

h) Els guals i ponts per a la xarxa viària es realitzaran de manera que siguin compatibles amb els desplaçaments de la fauna aquàtica i semiaquàtica, i, en particular, de totes les espècies de peixos de la zona.

i) Cal prendre les mesures oportunes per evitar l'erosió, especialment en els marges i talussos resultants.

j) Els camins, les pistes forestals i les pistes de desembosc hauran de ser expressament previstos en un pla tècnic de gestió i millora forestals o en el Pla de prevenció d'incendis del Parc Natural.

3. D'acord amb les normes del PEIN, s'han de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental els vials de més de 5 m d'amplada, i, en tot cas, sempre que el terreny sobrepassi el 40% de pendent transversal, amb l'exclusió dels camins de desembosc de caràcter temporal quan l'autorització per a la seva obertura comporti garanties per a la restauració de les àrees afectades una vegada hagi finalitzat llur utilització.

També podran quedar exempts del tràmit d'avaluació d'impacte ambiental els projectes de camins forestals promoguts per els i les particulars en finques que disposin d'un pla tècnic de gestió i millora forestals aprovat, amb la resolució favorable del departament de la Generalitat competent en matèria de medi ambient.

4. Informe dels òrgans del Parc.

a) Prèviament a l'adopció de la resolució administrativa que escaigui, serà preceptiva la formulació de l'informe de l'òrgan del Parc corresponent, d'acord amb el que disposen els articles 87 i 88. La pavimentació de camins i pistes requereix l'informe preceptiu de l'equip de gestió.

b) En cap cas podran iniciar-se les obres esmentades al punt 1 sense l'informe previ de l'òrgan del Parc que correspongui.

Article 81

Obres de vialitat. Vials de categoria A

1. Els projectes i l'execució de les obres s'ajustaran al que estableix la legislació específica de carreteres, sens perjudici del que estableixen els articles anteriors i del compliment dels requisits i criteris dels quals tindran especial cura els òrgans del Parc en llurs informes preceptius i actuacions supervisores.

2. En qualsevol cas, els projectes corresponents hauran de contenir les previsions tècniques i econòmiques necessàries per garantir el recondicionament adequat de les àrees adjacents i, en general, la minimització dels efectes negatius ocasionats, que incloguin els dipòsits de materials excedents amb caràcter permanent, els indrets d'abassegament de materials de caràcter temporal i els indrets d'extracció de materials de préstec. En qualsevol cas, a l'interior del Parc no s'admet la constitució de dipòsits permanents de materials excedentaris llevat que, per raons de millora del paisatge o de restauració d'àrees degradades, siguin expressament autoritzats per la Junta de Protecció.

A tal efecte, caldrà que el projecte contingui un estudi d'avaluació de l'impacte ambiental, el contingut i procediment de tramitació del qual s'ajustaran al que estableix la normativa específica en la matèria.

Article 82

Obres de vialitat. Vials de categoria B

1. Contingut dels projectes

Tot projecte, tant d'obra nova com de modificació de traçat, contindrà, com a mínim, els documents següents:

a) Memòria, amb la finalitat i classificació de l'obra, la descripció ambiental i paisatgística de l'àrea afectada, els criteris de projecte que especifiquin pendents, radis de curvatura, amplades i naturalesa dels terrenys. Caldrà justificar especialment que la solució adoptada és, entre les diverses alternatives constatades en el projecte, aquella que comporta l'impacte visual i ecològic més baix. Així, es farà constar la precisió de les mesures necessàries per a la restauració o condicionament de les àrees alterades. Quan les obres projectades prevegin la pavimentació, caldrà justificar l'adequació del paviment a l'ambient natural que l'envolta.

b) Plànols.

- Plànol de situació, a escala 1:25.000 o superior.

- Plànols de planta, a escala 1:2.000 o superior, que indiquin radis, angles, alineacions, tangents i situació dels perfils transversals. Es grafiarà sobre fons topogràfic amb corbes de nivell amb una equidistància màxima de 2 m.

- Perfils longitudinals, a escala horitzontal 1:500 o superior i vertical 1:100, que indiquin línia de terreny i de rasant, distàncies a l'origen i parcials i situació dels perfils transversals.

- Perfils transversals, a escala 1:100 o superior, que indiquin la línia de terreny i de rasant, cada 50 a 60 metres en les alineacions rectes, en cada tangent de revolt i al mig dels revolts de 200º.

- Plànol que indiqui els dispositius de drenatge i eliminació d'aigües, d'acord amb el que disposa el punt 2 d'aquest article.

c) Estudi de restauració i condicionament. Contindrà els aspectes següents: inventari, relació i característiques de les àrees alterades per la construcció del vial (marges, talussos, voladures, murs de contenció, etc.) que incloguin els dipòsits de materials excedents amb caràcter permanent, els indrets d'abassegament de materials de caràcter temporal i els indrets d'extracció de materials de préstec. En qualsevol cas, a l'interior del Parc no s'admet la constitució de dipòsits permanents de materials excedentaris llevat que, per raons de millora del paisatge o de restauració d'àrees degradades, siguin expressament autoritzats per la Junta de Protecció.

d) Mesures de restauració i condicionament dels terrenys afectats.

- Restauració morfològica que tingui en compte la formació de perfils estables: estesa i piconament de les terres, drenatge i esplanació. Mesures per a la prevenció de l'erosió.

- Restauració edàfica amb la preparació i fertilització dels terrenys: restitució fisicoquímica dels sòls (aportació d'adobs orgànics i químics) i preparació de sòls per a les sembres i plantacions vegetals.

- Restauració vegetal amb espècies autòctones (segons els criteris establerts a l'article 30) amb plantes herbàcies i llenyoses (arbustives i arbòries): hidrosembra o sembra manual de plantes herbàcies i plantació de plantes llenyoses a arrel nua, amb pa de terra o amb test o reixa de plàstic. Neteja i desbrossament dels materials abandonats.

- Eradicació dels exemplars d'espècies de flora exòtiques invasores que puguin aparèixer en el primer any després dels treballs.

e) Plec de condicions tècniques particulars on s'especificaran, entre d'altres, les condicions d'execució a què fa referència el punt 3 d'aquest article.

f) Pressupost de construcció, que contindrà les partides necessàries per dur a terme el conjunt de les obres projectades inclosos els treballs de restauració i condicionament de les àrees afectades, l'import dels quals no podrà ser inferior al 2% del pressupost total.

g) Quan es tracti d'obres de pressupost superior a l'equivalent a 300.000 euros en el moment de l'aprovació del Pla especial, s'hi inclourà també un estudi d'avaluació de l'impacte ambiental que contindrà, com a mínim, l'estudi geològic i d'erosió de les zones travessades; la determinació de les comunitats i espècies vegetals i les espècies faunístiques afectades; l'estudi dels efectes sobre el paisatge; l'estimació integrada dels impactes, i la definició de les mesures que el projecte haurà de preveure per prevenir i/o compensar les conseqüències negatives detectades.

h) Quan es tracti d'obres de pressupost inferior a l'equivalent a 18.000 euros en el moment de l'aprovació del Pla especial o d‘obres de conservació o millora, l'equip de gestió podrà simplificar la documentació exigida en els paràgrafs anteriors, sempre que restin prou clares les característiques fonamentals de l'obra a realitzar, els seus efectes sobre el medi i les mesures de condicionament i restauració a adoptar. Seran sempre d'aplicació les condicions de disseny i d'execució que estableixen els punts següents.

2. Condicions de disseny. El disseny dels vials inclosos en la categoria B s'ajustarà a les condicions següents:

a) Densitat màxima en àrees forestals.

En les àrees qualificades de forestals per aquest Pla (clau 3), únicament podrà procedir-se a l'obertura o prolongació de vials dels tipus B-2 i B-3 quan no s'ultrapassi en cap vessant la densitat de 0,06 quilòmetres de vial per hectàrea. Excepcionalment, en casos justificats per l'escassa intensitat de l'impacte d'obertura del vial, podran admetre's densitats superiors sense sobrepassar els 0,08 quilòmetres de vial per hectàrea.

Aquesta densitat es reduirà a 0,02 km/ha en aquelles zones qualificades de protecció edafològica i de vessants (claus 3.1 a) i 3.2), llevat que la combinació amb altres mitjans alternatius d'extracció permeti garantir la compatibilitat entre els objectius d'aquesta qualificació i l'aprofitament racional del bosc, sense superar en cap cas els 0,06 quilòmetres per hectàrea.

b) Pendents longitudinals màxims.

- Segons el tipus de vial, s'estableixen els següents:

B-1: 8%.

B-2: 12%.

B-3: 12%.

- En els vials dels tipus B-1 i B-2, s'admetran pendents no superiors al 12% i al 15%, respectivament, en trams de longitud inferior a 250 m. Excepcionalment, i amb idèntica condició, podran admetre's pendents fins al 20%, amb l'informe favorable previ de l'equip de gestió.

- En revolts de 180º, el pendent es reduirà un 3% en tota la longitud del revolt.

c) Radis mínims.

Els radis dels revolts tindran una longitud mínima de 20 m en els vials del tipus B-1 i de 15 m en els de tipus B-2, que podrà ser inferior en vials del tipus B-3. Així mateix, podrà reduir-se fins a 7 m quan es tracti de revolts de 180º.

d) Seccions transversals.

- Les amplades màximes, segons el tipus de vial, són les següents:

 

Plataforma

Calçada

B-1

6 m

5,5 m

B-2

5 m

4 m

B-3

3 m

- En els vials dels tipus B-1 i B-2, podrà optar-se per una amplada màxima de plataforma de 3,5 m amb apartadors situats, com a màxim, cada 300 m. Aquests apartadors tindran unes dimensions màximes de 10 m de longitud per 3 m.

- La secció descrita al paràgraf anterior serà obligatòria en aquells trams on l'obra pugui comportar impactes visuals considerables a causa del pendent del terreny, la inestabilitat geodinàmica o d'altres causes.

- Les amplades descrites en els paràgrafs anteriors podran augmentar-se en la mesura que calgui en els trams de revolts de 180º.

e) Talussos i moviments de terra.

- Els talussos resultants dels moviments de terra no podran superar en cap punt l'alçada màxima de 3 m en relació amb la rasant o, quan es tracti de trams en forma de trinxera, amb l'aresta superior del talús adjacent més baix, sempre que la vegetació preexistent no hagi estat alterada.

- Caldrà garantir, quan calgui, la plantació d'espècies herbàcies, arbustives i, si s'escau, arbòries pròpies de la zona. A tal efecte, el projecte establirà les mesures per a la restitució dels sòls, les espècies escollides, preferentment productores de fruit, llur ubicació, la densitat de plantació, el mètode de sembra i l'ús de fertilitzants.

f) Drenatge.

- El projecte haurà de determinar i justificar la idoneïtat de les mesures necessàries per a la recollida i evacuació de les aigües d'escorriment superficial. El sistema de drenatge garantirà el control de l'erosió del vessant inferior on es canalitzaran les aigües.

- En qualsevol cas, s'evitarà l'obstrucció de còrrecs, torrenteres i altres cursos d'aigua.

- Si el vial no està revestit en la capa de rodament, s'hauran de disposar drenatges transversals que canalitzin l'aigua fora de la calçada per evitar l'erosió en el sentit longitudinal. La distància entre drenatges serà funció del pendent.

g) Condicions paisatgístiques.

- En els vials de la categoria B, les obres de conservació i de millora respectaran en la mesura possible els traçats, les amplades i l'arbrat viari preexistents. Quan calgui la construcció de murs, aquests murs es faran amb maçoneria de pedra pròpia de la zona per on discorrin.

3. Condicions d'execució.

a) Prèviament a l'inici de les obres, caldrà procedir a la implantació sobre el terreny de la totalitat del traçat previst en el projecte.

b) Caldrà retirar i guardar la capa de terra vegetal de les zones afectades per moviments de terra a fi d'utilitzar-la en les tasques de revegetació. A tal efecte, es dipositaran en indrets plans sense formar gruixos superiors a 1 m.

c) Accessos provisionals. Només es permetrà la circulació de vehicles i de maquinària fora de l'àrea afectada pel traçat del vial quan això resulti estrictament necessari. En aquest cas, la part constructora haurà d'esmenar les degradacions sobre el sòl i la vegetació.

d) Voladures. Hauran d'adoptar-se les mesures adequades per evitar projeccions que deteriorin àrees contigües.

e) L'abocament incontrolat de materials de desmunt en el sentit del pendent, amb terraplenat fora del traçat afectat, és formalment prohibit. Caldrà, en qualsevol cas, complir les condicions expressades al paràgraf f) del punt anterior i fer els treballs i les obres d'estabilització que calguin.

f) A les cunetes i a la coronació dels talussos, es procedirà a arrodonir els angles per evitar que formin arestes. Així mateix, la part de la plataforma que sobresurti a banda i banda de la calçada s'haurà de reomplir amb terra vegetal.

g) Les toleràncies admeses seran com a màxim del 20% d'amplada, de l'1% en pendents i del 5% en cotes de rasant. Per assegurar la viabilitat de la revegetació, s'utilitzaran els mètodes de preparació de terres, sembra, adob, etc., que en cada cas s'escaiguin d'acord amb el projecte.

h) En cas d'aparició de nous afloraments d'interès geològic que la Junta de Protecció, d'acord amb el que disposa l'article 25.5 d), acordi incloure en la relació de l'annex 1 d'aquestes Normes, s'adoptaran les mesures necessàries per conservar-los i permetre'n l'observació.

i) A l'acabament de les obres, la part constructora tindrà l'obligació d'enretirar tots els materials sobrants de l'execució dels treballs. Els troncs, les branques i d'altra vegetació obtinguda durant l'execució dels treballs han de ser totalment eliminats a l'acabament de l'obra, i s'han de deixar nets els contorns de les obres.

Secció 3

Xarxa elèctrica

Article 83

Disposicions generals

1. La instal·lació d'esteses aèries destinades al transport d'energia elèctrica, les comunicacions telefòniques o telegràfiques o similars es desenvoluparà d'acord amb el que estableix l'article 6 de la Llei 12/1985, i, congruentment, amb les disposicions d'aquestes Normes.

2. Quan es tracti de la implantació de noves línies aèries de conducció d'energia elèctrica de tensió nominal superior a 66 kV, únicament podran afectar l'àmbit de la Zona Volcànica en els supòsits següents:

a) Quan la seva instal·lació resulti indispensable per al subministrament dels nuclis urbans situats a l'interior del seu perímetre.

b) Quan transportin energia elèctrica produïda per plantes generadores ubicades dins del perímetre esmentat.

En qualsevol cas, caldrà que siguin complerts els requisits fixats pels articles següents, sens perjudici de la necessitat d'aplicar el procediment d'avaluació d'impacte ambiental i dels altres requisits establerts per la legislació específica.

3. Quan aquestes infraestructures afectin els elements declarats béns d'interès cultural o inclosos en els catàlegs municipals de béns protegits, hauran de mantenir-hi una distància mínima de 400 m quan es tracti d'alta tensió, i de 200 m en el cas de baixa tensió, i en esteses telefòniques. Es procurarà preferentment que les esteses de nou traçat que prestin servei a les edificacions catalogades discorrin soterrades. Les distàncies esmentades podran reduir-se, amb l'informe previ de l'equip de gestió, en aquells casos en què, a causa de les característiques específiques del paisatge o de l'adopció de mesures adequades per a la correcció de l'impacte visual, resulti prou justificat.

Article 84

Tramitació

1. D'acord amb la legislació específica, s'han de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental les línies elèctriques aèries amb capacitat superior a 66 kV i les altres línies elèctriques aèries amb longitud superior a 3 km dins del Parc. L'òrgan ambiental competent requerirà l'informe de la Junta de Protecció amb caràcter previ a la formulació de la declaració d'impacte corresponent.

2. Quan es tracti d'altres instal·lacions de serveis públics destinades al transport d'energia elèctrica, la persona titular presentarà als Serveis Territorials d'Indústria, juntament amb el projecte de la instal·lació i la documentació requerida pel Decret 351/1987, de 23 de novembre, pel qual es determinen els procediments administratius aplicables a les instal·lacions elèctriques, l'informe preceptiu de l'equip de gestió.

Article 85

Projectes

Els projectes tècnics, a més de contenir els aspectes especificats a l'article 76, hauran d'ajustar-se a les condicions següents:

a) Condicions del traçat.

- No es permetrà el pas per l'interior dels espais qualificats d'interès natural preferent (clau 1), d'acord amb l'article 39 d'aquestes Normes, llevat que es tracti de línies soterrades per camins existents o, en el cas de línies aèries de baixa tensió, excepcionalment i per raons d'una millor adequació paisatgística, que sigui expressament autoritzat per l'equip de gestió; en aquest supòsit, serà obligatòria la utilització de conductor trenat.

- S'eludirà tant com sigui possible que els trajectes discorrin per boscos. En aquests espais, quan calgui, es mantindrà la direcció de les corbes de nivell de manera que les visuals quedin cobertes pel fons.

- Sempre que sigui possible, se seguirà el relleu del terreny sense efectuar variacions brusques de nivell, es defugiran trajectes de pendent pronunciat i s'aprofitaran les depressions. En àrees planeres amb relleus propers, el traçat s'aproximarà i adaptarà preferentment a les línies de canvi de pendent.

- Apantallament. Es procurarà que el trajecte tingui lloc per indrets les panoràmiques dels quals presentin fons coberts.

- S'evitarà el pas per carenes, cingles i punts culminals. Quan calgui superar colls o carenes, caldrà col·locar dos suports a cota inferior a banda i banda, llevat dels casos en què es pugui produir un impacte visual més gran.

- En els espais agrícoles, els traçats s'efectuaran preferentment de manera contigua a vies de comunicació, límits parcel·laris, feixes, etc.

- Els encreuaments de valls es faran preferentment per zones estretes i allunyades dels punts de vista panoràmics.

b) Altres condicions.

- Corredors. En l'execució del projecte, s'evitarà tant com sigui possible l'obertura de corredors. En cas contrari, s'hauran d'indicar les mesures a adoptar per controlar l'erosió i preveure, si s'escau, tractaments vegetals, i per evitar el risc d'incendis forestals. En qualsevol cas, caldrà garantir el manteniment de la cobertura vegetal, especialment pel que fa als estrats herbaci i arbustiu, sens perjudici de la conservació de la massa arbòria amb tractament selectiu quan comportin un perill per a la seguretat de la línia.

- Protecció de la fauna. S'han adoptar models de suports que minimitzin el risc d'electrocució i d'altres mesures per evitar la col·lisió de l'avifauna amb els conductors.

- Tractament cromàtic dels suports i aparellatge associat. Els suports i l'aparellatge associat, inclosos els trams visibles dels conductors aïllats, seran tractats cromàticament amb colors foscos i acabat de textura mat determinats en cada cas, d'acord amb l'equip de gestió, segons les condicions paisatgístiques i els requeriments de seguretat.

- Quan calgui construir pistes d'accés als suports, caldrà complir el que disposa la secció 2 d'aquest capítol.

c) Edificacions complementàries. Caldrà evitar l'emplaçament dins de l'àmbit de la Zona Volcànica d'estacions transformadores i d'altres edificacions complementàries, llevat de necessitat justificada per al subministrament a l'interior del Parc. En aquest cas, es buscaran emplaçaments adequats, tècnicament i paisatgísticament, i caldrà complir les condicions d'edificació establertes al capítol 4, i també les condicions de tractament cromàtic establertes al punt anterior.

d) Camps electromagnètics. Els projectes inclouran també una estimació justificada dels camps electromagnètics generats.

Article 86

Instal·lacions existents

1. Els treballs de manteniment i conservació de les instal·lacions existents es duran a terme de manera que en minori l‘impacte negatiu, especialment pel que fa al tractament cromàtic dels suports, al de les edificacions i instal·lacions complementàries i al de la vegetació dels corredors que envoltin el traçat, quan n'hi hagi, i a l'impacte sobre la fauna. Pel que fa a la prevenció d'incendis forestals, és d'aplicació el que estableix l'article 68.4.

2. Als efectes del que disposa el punt anterior, en un període de quatre anys des de la revisió d'aquest Pla, les línies elèctriques d'alta tensió incorporaran les proteccions necessàries per evitar danys sobre la fauna.

3. Quan les instal·lacions afectin algun dels espais qualificats d'interès natural preferent (clau 1) per aquest Pla, hi seran també d'aplicació les disposicions particulars establertes per l'article 39 d'aquestes Normes.

4. Amb caràcter general, els òrgans del Parc promouran convenis amb les empreses titulars a fi d'implantar el que estableixen els punts anteriors.

TÍTOL V

Disposicions per a l'aplicació, gestió i protecció de l'ordenació del pla especial

Capítol 12

Òrgans del Parc Natural

Article 87

Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa

1. La Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa és l'òrgan rector del Parc Natural. Té la condició d'òrgan col·legiat de caràcter administratiu, adscrit al departament de la Generalitat competent en matèria de medi ambient.

2. Les funcions de la Junta en relació amb l'aplicació, gestió i protecció del Pla especial són concretades en aquest text normatiu d'acord amb el que estableixen les disposicions reguladores del Parc Natural i la legislació general en matèria d'espais naturals.

Article 88

Equip de gestió

1. La gestió del Pla és duta a terme per l'equip de gestió del Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, d'acord amb les directrius de la Junta de Protecció i l'assessorament de les entitats socials i científiques, i amb la participació efectiva, mitjançant el Consell de Cooperació, de les entitats representatives dels sectors socials interessats.

2. Pel que fa a la gestió del pla especial, l'equip de gestió, d'acord amb
el marc legal vigent, ha d'exercir les funcions següents:

a) Suport i assessorament en relació amb els usos tradicionals i les iniciatives públiques i privades congruents amb els objectius i la naturalesa del Parc Natural.

b) Formulació de les propostes preparatòries dels acords de la Junta de Protecció.

c) Execució dels programes d'actuació i de les altres actuacions que requereixi la gestió de l'espai.

d) Llevat d'aquells casos reservats a la Junta de Protecció, emetre informe preceptiu previ a l'atorgament de les autoritzacions necessàries per a l'execució de qualsevol pla, obra, moviment de terra, transformació de l'ús del sòl o explotació dels recursos naturals, a l'interior o a l'exterior de l'àmbit del Pla i que poden afectar-lo.

e) Aquelles altres establertes per l'article 29.2 de la Llei 12/1985, la legislació concordant i aquest Pla especial.

Article 89

Consell de Cooperació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

1. El Consell de Cooperació és un òrgan col·laborador en la gestió del Parc integrat per entitats degudament legalitzades, amb domicili social o delegacions a la comarca de la Garrotxa, vinculades estatutàriament a la defensa dels interessos de les persones propietàries i del veïnat del Parc i a l'estudi i la defensa de la natura, o bé que siguin representatives dels sectors agroforestals, turisticorecreatius i culturals que desenvolupen la seva activitat a la Zona Volcànica.

2. El Consell de Cooperació participa en la gestió del Pla especial d'acord amb les funcions que li assignen les disposicions reguladores del Parc Natural.

Capítol 13

Disposicions per a l'aplicació i gestió del Pla

Article 90

Informes preceptius en l'àmbit del Parc i les seves àrees d'influència

1. Els informes preceptius de la Junta de Protecció i de l'equip de gestió han de ser requerits pels organismes corresponents abans de l'adopció de la resolució, a fi d'incorporar-los a l'expedient administratiu. Els informes han de ser emesos pels òrgans del Parc dins dels terminis fixats per la legislació de procediment administratiu o, si s'escau, les legislacions específicament aplicables.

2. Els informes de la Junta de Protecció i de l'equip de gestió hauran de ser motivats d'acord amb el que estableixen les disposicions legislatives que regulen el Parc, les determinacions normatives d'aquest Pla i les dels instruments de desenvolupament a què fa referència l'article 8. Supletòriament, es tindrà en compte també la legislació relativa a la protecció del medi ambient i a la conservació de la natura, d'aplicació al conjunt del territori de Catalunya.

3. Àrees exteriors d'influència. Els articles 27, 32 i 68 regulen els supòsits i les condicions per a l'emissió d'aquests informes en els àmbits d'influència que estableix aquest Pla per raons hidrològiques, de connectivitat ecològica i de prevenció d'incendis, respectivament, d'acord amb el que disposa l'article 29.2 de la Llei 12/1985. Els informes se circumscriuran a la possible repercussió de les actuacions sobre el Parc en les matèries pròpies de cada àmbit d'influència, excepte quan es tracti de plans urbanístics en sectors adjacents al perímetre de la Zona Volcànica, en què podran referir-se a totes les possibles afeccions que puguin originar en el Parc.

4. En tot cas, qualsevol altra activitat que no especifiquin aquestes Normes i que signifiqui un risc potencial per a la conservació dels sistemes naturals de l'espai protegit ha de comptar preceptivament, per emprendre-la, amb l'informe favorable de la Junta de Protecció.

Article 91

Informes previs

1. La Junta de Protecció o l'equip de gestió emetran, així mateix, informes previs sobre la viabilitat o conveniència d'eventuals actuacions quan així ho requereixin les administracions competents o les persones particulars interessades.

2. Aquests informes tindran caràcter orientatiu i en cap cas eximiran en el seu moment de l'informe preceptiu dels òrgans del Parc i de la formulació de la documentació tècnica, ni de la tramitació administrativa que correspongui.

Article 92

Execució del Pla especial

L'execució del Pla es durà a terme d'acord amb les determinacions i prioritats dels programes anuals d'actuació, mitjançant la programació i les altres mesures fixades quadriennalment pel Pla rector d'ús i gestió i les determinacions dels altres instruments de desplegament a què fa referència l'article 8, sens perjudici de les actuacions i mesures d'aplicació directa que resultin oportunes i coherents amb els objectius i les pautes establertes pel Pla especial.

Article 93

Foment de la participació i de la gestió concertada. Convenis i custòdia del territori

1. L'actuació dels òrgans del Parc s'adreçarà a assolir la màxima participació dels sectors públics i privats en la seva gestió, d'acord amb els objectius a què fa referència l'article 9 d'aquestes Normes, mitjançant la cooperació i la concertació.

2. Custòdia del territori. Els òrgans del Parc impulsaran, directament o mitjançant entitats privades no lucratives, els acords de custòdia amb l'objecte de generar la responsabilitat dles persones propietàries i els usuaris del Parc en la conservació i el bon ús de la terra i els recursos naturals, paisatgístics i culturals.

En aquest context, per a l'execució del Pla en terrenys de titularitat privada, els òrgans del Parc promouran convenis de col·laboració amb la propietat. Aquests convenis podran preveure suport tècnic, i les inversions i ajuts que siguin necessaris a tal efecte d'acord amb el que disposa l'article 10.

3. Així mateix, aquest Pla especial estableix un conjunt de supòsits específics que requereixen o aconsellen acord i convenis de col·laboració amb els ens locals, les persones propietàries i les empreses concessionàries de serveis públics. Aquests acords i convenis podran establir-se també amb altres actors i amb altres finalitats anàlogues sempre que la Junta de Protecció o l'equip de gestió ho estimin necessari o convenient per assolir els objectius del Pla.

Article 94

Acció pública

D'acord amb el que disposen les legislacions urbanística i d'espais naturals, és pública l'acció per exigir el compliment del que estableixen les determinacions d'aquest Pla especial.

Article 95

Adquisició de sòl

1. El departament al qual estiguin adscrits els òrgans del Parc, d'ofici o a iniciativa d'aquests òrgans, ha de prendre les determinacions procedents per a l'adquisició de sòl en l'àmbit del Parc Natural, d'acord amb el Programa d'actuació d'aquest Pla especial, en la mesura que ho requereixi la seva gestió eficaç, i, molt particularment, de les reserves naturals i dels altres terrenys que, per llur fragilitat o pels sistemes naturals que contenen, han de ser objecte de la protecció més estricta.

2. Drets de tempteig i de retracte. Hi és d'aplicació el que estableixen les lleis 2/1982 i 12/1985.

Article 96

Utilitat pública

D'acord amb el que disposa l'article 5.3 de la Llei 12/1985, l'aprovació d'aquest Pla especial implica la declaració d'utilitat pública de les obres i les actuacions previstes i la necessitat d'ocupació dels béns immobles i els drets afectats.

Article 97

Indemnitzacions

Qualsevol actuació de l'Administració que, com a conseqüència de l'aplicació de les determinacions d'aquest Pla, impliqui la privació singular de la propietat privada o de drets o interessos patrimonials legítims, solament es pot fer mitjançant la indemnització que estableixi la legislació sobre expropiació.

Article 98

Protecció de la legalitat

1. La persona titular de la direcció de l'òrgan o ens de l'Administració de la Generalitat de Catalunya responsable del Parc Natural, d'ofici o a instància de la persona titular de la direcció del Parc Natural o de la Junta de Protecció, ha d'ordenar la suspensió immediata de qualsevol activitat, obra o aprofitament que vulneri aquest Pla especial, la Llei 2/1982 o les reglamentacions que la desenvolupen, i adoptar les mesures necessàries per al seu compliment efectiu, sens perjudici de les actuacions sancionadores i de rescabalament que hi escaiguin. L'ordre de suspensió ha de ser comunicada a l'ajuntament corresponent.

2. Són nul·les de ple dret les concessions, les llicències i les autoritzacions administratives que siguin atorgades contravenint les disposicions d'aquest Pla especial, la Llei 2/1982 i les normes que la desenvolupen.

3. Així mateix, atès el que estableixen els articles 202 i 219 del DL 1/2005, en l'àmbit del Pla són nuls de ple dret els actes de parcel·lació, d'urbanització, d'edificació i d'ús del sòl i del subsòl que es duguin a terme sense llicència o ordre d'execució, i també les llicències o les ordres d'execució que s'atorguin amb infracció de les determinacions d'aquest Pla especial en relació amb els actes esmentats. En tots els casos, i sense limitació de termini, aquests actes són susceptibles de sanció i d'acció de reposició.

4. En qualsevol cas són d'aplicació les mesures de protecció de la legalitat urbanística que estableix la legislació específica en aquesta matèria

Article 99

Infraccions i sancions

1. La inobservança o infracció de les determinacions d'aquest Pla especial dóna lloc, d'acord amb la matèria, a l'aplicació de les mesures establertes a la legislació sobre conservació de la natura vigent a Catalunya i altra normativa concordant, sense perjudici de l'aplicació d'altres legislacions, si és el cas, per raó de la matèria.

2. El procediment sancionador aplicable és el que les legislacions esmentades estableixen, com també l'establert per la normativa general en matèria sancionadora.

Disposicions transitòries

Primera

Els usos i les activitats degudament autoritzats que resultin disconformes amb l'ordenació establerta per aquest Pla especial poden continuar desenvolupant-se, sense que se'n permeti l'augment de la intensitat i l'ocupació de sòl. Podran, així mateix, admetre's canvis d'activitat dins del mateix ús o dels usos admesos per aquest Pla quan no signifiquin augment de la intensitat, de l'ocupació o de la incidència ambiental. En qualsevol cas, les autoritzacions corresponents establiran, d'acord amb els informes de la Junta de Protecció, les mesures necessàries per a la correcció prèvia o simultània dels impactes ambientals generats i per a l'estalvi energètic i hídric.

Segona

En les edificacions, construccions i instal·lacions disconformes amb l'ordenació establerta per aquest Pla especial, només s'admeten obres de manteniment estricte, i aquelles obres de reforma destinades al seu desmantellament, a la disminució del seu impacte paisatgístic, ecològic o ambiental, inclosos la millora de l'eficiència energètica i l'estalvi d'aigua, o a la seva adequació a les Normes del Pla.

Tercera

En aquells municipis que no disposin de catàlegs del patrimoni arquitectònic i arqueològic regirà transitòriament el Catàleg del Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa de 1994.

Quarta

En aquells municipis que no disposin de catàleg de masies i cases rurals, les autoritzacions a què fa referència la disposició transitòria dotzena del Reglament de la Llei d'urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol) han de garantir el compliment de les condicions mínimes establertes a l'article 24 d'aquestes Normes.

En aquells municipis que disposin de catàleg vigent, seran d'aplicació, amb caràcter addicional i obligatori, les condicions mínimes establertes a l'article 24 d'aquestes Normes en aquells aspectes pels quals no s'hagi establert regulació. També seran d'aplicació aquestes condicions en el cas de modificació dels catàlegs vigents.

Disposició final

En tot l'àmbit del Pla especial, és aplicable el règim del Pla d'espais d'interès natural (capítol III de la Llei 12/1985, d'espais naturals, i disposicions concordants) i dels espais naturals de protecció especial (capítol IV de la Llei 12/1985 i disposicions concordants).

Annex 1

Relació d'afloraments d'interès geològic

Nom dels afloraments

Municipi

Unitat Visual

Salt del Clot

Santa Pau

11

Cinglera del Turonell

Castellfollit de la Roca

1

Cinglera del Fluvià N

Castellfollit de la Roca

1

Cinglera del Turonell S

Castellfollit de la Roca

1

Cinglera del Noc d'en Cols

La Vall de Bianya

2

Cinglera de les Cols

La Vall de Bianya

2

Barranc de Matabous

Les Planes d'Hostoles

17

Gredera del Volcà del Racó

Les Preses

9

Cinglera de les Tries

Olot

2

Cinglera del Molí de la Torre

Olot

2

Cinglera del Molí de Tiraburres

Olot

2

Gredera del Volcà de la Garrinada

Olot

2

Gredera E del Volcà del Montsacopa

Olot

2

Gredera SW del Volcà del Montsacopa

Olot

2

Barranc de Garrofàs

Olot

2

Gredera de la Pomareda

Olot

6

Gredera NW del Volcà del Croscat

Olot

6

Gredera NE del Volcà del Croscat

Olot

6

Aflorament de Can Barraca

Olot

2

Riera de Sant Iscle I

Sant Feliu de Pallerols

16

Gredera NW del Volcà de la Roca Negra

Sant Feliu de Pallerols

15

Riera de Sant Iscle II

Sant Feliu de Pallerols

15

Gredera del Volcà del Traiter

Sant Feliu de Pallerols

15

Gredera del Volcà de Can Tià

Sant Feliu de Pallerols

15

Pedrera de La Torre

Sant Feliu de Pallerols

22

Cinglera de travertins de la Torre

Sant Feliu de Pallerols

22

Pedrera del volcà de Puig Roig

Sant Feliu de Pallerols

22

Torrent de Carboners

Sant Feliu de Pallerols

22

Gredera del volcà de Sant Marc

Sant Feliu de Pallerols

22

Cinglera de Can Grido-Cal Sordet

Sant Joan les Fonts

1

Cingles de la Canova

Sant Joan les Fonts

1

Pedrera del Boscarró

Sant Joan les Fonts

1

Cinglera del Molí Fondo

Sant Joan les Fonts

1

Cinglera de Can Xerbanda

Sant Joan les Fonts

1

Cinglera de Fontfreda

Sant Joan les Fonts

1

Torrent del Soler

Sant Joan les Fonts

1

Gredera de Can Barranc

Sant Joan les Fonts

1-3

Torrent de Torrentmal

Sant Joan les Fonts

4

Cingleres de la Vall de Sant Martí Vell

Sant Joan les Fonts

7

Cinglera del Turonell

Sant Joan les Fonts

1

Cinglera del Turonell 2

Sant Joan les Fonts

4

Gredera S del Volcà del Croscat

Santa Pau

10

Gredera NW del Puig de Martinyà

Santa Pau

7

Gredera NE del Puig de Martinyà

Santa Pau

7

Gredera W del Puig de Martinyà (1)

Santa Pau

7

Gredera W del Puig de Martinyà (2)

Santa Pau

7

Gredera NW del Puig Safont (Nord)

Santa Pau

6

Gredera NW del Puig Safont (Centre)

Santa Pau

7

Gredera NW del Puig Safont (Sud)

Santa Pau

7

Gredera NE del volcà de Santa Margarida.

Santa Pau

11

Flanc cràter NW del Volcà de Santa Margarida.

Santa Pau

10

Flanc cràter NE del Volcà de Santa Margarida

Santa Pau

10

Gredera NW del Volcà de la Roca Negra

Santa Pau

11

Gredera de Can Simó

Santa Pau

11

Cingle de Can Formiga

Santa Pau

8

Cinglera del Riu Ser

Santa Pau

8

Gredera de Can Barranc

Santa Pau

11

Torrent de Sant Martí

Santa Pau

8

Gredera del Puigsubià

Santa Pau

11

Cingleres de la Vall dels Arcs

Santa Pau

7

Gredera del Volcà del Puig Jordà

Santa Pau

10

Annex 2

Fonts d'interès públic del Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

 

Nom de la font

Municipi

Unitat Visual

1

Font de Collelldemunt

 

11

2

Font de Masdevall

 

11

3

Font de Suclara

 

11

4

Font del Clavell

 

11

5

Font d'en Pere

 

12

6

Font de Canyart

 

12

7

Font del Consol

 

7

8

Font de la Terrada

 

7

9

Font del Vernadal

 

8

10

Font Fresca

 

8

11

Font Calenta

 

8

12

Cordó de fonts de la vall dels Arcs

 

12

13

Font del Molí

 

8

14

Font de la Riera

 

8

15

Font de Fontpobra

 

11

16

Font de la Costa

 

10

17

Font de la Salgueda

 

11

18

Font de Prat de la Plaça

Santa Pau

10

19

Font dels Socals

Sant Aniol de Finestres

23

20

Font de les Mulleres

Sant Joan les Fonts

1-2

21

Font de Fontfreda

 

1-2

22

Rec de Verlets

 

1-2

23

Font Faja

 

3

24

Font de la Trinitat

 

3

25

Font dels Capellans

 

3

26

Font de Can Gridó

Castellfollit de la Roca

1-2

27

Font del Noc d'en Cols

Olot

1-2

28

Font de les Tries

 

1-2

29

Font de la Moixina

 

1-2

30

Font de la Deu

 

1-2

31

Font de San Roc

 

1-2

32

Rec de Ravell

 

1-2

33

Font Boixa

Les Planes d'Hostoles

17

34

Font de la Maria

 

17

35

Font de la Canaleta

 

18

36

Font de Can Leales

Les Preses

9

37

Font del Racó

 

10

38

Font de la Canova

 

10

39

Font de Sant Martí del Corb

 

10

40

Font de la Bassa del Grèvol

Sant Feliu de Pallerols

22

41

Font dels Miradors

 

22

42

Font del Vern

 

22

43

Mulladius del Fontanill

 

22

44

Font de Rocalba

 

22

45

Mulladius de Ramberga

 

22

46

Font de la Salut

 

22

47

Font de la Feixassa

 

22

48

Font de la Rovirola

 

22

49

Font Grossa

 

22

50

Font de l'Obi (per recuperar)

 

22

51

Font del Ferro (per recuperar)

 

22

52

Font de la Carrera

 

22

53

Font del Sesquer

 

22

54

Font del Molí de la Rovira

 

22

55

Font de la Torre

 

22

56

Font d'en Voleia

 

22

57

Font del Gorg d'en Valls

 

22

58

Font de Cal Músic

 

22

59

Font del Marge

 

22

60

Font d'en Xino

 

22

61

Fonts del Boix (per recuperar)

 

22

62

Font de Sant Sebastià (Ca l'Àngela)

 

22

63

Font de l'Om Verd

 

22

64

Font del Roure

 

22

65

Font Fresca

 

22

66

Font de la Fàbrega

 

22

67

Font del Molí Nou

 

22

68

Font de la Teula

 

22

69

Font del Mosquer

 

22

70

Font de Gaús

 

22

71

Font de Viladecàs

 

22

72

Font de Cal Cucut

 

22

73

Font de Pallerols

 

22

74

Font de la Fontana

 

22

75

Font de Llepart

 

22

76

Font del Claperol

 

22

77

Font de Sant Jordi de l'Hostal de Sant Miquel

 

14

78

Font de les Comelles

 

14

79

Font del Pla

 

14

80

Font de Sant Jordi de la Codinoia

 

14

81

Font del Malitrau

 

21

82

Font de la Nespleda

 

21

83

Font dels Bastons

 

21

84

Font de l'Espígol

 

21

85

Font de les Tombes

 

21

86

Font de l'Escudella

 

21

87

Font del Releixat

 

21

88

Bassa del Pujol

 

21

89

Font del Pujol

 

21

90

Font de l'Euga Morta

 

15

91

Font de la Mateta

 

15

92

Font del Codolós

 

15

93

Mines de Campderric

 

16

94

Font de la Rovira

 

16

95

Font de Can Tià

 

16

Annex 3

Comunitats vegetals d'especial interès en el parc

Comunitats vegetals de molt alt interès

Adonido-Iberidetum amarae

Alopecureto-Galietum spurii

Altres prats de dall

Antirrhinetum asarinae

Asplenio-Ceterachetum

Cardamino flexuosae-Chrysosplenietum oppositifolii

Carici depressae-Quercetum canariensis

Carici-Alnetum

Carici-Salicetum

Comunitats de Chara sp.

Cymbalarietum muralis

Cyperetum flavescentis

Cypero-Caricetum otrubae

Isopyro-Quercetum roboris

Lamio-Alnetum

Lithospermo-Ulmetum

Odontito-Trifolietum pratensis

Phragmitetum

Polycnemo-Linarietum spuriae subass. delphinietosum halterati

Potametum denso-nodosi

Ranunculo-Filipenduletum ulmariae

Rhinantho-Trisetetum flavescentis

Saniculo-Taxetum

Scrophulario-Alnetum

Sedo-Umbilicetum rupestris

Stellario-Scirpetum setacei

Stellario-Vicietum gerardii

Valeriano-Fragarietum vescae

Comunitats vegetals d'alt interès

Acrocladio-Eleocharidetum

Alliario-Chaerophylletum temuli

Asplenietum septentrionali-adianti-nigri

Bidentetum tripartitae (Polygono hydropiperis-bidentetosum)

Brachypodio-Aphyllanthetum amb pi blanc

Buxo-Quercetum amb F. ornus?

Centaureo-Ericetum arboreae

Centaureo-Succisetum

Cerastietum pumili

Chamaecytiso-Callunetum amb bedolls

Cirsio-Holoschoenetum

Cirsio-Menthetum longifoliae

Clematido-Rubetum vigoi

Comunitat de Brachypodium dystachion, Medicago minima i Trifolium scabrum

Coves no explotades per turisme

Cratoneuretum falcati

Epilobietum montani-angustifolii

Epipactidi-Molinietum

Eucladio-Adiantetum

Filagini-Vulpietum

Galeopsio-Ptychotidetum saxifragae subass. epilobietosum collinii

Galeopsio-Ptychotidetum saxifragae subass. rumicetosum scutati

Geranio-Fagetum

Glycerio-Sparganietum

Helianthemo-Festucetum ovinae

Helleboro-Fagetum

Helosciadetum subass. cardaminetosum olotensis

Lamio maculati-Rubetum

Lapsano-Sisonetum amomi

Lavandulo-Ericetum scopariae

Luzulo niveae-Fagetum

Quercetum cocciferae

Rosmarino-Lithospermetum

Rubetum hirto-radulae

Salvio-Euphorbietum villosae

Sambuco-Rubetum idaei

Saponario-Salicetum

Saxifrago-Ramondetum myconii

Scillo-Fagetum

Verbascetum blattario-thapsi

Viburno-Quercetum ilicis

Annex 4

Hàbitats d'interès comunitari. normes particulars i criteris d'actuació

1. Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa (3250 i 3270)

(Codi d'hàbitats segons l'annex 1 de la Directiva 97/62/CE)

- Preservar i millorar aquests hàbitats, atesa l'escassa representació territorial a Catalunya i la seva elevada continuïtat territorial en l'àmbit del Parc.

- Adequar i preservar les ribes dels cursos fluvials interessants, considerant la proximitat que sovint hi ha amb nuclis urbans o xarxa viària, amb els consegüents efectes pertorbadors.

- Establir els mecanismes necessaris per garantir la qualitat de l'aigua, especialment en aquells trams propers a nuclis urbans, camps de conreu o explotacions ramaderes.

- Establir un tractament de vora adequat del teixit urbà i la xarxa viària per minimitzar-ne l'efecte pertorbador i fragmentador en aquests hàbitats.

- Prendre mesures per minimitzar la presència i/o arribada d'espècies exòtiques invasores.

2. Prats calcícoles i mesòfils, amb Festuca nigrescens, Plantago media (plantatge mitjà), Galium verum (espunyidella groga), Cirsium acaule... de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí del Pirineu i de les terres properes (6210).

- No es considera necessari establir una continuïtat territorial d'hàbitats d'aquest tipus.

- Es pot considerar la seva formació en espais amb presència d'espècies que li són pròpies i/o per reduir la distància entre clapes a fi d'afavorir possibles intercanvis de diversitat biològica, sense prejudici de les característiques dels hàbitats existents.

- Preservar aquests espais d'activitats que puguin ocasionar-ne una degradació, especialment la sobrepastura i la fertilització excessiva.

- Promoure la rotació en l'aprofitament ramader de cada prat com a mesura bàsica de millora de la diversitat biològica.

3. Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà, principalment del Pirineu (6510).

- Mantenir els usos agrícoles i ramaders tradicionals a fi de conservar l'estructura i la composició que els són pròpies.

- Preservar-los de l'abandonament i d'activitats que en puguin ocasionar degradació, com ara el pasturatge intensiu.

- Afavorir el manteniment d'espais biodiversos associats a aquest hàbitat mitjançant el tractament adequat dels marges i les separacions.

4. Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles (9150).

- Assegurar la protecció d'aquestes masses boscoses.

- Garantir-ne la conservació mitjançant una gestió forestal adient que consideri la seva multifuncionalitat, tot afavorint i mantenint masses madures.

- Garantir i afavorir la continuïtat territorial de l'hàbitat.

- Mantenir uns usos del sòl adequats en la franja perimetral amb camps de conreu per evitar l'aparició d'elements pertorbadors.

- Limitar l'obertura de camins.

5. Fagedes acidòfiles pirenaicooccitanes (9120)

- En tractar-se d'un hàbitat molt localitzat, caldrà preservar-lo d'elements pertorbadors.

- Garantir la conservació de l'hàbitat mitjançant una gestió forestal adient.

- Fer compatible l'ús lúdic de l'espai (especialment la fageda d'en Jordà) amb la conservació dels seus valors, amb especial atenció als processos erosius derivats de les activitats que s'hi realitzen.

- Limitar l'obertura de camins.

6. Boscos caducifolis mixtos amb roure pènol (Quercus robur), o bé rouredes pures, higròfiles i eutròfiques, pirenaicocantàbriques (9160)

- Assegurar la protecció d'aquestes masses boscoses i evitar elements pertorbadors.

- Garantir-ne la conservació mitjançant una gestió forestal adient que consideri la seva multifuncionalitat, tot afavorint i mantenint masses madures.

- Establir zones de transició adequades entre aquests hàbitats i les fonts de pertorbació que els puguin afectar, especialment l'eix les Preses - Olot - Sant Joan les Fonts - Castellfollit de la Roca.

- Garantir la connectivitat territorial especialment en aquells àmbits relacionats amb espais d'interès connector, com és el cas de la riera de Riudaura.

- Prendre mesures per minimitzar la presència i/o arribada d'espècies exòtiques invasores.

7. Castanyedes acidòfiles de la muntanya mitjana i de terra baixa (9260).

- Preservar l'hàbitat d'elements pertorbadors, especialment en aquelles zones incloses en espais d'interès connector.

- Limitar l'obertura de camins.

- Establir una gestió forestal adequada a la conservació dels valors de l'hàbitat.

8. Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues (9540).

- A causa de la seva singularitat i localització en l'àmbit d'estudi, a més de la seva continuïtat fora del Parc, aquest hàbitat requereix una preservació estricta.

- Limitar la potencial obertura de camins.

- Establir una gestió forestal adequada a la conservació dels valors de l'hàbitat.

9. Vernedes (de vegades pollancredes) amb ortiga morta (Lamium flexuosum) de la terra baixa plujosa i de l'estatge submontà als territoris ruscínic i catalanídic septentrional (91E0).

- Assegurar la protecció d'aquestes masses boscoses atesa l‘escassa representació territorial a Catalunya i la seva continuïtat territorial en l'àmbit d'estudi.

- Garantir-ne la conservació mitjançant una gestió forestal adient que consideri la seva multifuncionalitat, tot afavorint i mantenint masses madures.

- Adequar i preservar els boscos de ribera dels cursos fluvials, tenint en compte especialment els trams situats a prop de la xarxa viària, amb els consegüents efectes pertorbadors.

- Establir un tractament perimetral adequat de la xarxa viària per minimitzar-ne l'efecte pertorbador i fragmentador sobre aquests hàbitats.

- Establir els mecanismes necessaris per garantir la qualitat de l'aigua, especialment en aquells trams propers a camps de conreu o explotacions ramaderes.

- Prendre mesures per minimitzar la presència i/o arribada d'espècies exòtiques invasores.

10. Freixenedes de Fraxinus angustifolia de terra baixa (92A0).

- Assegurar la protecció d'aquestes masses boscoses a causa de la seva singularitat i localització en l'àmbit d'estudi.

- Garantir-ne la conservació mitjançant una gestió forestal adient que consideri la seva multifuncionalitat, tot afavorint i mantenint masses madures.

- Adequar la preservació i gestió dels boscos de ribera dels cursos fluvials.

- Establir els mecanismes necessaris per garantir la qualitat de l'aigua, especialment en aquells trams propers a camps de conreu o explotacions ramaderes.

11. Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa. Boscos mixtos d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens) de terra baixa i de l'estatge submontà. Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs (9340).

- Preservar els alzinars de terra baixa a causa de la seva disposició principalment en els espais perimetrals del Parc i la seva continuïtat fora del Parc.

- Establir una gestió forestal adequada a la conservació dels valors de l'hàbitat.

- Establir els mecanismes necessaris per vetllar perquè no hi hagi degradació potencial de l'hàbitat produïda per les explotacions agroramaderes que hi pugui haver en les proximitats.

- Afavorir la continuïtat territorial de les masses boscoses d'alzinars muntanyencs, especialment en la meitat nord de l'àmbit d'estudi, i dels boscos mixtos de roure i alzina en relació amb els rius d'interès connector adjacents, com per exemple el Fluvià.

- Preservar les masses boscoses d'alzinars muntanyencs i els boscos mixtos de roure i alzina, especialment en aquelles zones definides com d'interès connector o com a vulnerables per a la vegetació.

12. Cingles i penyals calcaris de muntanya (8210)

- A causa de la seva singularitat i localització en l'àmbit del Pla, cal preservar estrictament aquests hàbitats.

- Es considera que no cal afavorir la continuïtat territorial d'aquest hàbitat. Sí que cal, però, adequar els hàbitats circumdants a la preservació de les característiques d'aquest hàbitat.

Annex 5

Espais naturals d'interès preferent. normes particulars i criteris d'actuació

Volcà del Racó

Criteris d'actuació

a) Garantir la inaccessibilitat a la gredera per evitar-hi extraccions furtives i degradacions de l'aflorament

b) Vetllar per conservar els usos tradicionals tot mantenint identificable el cràter.

c) Controlar la pastura a l'interior dels boscos, tot adoptant si cal les mesures correctores oportunes.

Roureda de Cuní

Criteris d'actuació

a) Elaborar un pla d'ordenació que reguli els usos públics, els limiti a determinades àrees convenientment equipades i inclogui mesures de recuperació de la roureda.

b) Establir un perímetre de protecció a l'entorn de les fonts de Cuní.

c) Evitar futures actuacions dins i fora del Parc que incrementin l'aïllament de la zona.

Mulladius del rec de Verlets

Criteris d'actuació

a) Evitar la circulació indiscriminada de vehicles o persones a l'interior de l'espai.

b) Establir uns perímetres de protecció a l'entorn de les fonts de les Mulleres i de Fontfreda.

c) Evitar activitats cinegètiques a l'interior de l'espai.

d) Regenerar els sistemes humits mitjançant la inundació extensiva a fi de restablir els aiguamoixos potencials.

e) Emprendre actuacions per eradicar les espècies exòtiques invasores presents a l'espai.

Volcà d'Aiguanegra

Criteris d'actuació

a) Mantenir la distribució d'usos actuals del sòl i de les seves intensitats.

b) Mantenir els criteris d'aprofitament forestal, sense perjudici de la substitució dels exemplars d'espècies exòtiques.

c) Condicionar l'aflorament d'interès situat a la part inferior de l'espai.

Volcà de la Garrinada

Criteris d'actuació

a) Corregir tant com sigui possible els impactes produïts per construccions, moviments de terra, tancaments, etc.

b) Recuperar la vegetació natural de les àrees actualment denudades o ocupades per comunitats secundàries situades als vessants.

c) Millorar la imatge paisatgística del volcà.

d) Recuperar i fomentar l'ús públic compatible amb la condició de reserva natural.

e) Establir, conjuntament amb l'Ajuntament d'Olot, mecanismes de vigilància i d'actuació específics que permetin impedir en el seu origen qualsevol acció que, directament o indirecta, pugui perjudicar els valors protegits.

Normes particulars

a) L'ordenació detallada s'establirà a través d'un pla especial, el qual determinarà, entre d'altres, les mesures de protecció i de recuperació dels sistemes naturals i del paisatge, i també de recuperació i foment dels usos públics compatibles amb els objectius de protecció, d'acord amb els criteris definits a l'annex 2 de la Memòria d'ordenació d'aquest Pla. El Pla especial del volcà de la Garrinada podrà també establir regulacions específiques per al pas de línies elèctriques cap a la subestació transformadora situada a l'interior del seu àmbit.

Volcà del Montsacopa

Criteris d'actuació

a) Restaurar les grederes del volcà del Montsacopa.

b) Conservar els usos del sòl tradicionals al con volcànic del Montsacopa. Potenciar la conservació dels prats i conreus en el fons del cràter.

c) Disminuir l'impacte paisatgístic de la xarxa elèctrica i les àrees excavades.

d) Facilitar la successió progressiva de la vegetació natural en aquelles àrees no dedicades als horts periurbans. Conservar estrictament l'actual coberta de vegetació actual.

e) Emprendre actuacions per eradicar les espècies exòtiques invasores presents a l'espai, especialment Ailanthus altissima.

Normes particulars

a) L'ordenació detallada s'establirà a través d'un pla especial, el qual determinarà, entre d'altres, les mesures de protecció i de recuperació dels sistemes naturals i del paisatge i les normes i actuacions necessàries per a l'ordenació adequada dels usos públics que actualment s'hi desenvolupen.

Volcà de Montolivet

Criteris d'actuació

a) Incentivar la restauració de les zones degradades (matolls, arbredes...) amb bosc.

b) Disminuir l'impacte del dipòsit d'aigua i de l'estesa aèria.

c) Garantir la compartició d'antenes i repetidors, de manera que se'n minimitzi l'impacte paisatgístic.

d) Garantir la conservació i millora dels murs de pedra seca amb presència d'espècies de flora protegida.

Normes particulars

a) Es reordenaran les antenes i els repetidors per fomentar-ne la compartició i reduir-ne l'impacte paisatgístic, sense que en cap cas pugui augmentar l'ocupació en planta de les instal·lacions actuals. Tampoc no podrà augmentar el volum dels dipòsits actualment existents.

Volcà de les Bisaroques

Criteris d'actuació

a) Mantenir la distribució actual dels usos del sòl.

b) Limitar els accessos a la zona per evitar-hi la freqüentació indiscriminada i canalitzar els usos recreatius.

c) Traslladar la línia elèctrica a l'exterior de la reserva natural i recuperar les àrees afectades.

d) Prolongar els torns de tallada als aprofitaments forestals.

e) Garantir la cicatrització natural de les àrees excavades.

f) Condicionar l'antiga torre defensiva com a mirador i arranjament dels camins d'accés per a l'ús de vianants.

g) La propietat única dels terrenys en pot facilitar una gestió unitària, raó per la qual resulta aconsellable establir mecanismes de concertació.

Alzinars de Can Solà de Batet

Criteris d'actuació

a) Conservar estrictament l'espai mitjançant el manteniment dels criteris de gestió aplicats fins ara.

Volcà de Cabrioler

Criteris d'actuació

a) Destinar els cràters únicament a conreus agrícoles o pastures.

b) Mantenir i protegir les feixes de conreu del cràter oriental.

Normes particulars

a) S'evitaran actuacions susceptibles de malmetre les feixes de conreu del cràter oriental.

Fageda d'en Jordà i Volcà del Puig Jordà

Criteris d'actuació

a) Mantenir i conservar els usos actuals.

b) Ordenar l'accés de vehicles i vianants a l'interior de la reserva tot considerant-la al límit de la capacitat de càrrega d'usos turístics i recreatius.

c) Col·locar senyalització didàctica a l'aflorament del volcà del Puig Jordà.

d) Revisar la planificació dels boscos de titularitat pública.

e) Potenciar la regeneració natural de les àrees desforestades, si cal mitjançant la plantació de faigs o roures.

f) Els aprofitaments silvícoles s'hauran de regir pel que determina la normativa a les àrees de reserva natural. Es potenciarà l'estrat arbustiu propi del tipus de fageda de la zona.

g) Fomentar la tallada selectiva d'arbres d'origen antròpic, que en permeti la substitució per espècies autòctones.

h) La Junta de Protecció tindrà especial cura de la col·locació de la senyalització adequada, i de la neteja i conservació dels sectors més concorreguts.

i) Considerar aquesta reserva entre les zones prioritàries per a l'adquisició de terrenys.

Normes particulars

a) Fins al moment de l'aprovació del Pla rector d'ús i gestió en aquest espai i en un entorn de 500 m al voltant seu, no s'admeten noves actuacions ni modificacions en els equipaments, els serveis i les activitats existents que comportin una intensificació dels usos públics regulats al capítol 9 d'aquestes Normes, sens perjudici de les actuacions establertes al Programa d'actuació d'aquest Pla.

El Pla rector d'ús i gestió podrà modificar les condicions d'admissibilitat de nous equipaments, serveis i activitats o modificacions de les existents que puguin comportar una intensificació de l'ús públic, segons la informació disponible sobre freqüentació i l'estat de conservació del medi.

Volcà del Puig de la Costa

Criteris d'actuació

a) Mantenir els usos del sòl tradicionals al cràter i als seus vessants.

b) Potenciar la recuperació de les àrees forestals degradades i la dels espais ocupats per comunitats forestals secundàries.

c) Fomentar la cicatrització natural i la restauració de les àrees denudades, afectades per excavacions.

d) Adequar paisatgísticament les instal·lacions agropecuàries exteriors.

Normes particulars

a) Fins al moment de l'aprovació del Pla rector d'ús i gestió en aquest espai i en un entorn de 500 m al voltant seu, no s'admeten noves actuacions ni modificacions en els equipaments, els serveis i les activitats existents que comportin una intensificació dels usos públics regulats al capítol 9 d'aquestes Normes, sens perjudici de les actuacions establertes al Programa d'actuació d'aquest Pla.

El Pla rector d'ús i gestió podrà modificar les condicions d'admissibilitat de nous equipaments, serveis i activitats o modificacions de les existents que puguin comportar una intensificació de l'ús públic, segons la informació disponible sobre freqüentació i l'estat de conservació del medi.

b) Al camí de Can Xel a Sa Cot, no és d'aplicació la restricció a la circulació motoritzada establerta al punt 3 d'aquest article, llevat que els instruments de desenvolupament del Pla especial ho estableixin expressament.

c) Les actuacions en l'enclavament que no forma part de la reserva natural es regiran per la normativa pròpia de la zona d'ús agrari preferent.

Volcà del Croscat

Criteris d'actuació

a) Evitar la intensificació dels usos públics.

b) Reordenar els accessos amb nous traçats que en garanteixin més estabilitat i restaurar els focus d'erosió que els accessos existents generen en alguns trams.

c) Podrà plantejar-se la construcció d'un mòdul de serveis en substitució de Can Passavent segons la nova ordenació d'accessos que s'adopti.

d) Reforçar el procés de recuperació dels boscos i de cicatrització de processos erosius amb les actuacions puntuals necessàries.

Normes particulars

a) Fins al moment de l'aprovació del Pla rector d'ús i gestió en aquest espai i en un entorn de 500 m al voltant seu, no s'admeten noves actuacions ni modificacions en els equipaments, els serveis i les activitats existents que comportin una intensificació dels usos públics regulats al capítol 9 d'aquestes Normes, sens perjudici de les actuacions establertes al Programa d'actuació d'aquest Pla.

El Pla rector d'ús i gestió podrà modificar les condicions d'admissibilitat de nous equipaments, serveis i activitats o modificacions de les existents que puguin comportar una intensificació de l'ús públic, segons la informació disponible sobre freqüentació i l'estat de conservació del medi.

Turó de la Pomareda

Criteris d'actuació

a) Potenciar l'ús didàctic i científic de l'aflorament.

Volcà de Santa Margarida

Criteris d'actuació

a) Mantenir la identificació visual de la morfologia volcànica: conservar els usos del sòl tradicionals.

b) Extreure els materials que cobreixen els afloraments situats al flanc NW i especialment al NE del cràter del volcà.

c) Regular la freqüentació de les persones visitants a l'interior del cràter i adoptar les mesures oportunes per corregir-ne l'impacte.

d) Potenciar les tallades selectives, dirigides a la substitució de les espècies foranes per autòctones.

e) Adoptar les mesures necessàries d'estabilització i, si escau, revegetació de les pistes forestals actualment existents.

Normes particulars

a) Fins al moment de l'aprovació del Pla rector d'ús i gestió en aquest espai i en un entorn de 500 m al voltant seu, no s'admeten noves actuacions ni modificacions en els equipaments, els serveis i les activitats existents que comportin una intensificació dels usos públics regulats al capítol 9 d'aquestes Normes, sens perjudici de les actuacions establertes al Programa d'actuació d'aquest Pla.

El Pla rector d'ús i gestió podrà modificar les condicions d'admissibilitat de nous equipaments, serveis i activitats o modificacions de les existents que puguin comportar una intensificació de l'ús públic, segons la informació disponible sobre freqüentació i l'estat de conservació del medi.

b) Al camí que discorre pel vessant oriental des de la carretera GI-524 fins al veïnat de les Fages, no és d'aplicació la restricció a la circulació motoritzada establerta pel punt 3 de l'article 39.

Volcà del Torrent (Comadega)

Criteris d'actuació

a) Mantenir l'estat actual de la reserva tot afavorint la restauració dels punts erosionats. Promoure, si s'escau, acords específics amb la propietat.

Volcans del Puig de l'Estany i del Puig de Bellaire

Criteris d'actuació

a) S'evitarà la pastura a l'interior dels boscos actuals o en procés de regeneració.

b) Promoure la restauració de les comunitats forestals de con volcànic del Puig de l'Estany i de les àrees ocupades per formacions arbustives al Puig del Bellaire, de manera compatible amb la preservació de les mostres de prats corresponents als hàbitats 35h i 38b, tots dos protegits pel mateix Pla especial com a hàbitats de superfície reduïda, com a comunitats vegetals de molt alt i/o alt interès i com a hàbitat d'interès comunitari (cas del 38b).

c) Promoure la reconversió dels conreus del fons del cràter en prats de dall (hàbitat 38b).

d) Recuperar els primitius ambients lacustres de les cotes baixes del pla de l'Estany.

e) Promoure l'adequació paisatgística de les edificacions dissonants del mas Bellaire.

Volcà de Pujalós

Criteris d'actuació

a) Fomentar la reforestació de les àrees degradades i, en general, dels vessants actualment ocupats per formacions herbàcies i arbustives, sens perjudici del manteniment dels prats d'elevat interès del vessant NO.

b) Fomentar la desaparició de la vegetació arbòria al cràter.

c) Recuperar l'alzinar mitjançant la prolongació dels torns de tallada i amb l'aplicació de tallades discontínues o selectives. Aprofitar les castanyedes mitjançant tallades selectives adreçades a la recuperació del bosc caducifoli mixt primitiu.

d) Desplaçar fora de l'àmbit catalogat la línia d'alta tensió i restaurar-ne l'àrea afectada.

e) Fomentar actuacions d'adequació paisatgística de les edificacions intensives i exteriors contigües, i també de les àrees adjacents degradades.

Normes particulars

a) S'evitaran actuacions que puguin incidir negativament en la recuperació de l'alzinar i del bosc caducifoli mixt primitiu.

Volcà del Puig de Martinyà, Puigsafont, el Torn i la Mallola

Criteris d'actuació

a) Restaurar l'àrea afectada per l'extracció de gredes.

b) Evitar l'explotació de la gredera amb la creació d'elements de tancament vegetal que impedeixin l'accés de vehicles i estableixin una pantalla visual. Conservar l'aflorament i col·locar senyalització didàctica.

c) Conservar els usos de sòl tradicionals al con volcànic del Torn.

d) Desplaçar fora de l'àmbit la línia elèctrica.

e) Potenciar la reforestació de les àrees actualment ocupades per comunitats secundàries. Allargar el torn de tallada dels boscos en fase de recuperació i evitar-hi el pastoreig.

Normes particulars

a) Al conjunt d'edificacions de Can Mallola, s'admetran les actuacions necessàries per al manteniment de l'activitat agropecuària, les quals es regiran per la normativa pròpia de la zona d'ús agrari preferent.

b) S'evitaran activitats que obstaculitzin la reforestació de les àrees actualment ocupades per comunitats secundàries. S'allargarà el torn de tallada dels boscos en fase de recuperació.

Volcà del Puig de la Garsa

Criteris d'actuació

a) Mantenir les actuals masses forestals amb l'aplicació dels criteris de gestió seguits fins ara.

b) Potenciar el restabliment del bosc a l'àrea ocupada per brolles calcífugues. Afavorir la colonització natural d'aquest vessant.

c) Desplaçar fora de l'àmbit catalogat la línia d'alta tensió i restaurar l'àrea afectada

Normes particulars

a) S'evitaran actuacions que puguin incidir negativament en el restabliment del bosc a l'àrea ocupada per brolles calcífugues.

Volcà del Puig de l'Ós

Criteris d'actuació

a) Potenciar la reforestació de tots els terrenys de pendents superiors al 20% prolongant els períodes de tallada.

b) Efectuar les mesures necessàries d'estabilització i, si escau, revegetació de les pistes existents, i de les àrees afectades per excavacions.

c) Adequar paisatgísticament les edificacions i àrees adjacents situades al límit de l'espai.

d) Condicionar l'aflorament d'interès geològic.

Normes particulars

a) S'evitaran nous aprofitaments forestals fins que no s'assoleixi una recuperació global de les àrees forestals, llevat d'aquells destinats expressament a afavorir aquesta recuperació.

Volcà del Puig Astrol

Criteris d'actuació

a) Permetre la recuperació de les àrees forestals degradades, i evitar durant un període temporal suficient nous aprofitaments. Aquests aprofitaments podran realitzar-se al cràter a fi de facilitar la identificació de la morfologia volcànica.

b) Consolidar i restaurar l'àrea excavada per assegurar la deguda estabilitat del vessant.

Normes particulars

a) Es prohibeixen nous aprofitaments en les àrees degradades que puguin pertorbar el restabliment de les condicions naturals, sens perjudici de les regulacions específiques establertes pels instruments de desenvolupament d'aquest Pla especial.

Volcà de les Medes

Criteris d'actuació

a) Limitar els aprofitaments forestals de les zones d'alzinars i permetre la cicatrització espontània de les pistes.

b) Reforestar els vessants nord-orientals i de Llacunagra a fi de frenar-hi els processos erosius.

Volcans de Rocanegra i del Puig Subià

Criteris d'actuació

a) Actuar sobre la vegetació arbòria al cràter del volcà de Rocanegra i del volcà del Puig Subià per potenciar la identificació visual del volcà i fomentar quan sigui possible la recuperació d'hàbitats pradencs protegits. Foment ordenat en aquest indret de la ramaderia.

b) Potenciar la reforestació del vessant sud-occidental del Puig Subià i la restauració de les zones més degradades.

c) Mantenir les actuals condicions que permetin la recuperació i posterior evolució progressiva dels boscos joves existents.

d) Gestió activa dels afloraments d'interès excepcional.

Normes particulars

a) S'evitaran activitats que obstaculitzin la reforestació del vessant sud-occidental del Puig Subià. Al camí que discorre pel peu dels vessants septentrional i occidental del Rocanegra en direcció al veïnat de les Fages, no és d'aplicació la restricció de la circulació motoritzada establerta al punt 3 de l'article 39.

Volcà de Simon

Criteris d'actuació

a) Potenciar la identificació visual de la morfologia volcànica mitjançant la conservació dels usos de sòl tradicionals al cràter i als vessants i potenciar la reforestació del vessant NE.

b) Els tractaments silvícoles s'hauran d'adreçar a la recuperació del bosc caducifoli mixt o de l'alzinar mitjançant les tallades selectives de les espècies forestals d'origen antròpic.

Normes particulars

a) S'evitaran els aprofitaments silvícoles excepte els necessaris per a la reforestació dels vessants i la recuperació de la vegetació forestal pròpia de la zona.

Volcans de Can Tià, de la Tuta de Colltort i de Fontpobra

Criteris d'actuació

Volcà de Can Tià:

a) Reforçar la distribució dels usos del sòl, tot reforestant el vessant nord del cràter i mitjançant pastura controlada del fons del cràter.

b) Adequar didàcticament la gredera.

c) Evitar el trànsit de vehicles per l'interior del cràter i impedir l'accés motoritzat indiscriminat al volcà. Corregir les zones degradades per la circulació motoritzada.

Volcà de la Tuta:

a) Potenciar la identificació visual de la morfologia volcànica vetllant pel manteniment dels usos del sòl.

Volcà de Fontpobra:

a) Evitar qualsevol intervenció al vessant nord pel bon estat de conservació i la fragilitat de la seva vegetació.

b) Al sector meridional, potenciar la reforestació de les zones desforestades i la recuperació de la resta del sector. Permetre la recuperació de la castanyeda de rebrot perquè evolucioni progressivament vers un bosc mixt de caducifolis.

Normes particulars

a) Al camí que voreja el volcà de Can Tià, no és d'aplicació la restricció de la circulació motoritzada establerta al punt 3 de l'article 39, llevat que els instruments de desenvolupament del Pla especial ho estableixin expressament.

Volcans del Traiter

Criteris d'actuació

a) Mantenir els usos del sòl tradicionals als cons volcànics, i recuperar les àrees actualment degradades, en especial a la part NE de l'espai.

b) A les zones actualment en recuperació, s'evitaran els aprofitaments silvícoles que facin perillar el procés.

c) Condicionar i preservar els afloraments d'interès geològic.

d) Garantir un ús adequat de la masia contigua, atesa la seva situació estratègica.

e) Permetre l'evolució de la castanyeda a bosc alt, mitjançant la tallada selectiva de castanyers i la recuperació del bosc caducifoli mixt.

f) En cas d'increment de l'ús de la pista de Sant Feliu de Pallerols, caldrà adoptar mesures per impedir l'accés indiscriminat a l'interior de la reserva.

g) L'existència de dues úniques propietats pot facilitar una gestió concertada de la reserva amb criteris unitaris.

Normes particulars

a) A les zones actualment en recuperació, s'evitaran els aprofitaments silvícoles que facin perillar el procés. En el camí veïnal esmentat, no és d'aplicació la restricció de la circulació motoritzada establerta al punt 3 d'aquest article.

Volcà del Puig Roig

Criteris d'actuació

a) Potenciar l'ús didàctic i científic de l'aflorament geològic.

b) Conservar i protegir les masses forestals. No permetre'n la disminució o sobreexplotació que puguin alterar l'estabilitat dels vessants i dels sòls volcànics.

Volcà de Sant Marc

Criteris d'actuació

a) Evitar qualsevol acció que pugui deteriorar la geomorfologia de l'espai.

b) Potenciar l'ús didàctic i científic de l'aflorament geològic.

Cingles de Castellfollit

Criteris d'actuació

a) Establir sistemes de seguiment de l'estabilitat de la cinglera en col·laboració amb l'Institut Geològic de Catalunya i els òrgans amb competències en matèria de riscos i de protecció civil.

b) Efectuar treballs periòdics de manteniment de les parets de la cinglera.

c) Evitar la contaminació del riu i continuar les tasques de neteja de les vores del riu.

d) Evitar actuacions als peus de la cinglera que desvirtuïn paisatgísticament el conjunt i protegir especialment els conreus existents.

e) Mantenir i impulsar la col·laboració de la Junta de Protecció amb l'Ajuntament de Castellfollit de la Roca.

Volcans del Cairat, de Claperols i de Repassot

Criteris d'actuació

a) L'excepcionalitat dels valors d'aquest espai requereix un règim equivalent al que la Llei 2/1982 atorga a la majoria dels volcans del Parc.

Fageda del Corb

Criteris d'actuació

a) Evitar la degradació de l'estructura de les actuals formacions vegetals, tot mantenint el caràcter de bosc madur i, si és el cas, permetent la seva recuperació fins a constituir fagedes potencialment estables.

Capçalera alta del Brugent

Criteris d'actuació

a) Garantir la continuïtat dels hàbitats boscosos amb especial atenció a la conservació d'aquelles comunitats de fageda, roureda, boscos mixtos i avellanoses com a indrets de refugi d'espècies centreeuropees.

b) Mantenir els espais oberts existents amb la conservació dels marges, les feixes i les tanques vegetals amb espècies autòctones.

c) No permetre la degradació dels hàbitats d'àmbit fluvial amb una incidència clara en l'activitat forestal adreçada a la conservació del medi natural i no a l'explotació.

d) Potenciar la redacció de plans de gestió agroforestal amb criteris de sostenibilitat ambiental i ecològica.

e) Restringir la incorporació de noves edificacions i l'ampliació de les existents, i les noves activitats.

Normes particulars

a) No s'admetran instal·lacions i activitats relacionades amb els usos públics, llevat del senderisme i les instal·lacions de suport necessàries.

Annex 3

Apartats 1, 2 i 3 del Programa d'actuació

ÍNDEX

1. Estructura del programa d'actuació

2. Àmbits d'actuació i programes específics

3. Actuacions prioritàries.

1. Estructura del programa d'actuació

D'acord amb els objectius generals del Pla especial exposats a la memòria d'ordenació, i de manera complementària amb les altres determinacions d'aquest Pla, el programa d'actuació estableix la realització de 26 programes específics com a marc bàsic per al desenvolupament i aplicació del Pla. Aquests programes específics es troben distribuïts en 9 àmbits d'actuació, definits prèviament, els quals comprenen els diversos aspectes necessaris per al desenvolupament del Pla especial:

L'esquema següent mostra l'estructura d'aquest programa d'actuació i del seu desplegament:

 

(Vegeu esquema al document PDF)

 

El quadre següent mostra la relació dels diversos àmbits d'actuació i de programes específics.

Relació d'àmbits d'actuació i de programes específics

1. Desenvolupament d'un sistema d'instruments de planificació estructurat sobre la base del Pla especial i aplicació d'altres mesures per assolir un encaix territorial correcte del Parc Natural amb el seu entorn

1.1 Pla rector d'ús i gestió.

1.2 Plans, programes, estratègies i catàlegs específics.

1.3 Equiparació dels nivells de coneixement i de planificació de les àrees incorporades al Parc Natural amb posterioritat a la seva declaració i actualització del sistema Vulcà.

1.4 Adequació del planejament municipal.

1.5 Intervenció en zones exteriors d'influència.

2. Implantació de mecanismes de participació en la gestió del Pla especial i del Parc Natural en general, i d'avaluació i seguiment i de renovació

2.1 Programa de participació pública i institucional.

2.2 Sistema d'avaluació i seguiment de l'estat del Parc Natural.

2.3 Aplicació de sistemes de qualitat.

3. Aprofundiment en la protecció, la valorització i la millora del patrimoni volcànic i en el tractament del medi físic en general

3.1 Protecció i valorització del patrimoni volcànic.

3.2 Conservació dels sòls i prevenció dels riscs geològics.

3.3 Protecció dels espais fluvials, de les zones humides i de les fonts i surgències.

3.4 Manteniment i millora dels aqüífers.

3.5 Qualitat de les aigües superficials i subterrànies.

4. Conservació i millora dels hàbitats i de les espècies

4.1 Diversitat i continuïtat dels hàbitats.

4.2 Espècies d'interès i/o amenaçades.

4.3 Hàbitats d'interès comunitari i d'espècies d'interès comunitari (Natura 2000).

5. Aprofitament sostenible dels recursos naturals

5.1 Aprofitaments agrícoles i ramaders.

5.2 Aprofitaments forestals.

5.3 Aprofitaments hidrològics.

5.4 Aprofitaments cinegètics i piscícoles.

6. Conservació i millora de la qualitat paisatgística de la Zona Volcànica

6.1 Desenvolupament i actualització de les unitats visuals.

7. Gestió específica de les reserves naturals, dels altres espais naturals d'interès preferent i de les finques públiques

7.1 Gestió de les reserves naturals, d'altres espais d'interès preferent i de les finques públiques.

7.2 Adquisició de finques.

8. Foment del desenvolupament rural sostenible

8.1 Marc de cooperació amb el sector agrari.

8.2 Gestió de dejeccions ramaderes i foment de la ramaderia extensiva.

9. Ordenació dels usos públics i de les activitats turístiques

9.1 Revisions i aplicació de l'estratègia i del programa d'accions de la Carta europea del turisme sostenible en els espais protegits en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

9.2 Implantació del model d'ús públic del Pla especial.

Per a cada un d'aquests àmbits d'actuació, es fixen uns objectius congruents amb els objectius generals del Pla especial, a l'entorn dels quals es desenvolupen els programes específics. Així mateix, per a cada un d'aquests es determinen:

a) Les seves finalitats i característiques generals.

b) Els tipus d'actuacions que han de comprendre sistematitzats de la manera següent:

- REC: recerca

- DIA: diagnosi

- PLA: planificació

- GES: gestió

- PAR: participació

- SEG: seguiment

- DIV: divulgació

c)  Els instruments a utilitzar.

d)  Les directrius a seguir.

El Pla rector d'ús i gestió (en endavant, PRUG) i les accions estructurals que s'exposaran al paràgraf següent són els instruments bàsics de desplegament del Pla especial i dels programes específics esmentats. A partir de les determinacions del Pla especial i, en particular, les d'aquest programa d'actuació, el PRUG ha d'establir de manera integrada la programació de la gestió del Parc a mitjà termini (quatre anys), amb l'estructura i els continguts que s'esmentaran més endavant en el marc del programa específic 1.1.

D'altra banda, de les altres accions concretes que es plantegen en els programes específics, vuit tipus també es consideren de caràcter estructural i, per tant, prioritaris, ja que tenen com a objecte instruments de caràcter sectorial fonamentals per al desplegament i la implantació del Pla especial. Aquestes accions podran dur-se a terme en paral·lel al PRUG; en cas contrari, hauran de ser programades per aquest darrer, el qual n'establirà les prioritats.

En definitiva, la relació de les accions estructurals bàsiques és la següent:

- Pla rector d'ús i gestió.

- Estratègies per a la gestió del vulcanisme i per a la conservació de la flora, la fauna, els líquens, els briòfits, etc.

- Pla d'ordenació i gestió dels hàbitats relacionats amb Natura 2000.

- Marc de cooperació amb el sector agrari.

- Revisió del Pla general forestal.

- Estratègia i programes d'acció per a l'aplicació al Parc de la Carta europea del turisme sostenible als espais protegits (en els aspectes mateixos del Pla especial).

- Pla d'ordenació de l'accessibilitat.

- Pla d'avaluació i seguiment de l'estat del Parc Natural.

2. Àmbits d'actuació i programes específics

1. Desenvolupament d'un sistema d'instruments de planificació estructurat sobre la base del Pla especial i aplicació d'altres mesures per assolir un encaix territorial correcte del Parc Natural amb el seu entorn.

Objectius:

Dotar el Parc d'una planificació operativa, dinàmica i participativa, amb capacitat d'adaptació als nous requeriments i suficientment articulada amb el seu entorn i els instruments de planejament territorial i urbanístic que hi regeixen

Programes específics:

1.1 Pla rector d'ús i gestió

Finalitats i característiques generals. D'acord amb les disposicions del Pla especial, el Pla rector d'ús i gestió de la zona volcànica de la Garrotxa ha de programar les actuacions i establir les altres determinacions que resultin necessàries per al desenvolupament del Pla especial i, en general, de la gestió del Parc Natural.

Tipus d'actuacions: PLA, PAR, SEG, DIV

Instruments. El Pla rector d'ús i gestió (en endavant, PRUG), regulat per la legislació específica i per l'article 8.1 i concordants de les normes del Pla especial.

Directrius:

a) Per al desenvolupament del Pla especial, el PRUG s'estructurarà d'acord amb els àmbits d'actuació i els programes específics establerts per aquest programa d'actuació, els quals desenvoluparà amb l'especificació de les actuacions concretes i la fixació de prioritats, en el marc de les diverses unitats visuals (vegeu el programa específic núm. 6). Així mateix, i amb continguts anàlegs, inclourà els altres àmbits d'actuació necessaris per a la programació completa de la gestió del Parc Natural i, amb aquesta finalitat, podrà establir tots els altres programes específics que siguin necessaris. El seu contingut incorporarà les determinacions que estableixen la legislació, les normes del Pla especial i aquest programa d'actuació.

b) El PRUG també inclourà un estudi econòmic i financer del cost dels distints programes específics i de les actuacions que s'hi estableixin, com a base per als pressupostos anuals del Parc Natural durant la seva vigència.

c) La formulació d'aquest Pla es considera prioritària i es realitzarà immediatament després de l'aprovació del Pla especial. Les revisions del PRUG han de tenir lloc quadriennalment. Es duran a terme de manera conjunta i coordinada amb les avaluacions i el seguiment objecte del programa específic 2.2. La tramitació ha de seguir el procediment fixat per l'article 8 de les normes del Pla especial.

d) La formulació dels PRUG successius incorporarà mecanismes de consulta i participació i els plans seran públics i objecte de divulgació (vegeu el programa específic 2.1).

e) En el marc de les revisions dels PRUG, es revisarà i s'actualitzarà el tractament de les unitats visuals, d'acord amb el programa específic 6.1.

1.2 Plans, programes i catàlegs específics

Finalitats i característiques generals. Per a l'aplicació de les determinacions del Pla especial o, si és el cas, del Pla rector d'ús i gestió, la Junta de Protecció pot formular plans, normes i programes d'actuació de caràcter sectorial i específic. Igualment podran formular-se plans especials per a l'ordenació detallada d'àmbits específics i catàlegs complementaris d'aquest Pla especial.

Tipus d'actuacions: PLA, PAR, SEG, DIV

Instruments. Els que regula l'article 8 de les normes del Pla especial.

Directrius:

a) Sens perjudici dels altres que siguin formulats per iniciativa de la Junta de Protecció o per determinació dels plans rectors d'ús i gestió, es formularan, com a instruments bàsics per al desenvolupament del Pla especial, els plans específics següents els quals, juntament amb el PRUG, constitueixen els instruments estructurals bàsics per al desplegament del Pla especial:

- Pla d'ordenació i gestió dels hàbitats relacionats amb Natura 2000 (vegeu el programa específic 4.3).

- Pla d'avaluació i seguiment de l'estat del Parc Natural (vegeu el programa específic 2.2).

- Pla general forestal (revisió i ampliació a l'àmbit actual del Parc (vegeu el programa específic 5.2).

- Pla de prevenció d'incendis (revisió i ampliació a l'àmbit actual del Parc (vegeu els programes específics 1.5 i 5.2).

- Pla d'ordenació de l'accessibilitat (vegeu el programa específic 9.2).

- Pla de desenvolupament rural sostenible (vegeu el programa específic 8.1).

Atès el caràcter bàsic d'aquests plans per a la implantació del Pla especial, es tindrà una cura especial a l'hora de garantir la participació efectiva en la seva elaboració i tramitació dels ens locals, del Consell de Cooperació i dels ens representatius dels sectors socials i econòmics més directament implicats.

b) Estratègies de gestió de la flora, la fauna, etc. (vegeu el programa específic 4.2).

c) Plans especials:

- Revisió del Pla especial del bosc de Tosca (article 43.2 de les Normes).

- Revisió del Pla especial Moixina-pla de Llacs (article 43.2 de les Normes).

- Formulació del Pla especial de l'Altiplà basàltic de Batet (article 43.2 de les Normes).

- Plans especials dels volcans del Montsacopa i de la Garrinada (vegeu el programa específic 7.1).

d) Programes específics d'actuació en reserves naturals i altres espais naturals d'interès preferent (vegeu el programa específic 7.1).

e) Catàlegs d'espècies d'interès i d'indrets singulars d'interès per a la gea, la fauna, els fongs, els líquens, les plantes vasculars, etc. amb les mesures addicionals de protecció necessàries (vegeu els programes específics 3.1 i 4.2).

1.3 Equiparació dels nivells de coneixement i de planificació de les àrees incorporades al Parc Natural amb posterioritat a la seva declaració i actualització del sistema Vulcà

Finalitats i característiques generals. Assolir els mateixos nivells de coneixement i d'ordenació en tot el territori del Parc Natural i incorporar els resultats al sistema Vulcà, conjuntament amb les bases cartogràfiques generades pel Pla especial i pel seu desenvolupament en general.

Tipus d'actuacions: REC, DIA, PLA, PAR

Instruments. Estudis, PRUG, plans, normes i programes específics i, si és el cas, modificació del Pla especial.

Directrius:

a) Es prioritzaran els treballs relatius a l'anàlisi i cartografia dels sòls i a la determinació de les àrees i els factors de risc i de vulnerabilitat geològica, edafològica, biològica i paisatgística. Vegeu el punt 3.2, 4, 5.2 i 6.1.

b) Integració del Pla especial en el sistema Vulcà i estructuració de mòduls de consulta per unitats visuals.

c) Incorporació al sistema Vulcà dels resultats generats en el desenvolupament i l'aplicació del Pla especial.

1.4 Adequació del planejament municipal

Finalitats i característiques generals. D'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, els ajuntaments han d'adequar el seu planejament urbanístic municipal a les determinacions del Pla especial en el termini de dos anys des de la seva data de vigència.

Tipus d'actuacions: PLA, PAR

Instruments. Plans urbanístics i catàlegs municipals.

Directrius:

a) La Junta de Protecció facilitarà als ajuntaments les bases cartogràfiques temàtiques i el suport tècnic i econòmic necessari per a l'adequació del planejament preexistent i el de nova creació.

b) Aquestes adequacions se subjectaran a allò que determina l'article 12 de les Normes del Pla especial.

1.5 Intervenció en zones exteriors d'influència

Finalitats i característiques generals. Implementació de la intervenció de la Junta de Protecció a les àrees exteriors d'influència determinades per aquest Pla, per raons hidrològiques, de connectivitat i de risc d'incendis forestals.

Tipus d'actuacions: GES, PLA

Instruments. Notificacions, informes preceptius, revisió del Pla de prevenció i extinció d'incendis del Parc Natural.

Directrius:

a) Les diverses àrees exteriors d'influència són delimitades pel plànol d'ordenació núm. 1, per bé que en el cas de les àrees de risc per a l'expansió d'incendis forestals, la seva delimitació definitiva ha de ser duta a terme per la revisió del Pla de prevenció i extinció d'incendis del Parc Natural (vegeu el programa específic 1.2).

b) La Junta de Protecció posarà en coneixement dels ajuntaments i altres administracions afectades la relació de plans, projectes i altres activitats en què és preceptiu el seu informe, i efectuarà un seguiment del compliment d'aquestes administracions tant de la demanda d'aquests informes com dels seus continguts.

c) Així mateix, com a mesura de coordinació, la Junta facilitarà a les administracions esmentades les normes d'aplicació i els criteris per a l'avaluació dels documents corresponents.

2. Desenvolupament de mecanismes de participació en la gestió del Pla especial i del Parc Natural en general, i d'avaluació i seguiment i de renovació

Objectius:

a) Implantar els criteris i les actuacions del Programa de participació pública i institucional del Pla especial a tot el procés de desenvolupament i gestió.

b) Establir un sistema d'avaluació i de seguiment del Pla especial, de caràcter participatiu, que permeti verificar periòdicament la idoneïtat de les mesures del Pla especial, de la seva gestió i la del Parc Natural en general, per introduir-hi, quan calgui, les modificacions oportunes.

Programes específics:

2.1 Programa de participació pública i institucional

Finalitats i característiques generals. Possibilitar que els valors, opinions, preocupacions i desigs de les institucions locals, del públic en general i de la població dels municipis del Parc en particular, puguin ser incorporats raonadament en les decisions dels organismes competents sobre el Pla especial, en el marc dels objectius de conservació establerts.

Tipus d'actuacions: GES, PAR, DIV

Instruments. Memòria d'ordenació del Pla especial (annex 1). PRUG.

Directrius:

a) L'abast d'aquesta participació no es restringirà a la defensa dels interessos individuals i col·lectius legítims, sinó que tindrà com a objectiu últim fomentar la implicació i coresponsabilització dels actors institucionals, socials i econòmics en la gestió del Parc Natural.

b) Es prestarà una atenció especial a la participació activa dels ens locals i del Consell de Cooperació.

c) El PRUG desplegarà les actuacions previstes en el Programa de participació pública i institucional d'aquest Pla especial, sens perjudici de les que puguin ser executades amb anterioritat a la seva vigència.

2.2 Sistema d'avaluació i seguiment de l'estat del Parc Natural

Finalitats i característiques generals. Conèixer i diagnosticar periòdicament l'estat del Parc Natural i de la seva gestió, per tal d'aplicar les mesures correctores i d'actualització oportunes.

Tipus d'actuacions: DIA, PAR, SEG, DIV

Instruments. Disseny a través d'un pla específic. Aplicació quadriennal conjuntament amb la revisió del PRUG.

Directrius. Aquest sistema establirà els indicadors i altres mecanismes necessaris per a l'avaluació, com a mínim, dels aspectes següents:

a) Grau d'assoliment dels objectius generals del Pla especial i dels fixats específicament per a les distintes unitats visuals tot determinant la seva evolució de la qualitat ambiental i paisatgística. Grau d'execució i eficàcia d'aquest programa d'actuació, del Pla rector d'ús i gestió i dels plans específics principals.

b) Estat de conservació dels vectors ambientals principals, dels hàbitats i de les espècies d'interès i/o amenaçades. S'avaluarà específicament l'estat de conservació favorable dels hàbitats i espècies relacionats amb els annexos 1 i 2 de la Directiva d'hàbitats.

c) Estat de conservació de les reserves naturals i els altres espais d'interès natural preferent.

L'aplicació d'aquest sistema inclourà mecanismes de consulta i participació i els resultats seran públics i objecte de divulgació.

2.3 Aplicació de sistemes de qualitat

Finalitats i característiques generals. Aplicació dels sistemes de qualitat per a l'optimització i validació de determinats aspectes de la gestió del Parc, els quals impliquen auditories periòdiques.

Tipus d'actuacions: SEG, DIV

Instruments. Sistemes i normes de qualitat.

Directrius:

a) Adaptació, revalidació i aplicació del sistema de qualitat ISO 9001:2008. Aplicació als àmbits de la conservació dels recursos naturals i culturals (aigua, gea, flora, fauna i paisatge) de la zona, l'organització i la promoció del gaudi, l'estudi i el coneixement, com també el foment del desenvolupament sostenible. 

b) Adaptació, revalidació i aplicació del sistema de qualitat “Q de qualitat de l'ús públic en espais protegits”, pel que fa als serveis d'ús públic.

c) Implantar un sistema de gestió ambiental i obtenir el seu reconeixement mitjançant la certificació EMAS.

d) Integrar els sistemes de qualitat i tendir a la unificació d'auditories de renovació i recertificació.

3. Aprofundiment en la protecció, valorització i millora del patrimoni volcànic i en el tractament del medi físic en general.

Objectius:

a) El patrimoni volcànic constitueix el valor més característic i emblemàtic del Parc Natural. Es pretén accentuar el protagonisme que el Pla especial anterior ja li atorgava, sobre la base dels nous coneixements i de la capacitat de gestió adquirida pel Parc Natural.

b) Al mateix temps, cal posar èmfasi en altres aspectes del medi físic de gran transcendència en la gestió de qualsevol territori i, en particular, en la d'un espai protegit, com la gestió dels sòls, de les aigües i dels riscs geològics.

Programes específics:

3.1 Protecció, valorització i millora del patrimoni volcànic

Finalitats i característiques generals. Completar el coneixement i la preservació del vulcanisme quaternari de la Zona Volcànica. Consideració de nous elements a conservar i increment dels nivells de protecció i de gestió dels volcans i dels afloraments d'interès excepcional.

Tipus d'actuacions: REC, DIA, PLA, GES, PAR, SEG, DIV

Instruments. Reserves naturals, PRUG, plans especials, plans d'actuacions específiques, catàlegs, convenis i acords de custòdia, etc.

Directrius. Aquest programa es desenvoluparà d'acord amb l'estratègia per a la gestió del vulcanisme en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i amb el que estableix aquest Pla especial, en particular, les determinacions relatives a les unitats visuals i als espais d'interès natural preferent. En concret, inclourà les actuacions següents:

a) Recerca. Desenvolupament de la base de dades de vulcanisme i de les investigacions per a un millor coneixement de les característiques del vulcanisme a la Zona Volcànica i de la seva evolució geològica (datacions, caracterització de volcans i altres indrets, identificació i avaluació de tossols i bufadors, avaluació del risc volcànic, etc.)

b) Plans especials dels volcans del Montsacopa i de la Garrinada (vegeu l'annex 2 de la memòria d'ordenació i també els programes específics 1.2 i 7.1).

c) Gestió acurada de les reserves naturals volcàniques (vegeu l'annex 2 de la memòria d'ordenació) mitjançant plans d'actuacions específiques i, si és el cas, convenis i acords de custòdia amb persones propietàries, protocols de col·laboració amb els ajuntaments i convenis amb empreses concessionàries de línies elèctriques (vegeu també els programes específics 1.2 i 7.1).

d) Catàlegs de tossols i de bufadors, complementaris d'aquest Pla especial, amb les normes i actuacions oportunes.

e) Millora i manteniment dels afloraments d'interès geològic d'interès excepcional (vegeu les fitxes de les unitats visuals i l'article 25.5 c) de les normes).

f) Preservació estricta dels sòls volcànics, d'acord amb el programa específic 3.2.

g) Seguiment, d'acord amb el programa específic 2.2.

3.2 Conservació dels sòls i prevenció dels riscs geològics

Finalitats i característiques generals. Protecció dels sòls del Parc Natural i, molt especialment, dels de caràcter singular, sovint únics en la península Ibèrica. Completar la informació i la cartografia de les àrees de risc.

Tipus d'actuacions: REC, DIA, PLA, PAR

Instruments. Estudis, modificació del Pla especial, PRUG.

Directrius. Entre les actuacions a incloure, figuraran les següents:

a) Completar el mapa de sòls del Parc, la cartografia i l'avaluació de les àrees vulnerables i adequació de punts d'interès edafològic. Estendre la cartografia d'àrees amb risc d'erosió i d'inestabilitat geodinàmica a les zones incorporades al Parc amb posterioritat a la seva creació.

b) Aplicar les qualificacions d'agrícola d'interès edafològic o de protecció de vessants als àmbits d'interès o vulnerables, mitjançant la modificació del Pla especial (programa específic 1.3).

3.3 Protecció dels espais fluvials, de les zones humides i de les fonts i surgències

Finalitats i característiques generals. La xarxa hídrica esdevé un element estructurador de l'ordenació del Pla especial. Es pretén una gestió d'aquests àmbits, basada en una intervenció acurada en el domini públic hidràulic que garanteixi la protecció estricta de les lleres i les riberes, la qualitat de les aigües, les espècies i els hàbitats associats, i els seus valors paisatgístics. Paral·lelament, es planteja la preservació i recuperació de les zones humides, d'acord amb el que disposa la Llei 12/1985, d'espais naturals, i les de les fonts i surgències d'especial interès públic.

Tipus d'actuacions: REC, DIA, PLA, GES, PAR, SEG, DIV

Instruments. Tramitació d'afitaments, PRUG, plans i programes d'actuacions específiques, convenis i acords de custòdia.

Directrius:

a) Delimitació i afitament del domini públic hidràulic als rius i rieres al seu pas pel Parc (Agència Catalana de l'Aigua). Establiment de plans de millora ambiental amb mesures, entre altres, d'eliminació de rescloses en desús i de recuperació dels sistemes fluvials i, si és el cas, de la seva funció connectora.

b) Delimitació d'àrees inundables per a l'aplicació de la legislació urbanística.

c) Gestió especialment acurada dels espais fluvials i zones humides qualificats com d'interès natural preferent: mulladius del rec de Verlets, aiguabarreig Fluvià-riera de Bianya, meandre del Collell, estany de Can Jordà, etc., d'acord amb els objectius i mesures contingudes a l'annex 2 de la memòria d'ordenació (actuació compartida amb el programa específic 7.1). Preservació dels aiguamoixos de la Moixina-la Deu i, si és el cas, ampliació del seu àmbit, d'acord amb el Pla especial Moixina–pla de Llacs.

d) Millora de fonts i surgències d'interès públic especialment significatives, i del seu entorn.

e) Promoure la col·laboració amb l'Agència Catalana de l'Aigua i els ens locals.

3.4 Manteniment i millora dels aqüífers

Finalitats i característiques generals. La gestió del Pla especial ha de preveure les accions necessàries per al compliment, entre altres, de l'article 37 de les normes, el qual estableix l'obligatorietat d'adoptar les mesures que en cada cas escaiguin amb l'objecte de preservar les aigües superficials i subterrànies per mantenir-les en condicions que les facin compatibles amb la conservació dels ecosistemes aquàtics i marjalencs i amb el consum humà (vegeu també el programa específic 3.5).

Tipus d'actuacions: REC, DIA, PLA, GES, SEG

Instruments. PRUG, estudis, inventaris, actuacions administratives.

Directrius:

a) Programa d'estudi del sistema hidrològic de la Zona Volcànica. Determinació de fluctuacions i capacitat de recàrrega.

b) Inventari actualitzat de captacions i concessions per procedir, si és el cas, a la seva regularització, revocació o clausura (conjuntament amb l'Agència Catalana de l'Aigua).

c) Coadjuvar al Projecte de gestió integral de la conca alta del Fluvià.

d) Desenvolupament, segons els diferents tipus de projectes i d'activitats, de les mesures d'estalvi a exigir als plans, projectes i autoritzacions, d'acord amb les normes del Pla especial.

e) Definició de criteris per als informes de la Junta de Protecció a les àrees d'influència hidrològica (vegeu el programa específic 1.5).

f) Completar el sistema de monitoratge piezomètric i altres actuacions necessàries per a l'avaluació i seguiment objecte del programa específic 2.2 i per a la determinació d'accions preventives o correctores a les zones on es detectin descensos significatius. Especial atenció a les zones de la Canya i del pla de Begudà.

3.5 Qualitat de les aigües superficials i subterrànies

Finalitats i característiques generals. El Pla especial no admet actuacions que puguin produir una alteració negativa significativa de la qualitat dels recursos hídrics del Parc. Amb aquesta finalitat, cal millorar el coneixement sobre els factors de risc i de degradació, completar els mecanismes de seguiment, completar, quan sigui necessari, les disposicions protectores i actuar específicament sobre els sectors principals o focus contaminants.

Tipus d'actuacions: REC, DIA, PLA, GES, SEG

Instruments. PRUG, estudis, inventaris, programes específics, actuacions administratives.

Directrius:

a) Programa d'estudi del sistema hidrològic de la Zona Volcànica. Determinació del grau de contaminació dels aqüífers i les seves fluctuacions.

b) Completar el sistema de monitoratge hidroquímic i altres actuacions necessàries per a l'avaluació i el seguiment objecte del programa específic 2.2 i per a la determinació d'accions preventives o correctores.

c) Gestió de dejeccions ramaderes (vegeu el programa específic 8.2). Declaració de tot l'àmbit del Parc com a zona vulnerable als nitrats.

d) Sanejament d'assentaments urbans i rurals deficitaris, en col·laboració amb els ajuntaments i l'Agència Catalana de l'Aigua.

e) Inventari de focus contaminants. Definició i aplicació de les mesures correctores necessàries, conjuntament amb els ens locals.

f) Definició de criteris i intervenció en la tramitació de plans i projectes en l'àrea d'influència hidrològica, quan puguin afectar la qualitat de les aigües en el Parc (vegeu el programa específic 1.5).

4. Conservació i millora dels hàbitats i de les espècies

Objectius:

Garantir la conservació, la millora i l'ús sostenible de la biodiversitat mitjançant la protecció de varietat d'ecosistemes, hàbitats i espècies existents. En particular, considerar els requeriments de la connectivitat ecològica interna i amb l'exterior i assolir la integració efectiva del Parc a la xarxa Natura 2000.

Programes específics:

4.1 Diversitat i continuïtat dels hàbitats

Finalitats i característiques generals. S'adopten mesures d'actuació i s'estableixen criteris de gestió, com a complement de les disposicions de les normes del Pla especial sobre protecció dels hàbitats i de la connectivitat ecològica.

Tipus d'actuacions: REC, DIA, GES, SEG

Instruments. Estudis, PRUG, programes específics, convenis i acords de custòdia.

Directrius:

a) Transposició a escales més detallades de la cartografia d'hàbitats de Catalunya i verificació de la diagnosi efectuada pel Pla especial.

b) Determinació en cada unitat visual dels hàbitats de baixa representació superficial que requereixin mesures especials de conservació, d'acord amb les fitxes respectives del document Unitats visuals. Tractament i ordenació i l'article 30.1 a) de les normes del Pla especial. Definició i aplicació d'aquestes mesures.

c) Determinació dels punts crítics per al manteniment de la connectivitat ecològica interna i externa del Parc. Definició i aplicació de les actuacions de recuperació necessàries per mantenir les qualitats de permeabilitat ecològica i de baixa pertorbació, i evitar-ne la fragmentació i l'aïllament per efecte de barrera.

d) Desenvolupament dels criteris per als informes de la Junta de Protecció en zones d'interès connector internes i externes.

e) Seguiment de l'estat de conservació dels diversos tipus d'hàbitats i de la connectivitat ecològica, d'acord amb el programa específic 2.2 i amb els criteris dels articles 30.1 b) de les normes del Pla especial.

f) Foment de convenis i d'acords de custòdia en els supòsits previstos als paràgrafs b) i c) i, quan siguin convenients, com a conseqüència del seguiment a què fa referència el paràgraf anterior.

4.2 Espècies d'interès i/o amenaçades

Finalitats i característiques generals. Conèixer suficientment l'estat i els requeriments de conservació de les espècies d'interès i/o amenaçades i establir, en aquells casos necessaris, estratègies, plans i altres mesures de protecció.

Tipus d'actuacions: REC, DIA, PLA, GES, SEG

Instruments. Estudis, inventaris, PRUG, estratègies, plans de conservació i de recuperació, catàlegs, etc.

Directrius:

a) Recerca. Es prioritzarà la recerca sobre espècies poc conegudes o estudiades (briòfits, líquens, etc.), les estrictament protegides en l'àmbit del Parc (articles 28.3 i 31.2 de les normes del Pla especial) i, en general, les d'interès comunitari o objecte de protecció per les legislacions estatal i catalana. En aquest context, es completaran els inventaris d'invertebrats, florístics, etc.

b) Cartografia. Es cartografiaran els àmbits amb presència de les comunitats forestals d'àrea reduïda a què fa referència l'article 28.2 de les normes.

c) Estratègies. Es formularà l'estratègia de conservació de la flora del Parc Natural i estratègies per a la conservació d'espècies de la fauna amenaçades o d'interès especial. Aquestes estratègies contindran la diagnosi sobre l'estat i els requeriments de conservació de les espècies i les actuacions oportunes de desenvolupament (plans de conservació, recuperació, conservació de l'hàbitat, catàlegs...) o d'aplicació directa.

d) Plans de conservació i recuperació. D'acord amb les estratègies esmentades, es formularan i aplicaran els plans a què fa referència el paràgraf anterior.

e) Catàlegs. Per a determinats grups d'espècies que requereixin, individualment o col·lectiva, mesures addicionals de protecció, es formularan catàlegs complementaris d'aquest Pla especial, d'acord amb el que disposa l'article 8.3 de les normes.

f) S'establiran mecanismes de seguiment de l'estat de conservació de les espècies a què fan referència els paràgrafs anteriors, en el marc del sistema d'avaluació i seguiment objecte del programa específic 2.2.

4.3 Hàbitats d'interès comunitari i d'espècies d'interès comunitari (Natura 2000)

Finalitats i característiques generals. Desenvolupar el Pla especial en tots els aspectes que ho requereixin a fi de garantir l'assoliment dels objectius de la xarxa Natura 2000 establerts per les disposicions comunitàries i pel Pla mateix.

Tipus d'actuacions: REC, DIA, PLA, GES, PAR, SEG, DIV

Instruments. Estudis, PRUG, pla específic, convenis i acords de custòdia.

Directrius. Es desenvoluparan dos tipus d'actuacions:

a) Cartografia detallada dels hàbitats d'interès comunitari en el Parc Natural, conjuntament amb l'actuació esmentada a 4.2 a) i verificació de la diagnosi efectuada pel Pla especial.

b) Pla específic d'ordenació i gestió dels hàbitats relacionats amb Natura 2000. Tindrà com a objecte completar el Pla especial en els aspectes necessaris per garantir el manteniment i, si és el cas, la recuperació d'un estat de conservació favorable. Comprendrà, entre altres aspectes, els següents:

- Determinació de l'estatus de les espècies de l'annex II de la Directiva d'hàbitats i dels hàbitats associats. Avaluació del seu estat de conservació i definició de mesures de protecció i, si és el cas, de recuperació.

- Desenvolupament per a cada hàbitat d'interès comunitari de les normes particulars i dels criteris d'actuació continguts a l'annex 3 de les normes del Pla especial.

- Definició de mesures per fomentar les pràctiques agràries i forestals que contribueixin a assolir els objectius esmentats (en coordinació, especialment, amb els programes específics 5.2 i 8.1) i per incentivar els convenis i acords de custòdia.

5. Aprofitament sostenible dels recursos naturals

Objectius:

Garantir i fomentar l'aprofitament sostenible dels recursos naturals en el Parc Natural, en el marc dels objectius de protecció i de les determinacions del Pla especial.

Programes específics

5.1 Aprofitaments agrícoles i ramaders (vegeu els programes específics 8.1 i 8.2)

5.2 Aprofitaments forestals

Finalitats i característiques generals. Actualitzar la planificació forestal bàsica del Parc Natural i estendre-la als àmbits incorporats amb posterioritat a la seva declaració, sota una perspectiva de gestió multifuncional i integrada dels terrenys i dels recursos forestals. Fomentar la gestió sostenible de les finques privades.

Tipus d'actuacions: REC, DIA, PLA, GES, PAR, SEG, DIV

Instruments. Estudis complementaris, PRUG, plans específics, plans tècnics de gestió i millora forestal, convenis i acords de custòdia.

Directrius:

a) Inventariació de les finques forestals existents en el Parc.

b) Es procedirà a la revisió del Pla general forestal del Parc Natural i, de manera coordinada, a la del Pla de prevenció d'incendis, d'acord amb les disposicions de l'article 28 (en especial, pel que fa a les espècies forestals d'àrea reduïda i les espècies estrictament protegides) i del capítol 10 de les normes del Pla especial. Es tindran també en compte les directrius del Pla general de política forestal de Catalunya.

c) Prèviament, caldrà generar informació suficient sobre les àrees incorporades al Parc amb posterioritat a la seva declaració (vegeu els programes específics 1.3 i 3.2) i crear o completar altres bases com l'inventari de boscos madurs, o la determinació del grau de combustibilitat en les àrees del Parc i de la seva zona d'influència no incloses en el Pla de prevenció i extinció d'incendis vigent.

d) El Pla general forestal definirà mecanismes de seguiment en el marc del sistema objecte del programa específic 2.2.

e) Foment de la redacció i seguiment de projectes d'ordenació i plans tècnics de gestió i millora forestals en totes les finques en què, per les seves dimensions, resultin viables, així com l'adequació dels existents a les determinacions d'aquest Pla especial i, en el seu moment, a les del Pla general forestal nou. A aquest efecte, es promouran inventaris forestals i es facilitarà suport tècnic i econòmic.

f) Foment de la gestió conjunta de finques privades, mitjançant estudis de viabilitat, suport tècnic, convenis i instruments de planificació unitaris.

g) Foment dels convenis i acords de custòdia en els casos que preveuen altres programes específics i, en general, de la cooperació amb les entitats representatives del sector forestal.

5.3 Aprofitaments hidrològics (vegeu el programa específic 3.4)

5.4 Aprofitaments cinegètics i piscícoles

Finalitats i característiques generals. Comptabilitzar, de manera concertada amb les associacions locals, l'exercici d'aquestes activitats amb els objectius de conservació i millora d'aquest Pla especial.

Tipus d'actuacions: REC, PLA, GES, PAR, SEG, DIV

Instruments. PRUG, informes preceptius, programes específics, convenis

Directrius:

a) Es fomentarà la creació d'àrees privades i locals de caça en les àrees lliures de caça que romanen en l'àmbit del Parc, o la integració d'aquestes àrees en les existents.

b) Actualització i clarificació dels àmbits de les àrees privades de caça. Actualització cartogràfica.

c) Així mateix, es potenciaran acords amb les societats cinegètiques a fi que els nous plans tècnics de gestió cinegètica estableixin àrees de refugi, amb criteris globalment comuns, que comprenguin les zones de més alt interès faunístic.

d) Promoció d'acords amb societats locals de pesca per a la millora de l'entorn fluvial.

e) Campanyes de seguiment de les espècies cinegètiques i piscícoles.

f) Campanyes de divulgació i sensibilització.

6. Conservació i millora de la qualitat paisatgística de la Zona Volcànica

Objectius:

En el marc de les unitats visuals establertes pel Pla especial, conservar la qualitat dels diversos paisatges presents a la Zona Volcànica, garantir-ne el manteniment i canalitzar i harmonitzar la seva evolució, mitjançant l'aplicació d'estratègies, normatives i actuacions destinades a la seva protecció, planificació, gestió i, si és el cas, restauració.

Programes específics:

6.1 Desenvolupament i actualització de les unitats visuals

Finalitats i característiques generals. Aplicar, completar, verificar i, si és el cas, corregir i/o actualitzar els objectius i les mesures de qualitat ambiental i paisatgística de les diverses unitats visuals.

Tipus d'actuacions: REC, PLA, GES, SEG, DIV

Instruments. Estudis, PRUG, informes preceptius, publicacions

Directrius. La major part d'objectius i mesures establerts per a cada unitat visual en el document Unitats visuals. Tractament i ordenació han estat integrats a les normes del Pla especial i en altres programes específics d'aquest programa d'actuació. En aquest context, amb les finalitats esmentades anteriorment, es duran a terme les actuacions següents:

a) Integració de les unitats visuals en el sistema Vulcà, d'acord amb el programa específic 1.3.

b) Implantació de mesures per facilitar el compliment de l'article 31 de les normes del Pla especial, en el sentit que qualsevol obra, activitat o implantació d'usos s'ha d'autoritzar i realitzar d'acord amb els objectius de qualitat ambiental i paisatgística i les determinacions fixades pel document d'aquest Pla especial Unitats visuals. Tractament i ordenació en la unitat visual on es localitzi: criteris d'aplicació en informes, avaluacions ambientals estratègiques, estudis d'impacte ambiental, estudis paisatgístics (article 16.7 de les normes), etc.

c) En aquest sentit, en el context de les diverses unitats ambientals, es desenvoluparan estudis d'aprofundiment en la caracterització dels seus paisatges i la determinació de vulnerabilitats, amb l'objecte de facilitar una integració més acurada dels requeriments paisatgístics en els plans i projectes i en els informes de la Junta de Protecció. Els resultats seran objecte de divulgació i esdevindran de consideració obligada en les avaluacions ambientals estratègiques, els estudis d'impacte ambiental i els estudis paisatgístics a què fa referència l'article 16.7 de les normes del Pla especial.

d) S'establirà un programa específic de divulgació dels paisatges del Parc i les seves característiques i signes identitaris, adreçat tant a la població local com a les persones visitants.

e) En el marc de les revisions dels PRUG, i d'acord amb el que determina el programa específic 2.2, es procedirà a la revisió del document Unitats visuals. Tractament i ordenació. Aquesta revisió verificarà la idoneïtat de les diagnosis i mesures adoptades i integrarà les noves informacions disponibles; així mateix, es tindrà en compte el valor que la població local atribueix als diversos tipus de paisatges. Com a conseqüència, s'introduiran en les unitats visuals que ho necessitin les actualitzacions oportunes tant pel que fa als aspectes informatius i de diagnosi com als objectius i mesures proposades. Aquestes mesures seran incorporades al PRUG.

f) El primer PRUG recollirà totes les actuacions del document Unitats visuals. Tractament i ordenació que no hagin de ser objecte de plans específics.

g) S'implantarà un sistema de seguiment, d'acord amb el programa específic 2.2.

7. Gestió específica de les reserves naturals, dels altres espais d'interès natural preferent i de les finques públiques

Objectius:

Dotar els àmbits de més interès naturalístic d'una gestió especialment acurada i aplicar criteris anàlegs a les finques públiques gestionades pel Parc Natural.

Programes específics:

7.1 Gestió de les reserves naturals, d'altres espais naturals d'interès preferent i de finques públiques

Finalitats i característiques generals. Dur a terme una gestió i un seguiment especialment acurats d'aquests espais en els quals han de prevaler especialment els objectius de conservació.

Tipus d'actuacions: PLA, GES, SEG,

Instruments. PRUG, programes específics d'actuacions, plans especials, convenis i acords de custòdia.

Directrius:

Reserves naturals i altres espais naturals d'interès preferent:

a) La gestió d'aquests espais es desenvoluparà d'acord amb els articles 39, 63.3, 66 i concordants de les Normes del Pla i els criteris d'actuació i normes particulars establerts en cada cas a l'annex 5 de les mateixes Normes (recollits també a l'annex 2 de la memòria d'ordenació).

b) En concret, s'elaboraran i executaran els plans especials i les actuacions específiques que s'esmenten a l'annex 5 de les Normes i a l'annex 2 de la memòria d'ordenació, i es promouran els acords i convenis consegüents, així com les actuacions concertades amb els ajuntaments previstes per aquest Pla especial i pels seus instruments de desenvolupament.

c) Així mateix, es promouran protocols amb els ajuntaments i convenis i acords amb les empreses propietàries o gestores de les línies elèctriques que travessen reserves naturals, per corregir els impactes ocasionats.

d) D'acord amb el programa específic 7.2, es prioritzarà l'adquisició de sòl en aquests espais.

e) Addicionalment, es promouran sistemes alternatius o complementaris com les cessions d'ús, l'expropiació i la imposició de servituds o acords de custòdia.

f) L'estat d'aquests espais serà objecte d'un seguiment especial, d'acord amb el programa específic 2.2.

Finques públiques gestionades pel Parc Natural:

a) Les finques de caràcter forestal es gestionaran d'acord amb el que disposa l'article 67 de les normes del Pla especial.

b) L'establiment en cada finca d'objectius de gestió i elaboració de programes específics d'actuació.

7.2 Adquisició de finques

Finalitats i característiques generals. Compra de finques en el Parc que pels seus valors excepcionals, vulnerabilitat, estat de degradació o situació estratègica, o per raons d'oportunitat, requereixin o aconsellin el seu pas a titularitat pública.

Tipus d'actuacions: GES

Instruments. Cessió, compra, expropiació.

Directrius. Es prioritzarà l'adquisició de finques amb les característiques següents:

a) Estar situades en reserves naturals o en altres espais naturals d'interès preferent.

b) Contenir boscos madurs.

c) Contenir hàbitats d'interès comunitari prioritari o d'espècies prioritàries.

d) Esdevenir necessàries per al manteniment o la recuperació de l'estat de conservació favorable d'un hàbitat d'interès comunitari, si així ho indica el Pla d'ordenació i gestió dels hàbitats a què fa referència el programa específic 4.3.

e) Estar previstes en els plans de recuperació d'espècies a què fa referència el programa específic 4.2.

f) Situar-se en punts crítics per al manteniment o la recuperació de la connectivitat ecològica.

g) Esdevenir necessàries per a la recuperació d'àrees que hagin sofert degradacions greus.

h) En qualsevol cas, podran adquirir-se terrenys sempre que es donin motius d'interès públic, d'acord amb els objectius i les determinacions d'aquest Pla i dels seus instruments de desplegament.

i) En igualtat de condicions, es prioritzarà l'adquisició de les finques que requereixin menys despeses de manteniment.

8. Foment del desenvolupament rural sostenible

Objectius:

Fomentar un desenvolupament rural basat en la qualitat i en la millora mediambiental tot coadjuvant a la implantació en la Zona Volcànica de la nova política agrària comuna i a la millora de les condicions de la població rural del Parc en cooperació amb les entitats agràries representatives.

Programes específics:

8.1 Manteniment, millora, valorització i diversificació de l'activitat agropecuària. Marc de cooperació amb el sector agrari.

Finalitats i característiques generals. Adopció de mesures destinades a mantenir i millorar l'activitat rural, de manera que es compatibilitzi el desenvolupament rural i l'activitat agropecuària amb la conservació del patrimoni natural i la millora de les condicions ambientals, tot fomentant la participació i la participació en la gestió.

Tipus d'actuacions: REC, DIA, PLA, GES, PAR, SEG, DIV

Instruments. PRUG, pla específic, convenis i acords, suport tècnic i econòmic, etc.

Directrius:

a) Aquest programa específic es desenvoluparà en dues fases consecutives, en què es posarà èmfasi en la participació dels sectors directament interessats. La primera fase consistirà en la formulació de la diagnosi agrària del Parc Natural i dels objectius i criteris bàsics per a la redacció del Marc de cooperació. En la segona, s'establiran les línies estratègiques i es definiran les actuacions que constituiran pròpiament el Marc de cooperació.

b) Es consideraran, entre altres, els criteris i aspectes següents:

- Integració de les diagnosis de les diverses agendes 21 locals.

- Tractament integrat de l'activitat agrària i consideració de la traçabilitat en els productes i en els processos.

- Dèficits en les infraestructures, l'habitatge rural i els processos agraris. Actuacions de millora.

- Requeriments i oportunitats de la nova PAC. Mecanismes i mesures per fomentar l'accés als fons comunitaris: millora de la qualitat dels productes agraris, adaptació a les normatives comunitàries, mesures de sanitat i benestar animal, ajuts als joves agricultors, xarxa Natura 2000 i manteniment i millora d'hàbitats d'interès comunitari, silvicultura. Es prestarà especial atenció a les possibilitats derivades de la pertinença del Parc a Natura 2000 coordinadament amb el programa específic 4.3.

- En aquest context, atenció especial a la incidència d'aspectes com el canvi climàtic, els nitrats, els productes fitosanitaris, la protecció del sòl, la gestió de l'aigua i la conservació de la biodiversitat.

- Alternatives viables d'agricultura ecològica i de promoció dels productes i de les varietats agroalimentàries pròpies i/o tradicionals de la zona. Revalorització de varietats antigues d'arbres fruiters i de plantes hortícoles de la Garrotxa.

- Potenciació d'una marca del Parc per a productes agropecuaris com a acreditació d'un compromís de l'explotació amb la gestió i conservació del Parc.

- Manteniment i millora de la qualitat dels paisatges agraris i dels seus elements característics, d'acord amb els criteris i objectius formulats per aquest Pla especial en les diverses unitats visuals. Especial atenció als sòls qualificats d'agrícoles, d'interès paisatgístic (clau 4.2) o edafològic (clau 4.1) i d'espais singulars amb tractament específic (clau 5).

- Foment de la ramaderia extensiva i manteniment i millora de les pastures permanents. Contenció de la intensificació en la ramaderia i gestió correcta de les dejeccions ramaderes (programa específic 8.2). Promoció d'estudis per a la determinació objectiva de les càrregues ramaderes òptimes per als diferents tipus de pastures.

- Foment de l'associacionisme.

- Sistemes d'informació, suport i assessorament. Altres mesures de suport a l'ambientalització de les activitats agràries.

c) Tal com estableix el programa específic 1.2, es tindrà una cura especial a l'hora de garantir la participació efectiva de les entitats representatives del sector agrari en la diagnosi i l'elaboració del Pla.

8.2 Gestió de dejeccions ramaderes i foment de la ramaderia extensiva

Finalitats i característiques generals. Prevenció i correcció dels impactes generats per la ramaderia intensiva i foment de l'extensificació.

Tipus d'actuacions: GES, PAR, SEG, DIV

Instruments. PRUG, plans de gestió ramadera, informes preceptius, convenis

Directrius:

a) Ramaderia intensiva:

- Aplicació de les normes del Pla especial i de l'ordenança comarcal a través dels plans de gestió ramadera.

- Declaració de tot el Parc com a zona vulnerable.

- Pla de fertilització nitrogenada.

- Foment de la gestió conjunta de les dejeccions ramaderes.

- Condicionar les ampliacions i reformes autoritzables de les instal·lacions existents a la millora de les condicions ambientals i paisatgístiques.

- Promoció d'acords i convenis per a la millora de les condicions ambientals i paisatgístiques de les instal·lacions i del seu entorn.

- Divulgació de Bones Pràctiques assolides.

b) Ramaderia extensiva:

- Manteniment i millora dels prats i pastures, d'acord amb els objectius i criteris formulats en relació amb les diverses unitats visuals.

- Recuperació de prats i pastures en terrenys adequats, qualificats amb la clau 3.5 en el plànol d'ordenació núm. 3.

- Conservació estricta dels prats qualificats com d'interès biològic (clau 3.3).

- Promoció d'estudis per a la determinació objectiva de les càrregues ramaderes òptimes per als diferents tipus de pastures.

9. Ordenació dels usos públics i de les activitats turístiques

Objectius:

Redefinir el model d'usos públics en el Parc segons la capacitat de càrrega dels diversos àmbits i d'acord amb els compromisos adquirits amb l'atorgament de la Carta europea del turisme sostenible.

Programes específics:

9.1 Revisions i aplicació de l'estratègia i del programa d'accions de la Carta Europea del Turisme Sostenible (CETS) en els espais protegits en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Finalitats i característiques generals. El Pla especial ha adoptat els conceptes, l'estratègia i el programa d'accions de la Carta europea del turisme sostenible en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa per al període 2001-2005, vigents en el moment de la seva formulació. Cal mantenir aquesta articulació en les revisions futures d'aquests documents perquè desenvolupin i apliquin el model plantejat d'una manera concertada amb les parts implicades.

Tipus d'actuacions: PLA, PAR, SEG

Instruments. L'estratègia i el programa esmentats.

Directrius. L'estratègia i el programa d'accions de la Carta europea del turisme sostenible en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa tenen el caràcter de plans específics en el sistema de desenvolupament del Pla especial, pel que fa als continguts propis del Pla especial. Les seves revisions desplegaran i seran congruents amb els criteris d'ordenació establerts pel Pla especial i amb els exposats al programa específic 9.2.

9.2 Implementació del model d'ús públic del Pla especial

Finalitats i característiques generals. El Pla especial redefineix el model territorial d'ús públic del Parc Natural, d'acord amb la Carta europea del turisme sostenible en el Parc i els instruments que la despleguen. Cal desenvolupar un conjunt d'actuacions que impulsin la implantació efectiva d'aquest model.

Tipus d'actuacions: PLA, GES, PAR, DIV

Instruments. PRUG, pla específic, informes preceptius, etc.

Directrius:

a) Pla d'ordenació de l'accessibilitat en el Parc. Atès el que disposa l'article 53.4 a) de les normes del Pla especial, desenvoluparà l'ordenació de la vialitat establerta pel plànol d'ordenació núm. 2 i, d'acord amb l'article 79.2, podrà modificar el sistema viari bàsic. Aquest Pla, elaborat en col·laboració amb el Consell Comarcal, els ajuntaments i el sector turístic local, preveurà la creació d'una xarxa d'aparcaments estratègicament distribuïts per canalitzar adequadament els fluxos de persones visitants i la seva intensitat (vegeu l'apartat 3.2.4 de la memòria informativa) i mesures per afavorir el transport públic, i inclourà un pla d'accessibilitat per a discapacitats. Així mateix, tant aquest Pla com el PRUG podran establir les limitacions temporals a què fa referència l'article 53.5.

b) Implantació de la xarxa de senders: arranjaments, senyalització, divulgació, recuperació de fonts, etc.

c) Pla de senyalització per dirigir els fluxos de persones visitants als indrets adequats (àmbit comarcal).

d) Impediment de la intensificació dels usos públics en els entorns dels espais naturals d'interès preferent assenyalats per l'article 39.5 de les normes del Pla. Implantació de restriccions en les unitats visuals en els casos establerts en el document Unitats visuals. Tractament i ordenació.

e) Suport a les iniciatives públiques i privades coherents amb els criteris d'ordenació del Pla especial i del Pla d'ordenació de l'accessibilitat: ubicació en l'entorn d'aparcaments estratègics nous, en espais qualificats de lliures de transició (clau 6a).

f) Establiment de sistemes d'estimació del nombre, les característiques i la distribució territorial i temporal de persones visitants i d'avaluació del seu impacte.

g) Programes de sensibilització per a la població local, escolar i forana i per als gestors del territori.

h) Fomentar l'estalvi energètic i l'ús d'energies renovables en el sector turístic. Aplicació de les normes del Pla especial sobre això mitjançant els informes preceptius dels òrgans del Parc.

i) Creació d'equipaments nous de caràcter públic: centre d'informació nou a l'antiga estació de Sant Feliu de Pallerols, mòdul de serveis a l'aparcament contigu al volcà de Santa Margarida, substitució de l'edifici de Can Passavent, nova seu del Parc Natural a Olot, etc.

3. Actuacions prioritàries

Tal com estableix el programa específic 1.1, la formulació del PRUG s'iniciarà immediatament després de l'aprovació del Pla especial, del qual constitueix l'instrument bàsic per al seu desplegament. En efecte, el PRUG ha d'especificar les actuacions necessàries per a la implantació dels diversos programes específics que componen aquest programa d'actuació, quantificar-les econòmicament i fixar-ne les prioritats. Així mateix, i amb continguts anàlegs, ha d'incloure els altres àmbits d'actuació necessaris per a la completa programació de la gestió del Parc Natural i els programes específics i actuacions corresponents.

Així mateix, resulta necessari dur a terme altres actuacions que, per la seva urgència, no convé retardar fins a l'aprovació del PRUG. En general, l'execució de les accions estructurals bàsiques definides en aquest programa d'actuació té caràcter prioritari i, entre aquestes, caldrà promoure, en primer lloc, la diagnosi prèvia al Pla de desenvolupament rural sostenible i del Pla d'ordenació i gestió dels hàbitats relacionats amb Natura 2000, a més, com s'ha dit, del PRUG.

També es consideren prioritaris la realització de treballs objecte dels programes específics 1.3, 1.4 i 1.5, i d'altres actuacions concretes que s'esmentaran a continuació.

Conseqüentment, durant els dos primers anys a partir de l'aprovació del Pla especial, es duran a terme, com a mínim, les actuacions relacionades en el quadre següent. S'entén que el tercer any, com a molt tard, el Parc disposarà del PRUG. No s'esmenten en aquest quadre les actuacions previstes en els programes específics descrits al capítol 2 d'aquest programa d'actuació que ja es troben en curs d'execució, ja que aquestes actuacions s'inclouen en els programes d'actuació del Parc Natural dels anys 2004-2008.

Actuacions prioritàries

Primer any

Segon any

Publicació i difusió del Pla especial (programa de participació)

 

Integració del Pla especial i de les unitats visuals en el sistema Vulcà

 

Informació als ens locals en zones exteriors d'influència

 

Definició dels criteris per als informes en zones exteriors d'influència

 

Mesures de suport a l'adequació del planejament municipal municipal

Mesures de suport a l'adequació del planejament

Estudis i treballs tècnics en àrees incorporades a partir de 2001a partir de 2001

Estudis i treballs tècnics en àrees incorporades

Formulació i inici de la tramitació del PRUG

Aprovació del PRUG

Diagnosi agrària del Parc

Marc de cooperació amb el sector agrari

Transposició a escala de detall de la cartografia d'hàbitats de Catalunya, amb la delimitació detallada dels hàbitats d'interès comunitari

Pla d'ordenació i gestió dels hàbitats relacionats amb Natura 2000

 

Revisió de la diagnosi sobre els hàbitats del Pla especial

   
 

Revisió del Pla general forestal i del Pla de prevenció d'incendis

Revisió de l'estratègia i dels programes d'acció per a l'aplicació

 

al Parc de la Carta europea del turisme sostenible

 

als espais protegits

Pla d'avaluació i seguiment de l'estat del Parc Natural

 

Estratègies de protecció d'espècies i treballs de prospecció i de catalogació

 

Elaboració del Pla especial del bosc de Tosca

 

Inici de la delimitació i afitament del DPH

 

Inici dels inventaris de captacions i de focus

 

contaminants

Declaració de tot l'àmbit del Parc com a zona vulnerable als nitrats

 

Definició i aplicació de mesures per integrar els objectius i criteris de les unitats visuals en les actuacions

Programes específics de gestió de reserves naturals i altres EINP

Programes específics d'actuació de reserves naturals i altres EINP

 
 

Projectes de declaració i ampliació de reserves naturals

Projectes d'adquisició de terrenys, d'acord amb les prioritats fixades pel Pla especial

Adquisició de terrenys segons els projectes

Implantació de la xarxa de senders

Implantació de la xarxa de senders

Pla d'ordenació de l'accessibilitat

 

(10.253.106)

 

Amunt