Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Acord del govern

  • Data del document 28/10/2008

  • Número del document GOV/0179/2008

  • Número de control 08296058

  • Organisme emissor Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Dades del DOGC
  • Número 5255

  • Data 11/11/2008

  • Secció DISPOSICIONS

  • Pàgina 82862

Descriptors relacionats
Matèries Geogràfics
Lupa
Accedeix a la cerca

ACORD GOV/179/2008, de 28 d'octubre, pel qual es declara bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, a favor de Can Tacó o Turó d'en Roina, en els termes de Montornès del Vallès i Montmeló.


Per Resolució CMC/3298/2007, de 19 d'octubre (DOGC núm. 5003, de 7.11.2007), es va incoar expedient de declaració de bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, a favor de Can Tacó o Turó d'en Roina, en els termes de Montornès del Vallès i Montmeló.

S'han complert tots els tràmits preceptius en la instrucció d'aquest expedient d'acord amb els articles 8 i següents de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

A l'expedient consten els informes favorables del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català i de l'Institut d'Estudis Catalans.

Durant la tramitació de l'expedient s'ha presentat una al·legació que ha estat analitzada i contestada per la Direcció General del Patrimoni Cultural.

A proposta del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, el Govern de la Generalitat de Catalunya

Acorda:

.1 Declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, a favor de Can Tacó o Turó d'en Roina, en els termes de Montornès del Vallès i Montmeló (Vallès Oriental), segons la descripció i la ubicació que consten a l'annex 1 d'aquest Acord. La delimitació de la zona arqueològica, la justificació de la qual consta a l'annex 2, es detalla en el plànol que ara es publica.

.2 Publicar íntegrament al DOGC i al BOE aquest Acord, de conformitat amb el que preveu l'article 12 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, i notificar-lo als interessats i als ajuntaments dels municipis on radica el bé.

.3 Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant el Govern de la Generalitat de Catalunya en el termini d'un mes, o bé, recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos, a comptar, en tots dos casos, des de la publicació al DOGC o des de la corresponent notificació.

Barcelona, 28 d'octubre de 2008

Laia Bonet Rull

Secretària del Govern

Annex 1

Descripció i ubicació

El jaciment de Can Tacó o Turó d'en Roina es troba just a la partió municipal entre els municipis de Montmeló i Montornès del Vallès, al Vallès Oriental. Des dels punts de vista geològic i geogràfic, can Tacó es troba dins de la Depressió Prelitoral, formada per dipòsits quaternaris, entre la serralada Prelitoral, al sud i sud-est, el massís del Montseny, al nord-est, i les muntanyes de Sant Llorenç del Munt fins als cingles de Bertí, al nord i l'oest.

La seva ubicació en un punt elevat fa que aquest establiment gaudeixi d'un gran domini de la plana, encaixada entre els sistemes muntanyosos esmentats, que oscil·len entre els 400 i els 1.000 m.s.n.m. Així mateix, Can Tacó o Turó d'en Roina es troba situat en la confluència dels cursos fluvials del Congost i Mogent, en el Besòs. Aquests rius, juntament amb d'altres afluents com la Riera del Tenes o la Riera de Caldes, contribueixen a la fertilitat de les terres properes a la Depressió Litoral. Per tant, és fàcil comprendre per què el poblament prehistòric d'aquesta zona es va concentrar en les valls i en les planes: perquè eren les úniques aptes per a una població estable que necessitava camps per al conreu i pastures per als ramats.

El perímetre del jaciment és de 190 m, amb una àrea (comptabilitzant només les estructures detectades fins a l'any 2006) d'uns 2.700 m².

Les dades arqueològiques obtingudes fins ara indiquen que aquest paratge hauria estat un castellum romà d'època republicana (segles II-I aC.) de gran importància científica, històrica i patrimonial, les construccions del qual s'estructuren en quatre terrasses on s'assenten els diferents àmbits.

A la part superior i dominant el conjunt es troba la terrassa central. Per l'extrem est, només s'ha constatat l'existència d'una altra terrassa, mentre que per la banda oest es detecten dos nivells, terrassa 1W i 2.

La terrassa central té una amplada de 13,70 m, la terrassa 1W de 5,48 m, la terrassa 1E de 3,33 m i la terrassa 2 de 5,21 m.

Pel que fa a l'estructura d'aquest assentament, cal destacar que es tracta d'un assentament amb una planta planificada i regular.

Així mateix, s'ha de remarcar l'existència de dos cossos constructius amb una orientació diferenciada i que presenten problemes d'interpretació encara no resolts. Tot i així, fins ara s'ha pogut comprovar que tots els vestigis corresponen a una mateixa fase constructiva, que deu la seva morfologia a l'adequació i l'aprofitament total de l'erola del turó.

El Cos I, orientat de nord a sud, presenta un perímetre de 69,76 m, amb una àrea de 300 m² aproximadament, on s'han identificat 7 àmbits de mides diferents. Aquest cos, situat a la part més alta del turó, seria el principal i més important del conjunt, tal i com mostra l'excepcional decoració que s'hi ha conservat. Es tracta d'una decoració feta amb revestiment d'estuc motllurat que reprodueix el tipus característic de les pintures murals romanes del que es coneix com a .primer estil pompeià.. L'escassetat d'aquest tipus de decoració documentada a la Península Ibèrica fa de les restes decoratives trobades a Can Tacó un element singular de l'arqueologia hispànica i són mostra de l'elevada categoria i excepcionalitat de la residència que decoraven. El Cos II, amb una orientació nordoest-sudest, té un perímetre de 180 m i presenta una àrea de 1.700 m², on s'han registrat altres espais ben diferenciats. Cal destacar-ne la porta d'entrada a l'edifici, flanquejada per una torre, que segurament donaria a un pati, al costat est del qual hi hauria habitacions de servei. A més, hem d'afegir la troballa l'estiu del 2007, al cantó sud-oest del conjunt, d'una cisterna (d'uns deu metres de llargada per tres d'amplada), que a través de les teulades de l'edifici recolliria l'aigua de la pluja, garantint l'abastament d'aigua de l'establiment.

El jaciment, situat d'alt d'un turó, era un punt de control i representació romà situat al costat de la via Hercúlea, a mig camí entre Emporion i Tarraco. Es trobava en el punt d'encreuament entre aquella via i el camí natural que, seguint el Congost, porta a l'interior del país. La seva situació era de gran importància estratègica, just al mig del territori dels laietans. Hem de situar el conjunt en el context històric dinàmic i profundament innovador del primer segle de presència romana i relacionar-lo amb la lògica de l'assentament de l'exèrcit romà al país i amb la presència d'un alt comandament militar i polític. Es tracta d'un punt de control i gestió del territori que ens ha ajudar a entendre la romanització del segle II aC. El seu abandonament, a inicis del segle I aC., ja fundades les ciutats romanes no gaire allunyades de Baetulo i d'Iluro, que farien innecessari un centre com Can Tacó en la gestió del territori, assenyala a aquesta interpretació. Un altra element a favor d'aquesta idea és que l'abandonament es realitzà pacíficament tal i com mostra l'escassetat de troballes a l'excavació. No només es van endur el mobiliari i els aixovars de l'establiment, sinó que també es van desmuntar les teulades, segurament per tornar a aprofitar les teules romanes (tegulae i imbrices). Tot i que s'han trobat fragments de teules, el fet que n'hi hagi poques apunta a aquesta hipòtesi.

Per tots aquests motius considerem que les restes trobades al Turó d'en Roina o Can Tacó constitueixen un patrimoni arqueològic de gran interès per la seva cronologia, la seva riquesa en vestigis i la seva representativitat d'un moment clau de la romanització de les terres catalanes.

Annex 2

Justificació de la delimitació

La delimitació de la zona arqueològica està totalment justificada per raons d'interès científic, patrimonial i social de preservar aquest importantíssim conjunt per a les generacions futures. La línia que defineix l'àrea protegida s'ha traçat tenint en compte criteris científics, patrimonials, visuals, ambientals i de paisatge urbà amb la finalitat de controlar les relacions entre el jaciment i l'espai natural inherent així com les intervencions que s'hi realitzin. La zona de delimitació del bé cultural d'interès nacional ocupa part de la parcel·la 8 i la totalitat de la parcel·la 11, del polígon 4 de Montmeló i les parcel·les 30, 31, 32, i 37 així com part de la 33 del polígon 5 de Montornès del Vallès, comarca del Vallès Oriental.

En la definició d'aquests límits s'han seguit fonamentalment els traçats dels camins forestals existents en el propi turó, que pràcticament envolten el jaciment, seguint la cota de nivell pel límit sud-est i sud-oest.

S'han diferenciat els següents trams:

Segment est: S'inicia al peu del turó, seguint el camí que ascendeix des del Vial Nord, per la banda del polígon 5 de Montornès cap el turó de les Tres Creus. Aquest accés se situa en el límit entre les parcel·les 32, 33 per una banda i 34. Les parcel·les que queden dintre dels límits per aquesta banda serien la totalitat de la parcel·la 32 i part de la parcel·la 33.

El límit del bé cultural d'interès nacional per aquesta banda el situem en el punt 5, on el camí d'accés, provinent del polígon de Montornès, s'uneix al camí que rodeja el Turó de les Tres Creus en el punt 3.

Segment nord: Des del punt 3 travessa la parcel·la 33, polígon 5 de Montornès, fins a trobar el Camí de les Tres Creus. A partir d'aquest punt, aquest vial travessa la parcel·la número 8, polígon 4 de Montmeló; a partir d'aquest punt el límit de protecció proposat se cenyeix al traçat del camí fins a trobar el Vial Nord del polígon industrial Riera-Marsà fins al punt 1.

Segment oest: Per aquesta banda des del punt 1 segueix el límit del turó amb el Vial Nord del polígon industrial Riera-Marsà, limitant la parcel·la 8, incloent també la número 11. Així mateix, el límit seguiria el traçat del Vial Nord que rodeja el turó de Can Tacó per la banda oest i sud, fins els punts 9, 8 i 7.

Segment sud: Per tancar l'àrea de protecció, des del punt 7 la zona sud continua el traçat pel límit del peu del turó de Can Tacó amb el Vial Nord del polígon industrial Riera-Marsà. Les parcel·les que queden englobades per aquesta banda del bé cultural d'interès nacional són les parcel·les 30 i part de la 33, la parcel·la 31, la parcel·la 32, i la parcel·la 37 fins a assolir el punt 5.

La declaració inclou la zona descrita i les restes immobles, tant si es troben en la superfície com si es troben en el subsòl, així com els béns mobles vinculats amb el jaciment arqueològic, els quals també tindran la consideració de bé cultural d'interès nacional.

 

(Vegeu plànol al document PDF)

 

(08.296.058)

 

Amunt