Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Ordre

  • Data del document 06/10/2004

  • Número del document PRE/0361/2004

  • Número de control 04280080

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

Dades del DOGC
  • Número 4241

  • Data 18/10/2004

  • Secció DISPOSICIONS

  • Pàgina 19766

Descriptors relacionats
Matèries
Lupa
Accedeix a la cerca

ORDRE PRE/361/2004, de 6 d'octubre, per la qual es modifica el catàleg d'activitats fisicoesportives en el medi natural.


El Decret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural, estableix a l'annex 1 el catàleg d'activitats fisicoesportives en el medi natural i preveu que s'hi poden afegir o suprimir activitats per Ordre del conseller o de la consellera competent en matèria d'esport, a proposta del secretari o de la secretària general de l'Esport.

D'acord amb la disposició addicional quarta del Decret 56/2003, de 20 de febrer, a proposta del secretari general de l'Esport,

Ordeno:

Article únic

Es modifica el catàleg d'activitats fisicoesportives en el medi natural, que queda redactat en els termes que consten a l'annex d'aquesta Ordre.

Disposició derogatòria única

Es deixa sense efecte l'annex 1 del Decret 56/2003, de 20 de febrer, que conté el catàleg d'activitats fisicoesportives en el medi natural, el qual queda substituït pel catàleg annex a la present Ordre.

Disposició final

Aquesta Ordre entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC.

Barcelona, 6 d'octubre de 2004

Josep Bargalló Valls

Conseller en Cap

Annex

Catàleg de les activitats fisicoesportives en el medi natural

.1  Activitats en espais rocosos

1.1  Descens en barrancs i engorjats.

Pràctica esportiva que consisteix a seguir el curs d'un riu o torrent a través d'un barranc, combinant la natació, les tècniques d'escalada i l'espeleologia per salvar els obstacles naturals de la ruta.

(Disciplina esportiva de la Federació Catalana d'Espeleologia amb la denominació de descens de canons i engorjats; especialitat esportiva de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya amb la denominació de descens de barrancs).

1.2  Escalada.

Pràctica esportiva que consisteix a pujar una muntanya per un indret difícil mitjançant l'ús de mans i peus per agafar-se (preses) i per repenjar-se alternativament en la progressió, i amb l'ajut de mitjans artificials (cordes, pitons).

(Disciplina esportiva de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya).

1.3  Espeleologia.

Pràctica esportiva que consisteix en l'exploració, amb finalitats esportives o científiques, dels avencs i les coves.

(Modalitat i disciplina esportiva de la Federació Catalana d'Espeleologia).

1.4  Espeleobusseig (espeleologia subaquàtica continental).

Pràctica esportiva que consisteix en l'exploració, amb finalitats esportives o científiques, dels avencs i les coves amb recorregut subaquàtic.

(Disciplina esportiva de la Federació Catalana d'Espeleologia).

1.5  Salt de pont.

Pràctica esportiva que consisteix a llançar-se des d'un pont, subjectat per una corda lleugerament elàstica que deixa suspès el saltador en l'aire.

1.6  Salt elàstic.

Pràctica esportiva que consisteix a llançar-se des d'un lloc alt, subjectat per una goma elàstica que fa pujar i baixar el saltador diverses vegades.

1.7  Vies ferrades.

Pràctica esportiva que consisteix a seguir una ruta predeterminada mitjançant una cordada instal·lada en espais preferiblement rocosos.

.2  Activitats a l'alta muntanya

2.1  Alpinisme.

Pràctica esportiva que consisteix en la realització de recorreguts bàsicament pedestres i d'escalada en alta muntanya, sobre tota mena d'inclinacions i tipus de superfície (roca, neu i gel) que requereix la utilització de mitjans tècnics de progressió i protecció (prioritàriament piolet, grampons i corda).

(Disciplina esportiva de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya).

2.2  Esquí de muntanya.

Pràctica esportiva realitzada sobre la neu mitjançant esquís o mitjançant una planxa de neu (surf de neu), que consisteix en recórrer diferents itineraris en zones d'alta muntanya en pujada o baixada amb forts desnivells.

(Especialitat esportiva de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya).

.3  Activitats a la mitja i baixa muntanya i a la plana

3.1  Bicicleta tot terreny (BTT) o bicicleta de muntanya.

Pràctica esportiva que consisteix en recórrer diferents itineraris en zones de mitja o baixa muntanya, amb diferents desnivells, mitjançant una bicicleta adaptada especialment a aquest tipus de terreny. S'exclou quan es realitza íntegrament per carreteres asfaltades.

(Disciplina esportiva de la Federació Catalana de Ciclisme amb la denominació de BTT, i especialitat esportiva de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya amb la denominació de bicicleta de muntanya).

3.2  Curses d'orientació.

Cursa esportiva que consisteix a salvar els obstacles naturals d'un recorregut marcat sobre un mapa mitjançant tècniques d'orientació.

(Modalitat esportiva de la Federació de Curses d'Orientació de Catalunya).

3.3  Marxa a cavall.

Pràctica esportiva a cavall per tot tipus de terreny en què se segueix un itinerari establert prèviament.

(Especialitat esportiva de la Federació Catalana d'Hípica).

3.4  Quads.

Pràctica esportiva motociclista d'habilitat, resistència i velocitat, consistent a recórrer una distància determinada sobre terreny accidentat salvant tots els obstacles amb una motocicleta amb quatre rodes anomenada "quad".

3.5  Quatre per quatre.

Pràctica esportiva automobilista d'habilitat, resistència o velocitat consistent a recórrer una distància determinada sobre terreny accidentat salvant tots els obstacles amb un vehicle dotat de tracció a les quatre rodes.

(Disciplina esportiva de la Federació Catalana d'Automobilisme).

3.6  Recorregut de bosc o de camp.

Pràctica esportiva que consisteix a encertar uns blancs fixos que representen dianes concèntriques o figures d'animals en dues dimensions o volumètriques mitjançant arc i fletxes en un recorregut habitualment de bosc, però que pot ocupar espais oberts en part o en la seva totalitat.

(Disciplina esportiva de la Federació Catalana de Tir amb Arc).

3.7  Trial.

Pràctica esportiva motociclista d'habilitat consistent a recórrer una distància determinada sobre terreny accidentat salvant tots els obstacles amb la motocicleta.

(Disciplina esportiva de la Federació Catalana de Motociclisme).

3.8  Enduro.

Pràctica esportiva motociclista de resistència i velocitat consistent a recórrer combinadament trams en un espai natural i trams de circuit.

(Disciplina esportiva de la Federació Catalana de Motociclisme).

.4  Activitats aquàtiques

4.1  Descens en bot (rafting).

Pràctica esportiva que consisteix a baixar per rius d'aigües braves amb bots inflables que es manegen amb pagaies.

(Disciplina esportiva de la Federació Catalana de Piragüisme amb la denominació de descens en bot de competició).

4.2  Hidrotrineu (hydrospeed).

Pràctica esportiva que consisteix a descendir per rius d'aigües turbulentes en un vehicle en forma de trineu, en el qual l'esportista queda submergit dins l'aigua de cintura en avall.

(Disciplina esportiva de la Federació Catalana de Piragüisme amb la denominació de hidrospeed).

4.3  Piragüisme.

Pràctica esportiva que consisteix a navegar amb piragua, canoa o caiac.

(Modalitat esportiva de la Federació Catalana de Piragüisme).

4.4  Bus-bob.

Pràctica esportiva que consisteix en planar sobre una superfície d'aigua damunt d'una embarcació pneumàtica, arrossegat per una embarcació a motor.

4.5  Caiac de mar.

Varietat del piragüisme que es realitza en aigües marítimes.

4.6  Esquí nàutic.

Pràctica esportiva que consisteix a esquiar sobre una superfície d'aigua arrossegat per una embarcació a motor.

(Modalitat esportiva de la Federació Catalana d'Esquí Nàutic).

4.7  Aerosurf (fly-surf o kite-surf).

Pràctica esportiva nàutica que consisteix a navegar amb una planxa de surf arrossegat per un gran estel.

4.8  Motonàutica.

Utilització esportiva d'embarcacions a motor.

(Modalitat esportiva de la Federació Catalana de Motonàutica).

4.9  Parapent d'arrossegament (parasailing).

Pràctica esportiva amb un paracaigudes rectangular que hom utilitza per enlairar-se i planar arrossegat per una embarcació, normalment a motor.

4.10  Rem.

Pràctica esportiva nàutica que consisteix a navegar amb embarcacions mogudes per rems.

(Modalitat esportiva de la Federació Catalana de Rem).

4.11  Surf.

Pràctica esportiva nàutica que consisteix a planar amb una planxa de surf sobre la cresta de grans onades.

4.12  Surf de vela.

Pràctica esportiva nàutica que consisteix a navegar amb una planxa de vela.

(Especialitat esportiva de la Federació Catalana de Vela).

4.13  Vela.

Pràctica esportiva nàutica realitzada amb embarcacions mogudes per mitjà de vela.

(Modalitat esportiva de la Federació Catalana de Vela).

4.14  Esquisurf (wakeboard).

Pràctica esportiva que consisteix en esquiar sobre una superfície d'aigua mitjançant planxa única arrossegada per una embarcació a motor.

(Disciplina esportiva de la Federació Catalana d'Esquí Nàutic).

.5  Activitats aèries

5.1  Ala de pendent (parapent).

Pràctica esportiva amb un paracaigudes rectangular que hom utilitza per planar llançant-se des d'un pendent.

(Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana).

5.2  Ala delta.

Pràctica esportiva que consisteix a volar amb una aeronau composta per una carcassa de forma triangular, molt lleugera i recoberta d'un teixit sintètic, per un talabard, del qual se suspèn l'esportista de manera que li permet maniobrar l'aparell durant el vol, i per un trapezi, on s'agafa amb les mans.

(Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana).

5.3  Baló aerostàtic (aerostació, baló).

Pràctica esportiva que consisteix a volar amb un aeròstat sense motor compost per un receptacle que conté un gas més lleuger que l'aire (hidrogen, heli, etc.) que s'eleva a causa de la força ascensional i que va proveït d'una barqueta per portar tripulants, instruments, etc.

(Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana).

5.4  Paracaigudisme.

Pràctica esportiva que consisteix a llançar-se amb un teixit molt resistent, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se i permet de reduir notablement la velocitat d'un cos dins l'atmosfera, especialment en un descens o una caiguda.

(Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana).

5.5  Paramotor.

Pràctica esportiva que consisteix a volar amb un parapent que té com a sistema de propulsió un motor incorporat a l'arnès del o de la pilot, que li permet enlairar-se des d'un terreny pla amb una trajectòria ascendent.

(Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana).

5.6  Ultralleuger.

Pràctica esportiva que consisteix a volar amb una aerodina de poc pes i de concepció simplificada, composta per una estructura de tubs metàl·lics fets d'un aliatge lleuger, una ala lleugera i un motor de 10-40 cavalls.

(Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana).

5.7  Vol a motor.

Pràctica esportiva de vol d'un avió a motor consistent a fer grans recorreguts o exercicis en l'aire.

(Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana).

5.8  Vol a vela.

Pràctica esportiva de vol d'un planador consistent a fer grans recorreguts aprofitant els corrents d'aire ascendents.

(Disciplina esportiva de la Federació Aèria Catalana).

.6  Activitats a la neu

6.1  Esquí alpí.

Pràctica esportiva realitzada sobre la neu mitjançant esquís en pistes degudament habilitades i senyalitzades, que consisteix en diferents tipus de descens i en salts.

(Disciplina esportiva de la modalitat d'esports de neu de la Federació Catalana Esports d'Hivern).

6.2  Esquí de fons.

Pràctica esportiva realitzada sobre la neu mitjançant esquís, que consisteix a recórrer diferents itineraris en pujada o baixada amb desnivells moderats.

(Disciplina esportiva de la modalitat d'esports de neu de la Federació Catalana Esports d'Hivern).

6.3  Motos de neu.

Pràctica esportiva realitzada sobre la neu mitjançant un vehicle monoplaça, carenat, proveït d'un parell d'esquís curts, a la part del davant, que fan la funció directriu, i un parell de cintes sens fi de cautxú, a la part del darrere, accionades per un motor de dos temps, que fan la funció motriu.

6.4  Raqueta de neu.

Pràctica esportiva realitzada sobre la neu mitjançant una espècie de calçat, semblant al cos d'una raqueta, que serveix per desplaçar-se.

(Especialitat esportiva de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya).

6.5  Surf de neu.

Pràctica esportiva que consisteix a lliscar per la neu mantenint l'equilibri damunt d'una planxa de fusta, de material plàstic, etc.

(Disciplina esportiva de la modalitat d'esports de neu de la Federació Catalana Esports d'Hivern).

6.6  Trineu amb gossos (múixing).

Pràctica esportiva que consisteix en el tir de trineus mitjançant gossos nòrdics.

(Disciplina esportiva de la modalitat d'esports de trineu de la Federació Catalana Esports d'Hivern).

(04.280.080)

 

Amunt