Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Decret

  • Data del document 09/11/2004

  • Número del document 438/2004

  • Número de control 04320109

  • Organisme emissor Departament de Cultura

Dades del DOGC
  • Número 4268

  • Data 25/11/2004

  • Secció DISPOSICIONS

  • Pàgina 23831

Descriptors relacionats
Matèries
Lupa
Accedeix a la cerca

DECRET 438/2004, de 9 de novembre, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.


La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya va ser creada pel Decret 457/1981, de 18 de desembre, amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

A proposta de la consellera de Cultura i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article 1

Atorgar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a les persones següents:

Xavier Amorós Solà

Escriptor. En reconeixement a la qualitat de la seva obra literària, que a partir d'una poesia inscrita inicialment dins els corrents realistes de la postguerra s'ha desplegat després en diversos gèneres. I també per la valuosa tasca que ha dut a terme, des de Reus, en la defensa i l'extensió de la llengua i la cultura catalanes, i dels valors democràtics i nacionals.

Lina Badimon Maestro

Experta en recerca cardiovascular. Per la seva notòria aportació a la ciència del nostre país, singularment com a directora del Centre de Recerca Cardiovascular de Barcelona. Formada als Estats Units i autora de nombrosos treballs de relleu, l'any 1999 va ser nomenada presidenta de la Societat Europea per a la Investigació Clínica, la qual cosa va convertir-la en la primera dona al capdavant d'aquest organisme.

Pilar Benejam i Arguimbau

Pedagoga. Per haver excel·lit en la formació del professorat a Catalunya. Catedràtica del Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona i també directora del seu Institut de Ciències de l'Educació, cal destacar igualment la seva participació molt activa en l'etapa constituent de la UAB i en la redacció del conegut Manifest de Bellaterra.

Roser Capdevila i Valls

Il·lustradora. Per la qualitat i la projecció internacional de la seva obra, preferentment adreçada al públic infantil i que es basa en una observació, entre humorística i amable, del món quotidià. Creadora, entre d'altres, dels populars personatges de Les tres bessones, la seva col·laboració amb la productora Cromosoma ha dut aquests dibuixos arreu del món de la mà d'una de les sèries d'animació més llargues d'Europa.

Francesc Casares i Potau

Advocat laboralista. En reconeixement a la seva ben valuosa tasca en defensa dels drets dels treballadors i dels perseguits en el combat antifranquista. Impulsor dels drets humans i dels ideals de les Nacions Unides, cal destacar igualment el seu paper en l'extensió de l'espai socialista a Catalunya i dels valors democràtics, nacionals i de l'esquerra en el seu conjunt.

Agustí Cohí Grau

Compositor. En reconeixement al conjunt de la seva producció, que abasta tant el camp de la música culta com de la música i la dansa popular i tradicional. I també per la seva dilatada dedicació, des del Vendrell, a la direcció, la interpretació i la pedagogia del fet musical, com a professor d'ensenyament secundari i en diversos orfeons i corals.

Tomasa Cuevas Gutiérrez

Activista. Com a referent del combat antifranquista .que li comportà presó i tortures. i de la lluita per la democràcia des de l'espai del comunisme a Catalunya. És remarcable la valuosa trilogia que ha escrit sobre les dones a les presons de Franco i la reivindicació que hi fa de la contribució de destacades lluitadores a l'extensió de les llibertats durant els anys més difícils.

Mercè Durfort i Coll

Biòloga. Per la seva trajectòria acadèmica com a catedràtica de biologia cel·lular i pel prestigi d'una tasca de recerca centrada, preferentment, en la gametogènesi de mol·luscos i crustacis i en la hispatologia i els processos bioacumulatius dels bivalves marins d'interès en aqüicultura. Ha presidit la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, del qual és membre numerària.

Marta Estrada i Miyares

Biòloga. En reconeixement a la seva trajectòria científica, centrada sobretot en l'ecologia del fitoplàncton marí. Vinculada a l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, els principals resultats de la seva recerca es refereixen a la caracterització de la distribució de comunitats de fitoplàncton en relació amb característiques ambientals, singularment al Mediterrani occidental i a l'oceà Antàrtic.

Manel Giménez Valentí

Activista. Pel seu valuós treball social amb el poble gitano al nostre país, iniciat a començaments dels anys 80 i traduït, entre d'altres iniciatives, en la fundació de la Unió Gitana de Gràcia i la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya. L'"Oncle Manel", com se'l coneix, ha col·laborat amb les administracions i ha participat en diferents estudis en relació amb aquest col·lectiu.

Llorenç Gomis Sanahuja

Escriptor i periodista. Per la qualitat de la seva obra poètica, escrita tant en castellà com en català, i també com a autor d'assaigs i d'estudis sobre el món de la comunicació. Dins la seva trajectòria periodística, exercida des d'influents mitjans i també en l'àmbit acadèmic, cal remarcar el seu paper com a fundador i director de la revista El Ciervo, referent, durant més de mig segle, del progressisme catòlic moderat.

Josep Llobera i Ramon

Professor de català. Per la seva sostinguda tasca en pro de l'ensenyament i la difusió de la nostra llengua, iniciada en els anys més difícils. Vinculat des de petit a Cornellà de Llobregat, on ha tingut un destacat paper en la dinamització lingüística i cultural, és autor de materials didàctics com El català bàsic, i ha estat traductor i també corrector en diverses editorials i a l'Institut d'Estudis Catalans.

Xavier Lucaya i Layret

Metge radiòleg. En reconeixement a la seva destacada trajectòria en aquesta especialitat i molt especialment en l'àmbit de la radiologia pediàtrica. Coordinador del Departament de Radiologia i director mèdic de l'Institut de Diagnòstic per la Imatge de l'Hospital General de la Vall d'Hebron, és autor de nombrosos treballs en revistes especialitzades nacionals i internacionals.

Pilar Malla Escofet

Directiva de serveis socials. En reconeixement a una tasca incessant de defensa i promoció dels drets de les persones, especialment les dels sectors més desafavorits. Directora durant cinc anys de Càritas Diocesana de Barcelona, és autora de diversos textos sobre treball social i ha col·laborat amb les administracions en aquest àmbit, a més d'haver presidit, com a diputada, la Comissió de Política Social del Parlament de Catalunya.

Manel Martínez Martínez

Activista veïnal. Per la seva decidida defensa dels interessos de les capes populars, que l'ha dut a liderar, des de Sant Martí de Provençals, reivindicacions ciutadanes que han contribuït a la millora d'aquest barri barceloní i al benestar dels seus habitants. I també per la seva lluita pels drets sindicals i polítics en temps del franquisme, fet que li comportà ser detingut i empresonat en diverses ocasions.

Manel de la Matta Sastre

Alpinista. En reconeixement, a títol pòstum, a la seva molt rellevant dedicació al muntanyisme arreu del món, malauradament truncada en baixar del cim del K2, el segon pic més alt del planeta. Cal destacar el seu impuls, juntament amb altres alpinistes, d'una ONG creada per tal de millorar les condicions de vida de les famílies dels nadius de la regió de l'Himàlaia que ajuden els escaladors.

Lola Mitjans Perelló

Promotora cultural. Per una destacada aportació a l'art i a la cultura, de la qual n'és bon exemple la direcció de la prestigiosa col·lecció "Testimoni" de la Fundació "la Caixa". També cal remarcar la seva vinculació a l'àmbit museístic com a presidenta de l'Associació Amics dels Museus Dalí i vicepresidenta d'Amics dels Museus de Catalunya. Pertany al Consell Internacional del MOMA de Nova York.

Agustí Montal i Costa

Enginyer industrial tèxtil. Pel conjunt de la seva trajectòria tant en l'àmbit de les organitzacions de caire social, cultural, econòmic i cívic, com a l'empresa privada. Molt singularment, cal destacar la seva etapa com a president del Futbol Club Barcelona, que contribuí a catalanitzar decisivament l'entitat i a fer-ne, doncs, un dels referents de les nostres aspiracions col·lectives.

Miquel Núñez González

Polític. En reconeixement a la seva molt destacada lluita contra el franquisme, que li comportà detencions, empresonaments i tortures i que n'ha fet un dels referents d'aquest combat des de la seva condició de dirigent del PSUC a Barcelona. Dedicat també a la cooperació internacional amb Amèrica Llatina, el seu llibre de memòries La revolución y el deseo constitueix un testimoni de gran interès.

Sebastià Piera Llobera

Activista. Afiliat al PSUC i exiliat a França, cal remarcar el seu combat durant la Segona Guerra Mundial, com a membre de l'Exèrcit Roig, en la defensa de Moscou i més tard al Caucas. En reconeixement als mèrits contrets en aquesta lluita i també contra la dictadura franquista, que el va detenir i torturar. La seva posterior fugida a París li va comportar la deportació a Còrsega.

Renada Laura Calmon-Ouillet

Escriptora, coneguda com a Renada Laura Portet. Pel conjunt de la seva obra, traduïda a diversos idiomes i ben representativa de la producció literària en la nostra llengua a la Catalunya Nord. Com a narradora, destaca per la seva qualitat tècnica, la seva capacitat lingüística i la subtilesa del seu estil. Cal remarcar igualment les valuoses aportacions que ha fet a la toponímia rossellonesa.

Mossèn Modest Prats Domingo

Lingüista, sacerdot i teòleg. Per la seva valuosa dedicació a l'estudi del nostre idioma nacional, dins la qual destaca singularment la Història de la llengua catalana elaborada en col·laboració amb Josep Maria Nadal. El conjunt dels seus treballs en fan una de les personalitats de referència pel que fa a la recerca, l'anàlisi i el debat sobre la realitat del català i les seves perspectives de futur.

Pedro Ruiz Torres

Historiador, especialista en història agrària i en les condicions del capitalisme als segles XVIII i XIX. Per la seva obra de recerca i també per la dedicació a la història contemporània, i sobretot pel seu paper com a rector, durant vuit anys, de la Universitat de València. Des d'aquest càrrec ha contribuït a enfortir els lligams entre docència i societat i la vinculació amb la resta de centres universitaris de l'àmbit lingüístic del català.

Carme Ruscalleda i Serra

Cuinera. Per haver excel·lit en aquest camp des dels fogons del restaurant Sant Pau, de Sant Pol de Mar, reconegut amb dues estrelles a la Guia Michelin. Audodidacta i avantguardista, sense deixar de banda la tradició, ha publicat el llibre Cuinar per ser feliç i ha obert recentment una nova seu del seu restaurant a Tokio, que també constitueix una ambaixada cultural catalana al Japó i a l'Orient.

Carme Sansa i Albert

Actriu. En reconeixement a una trajectòria de més de quaranta anys en el món de l'escena catalana, a més del treball a la televisió i al cinema. La seva concepció del teatre, on ha interpretat textos dels millors dramaturgs, traspua vitalitat, compromís i sentit reflexiu. Aquests eixos els ha traslladat al combat contra la guerra i a la lluita pels drets de les dones o l'ús social del català, i inspiren també una reeixida tasca com a editora.

Isabel Steva i Hernández

Fotògrafa, coneguda com a Colita. Per la seva reconeguda creativitat en aquest àmbit, en el qual es formà al costat de referents com Xavier Miserachs i Oriol Maspons. Cal remarcar l'interès inicial per la dansa .sobretot el flamenc. i les aportacions posteriors al retrat i al reportatge, amb nombroses exposicions, col·laboracions periodístiques i la il·lustració de llibres que han contribuït a la imatge de Barcelona i de Catalunya.

Josep Lluís Sureda i Carrión

Economista. Pel seu prestigi acadèmic .desplegat en destacats estudis. i per l'impuls decisiu que va donar a la implementació de la facultat de ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona, des de la qual ha contribuït a formar diverses generacions d'economistes. D'entre els importants càrrecs que ha ocupat cal remarcar la vicepresidència de la Comissió Mixta de Traspassos Estat-Generalitat durant el govern del president Tarradellas.

Maria Dolors Torres Manzanera

Periodista i escriptora, coneguda com a Maruja Torres. Pel prestigi d'una carrera periodística exercida en diversos mitjans i singularment des del diari El País. La seva visió irònica i la interpretació progressista de la realitat .també contrastades per una singular experiència com a corresponsal de guerra. les transmet igualment de la mà d'una reconeguda obra novel·lística en llengua castellana.

Anna Veiga Lluch

Biòloga. Pel conjunt d'una trajectòria que destacà ja inicialment com a membre de l'equip que aconseguí, l'any 1984, el primer naixement entre nosaltres mitjançant la tècnica de la fecundació in vitro. Directora de la Secció de Biologia del Servei de Medicina de la Reproducció de l'Institut Universitari Dexeus, és una reconeguda experta en la reproducció assistida, el tractament de l'esterilitat i el desenvolupament embrionari.

Josep Vilarasau Salat

Enginyer industrial, economista i financer. En reconeixement al seu paper rellevant en el món econòmic, exercit tant en entitats privades com en organismes públics. Director general i després president de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, ha contribuït decisivament a consolidar el paper de lideratge d'aquesta institució, a la qual continua vinculat, entre d'altres aspectes, des de la presidència de la Fundació "la Caixa".

Article 2

Atorgar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en forma de placa, a les entitats següents:

Amical de Catalunya dels Antics Guerrillers Espanyols a França

Per haver contribuït destacadament a la recuperació de la memòria històrica, com a entitat que integren antics exiliats republicans que van participar en l'alliberament de França durant la Segona Guerra Mundial. També és molt remarcable la seva tasca de localització dels indrets i d'identificació de les despulles de companys que van morir en l'intent de reforçar el moviment guerriller que actuava a Catalunya i Aragó.

Associació Amics de la Seu Vella de Lleida

Entitat que, des de l'any 1973, s'esmerça en promoure i difondre el procés de recuperació en curs del monument més emblemàtic de la capital de les terres de Ponent. En reconeixement a la seva valuosa contribució a la defensa i la dignificació del patrimoni artístic català i a l'exemple que això suposa de dinamització de la cultura entre la ciutadania.

Associació d'Exinternats del Franquisme a Catalunya

Per la seva destacada contribució a la recuperació de la memòria històrica i a la restitució de la dignitat de totes les persones que van patir vexacions i humiliacions durant el captiveri a què les sotmeté el franquisme. L'Associació també treballa per tal que el Govern de França reconegui els combatents espanyols integrants de companyies franceses militaritzades.

Casino Menestral Figuerenc

Entitat que és una de les més antigues de Catalunya en ple funcionament, amb gairebé un segle i mig de presència al servei de l'art, la cultura i la vida social de la ciutat de Figueres i la comarca de l'Alt Empordà. Pel seu paper de dinamització constant en ben diferents àmbits d'activitat i també pel suport que presta a un seguit d'entitats i col·lectius que s'acullen als seus serveis.

Círcol Catòlic de Badalona

Com a contribució al seu cent vint-i-cinquè aniversari i en reconeixement al paper social i cultural que aquesta entitat du a terme en una de les majors ciutats de Catalunya. La seva vocació de catalanitat i el seu esperit de ciutadania .que es manifesten a través de la cultura, l'educació en el lleure i l'esport. contribueixen destacadament a la cohesió social.

Club Muntanyenc Sant Cugat

Com a contribució al seu seixantè aniversari i per la seva trajectòria de referència en la vida de Sant Cugat del Vallès. Les activitats esportives que promou, les iniciatives culturals i d'educació en el lleure que desenvolupa i la sensibilització pel medi ambient que inspira l'actuació de l'entitat són exemples remarcables d'esperit cívic i de voluntat de servei.

Cobla La Principal del Llobregat

Com a contribució al seu setanta-cinquè aniversari i pel fet de ser una de les formacions més representatives de la música de cobla a Catalunya. Cal destacar la seva projecció internacional, amb actuacions a diversos països, i la difusió del sardanisme i de la cultura popular i tradicional que du a terme des de Cornellà de Llobregat i que constitueix un valuós testimoni de catalanitat i un actiu de cohesió social.

Col·legi Oficial de Metges de Lleida

En reconeixement a la trajectòria d'aquesta corporació centenària, representativa de l'àmbit de la medicina a les terres de Ponent i, singularment, de la defensa dels interessos professionals dels seus membres. La seva activitat contribueix amb eficàcia a procurar una assistència millor a les persones malaltes i també a la vertebració del nostre sistema sanitari.

Cooperativa Obrera Tarraconense

Com a contribució al centenari de l'entitat, que va ser fundada com a cooperativa de consum per a les classes populars i que històricament va desenvolupar una tasca molt remarcable de foment de l'educació, la cultura i el lleure. Pel paper important que continua tenint en la vida cívica i cultural de la ciutat de Tarragona i també pel suport que presta a un seguit d'entitats i col·lectius que s'acullen als seus serveis.

Escola Universitària d'Infermeria Santa Madrona de la Fundació "la Caixa"

Per la seva trajectòria continuada al servei de la docència, la professió de la infermeria .sovint poc reconeguda., la sanitat catalana i la societat en el seu conjunt. Adscrita a la Universitat de Barcelona, constitueix una institució pionera en el seu àmbit i exerceix un paper capdavanter per la seva dilatada experiència i el nivell de les successives promocions de professionals que ha contribuït a formar.

Institut Joan Lluís Vives

Xarxa que coordina la docència, la recerca i les activitats culturals dels centres universitaris de les terres de parla catalana, a més de potenciar-hi l'ús de la llengua pròpia. Com a contribució al seu desè aniversari i en reconeixement al seu paper rellevant en la recuperació, en l'àmbit acadèmic, d'uns lligams històrics, culturals i lingüístics que són garantia del nostre futur.

Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra

Pel prestigi que ha assolit aquesta formació, caracteritzada per difondre habitualment obres de compositors catalans i interpretar-les en les seves actuacions arreu d'Europa. Aquesta tasca també s'ha dut a terme mitjançant l'enregistrament d'edicions discogràfiques que es distribueixen en més de trenta països, a banda dels encàrrecs que l'orquestra fa als nostres autors.

Tamaia. Associació de dones contra la violència familiar

En reconeixement a la valuosa tasca que desenvolupa des de l'any 1992 per tal de combatre una de les situacions quotidianes més conflictives que pateix la nostra societat. Aquest treball es concreta en l'atenció a les víctimes, l'estudi de les causes i la dimensió social de la violència familiar, la formació dels professionals i la publicació de materials adients.

Barcelona, 9 de novembre de 2004

Pasqual Maragall i Mira

President de la Generalitat de Catalunya

Caterina Mieras i Barceló

Consellera de Cultura

(04.320.109)

 

Amunt