Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Llei

  • Data del document 13/06/1985

  • Número del document 012/1985

  • Número de control 2261-85

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

Dades del DOGC
  • Número 556

  • Data 28/06/1985

  • Pàgina 2113

Portal Jurídic de Catalunya
Descriptors relacionats
Lupa
Accedeix a la cerca

LLEI 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals.


                                                        
                                                             
                                                             
                                                             
 EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA                 
                                                             
   Sia notori a  tots  els  ciutadans  que  el  Parlament  de
 Catalunya  ha  aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el
 que  estableix  l'article  33.2  de  l'Estatut  d'Autonomia,
 promulgo la següent                                         
                                                             
 LLEI                                                        
                                                             
 I.  Hi  ha dos aspectes  que caracteritzen molt especialment
 el  medi natural  a   Catalunya.   Un   és  l'extraordinària
 varietat  que presenta, gens habitual en  països  d'extensió
 similar,  de  tal  manera que,   com    han   destacat   els
 especialistes, una gran  part de les estructures de paisatge
 que   es  troben   a   Europa  i  al  nord d'Àfrica  hi  són
 representades. L'altre  és la intensa humanització  del  seu
 territori.  L'acció  humana   no  havia ocasionat normalment
 desequilibris greus fins als darrers  decennis,  en  què,  a
 causa   del  fort   increment   de   la    població   i  del
 desenvolupament  econòmic  i  tecnològic,  la   situació  ha
 experimentat   un  canvi  radical. Així,   la   urbanització
 extensiva i sovint incontrolada, la  construcció massiva  de
 grans obres d'infrastructura, sense  una avaluació prèvia de
 les  seves  conseqüències  sobre   la natura i el paisatge i
 sense  una previsió    de    mesures   paral·leles   per   a
 compensar-ne o reduir-ne  els efectes negatius, la pol·lució
 atmosfèrica,  dels  sòls  i   de   les aigües superficials i
 subterrànies, la   pressió   especulativa  sobre els  espais
 naturals   metropolitans   i  costaners,  l'accentuació  del
 procés de desaparició  de  les   zones  humides,  el  perill
 d'extinció de  diverses espècies,  el  flagell dels incendis
 forestals, la pèrdua de sòls agrícoles de primera  qualitat,
 etcètera, són causa d'una inquietud creixent dels científics
 i, en general, de l'opinió pública, no tan sols pels efectes
 visuals i estètics de la  degradació  i  la  destrucció  del
 paisatge, sinó també per l'amenaça  que  aquest  conjunt  de
 factors   significa   ja  avui  per  al  manteniment  de  la
 viabilitat dels equilibris naturals i per a  la  conservació
 dels recursos vius.                                         
                                                             
   És, doncs, palesa  la  necessitat   urgent  d'una actuació
 eficaç dels poders públics que  actualment és obstaculitzada
 per  un  marc  legal  massa   dispers,  que  presenta  buits
 importants.                                                 
                                                             
   Pel que fa a la legislació dirigida  específicament  a  la
 protecció, les actuacions en el marc  de  la  normativa  del
 patrimoni  històrico-artístic  -especialment  mitjançant  la
 declaració de paratges pintorescs  de   determinats   espais
 naturals-  no  han  estat prou  efectives, mentre que la Ley
 15/75, de 2 de  mayo,  de   Espacios  Naturales  Protegidos,
 defineix uns  mecanismes   de  tramitació i de gestió que no
 corresponen a  les necessitats   actuals   de  Catalunya  en
 aquesta matèria.                                            
                                                             
   La Ley 19/1975,  de  2 de mayo, sobre Régimen del Suelo  y
 Ordenación  Urbana, consagra la protecció de la  natura  com
 una de les finalitats  de l'ordenació del territori i preveu
 l'establiment  de nivells  de protecció variables mitjançant
 l'aplicació d'algunes de les   figures  de  planejament  que
 defineix.                                                   
                                                             
   Aquests instruments de planejament, i molt especialment la
 figura del pla  especial, han estat generalment els que  han
 ofert  millors  possibilitats d'intervenció sobre els espais
 naturals amb  les finalitats esmentades. Es pot afirmar  que
 la  definició   d'un  règim  de  sòl adequat és una condició
 imprescindible per  a  fer plenament viable qualsevol  altra
 forma  de  protecció.   La via que ofereix la legislació del
 sòl presenta, però, lògicament,  certes limitacions, ja  que
 és insuficient  per  a   la   regulació  efectiva  d'algunes
 activitats i, sobretot, per  al desenvolupament d'una gestió
 adequada  de la natura, que requereix  un  tractament  legal
 propi.                                                      
                                                             
 II.    La  varietat  de  les  característiques  dels  espais
 naturals  a Catalunya, la diversificació de  les  causes  de
 degradació   i  la gravetat dels efectes d'aquesta exigeixen
 que la protecció  de   la natura  no  resti  limitada  a  la
 preservació   esporàdica    d'algunes   mostres   de   valor
 excepcional.                                                
                                                             
   En aquest sentit  no  es  pot   oblidar  tampoc  que   les
 resolucions dels   organismes  internacionals especialitzats
 destaquen  l'estreta relació que hi ha entre la possibilitat
 d'assolir  un desenvolupament estable i la conservació i  la
 gestió   adequades   dels   recursos vius.   Altrament,   el
 manteniment de  grans  extensions  del  territori  al  marge
 de la intervenció  humana  i de l'aprofitament dels recursos
 només es pot plantejar en països  amb  una  gran superfície,
 amb una densitat de població escassa i que  encara conserven
 zones importants en estat salvatge.                         
                                                             
   En el cas concret de Catalunya, mentre que en les àrees on
 es concentren majoritàriament la població i  les  activitats
 -les quals comprenen menys del 10 per  100   del  territori-
 els   espais   naturals   pròxims    pateixen   una  pressió
 fortíssima, una part  important dels espais de valor natural
 es localitzen  en   zones  deprimides sòcio-econòmicament  i
 sovint en  procés de despoblament. En aquests casos, més que
 mai,   la protecció no pot significar per als seus habitants
 unes  càrregues   addicionals  que  n'agreugin  la  situació
 difícil,  sinó,  al   contrari,  ha de comportar una millora
 efectiva  de  llurs  condicions    de   vida.      Nombroses
 experiències internacionals  demostren   que  és possible de
 fer compatibles el desenvolupament  d'aquestes  àrees  i  la
 protecció dels seus valors  naturals. La presència de l'home
 moltes    vegades    perpetua   les  condicions  ecològiques
 adequades d'aquest territori.                               
                                                             
   De tot això es desprèn que la protecció del medi natural a
 Catalunya exigeix  un  instrument jurídic  i  una estratègia
 que, alhora  que possibilitin la  conservació  i  la  gestió
 específiques    dels   espais  naturals  que  ho  necessiten
 particularment, estableixin   un   marc legal  de  protecció
 referit    globalment   a   la   natura    i   permetin   el
 desenvolupament d'un conjunt de mesures  operatives per a la
 defensa dels recursos  naturals   enfront  de  les  diverses
 causes de degradació.                                       
                                                             
 III.  Les   competències que l'Estatut de Catalunya atorga a
 la Generalitat  en diverses matèries permeten,  als  efectes
 esmentats  en el    paràgraf anterior, l'elaboració d'aquest
 text legal, en absència  del qual el Parlament de  Catalunya
 ha  aprovat  diverses  lleis  dirigides a la protecció de la
 natura, com la Llei  12/1981,    per  la  qual s'estableixen
 Normes  Addicionals  de  Protecció   dels  Espais d'Especial
 Interès Natural Afectats  per  Activitats   Extractives,  la
 Llei  2/1982,  de  Protecció  de  la  Zona  Volcànica  de la
 Garrotxa, la Llei 6/1982, sobre Declaració  com  a   Paratge
 Natural   d'Interès Nacional  del  Massís   del   Pedraforca
 (Berguedà), i la Llei 21/1983, de   Declaració  de  Paratges
 Naturals   d'Interès  Nacional  i   de  Reserves   Integrals
 Zoològiques i Botàniques  dels  Aiguamolls  de l'Empordà,  a
 les  quals  cal  afegir   certs  aspectes  que conté la Llei
 9/1981, sobre Protecció de la Legalitat Urbanística.        
                                                             
 IV. Aquesta  Llei,  d'acord   amb  el  que  estableixen  els
 articles  45  i 47 de la Constitució  espanyola, desenvolupa
 l'exercici   de  diverses   competències    que    l'Estatut
 d'Autonomia   atorga   a   la  Generalitat   de   Catalunya,
 exclusives o, si s'escau,  en  el  marc  de  la   legislació
 bàsica  de  l'Estat, amb l'objecte d'assolir la  conservació
 i, si s'escau, la millora de la diversitat, la  riquesa i la
 productivitat dels sistemes naturals de  Catalunya,   en  el
 marc  de  la  protecció  del  medi ambient i  de l'ordenació
 racional i equilibrada del territori.                       
                                                             
 Capítol I                                                   
 Disposicions generals                                       
                                                             
 Article 1                                                   
   Els  objectius  d'aquesta  Llei  són  protegir, conservar,
 gestionar i, si s'escau, restaurar i millorar la  diversitat
 genètica,   la  riquesa i  la   productivitat   dels  espais
 naturals de Catalunya, els  quals  han  d'ésser  compatibles
 amb  el  desenvolupament   i  la  utilització  dels recursos
 naturals i ambientals, en  el marc de la protecció del  medi
 i de l'ordenació racional i equilibrada del territori.      
                                                             
 Article 2                                                   
 1. Les disposicions d'aquesta Llei  s'apliquen  a  tots  els
 espais naturals de Catalunya.                               
 2. S'entenen per espais  naturals els  que  presenten  un  o
 diversos ecosistemes,   no   essencialment  transformats per
 l'explotació i l'ocupació humanes,  amb espècies vegetals  o
 animals  d'interès científic o educatiu  i els que presenten
 paisatges naturals de valor estètic.                        
 3. Gaudeixen   de  la  consideració  d'espais  naturals   de
 protecció especial   els  espais naturals als quals s'aplica
 qualsevol de les modalitats  de protecció  definides  en  el
 capítol IV.                                                 
                                                             
 Article 3                                                   
 1. Correspon  a  les  diverses  administracions públiques la
 protecció dels espais  naturals,   de  llur  gea  i  de  les
 espècies vegetals i animals que hi viuen,  el manteniment de
 la  viabilitat dels equilibris i, en general,  la defensa de
 llurs ecosistemes i recursos naturals de totes   les  causes
 de degradació que els poden amenaçar.                       
 2. Tothom té el deure de respectar i  conservar  els  espais
 naturals i l'obligació de reparar el dany que hi causi.     
                                                             
 Article 4                                                   
   L'Administració de la Generalitat i  les  entitats  locals
 han d'adequar  llurs  disposicions  per  a  canalitzar  llur
 actuació i la dels particulars, d'acord  amb  els  objectius
 que  estableixen  els  articles anteriors i tenint en compte
 l'exercici de qualsevol  activitat dels seus habitants,  per
 a assolir les finalitats següents:                          
   a) Protegir  els  sòls  de   les  intervencions  que poden
 comportar l'increment de   l'erosió  i  la  pèrdua  de  llur
 qualitat i, si  s'escau, protegir els pendents descoberts de
 vegetació  amb  plantacions   o  altres mesures físiques que
 n'evitin la degradació.                                     
   b) Preservar   les   aigües   continentals    -tant    les
 superficials com les subterrànies-  i  litorals de tota mena
 d'elements  contaminants,   per   tal   de  mantenir-les  en
 condicions que les facin compatibles amb la  conservació  de
 llur població animal i vegetal.                             
   c) Conservar i regenerar les zones humides i  salvaguardar
 els espais naturals litorals.                               
   d) Evitar  l'emissió  de  gasos,  de   partícules   i   de
 radiacions que poden afectar greument l'ambient atmosfèric i
 evitar els  sorolls  innecessaris  que  poden  pertorbar  el
 comportament normal de la fauna.                            
   e) Preservar les  espècies  vegetals  i llur diversitat  i
 conservar les superfícies forestals.                        
   f) Protegir la fauna salvatge evitant  la  destrucció  del
 medi  físic, la introducció  d'espècies alienes nocives i la
 pressió cinegètica excessiva.                               
   g) Protegir    els    espais   naturals   de   determinats
 contaminants   químics   que   perjudiquen  moltes  espècies
 protegides.                                                 
   h) Mantenir  la  diversitat,   la   singularitat   i   les
 característiques dels ecosistemes en general.               
   i) Fomentar els  usos  i  les   activitats que, en el marc
 d'aquesta Llei,  afavoreixen  el  desenvolupament   de   les
 diverses zones i fan possible la contenció del  despoblament
 rural.                                                      
   j) Controlar   l'impacte   produït    per  la  implantació
 d'elements  artificials,    infrastructures   o   actuacions
 generadores de transformacions lesives al medi natural.     
   k) Condicionar   els    indrets   singulars  afectats  per
 activitats que han estat causa   d'alteracions  perjudicials
 per a la natura o el paisatge.                              
   l) Facilitar   la   disponibilitat    d'espais    naturals
 suficients per a la recerca, l'educació i el lleure.        
   m) Fomentar   la   formació   escolar  en   les  qüestions
 relacionades amb la  protecció  de  la  natura   i  el  medi
 ambient.                                                    
   n) Fomentar el respecte dels ciutadans a la natura,  per a
 aconseguir un coneixement més  gran  i  la   sensibilització
 col·lectiva pel que fa al patrimoni cultural de Catalunya.  
                                                             
 Article 5                                                   
 1.  L'Administració  de  la  Generalitat  ha  de prendre les
 mesures procedents per  a  l'elaboració  i   l'actualització
 dels  estudis bàsics sobre el medi natural  necessaris per a
 la protecció i la gestió adequades. També   pot  formular  i
 tramitar  plans  especials  per  a  la   protecció  del medi
 natural i del paisatge,  d'acord  amb  el  que estableix  la
 legislació    urbanística.    Abans   que   siguin  aprovats
 definitivament   aquests  plans  cal  demanar  informes   al
 Departament d'Agricultura,  Ramaderia i Pesca, al Consell de
 Protecció de  la  Natura i als  Ajuntaments  afectats, a més
 dels altres establerts per la normativa urbanística  vigent.
 Aquests plans  especials  també poden  ésser   formulats   i
 tramitats   per   les   entitats  locals  amb   competències
 urbanístiques, les quals han  de   demanar  els  informes al
 Departament  d'Agricultura,   Ramaderia  i Pesca, a més dels
 altres que són preceptius, i  al Consell de Protecció de  la
 Natura  quan  es tracta   de  plans especials que afecten el
 territori de més d'un municipi.                             
 2. La suspensió de  l'atorgament de llicències  d'edificació
 i  ús del sòl amb  motiu de la redacció i la tramitació dels
 plans   especials   a què  es  refereix  l'apartat   1   pot
 comprendre,  per acord adoptat pels Departaments competents,
 a  proposta  de  l'Administració que redacta i promou el pla
 especial, a  més   dels  actes,   regulats  per l'ordenament
 urbanístic,  la modificació de l'ús  o de l'aspecte exterior
 dels edificis, els moviments de terres,  la tala d'arbres  i
 la col·locació  de   cartells  de propaganda visibles des de
 vies públiques.                                             
 3. L'aprovació  del  pla  especial   implica  la  declaració
 d'utilitat pública de les obres i les  actuacions  previstes
 i la necessitat d'ocupació dels béns immobles i   els  drets
 afectats. És aplicable el que estableixen els  articles 64 i
 68  de  la Ley sobre Régimen del Suelo y  Ordenación Urbana,
 de 9 d'abril de 1976.                                       
 4. Un   cop   un  espai  ha  estat  declarat  protegit,  els
 Ajuntaments  afectats   han    d'adequar   llur  planejament
 urbanístic, en un termini de  dos anys, a les directrius del
 pla especial de l'espai protegit.                           
                                                             
 Article 6                                                   
 1. Les obres d'infrastructura públiques o privades, incloses
 les referides a serveis tècnics  o  urbanístics,  en  espais
 naturals han de limitar en la mesura que sigui possible  els
 efectes   sobre  la  integritat  de  la  natura,  minimitzar
 l'impacte paisatgístic i prendre, quan  s'escaigui,  mesures
 adequades per a la restauració o el  condicionament  de  les
 àrees alterades.                                            
 2. Els criteris anteriors  s'han d'incorporar a les bases  i
 les clàusules  de  la  contracció   de   les administracions
 públiques catalanes.                                        
                                                             
 Article 7                                                   
 1. En els indrets de paisatge obert,  qualificat així en  el
 planejament urbanístic,  no   es   permet la instal·lació de
 cartells de propaganda  i  d'altres  elements  similars  que
 limitin  el   camp   visual  per  a  la contemplació  de les
 belleses  naturals,   trenquin   l'harmonia  del paisatge  o
 desfigurin les perspectives.                                
 2. Tothom  té  el  deure  de mantenir la netedat dels espais
 naturals i evitar l'abocament  o   l'abandó  d'objectes,  de
 residus o d'altres deixalles fora dels llocs autoritzats.   
 3. Les  autoritats  competents  han  d'adoptar  les  mesures
 preventives  adequades i ordenar als  subjectes  infractors,
 si  s'escau,   l'execució  de  treballs de restauració de la
 situació primitiva.                                         
                                                             
 Article 8                                                   
   Cada any el Consell  Executiu  ha  d'elaborar  un  informe
 sobre  l'estat  i  l'estratègia  de protecció, conservació i
 millora dels espais naturals de Catalunya, del  qual  ha  de
 tenir coneixement el Parlament de Catalunya.                
                                                             
 Capítol II                                                  
 Regulacions específiques                                    
                                                             
 Article 9                                                   
 1. El   Consell   Executiu,   a   proposta  del  Departament
 d'Agricultura,  Ramaderia  i   Pesca,  després  de  fets els
 estudis de flora i fauna ecològics,  etològics i altres  que
 puguin  ésser necessaris per a una protecció  millor  de les
 espècies, d'acord amb el que disposen les   legislacions  de
 forests  i  caça,  i sens perjudici de la  utilització, quan
 sigui procedent, d'altres instruments  de protecció,  ha  de
 declarar  la  condició   d'estrictament  protegits  a tot el
 territori de Catalunya  o en part d'ell de les  espècies  de
 la  flora i  de la fauna silvestres, de la gea, les pedres i
 els  fòssils  que  necessiten   una   preservació  especial.
 Anualment  el   Consell  de  Protecció  de  la  Natura ha de
 proposar al Consell  Executiu les mesures  a  emprar  per  a
 l'actualització  de  la   normativa aplicable en relació amb
 les espècies especialment protegides.                       
   Aquesta declaració comporta:                              
   a) En el cas de la flora, la prohibició de la  destrucció,
 del desarrelament  i, si s'escau,  també  de la collita i la
 comercialització de les espècies i de llurs  llavors,   així
 com la protecció del medi natural en què viu aquesta flora. 
   b) En  el cas de la fauna, la prohibició de la persecució,
 de la caça, de la captura i  de  la   comercialització  dels
 animals, de llurs despulles o  fragments i, en el cas de les
 espècies  ovípares, de llurs  ous i nius, i la protecció, si
 s'escau, del medi natural en què viu aquesta fauna.         
   c) En el cas de les pedres i els  fòssils,  la  prohibició
 d'extreure'ls, de destruir-los  i de comercialitzar-los i la
 protecció del medi natural de l'entorn.                     
 2. El   Consell   Executiu,   a   proposta  del  Departament
 d'Agricultura, Ramaderia  i Pesca, escoltat el  criteri  del
 Consell  de Protecció de la  Natura,  pot acordar excepcions
 del  que  estableix l'apartat  1,  per    raons    d'interès
 científic,   sanitari   o  altres   d'anàlogues   degudament
 justificades.                                               
   3. Els  possibles  danys  causats  per  espècies   animals
 protegides  en    béns    privats    poden   ésser   objecte
 d'indemnització sempre  que siguin degudament justificats  i
 no  imputables,  directament   o  indirectament, a accions o
 omissions prèvies a la producció del  dany de qui el rebi  o
 de tercers.                                                 
                                                             
 Article 10                                                  
 1. Sens   perjudici   de   l'aplicació   d'altres    mesures
 establertes per  aquesta  llei   i   per  la  legislació  de
 forests, el Departament d'Agricultura,  Ramaderia i Pesca ha
 de   delimitar  les  superfícies forestals   amb   presència
 notable  d'espècies   forestals   d'àrea reduïda   dins   el
 territori   de   Catalunya  i  adoptar   les  determinacions
 necessàries per a assegurar el  manteniment   dels  graus de
 presència d'aquestes espècies.                              
 2. El   Consell  Executiu,  a   proposta   del   Departament
 d'Agricultura, Ramaderia i  Pesca, ha  de  desenvolupar  per
 reglament la legislació  forestal en els aspectes adreçats a
 mantenir  les   espècies  autòctones  i  l'estructura  de la
 vegetació i  a  refer  els  espais  forestals   destruïts  i
 assegurar,  si és possible, el manteniment i l'increment  de
 la massa forestal de Catalunya.                             
                                                             
 Article 11                                                  
 1. S'entenen per zones humides, als efectes d'aquesta  Llei,
 les zones naturals de maresma, aiguamoll, torbera o   aigües
 rases,   permanents  o  temporals,  d'aigües   estancades  o
 corrents, dolces, salabroses, salines, amb  la  inclusió  de
 les  zones  d'aigües marines la  profunditat de les quals no
 excedeix els sis metres.                                    
 Totes les  zones humides  han  d'ésser  preservades  de  les
 activitats  susceptibles  de  provocar-ne  la  recessió i la
 degradació, mitjançant  les  normes  corresponents aprovades
 pels Departaments competents.                               
 2. A les ribes dels llacs i dels embassaments i a les  zones
 del  litoral  s'han   d'establir  per  reglament  faixes  de
 protecció dins  les quals   no   es  permeti  ni  l'execució
 d'obres  d'urbanització, ni noves  construccions de caràcter
 permanent, llevat dels casos d'indubtable  interès públic  o
 d'utilitat social.                                          
 3. El planejament urbanístic de les àrees que  en  el  futur
 siguin destinades a l'acolliment d'assentaments  urbans  que
 afectin o puguin afectar la faixa de 100 metres  adjacents a
 la  zona  de  domini  públic litoral  ha   de   garantir  la
 permeabilitat    i    l'accessibilitat   a  les     platges,
 l'assolellament  i  la  preservació del paisatge  consolidat
 des dels nuclis tradicionals.                               
                                                             
 Article 12                                                  
 1. Els  projectes per a l'establiment de vials permanents  i
 de  línies  elèctriques   d'alta  tensió  que afecten espais
 naturals  o travessen comarques i zones d'alta muntanya  han
 de  justificar   suficientment el respecte al paisatge, tant
 pel que fa al traçat  com a l'execució material,  i  han  de
 contenir   les  mesures   de   restauració  adequades  o  el
 condicionament  dels  sòls afectats   i   la  prevenció   de
 l'erosió.                                                   
 2. La  formació i l'autorització dels projectes  es  regulen
 per les disposicions reglamentàries corresponents.          
 3. L'incompliment del condicionament  o  de  la  restauració
 fixats  pel projecte  dóna lloc  a  l'aplicació de l'article
 37.4.                                                       
                                                             
 Article 13                                                  
 1. Els plans i els projectes  corresponents a  la  xarxa  de
 transport   d'energia   elèctrica  han  d'elegir  entre  les
 alternatives  viables constatades en el projecte l'opció que
 comporta l'impacte visual i ecològic més baix.              
 2. A més, respecte a  l'obertura   de  corredors  per  a  la
 construcció  de  la  línia,  els  plans i els  projectes han
 d'indicar  les mesures a adoptar per a controlar l'erosió  i
 evitar  el   risc  d'incendis forestals. Per a la travessada
 d'espais naturals  han de preveure, si s'escau,  tractaments
 de vegetació.                                               
                                                             
 Article 14                                                  
 1. En els espais naturals  a què fan referència els Capítols
 III  i IV les activitats extractives  es  regulen mitjançant
 el que estableixen  la  Llei  de   Catalunya  12/1981  i  la
 legislació   complementària,    sens  perjudici  d'allò  que
 estableix la Llei esmentada.                                
 2. En la resta d'espais  naturals les activitats extractives
 que necessiten una   nova  autorització  són  objecte  d'una
 regulació  idèntica,  amb l'única diferència que les fiances
 definides s'han d'aplicar en un 50 per 100 del seu import.  
 3. En tots els  casos s'aplica la  normativa  específica  de
 cada   espai  natural   d'especial  protecció  i  els  plans
 urbanístics  municipals  respectius   en  els  aspectes  que
 impliquen un grau de protecció més alt.                     
                                                             
 Capítol III                                                 
 El Pla d'Espais d'Interès Natural                           
                                                             
 Article 15                                                  
 1. El Pla d'Espais  d'Interès  Natural  té  per  objecte  la
 delimitació   i    l'establiment   de   les   determinacions
 necessàries  per a la  protecció bàsica dels espais naturals
 la  conservació   dels    quals   es   considera   necessari
 d'assegurar,  d'acord amb els  valors científics, ecològics,
 paisatgístics,  culturals,  socials, didàctics  i recreatius
 que posseeixen.                                             
 2. En  el marc de la planificació territorial  de  Catalunya
 el Pla té el caràcter de pla territorial sectorial.         
 3. La vigència del Pla és indefinida.                       
                                                             
 Article 16                                                  
 1. El Pla d'Espais d'Interès Natural ha d'establir:         
   a) La delimitació indicativa dels espais a escala 1/50.000
 com a mínim.                                                
   b) Els criteris per a una delimitació definitiva.         
 2. La delimitació definitiva de   cada  espai  s'ha  de  fer
 segons les modalitats de l'article 21.1, o bé mitjançant  el
 planejament especial de què fa esment l'article 5.          
 3. La declaració  d'espai  natural  de  protecció   especial
 implica  la  inclusió  automàtica  de   l'espai  en  el  Pla
 d'Espais d'Interès Natural.                                 
                                                             
 Article 17                                                  
   El Pla d'Espais d'Interès Natural conté:                  
   a) La descripció de  les caracterísques principals de cada
 espai.                                                      
   b) La justificació de la inclusió.                        
   c) L'exposició de les causes d'una possible  degradació  i
 l'expressió d'actuacions preventives.                       
   d) La informació sobre el règim urbanístic vigent dins  la
 zona.                                                       
   e) L'establiment  de   criteris   de   prioritat   per   a
 ampliacions futures de l'àmbit protegit.                    
   f) La definició dels beneficis tècnics i financers  per  a
 la població de la zona i les seves activitats.              
                                                             
 Article 18                                                  
 1. En  els espais  delimitats  pel  Pla  d'Espais  d'Interès
 Natural s'aplica  d'una manera preventiva el règim  del  sòl
 fixat pels articles 85 i 86.1 de la Ley sobre   Régimen  del
 Suelo y Ordenación urbana, del 9 d'abril de 1976.           
 2. A partir de  l'establiment  del  Pla  d'Espais  d'Interès
 Natural els nous instruments de planejament  urbanístic i la
 planificació específica per a  les  zones   d'alta  muntanya
 s'han d'adequar al contingut del Pla.                       
 3. No es permet que circulin, fora de les carreteres  i  les
 pistes que són destinades a aquest fi,  mitjans  motoritzats
 si   no   disposen  d'un    permís    especial  lliurat  per
 l'Ajuntament corresponent,  d'acord  amb  els  criteris  que
 s'estableixen   per reglament. Tampoc no és permès de fer-ho
 quan es tracta d'espais  naturals  sotmesos a alguna de  les
 modalitats  de  protecció especial que  estableix el capítol
 IV sense  autorització  del  seu   òrgan   gestor.   Aquesta
 disposició   no  afecta    les   activitats  agro-pecuàries,
 silvícoles o similars.                                      
 4. El que  estableix  aquest  article   és  aplicable  d'una
 manera immediata  als  espais  naturals  de   què  fa esment
 l'article 16.1 i regeix fins al moment en què s'aprovarà  la
 delimitació definitiva.                                     
                                                             
 Article 19                                                  
 1. A partir de l'inici dels  treballs   preparatoris  per  a
 incorporar al Pla un nou espai o per  a  ampliar-ne un altre
 d'inclòs anteriorment, el Conseller de  Política Territorial
 i Obres Públiques pot ordenar  l'aplicació preventiva de  la
 regulació continguda en l'article 18.1 i 3.                 
 2. La resolució del  Conseller  de  Política  Territorial  i
 Obres Públiques resta sense  efecte si en  el  termini  d'un
 any no s'acorda d'incloure o d'ampliar l'espai en el Pla.   
                                                             
 Article 20                                                  
 1. Corresponen al  Departament  de  Política  Territorial  i
 Obres Públiques i al  Departament d'Agricultura, Ramaderia i
 Pesca de  formular  i   de  redactar  el  Pla  i  les  seves
 modificacions. Sempre han  de donar audiència a les entitats
 locals afectades.                                           
 2. Pertoca al Consell Executiu d'aprovar el Pla i les  seves
 modificacions,   amb   informe   previ   de   la    Comissió
 Interdepartamental del Medi Ambient (CIMA) i del  Consell de
 Protecció de la Natura.                                     
 3. No s'ha d'observar el procediment establert  pels punts 1
 i 2 en el cas que  la  delimitació   indicativa  hagi  estat
 substituïda per  la de caràcter  definitiu, ni en el cas que
 hi hagi incorporacions  derivades de l'aplicació  de  règims
 de  protecció  especial,   sempre que la dita modificació no
 comporti alteracions substancials del perímetre inicial.    
                                                             
 Capítol IV                                                  
 Espais naturals de protecció especial                       
                                                             
 Article 21                                                  
 1. A fi d'assegurar la  preservació dels espais naturals que
 ho  necessiten   per  llur  interès   científic,   ecològic,
 cultural,   educatiu,    paisatgístic  i  recreatiu,  i  amb
 l'objectiu de dotar-los d'uns   règims  de  protecció  i  de
 gestió  adequats, s'estableixen les  modalitats de protecció
 especial següents:                                          
   a) Parcs nacionals.                                       
   b) Paratges naturals d'interès nacional.                  
   c) Reserves naturals.                                     
   d) Parcs naturals.                                        
 2. Les lleis  o  els  decrets  de  declaració  dels   espais
 naturals  de   protecció  especial,  les   normes   que  els
 desenvolupen i els plans  especials   corresponents  han  de
 fixar  el règim  aplicable  en  cada  cas d'acord amb el que
 estableix aquesta Llei.                                     
 3. La declaració d'un espai  natural de  protecció  especial
 no   exclou   la   possibilitat  que  a  dins  puguin  ésser
 constituïts altres  nuclis de protecció que prenguin  alguna
 de les modalitas establertes en el punt 1.                  
                                                             
 Article 22                                                  
 1. Són   parcs  nacionals  els  espais  naturals  d'extensió
 relativament gran, no  modificats essencialment per  l'acció
 humana,   que   tenen interès   científic,   paisatgístic  i
 educatiu. La  finalitat de la declaració és de preservar-los
 de  totes  les   intervencions  que  poden   alterar-ne   la
 fisonomia,   la    integritat  i  l'evolució  dels  sistemes
 naturals.                                                   
 2. La declaració de parc nacional s'ha de fer per llei.     
 3. No es permet, a  l'interior  dels  parcs  nacionals,  cap
 activitat d'explotació  dels  recursos  naturals i cap altra
 susceptible  d'alterar-ne   el  paisatge,  llevat   de   les
 activitats  que   són compatibles amb els objectius concrets
 de protecció. Hi són  expressament prohibides  la  caça,  la
 captura  o  la  pertorbació   de  les  espècies animals, les
 activitats extractives i l'execució   de  qualsevol  obra  o
 instal·lació,    llevat   de   les   necessàries    per   al
 desenvolupament del  parc  o  les  que,  per  llur   interès
 públic,  són  autoritzades,  amb  caràcter   extraordinari i
 restringit, pel Consell Executiu,  amb un informe previ  del
 Consell de Protecció de la Natura.                          
                                                             
 Article 23                                                  
 1. Són paratges naturals d'interès nacional els espais o els
 elements naturals  d'àmbit  mitjà  o  reduït  que  presenten
 característiques singulars   atès   llur  interès científic,
 paisatgístic i educatiu, amb l'objectiu  de  garantir-ne  la
 protecció i la de l'entorn.                                 
 2. La declaració de paratge natural d'interès nacional es fa
 per llei.                                                   
 3. En   els   paratges   naturals   d'interès  nacional  les
 activitats s'han   de    limitar   als   usos   tradicionals
 agrícoles,  ramaders  i  silvícoles   compatibles  amb   els
 objectius   concrets   de  la protecció   i   a  les  altres
 activitats pròpies de la gestió de l'espai protegit.        
                                                             
 Article 24                                                  
 1. Són reserves naturals  els  espais   naturals  d'extensió
 reduïda i de considerable interès  científic que són objecte
 d'aquesta   declaració  per    a   aconseguir  de  preservar
 íntegrament el conjunt  d'ecosistemes naturals que  contenen
 o  d'alguna  de  les  seves parts. La declaració de reserves
 naturals es fa per llei  quan  és  reserva  integral  i  per
 decret del Consell Executiu quan és reserva parcial.        
 2. Les   reserves   naturals   integrals   poden  tenir  per
 finalitats:                                                 
   a) Preservar de  qualsevol  intervenció  humana  tots  els
 sistemes naturals  i  llur evolució. Només hi  són  permeses
 les activitats d'investigació científica i de  divulgació de
 llurs   valors.    L'accessibilitat   hi   és   rigorosament
 controlada.                                                 
   b) Incidir  sobre  l'evolució  dels  sistemes naturals per
 assegurar-ne  el   millorament,  la   reconstrucció   i   la
 regeneració  i  per  aprofundir-ne  el coneixement.    Només
 s'admeten, a més de les  activitats permeses  de  la  lletra
 a),  els  treballs  científics  propis  dels objectius de la
 reserva.                                                    
 3. Els objectius de les reserves  naturals   parcials  poden
 ésser els següents:                                         
   a) Protegir   d'una   manera   absoluta   les   formacions
 geològiques i  geomorfològiques   i   determinats   biòtops,
 espècies, hàbitats i comunitats.                            
   b) Conservar o constituir  escales en les vies migratòries
 de la fauna salvatge.                                       
 4. No es permeten en cap cas les activitats que  directament
 o indirectament poden perjudicar  els  valors   naturals  de
 protecció.                                                  
                                                             
 Article 25                                                  
 1. Són parcs naturals  els  espais  naturals  que  presenten
 valors naturals qualificats, la protecció dels  quals es  fa
 amb  l'objectiu d'aconseguir-ne la conservació  d'una manera
 compatible amb l'aprofitament ordenat de  llurs  recursos  i
 l'activitat de llurs habitants.                             
 2. La declaració de  parc  natural  es  fa  per  decret  del
 Consell Executiu.                                           
                                                             
 Article 26                                                  
 1. En  els  espais  naturals  de   protecció  especial,  les
 forests   i  els   terrenys   forestals  que  són  propietat
 d'entitats  públiques i no es troben inclosos en el  Catàleg
 de  Forests  d'Utilitat  Pública hi han d'ésser incorporats.
 Els altres que són de propietat privada tenen la condició de
 forests   protectores.  Tot  això  és  d'acord  amb  el  que
 estableixen  els  articles 7, 30 i concordants de la Llei de
 Forests, de 8 de juny de 1957.                              
 2. En els casos  en  què  s'estableix  la  prohibició  o  la
 limitació de les  activitats cinegètiques, sota  el  control
 del  Departament d'Agricultura,  Ramaderia i Pesca, es poden
 consentir excepcions temporals quan   es  tracta  d'espècies
 excedents o nocives. Cal sempre l'informe  previ del Consell
 de Protecció de la Natura.                                  
                                                             
 Article 27                                                  
 1. A més de l'Administració de la Generalitat poden promoure
 reserves naturals i parcs naturals:                         
   a) Les    entitats    locals    que   tenen   competències
 urbanístiques d'acord amb la Llei  del  Sòl.  Cal  que  tota
 l'àrea proposada pertanyi a llur àmbit territorial. Si també
 afecta l'àmbit d'altres entitats locals cal que es concertin
 expressament per a aquesta finalitat.                       
   b) Els propietaris dels terrenys  afectats,  d'una  manera
 individual o   col·lectiva,   d'acord  amb   les   propostes
 corresponents i amb  les associacions o entitats privades en
 els  objectius  socials  de les quals consta la protecció de
 la natura.                                                  
 2. Les propostes de reserves naturals i  de  parcs  naturals
 han   de  contenir  els estudis justificatius necessaris, la
 delimitació  exacta de l'espai en qüestió,  els  criteris  i
 les normes de  protecció bàsics i la descripció detallada de
 l'organització de  la gestió i els mecanismes de finançament
 que  s'estableixen   per a assolir els objectius plantejats,
 amb una justificació de llur viabilitat.                    
   El Departament de Política Territorial i Obres  Públiques,
 quan disposarà dels informes  del Departament d'Agricultura,
 Ramaderia  i Pesca i dels altres  Departaments  i organismes
 afectats per les competències, amb una audiència  prèvia  de
 les   corporacions   locals  interessades    en   l'actuació
 proposada i els propietaris  afectats, si s'escau, ha de fer
 les actuacions  necessàries   per  a  la  tramitació de  les
 propostes.                                                  
 3. En el termini màxim d'un  any  des  que  el  promotor  ha
 tramès la  proposta,  amb   informe  previ  del  Consell  de
 Protecció   de   la Natura,  els   Consellers   de  Política
 Territorial i Obres Públiques i d'Agricultura, Ramaderia   i
 Pesca  eleven  conjuntament al Consell Executiu la  proposta
 de resolució que, en el cas que sigui  favorable, ha  d'anar
 acompanyada d'una proposta de declaració que contingui:     
   a) La delimitació de l'àrea objecte de  l'actuació  i,  si
 s'escau, de la  modalitat  de   protecció  que  aquesta  pot
 contenir.                                                   
   b) La definició dels objectius de protecció.              
   c) Les   normes   bàsiques   de   protecció    d'aplicació
 immediata.                                                  
   d) Els criteris d'ordenació del territori.                
   e) La composició i les funcions dels òrgans rectors.      
   f) Les normes de finançament.                             
   g) La incorporació del territori objecte de la  declaració
 al Pla d'Espais d'Interès  Natural, si no hi ha estat inclòs
 anteriorment.                                               
 4. És aplicable a les zones  afectades per les propostes  de
 reserves naturals  i  de  parcs   naturals  el que estableix
 l'article 19. El termini a què fa referència  l'article 19.2
 és de dos anys.                                             
                                                             
 Article 28                                                  
 1. A fi d'assegurar la salvaguarda dels valors  naturals  la
 protecció dels  quals  és  en  tramitació,   i  mentre no es
 produeix la resolució definitiva,   es   poden  adoptar  les
 mesures següents:                                           
   a) La   suspensió   de   l'atorgament  de  les  llicències
 municipals a alguna o a  tota  classe  d'actes  subjectes  a
 aquesta    intervenció   administrativa,   d'acord  amb  els
 ordenaments territorial, urbanístic i local.                
   b) La   suspensió    de   l'atorgament    d'autoritzacions
 d'aprofitaments  forestals   i  cinegètics,  llevat  de  les
 Reserves Nacionals de Caça.                                 
   c) La suspensió  de  l'atorgament   de   permisos   i   de
 concessions mineres.                                        
   d) La paralització de les explotacions  en  curs,  d'acord
 amb la legislació específica.                               
   e) La paralització de la tramitació de  plans  urbanístics
 amb incidència sobre el territori.                          
 2. Les mesures  cautelars tenen una  durada  màxima  de  dos
 anys.                                                       
 3. Correspon als Departaments competents  l'adopció  de  les
 dites mesures.                                              
 4. Les mesures s'apliquen en els casos següents:            
   a) En   el  cas  de  parcs  nacionals,  paratges  naturals
 d'interès nacional   i   reserves  naturals  integrals,  una
 vegada el Consell Executiu  ha tramès el projecte de llei al
 Parlament. Si es tracta d'una  proposició de llei, a  partir
 de  la  publicació  d'aquesta  en   el  Butlletí Oficial del
 Parlament de Catalunya.                                     
   b) En el cas de parcs  naturals  i  de  reserves  naturals
 parcials, quan  ha estat  presentada  la proposta segons els
 termes de l'article 27.2  o  quan,  per  iniciativa  pròpia,
 s'inicien els treballs preliminars.                         
                                                             
 Article 29                                                  
 1. La gestió dels espais naturals de protecció especial s'ha
 d'adequar a les regles següents:                            
   a) La  gestió  dels  parcs  nacionals,  de  les   reserves
 naturals  integrals  i  dels  paratges  naturals   d'interès
 nacional correspon a l'Administració de la Generalitat.     
   b) La  gestió  dels  parcs  naturals  i  de  les  reserves
 naturals parcials correspon, en principi, a llurs promotors.
 El decret de declaració pot establir la participació  de  la
 Generalitat,  de les entitats locals,  dels propietaris i de
 les entitats afectades en els òrgans rectors.               
   c) La gestió d'un espai natural de protecció especial  que
 correspon  a   la   Generalitat   és  feta  pel  Departament
 d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.                           
   d) Per a cada espai  natural  de  protecció  especial  les
 lleis o els decrets de declaració en cada  cas  poden  fixar
 les  mesures  necessàries  per  a  la  participació efectiva
 d'altres  Departaments,  entitats  locals  i  organitzacions
 professionals   directament   implicades   en   els   òrgans
 rectors.                                                    
   e) L'administració d'espais naturals de protecció especial
 distints  es  pot  unificar  quan  aquests  es  troben en un
 mateix àmbit territorial, en una mateixa  unitat  geogràfica
 o quan hi  ha altres circumstàncies que, per a l'efectivitat
 de la gestió, així ho justifiquen.                          
 2. Els òrgans  de gestió dels espais naturals  de  protecció
 especial tenen les funcions següents:                       
   a) Elaborar anualment  el  pressupost  i  la  proposta  de
 programa de gestió, l'aprovació   dels  quals  correspon  al
 Departament d'Agricultura,  Ramaderia   i  Pesca. En aquests
 documents s'ha de preveure l'execució de les  previsions del
 Pla Especial de Protecció contingudes en  el  seu   programa
 d'actuació  i  de  tots els altres treballs de  promoció, de
 recerca, de manteniment, etcètera, necessaris  per a assolir
 les finalitats de la protecció.                             
   b) Administrar els fons procedents de la utilització  dels
 serveis propis i els recursos que pot rebre de l'exterior.  
   c) Vetllar pel compliment en l'interior de l'espai natural
 de les normes  generals  de  protecció   de  la  natura  que
 estableix  aquesta Llei  i  de  la  reglamentació de l'espai
 protegit.                                                   
   d) Emetre informe preceptiu previ a  l'atorgament  de  les
 autoritzacions  necessàries  per  a l'execució  de qualsevol
 pla, obra, moviment de terres o explotacions  dels  recursos
 naturals, a l'interior o a l'exterior de  l'espai protegit i
 que poden afectar-lo.                                       
 3. Els espais naturals de protecció especial poden disposar,
 quan així ho estableix la llei o el  decret  de  declaració,
 d'una reglamentació pròpia que reculli  el  que  estableixen
 aquesta Llei i les diverses legislacions aplicables pel  que
 fa a la disciplina relativa a llur règim de protecció.      
 4. Quan hi ha criteris contradictoris entre  els  organismes
 competents per a atorgar  l'autorització de  les  activitats
 en  els  espais naturals  de protecció especial i l'òrgan de
 gestió es resol d'acord   amb  la  legislació  vigent  sobre
 conflictes  d'atribucions  i en  casos excepcionals resol el
 Consell Executiu, amb un  informe   previ   del  Consell  de
 Protecció  de  la Natura.   L'atorgament de llicències  i la
 gestió de la disciplina urbanística,  en  l'àmbit   del  seu
 terme municipal, corresponen en tot cas  a l'Ajuntament, amb
 un  informe   previ  de l'òrgan de gestió de l'espai natural
 protegit.                                                   
                                                             
 Article 30                                                  
 1. La Generalitat  pot atorgar ajuts tècnics i financers per
 a la gestió dels  espais   promoguts  per  particulars,  per
 entitats  sense finalitat  de   lucre   i  per  les entitats
 locals. A aquest efecte, si s'escau, han  d'ésser concertats
 els convenis corresponents.                                 
 2. La Generalitat pot establir ajuts   tècnics  i  financers
 per  a l'àmbit territorial de l'espai  protegit i de la seva
 àrea d'influència, els quals poden  tenir, entre altres, les
 finalitats següents:                                        
   a) Crear infrastructures i assolir uns nivells de  serveis
 i d'equipaments adequats.                                   
   b) Millorar  les  activitats  tradicionals  i  fomentar-ne
 altres  de compatibles  amb  el   manteniment   dels  valors
 ambientals.                                                 
   c) Integrar els habitants en les activitats generades  per
 la protecció i la gestió de l'espai natural.                
   d) Rehabilitar l'habitatge rural i  conservar el patrimoni
 arquitectònic.                                              
   e) Estimular   les  iniciatives  culturals,  científiques,
 pedagògiques i recreatives autòctones.                      
                                                             
 Article 31                                                  
   Les designacions  de  "parc  nacional",  "paratge  natural
 d'interès  nacional", "reserva  natural"  i  "parc  natural"
 només  es  poden  utilitzar   per  als  espais  naturals que
 compleixen les condicions establertes  per aquesta  Llei  i,
 si s'escau, per la legislació bàsica estatal.               
                                                             
 Article 32                                                  
 1. La  Generalitat  pot  exercir  drets  de  tempteig  i  de
 retracte en totes les transmissions  de domini inter vivos a
 títol onerós de béns immobles i de   predis  amb  superfície
 superior  a  100 ha  situats a  l'interior d'espais naturals
 de protecció especial, de la  manera com  es  determini  per
 reglament.                                                  
 2. En els espais naturals  declarats per decret les entitats
 locals promotores també poden exercir els drets de  tempteig
 i  de retracte si ho reconeix el decret de creació  i en les
 condicions que aquest determina.                            
 3. El dret de tempteig només es pot exercir dins   els  tres
 primers mesos  a  comptar  de  la  notificació  prèvia de la
 transmissió a  la Generalitat   o   a  les  entitats  locals
 promotores  dels espais  naturals. El dret de retracte només
 es pot exercir dins els sis  mesos següents a la  inscripció
 de la transmissió en el Registre de la Propietat.           
                                                             
 Article 33                                                  
 1. La  declaració  d'espai  natural  de  protecció  especial
 comporta la utilitat pública de  tots els terrenys  afectats
 a efectes d'expropiació.                                    
 2. El Consell Executiu  pot  declarar  necessària  i  urgent
 l'ocupació de  qualsevol  terreny   dels   afectats  per  la
 declaració.                                                 
                                                             
 Article 34                                                  
   El Consell Executiu i els promotors d'espais  naturals  de
 protecció  especial   han  de  prendre  les   determinacions
 procedents per a l'adquisició  de sòl en els espais naturals
 de  protecció  especial, en la mesura  que ho requereix llur
 gestió eficaç i, molt particularment, dels   terrenys   que,
 per   llur   fragilitat  o  excepcionalment   pels  sistemes
 naturals que contenen, han d'ésser objecte  de la  protecció
 més estricta.                                               
                                                             
 Capítol V                                                   
 Consell de Protecció de la Natura                           
                                                             
 Article 35                                                  
 1. Es crea el Consell de Protecció de la Natura com a  òrgan
 consultiu en  matèria  de  protecció  de   la   natura i del
 paisatge.                                                   
 2. A proposta d'entitats científiques  catalanes de prestigi
 reconegut, d'organitzacions agràries  i de  les  agrupacions
 de   municipis  de  Catalunya   legalment  constituïdes,  el
 President de la  Generalitat nomena   el   president  i  els
 membres  del  Consell,  els  quals  no poden   ésser  més de
 vint-i-un i han  d'ésser  persones de competència reconeguda
 en   les   diverses   disciplines    que  incideixen  en  el
 coneixement, en l'estudi, en la protecció i  en   la  gestió
 del medi natural.                                           
 3. Les funcions del Consell de Protecció de la Natura són:  
   a) Emetre informes i dictàmens a requeriment del Parlament
 i de les administracions competents.                        
   b) Emetre els informes esmentats per aquesta Llei.        
   c) Prestar assessorament científic a òrgans  gestors  dels
 espais naturals de protecció especial.                      
   d) Proposar modificacions en  el  Pla  d'Espais  Naturals,
 declaracions d'espais naturals  de protecció especial i,  en
 general, mesures i actuacions per  al millor compliment dels
 objectius d'aquesta Llei.                                   
                                                             
 Capítol VI                                                  
 De la disciplina                                            
                                                             
 Article 36                                                  
   La   Generalitat,  les  entitats  locals,  els   promotors
 privats  i  els  òrgans de gestió vetllen, d'acord amb llurs
 competències, pel compliment de les  disposicions  d'aquesta
 Llei.                                                       
                                                             
 Article 37                                                  
 1. Té la consideració  d'infracció administrativa l'acció  o
 l'omissió que,  vulnerant   aquesta   Llei i afectant espais
 naturals protegits, consisteix en el que segueix:           
   a) L'increment de l'erosió i la pèrdua  de  qualitat  dels
 sòls.                                                       
   b) L'emissió de gasos, de partícules o de  radiacions  que
 poden afectar greument l'ambient atmosfèric.                
   c) La  producció  de  sorolls   innecessaris   que   poden
 pertorbar el comportament normal de la fauna.               
   d) La  destrucció  de  superfícies  forestals  en tots els
 casos    i    la   destrucció,   el   desarrelament   i   la
 comercialització  de  les  espècies i de llurs llavors, quan
 estigui prohibida.                                          
   e) La    persecució,    la   caça,   la   captura   i   la
 comercialització  dels  animals,  de   llurs   despulles   o
 fragments  o  de  llurs  ous,  quan  estiguin prohibides. La
 introducció d'espècies alienes nocives a la fauna salvatge i
 el maltractament d'animals.                                 
   f) La   circulació   amb   mitjans   motoritzats  fora  de
 carreteres   i   pistes   i   sense   permís   lliurat   per
 l'Ajuntament.                                               
   g) La instal·lació de cartells de  propaganda  i  d'altres
 elements similars   que   limiten  el  camp visual, trenquen
 l'harmonia del paisatge o desfiguren les perspectives.      
   h) L'abocament o l'abandó d'objectes, de residus o  altres
 deixalles fora dels llocs autoritzats.                      
 2. Les  infraccions  se  sancionen amb multes, la quantia de
 les  quals  es  gradua  atenent  la  gravetat de la matèria,
 l'entitat  econòmica dels fets constitutius de la infracció,
 la  reiteració  i  el  grau  de  culpabilitat  de la persona
 responsable. Quan el benefici que  resulta  d'una  infracció
 és  superior  a  la  sanció  que   correspon, aquesta es pot
 incrementar en la quantia equivalent al benefici obtingut.  
 3. Les autoritats competents per a imposar les multes i  les
 quanties màximes d'aquestes són les que segueixen:          
   a) Els Directors Generals de  Política  Territorial  i  de
 Medi Rural, des de 50.000 fins a 100.000 pessetes.          
   b) Els Consellers de Política Territorial i Obres         
 Públiques i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, fins a 250.000
 pessetes.                                                   
   c) El Consell Executiu, fins 500.000 pessetes o en quantia
 equivalent al benefici de la infracció  si  aquest  benefici
 fos superior.                                               
 4. L'Administració ha  d'adoptar,  també,  les  mesures  que
 calen per a la restauració de la  realitat física alterada o
 transformada com a conseqüència de   l'actuació  il·legal  i
 pot  imposar  multes coercitives de  fins a 50.000 pessetes,
 reiterades per espais de temps que  siguin suficients per  a
 complir   allò   que  hi   ha   ordenat, sens  perjudici  de
 l'execució  subsidiària   per  l'Administració  a càrrec  de
 l'infractor.                                                
 5. L'actuació que vulnera aquesta Llei  comporta,  a  més  a
 més, l'obligació de rescabalament de danys i  perjudicis   a
 càrrec dels qui són declarats responsables.                 
                                                             
 Article 38                                                  
   És pública l'acció per a  exigir  el  compliment  del  que
 estableix aquesta Llei i les normes  i  els  plans   que  la
 desenvolupen.                                               
                                                             
 Article 39                                                  
   Qualsevol   actuació   de   l'Administració   que,  com  a
 conseqüència de l'aplicació  d'aquesta   Llei,  comporta  la
 privació  singular  de la   propietat   privada o de drets o
 interessos   patrimonials   legítims solament  es  pot   fer
 mitjançant la indemnització corresponent.                   
                                                             
 Disposicions addicionals                                    
                                                             
 Primera                                                     
   Les  funcions  de  les comissions científiques creades per
 l'article 6 de la Llei 2/1982 i per l'article 7 de  la  Llei
 21/1983  són  assumides  pel   Consell  de  Protecció  de la
 Natura.                                                     
                                                             
 Segona                                                      
   Aquesta Llei no disminueix en perjudici de la protecció ja
 establerta les mesures adoptades en relació  amb  els espais
 naturals. En conseqüència,  tenen  també   la   consideració
 d'espais  naturals  els  terrenys   classificats  com  a  no
 urbanitzables    objecte    d'especial   protecció    segons
 l'ordenament urbanístic vigent.                             
                                                             
 Disposicions transitòries                                   
 Primera                                                     
   El  Consell  Executiu,  en  el termini de sis mesos, ha de
 dictar les disposicions necessàries per a adaptar el   règim
 de  gestió  establert per  l'article 29  als  patronats, les
 juntes o altres òrgans de gestió  que  hagin  establert  els
 plans   especials   urbanístics  per  a  la   protecció  del
 paisatge. A aquest efecte, les  entitats   públiques  a  les
 quals  són  adscrits els   esmentats  òrgans de gestió poden
 elevar,  en  el  termini   de  tres  mesos,  mitjançant   el
 Departament  de  Política  Territorial i Obres Públiques, la
 proposta d'adaptació pertinent.                             
                                                             
 Segona                                                      
   Els plans especials per a la protecció del medi natural  i
 del  paisatge   aprovats  inicialment  abans de l'entrada en
 vigència d'aquesta  Llei continuen en  tramitació  fins  que
 seran aprovats definitivament.                              
                                                             
 Disposicions finals                                         
                                                             
 Primera                                                     
   Els espais que  amb  anterioritat  a  l'entrada  en  vigor
 d'aquesta Llei  han estat objecte d'alguna de les modalitats
 de protecció establertes  per la Llei 15/1975, de 2 de maig,
 mantenen  el  règim  de  les  declaracions  respectives.  Es
 modifica la denominació dels següents:                      
   a) Els paratges naturals d'interès  nacional  de  la  zona
 volcànica de la Garrotxa  i  dels  aiguamolls  de  l'Empordà
 prenen la denominació de parc natural.                      
   b) Les reserves integrals d'interès científic de  la  zona
 volcànica de la Garrotxa i  dels  aiguamolls   de  l'Empordà
 esdevenen reserves naturals.                                
                                                             
 Segona                                                      
   Es  faculta  el  Consell   Executiu   perquè   dicti   les
 disposicions necessàries per a desplegar aquesta Llei.      
                                                             
 Tercera                                                     
   Resten derogades, en l'àmbit de  les  competències  de  la
 Generalitat,  les  disposicions contràries al que  estableix
 aquesta Llei.                                               
                                                             
   Per tant, ordeno que tots els ciutadans  als  quals  sigui
 d'aplicació aquesta  Llei cooperin al  seu  compliment i que
 els Tribunals i les autoritats  als  quals pertoqui la facin
 complir.                                                    
                                                             
 Barcelona, 13 de juny de 1985                               
                                                             
 Jordi Pujol                                                 
 President de la Generalitat de Catalunya                    
                                                             
 Josep Miró i Ardèvol                                        
 Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca                  
                                                             
 Xavier Bigatà i Ribé                                        
 Conseller de Política Territorial i Obres Públiques         
                                                             
                                                             
Amunt