Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Decret

  • Data del document 25/11/1997

  • Número del document 297/1997

  • Número de control 97307025

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

Dades del DOGC
  • Número 2528

  • Data 28/11/1997

  • Secció DISPOSICIONS

  • Pàgina 13878

Descriptors relacionats
Matèries
Lupa
Accedeix a la cerca

DECRET 297/1997, de 25 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de policia sanitària mortuòria.


                                                              
 Mitjançant  el  Reial Decret 2210/1979, de 7 de setembre, es 
 van  transferir  a  la  Generalitat  de Catalunya funcions i 
 competències  quant a l'acció pública sanitària, entre elles 
 les  que  en  relació  amb  la  policia  sanitària mortuòria 
 atribuïen   el   Decret   2263/1974,  de  20  de  juliol,  i 
 disposicions  complementàries, als òrgans de l'Administració 
 de l'Estat.
                                                              
 A  partir d'aquell moment, a l'empara de les competències de 
 desenvolupament  normatiu en matèria de sanitat interior que 
 li  atribueix  l'article  17.1  de l'Estatut d'autonomia, el 
 Govern  de  la  Generalitat va iniciar un procés d'adaptació 
 progressiva de la normativa reguladora en matèria de sanitat 
 mortuòria a la realitat epidemiològica i social, valorant en 
 cada nova iniciativa la incidència de la seva aplicació.
 Fruit  d'aquesta  tasca  són  el  Decret  42/1981,  de 16 de 
 febrer, sobre construccions en cementiris (DOGC núm. 113, de 
 25.2.1981),  el  Decret  304/1983,  de  7  de  juliol, sobre 
 trasllats   de  cadàvers  a  Catalunya  (DOGC  núm. 354,  de 
 12.8.1983),  el  Decret  250/1987,  de 7 de juliol, pel qual 
 s'aproven normes de policia sanitària mortuòria (DOGC núm.
 878,  de  17.8.1987)  i  el  Decret 147/1990, de 28 de maig, 
 sobre  autorització de pràctiques de conservació transitòria 
 de cadàvers a Catalunya (DOGC núm. 1311, de 29.6.1990).
                                                              
 Recentment,  el  Parlament  de  Catalunya ha aprovat la Llei 
 2/1997, de 3 d'abril, sobre serveis funeraris, els objectius 
 de  la  qual  són,  d'una banda, establir el marc d'actuació 
 competencial  de  les entitats locals en relació amb aquests 
 serveis  a  partir de la liberalització operada en el sector 
 pel Reial Decret Llei 7/1996, de 7 de juny, i d'altra banda, 
 determinar  les  condicions  mínimes  que  han de reunir les 
 entitats    prestadores    de   serveis   funeraris. En   la 
 determinació   d'aquestes   condicions,   com  també  en  la 
 prestació  dels  serveis funeraris, aquesta Llei prescriu la 
 plena subjecció a les normes de policia sanitària mortuòria. 
                                                              
 En aquest marc normatiu, aquest nou Decret ve a regular, amb 
 vocació  de  globalitat, les actuacions de policia sanitària 
 mortuòria,  establint  els  procediments  i  les  condicions 
 sanitàries   de  les  pràctiques  sobre  cadàvers  i  restes 
 cadavèriques,  dels  cementiris  i  dels  serveis  funeraris 
 públics  i  privats,  en  l'àmbit de Catalunya, agilitzant i 
 simplificant  els tràmits per al transport i la inhumació de 
 cadàvers  dins  d'aquest territori i determinant les mesures 
 necessàries per a la salvaguarda de la salut pública.
                                                              
 Quant  al  seu  contingut, el Decret conjuga la refosa de la 
 normativa  precedent  amb  la incorporació de nous elements, 
 d'acord  amb  la  línia  de  progressivitat  endegada. Així, 
 introdueix  una  distinció  clara  entre  els  conceptes  de 
 conducció  i  trasllat  de  cadàvers  i restes cadavèriques, 
 segons  el  transport  es  desenvolupi  o  no  íntegrament a 
 Catalunya.
                                                              
 D'altra  banda,  el  Decret  preveu  la  compaginació  de la 
 pràctica  social,  cada cop més consolidada, de recurs a les 
 sales  de vetlla, les quals es consideren a tots els efectes 
 com  a domicili mortuori, amb el costum, també arrelat en la 
 població,  de  vetllar  el  difunt en el propi domicili. Amb 
 aquesta  finalitat,  autoritza  el  desplaçament d'un difunt 
 mort  en  un  hospital  o  centre assistencial a un domicili 
 particular,   per   tal   de  ser  posteriorment  conduït  o 
 traslladat.
                                                              
 De  conformitat amb els més recents criteris epidemiològics, 
 es  redueix de forma ostensible, dins l'àmbit territorial de 
 Catalunya,  la llista de malalties que representen un perill 
 sanitari  que exigeix l'adopció de mesures de major control, 
 la  qual  cosa  possibilita  una  disminució  del  cost dels 
 serveis  funeraris,  atès  que  disminueixen els supòsits de 
 conducció de cadàvers mitjançant fèretres de trasllat.
                                                              
 Un altre element innovador consisteix en la supressió de les 
 llistes  de  metges  tanatòlegs existents en les delegacions 
 territorials  del Departament de Sanitat i Seguretat Social, 
 deixant  a  la família del finat la lliure elecció del metge 
 que    hagi   de   realitzar   operacions   d'embalsamament, 
 conservació   transitòria   i   tanatoplàstia,  el  qual  es 
 responsabilitza del resultat de les mateixes, sens perjudici 
 de la facultat inspectora de l'Administració.
                                                              
 També,  en  aquesta  línia d'exigència als professionals que 
 intervenen  en  la  prestació  dels  serveis funeraris, s'ha 
 considerat adient definir els diferents mètodes que engloben 
 la pràctica anomenada tanatopràxia.
                                                              
 Les    facultats    administratives   en   aquesta   matèria 
 s'atribueixen  al  Departament de Sanitat i Seguretat Social 
 de  la  Generalitat  i  als  ajuntaments, d'acord amb el que 
 preveu  la  legislació  de règim local, concretament la Llei 
 8/1987,  de  15  d'abril,  municipal  i  de  règim  local de 
 Catalunya,  i  la legislació sectorial sanitària, en concret 
 la  Llei  15/1990,  de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de 
 Catalunya.
                                                              
 Aquest  Decret  es  dicta  en  execució  de  les atribucions 
 pròpies de la Generalitat en matèria de sanitat interior, de 
 conformitat  amb  el  que preveuen els articles 2 i 41 de la 
 Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat.
                                                              
 Per  tot l'exposat, d'acord amb el que disposen els articles 
 61   i   62   de   la  Llei  13/1989,  de  14  de  desembre, 
 d'organització,    procediment    i    règim    jurídic   de 
 l'Administració   de   la  Generalitat  de  Catalunya,  vist 
 l'informe  de  la  Comissió  de  Govern Local de Catalunya i 
 d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a 
 proposta  del  conseller de Sanitat i Seguretat Social i del 
 conseller  de  Política Territorial i Obres Públiques, i amb 
 la deliberació prèvia del Govern,                            
                                                              
 Decreto:                                                     
                                                              
 Article únic                                                 
 S'aprova  el  Reglament  de  policia sanitària mortuòria, el 
 text del qual figura a continuació.
                                                              
 Disposició derogatòria                                       
                                                              
 Única                                                        
 Queden derogades les disposicions següents:                  
 Decret  42/1981,  de  16  de  febrer, sobre construccions en 
 cementiris (DOGC núm. 113, de 25.2.1981).
 Decret  304/1983, de 7 de juliol, sobre trasllat de cadàvers 
 a Catalunya (DOGC núm. 354, de 12.8.1983).
 Decret  250/1987,  de 7 de juliol, pel qual s'aproven normes 
 de   policia   sanitària   mortuòria   (DOGC   núm. 878,  de 
 17.8.1987).
 Decret  147/1990,  de  28  de  maig,  sobre  autorització de 
 pràctiques de conservació de cadàvers a Catalunya (DOGC núm. 
 1311, de 29.6.1990).
                                                              
 Disposició final                                             
                                                              
 Única                                                        
 Es  faculten el conseller de Sanitat i Seguretat Social i el 
 conseller  de  Política  Territorial  i  Obres Públiques per 
 dictar, cadascun dins l'àmbit de les seves competències, les 
 disposicions  necessàries  per al desplegament i l'aplicació 
 d'aquest Decret.
                                                              
 Barcelona, 25 de novembre de 1997                            
                                                              
 Jordi Pujol                                                  
 President de la Generalitat de Catalunya                     
                                                              
 Eduard Rius i Pey                                            
 Conseller de Sanitat i Seguretat Social                      
                                                              
 Pere Macias i Arau                                           
 Conseller de Política Territorial i Obres Públiques          
                                                              
 REGLAMENT                                                    
 de policia sanitària mortuòria                               
                                                              
 Capítol I                                                    
 Disposicions generals                                        
                                                              
 Article 1                                                    
 Aquest  Reglament  té  per  objecte  regular  l'activitat de 
 policia  sanitària  mortuòria  dins  l'àmbit  territorial de 
 Catalunya.
                                                              
 Article 2                                                    
 La  policia  sanitària  mortuòria,  com  a part integrant de 
 l'activitat  de  les administracions públiques en matèria de 
 sanitat comprèn:                                             
 2.1   La  regulació  de tota classe de pràctiques sanitàries 
 sobre cadàvers i restes cadavèriques.
 2.2   Les  condicions tècnico-sanitàries en què les empreses 
 funeràries presten els seus serveis.
 2.3  Les normes sanitàries que han de complir els cementiris 
 públics,  privats  i  mixtos,  com  també  els  altres llocs 
 d'enterrament de cadàvers.
 2.4   La  funció inspectora i la potestat sancionadora en el 
 supòsit  de  contravenció  de  la  normativa  vigent  en  la 
 matèria.
                                                              
 Article 3                                                    
 Les   facultats   administratives   en  matèria  de  policia 
 sanitària mortuòria corresponen, d'acord amb el que preveuen 
 aquest   Reglament,   la  Llei  15/1990,  de  9  de  juliol, 
 d'ordenació  sanitària  de Catalunya i la Llei 8/1987, de 15 
 d'abril,  municipal  i  de  règim  local  de  Catalunya, als 
 ajuntaments  i  al Departament de Sanitat i Seguretat Social 
 de  la  Generalitat  de  Catalunya,  sens perjudici d'altres 
 competències concurrents en aquesta matèria.
                                                              
 Article 4                                                    
 L'atorgament  de  les autoritzacions sanitàries previstes en 
 aquest  Reglament  i, en general, l'aplicació del que aquest 
 disposa,  s'entén  sens perjudici de la intervenció judicial 
 que escaigui en cada cas.
                                                              
 Article 5                                                    
 La  comprovació  de  les  defuncions i la seva confirmació i 
 inscripció en el Registre Civil s'han d'efectuar d'acord amb 
 el que estableix la normativa vigent en aquesta matèria.
                                                              
 Article 6                                                    
 Als efectes d'aquest Reglament s'entén per:                  
 Domicili  mortuori:  lloc on resta el cadàver fins al moment 
 de ser conduït cap a la seva destinació final.
 Les  sales  de  vetlla  tenen  la  consideració  de domicili 
 mortuori.
 Cadàver:  cos  humà  durant els cinc anys següents a la mort 
 real.
 Aquest termini es computa des de la data i l'hora de la mort 
 que  figura  en  la inscripció de la defunció en el Registre 
 Civil.
 Restes cadavèriques: allò que queda del cos humà després del 
 procés   de  destrucció  de  la  matèria  orgànica,  un  cop 
 transcorreguts cinc anys des de la mort.
 Putrefacció:  procés  que  condueix a la transformació de la 
 matèria   orgànica   mitjançant   l'atac   al   cadàver  per 
 microorganismes i fauna complementària auxiliar.
 Pràctica sanitària sobre un cadàver o restes cadavèriques:   
 qualsevol  tipus  de  manipulació  que es realitzi sobre els 
 mateixos,  llevat  de  les  destinades a l'obtenció de peces 
 anatòmiques i teixits per a trasplantaments.
 Tanatopràxia:  mètodes  tècnics destinats a la conservació i 
 l'adequació del cadàver.
 Tenen aquesta consideració els mètodes següents:             
 a)  Refrigeració:  mètode  que,  mentre  actua,  alenteix el 
 procés  de  putrefacció  del  cadàver  per mitjà del descens 
 artificial de la temperatura.
 b)  Congelació:  mètode de conservació del cadàver per mitjà 
 de la hipotèrmia.
 c)   Conservació   transitòria:   mètode   que,   mitjançant 
 l'aplicació  de  substàncies químiques, retarda el procés de 
 putrefacció.
 d) Embalsamament: mètode que impedeix l'aparició de fenòmens 
 de putrefacció.
 Tanatoplàstia:  mètode  d'adequació  de cadàver per mitjà de 
 tècniques de reconstrucció.
 Tanatoestètica:   mètode  d'adequació  del  cadàver  amb  la 
 finalitat única de millorar-ne l'aspecte.
 Incineració:  destrucció de cadàvers, de restes humanes i de 
 restes cadavèriques fins a la seva reducció a cendres.
 Empresa  funerària:  persona  física  o  jurídica que presta 
 l'activitat  de  serveis  funeraris  sota qualsevol forma de 
 gestió admesa en dret, i es responsabilitza de la tramitació 
 dels actes que estableix la normativa en vigor des de què es 
 produeix l'òbit fins a la seva destinació final.
 Fèretre  i caixa de restes: caixa per dipositar el cadàver i 
 les  restes cadavèriques, respectivament, que s'ajusti a les 
 condicions tècniques previstes en el present Reglament.
 Conducció:   transport   del   cadàver   o   de  les  restes 
 cadavèriques,  des  del  domicili mortuori, cementiri o lloc 
 d'enterrament,  segons  el  cas,  fins al lloc d'inhumació o 
 incineració,  sempre  que ambdós llocs estiguin dins l'àmbit 
 territorial de Catalunya.
 Trasllat: transport del cadàver o de les restes cadavèriques 
 des  del  domicili mortuori, cementiri o lloc d'enterrament, 
 segons  el cas, fins al lloc d'inhumació o incineració, quan 
 un d'ambdós llocs estigui fora del territori de Catalunya.
 Sales de vetlles.
 Instal·lacions dividides en:                                 
 Una dependència per a l'acolliment de la família i el públic 
 en general.
 Sala d'exposició del cadàver, degudament refrigerada.
 Sala  destinada  a  la  realització de pràctiques sanitàries 
 sobre cadàvers.
 Dipòsit  de cadàvers: sala o dependència, annexa generalment 
 a  un  centre hospitalari, cementiri o empresa funerària, de 
 dipòsit temporal de cadàvers.
 Nínxol:   cavitat  d'una  construcció  funerària  per  a  la 
 inhumació  d'un  o  més  cadàvers  o de restes cadavèriques, 
 tancada amb una llosa o envà.
 Tomba:  lloc  soterrat  d'inhumació d'un o més cadàvers o de 
 restes cadavèriques, cobert per una llosa, integrat per un o 
 més nínxols.
 Fossa:  lloc  soterrat  d'inhumació d'un cadàver o de restes 
 cadavèriques, integrat per un o més nínxols.
 Panteó:   monument  funerari  destinat  a  la  inhumació  de 
 diferents cadàvers o de restes cadavèriques, integrat per un 
 o més nínxols.
 Cripta:  volta  subterrània  d'una  església  que serveix de 
 sepultura, que comprèn un o més nínxols.
 Mausoleu: tomba o conjunt monumental de tombes.
 Columbari: construcció funerària amb nínxols per a rebre les 
 urnes cineràries.
 Forn  cinerari:  instal·lacions compostes d'un o varis forns 
 per  a  la  incineració  de cadàvers, de restes humanes i de 
 restes cadavèriques.
                                                              
 Capítol 2                                                    
 De   la   destinació  final  dels  cadàvers  i  de  la  seva 
 classificació                                                
                                                              
 Secció 1                                                     
 Disposicions generals                                        
                                                              
 Article 7                                                    
 7.1  Qualsevol  cadàver, sens perjudici del que estableix la 
 normativa  vigent  sobre obtenció de peces anatòmiques per a 
 trasplantaments  i  utilització  de cadàvers per a finalitat 
 científica,  ha  de  tenir  una  de  les destinacions finals 
 següents:                                                    
 a) Inhumació.
 b) Incineració.
 c) Immersió en alta mar.
 7.2  També han de tenir una de les destinacions indicades en 
 l'apartat    anterior    les   restes   humanes   procedents 
 d'avortaments, mutilacions i intervencions quirúrgiques, com 
 també les criatures abortives, sense que sigui necessari cap 
 altre  requisit  sanitari  més  que  el certificat mèdic que 
 acrediti la seva causa i procedència.
 En   cas  que  el  metge  signant  del  certificat  dedueixi 
 l'existència    de   possibles   riscos   de   contagi   i/o 
 irradiacions,  ho  ha  de posar immediatament en coneixement 
 del   delegat  territorial  del  Departament  de  Sanitat  i 
 Seguretat  Social  de l'àmbit corresponent, el qual adoptarà 
 les mesures que consideri oportunes.
                                                              
 Article 8                                                    
 Als efectes d'aquest Reglament, els cadàvers es classifiquen 
 en dos grups, segons la causa de defunció:                   
 Grup  I:  comprèn  aquells cadàvers la causa de la mort dels 
 quals  està  relacionada  en l'annex d'aquest Reglament. Per 
 Ordre  del  conseller de Sanitat i Seguretat Social es poden 
 establir altres causes de mort que pel fet de representar un 
 perill  sanitari facin convenient la seva inclusió en aquest 
 grup de classificació.
 Així   mateix,   seran  considerats  cadàvers  potencialment 
 infecciosos, aquells que per circumstàncies epidemiològiques 
 concretes,  determini  l'alcalde  del municipi afectat o, si 
 s'escau,  el  director  general de Salut Pública, si l'abast 
 territorial  d'aquestes  circumstàncies  excedeix  del terme 
 municipal.
 Grup  II:  comprèn aquells cadàvers la causa de la mort dels 
 quals no està inclosa en el Grup I.
                                                              
 Article 9                                                    
 Es  prohibeix la conducció, la inhumació i la incineració de 
 cadàvers    sense    el    corresponent   fèretre   de   les 
 característiques  que s'indiquen en aquest Reglament, llevat 
 dels  casos  de  greus  anormalitats  epidemiològiques  o de 
 catàstrofe. En   aquests  supòsits  l'alcalde  del  municipi 
 afectat  podrà  autoritzar  que s'efectuïn inhumacions sense 
 fèretre   en   les  condicions  que  determini. En  cas  que 
 l'anormalitat  epidemiològica  o  la  catàstrofe afectin més 
 d'un  municipi  correspondrà  al  director  general de Salut 
 Pública   autoritzar   les   inhumacions   sense  fèretre  i 
 determinar-ne   les   condicions. Ambdues  autoritats  seran 
 informades, immediatament, de les decisions que puguin haver 
 adoptat   cadascuna   d'elles   en  exercici  de  les  seves 
 competències respectives.
                                                              
 Article 10                                                   
 10.1  Als efectes de la seva utilització obligatòria, segons 
 correspongui  en  cada cas, es distingeix entre els tipus de 
 fèretres següents:                                           
 a)  Comú:  construït  amb fusta, aglomerat, o altre material 
 biodegradable   de   característiques   similars  autoritzat 
 d'acord amb el que preveu l'apartat 2 d'aquest article, d'un 
 mínim  de  15  mm  de gruix, sense escletxes i amb les parts 
 sòlidament unides entre sí.
 b)  Especial:  ha d'estar compost de dues caixes, l'exterior 
 de  fusta  massissa  de  2  cm  de gruix mínim i la interior 
 contindrà  làmines  de zenc de 0,30 mm com a mínim, soldades 
 entre  sí,  o  de  qualsevol  altre  material  que compleixi 
 tècnicament els requisits d'estanqueïtat.
 Els  fèretres especials han de ser condicionats de forma que 
 impedeixin  els  efectes  de  la  pressió  dels gasos al seu 
 interior,  mitjançant  l'aplicació  de  vàlvules filtrants o 
 d'altres dispositius adequats.
 c)  Caixes  per  a  restes:  han  de  ser  metàl·liques o de 
 qualsevol altre material impermeable o impermeabilitzat. Les 
 seves  dimensions seran les precises per contenir les restes 
 adequadament.
 10.2   La  inclusió  de  nous  tipus  de  materials per a la 
 fabricació  dels  fèretres  esmentats  en l'apartat anterior 
 requereix  la  prèvia  autorització  del director general de 
 Salut Pública.
                                                              
 Article 11                                                   
 11.1   No es podrà donar destinació final a un cadàver abans 
 del  transcurs  de 24 hores des de la defunció. Només en els 
 casos  en què s'hagi practicat l'autòpsia o s'hagin obtingut 
 òrgans  per a trasplantament es pot donar destinació final a 
 un cadàver abans del transcurs d'aquest termini.
 11.2  En la determinació dels terminis màxims per procedir a 
 la  destinació  final  d'un  cadàver  autoritzats  en aquest 
 Reglament,  no  computa el període durant el qual un cadàver 
 hagi estat refrigerat, amb un màxim de 48 hores, o congelat, 
 amb  un  màxim de 96 hores, en una instal·lació adequada per 
 aquestes finalitats degudament autoritzada.
 11.3   Als  efectes  d'aquest  Reglament,  la temperatura de 
 refrigeració  oscil·la entre 8º C i -2º C i la de congelació 
 es fixa en -12º C.
                                                              
 Secció 2                                                     
 Inhumació                                                    
                                                              
 Article 12                                                   
 12.1   Sens  perjudici  del que preveu l'article 11 d'aquest 
 Reglament,  quan  hi hagi raons sanitàries que aconsellin la 
 inhumació  immediata  de  cadàvers del grup I, l'alcalde del 
 municipi    corresponent   ordenarà   que   aquests   siguin 
 transportats  urgentment  al  dipòsit  del  cementiri  de la 
 pròpia  localitat. Quan les raons sanitàries determinants de 
 la  inhumació  immediata  tinguin una incidència territorial 
 que  excedeixi  del  terme  municipal,  la  competència  per 
 ordenar  aquest  transport  urgent  correspondrà  al delegat 
 territorial del Departament de Sanitat i Seguretat Social de 
 l'àmbit corresponent.
 12.2  Els cadàvers contaminats per productes radioactius han 
 de   ser   objecte   del   tractament  especial  que  acordi 
 l'organisme competent en la matèria.
                                                              
 Article 13                                                   
 13.1   Cada  fèretre ha de contenir exclusivament el cadàver 
 per al qual s'ha autoritzat la inhumació.
 13.2   No poden dipositar-se dos o més cadàvers en el mateix 
 fèretre, llevat dels casos següents:                         
 a)  Mares i criatures abortives, mortes ambdues en el mateix 
 moment.
 b) Catàstrofes.
 c) Greus anormalitats epidemiològiques.
 13.3   En  els  supòsits  b)  i c) de l'apartat anterior, la 
 inhumació  de  dos o més cadàvers en el mateix fèretre ha de 
 ser  autoritzada  o  ordenada  per  l'alcalde  del  municipi 
 afectat. En   cas   que   la   catàstrofe   o  l'anormalitat 
 epidemiològica  afectin  més  d'un municipi, correspondrà al 
 director  general  de  Salut Pública autoritzar o ordenar la 
 inhumació de dos o més cadàvers en el mateix fèretre.
 Ambdues  autoritats  seran informades, immediatament, de les 
 decisions  que  puguin  haver  adoptat  cadascuna d'elles en 
 exercici de les seves competències respectives.
                                                              
 Article 14                                                   
 14.1  Quan es produeixi la mort d'una persona en un hospital 
 o  centre  assistencial  per  una  causa que no determini la 
 inclusió  del  cadàver  en el grup I de l'article 8 d'aquest 
 Reglament,  pot  efectuar-se  directament  el  transport del 
 cadàver   al  domicili  mortuori  assenyalat  per  part  del 
 familiar  present  més  proper  al  difunt,  als  efectes de 
 procedir  a la seva vetlla, sens perjudici de l'autorització 
 judicial que pugui ser necessària en cada cas.
 14.2   El  transport  ha  de  ser realitzat mitjançant furgó 
 fúnebre, previ dipòsit del cadàver en un fèretre adequat.
 14.3   Quan la vetlla d'un difunt es realitzi en un domicili 
 particular  s'han  d'adoptar les mesures higienicosanitàries 
 adients en funció de les circumstàncies climatològiques i de 
 la resta de característiques concurrents en cada cas.
                                                              
 Article 15                                                   
 Les  inhumacions realitzades fora dels cementiris comuns, en 
 altres llocs prèviament autoritzats, requeriran l'adopció de 
 les condicions higiènico-sanitàries fixades per la normativa 
 aplicable   i   les   imposades   per  la  corporació  local 
 corresponent.
                                                              
 Secció 3                                                     
 Incineració                                                  
                                                              
 Article 16                                                   
 16.1  Els cadàvers poden ser incinerats amb independència de 
 la  causa de la mort, llevat dels contaminats per radiacions 
 ionitzants.
 16.2   La  sol·licitud  d'incineració,  adreçada a l'entitat 
 responsable  de  l'incinerador, s'acompanyarà del certificat 
 mèdic  de  defunció, de la llicència d'enterrament i, en cas 
 de  cadàver  intervingut  judicialment,  de la resolució del 
 jutge  encarregat  del  cas  en  el  qual  es  manifesti  la 
 no-oposició que s'efectuï la incineració.
                                                              
 16.3   Les  urnes en què es dipositin les cendres resultants 
 d'una incineració hauran de permetre identificar el difunt a 
 què corresponen.
 16.4  El transport de les urnes de cendres, o el seu dipòsit 
 posterior, no està subjecte a cap exigència sanitària.
 16.5   Per  a la incineració no és necessària la utilització 
 de fèretres específics, llevat del que preveu l'article 25.2 
 d'aquest Reglament.
                                                              
 Article 17                                                   
 Els  cementiris  poden  disposar  d'una  zona de terreny per 
 escampar-hi  les  cendres procedents de la incineració, o de 
 columbaris   per  col·locar-hi  les  urnes  de  les  cendres 
 mortuòries.
                                                              
 Article 18                                                   
 18.1   Per  a la instal·lació d'un incinerador de cadàvers i 
 restes  humanes  s'ha  d'elaborar  un  projecte  que s'ha de 
 sotmetre a informe vinculant de la delegació territorial del 
 Departament   de  Sanitat  i  Seguretat  Social  de  l'àmbit 
 corresponent,  l'aprovació del qual correspon a l'ajuntament 
 respectiu que estableixi el servei o, si escau, l'autoritzi. 
 Si, transcorregut el termini d'un mes des de la recepció del 
 projecte,  la  delegació territorial corresponent no ha emès 
 el  corresponent  informe  l'ajuntament  pot  prosseguir  la 
 tramitació de l'expedient.
 18.2   Finalitzades les obres, l'empresa instal·ladora ho ha 
 de   comunicar   a  l'ajuntament  corresponent,  que  ha  de 
 comprovar  si  s'han  observat les condicions del projecte i 
 les  imposades  en  l'acord  d'aprovació. Realitzada aquesta 
 comprovació,  l'ajuntament  pot  posar  en  funcionament les 
 instal·lacions o autoritzar-ne el funcionament.
 Transcorregut un mes des de la recepció de la comunicació de 
 la  finalització  de  les  obres  sense  que  s'hagi  dictat 
 resolució d'obertura, s'entén estimada la petició.
                                                              
 Article 19                                                   
 L'entitat  responsable  de l'incinerador ha de disposar d'un 
 llibre  registre  d'incineracions  de  cadàvers,  de  restes 
 humanes  i de restes cadavèriques. En aquest llibre registre 
 s'anotaran  tots els serveis prestats, amb especificació del 
 nom  del difunt i de la data de la incineració; en el cas de 
 restes  humanes  es  farà  constar  la  peça  i el nom de la 
 persona  a  qui pertanyia, excepte si procedeixen de centres 
 d'investigació  o  universitats,  cas  en el qual només serà 
 necessària  la  manifestació  de  l'òrgan competent d'aquell 
 centre en aquest sentit.
                                                              
 Article 20                                                   
 En  els  municipis on hi hagi instal·lat un forn incinerador 
 es   regularà  la  prestació  del  servei  d'incineració  de 
 cadàvers de conformitat amb el que preveu aquest Reglament i 
 la resta de normativa aplicable.
                                                              
 Secció 4                                                     
 Exhumació                                                    
                                                              
 Article 21                                                   
 No  es  pot  obrir  cap construcció funerària destinada a la 
 inhumació de cadàvers abans del transcurs de dos anys des de 
 la  darrera inhumació, si es tracta de cadàvers compresos en 
 el  grup  II  de  l'article  8 d'aquest Reglament, o de cinc 
 anys,   si  es  tracta  de  cadàvers  del  grup  I,  excepte 
 autorització  de l'alcalde del municipi corresponent, i sens 
 perjudici   de   l'autorització   judicial   que  pugui  ser 
 necessària de conformitat amb la legislació vigent.
                                                              
 Article 22                                                   
 22.1   L'alcalde  del  municipi corresponent, sens perjudici 
 del   que  disposa  l'article  21  d'aquest  Reglament,  pot 
 autoritzar  l'exhumació de cadàvers i de restes cadavèriques 
 que  hagin de ser immediatament reinhumats o incinerats dins 
 el  mateix  cementiri. L'exhumació  de  cadàvers o de restes 
 cadavèriques  que  hagin  de ser conduïts o traslladats a un 
 altre   cementiri   requereix   l'autorització  del  delegat 
 territorial del Departament de Sanitat i Seguretat Social de 
 l'àmbit corresponent.
 Els   serveis   tècnics  municipals  o  els  dependents  del 
 Departament   de   Sanitat   i   Seguretat   Social,  segons 
 s'escaigui,  comprovaran  l'estat en què es troba el cadàver 
 i,   tenint   en   compte  les  circumstàncies  concorrents, 
 determinaran   les   mesures  higiènico-sanitàries  adients, 
 podent  acordar  la  substitució  del  fèretre o de la caixa 
 exterior,  en  el  supòsit  de cadàvers inhumats en fèretres 
 especials, si no es trobessin en bon estat.
 22.2   En  tot  cas,  el  termini màxim a transcórrer des de 
 l'exhumació  fins  a  la  reinhumació  d'un  cadàver  no pot 
 excedir de quaranta-vuit hores.
                                                              
 Article 23                                                   
 23.1   La  sol·licitud  d'exhumació s'ha de presentar davant 
 l'organisme  competent d'acord amb el previst a l'article 22 
 d'aquest Reglament acompanyada de la llicència d'enterrament 
 del cadàver que es pretengui exhumar.
 23.2   L'autoritat  competent  notificarà als interessats, a 
 través dels serveis funeraris corresponents, el dia i l'hora 
 de la pràctica de l'exhumació.
 23.3   Transcorregut  un  mes  des  de  la presentació de la 
 sol·licitud  sense  que  s'hagi dictat resolució autoritzant 
 l'exhumació, s'entén que aquesta ha estat desestimada.
                                                              
 Article 24                                                   
 Les  exhumacions  que es realitzin per ordre judicial han de 
 complir,  també, els requisits sanitaris que es determinen a 
 la present Secció.
                                                              
 Capítol 3                                                    
 Conducció i trasllat                                         
                                                              
 Article 25                                                   
 25.1   Per  a  la  conducció  d'un  cadàver no és necessària 
 autorització  sanitària,  llevat del cas que estigui comprès 
 en  el  grup  I de l'article 8 d'aquest Reglament. En aquest 
 cas  l'autorització  és atorgada pel delegat territorial del 
 Departament   de  Sanitat  i  Seguretat  Social  de  l'àmbit 
 corresponent.
 25.2   Per  a  la  conducció  dels cadàvers del grup I s'han 
 d'utilitzar   fèretres  especials  de  les  característiques 
 fixades a l'article 10 d'aquest Reglament.
                                                              
 Article 26                                                   
 La conducció de cadàvers s'ha d'efectuar en:                 
 a)   Vehicles   automòbils   proveïts   de  la  corresponent 
 autorització  per  a  la  prestació  de serveis de transport 
 funerari.
 b)  Furgons  de  ferrocarril  de  les  característiques  que 
 assenyalin els organismes competents.
 c) Vaixells i avions, d'acord amb les disposicions vigents i 
 les normes que estableixen els convenis internacionals i les 
 que exigeixen les companyies de navegació marítima i aèria.
 d)  Qualsevol  altre  medi  que  pugui  ser  autoritzat  per 
 l'autoritat  sanitària competent. La competència per atorgar 
 aquesta  autorització  correspondrà a l'alcalde del municipi 
 corresponent  quan  la destinació final del cadàver sigui la 
 pròpia  localitat  de defunció, i al delegat territorial del 
 Departament   de  Sanitat  i  Seguretat  Social  de  l'àmbit 
 corresponent  quan  hagi  de  ser  inhumat  o  incinerat  en 
 municipi altre que el de defunció.
                                                              
 Article 27                                                   
 Per  a l'atorgament de la corresponent autorització per a la 
 prestació de serveis de transport funerari, els vehicles han 
 de complir les característiques tècniques següents:          
 a)  La  distància  existent  des  del final de la cabina del 
 conductor fins a la porta del darrera del vehicle, és a dir, 
 l'habitacle,  ha  de ser suficient per contenir el fèretre i 
 facilitar la seva manipulació.
 b)  La  separació  de  la  cabina  i  l'habitacle  ha de ser 
 estanca.
 c)  L'habitacle  del fèretre, àdhuc els elements d'ornament, 
 han  de  ser  construïts amb material impermeable i de fàcil 
 neteja i desinfecció.
                                                              
 Article 28                                                   
 Durant  l'itinerari  de  conducció  d'un cadàver no es poden 
 establir  etapes  de permanència en llocs públics o privats, 
 excepció  feta de les que tinguin per objecte la pràctica de 
 serveis  religiosos  o  cerimònies  laiques, d'acord amb els 
 costums locals.
                                                              
 Article 29                                                   
 La  conducció  d'un cadàver per via aèria requereix que, amb 
 caràcter previ, es procedeixi al seu embalsamament.
                                                              
 Article 30                                                   
 La   conducció   de   cadàvers   embalsamats   o  conservats 
 transitòriament   s'ha   de   realitzar  mitjançant  fèretre 
 especial  de les característiques que s'indiquen a l'article 
 10 d'aquest Reglament.
                                                              
 Article 31                                                   
 31.1   Les  autoritzacions  de  trasllat  de cadàvers les ha 
 d'atorgar  el delegat territorial del Departament de Sanitat 
 i  Seguretat Social de l'àmbit corresponent condicionades al 
 compliment de la normativa vigent.
 31.2   Correspon  al  familiar  present més proper al difunt 
 sol·licitar   l'autorització   que  tramitarà,  si  s'escau, 
 l'empresa  funerària  encarregada  del servei, la qual haurà 
 d'estar   degudament   autoritzada   per   les  disposicions 
 administratives  vigents, essent aquesta empresa responsable 
 del compliment de tota la normativa en vigor.
 31.3   En  els  trasllats  internacionals  s'estarà  al  que 
 disposi  la  normativa  internacional  i  estatal  que sigui 
 d'aplicació.
                                                              
 Capítol 4                                                    
 Embalsamament,  conservació  transitòria i altres pràctiques 
 sobre cadàvers i restes cadavèriques                         
                                                              
 Article 32                                                   
 Les  operacions de tanatopràxia sobre cadàvers, llevat de la 
 refrigeració,   s'han   de  realitzar  amb  posterioritat  a 
 l'emissió  del  corresponent  certificat de defunció i de la 
 inscripció   de   la   mort   en   el   Registre   Civil  i, 
 transcorregudes  24  hores  des de la defunció. Només en els 
 casos  en què s'hagi practicat l'autòpsia o s'hagin obtingut 
 òrgans   per   a   trasplantament  es  poden  realitzar  les 
 esmentades operacions abans del transcurs d'aquest termini.
                                                              
 Article 33                                                   
 33.1   L'autòpsia  no  judicial amb finalitat d'investigació 
 científica  i la utilització de cadàvers per a l'ensenyament 
 només  poden  realitzar-se en els casos i les circumstàncies 
 previstes  en  les  disposicions  vigents,  sempre i quan no 
 consti  l'oposició  de  la persona del finat o de la família 
 d'aquest i no hi hagi intervenció judicial.
 33.2   Les  autòpsies s'han de realitzar conforme a allò que 
 disposa la normativa reguladora de la matèria.
                                                              
 Article 34                                                   
 34.1    Les  pràctiques  d'embalsamament  i  de  conservació 
 transitòria   no   poden  realitzar-se  transcorregudes  les 
 quaranta-vuit hores següents a la mort.
 34.2   Queden  exceptuats  del  termini indicat en l'apartat 
 anterior  els  cadàvers  refrigerats i els congelats, en els 
 termes previstos a l'article 11.2 d'aquest Reglament, sempre 
 i  quan el facultatiu que ha de realitzar les operacions els 
 consideri  en  condicions  higiènico-sanitàries  adients per 
 practicar-les.
                                                              
 Article 35                                                   
 35.1  La conservació transitòria d'un cadàver és obligatòria 
 quan  ha  de ser inhumat transcorregudes quaranta-vuit hores 
 des  de  la defunció. Aquest termini s'amplia a setanta-dues 
 hores si es tracta d'un cadàver intervingut judicialment.
 35.2   L'embalsamament d'un cadàver és obligatori quan ha de 
 ser  inhumat  transcorregudes  setanta-dues  hores des de la 
 defunció. Aquest  termini s'amplia a noranta-sis hores si es 
 tracta d'un cadàver intervingut judicialment.
 35.3   En  la  determinació  dels  terminis previstos en els 
 apartats  anteriors, no computa el període durant el qual el 
 cadàver  hagi  estat  refrigerat  o  congelat, en els termes 
 previstos a l'article 11.2 d'aquest Reglament.
                                                              
 Article 36                                                   
 Els cadàvers embalsamats i els conservats transitòriament no 
 poden  romandre  en  el  domicili  mortuori  per  un període 
 superior   a   les   noranta-sis   i   setanta-dues   hores, 
 respectivament. Transcorregut  aquest  termini  han  de  ser 
 immediatament conduïts a la seva destinació final.
                                                              
 Article 37                                                   
 37.1    Les   operacions   d'embalsamament,  de  conservació 
 transitòria  i  de  tanatoplàstia  sobre cadàvers han de ser 
 realitzades  per un metge designat lliurement per la família 
 del  difunt,  i requereixen la corresponent autorització del 
 delegat  territorial  del Departament de Sanitat i Seguretat 
 Social   de   l'àmbit   corresponent,   sens   perjudici  de 
 l'autorització judicial que pugui ser necessària d'acord amb 
 la normativa vigent.
 37.2   La  sol·licitud s'acompanyarà del certificat mèdic de 
 defunció en què constin la data i l'hora de la mort, i de la 
 llicència d'enterrament.
 37.3   Transcorregut el termini de 12 hores comptador des de 
 la  recepció  de  la  sol·licitud  d'autorització  a  què fa 
 referència   l'apartat  anterior  sense  que  s'hagi  dictat 
 resolució, s'entén estimada la petició.
 37.4  Els metges que practiquin les operacions esmentades en 
 aquest  article  han  de  certificar  la  seva  intervenció, 
 responsabilitzant-se  de  la  mateixa,  sens perjudici de la 
 facultat  de  l'òrgan  sanitari competent d'inspeccionar, si 
 escau, les seves actuacions.
                                                              
 Capítol 5                                                    
 Cementiris                                                   
                                                              
 Article 38                                                   
 Tots  els  municipis,  independentment  o  associats, han de 
 prestar  el  servei  de cementiri, d'acord amb els requisits 
 que  estableix aquest Reglament, i a l'empara del que preveu 
 la  legislació  de  règim  local  vigent,  tret  del  cas de 
 dispensa  pel  Govern  de  la  Generalitat  si  la prestació 
 resulta impossible o de molt difícil compliment.
                                                              
 Article 39                                                   
 L'emplaçament  de  cementiris  de  nova  construcció  ha  de 
 complir les condicions següents:                             
 39.1   A  l'entorn del sòl destinat a la construcció del nou 
 cementiri s'ha d'establir una zona de protecció de 25 metres 
 d'amplada  que,  cas  que  existeixi planejament, ha d'estar 
 qualificada com a zona d'emplaçament de nou cementiri.
 Aquesta zona ha d'estar enjardinada i, en tot cas, lliure de 
 tota  mena  de  construcció. No és necessari l'enjardinament 
 quan l'entorn natural del cementiri no ho requereixi.
 39.2   A  partir  del  recinte  d'aquesta  primera  zona  de 
 protecció  se  n'ha  d'establir  una  segona  de  225 metres 
 d'amplada, en la qual únicament es poden autoritzar:         
 a)  Instal·lacions  de  caràcter  industrial  o  de  serveis 
 tècnics  per a la infraestructura urbanística i d'equipament 
 comunitari.
 b) Habitatges unifamiliars.
 c) Explotacions agropecuàries.
 Aquests   tres  tipus  d'usos  han  de  ser  facultativament 
 assignats   pel  planejador,  en  funció  de  cada  situació 
 concreta del municipi.
                                                              
 Article 40                                                   
 40.1  La idoneïtat del terreny elegit per a l'emplaçament de 
 nous  cementiris  s'ha  de  comprovar  per mitjà d'un estudi 
 hidrogeològic.
 40.2   L'estudi  definirà  el funcionament hidrogeològic del 
 subsòl  en  la  zona situada a l'entorn de l'emplaçament del 
 cementiri,  establint  a partir de les metodologies adients, 
 les  litologies  i estructura dels materials, el gruix de la 
 zona  no  saturada,  tipus de porositat i concloent sobre el 
 risc potencial d'afecció a les aigües subterrànies.
 40.3   Els  ajuntaments,  quan en justifiquin la necessitat, 
 poden sol·licitar l'assistència tècnica per a la realització 
 de  l'estudi  hidrogeològic  al Servei Geològic de Catalunya 
 del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de 
 la  Generalitat  de  Catalunya. Es  sol·licitarà  informe  a 
 l'àrea  de  Qualitat de les aigües de la Junta de Sanejament 
 quan es puguin afectar aqüífers existents.
 40.4   En  cas  que els organismes competents per aprovar el 
 projecte  de  nova  construcció  no  estiguin  conformes amb 
 l'estudi  hidrogeològic,  tant en els mètodes seguits com en 
 les  conclusions  obtingudes,  poden  demanar  l'informe  al 
 Servei Geològic de Catalunya, sempre que no s'hagi utilitzat 
 l'ajut d'aquest Servei previst a l'apartat anterior.
 40.5   En  el  supòsit d'informe hidrogeològic desfavorable, 
 l'ajuntament  interessat  pot  demanar al Servei esmentat en 
 l'apartat  anterior  que dictamini sobre els possibles llocs 
 del  terme municipal corresponent on sigui possible emplaçar 
 el nou cementiri.
                                                              
 Article 41                                                   
 41.1   L'ampliació  de cementiris està subjecte als mateixos 
 requisits    d'emplaçament   exigits   per   a   les   noves 
 construccions. No  obstant  això,  a partir de 50 metres del 
 cementiri,    es    poden    permetre,   també,   habitatges 
 plurifamiliars.
 41.2   Als  efectes d'aquest Reglament s'entén per ampliació 
 de  cementiris  tota  modificació que comporti augment de la 
 seva  superfície  o increment del nombre total de sepultures 
 autoritzades. La  resta  de modificacions, tenen el caràcter 
 de reforma.
 41.3  L'informe hidrogeològic a què es refereix l'article 40 
 d'aquest Reglament només és necessari en cas que l'ampliació 
 del cementiri es faci fora del recinte existent.
 41.4  La reforma de cementiris no està subjecte a les normes 
 d'emplaçament regulades en els articles anteriors.
                                                              
 Article 42                                                   
 42.1   Els  plans  generals  d'ordenació urbana i les normes 
 subsidiàries   de  planejament  han  d'incloure,  entre  els 
 documents  informatius,  un estudi sobre les necessitats que 
 en  relació  al  servei  de  cementiri  es poden preveure en 
 l'àmbit del planejament redactat.
 42.2   Les  diferents  figures de planejament de l'ordenació 
 del  sòl s'han d'ajustar, en el moment de la seva revisió, a 
 les   normes   d'aquest   Reglament   sobre  emplaçament  de 
 cementiris.
 42.3    En  la  tramitació  de  plans  generals,  de  normes 
 subsidiàries, de plans parcials i de plans especials, sempre 
 que   incideixin   de  forma  directa  o  indirecta  en  les 
 condicions   d'emplaçament   de  cementiris,  i  una  vegada 
 aprovats inicialment, d'acord amb el que preveu l'article 57 
 del  Decret  Legislatiu  1/1990,  de  12 de juliol, pel qual 
 s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en 
 matèria  urbanística, s'ha de sol·licitar informe al delegat 
 territorial del Departament de Sanitat i Seguretat Social de 
 l'àmbit corresponent.
 42.4   L'emplaçament  dels cementiris de nova construcció ha 
 de  correspondre al que es prevegi en el planejament de cada 
 municipi.
 En  cas  que  en  el  planejament  urbanístic  vigent  en el 
 municipi  no  s'hagi  fet  cap  previsió  d'emplaçament d'un 
 cementiri  nou,  o  no  hi  hagi planejament, aquest s'ha de 
 fixar  tenint  en  compte  el  que  preveu l'article 128 del 
 Decret  Legislatiu  1/1990,  de  12  de  juliol,  per  a les 
 edificacions en sòl no urbanitzable.
                                                              
 Article 43                                                   
 43.1    Els  expedients  de  construcció  i  d'ampliació  de 
 cementiris han d'incloure la documentació següent:           
 a)  Informe  urbanístic  on  consti  que  l'emplaçament  del 
 cementiri és el previst en el planejament urbanístic vigent. 
 En  cas  que no hi hagi previsió d'emplaçament, és necessari 
 l'informe  de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya on consti 
 que  s'ha  seguit el procediment específic per ubicar aquest 
 ús.
 b) Estudi hidrogeològic del terreny, si escau, on hi constin 
 les seves característiques de permeabilitat, la situació del 
 nivell  freàtic  i/o  els  nivells  saturats  dels possibles 
 aqüífers  confinats  quan  aquests  existeixin, com també la 
 direcció del flux subterrani.
 c)  Projecte  de  construcció que ha de contenir una memòria 
 signada  per  un  professional  competent  en  què  es  faci 
 constar:                                                     
 El lloc de l'emplaçament.
 L'extensió prevista.
 La  distància  en línia recta fins a la zona de població més 
 propera.
 Les comunicacions amb la zona urbana.
 La  distribució dels diferents serveis, recintes, edificis i 
 jardins.
 La  classe  d'obres i materials que s'han d'utilitzar en els 
 murs de tancament i les edificacions.
 El  nombre,  tipus  i  característiques de les construccions 
 funeràries destinades a inhumacions, tenint en compte el que 
 disposa l'article 46 d'aquest Reglament.
 El sistema a emprar per l'eliminació de deixalles i residus. 
 43.2  Els expedients de reforma de cementiris han d'incloure 
 la  documentació  esmentada  a l'apartat anterior, llevat de 
 l'estudi hidrogeològic i de l'informe urbanístic.
 43.3   Per  a  l'aprovació o, si escau, l'autorització de la 
 construcció,  l'ampliació  o  la  reforma  del  cementiri és 
 necessari  que  la  Delegació Territorial del Departament de 
 Sanitat  i  Seguretat  Social de l'àmbit corresponent, emeti 
 informe  sanitari vinculant sobre el projecte. Transcorregut 
 el  termini  de dos mesos des de la recepció de l'expedient, 
 si   la   Delegació  Territorial  corresponent  no  ha  emès 
 l'informe   es   pot   prosseguir   amb   la  tramitació  de 
 l'expedient.
                                                              
 Article 44                                                   
 44.1   Els  expedients  de  construcció,  d'ampliació  i  de 
 reforma  de  cementiris  que aprovin o, si escau, autoritzin 
 els  municipis,  han  de ser instruïts i resolts per l'òrgan 
 municipal  competent,  de  conformitat  amb  la normativa de 
 règim local aplicable.
 44.2   En  cas  que l'òrgan municipal competent per resoldre 
 acrediti  la  dificultat o la impossibilitat per complir les 
 normes sobre emplaçament de cementiris establertes en aquest 
 Reglament,  el  conseller  de  Sanitat i Seguretat Social, a 
 proposta  del  director  general  de  Salut  Pública i previ 
 informe  de  les direccions generals d'Administració Local i 
 d'Urbanisme,  pot  autoritzar  excepcionalment  que es pugui 
 construir  o  ampliar  el  cementiri prèvia la resolució del 
 procediment a què es refereix l'apartat anterior.
 44.3   Transcorregut  el  termini  de  6  mesos  des  de  la 
 iniciació   de   l'expedient   sense   que   s'hagi  atorgat 
 l'autorització  amb  caràcter  excepcional, s'entén denegada 
 aquesta autorització.
                                                              
 Article 45                                                   
 La capacitat que ha de tenir un cementiri s'ha de determinar 
 en funció de la mitjana del nombre de defuncions ocorregudes 
 en  el  terme  municipal  durant  els  darrers 20 anys. Cada 
 cementiri  ha  de  disposar  d'un  nombre  de sepultures que 
 possibiliti  fer-se càrrec dels enterraments que es prevegin 
 per els 10 anys següents a la seva construcció, i de terreny 
 suficient  per poder incrementar aquest nombre de sepultures 
 segons les necessitats previstes per als propers 25 anys.
                                                              
 Article 46                                                   
 46.1   Els  cementiris han de disposar necessàriament, a més 
 del nombre corresponent de sepultures, de les instal·lacions 
 següents:                                                    
                                                              
 a) Un local destinat a dipòsit de cadàvers. Aquests dipòsits 
 poden  ser utilitzats com a sales d'autòpsies quan reuneixin 
 les condicions previstes a continuació:                      
 Terra  i  parets  de material impermeable, de fàcil neteja i 
 desinfecció. La  unió  de  l'envà  i del terra i dels envans 
 entre  si  ha  de  ser  arrodonida. El terra ha de tenir una 
 pendent superior al 1% en direcció a un desguàs.
 Una  taula  d'acer inoxidable o d'altre material impermeable 
 de  fàcil  neteja i desinfecció, amb desguàs i aigua freda i 
 calenta.
 Estris  necessaris  per  a  realització  de la intervenció i 
 material per a la seva desinfecció.
 Serveis sanitaris, vestidor i dutxes d'ús exclusiu pel metge 
 forense  i  el  personal  auxiliar  que  efectuï l'autòpsia, 
 independent i annex a la sala d'autòpsia.
 b)  Un  sector  destinat  a  l'enterrament de restes humanes 
 procedents  d'avortaments, d'intervencions quirúrgiques i de 
 mutilacions i de criatures abortives.
 c)  Una  ossera  general  destinada  a  recollir  les restes 
 provinents de les exhumacions.
 d) Instal·lacions d'aigua i serveis higiènics.
 46.2   Cada  cementiri  ha  de  portar un llibre-registre on 
 s'anotaran  totes  les  inhumacions i les exhumacions que es 
 realitzin,  amb especificació de la data de realització, del 
 nom  del  difunt o del titular de la resta, del lloc concret 
 d'inhumació i distingint si la causa de defunció és del grup 
 I o II.
                                                              
 Article 47                                                   
 Prèviament  a  la  primera  inhumació en noves construccions 
 funeràries,   els   serveis   competents   de   l'ajuntament 
 corresponent  han  de  comprovar  que aquestes construccions 
 s'han  efectuat d'acord amb el projecte aprovat o autoritzat 
 i  compleixen  les condicions higiènico-sanitàries previstes 
 en aquest Reglament.
                                                              
 Article 48                                                   
 48.1   Les  dimensions  mínimes internes dels nínxols han de 
 ser de 0,90 m d'ample, 0,75 m d'alçada i 2,60 m de fondària. 
 Les  d'infants de 0,50 m per 0,50 m amb una fondària de 1,60 
 m                                                            
 48.2   El  terra dels nínxols ha de tenir una pendent mínima 
 d'1% cap l'interior.
 48.3   Per  a  la  construcció  de nínxols s'han d'utilitzar 
 sistemes  que  assegurin  una  certa estanqueïtat de la seva 
 estructura  i,  alhora, permetin la suficient ventilació per 
 porositat. El sistema ha d'evitar la sortida a l'exterior de 
 líquids  i  olors i facilitar la destrucció del cos, aïllant 
 totalment  aquest  procés  del  medi, per raons sanitàries i 
 d'higiene.
 48.4   Els  nínxols  que  integren els blocs de nínxols, les 
 fosses,  les  tombes,  els  mausoleus  i els panteons han de 
 complir  els  requisits establerts en els apartats anteriors 
 d'aquest article.
 48.5   En  cap  cas no es poden construir nínxols nous sobre 
 d'altres  ja  existents,  a  menys  que  aquesta construcció 
 respongui   a  una  segona  fase  prevista  en  el  projecte 
 original.
                                                              
 Article 49                                                   
 El  director  general de Salut Pública pot autoritzar, per a 
 les   construccions  funeràries  destinades  a  inhumacions, 
 tècniques  constructives  diferents  de l'obra convencional, 
 sempre   que  garanteixin  que  es  produirà  el  procés  de 
 descomposició   cadavèrica   i   de  mineralització  de  les 
 despulles  en  condicions  higiènico-sanitàries  adequades i 
 així   s'acrediti  mitjançant  els  informes  i  les  proves 
 tècniques adients.
                                                              
 Article 50                                                   
 L'entitat  pública titular del cementiri adjudicarà, d'acord 
 amb  els  seus  reglaments  aprovats, els diferents nínxols, 
 fosses  o mausoleus als interessats, els quals adquiriran en 
 relació  a  ells  un  dret  d'ús que s'extingirà d'acord amb 
 l'establert  en  la  normativa  de règim local aplicable. La 
 mateixa  naturalesa  tindrà  el  dret adjudicat, quan el seu 
 titular hagi de construir la fossa o mausoleu funerari.
                                                              
 Article 51                                                   
 51.1   Les  fosses, els nínxols i els mausoleus que amenacin 
 ruïna  seran  declarats  en  aquest  estat  per  mitjà  d'un 
 expedient  contradictori,  en  el  qual  es considerarà part 
 interessada  les persones titulars del dret sobre les fosses 
 i  els  nínxols  o  els  mausoleus  esmentats, com també, si 
 escau, del titular del cementiri.
 51.2   Es  considerarà  que  aquelles construccions estan en 
 estat  de  ruïna  quan  no  puguin ser reparades per mitjans 
 normals  o  quan  el  cost de la reparació sigui superior al 
 cinquanta per cent del cost estimat a preus actuals per a la 
 seva construcció.
 51.3   Declarats en estat de ruïna les fosses, els nínxols o 
 els  mausoleus objecte de l'expedient, l'autoritat competent 
 de   conformitat   al  previst  a  l'article  22.1  d'aquest 
 Reglament  ordenarà  l'exhumació  del  cadàver per a la seva 
 immediata  inhumació en el lloc que determini el titular del 
 dret  sobre la fossa, el nínxol o el mausoleu que hagi estat 
 declarat en estat de ruïna, previ requeriment que amb aquest 
 fi  se  li  farà  de forma fefaent. En el cas que l'esmentat 
 titular  no  disposés res a aquest respecte, la inhumació es 
 realitzarà a la fossa comuna.
 51.4   Acabada  l'exhumació dels cadàvers de les fosses, els 
 nínxols  o  els  mausoleus  declarats  en  estat  de  ruïna, 
 l'ajuntament  els  enderrocarà,  a  càrrec  seu  i de manera 
 immediata. En   els   cementiris   de   titularitat  privada 
 l'obligació  d'enderrocament correspon al titular; si aquest 
 no   procedís   a   l'enderrocament  l'ajuntament  el  podrà 
 executar, a càrrec de l'obligat.
 51.5   La  declaració  de  l'estat  de ruïna d'una fossa, un 
 nínxol  o  un  mausoleu comporta l'extinció del dret del seu 
 titular. En  conseqüència,  tant l'exhumació per a immediata 
 inhumació  com  l'enderroc  de  la  fossa,  el  nínxol  o el 
 mausoleu no donaran lloc a cap mena d'indemnització.
                                                              
 Article 52                                                   
 L'enterrament de cadàvers directament a terra queda subjecte 
 a les condicions següents:                                   
 a) Fondària mínima de 2 metres.
 b)  Terreny amb una permeabilitat suficient o permeabilitzat 
 per una capa de sauló d'un mínim de 40 cm de gruix.
 c)   Utilització   de   sistemes  que  assegurin  una  certa 
 estanqueïtat  i  alhora permetin la suficient ventilació per 
 porositat. El sistema ha d'evitar la sortida a l'exterior de 
 líquids  i  olors i facilitar la destrucció del cos, aïllant 
 totalment  aquest  procés  del  medi, per raons sanitàries i 
 d'higiene,  i  ha d'estar subjecte a la valoració establerta 
 en el corresponent estudi hidrogeològic.
                                                              
 Article 53                                                   
 Els  cementiris  no  poden  ser destinats a un altre ús fins 
 després de transcórrer, com a mínim, 10 anys des de l'última 
 inhumació,  llevat de l'existència de raons d'interès públic 
 declarades per l'òrgan local competent.
                                                              
 Article 54                                                   
 Tots  els  cementiris,  amb  independència de quina sigui la 
 seva  naturalesa  jurídica  i  la  seva  titularitat,  estan 
 sotmesos al règim i als requisits sanitaris fixats en aquest 
 Reglament.
                                                              
 Capítol 6                                                    
 Infraccions i sancions                                       
                                                              
 Article 55                                                   
 Les  infraccions  a  les prescripcions del present Reglament 
 són  sancionables  de  conformitat  amb allò establert en el 
 capítol  VI  del  títol  I,  articles  32  a  37, de la Llei 
 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat.
                                                              
 Article 56                                                   
 Són  òrgans  competents  per a la imposició de les sancions, 
 els següents:                                                
 a)  Els alcaldes de municipis de menys de 25.000 habitants i 
 els  delegats  territorials  del  Departament  de  Sanitat i 
 Seguretat  Social,  en  cas  de multa de fins a 2.000.000 de 
 pessetes.
 b) Els alcaldes de municipis de més de 25.000 habitants i el 
 director general de Salut Pública, en cas de multa de fins a 
 5.000.000 de pessetes.
 c)  El  conseller  de  Sanitat i Seguretat Social, en cas de 
 multa de fins a 10.000.000 de pessetes.
 d)  El  Govern de la Generalitat, en cas de multa superior a 
 10.000.000 pessetes, o quan s'imposi una sanció de tancament 
 temporal.
                                                              
 Disposició transitòria                                       
                                                              
 Única                                                        
 Els  cementiris  que  en  el  moment  de  l'entrada en vigor 
 d'aquest   Reglament   estiguin  oberts  i  en  funcionament 
 disposaran  del termini d'un any per adaptar-se, si escau, a 
 les previsions que s'hi contenen.
                                                              
 Annex                                                        
                                                              
 Cadàvers grup I                                              
                                                              
 1. Còlera.
 2. Febre hemorràgica causada per virus.
 3. Encefalitis de Creutzfeldt-Jakob.
 4. Diftèria.
 5. Àntrax.
 6. Pesta.
 7. Carboncle.
                                                              
 (97.307.025)                                                 
                                                              
Amunt