Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Decret

  • Data del document 24/03/1995

  • Número del document 135/1995

  • Número de control 95086014

  • Organisme emissor Departament de Benestar Social

Dades del DOGC
  • Número 2043

  • Data 28/04/1995

  • Secció DISPOSICIONS

  • Pàgina 3369

Portal Juridic de Catalunya
Descriptors relacionats
Lupa
Accedeix a la cerca

DECRET 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat

En aquest text s'han introduït les correccions d'errades publicades en el
                                                                            
 La   Llei  20/1991,  de  25  de  novembre,  de  promoció  de 
 l'accessibilitat  i  supressió de barreres arquitectòniques, 
 modificada  pel  Decret  legislatiu 6/1994, de 13 de juliol, 
 disposa  que  el Govern de la Generalitat haurà d'aprovar un 
 Codi   d'accessibilitat   que   refongui  totes  les  normes 
 dictades  en  la matèria i, alhora, faculta el mateix Govern 
 i  els  consellers  competents  per efectuar el desplegament 
 reglamentari.
                                                              
 Per   raons   tècniques   i   d'eficàcia,   s'ha  considerat 
 convenient  unificar  refosa  i  desplegament  en  una  sola 
 norma,  la  qual cosa facilita també la tasca dels operadors 
 jurídics  i  professionals  i  reforça  les  garanties  dels 
 sectors   afectats  respecte  a  l'aplicació  de  la  norma, 
 aclarint  i  ordenant  un conjunt de disposicions de diversa 
 índole, disperses i, de vegades, difícils d'harmonitzar.
                                                              
 El   projecte   s'ha   estructurat  seguint  parcialment  la 
 sistemàtica  de la Llei 20/1991, però incorporant-hi, a més, 
 altres  aspectes  poc desenvolupats en aquesta. El Decret es 
 compon  d'onze capítols, tres disposicions addicionals, dues 
 disposicions  derogatòries,  una  disposició  transitòria  i 
 dues   disposicions   finals. Juntament   amb  aquesta  part 
 dispositiva,  el  Decret  opta per detallar els aspectes més 
 tècnics de la disposició en diversos annexos.
                                                              
 El  capítol  primer,  sota  la  denominació de  Disposicions 
 directives,    recull   un  conjunt  de  conceptes  generals 
 necessaris  per  a  la concreció i delimitació de les normes 
 que  després  es  despleguen. Els  capítols  segon, tercer i 
 quart  contenen  les  disposicions sobre els diferents tipus 
 de  barreres  arquitectòniques,  les  urbanístiques,  les de 
 l'edificació   i  les  del  transport. Aquests  capítols  es 
 complementen  amb  els  corresponents  annexos, que detallen 
 les especificacions tècniques aplicables.
                                                              
 Les  barreres  a  la comunicació, els criteris d'actuació de 
 les   quals   es   recullen   al  capítol  5,  mereixen  una 
 consideració  especial,  ja  que respecte a elles es refon i 
 es  desenvolupa  un dels aspectes més innovadors de la Llei, 
 on   es   concreta   el   seu   vessant   de   promoció   de 
 l'accessibilitat.
                                                              
 El  capítol  6  refon  les  normes dictades sobre la targeta 
 d'aparcament   per   a  vehicles  que  portin  persones  amb 
 disminució,  tot  i  que  modifica  determinats  aspectes de 
 procediment. Per  la seva banda, el capítol 7 regula l'acció 
 de   foment  en  matèria  d'accessibilitat  i  supressió  de 
 barreres  i, obeint el mandat parlamentari, crea el fons per 
 a  la  supressió  de  barreres arquitectòniques i la dotació 
 d'ajudes tècniques.
                                                              
 El   capítol  8  es  dedica  a  les  mesures  de  control  i 
 seguiment,    que   s'efectuarà,   mitjançant   el   conjunt 
 d'actuacions   que  el  Decret  regula,  per  les  diferents 
 administracions  públiques segons l'àmbit de les respectives 
 competències. El  capítol  9,  per la seva part, refon totes 
 les  normes  existents sobre els òrgans de participació dels 
 diversos  sectors  implicats  o  afectats,  tant públics com 
 privats,  en  els diversos àmbits en què es desenvolupen les 
 actuacions   en  matèria  d'accessibilitat  i  supressió  de 
 barreres arquitectòniques.
                                                              
 Els  darrers  capítols  regulen  la  simbologia  i  el règim 
 sancionador. El  símbol  internacional  d'accessibilitat  es 
 recull  al  capítol  10,  que  es  complementa  amb un annex 
 descriptiu. Finalment,   el   capítol  11  regula  el  règim 
 sancionador  d'acord  amb  els principis de la Llei 30/1992, 
 de  26  de novembre, de règim jurídic de les administracions 
 públiques  i del procediment administratiu comú, i també amb 
 el  que  estableix  el  Decret  legislatiu  6/1994, de 13 de 
 juliol,  aprovat en virtut de l'habilitació efectuada per la 
 Llei  2/1994,  de  24  de  març, de bases de delegació en el 
 Govern  per  a  l'adequació  de  les  lleis  de  Catalunya a 
 l'esmentada  Llei  30/1992,  i  d'acord  també amb el Decret 
 278/1993,   de   9   de   novembre,   sobre  el  procediment 
 sancionador  d'aplicació  als  àmbits  de  competència de la 
 Generalitat.
                                                              
 Per  tant,  amb  els informes del Consell General de Serveis 
 Socials,  del  Consell  Sectorial  d'Atenció  a Persones amb 
 Disminució,  de la Comissió de Govern Local, del Consell per 
 a  la  Promoció  de l'Accessibilitat i Supressió de Barreres 
 Arquitectòniques  i vist el dictamen de la Comissió Jurídica 
 Assessora,  en  aplicació  de  la  Llei  13/1989,  de  14 de 
 desembre,  d'organització,  procediment  i  règim jurídic de 
 l'Administració   de   la   Generalitat,   a  proposta  dels 
 consellers  de  Benestar  Social i de Política Territorial i 
 Obres Públiques i d'acord amb el Govern,                     
                                                              
 Decreto:                                                     
                                                              
 Capítol 1                                                    
 Disposicions directives                                      
                                                              
 Article 1                                                    
 Objecte                                                      
 En  aplicació  de  la  Llei  20/1991,  de 25 de novembre, de 
 promoció  de  l'accessibilitat  i  de  supressió de barreres 
 arquitectòniques,   és   objecte   d'aquest   Reglament   el 
 desplegament  d'aquesta,  així  com l'aprovació de la refosa 
 de  les  normes  reglamentàries  dictades per garantir a les 
 persones  amb  mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació 
 l'accessibilitat  i la utilització dels béns i serveis de la 
 societat  i també promoure la utilització d'ajudes tècniques 
 adequades   que   permetin  millorar  la  qualitat  de  vida 
 d'aquestes   persones,   mitjançant   l'establiment  de  les 
 mesures  de  foment  i  de  control  en  el compliment de la 
 normativa  adreçada  a  suprimir i evitar qualsevol tipus de 
 barrera o obstacle físic o sensorial.
                                                              
 Article 2                                                    
 Àmbit d'aplicació                                            
 El  que  disposa  aquest  Reglament  és  d'aplicació  a  les 
 actuacions   que   es   realitzin  a  Catalunya  en  matèria 
 d'urbanisme,   edificació,   transport  i  comunicació,  per 
 qualsevol  persona, sigui individual o física o bé jurídica, 
 pública o privada.
                                                              
 Article 3                                                    
 Persona amb limitacions o mobilitat reduïda                  
 3.1    S'entén  per  persona  amb  limitacions  aquella  que 
 temporalment   o  permanentment  té  limitada  la  capacitat 
 d'utilitzar el medi o relacionar-s'hi.
 3.2   S'entén  per persona amb mobilitat reduïda aquella que 
 té  limitada  temporalment  o  permanent  la possibilitat de 
 desplaçar-se.
                                                              
 Article 4                                                    
 Barreres arquitectòniques                                    
 4.1   Als efectes d'aquest Reglament, s'entenen per barreres 
 arquitectòniques   tots   aquells   impediments,   traves  o 
 obstacles  físics  que  limiten o impedeixen la llibertat de 
 moviment de les persones.
 4.2  Les barreres arquitectòniques es classifiquen en:       
 Barreres  arquitectòniques urbanístiques (BAU). Són aquelles 
 que es troben a les vies i als espais lliures d'ús públic.
 Barreres  arquitectòniques en l'edificació pública o privada 
 (BAE). Són   aquelles   que  es  troben  a  l'interior  dels 
 edificis o en el seu accés.
 Barreres  arquitectòniques  en els transports (BAT). Són les 
 que es troben en el transport.
                                                              
 Article 5                                                    
 Barreres en la comunicació                                   
 5.1   De  conformitat amb el que estableix l'article 3 de la 
 Llei   20/1991,   de   25   de   novembre,  de  promoció  de 
 l'accessibilitat  i  supressió de barreres arquitectòniques, 
 constitueixen   barreres   en  la  comunicació  als  efectes 
 d'aquest   Reglament   tots   aquells   impediments   per  a 
 l'expressió   i   la   recepció   de  missatges,  sigui  per 
 comunicació  directa o a través dels mitjans de comunicació, 
 siguin o no de masses.
 5.2   Als  efectes d'aquest Reglament, s'ha d'entendre com a 
 mitjans  de comunicació tant aquells que tenen per finalitat 
 la   comunicació  personal  individualitzada,  com  telèfon, 
 telègraf,   fax   o   qualsevol  altre  mitjà  o  instrument 
 electrònic,  informàtic  o  telemàtic, com aquells que tenen 
 per  finalitat  la comunicació de masses, com premsa, ràdio, 
 televisió i altres.
                                                              
 Article 6                                                    
 De l'accessibilitat                                          
 6.1    Als   efectes   d'aquesta   disposició,  s'entén  per 
 accessibilitat    la    característica    de    l'urbanisme, 
 l'edificació,  el transport o els mitjans de comunicació que 
 permet a qualsevol persona la seva utilització.
 6.2   Als  efectes  de  l'accessibilitat  i  la supressió de 
 barreres  arquitectòniques  en  l'edificació,  es consideren 
 tres  tipus d'espais, instal·lacions o serveis en funció del 
 seu  nivell  d'accessibilitat  per  a persones amb mobilitat 
 reduïda: els adaptats, els practicables i els convertibles.
 La  tipologia esmentada s'aplicarà també en l'urbanisme i en 
 el transport.
 6.3   Un  espai,  una  instal·lació o un servei es considera 
 adaptat   si   s'ajusta   als   requeriments   funcionals  i 
 dimensionals  que garanteixen la seva utilització autònoma i 
 amb  comoditat  per  les  persones  amb  mobilitat reduïda o 
 qualsevulla altra limitació.
 6.4   Un  espai,  una  instal·lació o un servei es considera 
 practicable  quan,  sense ajustar-se a tots els requeriments 
 abans  esmentats, això no n'impedeix la utilització de forma 
 autònoma   per   les   persones   amb  mobilitat  reduïda  o 
 qualsevulla altra limitació.
 6.5   Un  espai, una instal·lació o un servei és convertible 
 quan,  mitjançant  modificacions  d'escassa  entitat  i baix 
 cost  que  no  afectin  la  seva configuració essencial, pot 
 transformar-se, almenys, en practicable.
                                                              
 Article 7                                                    
 Vies i espais lliures d'ús públic                            
 7.1   Es  consideren  vies  i espais lliures d'ús públic als 
 efectes  de  barreres  arquitectòniques  urbanístiques  i en 
 l'àmbit d'aplicació d'aquest Reglament:                      
 Els  que  formen  part  del  domini públic i són destinats a 
 l'ús o al servei públic.
 Els   que   formen   part  de  béns  de  propietat  privada, 
 susceptibles  de  ser  utilitzats  pel públic en general amb 
 motiu  de  les funcions que hi desenvolupa algun ens públic, 
 directament o indirectament.
 Els  que  formen part de béns de propietat privada afectes a 
 alguna servitud a l'ús públic.
 7.2   També  es  considera  espai  lliure d'ús públic aquell 
 susceptible  de ser utilitzat pel públic en general, sigui o 
 no   sigui   mitjançant  el  pagament  d'un  preu,  quota  o 
 similar.
                                                              
 Article 8                                                    
 Edificis    públics,    privats    i    espais   comunitaris 
 8.1   Es consideren edificis públics als efectes de barreres 
 arquitectòniques  en  l'edificació  i en l'àmbit d'aplicació 
 d'aquest Reglament:                                          
 Els que estan afectes a un servei públic.
 Els  que  pertanyen privativament a l'Estat, la Generalitat, 
 entitats  locals  o altres entitats de caràcter públic o amb 
 participació majoritària de caràcter públic.
 8.2   Es  consideren  edificis  privats  els que pertanyen a 
 persones particulars, individualment o col·lectivament.
 8.3   Es  considera  que un edifici de titularitat pública o 
 privada   és   destinat   a   l'ús  públic  quan  un  espai, 
 instal·lació   o  servei  d'aquest  és  susceptible  de  ser 
 utilitzat  per  una pluralitat indeterminada de persones per 
 a  la realització d'activitats d'interès social o pel públic 
 en general.
 8.4   Es consideren espais d'ús comunitari aquells que estan 
 al  servei d'un conjunt d'espais privats i a disposició dels 
 seus usuaris.
                                                              
 Article 9                                                    
 Mitjans de transport                                         
 Es  consideren  mitjans  de  transport  als efectes d'aquest 
 Reglament  tots aquells que tenen per finalitat el transport 
 de persones i reben un preu o taxa com a contraprestació.
 També  els  vehicles  privats que transporten, habitualment, 
 persones amb mobilitat reduïda.
                                                              
 Article 10                                                   
 Ajudes tècniques                                             
 Als   efectes  del  present  Reglament,  s'entén  per  ajuda 
 tècnica  tot  mitjà que, actuant com a intermediari entre la 
 persona  amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació 
 i  l'entorn, possibiliti l'eliminació de tot allò que per la 
 seva  existència,  característiques  o mancança li dificulta 
 l'autonomia  individual  i,  per  tant,  l'accés  al  nivell 
 general de qualitat de vida.
                                                              
 Capítol 2                                                    
 Disposicions  sobre  barreres arquitectòniques urbanístiques 
 (BAU)                                                        
                                                              
 Article 11                                                   
 Planificació   i   urbanització   d'espais  urbans  adaptats 
 11.1   La planificació i urbanització de les vies públiques, 
 dels  parcs i d'altres espais d'ús públic s'ha d'efectuar de 
 manera  que  resultin  adaptats a les persones amb mobilitat 
 reduïda.
 11.2   Als efectes de l'apartat anterior, els plans generals 
 d'ordenació  urbana,  les  normes  subsidiàries  i  d'altres 
 instruments  de planejament i execució que els despleguen, i 
 també  els  projectes  d'urbanització  i d'obres ordinàries, 
 hauran  de  garantir  l'accessibilitat  i la utilització amb 
 caràcter   general  dels  espais  d'ús  públic  i  no  seran 
 aprovats  si no s'observen les determinacions i els criteris 
 bàsics  establerts en la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de 
 promoció   de   l'accessibilitat  i  supressió  de  barreres 
 arquitectòniques, i els preceptes d'aquest Reglament.
                                                              
 Article 12                                                   
 Adaptació d'espais urbans existents                          
 12.1   Les  vies  públiques,  els  parcs i els altres espais 
 d'ús    públic    existents,   i   també   les   respectives 
 instal·lacions  de  serveis i mobiliari urbà, seran adaptats 
 gradualment   en   la   forma   que   determina  el  present 
 Reglament.
 12.2   Als efectes del que estableix l'apartat anterior, els 
 ens  locals  han  d'elaborar  plans especials d'actuació per 
 tal  d'adaptar les vies públiques, els parcs i altres espais 
 d'ús   públic   a  les  normes  establertes  en  el  present 
 Reglament.
 12.3   Per  a  la  finalitat prevista en aquest article, els 
 projectes  de  pressupostos dels ens públics han de contenir 
 en  cada exercici econòmic les consignacions necessàries per 
 al finançament d'aquestes adaptacions.
                                                              
 Article 13                                                   
 Condicions mínimes d'accessibilitat                          
 13.1   Una  via  pública  o  un  tram d'aquesta es considera 
 adaptada   si   compleix   les  condicions  d'accessibilitat 
 següents:                                                    
 Constitueix  un  itinerari  adaptat  de  vianants  o mixt de 
 vianants  i  vehicles,  segons els requeriments de l'apartat 
 1.1 de l'annex 1.
 Els   elements   d'urbanització   d'aquest  itinerari  estan 
 adaptats, segons l'apartat 1.2 de l'annex 1                  
 El  mobiliari  urbà  accessible  des  d'aquest  itinerari és 
 adaptat, segons l'apartat 1.3 de l'annex 1.
 13.2   Un  espai d'ús públic es considera adaptat si reuneix 
 les condicions d'accessibilitat següents:                    
 Disposar  d'un  itinerari  adaptat  que permet un recorregut 
 pel  seu  interior  i  l'accés  als  elements  singulars  de 
 l'espai  i  als  serveis higiènics, segons les prescripcions 
 de l'apartat 1.1 de l'annex 1.
 Els  elements  d'urbanització  que formen part de l'esmentat 
 itinerari   són   adaptats,   segons  les  prescripcions  de 
 l'apartat 1.2 de l'annex 1.
 El  mobiliari  urbà  és adaptat, segons les prescripcions de 
 l'apartat 1.3 de l'annex 1 i el que preveu l'article 16.
 13.3    Es   considera   element   d'urbanització  qualsevol 
 component   de   les   obres  d'urbanització,  entenent  per 
 aquestes   les  referents  a  la  pavimentació,  sanejament, 
 clavegueram,  distribució  d'energia  elèctrica,  enllumenat 
 públic,  proveïment  i  distribució  d'aigua,  jardineria  i 
 totes   aquelles   que  materialitzen  les  indicacions  del 
 planejament urbanístic.
 13.4   S'entén  per  mobiliari  urbà  el  conjunt d'objectes 
 existents   a   les  vies  i  als  espais  lliures  públics, 
 superposats  o  bé adossats en els elements d'urbanització o 
 de  l'edificació,  de  manera  que  la  seva  modificació  o 
 trasllat  no  generi alteracions substancials, com poden ser 
 semàfors,   pals   de   senyalització  i  similars,  cabines 
 telefòniques,    fonts    públiques,    papereres,    veles, 
 marquesines,   quioscs   i  qualsevol  altre  de  naturalesa 
 anàloga.
 13.5   Hom  ha d'entendre per itinerari aquell àmbit o espai 
 de  pas  que  permet  un  recorregut  urbanitzat continu que 
 relaciona  els  diferents  espais d'ús públic i edificacions 
 de l'entorn i que permet accedir-hi.
                                                              
 Article 14                                                   
 Itineraris                                                   
 14.1   El disseny i el traçat dels recorreguts d'ús públic o 
 comunitari  destinats  al  trànsit  de vianants es realitzen 
 mitjançant  itineraris  de vianants que resultin adaptats en 
 les condicions establertes a l'annex 1.
 14.2    Podran  quedar  exempts  del  que  preveu  l'apartat 
 anterior  aquells itineraris que en tinguin d'alternatius, i 
 el  cost d'execució dels quals com a adaptats sigui superior 
 en més d'un 50% al cost com a no adaptat.
 14.3   Es  pot  admetre  la  substitució  de  l'itinerari de 
 vianants  adaptat  per  un itinerari mixt adaptat en aquells 
 trams  en  què el cost d'execució de l'itinerari de vianants 
 adaptat  superi  en més d'un 50% el cost d'un itinerari mixt 
 adaptat. En  els  punts de connexió entre ambdós itineraris, 
 s'ha  de  poder  estacionar un vehicle en l'espai equivalent 
 al  d'una  plaça d'estacionament adaptada, en les condicions 
 previstes a l'apartat 1.2.7 de l'annex 1.
 14.4   La  previsió  d'itineraris  adaptats en nuclis urbans 
 existents  i  en  indrets  naturals  protegits  pot  admetre 
 solucions  alternatives sempre que el projecte sigui aprovat 
 per l'organisme competent en aquesta matèria.
 14.5   La  comunicació  vertical entre espais d'ús públic es 
 realitza, com a mínim, amb un element adaptat.
 14.6   Les  escales d'ús públic, com a elements utilitzables 
 per  determinades  persones  amb  limitacions,  han  de  ser 
 adaptades  en  les condicions establertes en l'apartat 1.2.4 
 de l'annex 1.
                                                              
 Article 15                                                   
 Aparcaments                                                  
 15.1   Els aparcaments es consideren adaptats quan reuneixen 
 les condicions previstes a l'apartat 1.2.7 de l'annex 1.
 15.2     En    les    zones   d'aparcament   que   serveixin 
 específicament  a  equipaments  i  espais  d'ús  públic,  es 
 reservaran  permanentment,  tant  a  prop com sigui possible 
 dels  accessos de vianants, places adaptades en la proporció 
 següent:                                                     
 Fins  a  200  places:  1  plaça  adaptada  cada  40 places o 
 fracció.
 De  201 a 1.000 places: 1 plaça adaptada més cada 100 places 
 o fracció.
 De  1.001  a  2.000  places:  1  plaça adaptada més cada 200 
 places o fracció.
 15.3   Les  zones  d'aparcament han de tenir un itinerari de 
 vianants  adaptat que comuniqui les places reservades amb la 
 via pública.
                                                              
 Article 16                                                   
 Mobiliari urbà                                               
 16.1   En  cada espai públic adaptat, com a mínim un element 
 del  mobiliari  urbà  per  a  cada  ús diferenciat ha de ser 
 adaptat  en  les  condicions  establertes a l'apartat 1.3 de 
 l'annex 1.
 16.2    L'itinerari   d'apropament  a  aquests  elements  de 
 mobiliari  ha  de ser adaptat, en les condicions establertes 
 a l'apartat 1.1 de l'annex 1.
                                                              
 Article 17                                                   
 Senyalització                                                
 17.1    Han  de  senyalar-se  permanentment  amb  el  símbol 
 internacional   d'accessibilitat,   de   manera  que  siguin 
 fàcilment visibles:                                          
 Els   itineraris   de   vianants  adaptats  quan  n'hi  hagi 
 d'alternatius no adaptats.
 Els  itineraris  mixtos de vianants i vehicles adaptats quan 
 n'hi hagi d'alternatius no adaptats.
 Les places d'aparcament adaptades.
 Els serveis higiènics adaptats.
 Els  elements  de  mobiliari  adaptats  que,  pel  seu  ús o 
 destinació, necessitin senyalització.
 Les parades de transport públic adaptat.
 17.2   El  símbol  internacional d'accessibilitat, indicador 
 de  la  no-existència  de  barreres  arquitectòniques  o  de 
 comunicació,  s'instal·larà  en  tots els transports públics 
 que   tinguin   aquesta  característica,  així  com  en  els 
 edificis  d'ús  públic sempre que no s'hagi de perjudicar el 
 valor  cultural  d'un  immoble. En l'annex 6 es recullen els 
 logotips homologats dels símbols d'accessibilitat.
                                                              
 Article 18                                                   
 Serveis higiènics                                            
 18.1   Els  serveis  higiènics  es  consideren adaptats quan 
 reuneixen  les  condicions  que estableix l'apartat 1.2.8 de 
 l'annex 1.
 18.2   Els  serveis  higiènics  d'ús públic han de disposar, 
 com a mínim, d'una cambra higiènica adaptada.
                                                              
 Capítol 3                                                    
 Disposicions  sobre barreres arquitectòniques a l'edificació 
 (BAE)                                                        
                                                              
 Article 19                                                   
 Accessibilitat    exigible    als   edificis   d'ús   públic 
 19.1   La construcció, l'ampliació i la reforma dels espais, 
 instal·lacions  o  serveis  propis  de  les  edificacions de 
 titularitat  pública  o  privada  destinades a un ús públic, 
 segons   el   quadre   de   l'apartat   2.1  de  l'annex  2, 
 s'efectuaran  de  manera  que  resultin  adaptats  per a les 
 persones  amb  limitacions  i  s'ajustaran  al contingut del 
 present  capítol  i  de  l'annex 2 d'aquesta disposició, els 
 quals  comprenen  les  normes  arquitectòniques bàsiques que 
 contenen   les  condicions  a  què  s'hauran  d'ajustar  els 
 projectes  i  les  tipologies  d'edificis als quals aquestes 
 s'aplicaran,  tal  com  preveu  l'article  6.2  de  la  Llei 
 20/1991,  de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat 
 i de supressió de barreres arquitectòniques.
 19.2   Els  espais,  les  instal·lacions  i els serveis d'ús 
 públic  que  formin part d'un edifici d'ús privat, els quals 
 no  estiguin  inclosos al llistat d'usos de l'apartat 2.1 de 
 l'annex   2  d'aquest  Reglament,  han  d'ajustar-se  a  les 
 previsions  establertes  pels edificis d'ús privat en aquest 
 capítol.
 19.3    Un   espai,   instal·lació   o  servei  propi  d'una 
 edificació  d'ús  públic es considera adaptat si reuneix les 
 condicions  mínimes  d'accessibilitat  contingudes en aquest 
 capítol  i  en  l'annex  2. Igualment,  els itineraris i els 
 elements  de  l'edificació  que hagin de ser accessibles han 
 de  complir  els  requisits  mínims  establerts a l'esmentat 
 annex.
 19.4   La  reglamentació  que  en  matèria  d'accessibilitat 
 s'estableixi  per  a  un ús específic de l'edificació tindrà 
 caràcter de norma complementària d'aquest Reglament.
 19.5   Han  de  fer-se  adaptats  els  edificis amb motiu de 
 l'ampliació   d'espais  ja  existents,  els  quals  estiguin 
 inclosos  en  el  quadre  de  l'apartat 2.1 de l'annex 2 del 
 present  Reglament, sempre que les obres a realitzar afectin 
 un  10%  o  més  de  la superfície inicial de l'edifici o bé 
 quan  se'n  canviï  l'ús. Per  al  càlcul  del  10% s'han de 
 computar  les  obres  d'aquesta naturalesa efectuades durant 
 els  cinc  anys  anteriors  a la sol·licitud de la llicència 
 corresponent.
 19.6    Quan  les  obres  de  reforma  d'espais  afectin  la 
 configuració  dels  elements d'edificació referits al quadre 
 2.1 de l'annex 2, han de fer-se adaptats.
 19.7   Seran,  com  a  mínim,  practicables aquells elements 
 dels  edificis  a  ampliar o reformar inclosos al que preveu 
 l'apartat   anterior  quan  l'adaptació  requereixi  mitjans 
 tècnics o econòmics desproporcionats.
 19.8    Als  efectes  del  que  preveu  l'apartat  anterior, 
 s'entendrà   que   requereix  mitjans  tècnics  o  econòmics 
 desproporcionats   quan   el   pressupost  de  les  obres  a 
 realitzar  per  fer  adaptat un espai, instal·lació o servei 
 d'una  edificació  sigui  superior  en  un  50% a aquell que 
 resultaria  de  les  obres  a  realitzar  en  cas de fer-les 
 practicables. En  qualsevol cas, en el projecte previ caldrà 
 justificar la diferència del cost.
 19.9    El   que  es  disposa  en  aquest  article  no  serà 
 d'aplicació  en  aquells  edificis o immobles declarats béns 
 culturals  d'interès  nacional  o  inclosos  en els catàlegs 
 municipals  d'edificis  de valor històrico-artístic quan les 
 modificacions  necessàries  comportin  un incompliment de la 
 normativa     específica     reguladora    d'aquests    béns 
 històrico-artístics.
                                                              
 Article 20                                                   
 Accessibilitat  des  de  l'exterior i mobilitat vertical als 
 edificis d'ús públic                                         
 20.1   Com  a  mínim,  una  de  les  entrades  des de la via 
 pública a l'interior de l'edificació ha de ser accessible.
 20.2   En  el  supòsit  d'un  conjunt d'edificis, almenys un 
 dels  itineraris  que  els  uneixi,  entre ells i amb la via 
 pública,  ha  de  complir les condicions establertes per als 
 itineraris  adaptats  o  practicables,  segons  el  cas, que 
 disposa el present Reglament.
 20.3   En els casos en què existeixi un accés alternatiu per 
 a  les  persones  amb mobilitat reduïda, aquest no pot tenir 
 un  recorregut  superior a sis vegades l'habitual, ni el seu 
 ús  pot  condicionar-se  a autoritzacions expresses o altres 
 limitacions.
 20.4   La  mobilitat  o  comunicació  vertical entre espais, 
 instal·lacions   o  serveis  comunitaris  en  edificis  d'ús 
 públic  ha  de  realitzar-se,  com  a  mínim,  mitjançant un 
 element adaptat o practicable, segons el cas.
 20.5   Les  escales  d'ús  públic han de ser adaptades i han 
 d'ajustar-se  a  les  condicions  establertes  en  l'apartat 
 2.4.2 de l'annex 2.
 20.6   Els  bucs  dels  ascensors  han  de  tenir  les mides 
 suficients   per  permetre  la  instal·lació  d'un  ascensor 
 adaptat  o practicable, segons les condicions establertes en 
 els apartats 2.2 i 2.3 de l'annex 2 .
                                                              
 Article 21                                                   
 Mobilitat   horitzontal   entre   espais,  instal·lacions  o 
 serveis comunitaris en edificis d'ús públic                  
 21.1   La  mobilitat o comunicació horitzontal entre espais, 
 instal·lacions   o  serveis  comunitaris  en  edificis  d'ús 
 públic  ha  de  permetre  el  desplaçament  i la maniobra de 
 persones  amb  limitacions. A  aquests  efectes, com a mínim 
 les  portes  interiors  i els passadissos han d'ajustar-se a 
 les condicions establertes a l'annex 2.
 21.2    Altrament,   ha  d'haver-hi  un  itinerari  interior 
 adaptat  o  practicable,  segons  el  cas,  que  possibiliti 
 l'apropament  als  elements  d'ús  públic, en les condicions 
 establertes per als itineraris en aquest Reglament.
 21.3   Els  desnivells  que  poguessin  existir  se salvaran 
 mitjançant   rampes   adaptades,   en   les  condicions  que 
 estableix l'annex 2.
                                                              
 Article 22                                                   
 Serveis higiènics                                            
 Els  serveis  higiènics d'ús públic disposaran, com a mínim, 
 d'una  cambra  higiènica adaptada que ha d'ajustar-se al que 
 preveu l'apartat 2.4.3 de l'annex 2.
                                                              
 Article 23                                                   
 Vestidors                                                    
 Els  vestidors  d'ús  públic  han  de disposar, com a mínim, 
 d'una   peça   adaptada,   en  les  condicions  previstes  a 
 l'apartat 2.4.5 de l'annex 2.
                                                              
 Article 24                                                   
 Dormitoris                                                   
 24.1   Els  serveis residencials d'ús públic amb dormitoris, 
 en  disposaran  d'adaptats  en la proporció mínima de places 
 següents:                                                    
 De 50 a 100 places residencials: 2 places adaptades.
 De 101 a 150 places residencials: 4 places adaptades.
 De 151 a 200 places residencials: 6 places adaptades.
 Més de 200 places residencials: 8 places adaptades.
 Quan    l'establiment    residencial    tingui     finalitat 
 assistencial,  en  tot cas, ha de disposar com a mínim d'una 
 plaça adaptada.
 24.2   Un  dormitori  es  considera  adaptat  si reuneix les 
 condicions establertes en l'apartat 2.4.4 de l'annex 2.
                                                              
 Article 25                                                   
 Mobiliari                                                    
 25.1   Com  a mínim, un element de mobiliari d'ús públic per 
 a  cada  ús  diferenciat ha de ser adaptat en les condicions 
 establertes a l'apartat 2.4.6 de l'annex 2.
 25.2    L'itinerari   d'apropament  a  aquests  elements  de 
 mobiliari  ha de ser adaptat en les condicions establertes a 
 l'apartat 2.2 de l'annex 2.
                                                              
 Article 26                                                   
 Aparcaments                                                  
 26.1    Els  garatges  o  aparcaments  d'ús  públic,  siguin 
 exteriors  o  interiors, que estiguin al servei d'un edifici 
 d'ús  públic,  hauran de reservar places d'estacionament per 
 a  vehicles  que  s'utilitzin per a trasllat de persones amb 
 mobilitat  reduïda, i hauran de complir les característiques 
 següents:                                                    
 Proximitat màxima als accessos per a vianants.
 Estar degudament senyalitzades.
 Tenir  les dimensions mínimes previstes a l'apartat 2.4.1 de 
 l'annex 2.
 Disposar  d'accessos en les condicions previstes a l'apartat 
 2.4.1 de l'annex 2.
 26.2   El  nombre  mínim  de  places  a  reservar,  amb  les 
 característiques esmentades, és el següent:                  
 De 10 a 70 places: 1 plaça adaptada.
 De 71 a 100 places: 2 places adaptades.
 de 101 a 150 places: 3 places adaptades.
 de 151 a 200 places: 4 places adaptades.
 Per cada 200 places més: 1 plaça adaptada.
 Més de 1.000 places: 10 places adaptades.
 26.3    Els   edificis  destinats  a  hospitals,  clíniques, 
 centres  d'atenció  primària,  centres de rehabilitació i de 
 dia,  que no disposin d'aparcament d'ús públic, tindran a la 
 via  pública  i  al més a prop possible de l'accés una plaça 
 adaptada   reservada,  com  a  mínim,  per  a  persones  amb 
 mobilitat reduïda.
                                                              
 Article 27                                                   
 Accessibilitat  als edificis d'ús privat de nova construcció 
 que,    amb   caràcter   obligatori,   disposin   d'ascensor 
 27.1   Els  edificis d'ús privat de nova construcció que, en 
 aplicació  de  les disposicions que ho estableixin, hagin de 
 tenir  ascensor,  hauran  de  complir  els  requisits mínims 
 d'accessibilitat següents:                                   
 Han  de  disposar  d'un itinerari practicable que uneixi les 
 entitats  o  habitatges amb les dependències d'ús comunitari 
 que   estan   al   servei   d'aquells,   en  les  condicions 
 establertes a l'apartat 2.3 de l'annex 2.
 Han  de  disposar  d'un  itinerari  practicable  que  uneixi 
 l'edificació  amb  la  via  pública  i  amb  edificacions  o 
 serveis   annexos   d'ús   comunitari,   en  les  condicions 
 establertes en l'apartat 2.3 de l'annex 2.
 27.2    S'entén   per   itinerari  practicable  als  efectes 
 d'aquest  article  aquell  en  què  es  donen les condicions 
 d'accessibilitat  exterior,  mobilitat  interior i mobilitat 
 vertical previstos a l'apartat 2.3 de l'annex 2.
 27.3   Els  espais destinats a aparcament d'ús privat, de 40 
 places  o  més, han de disposar, com a mínim, d'un itinerari 
 practicable que els uneixi amb la via pública.
                                                              
 Article 28                                                   
 Accessibilitat  als edificis d'ús privat de nova construcció 
 que no disposin d'ascensor                                   
 28.1   En  edificis de nova construcció, llevat d'habitatges 
 unifamiliars,  que  tinguin  una  alçada  superior  a planta 
 baixa   i   pis   i  que,  en  virtut  de  les  disposicions 
 d'aplicació,   no   estiguin   obligats  a  la  instal·lació 
 d'ascensors,   s'han   de   disposar   les   especificacions 
 tècniques   i   de   disseny   que   facilitin  la  possible 
 instal·lació  d'un  ascensor  practicable  en les condicions 
 previstes  a l'apartat 2.5 de l'annex 2. Els altres elements 
 comuns  han  de  reunir  els  requisits  de  practicabilitat 
 previstos a l'article anterior.
 28.2  Pel  que fa a les obres de remunta sobre edificis que, 
 com a mínim, disposin de  planta  baixa  i  pis,  els  quals 
 s'hagin  construït  abans  de  l'entrada en vigor de la Llei 
 20/1991,  de  25 de novembre (5.12.1991), no es consideraran 
 de  nova  construcció si no es produeix canvi d'ús en alguna 
 entitat situada per sobre de la planta baixa.
 28.3   Per  a l'aplicació de l'annex 2, als efectes d'aquest 
 article,   i   en   el  supòsit  d'entitats  amb  desnivells 
 interiors,  es  comptabilitzarà,  a  efectes de l'alçada del 
 nombre  de  plantes, aquella que tingui l'accés situat a més 
 alçada.
 28.4   Els  espais  destinats a aparcament d'ús privat de 40 
 places  o  més  han de disposar, com a mínim, d'un itinerari 
 practicable que els uneixi amb la via pública.
                                                              
 Article 29                                                   
 Reserva  d'habitatges  per  a  persones  amb  disminució per 
 mobilitat reduïda                                            
 29.1   De  conformitat  amb l'article 45 de la Llei 24/1991, 
 de  29 de novembre, de l'habitatge, les programacions anuals 
 de  promoció  pública  d'habitatge faran reserva d'un 3% del 
 volum  total  per  destinar-lo  a  satisfer  la  demanda del 
 col·lectiu  de  persones  que  tenen  la declaració legal de 
 disminució  perquè  tenen reduïda de forma permanent la seva 
 mobilitat. Igualment,  els promotors privats d'habitatges de 
 protecció  oficial  hauran  de  reservar la proporció mínima 
 establerta  en  les disposicions reguladores dels habitatges 
 de  protecció  oficial  a excepció dels habitatges promoguts 
 per  cooperatives,  en  règim de comunitat de propietaris, o 
 bé per a ús propi.
 29.2   Els  edificis  en  els  quals  existeixin  habitatges 
 reservats  en  aplicació  del  que preveu l'article anterior 
 han de complir les següent condicions d'accessibilitat:      
 Han  de  tenir  adaptats  els  interiors i complir, per a la 
 seva  adaptació,  les  previsions  tècniques  establertes  a 
 l'apartat 2.4.7 de l'annex 2.
 Han  de  disposar  d'un  itinerari  adaptat  que  uneixi els 
 habitatges  reservats  amb l'exterior i amb les dependències 
 d'ús   comunitari   que  estiguin  al  seu  servei,  en  les 
 condicions establertes a l'apartat 2.2 de l'annex 2.
 Han   de   disposar   d'un  itinerari  adaptat,  que  uneixi 
 l'edificació  amb  la  via  pública  i  amb  edificacions  o 
 serveis   annexos   d'ús   comunitari,   en  les  condicions 
 establertes a l'apartat 2.2 de l'annex 2.
 29.3    L'òrgan   competent   del  Departament  de  Política 
 Territorial  i  Obres  Públiques  comunicarà la qualificació 
 provisional,  en  el  termini  d'un  mes a partir de la seva 
 concessió   al  Departament  de  Benestar  Social,  el  qual 
 informarà   els   col·lectius   afectats. Transcorregut   el 
 termini   d'un   any   des  de  la  data  d'obtenció  de  la 
 qualificació    provisional,    si   l'oferta   d'habitatges 
 reservats   és   superior   a  la  sol·licitud  d'habitatges 
 adaptats,   no   caldrà   fer  les  obres  d'adaptació  dels 
 habitatges   no   sol·licitats   i   podran  adjudicar-se  a 
 qualsevol altre sol·licitant.
                                                              
 Article 30                                                   
 Garantia  per  a  la  realització d'adaptacions interiors en 
 habitatges reservats                                         
 30.1 Els promotors privats d'habitatges de protecció oficial 
 podran substituir les adaptacions interiors dels  habitatges 
 reservats als quals fa referència l'article anterior per  la 
 subscripció, en sol·licitar-se la  qualificació  definitiva, 
 d'un aval d'una entitat financera legalment  reconeguda  que 
 garanteixi la realització de les obres  necessàries  de  les 
 adaptacions previstes a l'article anterior.
 30.2   Aquests  habitatges  podran  ser  adquirits  per  les 
 persones   que   reuneixin   les   condicions  esmentades  a 
 l'article   anterior   i,   en  cas  de  no  ser-ho,  podran 
 adquirir-se  per entitats públiques o privades sense ànim de 
 lucre  en  el  termini  previst  a  la legislació vigent per 
 dedicar-los  a miniresidències, pisos compartits o qualsevol 
 tipus  d'habitatge  destinats  a persones amb limitacions en 
 els  termes  que fixa la normativa d'habitatges de protecció 
 oficial.
                                                              
 Article 31                                                   
 Adaptació especial de l'habitatge                            
 31.1   De  conformitat  amb  els articles 35 i 36 de la Llei 
 24/1991,  de 29 de novembre, de l'habitatge, els propietaris 
 i  els  usuaris poden dur a terme les obres de transformació 
 necessàries  perquè  els  interiors  dels  habitatges  o els 
 elements   i   els   serveis   comuns  de  l'edifici  siguin 
 utilitzables  per  les persones amb mobilitat reduïda que hi 
 hagin   de   viure,   sempre   que   disposin,  si  s'escau, 
 d'autorització  de  la  comunitat,  segons  el que preveu la 
 Llei  3/1990, de 21 de juny, per la qual es modifica la Llei 
 49/1960,  de  21  de juliol, de propietat horitzontal, o del 
 propietari,    respectivament,   sens   perjudici   de   les 
 autoritzacions administratives que siguin preceptives.
 31.2   En  el  supòsit  que  la  comunitat  o  el propietari 
 deneguin  l'autorització  a  la  qual  es refereix l'apartat 
 anterior,  aquesta  pot  ser  sol·licitada al Departament de 
 Benestar Social, complint els requisits següents:            
 Acreditar  la  situació de mobilitat reduïda i acreditar que 
 l'habitatge  no  és  practicable  o  accessible per a qui hi 
 resideix o hi ha de residir habitualment i permanentment.
 Presentar  una  descripció  detallada  de  les obres que cal 
 fer,  acreditativa  que  no són d'entitat desproporcionada a 
 la causa.
 31.3   Per  a  l'atorgament o la denegació de l'autorització 
 administrativa  sol·licitada,  cal  tenir  en  compte el que 
 estableix  el  present Reglament i també la proporcionalitat 
 entre les obres i la causa que les motiva.
                                                              
 Capítol 4                                                    
 Disposicions   sobre   barreres   arquitectòniques   en   el 
 transport (BAT)                                              
                                                              
 Article 32                                                   
 Accessibilitat en els transports públics                     
 32.1   Els  transports  públics  de  viatgers, en l'àmbit de 
 competències  de  les  administracions  públiques catalanes, 
 tant  si  són  de  superfície  com  si són subterranis, sens 
 perjudici  de  la  seva  adaptació progressiva a les mesures 
 tècniques  resultants  dels  avenços  tecnològics acreditats 
 per  la  seva  eficàcia,  han  d'aplicar  les  prescripcions 
 establertes  en el present capítol, tenint en compte, també, 
 els  criteris  fixats  en  els  paràmetres de referència que 
 consten a l'annex 3.
 32.2   Les  administracions  públiques competents en l'àmbit 
 del  transport  públic a Catalunya han d'elaborar i mantenir 
 permanentment  actualitzat un pla de supressió de barreres i 
 d'utilització   i   adaptació  progressiva  dels  transports 
 públics col·lectius.
                                                              
 Article 33                                                   
 Normes  d'aplicació  general a tots els mitjans de transport 
 públic                                                       
 33.1   Tots  els  mitjans  de  transport  públic de viatgers 
 podran ser utilitzats per les persones amb disminució.
 33.2   Igualment, en tots els mitjans de transport públic en 
 l'àmbit  de  competències  de  les administracions públiques 
 catalanes  s'ha  de reservar l'espai físic necessari per tal 
 que  puguin  deixar  tots  aquells  utensilis  o ajudes, com 
 bastons,   crosses,  cadires  de  rodes  i  qualsevol  altre 
 aparell  o  mecanisme  que constitueixi una ajuda tècnica en 
 els termes establerts a l'article 11.
 33.3   Així  mateix,  s'ha  de  facilitar  l'accés de gossos 
 pigall  a  qualsevol tipus de transport col·lectiu que sigui 
 públic  o  d'ús públic i als serveis urbans i interurbans de 
 transports  d'automòbils  lleugers que siguin competència de 
 les  administracions  catalanes segons el que preveu la Llei 
 10/1993,  de  8  d'octubre, que regula l'accés a l'entorn de 
 les  persones  amb  disminució visual acompanyades de gossos 
 pigall.
 33.4   Les  estacions  de  metro,  ferrocarril, així com les 
 terminals  d'autobusos públics de més d'una línia i cada una 
 d'elles   en   més   d'un  itinerari,  situades  en  l'àmbit 
 territorial  de  Catalunya,  han  de  disposar d'un equip de 
 megafonia   amb  el  qual  s'informi  els  viatgers  de  les 
 arribades   o   sortides,   així   com  de  qualsevol  altra 
 incidència   o   notícia. Igualment,   han  de  disposar  de 
 mecanismes   d'informació   i   senyalització   visual   que 
 garanteixin   l'accés   a  la  informació  esmentada  a  les 
 persones amb disminució auditiva.
 33.5   Els  itineraris  d'accés  han  de ser adaptats en les 
 condicions  establertes  en  el  capítol  2,  i pel que fa a 
 l'edificació, s'haurà d'aplicar el capítol 3.
 33.6   Els  rètols  han  d'estar  a  una alçada suficient de 
 terra  per  tal  que  puguin ser vistos per les persones amb 
 cadira de rodes en moments d'afluència de públic.
                                                              
 Article 34                                                   
 Accessibilitat  al  metro,  ferrocarrils i autobusos que són 
 competència  de  la Generalitat i dels ens locals en l'àmbit 
 de Catalunya                                                 
 34.1   Els  projectes  de  nova construcció o restauració de 
 les  estacions  de  metro i ferrocarrils que són competència 
 de  la Generalitat i dels ens locals en l'àmbit de Catalunya 
 han  d'ajustar-se als requisits següents, sens perjudici del 
 que disposa l'article 35:                                    
 Han  de  complir les prescripcions tècniques de l'annex 1 si 
 tenen  per  finalitat  l'accés,  i les de l'annex 2 si tenen 
 per finalitat la circulació interior.
 En  espais de recorregut intern en què s'hagin de traspassar 
 torniquets  o d'altres mecanismes, s'ha de disposar d'un pas 
 alternatiu  que  permeti l'accés d'una persona amb mobilitat 
 reduïda.
 En  l'accés,  les  andanes  i  l'interior  de cotxes s'ha de 
 suprimir  l'efecte  cortina  i  evitar,  a  més,  reflexos i 
 enlluernaments mitjançant una il·luminació adequada.
 Cal   instal·lar   o   preveure   la   futura   instal·lació 
 d'ascensors  o  d'altres  mecanismes  més  accessibles per a 
 persones  amb  mobilitat  reduïda  que permetin resoldre els 
 canvis de nivell entre el carrer i les andanes.
 34.2   En  els  autobusos  urbans  i  interurbans,  metro  i 
 ferrocarrils  que  són  competència de la Generalitat i dels 
 ens  locals  en l'àmbit de Catalunya, han de reservar-se per 
 a  persones  amb  disminució,  com a mínim, tres seients per 
 cotxe,   propers  a  les  portes  d'entrada  i  senyalitzats 
 adequadament. En  aquest  lloc ha de disposar-se, si més no, 
 d'un   timbre   d'avís   de  parada  en  un  lloc  fàcilment 
 accessible.
 34.3  Els  vehicles  propis  dels transports públics que són 
 competència  de  la Generalitat i dels ens locals en l'àmbit 
 de  Catalunya  han de complir les condicions següents, a més 
 de les que s'estableixen a l'apartat 3.2 de l'annex 3:       
 Cada  un  dels  vehicles subterranis ha de comptar amb equip 
 de   megafonia   que  permeti  informar  els  viatgers,  amb 
 suficient   antelació,   de  l'arribada  a  la  parada  o  a 
 l'estació.
 El  terra de tots i de cada un dels vehicles de transport ha 
 de ser antilliscant.
 En  els  autobusos urbans i interurbans, i a fi d'evitar que 
 les   persones   amb  mobilitat  reduïda  travessin  tot  el 
 vehicle,   aquestes   han  de  poder  sortir  per  la  porta 
 d'entrada   si  es  troba  més  pròxima  a  la  taquilla  de 
 control.
 El  canvi  de velocitats ha de reunir els mecanismes tècnics 
 necessaris   per  tal  d'eliminar  les  variacions  brusques 
 d'acceleració que pugui provocar.
 Tot   el  material  mòbil  de  nova  adquisició  ha  d'estar 
 adaptat,  i complir els paràmetres de referència recollits a 
 l'annex 3 d'aquest Reglament.
 Els  vehicles  de  nova  adquisició  han  de  disposar  d'un 
 sistema  de  megafonia  que  informi  al seu interior, i amb 
 prou  antelació,  de cada parada, i a l'exterior, del número 
 de   línia. Aquestes   indicacions   han  de  figurar  també 
 escrites en un sistema de retolació apropiat.
                                                              
 Article 35                                                   
 Estacions de transport ferroviari                            
 Les  estacions  de  transport ferroviari situades en l'àmbit 
 territorial  de Catalunya i, pel que fa als espais d'accés a 
 les  instal·lacions,  la  vinculació dels espais de servei i 
 l'espai  d'accés  als  vehicles  han  de ser adaptats en les 
 condicions establertes a l'apartat 3.1.3 de l'annex 3.
                                                              
 Article 36                                                   
 Parades d'autobús                                            
 Les  parades  d'autobús  en  el  transport  urbà i interurbà 
 situades  en  l'àmbit  territorial  de  Catalunya han de ser 
 adaptades  en  les  condicions establertes a l'apartat 3.1.2 
 de l'annex 3.
                                                              
 Article 37                                                   
 Vehicle especial adaptat                                     
 37.1   En  tots  els municipis capital de comarca i també en 
 aquells   que   tinguin   una  població  superior  a  50.000 
 habitants  ha d'existir, almenys, un vehicle especial o taxi 
 adaptat  en  les  condicions  establertes  a  l'annex  3 que 
 cobreixi  les  necessitats  de  desplaçament de persones amb 
 mobilitat  reduïda. El  nombre  de vehicles o taxis adaptats 
 augmentarà  en  1  per cada 100.000 habitants del municipi o 
 fracció.
 37.2    El  Departament  de  Benestar  Social  promourà  els 
 mecanismes  de  col·laboració  amb els ens locals per tal de 
 fer  efectiu  el que s'estableix en l'apartat anterior, així 
 com  per  atendre  el  servei  de  vehicle  especial  o taxi 
 adaptat  en  aquells  municipis  no  compresos  a l'esmentat 
 apartat.
                                                              
 Capítol 5                                                    
 Disposicions sobre barreres en la comunicació (BC)           
                                                              
 Article 38                                                   
 Promoció de la supressió de barreres en la comunicació       
 38.1   Els departaments de la Generalitat, en les actuacions 
 que  realitzin  en  l'àmbit de les respectives competències, 
 promouran   la  supressió  de  barreres  en  la  comunicació 
 establint  els  mecanismes  i les alternatives tècniques que 
 facin    accessibles   els   sistemes   de   comunicació   i 
 senyalització  a  tota la població garantint especialment el 
 dret   a   la   informació,   la  comunicació,  la  cultura, 
 l'ensenyament, la sanitat, els serveis socials i l'oci.
 38.2    S'estableixen   criteris   d'accessibilitat   en  la 
 comunicació  en  l'annex  4  als efectes d'aplicació del que 
 estableix aquest article.
 38.3   El  Departament de Benestar Social, en aplicació dels 
 criteris referits a l'apartat anterior, haurà de:            
 Promoure  entre  els  ens  o  òrgans  de les administracions 
 públiques   catalanes   la  utilització  dels  mecanismes  i 
 alternatives    tècniques    a    l'objecte   de   facilitar 
 l'accessibilitat    als    sistemes    de    comunicació   i 
 senyalització   en  l'àmbit  de  les  competències  que  els 
 corresponguin.
 Divulgar  els  criteris  d'accessibilitat a la comunicació i 
 senyalització  en  l'àmbit privat, efectuant recomanacions a 
 aquells  sectors  amb  incidència  en  actuacions  d'interès 
 general.
 Fomentar  la  supressió  de  barreres  en  la  comunicació i 
 senyalització  en l'àmbit privat que incideixi en els àmbits 
 d'actuació descrits a l'apartat 1 d'aquest article.
                                                              
 Article 39                                                   
 Intèrprets i guies                                           
 39.1  Els   departaments   competents   de   la  Generalitat 
 impulsaran   la  formació  de  professionals  intèrprets  de 
 llenguatge de signes i guies intèrprets de sords-cecs.
 39.2   Els  títols oficials d'interpretació de llenguatge de 
 signes    reconeguts   per   la   Generalitat   tindran   la 
 consideració  de mèrits per a l'accés i promoció a la Funció 
 Pública de la Generalitat.
 39.3  Les administracions públiques catalanes, en l'exercici 
 de   les   respectives   competències,   hauran   de   poder 
 comunicar-se  amb  tota  la  població. A aquests efectes, de 
 forma  directa  o  indirecta,  promouran  en el seu àmbit la 
 utilització  d'intèrprets  de  llenguatge  de signes i guies 
 intèrprets  de  sords-cecs, així com el llenguatge adequat a 
 les persones que ho requereixin.
                                                              
 Article 40                                                   
 Mitjans àudio-visuals                                        
 Els  mitjans àudio-visuals dependents de les administracions 
 públiques  catalanes  elaboraran un pla de mesures tècniques 
 que   de   forma   gradual   permeti,  mitjançant  l'ús  del 
 llenguatge  de  signes  i/o  de  subtitulacions, garantir el 
 dret a la informació.
                                                              
 Capítol 6                                                    
 Normes  sobre  la  targeta  d'aparcament  per a vehicles que 
 portin persones amb disminució                               
                                                              
 Article 41                                                   
 Beneficiaris                                                 
 41.1   Les  persones  amb disminucions i amb greus problemes 
 de   mobilitat   tenen   dret,  mitjançant  el  corresponent 
 document  acreditatiu,  al  tractament  específic  que per a 
 aquest  col·lectiu  hagin  establert  els  ajuntaments i ens 
 locals competents en matèria de circulació de vehicles.
 41.2   Als  efectes  del  que  preveu l'apartat anterior, el 
 Departament  de  Benestar  Social cooperarà amb les entitats 
 locals en la forma que s'estableix en aquest capítol.
                                                              
 Article 42                                                   
 Targeta d'aparcament de vehicles                             
 42.1   A  fi  i  efecte  de facilitar el desplaçament de les 
 persones  amb  mobilitat  reduïda, els ens locals competents 
 en  matèria  de  circulació  de  vehicles  establiran en les 
 seves ordenances les mesures següents:                       
 Permetre  que les persones de mobilitat reduïda aparquin els 
 seus  vehicles  més  temps  de  l'autoritzat  en  les  zones 
 d'aparcament de temps limitat.
 Reservar,  amb  la  sol·licitud  prèvia,  en els llocs on es 
 comprovi  que  és  necessari i especialment a prop dels seus 
 domicilis  o dels seus llocs de treball, places d'aparcament 
 per  mitjà  de senyals de trànsit complementades amb un disc 
 addicional   que   reprodueixi   el   símbol   internacional 
 d'accessibilitat.
 Permetre   que   els   vehicles  ocupats  per  persones  amb 
 mobilitat  reduïda puguin estacionar-se en qualsevol lloc de 
 la  via  pública,  durant  el temps imprescindible, i sempre 
 que no es destorbi la circulació de vehicles o vianants.
 Facilitar  i reconèixer a les persones amb mobilitat reduïda 
 el  document  acreditatiu  que  els permeti beneficiar-se de 
 les facilitats recollides en aquest paràgraf.
 42.2   El  document  acreditatiu  dels drets especials en la 
 circulació  de  vehicles per a persones amb disminució és la 
 targeta   d'aparcament   de  vehicles  per  a  persones  amb 
 disminució,    la   qual   s'ajustarà   al   model   i   les 
 característiques  de  l'apartat  3.3  de  l'annex 3 d'aquest 
 Decret.
 42.3   La  targeta  d'aparcament  esmentada  és  personal  i 
 intransferible  i pot ser utilitzada en el vehicle conduït o 
 en  qualsevol altre, mentre sigui utilitzat per al transport 
 d'una persona amb mobilitat reduïda.
 42.4   En  el  supòsit  que  es  detecti  l'ús indegut de la 
 targeta  d'aparcament,  de  manera  reiterada  i  degudament 
 provada,  aquesta  serà  retirada  per  l'òrgan  que  l'hagi 
 atorgat.
 42.5   La  targeta  concedida  per  una  entitat  local,  de 
 conformitat  amb  el  procediment previst en aquest capítol, 
 tindrà  validesa  en  tots  els  municipis  de  Catalunya  i 
 acreditarà   el  titular  de  la  targeta  per  gaudir  dels 
 beneficis  específics  que els respectius ens locals tinguin 
 establerts en aquesta matèria.
                                                              
 Article 43                                                   
 Edició i subministrament                                     
 El  Departament  de  Benestar  Social, mitjançant els òrgans 
 competents,  editarà i subministrarà, de forma gratuïta, les 
 targetes als ens locals competents que ho sol·licitin.
                                                              
 Article 44                                                   
 Valoració i qualificació dels sol·licitants                  
 44.1   El  Departament  de Benestar Social, per tal de donar 
 suport  als  municipis  i unificar els criteris de concessió 
 de  la  targeta,  efectuarà la valoració i qualificació dels 
 sol·licitants  del  dret, mitjançant els equips de valoració 
 i  orientació  (EVO)  dels  centres d'atenció als disminuïts 
 (CAD).
 44.2   En  la  valoració efectuada per l'EVO, hi constarà el 
 grau   de   disminució,   així   com   la   possibilitat   o 
 impossibilitat   d'utilitzar   els   mitjans   de  transport 
 col·lectiu,  com  a  criteris  determinants  per  a  la seva 
 concessió.
 També  s'haurà  d'especificar  el  termini  per  a  la  seva 
 revisió  en  cas que les possibilitats de recuperació puguin 
 incidir en la valoració inicial.
 44.3   La  valoració  i  qualificació de les disminucions es 
 farà  aplicant  el  que  estableixen les disposicions legals 
 vigents,  així  com  les  recomanacions  tècniques que pugui 
 efectuar   la  Comissió  per  a  la  Supressió  de  Barreres 
 Arquitectòniques.
                                                              
 Article 45                                                   
 Procediment                                                  
 45.1   Correspon  a  l'ajuntament, o a l'ens local competent 
 en  l'ordenació  del trànsit d'on resideixi l'interessat, la 
 concessió  de  la targeta, que s'ajustarà a les disposicions 
 de    caràcter    general   que   regulen   el   procediment 
 administratiu, amb les particularitats següents:             
 L'expedient   s'iniciarà   a   instància   de   la   persona 
 interessada  mitjançant  imprès normalitzat subministrat pel 
 Departament de Benestar Social.
 L'ens  local  trametrà  una  còpia  de la sol·licitud al CAD 
 territorial,  per  tal  que  els  EVO realitzin la valoració 
 corresponent.
 La  valoració  de  l'EVO  constitueix un informe preceptiu i 
 vinculant per a la resolució del procediment.
 45.2   En  el cas que la qualificació de la disminució sigui 
 permanent,  la  targeta  caducarà  al  cap de deu anys de la 
 concessió  i,  en  cas  que la qualificació de la disminució 
 sigui  provisional,  caducarà  quan  hagi  transcorregut  el 
 termini  que  aquesta  indiqui. Per  a  la renovació s'ha de 
 seguir   el   mateix  procediment  que  s'ha  seguit  per  a 
 l'atorgament de la targeta inicial.
 45.3   En  cas  de  canvi  de  residència  del titular de la 
 targeta,  es  demanarà el trasllat de l'expedient al nou ens 
 local competent.
                                                              
 Capítol 7                                                    
 Mesures de foment                                            
                                                              
 Article 46                                                   
 Fons per a la supressió de barreres arquitectòniques         
 46.1   De  conformitat  amb el que estableix l'article 14 de 
 la  Llei  20/1991,  de  25  de  novembre,  el  fons per a la 
 supressió  de  barreres arquitectòniques és un fons destinat 
 a  subvencionar  la supressió de barreres arquitectòniques i 
 en  la  comunicació  i  per a la dotació d'ajudes tècniques, 
 d'acord   amb   el  que  estableixi  anualment  la  Llei  de 
 pressupostos de la Generalitat.
 46.2   La  meitat del fons anirà destinat a subvencionar els 
 programes  específics  que  elaborin els ens locals per a la 
 supressió  de barreres arquitectòniques en l'espai urbà, els 
 edificis   d'ús   públic   i  el  transport  del  seu  terme 
 municipal.
 Aquests  programes  específics d'actuació estaran integrats, 
 com  a mínim, per un inventari dels espais, edificis, locals 
 i   mitjans   de   transport   que   hagin  de  ser  objecte 
 d'adaptació,  l'ordre  de prioritats en què es duran a terme 
 i les fases d'execució del pla.
 Tots  els  ens  locals  hauran de preveure en el projecte de 
 pressupostos  de  cada  exercici  econòmic les consignacions 
 necessàries   per   al   finançament  dels  plans  especials 
 d'accessibilitat.
 46.3   Tindran  prioritat  per  gaudir  del fons aquells ens 
 locals   que   es  comprometin,  mitjançant  un  conveni,  a 
 assignar  per a la supressió de barreres arquitectòniques el 
 mateix  percentatge  que  l'Administració  de la Generalitat 
 destini  anualment de les seves partides pressupostàries per 
 a  inversió  directa  en els edificis d'ús públic de la seva 
 titularitat o sobre els quals disposi el dret d'ús.
 Anualment,  en publicar-se la resolució de convocatòria dels 
 fons  a  què fa referència aquest article, es farà públic el 
 percentatge esmentat.
 46.4    L'altra   meitat   del   fons   anirà   destinada  a 
 subvencionar  entitats privades i particulars, que hauran de 
 complir   els   requisits   específics   que  estableixi  la 
 convocatòria per a cada tipus d'ajudes.
 46.5    El  Departament  de  Benestar  Social  efectuarà  la 
 convocatòria  anual dels ajuts d'aquest fons i establirà els 
 criteris   per   a   la  seva  concessió,  d'acord  amb  les 
 prioritats de la planificació.
 46.6   Els departaments de la Generalitat, en l'àmbit de les 
 seves  competències  i  amb  càrrec  als  seus pressupostos, 
 podran  concedir ajuts per a la promoció de l'accessibilitat 
 i   supressió   de   barreres   arquitectòniques   i  en  la 
 comunicació.
                                                              
 Capítol 8                                                    
 Mesures de control                                           
                                                              
 Article 47                                                   
 Principis del control de l'accessibilitat                    
 47.1   Les administracions públiques, en els seus respectius 
 àmbits   de   competència,   desenvoluparan  l'activitat  de 
 control de l'accessibilitat.
 47.2  Són principis de l'activitat de control:               
 Fer  complir  la  normativa  d'accessibilitat i supressió de 
 barreres arquitectòniques i en la comunicació.
 Establir  els  mecanismes  de coordinació de les funcions de 
 control  i  de  seguiment  per a la seva execució en l'àmbit 
 que tenen atribuït.
 Promoure  i  facilitar la participació de les organitzacions 
 i  associacions representatives dels col·lectius afectats en 
 l'adopció de mesures de control de l'accessiblitat.
                                                              
 Article 48                                                   
 Contingut                                                    
 Les  activitats  de  control  comprenen tots els aspectes de 
 control  i  seguiment previstos en la Llei 20/1992, de 25 de 
 novembre,  de promoció de l'accessibilitat i de supressió de 
 barreres arquitectòniques, i en aquest Reglament.
                                                              
 Article 49                                                   
 Competències                                                 
 L'Administració   de   la   Generalitat  de  Catalunya,  les 
 comarques  i els ajuntaments són responsables, en l'àmbit de 
 les  seves competències respectives, del control i seguiment 
 de   l'accessibilitat   i   de   la  supressió  de  barreres 
 arquitectòniques,  d'acord  amb  el  que  estableix  la Llei 
 20/1991,  de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat 
 i  de  supressió  de  barreres  arquitectòniques. A  aquests 
 efectes,  hauran  de  vetllar pel compliment de l'ordenament 
 en  matèria d'accessibilitat així com elaborar els plans que 
 es derivin de la seva aplicació.
                                                              
 Article 50                                                   
 Competències de la Generalitat                               
 Correspon  a l'Administració de la Generalitat de Catalunya, 
 mitjançant  els  departaments  competents, la comprovació de 
 l'aplicació  d'aquest  Decret  pel  que  fa  a les mesures a 
 adoptar  en  el  seu  compliment,  així  com  l'activitat de 
 foment.
                                                              
 Article 51                                                   
 Competències de les comarques                                
 51.1    Correspon   a   les  comarques  en  l'àmbit  de  les 
 competències    que    hagin   d'exercir   en   matèria   de 
 planificació, ordenació del territori i urbanisme:           
 Elaborar   un   pla  comarcal  d'adaptació  i  supressió  de 
 barreres   arquitectòniques   amb   inclusió  dels  aspectes 
 supramunicipals  i  de  seguiment de l'elaboració, revisió i 
 execució dels plans municipals.
 Fer  el  seguiment  de  les  actuacions  que  s'efectuïn  en 
 l'àmbit   comarcal  respectiu  en  matèria  de  barreres  en 
 l'edificació, el transport i la comunicació.
 Establir  i  prestar  serveis  públics  mínims,  en  cas  de 
 dispensa   o  supòsits  especials,  serveis  supramunicipals 
 complementaris   o   exercir   competències  municipals  per 
 delegació o conveni en matèria d'accessibilitat.
 Coordinar,   per   raons  d'interès  comarcal,  els  serveis 
 municipals  pel  que  fa  a  l'accessibilitat  i prestar als 
 municipis  assessorament,  especialment per a l'elaboració i 
 la  revisió dels plans municipals d'adaptació i supressió de 
 barreres arquitectòniques.
 51.2   En  l'elaboració del programa d'actuació comarcal que 
 preveu  la  Llei  6/1987, de 4 d'abril, sobre l'organització 
 comarcal  de Catalunya, s'hi inclouran els aspectes generals 
 dels   plans   municipals  d'adaptació  i  de  supressió  de 
 barreres arquitectòniques.
                                                              
 Article 52                                                   
 Competències dels municipis                                  
 Correspon   als   municipis   l'aplicació  de  la  normativa 
 d'accessibilitat  i supressió de barreres, en l'àmbit de les 
 competències  que  hagin d'exercir, d'acord amb l'article 63 
 de  la  Llei  8/1987,  de  15  d'abril, municipal i de règim 
 local de Catalunya:                                          
 L'aplicació  de  les  normes d'accessibilitat i supressió de 
 barreres  en l'urbanisme en exercici de l'ordenació, gestió, 
 execució   i  disciplina  urbanístiques;  els  parcs  i  els 
 jardins;  la  pavimentació de les vies públiques urbanes; la 
 conservació  de  camins  i  vies  rurals  i la protecció del 
 medi.
 L'aplicació  de  les  normes d'accessibilitat i supressió de 
 barreres  arquitectòniques en l'edificació, en l'exercici de 
 la    promoció   i   gestió   d'habitatges,   instal·lacions 
 culturals,   esportives,   de   lleure,  turisme  i  centres 
 docents.
 L'aplicació  de  les  normes d'accessibilitat i supressió de 
 barreres  arquitectòniques  en  el transport, en exercici de 
 l'ordenació  del  trànsit  de  vehicles  i  persones en vies 
 urbanes  i transport públic de viatgers, donant compliment a 
 les normes definides al capítol 4 d'aquest Decret.
 L'elaboració  dels  plans  locals d'adaptació i supressió de 
 barreres   arquitectòniques,   així  com  les  corresponents 
 revisions quinquennals.
                                                              
 Article 53                                                   
 Actuacions                                                   
 53.1  Control previ.
 53.1.1   La verificació del compliment de la normativa sobre 
 accessibilitat  i  supressió  de  barreres  arquitectòniques 
 s'efectuarà  pel  mateix  procediment  i  pel mateix òrgan o 
 unitat  al  qual  correspongui  resoldre  els  corresponents 
 visats,   autoritzacions,   llicències  o  en  concórrer  en 
 qualsevol tipus de contractació administrativa.
 53.1.2   En  aplicació  del  que  estableixen  els  articles 
 anteriors són, per tant, instruments bàsics del control:     
 Els   visats   dels   projectes   tècnics:   els   col·legis 
 professionals  competents  exigiran  el  compliment  de  les 
 normes   d'accessibilitat   i   de   supressió  de  barreres 
 arquitectòniques per al visat dels projectes.
 Les   llicències   i   autoritzacions:  les  administracions 
 públiques  que  hagin  d'atorgar llicències i autoritzacions 
 de  qualsevol  tipus  exigiran  en els projectes d'obres les 
 normes    d'accessibilitat    i    supressió   de   barreres 
 arquitectòniques previstes a l'ordenament vigent.
 Contractes  administratius:  els  plecs  de  condicions dels 
 contractes  administratius  d'obres contindran les clàusules 
 específiques  necessàries  per al compliment de l'ordenament 
 sobre accessibilitat.
 53.1.3   Qualsevol  tipus d'activitat de les administracions 
 públiques  que pugui afectar l'accessibilitat o supressió de 
 barreres    arquitectòniques   haurà   de   subjectar-se   a 
 l'ordenament vigent en aquesta matèria.
 53.2  Control posterior.
 Totes  les  actuacions  realitzades  en les quals s'observin 
 accions   o   omissions   que  contravinguin  a  les  normes 
 d'accessibilitat  i  supressió  de barreres arquitectòniques 
 seran  sancionades  d'acord  amb el que estableix el títol 4 
 de   la   Llei  20/1992,  de  25  de  novembre,  seguint  el 
 procediment  que  estableix  el  Decret  278/1993,  de  9 de 
 novembre,  sobre  el  procediment  sancionador aplicable als 
 àmbits  de competència de la Generalitat, sens perjudici del 
 que  estableix  l'article  7  de  la  Llei 20/1991, de 25 de 
 novembre,  de promoció de l'accessibilitat i de supressió de 
 barreres   arquitectòniques,   i   d'acord  amb  les  normes 
 contingudes al capítol 10 d'aquest Decret.
                                                              
 Article 54                                                   
 Denúncia                                                     
 54.1  Tothom que tingui coneixement de l'existència d'alguna 
 infracció de  l'ordenament  en  matèria  d'accessibilitat  i 
 supressió de  barreres  arquitectòniques  podrà  interposar, 
 independentment de les accions legalment previstes, denúncia 
 davant  l'òrgan  competent  en  la  matèria  segons  el  que 
 preveuen els articles precedents, i ho haurà de comunicar al 
 Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i la Supressió 
 de Barreres Arquitectòniques.
 54.2   Quan el denunciant no pugui determinar l'òrgan davant 
 del  qual  s'ha d'interposar la denúncia, podrà presentar-la 
 a  la  Secretaria  de  l'esmentat  Consell  per  a  la  seva 
 tramitació.
 54.3   El  que preveuen els paràgrafs anteriors s'entén sens 
 perjudici  del  que  disposa  el  capítol  11 sobre el règim 
 sancionador.
                                                              
 Article 55                                                   
 Participació                                                 
 Amb   la   finalitat  de  crear  una  xarxa  de  vigilància, 
 assessorament  i sensibilització en matèria d'accessibilitat 
 i   de   supressió   de   barreres   arquitectòniques,   les 
 administracions  competents en aquesta matèria fomentaran la 
 participació   dels  afectats  mitjançant  l'establiment  de 
 convenis   de   col·laboració   entre   les  administracions 
 públiques,  els  col·legis  professionals i les associacions 
 de   persones   amb  mobilitat  reduïda  o  qualsevol  altra 
 limitació.
                                                              
 Article 56                                                   
 Revisió dels plans                                           
 56.1   Els  plans  de  control  d'adaptació  i  supressió de 
 barreres  arquitectòniques  i en la comunicació que elaborin 
 les  administracions  públiques  d'acord  amb  l'article  49 
 seran revisats cada cinc anys.
 56.2   Els  departaments  afectats  elevaran  al  Govern  la 
 memòria  dels  resultats  de les avaluacions efectuades així 
 com les propostes que considerin necessàries.
                                                              
 Capítol 9                                                    
 Òrgans de participació                                       
                                                              
 Article 57                                                   
 Consell  per  a  la Promoció de l'Accessibilitat i Supressió 
 de Barreres Arquitectòniques                                 
 El  Consell  per  a  la  Promoció  de  l'Accessibilitat i la 
 supressió  de  Barreres  arquitectòniques,  els  membres del 
 qual  seran  proposats  pels respectius òrgans o entitats en 
 aquell  representades  i  nomenats pel conseller de Benestar 
 Social, té la composició següent:                            
 President: el conseller de Benestar Social.
 Vice-president:  el  director  general  del  Departament  de 
 Benestar  Social  competent  en matèria d'atenció a persones 
 amb disminució.
 Vocals:                                                      
 a) Per l'Administració de la Generalitat de Catalunya:       
 dos representants del Departament de Benestar Social;        
 dos  representants del Departament de Política Territorial i 
 Obres Públiques;                                             
 un representant del Departament de la Presidència;           
 un representant del Departament d'Indústria i Energia;       
 un representant del Departament d'Ensenyament;               
 un   representant   del  Departament  de  Comerç,  Consum  i 
 Turisme.
 b) Per les administracions locals:                           
 un representant de l'Associació Catalana de Municipis;       
 un representant de la Federació de Municipis de Catalunya;   
 un representant dels consells comarcals.
 c)  Per  les  entitats que agrupen els diferents col·lectius 
 afectats,  sis representants de les entitats representatives 
 de persones amb disminució.
 d)  Experts  en l'àmbit de les barreres arquitectòniques: el 
 president  del  Consell podrà nomenar fins a un màxim de deu 
 experts en la matèria.
 Actuarà   com   a   secretari  una  persona  al  servei  del 
 Departament  de  Benestar  Social nomenada pel president del 
 Consell.
                                                              
 Article 58                                                   
 Funcions                                                     
 58.1   Són  funcions  del  Consell  per  a  la  Promoció  de 
 l'Accessibilitat     i     la    Supressió    de    Barreres 
 Arquitectòniques:                                            
 a)  Informar  sobre  els  avantprojectes  de lleis i decrets 
 relatius  a  la  promoció de l'accessibilitat i la supressió 
 de barreres arquitectòniques.
 b)  Assessorar  sobre  les  propostes que facin referència a 
 l'àmbit  de  promoció  de l'accessibilitat i la supressió de 
 barreres arquitectòniques.
 c)  Proposar  a l'òrgan competent els criteris d'actuació en 
 matèria  d'urbanisme,  edificació,  transport  i comunicació 
 que  siguin necessaris per a la promoció de l'accessibilitat 
 i la supressió de barreres arquitectòniques.
 d) Proposar mesures de foment.
 e)  Qualsevol  actuació  informativa  o  assessora que pugui 
 comportar  la  supressió  de  qualsevol  tipus  de barrera o 
 obstacle    físic    o    sensorial   així   com   evitar-ne 
 l'establiment.
 58.2   En  matèria  de control i seguiment el Consell té les 
 funcions següents:                                           
 a)  Impuls  i seguiment general de les accions de control de 
 l'accessibilitat  que  portin  a  terme  els  departaments i 
 altres  òrgans  o ens de la Generalitat, així com les altres 
 administracions   públiques  i  entitats  competents  en  el 
 control de l'accessibilitat.
 b)  Seguiment  general  de  les  actuacions,  mitjançant els 
 informes  que  periòdicament presentaran les administracions 
 públiques.
 c)  Seguiment  de  les denúncies presentades a les diferents 
 administracions.
 d)  Presentar  anualment  al  Govern  de  la  Generalitat un 
 informe   memòria  sobre  el  compliment  de  la  normativa, 
 avenços   tècnics,   suggeriments   i   recomanacions  sobre 
 actuacions futures.
 e)  Assessorar i fomentar, en relació amb l'accessibilitat i 
 la  supressió  de barreres arquitectòniques, les adaptacions 
 i les ajudes tècniques.
 f)  Coordinació  i  seguiment  de  l'assessorament  i  ajuda 
 necessària   per   a   l'elaboració  dels  plans  sectorials 
 d'accessibilitat.
 g) Informar sobre els plans sectorials.
                                                              
 Article 59                                                   
 Equips de treball                                            
 El  president del Consell de la Promoció de l'Accessibilitat 
 i  la  Supressió de Barreres Arquitectòniques podrà designar 
 les  persones físiques o jurídiques que hagin de formar part 
 d'equips  de  treball  per  a  l'estudi  de temes específics 
 detallats en aquest Decret.
                                                              
 Article 60                                                   
 Coordinació                                                  
 60.1   El  vice-president  del  Consell  de  la  promoció de 
 l'accessibilitat i la supressió de barreres                  
 arquitectòniques   coordinarà   les  funcions  entre  aquest 
 Consell i la Comissió per a l'accessibilitat.
 60.2   El Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i la 
 Supressió   de   Barreres  Arquitectòniques  es  regeix  pel 
 Reglament de règim intern que consta a l'annex 5.
                                                              
 Article 61                                                   
 Comissió Interdepartamental per a l'Accessibilitat           
 61.1   La Comissió Interdepartamental per a l'Accessibilitat 
 té la composició següent:                                    
 President: el conseller de Benestar Social.
 Vice-president:  el  secretari  general  del  Departament de 
 Benestar Social.
 Vocals:                                                      
 El  director  general  del  Departament  de  Benestar Social 
 competent en matèria d'atenció a persones amb disminució.
 El   director   general   d'Urbanisme,  del  Departament  de 
 Política Territorial i Obres Públiques.
 El   director   general   d'Arquitectura  i  Habitatge,  del 
 Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
 El  director  general  de  Transports,  del  Departament  de 
 Política Territorial i Obres Públiques.
 El   director   general   de   Seguretat   Industrial,   del 
 Departament d'Indústria i Energia.
 El  director  general d'Administració Local, del Departament 
 de Governació.
 El  director  general de Relacions Laborals, del Departament 
 de Treball.
 El  director  general de Turisme, del Departament de Comerç, 
 Consum i Turisme.
 61.2   La  Comissió  ajustarà  el  seu funcionament al règim 
 jurídic  que regula els òrgans col·legiats de la Generalitat 
 de  Catalunya  i  actuarà  com  a  secretari  una persona al 
 servei  del  Departament  de  Benestar  Social,  nomenat pel 
 president de la Comissió.
                                                              
 Article 62                                                   
 Funcions                                                     
 Són   funcions  de  la  Comissió  Interdepartamental  per  a 
 l'Accessibilitat:                                            
 a)  Efectuar  la  coordinació de l'accessibilitat en l'àmbit 
 de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
 b)  El  seguiment  i  avaluació  de  les  actuacions que els 
 departaments realitzen quant a l'accessibilitat.
 c)   Coordinar   i   potenciar   les  diferents  iniciatives 
 relatives  a  aquesta  qüestió  existents  a  les  comarques 
 catalanes, així com la promoció d'aquestes iniciatives.
 d)   Elevar   als  consellers  dels  departaments  propostes 
 d'actuació  en  l'àmbit  de  l'accessibilitat, el conjunt de 
 mesures  per  a  la supressió de barreres arquitectòniques i 
 per   al   compliment  de  les  normes  vigents  en  aquesta 
 matèria.
                                                              
 Article 63                                                   
 Adscripció                                                   
 El   Consell   per  a  la  Promoció  de  l'Accessibilitat  i 
 Supressió   de   Barreres  Arquitectòniques  i  la  Comissió 
 Interdepartamental  per  a  l'Accessibilitat són adscrits al 
 Departament de Benestar Social.
                                                              
 Article 64                                                   
 Dietes i drets d'assistència                                 
 Els  membres del Consell que no siguin personal dependent de 
 l'Administració  de  la Generalitat informaran de les dietes 
 i  els  drets  d'assistència  que  estiguin establerts en la 
 legislació vigent.
                                                              
 Article 65                                                   
 Assistència tècnica                                          
 El   Departament   de   Benestar   Social,   directament   o 
 indirectament,   assessorarà,   informarà  i  donarà  suport 
 tècnic   en   l'àmbit   de  l'accessibilitat,  supressió  de 
 barreres arquitectòniques i ajudes tècniques.
                                                              
 Article 66                                                   
 Consells locals d'accessibilitat                             
 Els ens locals podran crear consells locals                  
 d'accessibilitat,   com   a   òrgan   de  participació  dels 
 ciutadans  en  l'elaboració,  execució i seguiment d'aquells 
 plans  especials  d'accessibilitat  que rebin finançament de 
 la Generalitat.
                                                              
 Capítol 10                                                   
 Règim sancionador                                            
                                                              
 Article 67                                                   
 Infraccions i sancions                                       
 67.1   Constitueixen  infraccions administratives en matèria 
 de   supressió   de   barreres   les   accions  i  omissions 
 tipificades  i  sancionades per la Llei i que es recullen en 
 aquest article.
 67.2   Les  infraccions  es  classifiquen  en lleus, greus i 
 molt  greus  d'acord  amb els criteris que s'indiquen en els 
 apartats següents.
 67.3   Són  infraccions  lleus  les  accions o omissions que 
 contravenen   a  les  normes  sobre  supressió  de  barreres 
 arquitectòniques,  però  que no impedeixen la utilització de 
 l'espai,  l'equipament,  l'habitatge o el mitjà de transport 
 per persones amb mobilitat reduïda.
 67.4   Tenen la consideració d'infraccions greus les accions 
 o omissions següents:                                        
 a)  Les  que  incompleixin  parcialment  la  normativa sobre 
 supressió  de  barreres  arquitectòniques  urbanístiques, en 
 les   obres  d'urbanització  i  el  seu  mobiliari  de  nova 
 construcció,  ampliació  i reforma d'espais destinats a l'ús 
 públic.
 b)  Les  que  incompleixin  la  normativa sobre supressió de 
 barreres   arquitectòniques  en  l'edificació,  construcció, 
 ampliació  o  reforma  d'edificis  de  propietat  pública  o 
 privada  destinats  a  un ús que impliqui la concurrència de 
 públic.
 c)  L'incompliment,  en la proporció mínima requerida, de la 
 reserva  que  estableix l'article 9.2 de la Llei 20/1991, de 
 25  de novembre, modificada pel Decret legislatiu 6/1994, de 
 13  de  juliol,  de promoció de l'accessibilitat i supressió 
 de  barreres  arquitectòniques,  pel  que  fa  a  la reserva 
 d'habitatges  de protecció oficial de promoció privada per a 
 persones amb mobilitat reduïda.
 d)  Les  que  incompleixin  parcialment  la  normativa sobre 
 supressió  de  barreres  arquitectòniques  reguladora de les 
 condicions   d'accessibilitat   en   els  edificis  de  nova 
 construcció  o  rehabilitats  totalment  que  hagin  de  ser 
 destinats a l'habitatge.
 67.5   Tenen  la  consideració  d'infraccions molt greus les 
 accions o omissions següents:                                
 a)   Les  que  incompleixin  totalment  la  normativa  sobre 
 supressió  de  barreres  arquitectòniques  urbanístiques, en 
 les   obres  d'urbanització  i  el  seu  mobiliari  de  nova 
 construcció,  ampliació  i reforma d'espais destinats a l'ús 
 públic.
 b)  Les  que  incompleixin  la  normativa sobre supressió de 
 barreres   arquitectòniques  en  l'edificació,  construcció, 
 ampliació  o  reforma  d'edificis  de  propietat  pública  o 
 privada destinats a serveis públics.
 c)   L'incompliment   total   de  la  reserva  establerta  a 
 l'article  9.2  de  la  Llei  20/1991,  de  25  de novembre, 
 modificada  pel  Decret  legislatiu 6/1994, de 13 de juliol, 
 de  promoció  de  l'accessibilitat  i  supressió de barreres 
 arquitectòniques,  pel  que  fa a la reserva d'habitatges de 
 protecció oficial de promoció privada.
 d)   Les  que  incompleixin  totalment  la  normativa  sobre 
 supressió  de  barreres  arquitectòniques  reguladora de les 
 condicions   d'accessibilitat   en   els  edificis  de  nova 
 construcció  o  rehabilitats  totalment  que  hagin  de  ser 
 destinats a l'habitatge.
 67.6   Les infraccions lleus seran sancionades amb multes de 
 50.000 a 1.000.000 de pessetes.
 67.7   Les  infraccions  greus  seran sancionades amb multes 
 d'1.000.001 a 25.000.000 de pessetes.
 67.8   Les  infraccions  molt  greus  seran  sancionades amb 
 multes de 25.000.001 a 50.000.000 de pessetes.
 67.9   Per  graduar  l'import  de  les  multes  es tindrà en 
 compte  el grau de culpabilitat o la intencionalitat de cada 
 un    dels    infractors,   el   perjudici   directament   o 
 indirectament  causat, el cost econòmic derivat de les obres 
 d'accessibilitat  necessàries,  la reincidència o reiteració 
 i la gravetat de la infracció.
 67.10   Quan  el  benefici  que  resulti  d'una infracció en 
 matèria  de  supressió  de  barreres  arquitectòniques sigui 
 superior   a  la  sanció  que  correspongui,  aquesta  podrà 
 incrementar-se   en   la   quantia  equivalent  al  benefici 
 obtingut.
                                                              
 Article 68                                                   
 Responsables                                                 
 68.1   En  les  obres que s'executin amb inobservança de les 
 clàusules  de la llicència, seran sancionats amb multa en la 
 quantia  que  determina  la Llei 20/1991, de 25 de novembre, 
 modificada  pel  Decret  legislatiu 6/1994, de 13 de juliol, 
 el  promotor,  l'empresari de les obres i el tècnic director 
 d'aquestes.
 68.2   En  les obres emparades en una llicència municipal el 
 contingut  de  la qual sigui manifestament constitutiu d'una 
 infracció  greu  seran  igualment sancionats amb multa en la 
 quantia  establerta  el  facultatiu  que hagués emès informe 
 favorable  del  projecte  i els membres de la corporació que 
 haguessin  votat  a  favor  de  l'atorgament de la llicència 
 sense  l'informe tècnic previ, quan aquest o l'informe previ 
 del   secretari   fossin  desfavorables  per  raó  d'aquella 
 infracció.
 68.3   Quan el compliment de les obligacions previstes en la 
 Llei  20/1991,  de  25  de  novembre,  modificada pel Decret 
 legislatiu  6/1994, de 13 de juliol, correspongui a diverses 
 persones  conjuntament, respondran de forma solidària de les 
 infraccions  que,  si  s'escau, es cometin i de les sancions 
 que s'imposin.
                                                              
 Article 69                                                   
 Procediment sancionador                                      
 69.1   Els  òrgans competents per a la iniciació, instrucció 
 i  resolució  dels  expedients  sancionadors  incoats per la 
 comissió  d'infraccions  tipificades  a  l'article  anterior 
 hauran  de  seguir el procediment que estableix la normativa 
 vigent    en    matèria    de    procediment   administratiu 
 sancionador.
 69.2   Si un ens local és advertit per l'Administració de la 
 Generalitat   d'un  fet  constitutiu  de  qualsevol  de  les 
 infraccions   que  determina  la  Llei  20/1991,  de  25  de 
 novembre,  modificada pel Decret legislatiu de 6/1994, de 13 
 de  juliol, i aquest no inicia el procediment sancionador en 
 el   termini   d'un   mes,  la  multa  que  s'imposi  com  a 
 conseqüència   de  l'expedient  sancionador  incoat  per  la 
 Generalitat serà percebuda per aquesta.
                                                              
 Article 70                                                   
 Òrgans competents                                            
 Les  autoritats competents per imposar sancions i els límits 
 màxims d'aquestes són les següents:                          
 a)  Els  alcaldes:  en  els  municipis que no excedeixin els 
 10.000  habitants,  fins  a un màxim de 100.000 pessetes; en 
 els  municipis  que no excedeixin els 50.000 habitants, fins 
 a  un  màxim  de  500.000  pessetes; en els municipis fins a 
 100.000  habitants, multes fins a 1.000.000 de  pessetes; en 
 els  municipis  que  no  excedeixin  els  500.000 habitants, 
 multes  fins  a  un màxim de 5.000.000 de pessetes, i en els 
 municipis  de  més  de  500.000  habitants, multes fins a un 
 màxim de 10.000.000 de pessetes.
 b)  El director general del departament corresponent per raó 
 de   la   matèria,   fins  a  25.000.000  de  pessetes,  amb 
 independència del nombre d'habitants del municipi.
 c)  El  conseller  competent  per  raó de la matèria, fins a 
 50.000.000   de   pessetes,  amb  independència  del  nombre 
 d'habitants del municipi.
                                                              
 Article 71                                                   
 Destinació de les sancions                                   
 Els  ingressos  derivats  de  la  imposició  de les sancions 
 previstes   seran   destinats,   per   les   administracions 
 públiques   actuants,   a   la  supressió  de  les  barreres 
 arquitectòniques en l'àmbit de la seva competència.
                                                              
 Article 72                                                   
 Prescripció                                                  
 72.1   Les  infraccions  molt  greus  prescriuran  al cap de 
 quatre  anys,  les  greus al cap de tres anys i les lleus al 
 cap d'un any.
 72.2   El  termini de prescripció començarà a comptar-se des 
 de  la data de la comissió de la conducta constitutiva de la 
 infracció.
                                                              
 Disposicions addicionals                                     
                                                              
 -1   El  Departament competent en l'àmbit de la formació del 
 personal  al servei de les administracions públiques prendrà 
 les  mesures  necessàries  per  tal  de  prestar,  de manera 
 adequada,   la   formació  respecte  a  la  normativa  sobre 
 accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.
                                                              
 -2    El   Govern  de  la  Generalitat  aprovarà  els  plans 
 sectorials   d'accessibilitat  amb  l'objectiu  de  suprimir 
 barreres   arquitectòniques  urbanístiques  (BAU),  barreres 
 arquitectòniques    en    edificacions    (BAE),    barreres 
 arquitectòniques  en  els  transports (BAT) i barreres en la 
 comunicació  (BC),  amb l'audiència prèvia de les entitats i 
 els particulars afectats.
 Els   plans   sectorials   s'establiran,  preferentment,  en 
 aquelles  zones  que  hagin de ser d'ús necessari i freqüent 
 per   persones  amb  mobilitat  reduïda  o  qualsevol  altra 
 limitació.
 Els   mitjans  necessaris  per  portar  a  terme  els  plans 
 sectorials   d'accessibilitat   es   concretaran  mitjançant 
 convenis   de   col·laboració   entre   les  administracions 
 públiques  competents,  les  organitzacions  representatives 
 dels  col·lectius  d'afectats i, si s'escau, els particulars 
 afectats.
                                                              
 -3    Les  disposicions  de  les  administracions  públiques 
 catalanes   en   matèria  d'accessibilitat  i  supressió  de 
 barreres   arquitectòniques   i   en  la  comunicació  seran 
 complementàries  del present Decret, en tant que no s'oposin 
 al seu contingut.
                                                              
 -4   Excepcionalment,  i  en  instal·lacions  existents, els 
 ajuntaments   o   l'autoritat  competent  podran  eximir  de 
 l'aplicació  de les normes d'accessibilitat que estableix el 
 capítol  4,  amb l'informe vinculant previ del Consell per a 
 la  Promoció  de  l'Accessibilitat  i Supressió de Barreres, 
 quan   existeixi   impossibilitat  tècnica  per  a  la  seva 
 realització.
                                                              
 -5   S'estableix  un  termini  de  tres  anys  a  partir  de 
 l'entrada  en  vigor  d'aquest  Reglament  per  fer efectiva 
 l'elaboració  del  pla  de  mesures  tècniques  al  qual  fa 
 referència l'article 40.
                                                              
 -6     Els    principals   paràmetres   de   referència   de 
 l'accessibilitat   que   s'hauran   d'aplicar  són  els  que 
 s'esmenten a l'annex 7 d'aquest Decret.
                                                              
 -7   El  contingut  d'aquest  Reglament s'ha d'entendre sens 
 perjudici  de  la  normativa vigent en matèria de seguretat, 
 prevenció i extinció d'incendis.
                                                              
 Disposicions transitòries                                    
                                                              
 -1   El  present  Decret  s'aplicarà a les actuacions d'obra 
 nova  i gran rehabilitació, als elements de la urbanització, 
 a  les  reformes  i  ampliacions  d'edificis d'ús públic amb 
 projecte  visat  amb  posterioritat  a  la  seva  entrada en 
 vigor,  així  com  als  vehicles  dedicats  al  transport de 
 persones  que  es  realitzi  o  que es posin en circulació a 
 partir de la data esmentada.
                                                              
 -2    La  Comissió  per  a  la  supressió  de  les  barreres 
 arquitectòniques  que  impedeixen  o dificulten la mobilitat 
 dels  disminuïts  físics,  creada  pel Decret 170/1980, de 3 
 d'octubre,  passa a denominar-se Comissió Interdepartamental 
 per  a  l'Accessibilitat,  i  a  regir-se per les previsions 
 d'aquest Reglament.
                                                              
 Disposicions derogatòries                                    
                                                              
 -1  Queden derogades les disposicions següents:              
 Decret  170/1980,  de 3 d'octubre, que crea una Comissió per 
 a  la  supressió de barreres arquitectòniques que impedeixen 
 o dificulten la mobilitat dels disminuïts físics.
 L'article  3  del  Decret  399/1988,  de  27 de desembre, de 
 modificació  parcial del Decret 238/1987, de 20 de juliol, i 
 del Decret 170/1980, de 3 d'octubre.
 Decret  100/1984, de 10 d'abril, sobre supressió de barreres 
 arquitectòniques.
 Decret  95/1986,  de  20  de març, de modificació del Decret 
 100/1984, de 10 d'abril.
 Decret  256/1992, de 13 d'octubre, de composició del Consell 
 per  a  la  Promoció  de  l'Accessibilitat  i  Supressió  de 
 Barreres Arquitectòniques.
 Ordre  de 9 d'abril de 1985, sobre la definició d'itineraris 
 practicables en edificis d'habitatges.
 Ordre  de  5  de  novembre de 1985, sobre modificació de les 
 dimensions  de  les  cabines  d'ascensors  en els itineraris 
 practicables per als minusvàlids.
 Ordre  de 19 d'agost de 1986, de normes sobre el model i les 
 característiques  de  la targeta d'aparcament per a vehicles 
 que portin persones disminuïdes.
 Ordre  de  21 de desembre de 1992, de modificació de l'Ordre 
 de 19 d'agost de 1986.
 Ordre de 3 de desembre de 1993, d'aprovació del Reglament de 
 règim   intern   del   Consell   per   a   la   promoció  de 
 l'Accessibilitat    i    la    Supressió     de     Barreres 
 Arquitectòniques.
                                                              
 -2    Es   deroguen   totes   les  disposicions  en  matèria 
 d'accessibilitat  i supressió de barreres arquitectòniques i 
 en  la  comunicació  d'igual o inferior rang que s'oposin al 
 que preveu aquest Decret.
                                                              
 Disposicions finals                                          
                                                              
 -1   Es  faculten  els  consellers  competents per raó de la 
 matèria per a l'execució del que preveu aquest Decret.
                                                              
 -2   El  present Decret entrarà en vigor al cap de sis mesos 
 de  la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de 
 Catalunya.
                                                              
 Barcelona, 24 de març de 1995                                
                                                              
 Jordi Pujol                                                  
 President de la Generalitat de Catalunya                     
                                                              
 Antoni Comas i Baldellou                                     
 Conseller de Benestar Social                                 
                                                              
 Jaume Roma i Rodríguez                                       
 Conseller de Política Territorial                            
 i Obres Públiques                                            
                                                              
                                                              
 Annex 1                                                      
                                                              
 Normes d'accessibilitat urbanística                          
 1.1  Itineraris adaptats.
 1.1.1  Itinerari de vianants adaptat.
 Un  itinerari de vianants es considera adaptat quan compleix 
 els requisits següents:                                      
 Tenir  una  amplada  lliure  mínima  de  0,90 m i una alçada 
 lliure d'obstacles de 2,10 m.
 En  els  canvis  de direcció, l'amplada lliure de pas permet 
 inscriure un cercle d'1,50 m de diàmetre.
 No incloure cap escala ni graó aïllat.
 El pendent longitudinal no supera el 8%.
 El  paviment és dur, no lliscant i sense regruixos diferents 
 als   propis   del   gravat  de  les  peces. Té  un  pendent 
 transversal no superior al 2%.
 Els  elements  d'urbanització i de mobiliari que formen part 
 d'aquest itinerari són adaptats.
 1.1.2  Itinerari mixt de vianants i vehicles adaptat.
 Un  itinerari  mixt  es  considera adaptat quan compleix els 
 següents requisits:                                          
 Tenir  una  amplada  lliure  mínima  de  3,00 m i una alçada 
 lliure d'obstacles en tot el recorregut de 3,00 m.
 Els  espais  per  al  gir de vehicles permeten el gir amb un 
 radi mínim de 6,50 m respecte a l'eix de l'itinerari.
 No incloure cap escala ni graó aïllat.
 El  paviment és dur, no lliscant i sense regruixos diferents 
 als   propis   del   gravat  de  les  peces. Té  un  pendent 
 transversal no superior al 2%.
 Els  elements  d'urbanització i de mobiliari que formen part 
 d'aquest itinerari són adaptats.
 1.2  Elements d'urbanització adaptats.
 1.2.1  Paviments en espais d'ús públic.
 Un   paviment   es   considera  adaptat  quan  compleix  els 
 requisits següents:                                          
 És  dur,  no lliscant i sense regruixos diferents als propis 
 del  gravat  de  les  peces. S'admet,  en  parcs  i jardins, 
 paviment  de  terres  compactades  amb  un  90%  PM (Pròctor 
 modificat).
 Es  col·loca un paviment amb textura diferenciada per tal de 
 detectar els passos de vianants.
 Les  reixes  i  els  registres es col·loquen enrasats amb el 
 paviment    circumdant. Les    obertures   de   les   reixes 
 col·locades  en  itineraris  de  vianants tenen una dimensió 
 que  permet  la  inscripció  d'un cercle de 3 cm de diàmetre 
 com  a  màxim. La  disposició  de l'enreixat es fa de manera 
 que  no  hi  puguin ensopegar persones que utilitzin bastó o 
 cadira de rodes.
 1.2.2  Guals adaptats.
 El  gual  de  pas  de  vianants  es  considera  adaptat quan 
 compleix els requisits següents:                             
 L'amplada lliure mínima és d'1,20 m.
 La  vorera  del  gual  s'enrasa amb la calçada. Els cantells 
 s'arrodoneixen o aixamfranen a 45 graus.
 El  pendent longitudinal del gual és com a màxim del 12%. El 
 pendent transversal màxim és del 2%.
 Se senyalitza amb paviment de textura diferenciada.
 El  gual  d'entrada i sortida de vehicles ha de dissenyar-se 
 de manera que:                                               
 L'itinerari  de  vianants que travessen no quedi afectat per 
 un pendent longitudinal superior al 12%.
 L'itinerari  de  vianants que travessen no quedi afectat per 
 un pendent transversal superior al 2%.
 1.2.3  Passos de vianants adaptats.
 El  pas de vianants que forma part d'un itinerari adaptat es 
 considera adaptat quan compleix els següents requisits:      
 Salvar  el  desnivell  entre  la  vorera i la calçada amb un 
 gual de vianants adaptat.
 Quan  travessi  un  illot  intermedi a les calçades rodades, 
 aquest  es  retallarà i quedarà rebaixat al mateix nivell de 
 les calçades en una amplada igual a la del pas de vianants.
 El  paviment  de  l'illot és diferenciador respecte al de la 
 calçada.
 Quan  el pas, per la seva longitud, es realitzi en dos temps 
 amb  parada  intermèdia,  l'illot tindrà una llargada mínima 
 d'1,50  m,  una  amplada igual a la del pas de vianants i el 
 seu  paviment  quedarà  enrasat amb el de la calçada quan la 
 longitud de l'illot no superi els 4,00 m.
 1.2.4  Escales adaptades.
 Una   escala   es   considera  adaptada  quan  compleix  els 
 requisits següents:                                          
 L'amplada útil de pas és d'1,20 m com a mínim.
 Els  graons  han  de  tenir una estesa mínima de 30 cm i una 
 alçada  màxima  de 16 cm, i en escales en projecció corba en 
 planta  o  no recta hi ha una dimensió mínima d'estesa de 30 
 cm comptada a 40 cm de la cara interior.
 El  nombre de graons seguits sense replà intermedi ha de ser 
 com a màxim de 12 unitats.
 El  replans  intermedis  han de tenir una llargada mínima en 
 la direcció de circulació d'1,20 m.
 L'estesa  s'ha  d'acabar  superficialment  amb  material  no 
 lliscant  i  no  presentar  discontinuïtat  on  s'uneix  amb 
 l'alçària.
 Les  escales  disposen  de baranes que poden ser utilitzades 
 en els dos sentits de circulació.
 Els  passamans  de  l'escala  estan  situats  a  una  alçada 
 d'entre  0,90  m a 0,95 m en replans i 0,80 m a 0,85 m en el 
 tram  de  graons,  i  tenen  un  disseny anatòmic que permet 
 d'adaptar  la  mà,  amb  una  secció  igual  o funcionalment 
 equivalent  a  la  d'un  tub  rodó  de 3 a 5 cm de diàmetre, 
 separat  com  a  mínim  4  cm  dels paraments verticals. Els 
 passamans  s'han  de  prolongar 0,30 m com a mínim més enllà 
 dels  extrems  a  l'acabament de cada tram d'escala. El punt 
 d'inflexió  del passamà ha de coincidir amb l'inici del tram 
 d'escala.
 L'inici  i el final d'una escala se senyalitzen amb paviment 
 diferenciat   de   la   resta   i   disposen   d'un   nivell 
 d'il·luminació durant la nit de 10 lux com a mínim.
 Els  espais existents sota les escales han d'estar protegits 
 de  manera  que  evitin  possibles  accidents a persones amb 
 visió parcial o ceguesa.
 1.2.5  Rampes adaptades.
 Una  rampa es considera adaptada quan compleix els requisits 
 següents:                                                    
 L'amplada útil de pas és de 0,90 m com a mínim.
 Pendents longitudinals:                                      
 Trams  de  menys  de  3  m de llargada: 12% de pendent màxim 
 (recomanable 10%).
 Trams  d'entre  3  i  10 m de llargada: 10% de pendent màxim 
 (recomanable 8%).
 Trams  de  més  de  10  m  de  llargada: 8% de pendent màxim 
 (recomanable 6%).
 S'admet un pendent transversal màxim d'un 2%.
 El  paviment  de  les  rampes  és  dur,  no lliscant i sense 
 regruixos diferents als propis del gravat de les peces.
 La  llargada  de cada tram de rampa ha de ser com a màxim de 
 20 m.
 En  la  unió de trams de diferent pendent s'han de col·locar 
 replans intermedis.
 Els  replans  intermedis  tenen  una  llargada  mínima en la 
 direcció de circulació d'1,50 m.
 A  l'inici  i  al final de cada tram de rampa hi ha un replà 
 d'1,50 m de llargada com a mínim.
 Quan  entre  la  rampa i la zona adjacent hi ha un desnivell 
 igual  o  superior  a  0,20  m  es  disposa  d'un element de 
 protecció  longitudinal  amb  una  alçada de 10 cm per sobre 
 del paviment de la rampa.
 Les  rampes  disposen  de  baranes  a  ambdós costats, a una 
 alçada  d'entre  0,90  m i 0,95 m. Els passamans de la rampa 
 tenen  un  disseny anatòmic que permeti d'adaptar la mà, amb 
 una  secció  igual  o funcionalment equivalent a la d'un tub 
 rodó  de 3 a 5 cm de diàmetre, separat com a mínim 4 cm dels 
 paraments verticals.
 L'inici  i  el  final d'una rampa se senyalitza amb paviment 
 diferenciat    de   la   resta   i   disposa   d'un   nivell 
 d'il·luminació mínim de 10 lux durant la nit.
 1.2.6  Ascensor adaptat.
 Un   ascensor   es   considera  adaptat  quan  compleix  els 
 requisits següents:                                          
 La  cabina d'ascensor adaptat té com a mínim unes dimensions 
 d'1,40  m  en  el  sentit de l'accés i d'1,10 m en el sentit 
 perpendicular.
 Disposa de passamans a una alçada entre 0,90 m i 0,95 m.
 Els  passamans  de  la  cabina tenen un disseny anatòmic que 
 permet   d'adaptar   la   mà,   amb   una   secció  igual  o 
 funcionalment  equivalent  a  la  d'un  tub rodó de diàmetre 
 entre  3  i 5 cm i separat, com a mínim, 4 cm dels paraments 
 verticals.
 Les  botoneres,  tant  de  cabina  com  de  replà,  s'han de 
 col·locar  entre  1,00  m  i  1,40  m  d'alçada respecte del 
 terra. Les  botoneres han de tenir la numeració en Braille o 
 en relleu.
 Les  portes  de  la  cabina  i del recinte són automàtiques, 
 d'una  amplada  mínima  de  0,80  m, i davant d'elles es pot 
 inscriure un cercle d'un diàmetre d'1,50 m.
 Al  costat  de  la porta de l'ascensor i a cada planta hi ha 
 d'haver  un  número en alt relleu que identifiqui la planta, 
 amb  una dimensió mínima de 10x10 cm i a una alçada d'1,40 m 
 des del terra.
 1.2.7  Aparcaments adaptats.
 Una  plaça  d'aparcament es considera adaptada quan compleix 
 els requisits següents:                                      
 Té  unes  dimensions mínimes per al vehicle de 3,30 mx4,50 m 
 en bateria i 2,00 mx4,50 m en filera.
 Té  un espai d'apropament que pot ser compartit i que permet 
 la  inscripció  d'un  cercle  de  diàmetre  1,50 m davant la 
 porta  del conductor. En aparcaments en bateria aquest espai 
 pot coincidir un màxim de 0,20 m amb l'amplada de la plaça.
 L'espai  d'apropament  ha d'estar comunicat amb un itinerari 
 de vianants adaptat.
 Les  places d'aparcament i l'itinerari d'accés a la plaça se 
 senyalitzen  conjuntament  amb  el símbol d'accessibilitat a 
 terra  i  un  senyal  vertical  en  un  lloc visible, amb la 
 inscripció "reservat a persones amb mobilitat reduïda".
 1.2.8  Serveis higiènics adaptats.
 Un  servei  higiènic  es considera adaptat quan compleix els 
 requisits següents:                                          
 Les  portes  han  de  tenir  una  amplada mínima de 0,80 m i 
 s'han d'obrir cap a l'exterior.
 Entre  0  m  i  0,70  m d'alçada respecte al terra, hi ha un 
 espai  lliure  de gir i de maniobra d'1,50 m de diàmetre com 
 a mínim.
 L'espai   d'apropament   lateral   al  wàter  i  frontal  al 
 rentamans té una amplada mínima de 0,80 m.
 El  rentamans  no  té  pedestal  ni  mobiliari  inferior que 
 dificulti l'apropament de persones amb cadira de rodes.
 Disposa  de  barres  de  suport  a una alçada entre 0,70 m i 
 0,75  m  per sobre del terra, perquè permeti agafar-s'hi amb 
 força   en  la  transferència  lateral  al  wàter. La  barra 
 situada al costat de l'espai d'apropament és batent.
 Els  miralls  tenen  col·locat  el  cantell  inferior  a una 
 alçada màxima de 0,90 m.
 Tots  els accessoris i mecanismes es col·loquen a una alçada 
 no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m.
 Les   aixetes   i  les  manetes  de  les  portes  s'accionen 
 mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
 El paviment és no lliscant.
 Els  indicadors  de  serveis d'homes o dones han de permetre 
 la  lectura tàctil, amb senyalització "Homes-Dones" sobre la 
 maneta,  mitjançant  una lletra "H" (homes) o "D" (dones) en 
 alt relleu.
 1.3  Mobiliari urbà adaptat.
 1.3.1  Condicions generals.
 Un  element  de  mobiliari  urbà  es  considera adaptat quan 
 compleix els requisits següents:                             
 Ser accessible a través d'un itinerari adaptat.
 La  seva  ubicació permet sempre l'existència d'una banda de 
 pas  lliure  d'obstacles  de  0,90  m  d'amplada  per 2,10 m 
 d'alçada.
 Els  elements sortints i/o volants que són superiors a 15 cm 
 de  vol  i  que  limiten amb itineraris tenen com a mínim un 
 element  fix  i  perimetral  entre 0 i 15 cm d'alçada perquè 
 puguin  ser  detectats per invidents, o bé s'han de situar a 
 una alçada igual o superior a 2,10 m.
 Els  elements  que hagin de ser accessibles manualment estan 
 situats a una alçada d'entre 1 m i 1,40 m d'alçada.
 1.3.2  Elements urbans diversos.
 Els  elements urbans es consideren adaptats si compleixen el 
 requisits de disseny següents:                               
 Els  elements d'accés al recinte tenen una amplada mínima de 
 0,90   m,  una  alçada  mínima  de  2,10  m  i  han  d'estar 
 convenientment senyalitzats.
 El   mobiliari   d'atenció   al   públic   té,  totalment  o 
 parcialment, una alçada màxima respecte al terra de 0,85 m.
 Si  disposa solament d'apropament frontal, la part inferior, 
 entre  0,00  m  i  0,70 m d'alçada, en una amplada de 0,80 m 
 com   a   mínim,   queda  lliure  d'obstacles  per  permetre 
 l'apropament d'una cadira de rodes.
 La  taula  ha  de tenir una alçada màxima de 0,80 m. La part 
 inferior,  entre 0,00 i 0,70 m d'alçada, i en una amplada de 
 0,80  m  com  a  mínim  ha  de quedar lliure d'obstacles per 
 permetre l'apropament d'una cadira de rodes.
 L'element  més  alt  manipulable dels aparells telefònics se 
 situa  a  una  altura màxima d'1,40 m com a màxim. En el cas 
 que   l'aparell   telefònic   se  situï  dins  d'una  cabina 
 locutori,  aquesta  ha  de  tenir unes dimensions mínimes de 
 0,80  m d'amplada i 1,20 m de fondària lliures d'obstacles i 
 el terra ha de quedar enrasat amb el paviment circumdant.
 L'espai  d'accés a la cabina té una amplada lliure mínima de 
 0,80 m i una alçada mínima de 2,10 m.
 Els  elements  per impedir el pas de vehicles estan separats 
 a  una distància mínima de 0,90 m, i tenen una alçada mínima 
 de 0,80 m.
 En  grades  i  zones d'espectadors, la plaça d'un espectador 
 per  a usuaris en cadira de rodes té unes dimensions mínimes 
 de 0,80 m d'amplada i d'1,20 m de fondària.
 Els  polsadors  s'han  de  situar  entre  1,00  m  i  1,40 m 
 d'alçada.
 Els  suports  verticals  de  senyals  i  semàfors  tenen una 
 secció  de caires arrodonits i es col·loquen preferentment a 
 la part exterior de la vorera. Si no hi ha vorera o la  seva 
 amplada és inferior a 1,50 m  es  col·loquen  tocant  a  les 
 façanes o subjectes a aquestes. En parcs i jardins se situen 
 en àrees enjardinades o similars.
 Quan  s'instal·lin  semàfors  acústics, aquests han d'emetre 
 un  senyal  sonor indicador del temps de pas per a vianants, 
 a   petició   de   l'usuari   mitjançant  un  comandament  a 
 distància.
 1.3.3   Elements  de  protecció i senyalització de les obres 
 en la via pública.
 Els  elements  de  protecció i senyalització de les obres en 
 la via pública han de complir les condicions següents:       
 Les  bastides,  rases  o  qualsevol  tipus  d'obres a la via 
 pública  s'han  de senyalitzar i protegir mitjançant barrats 
 estables i continuats que restin il·luminats tota la nit.
 S'han   de   col·locar   els   elements   de   protecció   i 
 senyalització  de  forma  que  les  persones  amb disminució 
 visual puguin detectar a temps l'existència de l'obstacle.
 No s'han d'utilitzar cordes, cables o similars.
 Hi  ha d'haver un nivell d'il·luminació mínima de 10 lux per 
 advertir de la presència d'obstacles o desnivells.
                                                              
                                                              
 Annex 2                                                      
                                                              
 Normes d'accessibilitat a l'edificació                       
                                                              
 2.1   Nivell d'accessibilitat exigible per a usos públics en 
 edificis de nova construcció.
                                                              
 (Vegeu pàg. 3380)                                            
                                                              
 2.2  Itinerari adaptat.
 Un   itinerari   es  considera  adaptat  quan  compleix  els 
 requisits següents:                                          
 No  hi  ha  d'haver  cap  escala ni graó aïllat. (S'admet, a 
 l'accés  de  l'edifici,  un  desnivell no superior a 2 cm, i 
 s'arrodonirà  o  bé  s'aixamfranarà el cantell a un màxim de 
 45o). Ha  de tenir una amplada mínima de 0,90 m i una alçada 
 lliure d'obstacles en tot el recorregut de 2,10 m.
 En  cada  planta  de  l'itinerari adaptat d'un edifici hi ha 
 d'haver  un  espai  lliure  de  gir on es pugui inscriure un 
 cercle d'1,50 m de diàmetre.
 En  els  canvis de direcció, l'amplada de pas ha de permetre 
 inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre.
 Les  portes han de tenir com a mínim una amplada de 0,80 m i 
 una alçada mínima de 2 m.
 En  cas de portes de dues o més fulles, una d'elles haurà de 
 tenir una amplada mínima de 0,80 m.
 A  les  dues  bandes  d'una  porta existeix un espai lliure, 
 sense  ser  escombrat  per l'obertura de la porta, on es pot 
 inscriure   un  cercle  d'1,50  m  de  diàmetre  (excepte  a 
 l'interior de la cabina d'ascensor).
 Les  manetes  de  les  portes  s'han  d'accionar  mitjançant 
 mecanismes de pressió o de palanca.
 Quan  les  portes  siguin  de  vidre,  llevat del cas en què 
 aquest  sigui  de seguretat, tindran un sòcol inferior de 30 
 cm  d'alçada, com a mínim. A efectes visuals ha de tenir una 
 franja   horitzontal   de  5  cm  d'amplada,  com  a  mínim, 
 col·locada  a  1,50  m  d'alçada  i  amb  marcat contrast de 
 color.
 El paviment és no lliscant.
 Els pendents longitudinals de les rampes són:                
 Trams de menys de 3 m de llargada: 12% de pendent màxim.
 Trams entre 3 i 10 m de llargada: 10% de pendent màxim.
 Trams de més de 10 m de llargada: 8% de pendent màxim.
 S'admet  un  pendent  transversal  màxim  del  2%  en rampes 
 exteriors.
 Les  rampes  disposen  de  baranes  a  ambdós  costats. Així 
 mateix,  han d'estar limitades lateralment per un element de 
 protecció  longitudinal de, com a mínim, 10 cm per sobre del 
 terra,   per   evitar  la  sortida  accidental  de  rodes  i 
 bastons.
 Els  passamans  de  les  baranes  estan situats a una alçada 
 entre  0,90 i 0,95 m, i tenen un disseny anatòmic que permet 
 d'adaptar  la  mà,  amb  una  secció igual o equivalent a la 
 d'un  tub  rodó  de  diàmetre entre 3 i 5 cm, separat, com a 
 mínim, 4 cm dels paraments verticals.
 La llargada de cada tram de rampa és com a màxim de 20 m.
 En  la  unió  de  trams  de  diferent  pendent es col·loquen 
 replans  intermedis. Els replans intermedis han de tenir una 
 llargada mínima en la direcció de circulació d'1,50 m.
 A  l'inici  i  al final de cada tram de rampa hi ha un replà 
 d'1,50 m de llargada com a mínim.
 La  cabina  d'ascensor  té  unes  dimensions  d'1,40 m en el 
 sentit de l'accés i d'1,10 m en el sentit perpendicular.
 Disposa  de  passamans a una alçada entre 0,90 m i 0,95 m, i 
 les  botoneres,  tant  interiors  com  de  replà,  s'han  de 
 col·locar entre 1,00 m i 1,40 m d'alçada respecte al terra.
 Les  botoneres  han  de  tenir  la numeració en Braille o en 
 relleu.
 Al  costat  de  la porta de l'ascensor i a cada planta hi ha 
 d'haver  un  número en alt relleu que identifiqui la planta, 
 amb  una dimensió mínima de 10x10 cm i a una alçada d'1,40 m 
 des del terra.
 Les  portes  de  la  cabina  i del recinte són automàtiques, 
 d'una  amplada  mínima  de  0,80  m, i davant d'elles es pot 
 inscriure un cercle d'un diàmetre d'1,50 m.
 Els  passamans de la cabina han de tenir un disseny anatòmic 
 que  permeti  d'adaptar  la  mà,  amb  una  secció  igual  o 
 funcionalment  equivalent  a  la  d'un  tub rodó de diàmetre 
 entre  3  i  5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments 
 verticals.
 2.3  Itinerari practicable.
 Un  itinerari  es  considera  practicable  quan compleix els 
 requisits següents:                                          
 Té  una  amplada  mínima  de  0,90  m i una alçada de 2,10 m 
 totalment lliure d'obstacles en tot el recorregut.
 No inclou cap tram d'escala.
 A  les  dues  bandes d'un graó hi ha un espai lliure pla amb 
 una  fondària  mínima  d'1,20  m. L'alçada  màxima d'aquests 
 graons és de 14 cm.
 En  els  edificis  en què per normativa sigui obligatòria la 
 instal·lació  d'un  ascensor  només  s'admetrà a l'itinerari 
 l'existència  d'un  graó,  com  a màxim de 12 cm d'alçada, a 
 l'entrada de l'edifici.
 Les  rampes  han  de tenir un pendent màxim del 12%, amb una 
 llargària   màxima,   sense   replà,  de  10  m. El  pendent 
 transversal màxim ha de ser del 2% en rampes exteriors.
 En  els  dos extrems de les rampes hi ha un espai lliure amb 
 una fondària d'1,20 m.
 En  els  canvis  de  direcció  l'amplada  de  pas  haurà  de 
 permetre inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre.
 Com  a  mínim,  en  un  costat  d'una  rampa ha d'existir un 
 passamà a una alçada d'entre 0,90 m i 0,95 m.
 Les  portes  o  passos  entre  dos espais han de tenir com a 
 mínim  una  amplada  de  0,80  m i una alçada de 2,00 m. Les 
 manetes  de  les  portes s'accionen mitjançant mecanismes de 
 pressió o de palanca.
 A  les  dues  bandes  de  qualsevol  porta inclosa dins d'un 
 itinerari  practicable  hi  ha d'haver un espai lliure sense 
 ser   escombrat   per  l'obertura  de  la  porta,  on  sigui 
 inscrivible  un  cercle  d'1,20  m  de  diàmetre  (excepte a 
 l'interior de la cabina d'ascensor).
 Les  portes de cabina de l'ascensor són automàtiques, mentre 
 que  les  de recinte poden ser manuals. Totes dues tenen una 
 amplada mínima de 0,80 m.
 La  cabina  de  l'ascensor  ha  de  tenir, com a mínim, unes 
 dimensions  d'1,20  m en el seu sentit d'accés, de 0,90 m en 
 sentit perpendicular i una superfície mínima d'1,20 m2.
 En  l'espai  previst  per  a  un  ascensor practicable no es 
 permetrà  la  col·locació  de  cap  ascensor  que no tingui, 
 almenys, aquesta consideració.
 A  l'espai  situat davant la porta de l'ascensor, s'hi ha de 
 poder  inscriure  un  cercle  d'1,20 m de diàmetre sense ser 
 escombrat per l'obertura de la porta.
 Les  botoneres  de  l'ascensor, tant de cabina com de replà, 
 s'han  de  col·locar  a  una  alçada d'entre 1,00 m i 1,40 m 
 respecte al terra.
 2.4  Elements de l'edificació adaptats.
 2.4.1  Aparcament.
 Una plaça d'aparcament és adaptada si:                       
 Té unes dimensions mínimes per al vehicle de 2,20 mx4,50 m.
 m.
 Té  un  espai d'apropament, de 0,90 m d'amplada, que pot ser 
 compartit  i  que  ha  de permetre la inscripció d'un cercle 
 d'1,50 m de diàmetre davant la porta del conductor.
 L'espai  d'apropament  està  comunicat amb un itinerari d'ús 
 comunitari adaptat.
 És  senyalitzada amb el símbol d'accessibilitat a terra i un 
 senyal  vertical  en  un  lloc  visible,  amb  la inscripció 
 "reservat a persones amb limitacions".
 2.4.2  Escales en edificis d'ús públic.
 Les  escales  d'ús  públic  han  de  complir  les condicions 
 següents:                                                    
 L'alçada  màxima  del graó és de 16 cm i l'estesa mínima, de 
 30  cm (a les escales amb projecció en planta no recta hi ha 
 d'haver  la dimensió mínima d'estesa de 30 cm a 40 cm per la 
 part interior).
 L'estesa   no   presenta   discontinuïtats  on  s'uneix  amb 
 l'alçària.
 L'amplada de pas útil és igual o superior a 1,00 m.
 El  nombre  màxim  de graons seguits, sense replà intermedi, 
 és de 12.
 Els replans intermedis tenen una llargada mínima d'1,20 m.
 Es disposa de passamans a tots dos costats.
 Les  baranes  de les escales tenen una alçada d'entre 0,90 i 
 0,95  m. Els passamans de l'escala tenen un disseny anatòmic 
 que  permeti  d'adaptar  la  mà,  amb  una  secció  igual  o 
 funcionalment  equivalent  a  la  d'un  tub rodó de diàmetre 
 entre  3  cm  i  5  cm,  separat,  com  a  mínim,  4 cm dels 
 paraments verticals.
 2.4.3  Cambra higiènica adaptada.
 Característiques  que  haurà  de reunir una cambra higiènica 
 adaptada:                                                    
 Les  portes  hauran  de  tenir una amplada mínima de 0,80 m, 
 obrir-se cap enfora o ser corredisses.
 Les   manetes   de   les   portes   s'accionaran  mitjançant 
 mecanismes de pressió o palanca.
 Hi  haurà  d'haver  entre  0  i  0,70  m d'alçada respecte a 
 terra, un espai lliure de gir d'1,50 m de diàmetre.
 L'espai  d'apropament lateral al wàter, la banyera, la dutxa 
 i  el  bidet  i  frontal  al  rentamans serà de 0,80 m com a 
 mínim.
 Els  rentamans  no  tindran  peu  ni  mobiliari inferior que 
 destorbi el seu ús.
 Es  disposarà  de  dues  barres de suport a una alçada entre 
 0,70  m i 0,75 m, perquè permeti agafar-s'hi amb força en la 
 transferència  lateral  a  wàters i bidets. La barra situada 
 al costat de l'espai d'apropament serà batent.
 Els  miralls  tindran  col·locat  el  cantell inferior a una 
 alçada de 0,90 m del terra.
 Tots  els  accessoris  i  mecanismes  es  col·locaran  a una 
 alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m.
 Les  aixetes s'accionaran mitjançant mecanismes de pressió o 
 palanca.
 Les  aixetes  de les banyeres es col·locaran al centre, i no 
 als extrems.
 El paviment serà no lliscant.
 Hi   haurà   indicadors  de  serveis  d'homes  o  dones  que 
 permetran    la    lectura    tàctil,    amb   senyalització 
 "Homes-Dones"  sobre  la  maneta,  mitjançant una lletra "H" 
 (homes) o "D" (dones) en alt relleu.
 2.4.4  Dormitori en edificis d'ús públic.
 Un   dormitori  es  considera  adaptat  quan  compleixi  les 
 condicions següents:                                         
 Les portes hauran de tenir una amplada mínima de 0,80 m.
 Hi  haurà  un  espai  de  gir  d'1,50  m  de diàmetre, com a 
 mínim.
 Els   espais  d'apropament  lateral  al  llit  i  frontal  a 
 l'armari i mobiliari tindran una amplada mínima de 0,80 m.
 En   el  cas  d'haver-hi  el  llit  doble,  tindran  l'espai 
 d'apropament per tots dos costats.
 Tots  els  mecanismes  d'accionament  es  col·locaran  a una 
 alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m.
 Les   manetes   de   les   portes   s'accionaran  mitjançant 
 mecanismes de pressió o palanca.
 2.4.5  Vestidors en edificis d'ús públic.
 Un   vestidor   es  considera  adaptat  quan  compleixi  les 
 condicions següents:                                         
 Les portes hauran de tenir una amplada mínima de 0,80 m.
 Els  espais  de  circulació  interior  hauran  de  tenir una 
 amplada  mínima  de  0,90  m  i  en  els  canvis de direcció 
 l'amplada  de pas haurà de permetre d'inscriure-hi un cercle 
 d'1,50  m de diàmetre (sense ser escombrat per l'obertura de 
 cap porta).
 Almenys  haurà d'existir espai lliure de gir a l'interior de 
 la  peça  on es pugui inscriure un cercle de diàmetre d'1,50 
 m sense ser escombrat per l'obertura de cap porta.
 L'espai  d'apropament  lateral  a taquilles, bancs, dutxes i 
 mobiliari en general tindrà una amplada mínima de 0,80 m.
 L'espai   d'utilització  d'almenys  una  dutxa  tindrà  unes 
 dimensions  mínimes  de  0,80  m  d'amplada  i  d'1,20  m de 
 fondària  a  més  de  l'espai  d'apropament lateral. La base 
 d'aquesta dutxa quedarà enrasada amb el paviment  circumdant 
 amb solució de continuïtat; disposarà d'un  seient  abatible 
 fixat al costat curt de  l'espai  i  de  dimensions  mínimes 
 0,40 m x 0,40 m. Les aixetes es col·locaran  al  centre  del 
 costat més llarg, a una alçada  respecte  al  terra  d'entre 
 0,90 m i 1,20 m  i  s'accionaran  mitjançant  mecanismes  de 
 pressió o de palanca.
 Tots  els  accessoris  i  mecanismes  es  col·locaran  a una 
 alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m.
 El paviment serà no lliscant.
 En  els  vestidors emprovadors existirà almenys un espai que 
 es    pugui    tancar   d'unes   dimensions   que   permetin 
 d'inscriure-hi  un  cercle  d'1,50  m  de diàmetre sense ser 
 escombrat per l'obertura de cap porta.
 Les   manetes   de   les   portes   s'accionaran  mitjançant 
 mecanismes de pressió o palanca.
 Hi   haurà   indicadors  de  serveis  d'homes  o  dones  que 
 permetran    la    lectura    tàctil,    amb   senyalització 
 "Homes-Dones"  sobre  la  maneta,  mitjançant una lletra "H" 
 (homes) o "D" (dones) en alt relleu.
 2.4.6  Mobiliari en edificis d'ús públic.
 Característiques del mobiliari adaptat:                      
 Els  elements  sortints  i/o  volats  que siguin superiors a 
 0,15  m de volada i que limitin amb itineraris tindran com a 
 mínim  un  element  fix  i  perimetral  entre  0,00 i 0,15 m 
 d'alçada  perquè puguin ser detectats per invidents, o bé se 
 situaran a una alçada igual o superior a 2,10 m.
 Els  elements de comandament (polsadors, brunzidors, alarmes 
 i  porters  electrònics)  se  situaran entre 1,00 m i 1,40 m 
 d'alçada.
 El   mobiliari  d'atenció  al  públic  tindrà,  totalment  o 
 parcialment, una alçada màxima respecte al terra de 0,85 m.
 Si  disposa solament d'apropament frontal, la part inferior, 
 entre  0,00  m  i  0,70 m d'alçada, en una amplada de 0,80 m 
 com   a  mínim,  quedarà  lliure  d'obstacles  per  permetre 
 l'apropament d'una cadira de rodes.
 La  taula  tindrà  una  alçada  màxima  de  0,80  m. La part 
 inferior,  entre 0,00 i 0,70 m d'alçada, i en una amplada de 
 0,80  m  com a mínim, haurà de quedar lliure d'obstacles per 
 permetre l'apropament d'una cadira de rodes.
 L'element  més  alt  manipulable dels aparells telefònics ha 
 d'estar  situat a una altura màxima d'1,40 m com a màxim. En 
 el  cas  que  l'aparell telefònic se situï dins d'una cabina 
 locutori,  aquesta haurà de tenir unes dimensions mínimes de 
 0,80  m d'amplada i 1,20 m de fondària lliures d'obstacles i 
 el  terra  queda enrasat amb el paviment circumdant. L'espai 
 d'accés  a  la  cabina  haurà de tenir una amplada mínima de 
 0,80 m i una alçada mínima de 2,10 m.
 La  plaça  d'espectador  per  a  usuari  amb cadira de rodes 
 tindrà  unes dimensions mínimes de 0,80 m d'amplada i d'1,20 
 m de fondària.
 2.4.7  Interior de l'habitatge.
 Un habitatge es considera adaptat quan:                      
 Les  portes i les obertures de pas tenen una amplada de 0,80 
 m com a mínim i una alçada no inferior a 2,00 m.
 Les  manetes  de les portes s'accionen mitjançant mecanismes 
 de pressió o de palanca.
 En  les  cambres higièniques les portes s'obren cap enfora o 
 són corredisses.
 Hi  ha,  com a mínim, una cambra higiènica adaptada, formada 
 per un lavabo, un wàter i una banyera o dutxa.
 Els  passadissos  tenen  una amplada mínima d'1,10 m. En els 
 recorreguts  interiors  de  l'habitatge,  per  assegurar  la 
 maniobrabilitat  d'una  cadira  de rodes, cal considerar que 
 el  diàmetre  mínim necessari per efectuar un gir complet és 
 d'1,50 m.
 A  les  cuines  hi ha, entre 0,00 i 0,70 m d'alçada respecte 
 al  terra, un espai lliure de gir d'1,50 m de diàmetre com a 
 mínim.
 Les  aixetes  s'accionen  mitjançant mecanismes de pressió o 
 de palanca.
 Les  claus de pas, mecanismes elèctrics, porters automàtics, 
 timbres,  quadres  generals,  etc. han  d'estar a una alçada 
 mínima  de  0,40 m i màxima d'1,40 m sobre el terra, i a una 
 distància de 0,60 m de les cantonades.
 2.5    Accessibilitat   en  edificis  d'ús  privat  de  nova 
 construcció sense ascensor obligatori.
 En  aquells  edificis  que,  excloent  la planta d'accés, en 
 computar  la  part per sobre i/o per sota d'aquesta, tinguin 
 unes característiques que compleixin l'expressió:            
 (S/30)  x  N  x P en què S és la superfície construïda, N el 
 nombre  d'entitats  (habitatges, locals, etc.) i P el nombre 
 de  plantes,  només  s'haurà  de  grafiar  en els plànols de 
 fonaments,  estructura  i  distribució  del projecte l'espai 
 per  a  la  futura  ubicació d'un ascensor practicable, així 
 com la seva connexió amb un itinerari també practicable.
 En  aquells  edificis  en  què  no  es compleixi l'expressió 
 recollida   en  l'apartat  anterior,  l'espai  disposat  per 
 allotjar   l'ascensor   practicable  haurà  de  complir  els 
 requisits següents:                                          
 Tenir comunicació directa amb un espai practicable.
 Disposar   d'unes   dimensions   que  permetin  la  possible 
 ubicació d'un ascensor practicable.
 Tenir  la  consideració  d'element comú de l'edifici i estar 
 sotmès,  en  la  documentació de la declaració d'obra nova i 
 escriptura   de  divisió  horitzontal,  a  una  clàusula  de 
 servitud   que   en   permeti  la  utilització,  en  cas  de 
 necessitat, com a fossat d'ascensor.
 Estar  previst  de  tal  manera  que  en  el  moment  de  la 
 instal·lació  de  l'ascensor  no  calgui  modificar  ni  els 
 fonaments  ni  l'estructura ni les instal·lacions existents, 
 de  manera  que  puguin  realitzar-se  les obres per l'espai 
 comunitari   de   l'edifici,  sense  haver  d'actuar  mai  a 
 l'interior de cap entitat.
 Les  memòries  dels  projectes  bàsics  dels edificis que no 
 compleixin    l'expressió    esmentada    incorporaran    la 
 justificació  tècnica  de  la  previsió  de  l'ascensor. Les 
 seves  disposicions hauran de quedar reflectides als plànols 
 de   distribució   i  seccions. Igualment,  en  el  projecte 
 executiu  haurà  de  quedar  reflectit  en  els  plànols  de 
 fonaments,   estructura   i   instal·lacions   amb  la  seva 
 justificació constructiva.
                                                              
                                                              
 Annex 3                                                      
                                                              
 Normes d'accessibilitat en el transport                      
                                                              
 3.1  Barreres arquitectòniques en el transport.
 3.1.1  Parades i estacions adaptades.
 Es  poden  distingir  tres  tipus de parades en el transport 
 terrestre   urbà   i   interurbà:   parades   de   transport 
 ferroviari, parades d'autobús i parades d'automòbils.
 3.1.2  Parades d'autobús adaptades.
 Les  parades  d'autobús  adaptades  compliran  les  següents 
 prescripcions:                                               
 El  nivell  d'aixecament  de  la  vorera sobre la rasant del 
 carrer serà de 0,10 m.
 El  nivell  d'aixecament  local  de  la  vorera  en  la zona 
 d'accés a l'autobús serà de 0,20 m.
 La  marquesina  disposarà  d'una  superfície  lliure de 0,90 
 mx1,20  m,  reservada en la col·locació de cadires de rodes, 
 cotxes o altres estris d'ajut.
 Les  marquesines  no  poden tenir parets de vidre o similars 
 transparents,  a  menys  que se senyalitzi la superfície amb 
 elements opacs.
 Sota  la marquesina, si n'hi ha, l'alçada mínima lliure serà 
 de 2,10 m.
 El  límit inferior del nivell d'anuncis serà d'una alçada no 
 superior a 1,20 m.
 3.1.3  Estacions de transport ferroviari adaptades.
 En  les  estacions  de  transport  ferroviari,  pel que fa a 
 l'accessibilitat, cal tenir en compte dos aspectes:          
 Accessibilitat    en   la   comunicació,   segons   criteris 
 establerts a l'annex 4.
 Accessibilitat  pel  que  fa a barreres arquitectòniques, en 
 la  qual s'han de considerar tres conjunts d'espais: l'accés 
 a  les instal·lacions, la circulació dels espais de servei i 
 l'espai d'accés als vehicles.
 3.1.3.a) Accés a les instal·lacions.
 Es  facilitarà  l'accés  a totes les dependències i vehicles 
 als  gossos pigall, segons s'estableix a la Llei 10/1993, de 
 8  d'octubre,  que regula l'accés a l'entorn de les persones 
 amb  disminució  visual  acompanyades de gossos pigall (DOGC 
 núm. 1809, de 15.10.1993).
 Les  baranes  d'accés  a  les  instal·lacions  compliran les 
 prescripcions  dels annexos 1 i 2 d'aquest Decret i, a més a 
 més, seran de colors contrastats.
 La   unió  entre  la  via  pública  i  els  accessos  a  les 
 instal·lacions   es   realitzarà  mitjançant  itineraris  de 
 vianants   o   mixtos  adaptats  segons  els  conceptes  que 
 estableix l'annex 1 d'aquest Decret.
 3.1.3.b) Circulació en els espais de servei.
 Els  espais  de  serveis  estaran  units  als accessos a les 
 instal·lacions   i   als   vehicles   mitjançant  itineraris 
 adaptats,  segons el concepte establert a l'annex 2 d'aquest 
 Decret.
 3.1.3.c) Espai d'accés als vehicles.
 Les  vores  de  les andanes se senyalitzaran a terra amb una 
 franja  de  textura  diferenciada  respecte  a  la resta del 
 paviment. La   franja   tindrà   visualment   una  coloració 
 destacada de la resta del paviment.
 Per   reposar   les   persones   amb  mobilitat  reduïda  es 
 disposaran  suports  isquiàtics  a  0,75 m d'alçada sobre el 
 terra  com a màxim i a 0,70 m com a mínim, separats 20 cm de 
 la paret.
 El  sistema  d'interfonia des de l'andana amb el personal de 
 control  ha  de  poder  ser  manipulat  a  una alçada màxima 
 d'1,00 m sobre el terra.
 A  les andanes hi haurà un nivell d'il·luminació mínim de 20 
 lux.
 3.2  Vehicles adaptats.
 Als  efectes  d'accessibilitat,  en  tot  vehicle  s'han  de 
 considerar   tres   tipus  d'activitat:  pujada  i  baixada, 
 circulació interna i àrea de passatgers.
 3.2.1  Pujada i baixada del transport públic.
 3.2.1.a) Transport públic col·lectiu.
 El  pas,  tant  d'entrada com de sortida, tindrà una amplada 
 mínima  de  0,80  m  lliures  d'obstacles;  en el cas que es 
 produeixi  en  ambdós  sentits  serà  superior  a  1,20  m i 
 inferior  a  1,60  m,  i s'instal·laran en cas de portes dos 
 fulls  corredissos  de  0,60  m  mínim  i  de  0,90  m màxim 
 cadascun.
 Hi   haurà   una   indicació  clara  i  comprensible  de  la 
 destinació de cada servei.
 El  nivell  del  terra  dels  autobusos  serà  a 30 cm de la 
 calçada  com  a  màxim. En  aquells  casos  en  què  es  fes 
 impossible   la  implantació  dels  vehicles  de  plataforma 
 baixa,  l'adaptació es farà d'acord amb les característiques 
 particulars que es defineixin per a cada cas.
 El  terra  dels  vehicles  quedarà  enrasat  amb el paviment 
 superior  de  les andanes del transport ferroviari. A aquest 
 efecte   s'admetrà   l'ajut  amb  rampes  curtes  plegables, 
 evitant  que  el  desnivell  superi els 10 cm i que la rampa 
 tingui més d'1,10 m de llargada.
 3.2.1.b) Transport per comanda.
 El  transport  per  comanda  que  sigui  necessari afegir al 
 transport   regular   amb   caràcter   complementari  (taxi, 
 furgonetes  taxi  o  similars)  haurà  de  ser adaptat. Serà 
 obligatori   l'ajut  del  conductor  inclòs  en  el  cas  de 
 vehicles adaptats.
 3.2.2  Circulació interior.
 3.2.2.a) Espai de circulació.
 La  circulació  interior  d'un vehicle adaptat ha de complir 
 el requisits següents:                                       
 Hi  ha  d'haver  un  espai  lliure  per  a  girs d'1,50 m de 
 diàmetre.
 El  pas  lliure  tindrà  una  amplada  mínima  de  0,90 m en 
 l'espai  de  circulació. En  l'àrea  de passatgers el pas es 
 pot reduir a una amplada de 0,40 m a 0,55 m.
 Els  desnivells  sobtats  no  superaran  els  2 cm i estaran 
 sempre   marcats   amb   una   senyalització   del   cantell 
 contrastada visualment.
 Les  rampes  interiors  no  superaran  1,10  m  de  llargada 
 màxima, i en cap cas el 6% de pendent màxim.
 El  sostre dels passadissos tindrà una alçada lliure de 2,10 
 m com a mínim.
 Les  portes  interiors  estaran separades un mínim de 0,25 m 
 de   les   cantonades,  i  l'amplada  serà  igual  al  mínim 
 establert  per  a les portes d'accés. Quan les portes siguin 
 de  vidre aquest tindrà un sòcol inferior de 30 cm d'alçada, 
 com  a  mínim,  i  una franja horitzontal de 5 cm d'amplada, 
 com  a  mínim,  col·locada  a  1,50  m d'alçada i amb marcat 
 contrast de color.
 Els  mecanismes i instruments d'accionament han de ser a una 
 alçada  sobre  el  paviment  superior  a 0,80 m i inferior a 
 1,10 m.
 Els  senyals  d'avís  es  col·locaran  al  sostre  en  llocs 
 visibles  tant  per  als passatgers que viatgen asseguts com 
 per als que ho fan dempeus.
 3.2.2.b) Àrea per als passatgers.
 L'àrea  de  passatgers  d'un  vehicle adaptat està integrada 
 per dues zones: plataforma i àrea de seients.
 Per   a   l'àrea   de   seients  es  compliran  les  mesures 
 d'accessibilitat  de  mobiliari  adaptat: 0,50 m d'alçada de 
 seient,  0,75  m  de  separació  mínima entre espatlleres de 
 seients  i  0,65  m  d'alçada lliure d'obstacles sota taules 
 plegables. L'amplada  mínima lliure d'un seient serà de 0,50 
 m en tot tipus de transport.
 La  plataforma  contindrà  un  espai  de  gir  on  es  pugui 
 inscriure  un  cercle  d'1,50  m  de  diàmetre  i  una  zona 
 d'emmagatzematge  per  a cadires i altres estris d'ajut així 
 com  d'equipatges, amb unes dimensions mínimes d'1,20 mx1,80 
 m, que es podrà combinar amb l'àrea de seients.
 3.3    Targeta   d'aparcament  per  a  vehicles  que  portin 
 persones amb mobilitat reduïda: model.
 La  targeta  a  què  fa  referència  l'article 42 tindrà les 
 característiques que segueixen:                              
                                                              
 (Vegeu pàg. 3383)                                            
                                                              
 Annex 4                                                      
                                                              
 Criteris d'accessibilitat en la comunicació                  
                                                              
 4.1  Definició de barreres de comunicació.
 Barreres   de   comunicació  són  les  limitacions  que  els 
 sistemes  d'informació i comunicació habituals comporten per 
 a    determinades   persones   que   tenen   alteracions   o 
 discapacitats sensorials o d'altres tipus.
 4.2   Principals  tipologies  d'alteracions  i discapacitats 
 que afecten la comunicació.
 Les  alteracions i discapacitats poden afectar una funció de 
 la persona de forma total o parcial.
 També   cal  tenir  present  que  les  dites  alteracions  o 
 discapacitats  poden  presentar-se  de  forma  aïllada  o bé 
 conjuntament  amb  alguna altra discapacitat greu o lleu que 
 afecti altres funcions de la persona.
 Alteracions  de  la  visió:  ceguesa,  i  totes aquelles que 
 afectin l'agudesa visual, el cromatisme i la fotofòbia.
 Alteracions  de  l'audició  i la parla: sordesa, hipoacúsia, 
 sordesa-mudesa, trastorns psicomotrius, etc.
 Alteració de la visió i audició: sordesa-ceguesa.
 Altres   trastorns   que   poden  dificultar  o  alterar  la 
 comunicació:   dislèxia,  afàsia,  retard  mental,  autisme, 
 psicosi infantil, paràlisi cerebral.
 L'estrangeria  amb  desconeixement  de  la  llengua del país 
 comporta també limitacions en la comunicació.
 4.3  Definició de l'accessibilitat en la comunicació.
 Un  servei o equipament es considera accessible pel que fa a 
 la  comunicació quan garanteix el dret de totes les persones 
 a  la  informació  i/o comunicació bàsica i essencial que es 
 necessita per al seu ús.
 El  sistema  escrit o pictogràfic es considera accessible si 
 compleix els requisits següents:                             
 És  detectable  la seva presència per un usuari que s'apropi 
 amb un mitjà de transport des de 200 m de distància.
 És  detectable  la seva presència per un usuari que s'apropi 
 com a vianant des de 50 m de distància.
 Disposa  de  mitjans  complementaris de tipus sonor per a la 
 seva  comprensió  per persones amb limitació total o parcial 
 de la visió.
 Si  la  senyalització està ubicada a l'interior d'un edifici 
 o  en  un  recinte  d'ús  públic per a vianants, permetrà la 
 seva  identificació  tàctil  mitjançant relleu i contrast de 
 colors.
 4.4  Accessibilitat en la comunicació.
 4.4.1  En l'urbanisme.
 La  senyalització  dels  itineraris  de  vianants,  elements 
 d'urbanització  i  d'altres  elements  urbans  diversos,  en 
 forma  de rètols o senyals, haurà de tenir un contorn nítid, 
 coloració  viva  i  contrastada amb el fons, lletres de 4 cm 
 d'alçada   mínima,  a  1,50  m  del  terra  i  que  permetin 
 l'aproximació  de  les  persones  a  5 cm. En el cas d'estar 
 il·luminades,  ho  estaran sempre des de l'exterior, a fi de 
 facilitar-ne  la lectura pròxima, i es col·locaran de manera 
 que no constitueixin obstacle.
 4.4.2  En l'edificació.
 Les  instal·lacions de sistemes d'alarma hauran de funcionar 
 sistemàticament  de  manera  sonora i lluminosa, ambdues amb 
 la mateixa intensitat.
 4.4.3  En el transport.
 a) Autobusos urbans i metropolitans.
 Els  vehicles adaptats de nova adquisició hauran de disposar 
 i  mantenir en servei un sistema de megafonia que informi al 
 seu   interior,   amb   antelació,   de  cada  parada,  i  a 
 l'exterior, del número de línia.
 Aquestes  indicacions  hauran  de  figurar  escrites  en  un 
 sistema de retolació adequat.
 b) Metro i ferrocarril.
 Les   unitats   de  nova  adquisició  o  que  hagin  de  ser 
 remodelades  disposaran  d'un  sistema  de  megafonia en les 
 mateixes   condicions   establertes   per  als  autobusos  a 
 l'apartat  anterior. Així  mateix  pel  que fa al sistema de 
 retolació.
 4.4.4  En el mitjans de comunicació de masses.
 Els   anuncis   que   facin  les  administracions  públiques 
 catalanes  d'interès  general  que  puguin  afectar tots els 
 ciutadans,  que  siguin difosos pels mitjans de comunicació, 
 seran  efectuats  en idèntica proporció pels mitjans escrits 
 i pels àudio-visuals.
 El  Departament  de Benestar Social fomentarà el fet que les 
 empreses  editorials  en  l'àmbit  de  Catalunya,  facilitin 
 l'accés,  mitjançant  els procediments informàtics adequats, 
 dels  seus  fons de publicacions a les persones cegues o amb 
 visió parcial.
 4.5 Principals recursos tècnics i humans per fer accessibles 
 els sistemes ordinaris d'informació i comunicació.
 4.5.1 Recursos per compensar les alteracions o discapacitats 
 de la visió.
 Sistema d'escriptura:                                        
 Ceguesa:                                                     
 Conversió al sistema Braille.
 Utilització  d'ordinadors  amb  les adaptacions que permetin 
 l'ús del sistema Braille o la conversió en veu.
 Enregistrament sonor en el suport tecnològic adequat.
 Visió parcial:                                               
 Contorn,  mida,  contrast  i  color adequats en els sistemes 
 tipogràfics.
 Utilització  d'ordinadors  amb  les adaptacions que permetin 
 l'ampliació de caràcters.
 Sistemes de senyalització:                                   
 Ceguesa:                                                     
 Transformació   en  el  sistema  tàctil  adequat  de  mapes, 
 plànols i maquetes.
 Sistemes   sonors,   com   megafonia,   timbres  i  sistemes 
 d'emmagatzemament de veu.
 Visió parcial:                                               
 Il·luminació, contorn, mida i color adequats.
 Sistemes  especials  que  permeten  l'adaptació  del cinema, 
 teatre o similars.
 4.5.2     Recursos   per   compensar   les   alteracions   o 
 discapacitats de l'audició i/o la parla.
 Sistemes  de  telecomunicació,  telèfons  de  text, sistemes 
 d'amplificació  del so, correu electrònic, escriptura manual 
 i   pictogràfica,  videotex,  telescrit,  fax,  comunicador, 
 pantalles digitals, pannells informatius o similars.
 Sistemes  lluminosos: llums centellejants, diferents colors, 
 dispositius  electrònics  o  acústics connectats a la llum o 
 similars.
 Sistemes tàctils: vibro-tàctil.
 Sistemes   d'interpretació:   intèrpret   de  llenguatge  de 
 signes.
 Pròtesis auditives: audífons i bucle magnètic.
 4.5.3     Recursos   per   compensar   les   alteracions   o 
 discapacitats de la visió i audició conjuntament.
 Els  principals  sistemes són el tàctil, el relleu i el guia 
 intèrpret.
 4.5.4    Per   a   les  altres  tipologies  d'alteracions  i 
 discapacitats   són   adequats  algun  o  la  combinació  de 
 diversos dels sistemes proposats en els punts anteriors.
 4.6   Principals  medis,  serveis i establiments que cal fer 
 accessibles a la informació i comunicació:                   
 Medi urbà.
 Serveis públics.
 Establiments d'ús públic.
 Transports.
 Mitjans de comunicació de masses.
 Quadre  de  principals  recursos  tècnics i humans per a les 
 limitacions   sensorials   que   afecten   l'audició   i  la 
 sordesa-ceguesa.
 Simbologia:                                                  
 AO: ajudes òptiques.
 AS: altres sistemes.
 B: Braille.
 DV:  deficiència  visual (mida de la lletra i/o pictografia, 
 color  de  la  lletra i/o pictograma viu i contrastat amb el 
 fons  i  en  relleu  dins  un  contorn  nítid, proximitat de 
 lectura dins l'itinerari)                                    
 GI: guia intèrpret.
 I: intèrpret.
 L: llenguatge de signes.
 MI: mitjans informàtics.
 SX: servei central, fax, videotex i correu electrònic.
                                                              
 (Vegeu pàg. 3385)                                            
                                                              
 Annex 5                                                      
                                                              
 Reglament  de  règim intern del Consell per a la Promoció de 
 l'Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques 
                                                              
 Article 1                                                    
 Règim jurídic                                                
 El   Consell  es  regularà,  quant  a  l'organització  i  el 
 procediment    de   funcionament,   per   les   normes   que 
 s'estableixen  en aquest Reglament i per la Llei 13/1989, de 
 14  de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic 
 de  l'Administració  de  la  Generalitat,  en  tot el que no 
 preveu,   i   per   les  disposicions  de  caràcter  general 
 aplicable als òrgans col·legiats de la Generalitat.
                                                              
 Article 2                                                    
 Composició i funcionament                                    
 2.1   El  Consell és format pels membres a què fa referència 
 l'article   57   d'aquest  Reglament,  i  podrà  acordar  la 
 constitució  de  grups  de  treball o ponències, que tindran 
 com  a  funció l'estudi dels temes concrets que es presentin 
 a  la  consideració  del  Consell. Aquests grups o ponències 
 estaran  formats,  en  cada cas, pels tècnics adequats per a 
 cada  tema  específic  i pel secretari del Consell, que farà 
 les  funcions de coordinació i elaborarà els informes que li 
 encarregui el Consell mateix.
 2.2   El  Consell  podrà  encarregar  al  vice-president  la 
 formació   de   grups  de  treball  o  ponències  per  raons 
 d'operativitat.
 2.3   Els  òrgans  i  les  entitats representades disposaran 
 d'un   suplent   per   cada   membre  del  Consell,  que  el 
 substituirà quan s'escaigui.
                                                              
 Article 3                                                    
 De les funcions del Consell                                  
 3.1  Seran funcions del Consell:                             
 a)   Rebre  informació  sobre  els  projectes  de  normativa 
 referents a matèries d'accessibilitat.
 b)  Assessorar i informar, quan sigui consultat, sobre temes 
 relacionats  amb l'accessibilitat i la supressió de barreres 
 arquitectòniques i de comunicació.
 c)  Fer  propostes per al foment, la millora i la difusió de 
 l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques 
 i de comunicació.
 d)  Aprovar l'informe memòria de les activitats realitzades, 
 que inclourà les dels grups de treball.
 e)  Si  s'escau,  aprovar  per  majoria  absoluta  dels seus 
 membres  les  propostes de modificació d'aquest Reglament de 
 règim  intern  i  elevar-les al conseller de Benestar Social 
 per a la seva aprovació.
 3.2   El  Consell  podrà  constituir ponències col·legials o 
 unipersonals   per   a   l'estudi  de  qüestions  concretes, 
 formades  pel  membre  o els membres del Consell que designi 
 el  vice-president, auxiliats, si s'escau, per funcionaris o 
 altres persones expertes.
 Les  ponències  que  es  puguin crear hauran de donar compte 
 del seu treball en les sessions del Consell.
 3.3   El  Consell  podrà  delegar en el vice-president, o en 
 alguna  de  les  ponències tècniques, aquelles funcions que, 
 per  la  seva  complexitat  o  per  raons d'urgència, cregui 
 necessari, llevat de les funcions dels apartats d) i e).
                                                              
 Article 4                                                    
 Del president                                                
 Correspon al president del Consell:                          
 a)  La  representació  formal  del  Consell a l'efecte de la 
 coordinació i les relacions externes.
 b)  La  convocatòria de les sessions i la fixació de l'ordre 
 del dia.
 c)  Presidir  les sessions i moderar el desenvolupament dels 
 debats.
 d)  Exercir  el  dret  de  vot  i  decidir la votació en cas 
 d'empat.
 e) Acordar la convocatòria de la sessió extraordinària.
 f)  Visar  les  actes  i  les certificacions dels acords del 
 Consell.
 g)  Adreçar-se  als  organismes o les entitats representades 
 en  el  Consell  a  fi que efectuïn la proposta dels membres 
 que  els  han  de representar i dels seus suplents, així com 
 nomenar els experts que en formaran part.
 h)  Totes aquelles altres funcions que siguin intrínseques a 
 la  seva  condició de president del Consell i es trobin dins 
 l'àmbit  de  la coordinació i de relacions externes a què es 
 refereix l'apartat a) d'aquest article.
                                                              
 Article 5                                                    
 Del vice-president                                           
 Correspon al vice-president del Consell:                     
 a)   Constituir,   conjuntament   amb   el  president  i  el 
 secretari, la mesa del Consell.
 b)  Substituir  el president, en cas d'absència o delegació, 
 i exercir-ne les funcions.
 c)  Fer  les  funcions  de coordinació entre el Consell i la 
 Comissió  Interdepartamental  per a l'Accessibilitat, segons 
 el que estableix l'article 9.
 d)  Formar  els  grups  de treball o ponències quan li sigui 
 encomanat pel Consell.
 e)  Designar  un secretari d'actes de les sessions en cas de 
 malaltia o absència del secretari del Consell.
 f)  Totes aquelles altres funcions que siguin intrínseques a 
 la  seva  condició,  exercint,  en  tot  cas, el seu dret de 
 vot.
                                                              
 Article 6                                                    
 Dels membres                                                 
 6.1   Els  membres  del  Consell  i  els  seus  suplents que 
 representin  òrgans  de  la  Generalitat  seran nomenats pel 
 titular del departament respectiu.
 6.2   El  conseller  de Benestar Social nomenarà els membres 
 del   Consell   i  els  seus  suplents  que  representin  el 
 Departament  de  Benestar Social, els membres titulars i els 
 suplents  de  les  entitats  representades  a  proposta dels 
 respectius presidents i fins a un màxim de 10 experts.
 6.3   Els  membres  del  Consell perden aquesta condició per 
 qualsevol de les causes següents:                            
 a)  Per  acord dels òrgans o les entitats representades, que 
 ho comunicaran a la Secretaria del Consell.
 b)  Per  renúncia  de  l'interessat, acceptada pels òrgans o 
 entitats  representades,  que ho comunicaran a la Secretaria 
 del Consell.
 c)  Per  qualsevol  declaració  judicial  que afecti la seva 
 capacitat  d'obrar  o  que  l'inhabiliti per a l'exercici de 
 qualsevol càrrec públic.
 d)  Aquells membres que ho siguin en representació de càrrec 
 públic en cessar en el seu càrrec.
 e) Per defunció.
                                                              
 Article 7                                                    
 Funcions dels membres                                        
 7.1   Correspon a tots i cadascun dels membres del Consell i 
 els seus suplents:                                           
 a)  La  participació  en  els  debats, efectuant propostes i 
 plantejant mocions.
 b)  Exercir  el  seu  dret  de  vot,  amb la facultat de fer 
 constar en acta l'abstenció i el vot reservat.
 c) Formular precs i preguntes.
 d)  Totes aquelles altres funcions que siguin intrínseques a 
 la seva condició de membre del Consell.
 7.2   Els  membres  del  Consell  no  podran  atribuir-se la 
 representació  o  les  facultats  del  Consell,  llevat  que 
 expressament   se'ls   hagin  atorgat  mitjançant  acord  de 
 l'òrgan col·legiat, i per a cada cas en concret.
 7.3   Els  membres del Consell hauran de tenir la informació 
 necessària  per  complir  degudament  les funcions que tenen 
 assignades.
 A  aquest  efectes, hauran de formular per escrit la petició 
 corresponent,  adreçada a la Secretaria del Consell, i se'ls 
 posaran  de  manifest tots els antecedents i la documentació 
 corresponent,  sense  que,  amb  caràcter general, i tret de 
 l'autorització  del secretari del Consell, es puguin retirar 
 de la Secretaria esmentada.
                                                              
 Article 8                                                    
 De la Secretaria del Consell                                 
 8.1    Les   relacions   ordinàries   del  Consell  amb  els 
 departaments  de  la  Generalitat  i amb altres autoritats i 
 organismes,  ens  i  particulars  que puguin tenir relacions 
 amb ell s'efectuaran mitjançant la seva Secretaria.
 8.2   Tots  els  mitjans  personals  o  materials  que se li 
 adscriguin  s'integraran a la Secretaria sota la dependència 
 del  seu  titular,  al  qual correspondrà la custòdia de les 
 actes i d'altra documentació relativa al Consell.
 8.3   Correspondrà a la Secretaria del Consell, a més de les 
 altres  funcions  que  li  atribueix  el  present Reglament, 
 facilitar  als  seus  membres  la informació i l'assistència 
 tècnica  necessària  per  al  millor  desenvolupament de les 
 funcions que tenen assignades.
 8.4   El secretari del Consell serà nomenat pel conseller de 
 Benestar Social.
                                                              
 Article 9                                                    
 De  la  connexió  entre  el  Consell  per  a  la Promoció de 
 l'Accessibilitat  i Supressió de Barreres Arquitectòniques i 
 la   Comissió   Interdepartamental  per  a  l'Accessibilitat 
 El  vice-president  del Consell efectuarà la coordinació amb 
 la  Comissió donant informació i efectuant, quan s'escaigui, 
 el trasllat de propostes i d'acords entre ambdós òrgans.
                                                              
 Annex 6                                                      
                                                              
 Símbols d'accessibilitat                                     
                                                              
 6.1   Símbol  internacional  d'accessibilitat  en urbanisme, 
 edificació i transport.
 Dimensió  exterior:  15x15  cm, com a mínim, fins a 30x30 cm 
 com a màxim.
                                                              
 (Vegeu pàg. 3387)                                            
                                                              
 6.2  Símbol    internacional    d'accessibilitat    en    la 
 comunicació.
 Dimensió  exterior:  15x15  cm, com a mínim, fins a 30x30 cm 
 com a màxim.
                                                              
 (Vegeu pàg. 3387)                                            
                                                              
 Annex 7                                                      
                                                              
 Principals paràmetres d'accessibilitat                       
                                                              
 Els  problemes  o dificultats que hom pot trobar en l'entorn 
 físic  per aconseguir una completa autonomia de moviments es 
 divideixen en quatre grups:                                  
 Dificultats   de  maniobra:  són  aquelles  que  limiten  la 
 capacitat d'accedir als diferents espais i de moure-s'hi.
 Dificultats  per  superar  desnivells:  són  aquelles que es 
 presenten quan s'ha de canviar de nivell.
 Dificultats  d'abast:  són  les derivades d'una limitació en 
 les   possibilitats  d'arribar  a  objectes  i  de  percebre 
 sensacions.
 Dificultats  de  control:  són  les  que  es presenten com a 
 conseqüència   de  la  pèrdua  de  capacitat  per  realitzar 
 moviments precisos.
 Els  paràmetres  de  referència  que  cal  tenir en compte a 
 l'hora   d'establir   criteris  de  disseny  dels  diferents 
 elements  que  componen  l'entorn urbanitzat, els edificis i 
 el transport són els que s'assenyalen a continuació.
 7.1  Paràmetres antropomètrics.
 7.1.1   En general, les dades antropomètriques d'una persona 
 que  no  utilitzi  cadira  de  rodes  són assimilables a les 
 d'una persona amb plenitud de possibilitats físiques.
 7.1.2   Les  dimensions  principals d'una cadira de rodes de 
 tipus estàndard d'accionament manual són:                    
 Llargada total: 110 cm.
 Amplada total: de 65 a 70 cm.
 Alçària del seient: de 48 a 52 cm.
 Alçària total: 94 cm.
 Diàmetre de les rodes: 60 cm.
 Alçària del reposabraços: 71 cm.
 Alçària del reposapeus regulable: aprox. 18 cm.
 Els   reposapeus   i   els   reposabraços  acostumen  a  ser 
 desmuntables,   la   qual  cosa  facilita  la  mobilitat  de 
 l'usuari en determinades situacions.
 7.1.3   Les dades antropomètriques mitjanes de la persona en 
 cadira de rodes són les següents:                            
 7.1.3.1  Mides del contorn en planta:                        
 Llargada  total:  115 cm (la de la cadira buida més 5 cm que 
 surten els peus del reposapeus).
 Amplada  total:  de 70 cm a 75 cm (la de la cadira buida més 
 2,5 cmx2 cm que surten les mans i els colzes).
 7.1.3.2  Altres mides:                                       
 Alçària del cap: home, 133 cm; dona, 125 cm.
 Alçària dels ulls: home, 122 cm; dona, 115 cm.
 Alçària de les espatlles: home, 104 cm; dona, 99 cm.
 Alçària del colze: home, 69 cm; dona, 69 cm.
 Alçària de les cuixes: home, 66 cm; dona, 65 cm.
 Alçària de la mà tancada: home, 38 cm; dona, 42 cm.
 Alçària de les puntes dels peus: home, 20 cm; dona, 21 cm.
 7.2  Paràmetres que faciliten la maniobra.
 7.2.1  Moviment en línia recta.
 Les amplades útils de pas són les següents:                  
 80 cm: per superar un obstacle aïllat.
 90  cm:  per circular (augmentar a 100 cm quan el recorregut 
 és desprotegit lateralment).
 140  cm:  per  creuar-se  amb  un  usuari de cadira de rodes 
 (augmentar  a  150  cm  quan  el  recorregut  és desprotegit 
 lateralment).
 180  cm:  per  creuar-se  dues cadires de rodes (augmentar a 
 200 cm quan el recorregut és desprotegit lateralment).
 7.2.2  Moviment que comporta canvi de direcció.
 Pot tractar-se d'una rotació o d'un gir.
 7.2.2.1  Rotació: canvi de direcció sense moure's de lloc.
 L'espai  lliure  necessari  per  fer  aquest moviment amb un 
 sola maniobra és el següent:                                 
 135x135 cm: per a una rotació de 90o.
 135x150 cm: per a una rotació de 180o.
 150x150 cm: per a un rotació de 360o.
 7.2.2.2  Gir: canvi de direcció amb desplaçament.
 L'espai  lliure  necessari  per efectuar un gir amb una sola 
 maniobra  es determina en funció del radi de gir; per a girs 
 de 90o amb els radis més usuals són els següents:            
 (R:  radi  de gir; Ll.I: llargada de maniobra en la direcció 
 inicial;  Ll.F:  llargada  de maniobra en la direcció final; 
 A.F: amplada de maniobra en la direcció final).
 R: 40; Ll.I: 135; Ll.F: 164; A.F: 105                        
 R: 60; Ll.I: 149; Ll.F: 182; A.F: 97                         
 R: 80; Ll.I: 162; Ll.F: 201; A.F: 92                         
 R:100; Ll.I: 179; Ll.F: 221; A.F: 88                         
 7.2.3  Moviment específic per franquejar una porta.
 Es  presenten característiques diferents si l'aproximació és 
 frontal  o  lateral respecte al pla de la porta. En tots els 
 casos es considera un pas útil de porta el que té 80 cm.
 7.2.3.1  Aproximació frontal.
 Obertura en sentit de la marxa:                              
 Àrea de maniobra davant la porta: 120x145 cm.
 Àrea de maniobra darrera la porta: 140x175 cm.
 Espai lliure lateral per obrir la porta: 30 cm.
 Espai lliure lateral per tancar la porta: 50 cm.
 Obertura en sentit invers de la marxa:                       
 Àrea de maniobra davant la porta: 140x175 cm.
 Àrea de maniobra darrera la porta: 120x145 cm.
 Espai lliure lateral per obrir la porta: 50 cm.
 Espai lliure lateral per tancar la porta: 30 cm.
 7.2.3.2  Aproximació lateral.
 Obertura en sentit de la marxa.
 Àrea de maniobra davant la porta: 120x160 cm.
 Àrea de maniobra darrera la porta: 120x220 cm.
 Espai lateral lliure per obrir la porta: 70 cm.
 Espai lateral lliure per tancar la porta: 130 cm.
 Obertura en sentit invers de la marxa:                       
 Àrea de maniobra davant la porta: 120x220 cm.
 Àrea de maniobra darrera la porta: 120x160 cm.
 Espai lateral lliure per obrir la porta: 130 cm.
 Espai lateral lliure per tancar la porta: 70 cm.
 7.2.4  Moviment específic per efectuar una transferència.
 A  efectes  de  la supressió de barreres arquitectòniques es 
 diferencien dos tipus de transferències.
 En  el  cas  d'un  usuari  de  cadira  de rodes, s'entén per 
 transferència  el  moviment per instal·lar-se a la cadira de 
 rodes o el moviment per abandonar-la.
 En  el  cas d'una persona ambulant amb dificultats físiques, 
 s'entén  per transferència el moviment que fa per canviar de 
 la posició de peu dret a asseguda, o a l'inrevés.
 7.2.4.1  Transferència d'un usuari de cadira de rodes.
 Les   principals   condicions   per   poder   efectuar   una 
 transferència són:                                           
 Disposar  de  barres  de  suport  a l'abast, que tinguin les 
 característiques especificades a l'epígraf 7.5.1.2.
 Que  el  nivell de seient sigui sensiblement igual que el de 
 l'element  al qual s'efectua la transferència: entre 48 i 52 
 cm.
 Disposar  d'espai  suficient  per  acostar-hi  la  cadira  i 
 situar-la en la posició adequada.
 7.2.4.2  Transferència d'un ambulant.
 Les   principals   condicions   per   poder   efectuar   una 
 transferència són:                                           
 Disposar  de  barres  de  suport  a l'abast, que tinguin les 
 característiques  especificades  a l'epígraf 7.5.1.2, sempre 
 que el seient sigui a menys de 60 cm d'alçària.
 Que  l'alçària  dels  seients  no sigui inferior a 45 cm, ja 
 que  en  cas  contrari  presenten dificultats a les persones 
 amb mobilitat reduïda a l'hora d'aixecar-se.
 7.3  Paràmetres que faciliten la superació de desnivells.
 7.3.1   Trajectes  en  els quals entre el punt de partença i 
 el   punt  d'arribada  hi  ha  un  desplaçament  vertical  i 
 horitzontal.
 Se   salvaran   mitjançant   rampes    que    tinguin    les 
 característiques següents:                                   
 Pendent màxim en la direcció de circulació:                  
 12%  (recomanable  10%),  en  trams  de  menys  de  3  m  de 
 llargada.
 10% (recomanable 8%), en trams de 3 a 10 m de llargada.
 8% (recomanable 6%), en trams de més de 10 m de llargada.
 Replans intermedis:                                          
 Tindran  una llargada mínima en la direcció de circulació de 
 150 cm.
 Pendent  màxim  transversal  a la direcció de circulació: 2% 
 en tots els casos.
 Amplada de pas:                                              
 Es tindrà en compte el que s'assenyala al punt 7.2.
 Elements de suport:                                          
 Es   dotaran   de   passamans   amb   les   característiques 
 assenyalades  a  l'apartat  7.5.1   les  rampes  amb pendent 
 longitudinal superior al 8%.
 Protecció lateral:                                           
 Els  trajectes  que  tinguin un desnivell lateral superior a 
 20  cm  es  protegiran  amb  una  vorada  longitudinal d'una 
 alçada no inferior a 10 cm, per evitar la sortida accidental 
 de bastons i rodes.
 7.3.2   Trajectes  en  els quals entre el punt de partença i 
 el punt d'arribada hi ha un desplaçament vertical.
 La  rampa i, especialment, l'ascensor són els mitjans idonis 
 en   els   trajectes   verticals. L'escala,   si  bé  no  és 
 accessible  per  als  usuaris  de  cadira  de rodes, pot ser 
 utilitzada   per  altres  persones  amb  mobilitat  reduïda, 
 sempre  que  reuneixi  les  condicions  que s'assenyalen més 
 endavant.
 7.3.2.1  La rampa:                                           
 S'ajustarà al que indica l'apartat 7.3.1.
 7.3.2.2  L'ascensor:                                         
 Les principals característiques a tenir en compte són:       
 Dimensions interiors del pis de la cabina:                   
 140   cm  de  profunditat  per  1,10  m  d'amplada. Aquestes 
 dimensions  s'han d'entendre lliures de tot obstacle, inclòs 
 l'espai necessari per a l'obertura de portes.
 Dimensions del replà i de la porta d'accés:                  
 S'ajustaran  al  que  assenyala  el  punt  7.2   per  tal de 
 garantir les maniobres d'entrada i sortida.
 Disposició de la cabina respecte al replà:                   
 S'admeten   3,5   cm   de   separació  màxima  entre  ambdós 
 elements.
 S'admet 1 cm de desnivell màxim entre ambdós elements.
 Disseny i ubicació dels elements de comandament:             
 S'atindrà al que assenyala l'apartat 7.5.2.
 Element de suport:                                           
 Seguint  la  part  interior  de  la  cabina  es disposarà un 
 passamà  de  les  característiques  assenyalades a l'apartat 
 7.5.1.1.
 Paviment:                                                    
 Tal com s'especifica a l'apartat 5.1.3.
 7.3.2.3  L'escala.
 Els principals paràmetres de referència són:                 
 Característiques dels esglaons:                              
 L'altura  no  serà  superior  a 16 cm (màxim recomanable, 14 
 cm).
 L'estesa  no  serà  inferior  a 30 cm (mínim recomanable, 32 
 cm).
 En  les  escales  de  directriu  no  recta, hi ha d'haver la 
 dimensió mínima d'estesa a 40 cm de la cara interior.
 L'estesa   s'acabarà  superficialment  amb  un  material  no 
 relliscós  i  no  sobresortirà ni presentarà discontinuïtats 
 on s'uneixi amb l'alçària.
 Replans intermedis:                                          
 Tindran una llargada mínima de 120 cm.
 El  nombre màxim d'esglaons seguits sense replà intermedi no 
 serà superior a 12.
 Amplada de pas:                                              
 L'amplada  de  pas  útil serà igual o superior a 100 cm (120 
 cm recomanable).
 Elements de suport:                                          
 Es    disposaran    passamans    de   les   característiques 
 assenyalades a l'apartat 7.5.1.1.
 7.3.3  Petits desnivells sobtats:                            
 S'admetran  petites diferències de nivell entre dos elements 
 del  paviment  d'un  itinerari  de  vianants,  sempre que no 
 sigui   possible  resoldre  l'acord  mitjançant  un  element 
 continu.
 El  desnivell  no  serà  superior a 2 cm i s'arrodonirà o bé 
 s'aixamfranarà el cantell a un màxim de 45o.
 7.4  Paràmetres que faciliten les possibilitats d'abast.
 Als  efectes de la supressió de barreres arquitectòniques es 
 consideren tres tipus d'abast:                               
 Manual: capacitat per abastar objectes amb les mans.
 Visual: possibilitat de percebre imatges.
 Auditiu: possibilitat de captar sons.
 Els  usuaris  de cadira de rodes, en general, tenen limitada 
 la  capacitat  d'abast manual i visual, ja que la persona ha 
 d'actuar  asseguda,  mentre  que  els  ambliops i cecs tenen 
 disminuïdes   les   possibilitats   d'abast  visual,  i  els 
 hipoacústics   i   sords,   les   de   tipus   auditiu,  per 
 deficiències    en    els   òrgans   visuals   i   auditius, 
 respectivament.
 7.4.1  Abast des d'una cadira de rodes.
 7.4.1.1  Abast manual sobre un pla horitzontal.
 Es consideren els següents paràmetres bàsics:                
 70-85 cm: alçària confortable per actuar des de la cadira.
 60 cm: abast frontal màxim en el pla.
 180 cm: abast lateral màxim en el pla.
 67  cm  (recomanable  70): alçària mínima lliure sota el pla 
 per poder-se apropar frontalment.
 55  cm  (recomanable  60): profunditat mínima lliure sota el 
 pla per poder-se apropar frontalment.
 7.4.1.2  Abast manual sobre un pla vertical.
 Els paràmetres bàsics són els següents:                      
 80-100 cm: d'alçària de màxim confort.
 140 cm: alçària màxima per poder manipular objectes.
 40 cm: alçària mínima per poder manipular objectes.
 40  cm:  distància no útil a partir de la intersecció de dos 
 plans verticals que formen un angle de 90o.
 7.4.1.3  Abast visual.
 Els paràmetres bàsics a tenir en compte són:                 
 60   cm:   alçària  màxima  de  la  part  opaca  d'ampits  i 
 proteccions a l'exterior.
 110  cm: alçària màxima d'un pla horitzontal per tenir visió 
 dels objectes que hi hagi situats.
 90  cm  (recomanable  80):  alçària  màxima  de la base d'un 
 mirall  per  poder  tenir  una  visió  completa de la pròpia 
 cara;  en  cas de miralls col·locats a una alçària superior, 
 caldria  inclinar-los  respecte a la vertical per assolir la 
 mateixa visió.
 7.4.2   Abast  en les persones amb pèrdua total o parcial de 
 la visió.
 La  limitació  de  la  capacitat visual comporta dificultats 
 per  detectar i superar obstacles, per determinar direccions 
 i per obtenir informacions gràfiques.
 7.4.2.1  Detectar obstacles.
 Els  principals  punts  a  tenir  en compte per facilitar la 
 detecció d'obstacles són:                                    
 Evitar     obstacles     sobresortints     (senyalitzacions, 
 marquesines, veles, etc.) en una alçària inferior a 210 cm.
 Prolongar  fins a terra amb tota la seva projecció en planta 
 qualsevol obstacle situat a una alçària inferior a 210 cm.
 Situar  qualsevol  objecte  que  pugui ser un obstacle en un 
 trajecte  de  vianants,  si  és possible, fora de l'àmbit de 
 desplaçament  d'un  invident. En  el  cas  que això no sigui 
 possible, se situarà completament adossat a l'element guia.
 S'entén  per  àmbit  de  desplaçament  d'un invident l'espai 
 definit  per  una  banda  de  90  cm  d'amplària  i  210  cm 
 d'alçària,  comptada  en perpendicular al pla vertical on es 
 troba l'element que li serveix de guia.
 Advertir  la  presència  d'un  obstacle  o  canvi  de nivell 
 permanent  existent  en  un  trajecte  de  vianants  amb una 
 franja  de  paviment  indicador  que tingui una amplada d'un 
 metre,   precedeixi   l'obstacle  en  totes  les  direccions 
 d'aproximació   i   tingui  una  textura  prou  diferenciada 
 respecte  a la resta del paviment perquè pugui ser detectada 
 amb el peu calçat.
 Protegir  tot  tipus  de  forats,  ja  sigui  cobrint-los de 
 manera  que l'element que serveixi de tapadora no sobresurti 
 del  nivell  del paviment circumdant, o bé envoltant-los amb 
 proteccions  sòlides  de  manera  que  la distància vertical 
 entre  la  part inferior de la protecció i el paviment sobre 
 el qual s'aixeca no sigui superior a 10 cm.
 7.4.2.2  Determinar direccions.
 Les  persones amb dificultats de visió necessiten un element 
 guia   continu   que   els  permeti,  en  qualsevol  moment, 
 determinar  o comprovar la direcció de desplaçament. Aquesta 
 funció,  la  pot  fer  un  dels  elements  que  configuren o 
 delimiten  l'espai  (paret,  mobiliari, tanca, vorada, etc.) 
 o,  en  el  cas  que  aquest element adequat no hi sigui, un 
 element  expressament  disposat  (passamà, barana, franja de 
 paviment amb textura diferenciada, etc.).
 7.4.2.3  Obtenir informacions gràfiques.
 Per  possibilitar l'accés a la informació gràfica, cal tenir 
 en compte els punts següents:                                
 Els  missatges  que  s'ofereixen  per  via  visual  s'han de 
 complementar  amb un sistema de via tàctil (relleu, Braille, 
 etc.)  o  de via acústica (parla, codi sonor, etc.), per tal 
 que puguin arribar als invidents.
 Tenir   cura   de   la   mida,   grafisme  i  color  de  les 
 senyalitzacions  per  facilitar-ne  la comprensió a persones 
 de capacitat visual minvada.
 7.4.3   Abast  en  les  persones  amb pèrdua parcial o total 
 d'audició.
 La  pèrdua  de capacitat auditiva comporta essencialment una 
 dificultat  de  comunicar-se  amb  l'entorn. Els  principals 
 punts  a  tenir  en  compte  per  solucionar aquest problema 
 són:                                                         
 Disposar  d'una  clara i completa senyalització i informació 
 escrita.
 Completar  els  sistemes d'avís i alarma que utilitzen fonts 
 sonores,  amb  impactes  visuals que captin l'atenció de les 
 persones amb dificultats auditives.
 7.5   Paràmetres  que  faciliten  el  control dels moviments 
 precisos.
 Als  efectes de la supressió de barreres arquitectòniques es 
 considera   que   la   pèrdua  de  capacitat  per  realitzar 
 moviments   precisos  es  manifesta  en  la  dificultat  per 
 controlar l'equilibri del cos i per manipular objectes.
 7.5.1  Control de l'equilibri.
 Per   tal  de  facilitar  l'obtenció  i  el  manteniment  de 
 l'equilibri,  cal  disposar elements de suport que serveixin 
 d'ajut  per  executar  un moviment o mantenir una positura i 
 assegurar  que els paviments no dificultin l'execució segura 
 dels moviments.
 7.5.1.1  Passamans.
 Als  efectes  de  la supressió de barreres arquitectòniques, 
 s'entén  per passamà tot element de suport que es disposa al 
 llarg  d'un  recorregut  o  al voltant d'un espai com a ajut 
 per  desplaçar-se  o  com a suport per mantenir una positura 
 determinada.
 La  col·locació  de passamans té una importància especial en 
 els casos següents:                                          
 Al  llarg  dels  trajectes  de  vianants en rampa de pendent 
 superior al 8%.
 Al  llarg  dels trajectes de vianants en rampa que presentin 
 un desnivell lateral sobtat superior a 20 cm.
 Al llarg de tots els desnivells salvats amb graons.
 Per garantir l'equilibri dintre dels elements en moviment.
 Les  principals  característiques  a  tenir  en compte en el 
 disseny   i   en   la  disposició  dels  passamans  són  les 
 següents:                                                    
 Fixació  ferma  per  la  part  inferior,  amb  una separació 
 mínima de 4 cm respecte a qualsevol altre element.
 Disseny  anatòmic. Amb una forma que permeti adaptar-se a la 
 mà  i  amb  una secció igual o equivalent a la d'un tub rodó 
 entre 3 i 5 cm de diàmetre.
 Alçada de col·locació d'acord amb els següents criteris:     
 En rampa o pla a dos nivells:                                
 per a ambulants, a 90-95 cm.
 per a usuaris de cadira de rodes, a 70-75 cm.
 En escales: als replans, a 90-95 cm; als trams, a 85 cm.
 Situats a tots dos costats del trajecte.
 Es  prolongaran  45 cm més enllà del començament de la rampa 
 o escala.
 7.5.1.2  Barres.
 Als  efectes  de  supressió  de  barreres  arquitectòniques, 
 s'entén  per barra tot element de suport col·locat prop d'un 
 objecte determinat per tal de facilitar-ne l'ús.
 La  disposició  de  barres  és  de gran importància per a la 
 utilització  dels aparells higiènics, excepte els lavabos, i 
 també per efectuar tot tipus de transferències.
 Les  principals  característiques  que han de reunir són les 
 següents:                                                    
 Fixació  ferma,  amb una separació mínima de 4 cm respecte a 
 qualsevol altre element.
 Disseny anatòmic. Perfil rodó, entre 3 i 5 cm de diàmetre.
 Alçada de col·locació d'acord amb els següents criteris:     
 90-95 cm, si l'ha d'utilitzar una persona dempeus.
 20-25  cm per damunt de l'element que serveixi de seient, si 
 l'ha d'utilitzar una persona asseguda.
 Situació i llargària adequada en cada cas.
 Cal  preveure  les barres abatibles quan les fixes poden fer 
 entrebancar  alguna maniobra a una persona, sigui disminuïda 
 o no.
 7.5.1.3  Paviments.
 Els paviments transitables cal que siguin:                   
 No  relliscosos  a  l'exterior  i  als  serveis que disposin 
 d'aigua.
 De  textura  suficientment  llisa i uniforme, que permeti el 
 trànsit de les cadires de rodes.
 Compactes.
 Fixats fermament a l'element de suport.
 7.5.2  Control de la manipulació.
 Per   facilitar   l'accionament  d'elements  de  comandament 
 (interruptors,  aixetes, manetes, etc.), cal tenir en compte 
 els següents criteris bàsics:                                
 Situar-los  dins  les àrees d'abast assenyalades a l'apartat 
 7.4.1.
 Escollir  un disseny que permeti l'accionament de l'aparell, 
 prescindint  del  moviment  dels dits de la mà i del gir del 
 canell,  és a dir, que es pugui utilitzar per simple pressió 
 o mitjançant el moviment del braç.
                                                              
 (95.086.014)                                                 
                                                              

Amunt