Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Acord del govern

  • Data del document 19/07/2016

  • Número del document GOV/0105/2016

  • Número de control 16201109

  • Organisme emissor Departament de Cultura

    CVE CVE-DOGC-A-16201109-2016

Dades del DOGC
  • Número 7167

  • Data 21/07/2016

  • Secció DISPOSICIONS

Descriptors relacionats
Matèries Geogràfics
Autenticitat i integritat
Lupa
Accedeix a la cerca

ACORD GOV/105/2016, de 19 de juliol, pel qual es declaren bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat.


Per Resolució CLT/278/2015, de 16 de febrer (DOGC núm. 6817, de 24.2.2015), es va incoar expedient de declaració de bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, a favor de les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat.

S'han complert tots els tràmits preceptius en la instrucció d'aquest expedient d'acord amb els articles 8 i següents de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

Consten en l'expedient els informes favorables del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català i de l'Institut d'Estudis Catalans.

Durant la tramitació de l'expedient no s'ha presentat cap al·legació.

A proposta del conseller de Cultura, el Govern

 

Acorda:

 

—1 Declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat, segons la descripció, emplaçament i justificació que consten en l'annex 1 d'aquest Acord. La delimitació de la zona arqueològica es detalla en l'annex 2 i es grafia en el plànol que es publica juntament amb aquest Acord.

 

—2 Determinar com a criteri bàsic que, amb caràcter específic, ha de regir les intervencions a la zona arqueològica declarada, la necessitat d'autorització prèvia del Departament de Cultura per a les actuacions següents:

   a) La segregació de finques o parcel·les.

   b) La plantada, la tala i l'arrencada d'arbres.

   c) Les remocions i excavacions del terreny per a gasoductes, conduccions elèctriques, obres de clavegueram o desguàs d'aigües o d'altre tipus d'instal·lacions.

   d) L'arranjament dels vials existents i l'obertura de nous.

 

—3 Publicar íntegrament al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al Boletín Oficial del Estado aquest Acord, de conformitat amb el que preveu l'article 12 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, i notificar-ho a les persones interessades i a l'ajuntament on radica el bé.

 

Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant el Govern de la Generalitat de Catalunya en el termini d'un mes, o bé recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos, a comptar, en tots dos casos, de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o de l'endemà de la notificació corresponent.

 

Barcelona, 19 de juliol de 2016

 

Joan Vidal de Ciurana

Secretari del Govern

 

 

Annex 1

Descripció, emplaçament i justificació

 

Les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat es localitzen al nord del nucli urbà, al núm. 17 del carrer Hospital cantonada amb l'avinguda Maria Girona, dins d'un edifici construït, l'any 1998, expressament per a la protecció i l'exposició de les restes.

Les termes eren de caràcter privat (balnea), ja que formaven part d'una vil·la rural, d'època baiximperial (entre finals del segle II i principis del segle III dC fins al segle V dC). La monumentalitat de les restes conservades i la sumptuositat de les tècniques constructives ens confirmarien la importància tant de la vil·la romana de la qual formaven part, com del nucli de Sant Boi en època romana.

Les excavacions arqueològiques portades a terme han posat al descobert diverses fases d'ocupació en aquest sector. La primera ocupació humana data del primer terç del segle II aC i correspon a un assentament de poblacions laietanes, que probablement decideixen establir-se en aquesta zona per aprofitar les qualitats estratègiques de l'indret, atesa la proximitat amb el riu Llobregat. La segona etapa data d'època baixrepublicana, aproximadament del segle I aC, tot i que se'n conserven poques evidències. Posteriorment, cap a l'any 30 aC, en el mateix lloc on anys més tard es van edificar les termes, es va construir un centre de producció d'àmfores que segurament formava part d'un assentament rural romà. El centre productor constava de tres forns on s'elaboraven recipients de terrissa comuna i àmfores (tipus Pasc.1 i Dr. 2-4) per al transport de vi per via marítima. La darrera fase correspon a la construcció de les termes com a resposta a l'engrandiment de la pars urbana de la vil·la, a causa de la producció i exportació constant de vi cap a Itàlia, a l'entorn del segle II dC.

La tipologia de les termes respon al tipus lineal angular i el recorregut és retrògrad. Els àmbits que es conserven corresponen a les dependències essencials de les termes, amb l'entrada o vestidor (apodyterium), el lloc per al bany fred (frigidarium i cella piscinalis), l'ambient tebi (tepidarium) i les dues estances càlides (sudatorium i caldarium). Aquests espais estaven ricament decorats amb pintures murals, paviments de mosaic geomètrics en blanc i negre (encara visibles) i aplacats de marbre. A les dependències càlides es pot observar el sistema subterrani de calefacció per aire calent que passava per sota dels paviments.

Les restes conservades d'aquestes termes destaquen, doncs, pels valors patrimonials següents:

   - Singularitat: el jaciment esdevé un dels exemples més complets i més ben conservats d'edificis termals privats a Catalunya. Conté un seguit de característiques que el diferencien de la resta de balnea que formen part d'una vil·la romana.

   - Monumentalitat: l'estat de conservació és excel·lent. Es conserva gairebé tota la planta de l'edifici termal i fins a 4,80 m d'alçària dels murs per sobre del paviment de l'hipocaust, fet que és excepcional ja que a Catalunya hi ha pocs casos de construccions d'època romana que conservin aquesta alçària de murs.

   - Llegibilitat i capacitat discursiva: atès que s'ha conservat l'edifici termal sencer, i atès l'excel·lent estat de conservació, s'ha pogut museïtzar i adequar a la visita pública, la qual cosa converteix el jaciment en un recurs patrimonial excel·lent per a la comprensió tant dels sistemes termals d'època romana, com del món romà en general.

L'anàlisi, l'estudi i la difusió de les restes confirmen, per tant, l'entitat única d'aquest edifici, que es converteix en un jaciment de referència dins de l'estudi del territori de la Barcino romana, però també esdevé un jaciment rellevant per a l'estudi del món romà tant a Catalunya com a la resta de l'Estat.

 

 

Annex 2

Descripció de la delimitació

 

La línia que defineix el perímetre de l'àrea protegida del bé cultural d'interès nacional, zona arqueològica, respon a criteris científics i patrimonials i preveu l'extensió potencial del jaciment. La delimitació coincideix amb els límits de la parcel·la amb referència cadastral 0179405DF2707G0001XH, que correspon al número 17 del carrer de l'Hospital (Sant Boi de Llobregat), i actualment és propietat de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

 

(Vegeu la imatge al final del document)

 

 

Amunt