Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Decret

  • Data del document 01/09/2009

  • Número del document 133/2009

  • Número de control 09244046

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

Dades del DOGC
  • Número 5457

  • Data 03/09/2009

  • Secció DISPOSICIONS

  • Pàgina 65856

Descriptors relacionats
Matèries
Lupa
Accedeix a la cerca

DECRET 133/2009, d'1 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al poble de Mèxic.


Setanta anys després de l'inici de l'exili republicà, el Govern de Catalunya manifesta el seu profund agraïment i admiració al poble de Mèxic per l'excepcional generositat, valentia i fraternitat que van fer possible la persistència amb dignitat de la nació catalana. La Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya reconeix els serveis extraordinaris prestats al país en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. El poble mexicà és mereixedor integral d'aquesta distinció, ja que el seu acolliment a l'exili republicà va tenir un impacte decisiu en cadascuna d'aquestes àrees.

Amb la repressió franquista, la mera existència del nostre país es veia amenaçada i, en aquestes circumstàncies, molts catalans i catalanes es van veure forçats a l'exili. La brutalitat feixista hauria interromput irremeiablement el desenvolupament de Catalunya si no hagués estat per Mèxic, aleshores presidit pel Sr. Lázaro Cárdenas del Río, que ens va estendre una mà generosa en moments d'extrema adversitat.

La dignitat caracteritzava l'exili republicà a Mèxic. Dones i homes que fugien de la misèria -material, humana i d'idees- van trobar a Mèxic un espai on tornar a il·lusionar-se pel futur. El poble mexicà va saber sumar i no dividir, va nodrir les seves branques amb la saba que hi arribava a bord del Sinaia, de l'Ipanema o del Mexique. Des d'aleshores, milers d'històries de vides enllaçarien per sempre més els destins de Catalunya i Mèxic.

La fraternitat mexicana s'evidenciava, per exemple, en la concessió de la nacionalitat mexicana com a protecció sense límits a tots els exiliats només trepitjar terres mexicanes. I encara més, el 1940, amb l'arribada de les tropes nazis, l'horror i la mort tornaven a amenaçar els refugiats a l'Estat francès. Des del Govern de Mèxic, país compromès amb la justícia també fora del seu territori, el Govern francès va rebre l'anunci que els exiliats republicans que es trobaven a França rebrien la protecció de la bandera de Mèxic.

La generositat d'aquest poble va permetre molt més que una supervivència al límit dels exiliats; Mèxic va fer possible la persistència del patrimoni nacional i el reforçament de la cultura catalana. La producció científica i intel·lectual del país va continuar el seu curs, comptant no només amb la llibertat de què gaudia en terres mexicanes, sinó també amb el suport actiu d'aquest país. El Colegio de México, punt neuràlgic del pensament, encara prolífic avui, va ser fundat pel Govern mexicà amb la intenció d'oferir a les persones intel·lectuals republicanes un espai de trobada i continuïtat del seu pensament. Les universitats mexicanes més destacades també van incorporar, amb immediatesa i respecte, les persones exiliades republicanes a les seves aules.

Les lletres catalanes es van veure nodrides per revistes impulsades per catalans i catalanes exiliats a Mèxic, entre les quals Quaderns de l'exili, Full català, El poble català, Revista dels catalans d'Amèrica, Lletres i Catalunya. Grans noms de la literatura catalana, com Josep Carner, Agustí Bartra, Anna Murià, Avel·lí Artís-Gener Tísner i Pere Calders, es compten entre els qui van fer viure Catalunya des de Mèxic. De fet, els anys quaranta, Mèxic va esdevenir capital de l'edició de llibres i revistes en català.

Durant quatre dècades, Mèxic va mantenir present un referent democràtic a l'horitzó de Catalunya. L'any 1954, va ser a l'ambaixada republicana a Mèxic -únic Estat amb valentia i congruència suficient com per reconèixer el govern republicà- que Josep Tarradellas va ser nomenat president de la Generalitat a l'exili. En definitiva, es podria considerar que fins i tot la pròpia existència nacional institucional de Catalunya va sobreviure en l'aixopluc mexicà.

Es necessita un gran sentit de la justícia, respecte pels valors democràtics i, sobretot, coratge, per comprometre's com ho va fer el poble mexicà amb l'exili republicà, en un moment en què la comunitat internacional, gairebé a l'uníson, hi anava a la contra. El caliu del poble mexicà durant l'exili republicà mereix el màxim reconeixement institucional de Catalunya i l'agraïment fraternal d'un poble català que té memòria.

Per tot això, i d'acord amb el que disposen els articles 5 i 7 del Decret 315/2004, de 22 de juny, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, modificat pel Decret 117/2009 de 28 de juliol, i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article únic

S'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al poble mexicà per l'excepcional generositat, valentia i fraternitat que va demostrar en l'acolliment de l'exili republicà i per haver contribuït de manera decisiva al manteniment de la dignitat de la nació catalana.

Barcelona, 1 de setembre de 2009

José Montilla i Aguilera

President de la Generalitat de Catalunya

(09.244.046)

 

Amunt