Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Decret

  • Data del document 18/05/1999

  • Número del document 166/1999

  • Número de control 99146001

  • Organisme emissor Departament de Cultura

Dades del DOGC
  • Número 2916

  • Data 23/06/1999

  • Secció DISPOSICIONS

  • Pàgina 8589

Descriptors relacionats
Matèries
Lupa
Accedeix a la cerca

DECRET 166/1999, de 18 de maig, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 2946, pàg. 10561, de 5.8.1999).


NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.

 

La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya va ser creada pel Decret 457/1981, de 18 de desembre, amb la finalitat de distingir aquelles persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

A proposta del conseller de Cultura i d’acord amb el Govern,

Decreto:

Article 1

Atorgar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a les persones següents:

Rafael Alberti Merello

Poeta. En reconeixement a la dimensió universal de la seva obra, com un dels màxims referents que és de la Generación del 27, i també pel seu compromís permanent a favor de la llibertat, del progrés humà i del diàleg entre les distintes cultures de l’Estat, i molt especialment per la ben notable presència de Catalunya i dels catalans en la seva producció poètica.

Josep Altet i Font

Promotor cultural. En reconeixement a les seves múltiples iniciatives en favor de la vila del Vendrell, que han contribuït de manera destacada al manteniment de la identitat històrica de la capital del Baix Penedès. I ben especialment per haver impulsat amb encert, des dels anys 60, el reconeixement, la memòria i l’homenatge al gran músic Pau Casals.

Maria Teresa Barata i Gual

Pedagoga. Per la seva destacada trajectòria en el món de l’ensenyament, duta a terme principalment com a fundadora i directora de l’Escola L’Avet, que des de Terrassa ha seguit una línia de catalanitat i d’humanisme cristià inspirada en la millor tradició pedagògica catalana, i que ha continuat amb la fundació, a Matadepera, de l’Escola Montcau-La Mola. I també per haver contribuït, col·laborant amb el món de l’edició, a crear una línia de llibres de text innovadora i de gran qualitat.

Joaquim Barraquer i Moner

Oftalmòleg. Per la seva trajectòria com a director del prestigiós Institut Barraquer —de tan reconeguda tradició familiar— i com a descobridor d’una nova tècnica que, a partir del 1958, va constituir un gran avenç en el tractament de miopies elevades i en l’extracció de cataractes congènites en les persones joves.

Martí Boada i Juncà

Geògraf i naturalista. Per la seva destacada contribució a l’estudi, a la divulgació i a l’educació mediambiental, en què és un dels més reconeguts especialistes catalans. Pels seus mèrits —que inclouen també la tasca de direcció de l'Escola de Natura del Montseny— ha obtingut el premi Global 500, concedit pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.

Mercè Bruquetas i Lloveras

Actriu. En reconeixement a la seva dilatada trajectòria dins l’escena catalana, que s’inicià al Teatre Romea en uns moments difícils per a la supervivència de la nostra llengua en l’àmbit teatral. El seu treball professional ha merescut, al llarg dels anys, prestigioses distincions i un gran favor del públic.

Rafael Caria

Promotor cultural. Per la seva activitat pel manteniment de la identitat lingüística i cultural de l’Alguer, expressada en estudis sobre toponímia i lexicografia i en nombrosos assaigs i recerques sobre la parla algueresa, així com també per la fundació i direcció del prestigiós anuari acadèmic Revista de l’Alguer.

Antonio Colinas

Poeta i assagista, un dels més destacats de la seva generació. Per la qualitat de la seva obra i pels resultats molt notables que ha assolit com a antòleg i traductor de llibres de poesia catalana al castellà (Marià Villangómez, Pere Gimferrer, Antoni Marí i Antoni Tàpies-Barba). L’aval del seu prestigi literari ha afegit projecció i reconeixement als autors catalans a Espanya i Hispanoamèrica.

John H. Elliott

Historiador i hispanista britànic. Per la seva tan prestigiosa trajectòria com a especialista en la història moderna europea i, particularment, per la valuosa aportació que ha fet a la història de Catalunya a l’Espanya federal dels Àustries, que ha donat a conèixer en treballs tan importants com La revolta catalana, 1598-1640. Un estudi sobre la decadència d’Espanya.

Antonio Esteve Ródenas, Antonio Gades

Ballarí i coreògraf. Per haver divulgat amb tant d’èxit la dansa flamenca arreu del món, amb espectacles de gran qualitat, sense renunciar mai als seus orígens a Elda, a la comarca de l’Alt Vinalopó, i per haver contribuït, amb les seves intervencions cinematogràfiques, a guanyar nous públics per a un art de tanta tradició popular, i molt especialment per la seva militància pels valors de la llibertat i en favor de la identitat específica del País Valencià.

Vicenç Ferrer i Moncho

Cooperant. En reconeixement a la seva tan admirable tasca d’acció humanitària a l’Índia, des de fa gairebé mig segle, sempre a favor dels més desvalguts i canalitzada des del 1994 a través de la Fundació que porta el seu nom i que beneficia actualment més d’un milió de persones. La seva acció ha esdevingut un testimoni admirable de com exercir una solidaritat productiva en favor de la gent dels països en vies de desenvolupament.

Climent Forner i Escobet

Sacerdot i escriptor. Per la qualitat i el gran rigor formal de la seva obra poètica, expressada en diversos títols des d’Els únics mots (1964) a L’ull de Taüll (1983), i per la seva tasca com a narrador per a infants i com a fundador de la revista L’Infantil, i també com a estudiós de la literatura, en reconeixement a una sostinguda trajectòria de fidelitat al país i a la llengua catalana.

Joan Guinjoan i Gispert

Compositor. Per la reconeguda singularitat de la seva obra, que n’ha fet un dels grans creadors de la música catalana contemporània, amb obres com Punts cardinals (1967), Fragment (1969), Tensió-relax (1974), Puzzle (1979), Foc d’aucell (1982) o Vectorial (1985), entre d’altres, que ha donat a conèixer en festivals internacionals, gravacions i sales de concert, amb els directors i els intèrprets més prestigiosos.

Johannes Hösle

Catalanòfil alemany. En reconeixement a la tasca d’estudi de la llengua i la cultura catalanes, des de la Universitat de Ratisbona, i per la promoció del seu coneixement en el món universitari d’Alemanya, així com també per la seva tasca de divulgació escrita amb obres com una esplèndida antologia de la lírica catalana del segle XX i una introducció a la història de la nostra literatura a partir de la Renaixença.

Bernat Lesfargues

Escriptor i traductor occità. Per la qualitat de la seva obra, que representa una renovació de l’expressió literària en llengua d’oc, així com també per la seva trajectòria com a editor i per una destacada tasca de traducció al francès de diversos autors catalans, com Joan Sales, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda o Jesús Moncada.

Jordi Llimona i Barret

Religiós caputxí i escriptor. En reconeixement a la singularitat del seu pensament i la seva acció religiosa, centrada en una cosmovisió positiva i dinàmica de l’existència, i com a exponent d’un cristianisme tothora compromès amb els valors de la llibertat, la solidaritat i el progrés, així com per la seva llarga fidelitat a la llengua, la cultura i la nació catalana.

Josefina Matamoros

Historiadora de l’art. Pels seus estudis sobre pintura contemporània i per la seva tasca de promoció cultural a la Catalunya nord, concretada en realitzacions com el Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana de la Vila de Perpinyà, que ella va contribuir decisivament a impulsar, i també com a directora del Museu d’Art Modern de Ceret i del Museu de Cotlliure.

Fèlix Millet i Tusell

President de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. Pel seu paper decisiu en la dinamització de les activitats del Palau de la Música, en la renovació del mecenatge que hi ha exercit la societat catalana, i en la renovació i ampliació d’una de les obres més emblemàtiques del modernisme català, que ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Pere Miró i Plans

Doctor en ciències químiques. En reconeixement a la seva trajectòria rellevant dins el sector químic, en el qual ha aconseguit un reconegut prestigi en l’àmbit europeu, i també per la seva reeixida gestió, durant catorze anys, del Laboratori General d’Assaigs i Investigacions de la Generalitat.

Joaquim Molas i Batllori

Historiador de la literatura. Pels seus mèrits com a orientador i màxim referent d’una escola d’historiadors de la literatura que ha renovat els estudis literaris catalans des dels anys 60, i també com a director de prestigioses col·leccions, així com per la seva destacable tasca docent i per la seva variada obra escrita, per la qual ja va obtenir, el 1998, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Rafael Moneo Vallés

Arquitecte. En reconeixement a la seva extraordinària trajectòria, que l’ha situat en l’elit arquitectònica mundial com ho constata l’obtenció, el 1996, del prestigiós premi Pritzker, considerat el Nobel de l’arquitectura. I ben especialment per les seves realitzacions a Catalunya, amb obres com l’Auditori de Barcelona, l’Illa Diagonal o el Col·legi d’Arquitectes de Tarragona.

Josep Lluís Ortega Monasterio

Militar retirat i compositor, sobretot d’havaneres, ben particularment conegut com a autor que és d’una peça tan popular i emblemàtica com El meu avi. Per la seva encomiable tasca de divulgació d’un gènere musical que s’ha renovat i s’ha estès molt a la Catalunya d’avui, tot rememorant els vincles històrics de la costa del nostre país amb les Antilles.

Jordi Pàmias i Grau

Poeta. Per la reconeguda qualitat d’una obra poètica construïda amb una gran varietat de fórmules expressives i concebuda des d’una visió —depurada i estilitzada— de les successives etapes de la vida dels éssers humans. I també per haver estat un dels descobridors de la tradició poètica de les terres de Ponent i per haver fet de pont entre les antigues i les noves generacions de poetes lleidatans.

Raimon Pànikkar i Alemany

Filòsof i teòleg. Per haver contribuït, amb la seva extensa obra i el seu testimoni singular, ara des de Tavertet (Osona) i com a professor de cultura índia i d’història de les religions, des de 1972, a la Universitat de Santa Barbara (Califòrnia), a acostar el pensament i l’experiència religiosa d’Occident i Orient, en la perspectiva d’un ecumenisme fonamentat en el coneixement i el respecte per les diverses tradicions culturals.

Josep J. Pintó i Ruiz

Jurista. Per la seva destacada tasca de defensa i impuls del dret civil català, i en especial com a president que fou de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i com a degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona. I també en reconeixement a la seva gestió com a president de l’antiga Caixa d’Estalvis de Barcelona i després com a president de l’Obra Social de la Caixa.

Leopold Pomés i Campello

Fotògraf i realitzador cinematogràfic. Per la qualitat ben personal de la seva obra fotogràfica, recentment mostrada en una gran exposició antològica, que l’ha convertit en un referent emblemàtic de la modernitat de la Barcelona contemporània, i també per la seva destacada i innovadora activitat en l’àmbit de la publicitat i com a realitzador de cinema i televisió.

Pere Portabella i Ràfols

Productor i director de cinema. En reconeixement al paper avantguardista que ha tingut en el panorama del cinema a Catalunya, en especial pel que fa a l’Escola de Cinema de Barcelona. I també per la seva activa intervenció en la història del nostre país ja des dels temps de l’Assemblea de Catalunya, defensant sempre opcions de progrés, i per la seva aposta decidida pel diàleg i l’entesa en l’acció política.

Anna Ricci i Giraudo

Mezzosoprano. En reconeixement a la seva contínua dedicació a la música actual, com a intèrpret de compositors del segle XX (Toldrà, Guinjoan, Mestres Quadreny, Carles Santos, així com Schönberg, Berg, Stravinski), i en especial per la interpretació de les Cançons per a Mezzosoporano, de Theodorakis, amb l’OCB (1987), així com per la seva col·laboració amb el grup Diabolus in musica.

Leopold Rodés Castañé

Empresari i advocat. Pel conjunt de la seva trajectòria empresarial com a fundador i primer president que ha estat de l’Institut de l’Empresa Familiar, format per les cent empreses familiars més importants d’Espanya, i pel seu destacat paper com a promotor dels Jocs Olímpics de l’any 1992 i com a impulsor de la societat civil catalana.

Francesc Rovira-Beleta

Realitzador cinematogràfic. En reconeixement a la seva prestigiosa trajectòria de tants anys dins el món del cel·luloide, orientada progressivament vers un cinema comercial de qualitat i amb una brillantor tècnica ben destacable. I també com a autor de sèries televisives d’èxit —entre les quals, algunes de divulgació sobre Catalunya— i per la seva professionalitat, exemplar en la història recent del cinema a Catalunya.

Josep M. Rovira Belloso

Eclesiàstic. Pel fet de ser un dels majors exponents de la teologia moderna a Catalunya, a la qual ha prestigiat en l’àmbit universitari i en fòrums i centres de debat ben diversos. La gran capacitat d’anàlisi que palesen les seves obres s’ha abocat darrerament vers la reflexió sobre la presència de la fe i el paper dels cristians en la societat contemporània, particularment a Catalunya.

Xavier Rubert de Ventós

Filòsof. Catedràtic d’estètica a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, Santayana Fellow de la Universitat de Harvard i membre fundador del New York Institute for the Humanities. Ha estat diputat als parlaments espanyol i europeu. En reconeixement a la seva trajectòria com a autor d’una obra que integra les arts en una ben complexa i suggerent reflexió sobre la modernitat, així com també per les seves contribucions a la reflexió sobre temes polítics, i sobre el nacionalisme.

Màrius Sampere i Passarell

Poeta. Pel fet de ser una de les veus de consciència més poderosa de la poesia catalana d’avui, que s’ha expressat mitjançant una obra d’un apassionament descarnat, gairebé desesperançada, però plena de sentit i d’una tendresa autèntica i essencial, i pel fet que la seva trajectòria poètica ha esdevingut un referent de qualitat humana i cívica exemplar.

Carles Santos i Ventura

Pianista i compositor. Pel seu reconegut prestigi en el camp de la música contemporània, des de la qual ha sabut establir un diàleg molt personal amb el teatre, la dansa, la poesia i la plàstica mitjançant singulars concerts-espectacle que han tendit a popularitzar una concepció innovadora i espectacularment expressiva de la música com a fenomen vital.

Isabel-Clara Simó i Monllor

Escriptora. Pel conjunt de la seva obra periodística, de Canigó a l’Avui i per la qualitat de la seva obra narrativa, amb títols com Júlia (1983), El mossèn (1987), La salvatge (1994) i Dones (1997), que l’han fet una de les escriptores més llegides actualment en llengua catalana, i per la seva trajectòria vital, sempre fidel a un ferm compromís en favor de les llibertats, del progrés i del redreçament de la consciència nacional de totes les terres de parla catalana.

Antoni Subias i Fages

Metge, un dels pioners de la radioteràpia a Catalunya. Per la seva reconeguda trajectòria com a especialista en radiologia i en medicina nuclear, exercida tant en la vessant assistencial com universitària, i molt en especial com a fundador d’un seguit de societats científiques dedicades a l’oncologia, havent publicat treballs molt notables per a l’avenç en el tractament dels tumors.

Estanislau Torres i Mestres

Escriptor. Com a autor de novel·les i de narracions que reflecteixen amb veracitat els durs anys de la guerra civil i de la postguerra a Catalunya, que excel·leixen especialment en la construcció dels diàlegs. I també pels seus llibres d’excursionisme i de viatges i els de reportatges de caràcter històric, així com per l’exercici indefallent d’una catalanitat radical.

Montserrat Vayreda i Trullol

Escriptora. Per la sensibilitat de la seva obra poètica, expressada en llibres com Entre el temps i l’eternitat (1955), Ofrena de Nadal (1965) i Afirmo l’esperança (1982), així com per haver elaborat una visió pròpia de la identitat de la seva comarca, amb obres com Els pobles de l’Alt Empordà (1978) o L’Empordà Màgic (1987).

Antònia Vicens i Picornell

Escriptora, expresidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Per la qualitat i sensibilitat de la seva obra com a novel·lista, que reflecteix amb versemblança l’antiga Mallorca rural i les conseqüències de les grans transformacions socials, econòmiques, i sobretot dels costums tradicionals, que ha experimentat la major de les Illes Balears amb l’entrada del turisme de masses.

Antoni Vila Casas

Farmacèutic. En reconeixement a la seva destacada trajectòria empresarial dins el sector, que el va dur a presidir, del 1989 al 1991, Farmaindustria, associació que agrupa les indústries farmacèutiques de l’Estat. I també com a impulsor i president de la Fundació Privada Vila Casas, que es dedica a donar suport a la recerca i a diverses i ben lloables iniciatives sanitàries i socials.

Jill R. Webster

Catalanòfila anglesa i catedràtica a la universitat de Toronto, al Canadà. Pel reconegut interès i pel rigor acadèmic de les seves recerques, que abasten una gran varietat d’interessos, des de l’anarquisme ibèric fins a la figura de Francesc Eiximenis i la societat catalana del segle XIV, passant per l’estudi dels franciscans i dels ordes mendicants a Catalunya i a València.

Article 2

Atorgar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en forma de placa, a les entitats següents:

Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41

Entitat que agrupa els excombatents de la Guerra Civil sobrevivents de la lleva republicana de 1941, coneguda popularment com a Lleva del Biberó, i que integra també soldats de la mateixa generació mobilitzats a l’exèrcit guanyador. En reconeixement a aquesta voluntat de confraternització, que va més enllà dels destins individuals, i al foment de l’esperit de concòrdia i preservació de la memòria col·lectiva que palesen totes les seves activitats, en especial les Trobades al Monument a la Pau que han impulsat a la Serra de Pàndols.

Associació de Paràlisi Cerebral

Pel seu lliurament encomiable, al llarg de gairebé quaranta anys, en benefici de les persones afectades per la paràlisi cerebral, camp en el qual aquesta associació sense finalitat de lucre ha estat pionera a tot l’Estat. I pel fet que els diversos serveis de l’entitat —adreçats a infants, joves i adults— inclouen, des del 1997, l’atenció a pacients que requereixen tractament específic a la llar.

Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

Col·legi professional que enguany commemora el centenari de la seva fundació. En reconeixement a la seva destacada trajectòria en defensa dels interessos corporatius dels seus membres i pel paper actiu que va tenir, sota el franquisme, en favor de les llibertats democràtiques i nacionals. I també per la seva extensa tasca de formació permanent i per les diverses activitats que desenvolupa en l’àmbit pedagògic i cultural.

Coordinadora de Tallers per a Minusvàlids Psíquics de Catalunya

Associació que aglutina setanta-quatre entitats que representen una part ben important del col·lectiu de centres ocupacionals i centres especials de treball per a persones amb disminució psíquica al nostre país. Pel fet que, coordinant els més diversos col·lectius, du a terme, des de 1978, una tasca assistencial de primer ordre per tal d’afavorir la inserció dels minusvàlids psíquics en el món laboral.

Federació d’Associacions de la Tercera Edat de Catalunya

En reconeixement a la seva reconeguda capacitat per establir mecanismes que facin possible la participació de les persones més grans en tots els àmbits de la vida catalana, i en especial per servir la voluntat de constant superació i d’aprenentatge de la gent gran, sempre des d’un provat sentit de país i des d’una visió socialment integradora que també posa l’accent en les relacions intergeneracionals.

Federació Catalana d’Hoquei

Fundada l’any 1923, la Federació Catalana de Hockey representa amb una solvent eficàcia els clubs i practicants d’una modalitat esportiva que ha aconseguit, sobretot a partir del seu gran desenvolupament a Terrassa, molts èxits per a l’esport català, i ben especialment en els Jocs Olímpics. En reconeixement a una pràctica esportiva basada en l’esperit amateur i en una concepció de l’esport com a pràctica que persegueix l’excel·lència en l’equilibri de la ment i el cos.

Fundació Esclerosi Múltiple

Entitat que té com a principal objectiu millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen esclerosi múltiple mitjançant la rehabilitació integral. Per l’eficàcia que ha aconseguit en les seves campanyes de sensibilització, entre les quals destaca el programa Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple, que ha permès la inauguració del primer hospital de dia de rehabilitació i atenció a les persones afectades per la malaltia.

Institució Catalana d’Història Natural

Societat científica, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, que enguany commemora el centenari de la seva fundació. Pel seu reconegut prestigi com a plataforma interdisciplinària que promou l’estudi i la difusió dels coneixements referents als éssers i als sistemes naturals, sobretot mitjançant l’organització de sessions científiques i cursos naturalistes i mitjançant la dotació de premis i borses d’estudi.

Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat

Entitat fundada, fa cent anys, pel bisbe Torras i Bages. En reconeixement a la seva tan provada actitud de servei al país, en especial sota el franquisme, i a la seva aportació renovadora en els àmbits religiós i cívic, com ho palesa la relació de personalitats rellevants que figuren entre els seus associats i consiliaris, i ben especial pel seu paper de referent de la tradició cristiana de Catalunya.

Reial Club de Tennis Barcelona

Entitat pionera en la pràctica del tennis a l’Estat espanyol, fundada ara fa cent anys amb el nom de Barcelona Lawn-Tennis Club per la colònia anglesa de Barcelona. Per la rellevància de la seva dilatada trajectòria —dins la qual destaca l’organització del tan prestigiós Trofeu Comte de Godó— i pel gran renom de molts dels seus jugadors, que han obtingut destacats triomfs internacionals.

Revista Econòmica de Catalunya

Publicació, la més representativa, del Col·legi d’Economistes de Catalunya, entre els redactors i destinataris de la qual figuren professionals molt qualificats del sector. Pel fet de contribuir de manera especial al prestigi de la llengua catalana i a la promoció del seu ús en l’àmbit financer i empresarial, afavorint-hi la difusió del llenguatge d’especialitat corresponent.

Barcelona, 18 de maig de 1999

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Joan M. Pujals i Vallvè

Conseller de Cultura

(99.146.001)

 

 

Amunt