Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Decret

  • Data del document 09/03/1999

  • Número del document 067/1999

  • Número de control 99069128

  • Organisme emissor Departament de Cultura

Dades del DOGC
  • Número 2852

  • Data 22/03/1999

  • Secció DISPOSICIONS

  • Pàgina 3664

Descriptors relacionats
Matèries
Lupa
Accedeix a la cerca

DECRET 67/1999, de 9 de març, pel qual es concedeix la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a Miquel Martí i Pol.


L'osonenc Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter el 1929. Fill de família treballadora, ell mateix va començar a treballar a catorze anys en una fàbrica tèxtil de la seva localitat. El 1948, l'afectació d'una malaltia l'obliga a romandre en repòs durant un any, retirat de l'activitat laboral, fet que contribuirà força a la seva formació literària i poètica.

La seva producció poètica s'enceta el 1954 amb Paraules al vent. El to que assoleixen els seus primers reculls de poemes s'aferma i madura a El poble (1966) i a La fàbrica (1972), poesia de signe realista que expressa la fidelitat de Martí i Pol al seu entorn immediat i un compromís social i polític. Ja des dels inicis, doncs, la seva poesia revela una constant biogràfica i simbolista, i parteix d'un vitalisme no exempt de preocupacions religioses i patriòtiques, d'on sorgeix el to vindicatiu que acompanya a voltes la seva obra.

Ha estat també traductor d'autors francesos com Saint-Exupéry, Lévi-Strauss, Barthes o Flaubert, com també del poeta Pablo Neruda, del qual va fer la versió de Fulgor i mort de Joaquín Murieta (1982), que es va representar al Teatre Lliure.

El 1970 li és diagnosticada una esclerosi múltiple que l'obligarà a reduir considerablement la seva activitat, però que suposa alhora l'inici d'una nova etapa vital i creativa de l'autor, en demostrar una tenacíssima força interior. Durant els anys setanta, doncs, la seva poesia pren un caire més intimista, expressiu alhora del seu estat físic. En són exemples Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Quadern de vacances (1976), Estimada Marta (1978) o L'hoste insòlit (1979).

A partir del 1980 la seva poesia es mou en una nova cruïlla de propostes diverses. L'àmbit de tots els àmbits (1981), premi Ciutat de Barcelona, esdevé un llibre d'exaltació i afirmació patriòtiques, mentre que a Primer llibre de Bloomsbury (1982) Miquel Martí i Pol reprèn una línia existencial i introspectiva, reflectida també en el seu Llibre d'absències (1985), que recull la dolorosa experiència de la mort de la seva primera esposa.

Prosista també amb els Contes de la vila de R i altres narracions (1978) i les memòries de Obertura catalana (1988), Miquel Martí i Pol se'ns mostra com a reelaborador prodigiós dels temes de la vida quotidiana. I, sens dubte, tant per la proximitat com per la sinceritat humana i optimisme que traspua tothora la seva obra, s'ha convertit en un dels poetes catalans més importants i més llegits.

Martí i Pol ha demostrat a bastament saber connectar sempre amb gent de tot extracte, edat i condició, i mantenir la poesia com a veritable gènere popular. Ha estat musicat i interpretat per diversos cantants (ell mateix va començar fent de cantautor), i la divulgació de la seva poesia ha arribat igualment a l'escena teatral i a les escoles. Tots aquests elements en fan un referent indefugible de les lletres catalanes contemporànies.

La seva obra consta actualment de més de vint llibres de poemes i d'onze antologies de poesies, a més de la seva obra narrativa i de traduccions. D'ençà el 1975 s'ha anat editant la seva obra completa, que consta ja de tres volums. Ha estat traduït a dotze idiomes i ha merescut el reconeixement públic amb diverses distincions i homenatges institucionals i acadèmics, bé com amb l'atorgament de diversos premis literaris. El 1983 va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi i, recentment, el 1998, va guanyar el Premi Nacional de Literatura, el darrer premi dels altres deu que havia obtingut anteriorment, des que el 1953 guanyés l'Óssa Menor per Paraules al vent.

Per tot això,

Decreto:

Article únic

S'atorga al senyor Miquel Martí i Pol la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 9 de març de 1999

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Joan Maria Pujals i Vallvè

Conseller de Cultura

(99.069.128)

Amunt