Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Decret

  • Data del document 26/06/2018

  • Número del document 126/2018

  • Número de control 18177104

  • Organisme emissor Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència

    CVE CVE-DOGC-A-18177104-2018

Dades del DOGC
  • Número 7652

  • Data 28/06/2018

  • Secció DISPOSICIONS

Descriptors relacionats
Autenticitat i integritat
Lupa
Accedeix a la cerca

DECRET 126/2018, de 26 de juny, pel qual es restableixen les delegacions del Govern de la Generalitat a l'exterior al Regne Unit i Irlanda, Alemanya, Estats Units d'Amèrica, Itàlia, Suïssa i França.


I. En data 28 d'octubre de 2017 (BOE núm. 261), es va publicar el Reial decret 945/2017, de 27 d'octubre, pel qual es disposa, en virtut de les mesures autoritzades amb data 27 d'octubre de 2017 pel Ple del Senat respecte de la Generalitat de Catalunya en aplicació de l'article 155 de la Constitució, l'adopció de diverses mesures respecte de l'organització de la Generalitat de Catalunya i el cessament de diferents alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya.

Entre aquestes mesures, es va incloure la supressió de totes les delegacions del Govern de la Generalitat de Catalunya a l'exterior. Així mateix, la Disposició addicional primera del Reial decret va disposar el cessament dels titulars dels òrgans administratius suprimits.

En compliment d'aquest mandat i seguint les indicacions rebudes per part de l'Administració General de l'Estat, es va procedir al tancament de les delegacions, actuació que va comportar, entre d'altres greuges, l'acomiadament del personal i la rescissió dels contractes d'arrendament, a banda de la interrupció de l'activitat ordinària que duien a terme les delegacions.

 

II. El mandat derivat de la implantació de l'article 155 de la Constitució espanyola no va tenir present que l'acció de Catalunya en l'exterior ve reconeguda en el mateix Estatut d'autonomia de Catalunya —norma que forma part del marc jurídic vigent—, que regula tant les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea (capítol II, articles 184 a 192) com l'acció exterior de la Generalitat (capítol III, articles 193 a 200).

Tots aquests articles de l'EAC van ser declarats conformes al text constitucional per la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, sentència que va resoldre el recurs d'inconstitucionalitat interposat contra diversos preceptes de l'EAC del 2006.

En concret, l'article 193 de l'EAC ja estableix que la Generalitat ha d'impulsar la projecció de Catalunya a l'exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant la competència de l'Estat en matèria de relacions internacionals. I l'article 194 EAC indica que la Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a l'exterior.

A escala estatal, l'article 12 de la Llei estatal 2/2014, de 25 de març, de l'acció i del servei exterior de l'Estat, també admet la creació per part de les comunitats autònomes d'oficines per a la promoció exterior. D'aquesta manera, moltes comunitats autònomes han procedit a crear i mantenir delegacions ubicades a l'exterior, com a forma per a cooperar i promoure els interessos que els són propis.

 

III. El mandat derivat de l'article 155 CE també va obviar la doctrina consolidada del Tribunal Constitucional que reconeix que les comunitats autònomes poden dur a terme aquelles activitats amb projecció exterior que siguin necessàries o convenients per a l'exercici de les seves competències, sempre que no envaeixin la competència exclusiva de l'Estat en matèria de relacions internacionals (article 149.1.3 CE), ni pertorbin la direcció de la política exterior que correspon al Govern (article 97 CE).

El TC reconeix, així mateix, l'acció exterior autonòmica fora de la Unió Europea perquè està reconeguda per l'ordenament jurídic i, en concret, pel mateix Estatut d'autonomia de Catalunya, que regula, en dos capítols diferents, tant les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea com l'acció exterior de la Generalitat. Per aquesta raó, la sentència del TC 31/2010, de 28 de juny, no va admetre la impugnació d'aquests articles de l'Estatut i va incidir en el fet que les nocions d'interessos i competències de les comunitats autònomes són dues nocions vinculades i, per tant, hi ha una interrelació entre l'àmbit competencial i els interessos de les comunitats autònomes (FJ 118).

Com a més recents, tant la STC 85/2016, de 28 d'abril, com la 228/2016, de 23 de desembre, resumeixen la doctrina del TC sobre les activitats de les comunitats autònomes amb projecció a l'exterior i l'abast de la competència estatal de l'article 149.1.3 CE. Destaca, d'aquesta doctrina, que el TC nega que la matèria relacions internacionals s'identifiqui amb tot tipus d'activitat amb abast o projecció exterior, ja que, si fos així, es produiria una reordenació del mateix ordre constitucional de distribució de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes.

Per tant, l'acció exterior de les comunitats autònomes i, entre aquestes, la de Catalunya, ha estat avalada pel mateix Tribunal Constitucional, i, en aquest sentit, la Sentència 228/2016, sobre la Llei 16/2014, de 4 de desembre, d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, ha confirmat aquesta possibilitat, de tal manera que tots els articles d'aquesta llei referits a l'acció exterior han estat declarats conformes al marc constitucional.

En concret, pel que fa a les oficines a l'exterior, la Sentència 165/1994 del TC va considerar conforme a la Constitució l'obertura d'oficines autonòmiques en l'àmbit de la Unió Europea, tot entenent que les funcions que podien dur a terme eren funcions de seguiment, informació i instrumentació de l'exercici de les competències autonòmiques. Fins i tot, el Tribunal va arribar a afirmar que l'existència d'aquestes oficines, en cap cas, no prejutjava el tipus d'activitat a realitzar ni determinava que, forçosament, s'hagués d'incidir en l'exercici de la competència estatal sobre relacions internacionals.

 

IV. L'eliminació de tota activitat de les delegacions del Govern a l'exterior operada arran del mandat del Reial decret 945/2017, de 27 d'octubre, no ha respost als principis i objectius que estableixen el Reial decret i la resta de normes aprovades arran de l'article 155 de la Constitució espanyola.

El Reial decret 945/2017, de 27 d'octubre —reproduint l'Acord del Ple del Senat (apartat D)— disposa que les mesures proposades responen a quatre grans objectius, entre els quals destaquen els següents: restaurar la legalitat constitucional i estatutària, i assegurar els drets i llibertats de tots els catalans i catalanes.

A més, l'article 2.2 del RD 944/2017, que designa els òrgans i autoritats encarregats de donar compliment a les mesures autoritzades pel Senat, estableix que les habilitacions atorgades s'han de realitzar amb subjecció als principis de prudència, proporcionalitat i amb ple respecte a l'autonomia de Catalunya.

Finalment, l'exposició de motius del RD 945/2017 estableix que la consecució dels objectius perseguits amb les mesures adoptades pel Senat en aplicació de l'article 155 de la Constitució, fa necessari que se suprimeixin aquells òrgans que resultin innecessaris en aquest context o que s'hagin creat amb l'única finalitat de respondre al desenvolupament del procés secessionista.

Partint d'aquests principis, resulta que la liquidació definitiva de les delegacions, a la pràctica, ha significat eliminar una competència que ha estat assumida estatutàriament i confirmada per la doctrina del Tribunal Constitucional. Amb la liquidació definitiva de les delegacions ha resultat —de facto— l'alteració (fins i tot, la supressió) de l'ordre competencial assumit en la norma institucional bàsica de Catalunya, a través d'actes administratius de liquidació que s'haurien adoptat seguint instruccions del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación.

No han estat mesures respectuoses amb l'autonomia de Catalunya perquè han eliminat completament una competència assumida estatutàriament i avalada pel Tribunal Constitucional, com la competència en matèria d'acció exterior. Amb la liquidació de les delegacions s'ha eliminat la possibilitat pràctica d'exercir, per part de Catalunya, la competència reconeguda en l'àmbit de l'acció exterior.

A banda, els principis de prudència i de proporcionalitat aconsellaven —depenent del cost econòmic que comportava la liquidació de les delegacions— mantenir-les obertes únicament per a dur a terme l'activitat ordinària que se cenyeix, exclusivament, a tasques de seguiment i informació a la ciutadania resident a l'exterior.

Aquesta mesura —el manteniment de les delegacions fins que el proper Govern de la Generalitat resultant de les eleccions prengués una decisió al respecte— hauria estat la mesura més conforme amb el principi de proporcionalitat, ja que hauria estat la menys lesiva per a l'autonomia sense menystenir la competència estatutàriament assumida, a més de ser la mesura que implicava més eficiència en la gestió dels recursos públics.

Finalment, també cal destacar que les delegacions no són òrgans que resultin innecessaris, en contra del que estableix l'exposició de motius del Reial decret 945/2017. Des del mateix moment que l'EAC reconeix la capacitat de la comunitat autònoma de Catalunya d'exercir acció exterior, és bàsic que —per a poder canalitzar i exercir aquesta competència— la Generalitat es doti d'oficines a l'exterior. L'eliminació de les oficines no s'ha ajustat a la lletra del RD, ja que la necessitat de donar compliment al mandat de l'EAC justifica, per si mateix, la necessitat de disposar d'aquestes oficines i no de liquidar-les.

A més, cal tenir present que la Llei 8/2017, del 15 de juny, de la comunitat catalana a l'exterior, regula un seguit de drets a favor dels catalans i catalanes a l'exterior i, per tant, cal disposar d'oficines a l'exterior per tal que aquestes persones puguin, com a mínim, informar-se sobre la millor forma d'exercir aquests drets. En aquesta línia, l'Ordre PRA/1034/2017, de 27 d'octubre (BOE núm. 260, de 27.10.2017), establia que «el último de los objetivos [...] es preservar los derechos de todos los catalanes. Los derechos que las leyes les otorgan y que las Instituciones deben hacer efectivos» (pàg. 103536). Amb el tancament de les delegacions, aquests drets s'han vist menystinguts.

A banda que són òrgans necessaris, també és important valorar que no han estat òrgans creats amb «l'única finalitat de respondre al desenvolupament del procés secessionista», en contra del que estableix l'exposició de motius del Reial decret 945/2017. Totes les delegacions s'havien creat abans de la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre i totes ho han estat a l'empara de la competència autonòmica sobre acció exterior.

 

V. En aquest escenari, el nou Govern de la Generalitat constituït arran de les eleccions del 21 de desembre recupera la seva potestat decisòria emparada en la Llei 13/2008 i, com a derivada, i a l'empara del que disposa l'EAC, la possibilitat de restablir aquelles delegacions suprimides pel Reial decret 945/2017, de 27 d'octubre.

La regulació continguda en aquest decret respecta els principis de bona regulació continguts en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. La iniciativa està justificada per la necessitat de desplegar en l'àmbit exterior les competències pròpies de manera eficaç i eficient, amb transparència, proporcionalitat i seguretat jurídica.

 

VI. L'Ordre PRA/1034/2017, de 27 d'octubre, per la qual es publica l'Acord del Consell de Ministres de 21 d'octubre de 2017, pel qual, en aplicació de l'article 155 de la Constitució, es té per no atès el requeriment plantejat al M. H. Sr. president de la Generalitat de Catalunya, perquè la Generalitat de Catalunya procedeixi al compliment de les seves obligacions constitucionals i a la cessació de les seves actuacions greument contràries a l'interès general, i es proposen al Senat per a la seva aprovació les mesures necessàries per a garantir el compliment de les obligacions constitucionals i per a la protecció de l'interès general esmentat, estableix que les mesures es mantenen vigents i són d'aplicació fins que prengui possessió el nou Govern de la Generalitat, resultant de la celebració de les eleccions al Parlament de Catalunya (mesura E.9).

Mitjançant el Decret 3/2018, de 29 de maig, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern i els consellers dels departaments de la Generalitat, i la presa de possessió celebrada el 2 de juny de 2018, segons certifica l'acta del secretari del Govern publicada al DOGC 7633, del mateix dia, s'ha nomenat i ha pres possessió un nou Govern de la Generalitat de Catalunya, que recupera les competències que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola va traslladar al Govern de l'Estat.

 

Per tot això,

A proposta del conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, i d'acord amb el Govern,

 

Decreto:

 

Article únic

1. Es restableixen les delegacions del Govern de la Generalitat de Catalunya a l'exterior suprimides pel Reial decret 945/2017, de 27 d'octubre, pel qual es disposa, en virtut de les mesures autoritzades amb data 27 d'octubre de 2017 pel Ple del Senat respecte de la Generalitat de Catalunya en aplicació de l'article 155 de la Constitució, l'adopció de diverses mesures respecte de l'organització de la Generalitat de Catalunya, i el cessament de diversos alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya, següents:

Regne Unit i Irlanda, Alemanya, Estats Units d'Amèrica, Itàlia, Suïssa i França.

2. Les delegacions es restableixen amb la denominació i les funcions prèvies a l'aplicació del Reial decret 945/2017, de 27 d'octubre, en els termes que figuren com a annex a aquest decret.

3. L'organització, l'estructura, el funcionament, el règim jurídic, el règim econòmic financer i pressupostari i el rang orgànic o l'assimilació orgànica de les delegacions es regeixen per allò que disposa el Decret 61/2017, de 13 de juny, de les unitats de representació institucional del Govern a l'exterior.

 

 

Disposició derogatòria

Es deroguen les normes següents:

a) Decret 49/2008, d'11 de març, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a França.

b) Decret 50/2008, d'11 de març, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya al Regne Unit.

c) Decret 51/2008, d'11 de març, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Alemanya.

d) Decret 179/2008, de 9 de setembre, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya als Estats Units d'Amèrica.

e) Decret 195/2013, de 16 de juliol, de modificació parcial del Decret 49/2008, d'11 de març, del Decret 50/2008, d'11 de març, del Decret 51/2008, d'11 de març, i del Decret 179/2008, de 9 de setembre, de creació de les delegacions del Govern de la Generalitat de Catalunya a França, al Regne Unit, a Alemanya i als Estats Units d'Amèrica, respectivament.

f) Decret 168/2014, de 23 de desembre, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Itàlia.

g) Decret 293/2016, de 6 de setembre, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Ginebra.

h) Decret 32/2017, d'11 d'abril, de modificació del Decret 49/2008, d'11 de març, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a França.

i) Decret 33/2017, d'11 d'abril, de modificació del Decret 293/2016, de 6 de setembre, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Ginebra.

j) Decret 34/2017, d'11 d'abril, de modificació del Decret 168/2014, de 23 de desembre, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Itàlia.

 

 

Disposició final

Aquest decret entra en vigor l'endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 

Barcelona, 26 de juny de 2018

 

Joaquim Torra i Pla

President de la Generalitat de Catalunya

 

Ernest Maragall i Mira

Conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència

 

 

Annex

Denominació i funcions de les delegacions del Govern de la Generalitat de Catalunya a l'exterior restablertes

 

1. Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya al Regne Unit i Irlanda

Correspon a la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya al Regne Unit i Irlanda, amb seu a Londres, l'exercici de les funcions següents:

a) Facilitar les relacions bilaterals amb les autoritats del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord i de la República d'Irlanda en l'àmbit de les competències de la Generalitat.

b) Promoure i coordinar les relacions de col·laboració de la Generalitat i els seus òrgans adscrits amb els organismes internacionals amb presència al Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord i de la República d'Irlanda que tinguin un interès rellevant per a Catalunya.

c) Donar suport a la secretaria competent en matèria d'acció exterior pel que fa a l'exercici de les funcions que corresponen a les altres delegacions, sense perjudici de les funcions que corresponen a la Sub-direcció General de Coordinació i Gestió de Programes, prevista al Decret 111/2018, de 19 de juny, de reestructuració del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.

d) Les altres previstes a l'article 18 del Decret 61/2017, de 13 de juny, de les unitats de representació institucional del Govern a l'exterior.

 

2. Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Alemanya

Correspon a la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Alemanya, amb seu a Berlín, l'exercici de les funcions següents:

a) Facilitar les relacions bilaterals amb les autoritats de la República Federal d'Alemanya, així com amb els altres governs descentralitzats, en l'àmbit de les competències de la Generalitat.

b) Promoure i coordinar les relacions de col·laboració de la Generalitat i els seus òrgans adscrits amb els organismes internacionals amb presència a Alemanya que tinguin un interès rellevant per a Catalunya.

c) Les altres previstes a l'article 18 del Decret 61/2017, de 13 de juny, de les unitats de representació institucional del Govern a l'exterior.

 

3. Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya als Estats Units d'Amèrica

Correspon a la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya als Estats Units d'Amèrica, amb seu a Washington D. C., l'exercici de les funcions següents:

a) Facilitar les relacions bilaterals amb les autoritats del Canadà i dels Estats Units d'Amèrica, així com amb els altres governs descentralitzats, en l'àmbit de les competències de la Generalitat.

b) Promoure i coordinar les relacions de col·laboració de la Generalitat i els seus òrgans adscrits amb les Nacions Unides i els altres organismes internacionals amb seu al Canadà i als Estats Units d'Amèrica que tinguin interès rellevant per a Catalunya, especialment en l'àmbit de les relacions internacionals i la cooperació al desenvolupament.

c) Les altres previstes a l'article 18 del Decret 61/2017, de 13 de juny, de les unitats de representació institucional del Govern a l'exterior.

 

4. Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Itàlia

Correspon a la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Itàlia, amb seu a Roma, l'exercici de les funcions següents:

a) Facilitar les relacions bilaterals amb les autoritats de la República Italiana, així com amb els altres governs descentralitzats, en l'àmbit de les competències de la Generalitat.

b) Promoure i coordinar les relacions de col·laboració de la Generalitat i els seus òrgans adscrits amb els organismes internacionals amb seu a Itàlia que tinguin un interès rellevant per a Catalunya.

c) Facilitar les funcions de prospecció del Govern de la Generalitat respecte de les relacions amb la República de Malta i la República de San Marino.

d) Les altres previstes a l'article 18 del Decret 61/2017, de 13 de juny, de les unitats de representació institucional del Govern a l'exterior.

 

5. Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Suïssa

Correspon a la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Suïssa, amb seu a Ginebra, l'exercici de les funcions següents:

a) Promoure i coordinar les relacions bilaterals de la Generalitat i dels òrgans adscrits o que en depenen amb les autoritats de la Confederació Suïssa, així com amb els altres governs descentralitzats, en l'àmbit de les competències de la Generalitat.

b) Promoure i coordinar les relacions multilaterals de la Generalitat i dels òrgans adscrits o que en depenen amb les organitzacions internacionals amb presència a la Confederació Suïssa.

c) Les altres previstes a l'article 18 del Decret 61/2017, de 13 de juny, de les unitats de representació institucional del Govern a l'exterior.

 

6. Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a França

Correspon a la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a França, amb seu a París, l'exercici de les funcions següents:

a) Promoure i coordinar les relacions bilaterals de la Generalitat i dels òrgans adscrits o que en depenen amb les autoritats de la República Francesa, així com amb els altres governs descentralitzats, en l'àmbit de les competències de la Generalitat.

b) Promoure i coordinar les relacions multilaterals de la Generalitat i dels òrgans adscrits o que en depenen amb les organitzacions internacionals amb presència a França.

c) Les altres previstes a l'article 18 del Decret 61/2017, de 13 de juny, de les unitats de representació institucional del Govern a l'exterior.

Amunt