Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Resolució

  • Data del document 04/04/2018

  • Número del document JUS/0724/2018

  • Número de control 18103098

  • Organisme emissor Departament de Justícia

    CVE CVE-DOGC-A-18103098-2018

Dades del DOGC
  • Número 7603

  • Data 20/04/2018

  • Secció ANUNCIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Autenticitat i integritat
Lupa
Accedeix a la cerca

RESOLUCIÓ JUS/724/2018, de 4 d’abril, per la qual s’inscriuen al Registre de col·legis professionals de la Generalitat de Catalunya els Estatuts del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya.


Atès l'expedient d'adaptació dels Estatuts del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya a la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, incoat arran de la sol·licitud de 19 de febrer de 2018, del qual resulta que en data 19 de febrer de 2018 es va presentar el text dels Estatuts adaptat als preceptes de la Llei esmentada, aprovat en l'Assemblea Constituent del Col·legi de data 25 de gener de 2018;

Atesos l'Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia; la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals; la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya; la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya; el Decret legislatiu 3/2010, de 5 d'octubre, per a l'adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior;

Vist que els Estatuts s'adeqüen a la legalitat;

Vist que el present expedient ha estat promogut per una persona legitimada, que s'han aportat els documents essencials i que s'han complert tots els tràmits establerts;

A proposta de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques,

 

Resolc:

 

−1 Declarar l'adequació a la legalitat de l'adaptació dels Estatuts del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya a la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, i disposar-ne la inscripció al Registre de col·legis professionals de la Generalitat de Catalunya.

 

−2 Disposar que el text dels Estatuts adaptats a la Llei 7/2006, de 31 de maig, es publiqui al DOGC com a annex d'aquesta Resolució.

 

Barcelona, 4 d'abril de 2018

 

P. d. (Resolució JUS/1040/2017, de 12.5.2017, DOGC de 17.5.2017)

Xavier Bernadí i Gil

Director general de Dret i d'Entitats Jurídiques

 

 

Annex

 

Estatuts del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya

 

Disposicions generals

 

Títol I

Denominació, naturalesa, finalitats i funcions

 

Article 1

Nom, naturalesa jurídica i capacitat

El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya és una corporació de dret públic, de caràcter professional, amb personalitat jurídica pròpia, sense afany de lucre, i amb plena capacitat d'obrar per a l'acompliment de les seves finalitats i funcions públiques i privades.

 

Article 2

Règim jurídic aplicable

El Col·legi es regeix per aquests Estatuts, per la Llei 7/2006, de 31 de maig de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, i per la resta de disposicions legals que li siguin d'aplicació.

 

Article 3

Relació amb les administracions públiques

3.1 El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, tant pel que fa a aspectes institucionals i corporatius com a continguts de la professió, es relaciona amb els departaments de la Generalitat de Catalunya amb competència en la matèria.

3.2. Quan calgui, dins dels marcs competencials corresponents, el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya es pot relacionar també amb els ens locals i amb l'Administració de l'Estat i els organismes supraestatals.

3.3 El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya haurà d'elaborar i trametre a la Generalitat una memòria anual de la gestió econòmica, de les activitats realitzades, de les altes i les baixes produïdes i de les altres dades d'interès general que es desprenen del funcionament i de l'actuació d'aquest col·legi.

 

Article 4

Relació amb altres organismes professionals i públics

4.1 El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, com a col·legi de criminòlegs únic en l'àmbit de Catalunya, pot establir acords de reciprocitat i cooperació amb altres col·legis o associacions professionals de fora d'aquest àmbit territorial.

4.2 El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya pot establir amb els organismes professionals estrangers i internacionals les relacions que, en el marc de la legislació vigent, consideri convenients en cada moment.

 

Article 5

Àmbit territorial i domicili

L'àmbit territorial del Col·legi és el del territori de Catalunya i el seu domicili social és al carrer de Balmes, núm. 129, 4t 2a, 08008 Barcelona. Aquest domicili podrà ser modificat per acord de l'Assemblea General d'acord amb el que estableix l'article 92.

 

Article 6

Principis essencials

Són principis essencials de l'estructura interna i del seu funcionament la igualtat dels seus membres, l'elecció democràtica dels seus òrgans de govern, l'adopció dels acords per majoria i la seva llibertat d'actuació dins del respecte a les lleis.

 

Article 7

Finalitats essencials

Són finalitats essencials del Col·legi ordenar l'exercici professional en qualsevol de les seves formes i modalitats; representar els interessos generals de la professió, especialment en les seves relacions amb l'Administració; defensar els interessos professionals de les persones col·legiades i vetllar perquè l'activitat professional s'adeqüi als interessos dels ciutadans; promoure el reconeixement social i professional de la criminologia; i vetllar per tal que l'actuació de les persones col·legiades corresponguin als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l'exercici de la professió.

 

Article 8

Funcions

Per al compliment de les seves funcions públiques, el Col·legi exercirà les funcions següents, d'acord amb l'article 39 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals i, en particular:

1. Facilitar l'exercici de la professió i fomentar el màxim desenvolupament professional entre les persones col·legiades.

2. Fomentar la solidaritat entre els seus membres, vetllar per l'ètica professional i pel respecte als drets dels ciutadans.

3. Exercir la potestat disciplinària en matèries professionals i col·legials, així com evitar la competència deslleial entre les persones col·legiades. La potestat disciplinària es pot exercir només sobre llurs col·legiats.

4. Participar en els òrgans consultius de l'Administració, quan aquesta ho requereixi.

5. Participar en l'elaboració i la modificació, quan calgui, dels plans d'estudis dels graus i postgraus universitaris de criminologia, així com en plans d'estudis d'altres títols universitaris de caràcter no oficial.

6. Tenir la representació i defensa de la professió davant l'Administració, les institucions, els tribunals, les entitats i els particulars amb legitimació per ser part en tots els litigis que afectin els interessos professionals. Pot exercir el dret de petició, d'acord amb la llei, i proposar les reformes legislatives que consideri justes per defensar la professió.

7. Incentivar que els mitjans de comunicació social divulguin els avenços de la criminologia fonamentats científicament i/o d'ús comú en la pràctica professional contrastada i evitin qualsevol propaganda o publicitat general incerta.

8. Promoure i desenvolupar la formació professional i fomentar el perfeccionament científic i tècnic de les persones col·legiades.

9. Organitzar activitats i serveis comuns i institucionals de caràcter professional, cultural, assistencial, de previsió i anàlegs que siguin d'interès per a les persones col·legiades.

10. Prendre mesures i, si és procedent, exercir les accions legals oportunes per impedir l'intrusisme en la professió.

11. Facilitar, a requeriment de jutjats i tribunals, el nom de les persones col·legiades designades per actuar com a professionals (perits, mediadors, assessors, etc.) en afers judicials o, si és procedent, proporcionar una llista específica de persones col·legiades.

12. Emetre informes i dictàmens en procediments judicials o administratius en els quals es discuteixin qüestions relatives a honoraris professionals.

13. Promoure la formació continuada en criminologia, fomentar el dret dels criminòlegs a rebre-la, i procurar el desenvolupament professional continuat de les persones col·legiades, mantenint a tal fi les relacions oportunes amb les universitats i altres entitats acadèmiques i/o científiques.

14. Complir i fer complir a les persones col·legiades la legislació aplicable i aquests Estatuts, així com les normes i les decisions adoptades pels òrgans col·legials en matèria de la seva competència.

15. Intervenir, per via de mediació o d'arbitratge, en els conflictes professionals que es puguin donar entre les persones col·legiades o entre aquestes i terceres persones, sempre que ho sol·licitin de comú acord les parts implicades.

16. Informar sobre els projectes de disposicions generals que afectin a l'exercici de la professió o a la institució col·legial, i exercir les funcions que li siguin encomanades per l'Administració, mitjançant la realització d'estudis, l'emissió d'informes, l'elaboració d'estadístiques i altres activitats que se li sol·licitin o que acordi per iniciativa pròpia.

17. Exercir la potestat disciplinària quan la conducta dels col·legiats o de les col·legiades suposi infracció dels Estatuts o de la resta de normativa col·legial i professional, i executar la sanció imposada.

18. Col·laborar amb les associacions i altres entitats representatives dels interessos ciutadans directament vinculades amb l'exercici de la professió col·legiada.

19. Totes les altres funcions que li atribueixin les disposicions legals o que siguin beneficioses per als interessos dels seus col·legiats/ades i s'encaminin al compliment dels objectius col·legials.

 

Article 9

Reglamentació

D'acord amb l'article 42.2 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, la Junta de Govern pot elaborar un reglament de règim intern amb l'objectiu d'articular la dinàmica col·legial, com també de protocols i normes de seguiment en aspectes específics de l'activitat del Col·legi. Tant el reglament de règim intern, com els protocols i normes específics, seran sotmesos a votació de l'Assemblea General.

 

 

Títol II

De l'adquisició, la denegació i la pèrdua de la condició de persona col·legiada

 

Article 10

Dret de col·legiació

D'acord amb l'article 4 del Decret 50/2017, de 23 de maig, de creació del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, pel que fa al dret de col·legiació, els i les professionals han d'estar en possessió dels títols de llicenciat o graduat en criminologia o d'algun altre títol universitari oficial que hi equivalgui, d'acord amb la legislació vigent, i, quan escaigui, d'un títol estranger degudament homologat.

 

Article 11

Requisits per a la col·legiació

Les condicions requerides per col·legiar-se, pel que fa a l'acreditació acadèmica o professional, són les regulades per la Llei 7/2006, de 31 de maig, de professions titulades i col·legis professionals. A més, les condicions administratives seran les següents:

a) Estar en possessió de la titulació acadèmica universitària de Llicenciatura o Grau en Criminologia o del corresponent reconeixement del títol estranger degudament homologat.

b) Presentar sol·licitud escrita a la Junta de Govern.

c) Abonar de la quota d'incorporació i la quota ordinària.

d) Aportar la documentació acreditativa de la possessió del títol.

 

Article 12

Acceptació de la sol·licitud

La Junta de Govern prendrà l'acord d'admissió o denegació de la col·legiació en el termini de màxim de trenta dies naturals de la presentació de la sol·licitud corresponent, a excepció del mes d'agost que es considera no hàbil pels tràmits administratius.

En qualsevol cas, la Junta haurà de motivar la resolució, sigui d'admissió o de denegació, contra la qual es podrà formular recurs d'acord amb les normes establertes a l'article 13 d'aquests Estatuts.

 

Article 13

Denegació de la sol·licitud de col·legiació

La Junta de Govern denegarà la incorporació al Col·legi si es detecta la manca de qualsevol condició de les assenyalades als dos articles anteriors.

Tanmateix, la Junta de Govern podrà denegar la incorporació al Col·legi quan el sol·licitant estigui complint condemna per la comissió d'un delicte dolós.

 

Article 14

Incorporació

La incorporació produirà plens efectes des de la data de la resolució corresponent per la Junta de Govern. A comptar d'aquell moment es facilitarà al nou col·legiat un document acreditatiu de tal condició, en forma de carnet que serà igual per a tots els col·legiats. Aquest carnet serà renovat periòdicament i donarà l'acreditació com a col·legiat a efectes legals.

 

Article 15

Pèrdua de la condició de persona col·legiada

Per disposició legal es perdrà la condició de col·legiat per les causes següents:

a) Defunció.

b) Incapacitat legal.

c) Separació o expulsió com a conseqüència de la resolució disciplinària ferma que la comporti.

d) Baixa voluntària comunicada per escrit

e) Baixa forçosa per incompliment de les obligacions econòmiques, després de l'advertiment escrit reglamentari. Aquesta baixa queda sense efecte des del moment de l'abonament dels descoberts, més les quantitats que reglamentàriament corresponguin.

 

Article 16

Membres d'honor del Col·legi

Seran col·legiats d'honor les persones que siguin nomenades com a tals per la Junta de Govern en atenció als mèrits del seu treball d'especial significació i importància per a la ciència de la Criminologia o a la seva pràctica professional, sense que sigui necessària la presencia de tots els requisits disposats a l'article 11.

 

 

Títol III

Drets i deures de les persones col·legiades

 

Article 17

Principi d'igualtat

Tots els col·legiats tenen els mateixos drets i deures.

 

Article 18

Secret professional

18.1 El/la criminòleg/criminòloga té el deure de guardar el secret professional, d'acord amb la legislació vigent en aquest tema.

18.2. Únicament podrà ser rellevat de guardar el secret professional per ordre judicial, autorització de les persones implicades o, excepcionalment, si hi ha perill greu per a la ciutadania, terceres persones o per a la mateixa persona col·legiada, o quan estigui expressament previst en una llei.

 

Article 19

Drets de les persones col·legiades

Són drets de les persones col·legiades:

1. Exercir la professió de criminòleg.

2. A petició pròpia, ser assistits i assessorats pel Col·legi, amb els mitjans que aquest disposi i en les condicions reglamentàriament fixades en totes les qüestions relacionades amb l'exercici professional.

3. Utilitzar els serveis i els mitjans del Col·legi en les condicions establertes.

4. Participar per sufragi actiu i passiu en les eleccions que es convoquin en l'àmbit col·legial, participar activament en la vida col·legial, ser informats i intervenir amb veu i vot en les assemblees generals.

5. Formar part de les seccions, comissions o grups de treball que s'estableixin.

6. Integrar-se en les institucions de previsió que es creïn, en les condicions que es fixin.

7. Presentar a la Junta de Govern escrits de suggeriments, peticions o queixes.

8. Rebre informació sobre l'activitat corporativa i d'interès professional.

9. Participar en les activitats formatives d'actualització professional organitzades pel Col·legi.

10. Sota les condicions que la Junta de Govern determini, els/les col·legiats/ades tenen dret a què el Col·legi els faciliti el deure legal d'estar assegurats per les responsabilitats civils que els puguin reclamar com a conseqüència de l'exercici professional.

 

Article 20

Deures de les persones col·legiades

Són deures de les persones col·legiades:

1. Exercir la professió èticament i respectar les normes establertes en aquests Estatuts, en el Codi Deontològic i en les altres normes que es puguin dictar.

2. Complir les normes corporatives, així com els acords adoptats pels òrgans de govern del Col·legi.

3. Presentar al Col·legi les declaracions professionals, i documents que els siguin requerits d'acord amb les disposicions estatutàries o reglamentàries.

4. Comunicar al Col·legi per un mitjà que en permeti deixar constància, en un termini de trenta dies, els canvis de residència o domicili, de les dades relatives a la domiciliació bancària dels cobraments, o qualsevol altra situació que afecti la seva relació amb el Col·legi.

5. Abonar puntualment les quotes i les aportacions establertes mitjançant domiciliació bancària.

6. Participar activament en la vida col·legial; assistir a les assemblees generals i formar part en els col·lectius professionals, quan, per la seva especialitat professional, sigui convocat.

7. Exercir diligentment els càrrecs pels quals fou elegit i complir els encàrrecs que els òrgans col·legials li puguin encomanar, i que lliurement hagin acceptat, salvant que siguin d'obligat compliment.

8. No perjudicar els drets corporatius o professionals d'altres persones col·legiades.

9. Cooperar amb la Junta de Govern, particularment, i amb la resta d'òrgans de caire representatiu del Col·legi, prestar la seva col·laboració i facilitar informació en els afers col·legials per als quals li sigui requerida, sens perjudici del secret professional.

10. No fer ús de la publicitat encaminada a obtenir clientela, directament i indirectament, que sigui contrària a la deontologia professional o que signifiqui una competència deslleial.

11. Informar al Col·legi dels casos d'intrusisme o de mala praxi professional que es coneguin.

12. Respectar totes les normes deontològiques envers els seus clients o les empreses o institucions per a les quals treballen, envers les persones objecte dels seus treballs i envers la societat en general.

 

 

Títol IV

Principis bàsics reguladors de l'exercici professional

 

Article 21

Definició de criminòleg

D'acord al Decret 50/2017, de 23 de maig, de creació del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, el criminòleg és el professional encarregar d'abordar des d'una perspectiva interdisciplinària l'estudi del crim amb l'objectiu de subministrar una informació vàlida i contrastada sobre la gènesi, la persona de l'infractor, i la víctima, mitjançant l'ús de tècniques d'intervenció positiva en la persona del delinqüent per al control social del comportament delictiu.

 

Article 22

Tasques del criminòleg

Entre les tasques que realitzen els/les criminòlegs/criminòlogues, s'inclouen:

a) Realització de propostes de diagnòstic criminològic.

b) Aplicació de tractaments en l'àmbit penitenciari.

c) Emissió d'informes sobre el risc de reincidència al Ministeri Fiscal i a les autoritats judicials i penitenciàries.

d) Orientació de les penes privatives de llibertat cap a la reinserció i reeducació.

e) Assessorament a les Oficines d'Atenció a la Víctima i assistència a les persones que han estat víctimes.

f) Intervenció i mediació en la resolució de conflictes amb la finalitat d'evitar la judicialització de problemes interpersonals.

g) Assessorament judicial de coneixements científics sobre fets delictius, personalitat de l'infractor, factors o elements criminòlegs presents, factors de risc personals o ambientals relacionats amb el comportament de l'infractor, risc de violència i tipus d'actuació més adequada.

h) Participació en l'elaboració i modificació dels plans de seguretat.

i) Participació en el disseny de programes preventius socials relacionats amb situacions de marginalitat.

j) Anàlisi de fenòmens delictius.

k) Realització d'informes que ajudin al jutge a escollir la mesura penal alternativa.

l) Assessorament als responsables de les polítiques publiques de prevenció i seguretat, tant a nivell local com nacional.

m) Assessorament al sector privat vers la prevenció i tractament de la delinqüència i la conducta antisocial en l'àmbit empresarial.

 

Article 23

Bases de l'exercici professional

L'exercici de la professió es basa en la independència de criteri professional, l'adequada atenció a les persones i el servei a la comunitat.

 

Article 24

Formació continuada

El/la criminòleg/criminòloga ha de mantenir una formació científica i tècnica continuada, a fi d'obtenir una millor capacitació professional. Així mateix, ha de procurar la comunicació i la transparència del seu coneixement a la comunitat professional, d'acord amb els usos científics.

 

Article 25

Autonomia professional

El/la criminòleg/criminòloga no ha d'acceptar cap feina que atempti contra la seva autonomia professional, ni que susciti problemes que no poden ser assumits per l'estat actual de la tècnica de la professió.

 

Article 26

Competència deslleial

El/la criminòleg/criminòloga ha d'evitar qualsevol forma de competència deslleial. Està prohibida, en qualsevol cas, la propaganda enganyosa i la que sigui contrària a la normativa vigent en matèria de competència.

 

Article 27

Emissió d'informes

27.1 Tots els treballs professionals que hagin d'emetre documentalment, com ara informes, dictàmens, diagnòstics i altres, hauran de ser firmats pel professional, el qual hi farà constar el seu número de col·legiada o col·legiat i se'n responsabilitzarà pel que fa al contingut i a l'oportunitat.

27.2 Els certificats s'hauran d'emetre en impresos oficials, expedits pel Col·legi, quan així ho requereixen les disposicions legals.

 

 

Títol V

Dels òrgans de govern, les normes de constitució i funcionament i la competència

 

Article 30

Òrgans de govern

El Col·legi té dos òrgans de govern: l'Assemblea General i la Junta de Govern.

 

Article 31

L'Assemblea General. Règim de sessions

31.1 L'Assemblea General és l'òrgan màxim de govern del Col·legi i sense perjudici de les competències atribuïdes a altres òrgans d'aquest. Està integrada per totes les persones col·legiades, exercents i no exercents, en plenitud de drets i deures, segons el previst en aquests Estatuts. Els acords, adoptats pel principi majoritari, obliguen a totes les persones col·legiades.

31.2 L'Assemblea General es reuneix una vegada l'any amb caràcter ordinari, preferiblement dins del primer trimestre.

31.3 L'Assemblea General podrà reunir-se en sessió extraordinària, prèvia convocatòria del/de la president/a o vicepresident/a, segons està previst a l'article 33 d'aquests Estatuts.

 

Article 32

Assemblea Ordinària

32.1 Les sessions ordinàries de l'Assemblea General seran convocades sempre amb una antelació mínima d'un mes a la data de la seva celebració, mitjançant comunicació escrita a tots els col·legiats, amb expressió del lloc i hora de celebració en primera i segona convocatòria, així com de l'ordre del dia.

32.2 Quedarà vàlidament constituïda l'Assemblea General en primera convocatòria, quan es trobin presents la meitat més un dels col·legiats i en segona convocatòria, qualsevol que sigui el nombre de col·legiats presents.

32.3 Entre la primera i la segona convocatòria hauran de transcórrer, almenys, trenta minuts.

32.4 A l'ordre del dia, hi constarà la relació de punts a tractar. A la convocatòria es farà constar quina és la documentació corresponent als assumptes de l'ordre del dia i on pot ésser consultada. Com a mínim, estarà a disposició dels col·legiats a la secretaria del Col·legi durant els cinc dies anteriors a la celebració de l'Assemblea.

32.5 L'Assemblea General, per majoria absoluta, al començament de la sessió podrà:

a) Incloure, tractar i decidir sobre assumptes no compresos en l'ordre del dia.

b) Alterar l'ordre del tractament dels punts ja inclosos.

 

Article 33

Assemblees extraordinàries

L'Assemblea General es podrà convocar amb caràcter extraordinari quan així ho acordi la Junta de Govern o quan ho sol·liciti un nombre de persones col·legiades superior al 5 % del total o un nombre de delegats o representants superior al 20 % del total. La petició, adreçada al president, expressarà els assumptes que s'hagin de tractar.

 

Article 34

Sessions de l'Assemblea General

34.1 Les sessions de l'Assemblea General seran presidides per a la persona que ostenta la presidència, acompanyat de la resta de membres de la Junta de Govern, i dirigirà les reunions.

34.2 El vicepresident serà el moderador o coordinador de les reunions, concedint o retirant l'ús de la paraula a tots els participants excepte al president, i ordenant els debats i votacions.

34.3 Actuarà com a secretari o secretària qui ho sigui de la Junta de Govern i aixecarà acta de la reunió, amb el vistiplau del president o presidenta.

34.4 Els acords es prendran, de manera general, per majoria simple dels presents en el moment de la votació.

34.5 La Junta de Govern pot convidar a assistir a l'Assemblea General a assessors i assessores o altres persones que no siguin col·legiades, quan la seva presència estigui justificada en funció dels assumptes a tractar previstos en l'ordre del dia, i no tindran dret a vot.

 

Article 35

Validació d'acords de l'Assemblea General

35.1 Totes les persones col·legiades tenen dret a veu i vot, ja siguin exercents o no, tret de les persones suspeses en l'exercici de llurs drets.

35.2 El vot es podrà delegar mitjançant la documentació a l'efecte que es trametrà conjuntament amb la convocatòria de l'Assemblea General. Cada assistent a l'Assemblea podrà portar un màxim de cinc vots delegats.

35.3 La Junta de Govern podrà habilitar un sistema d'emissió del vot per via telemàtica, la qual ha de permetre acreditar la identitat i la condició de col·legiat de la persona emissora, com també la inalterabilitat del contingut del vot.

35.4 La votació, amb caràcter general, s'efectuarà a mà alçada. També es pot realitzar de forma secreta amb papereta, si ho considera oportú la presidència o si ho demana la majoria simple de les persones col·legiades assistents.

35.5 Els col·legiats honorífics tindran dret a veu, però no a vot.

 

Article 36

Acords

L'Assemblea General adopta les decisions per majoria simple, majoria absoluta o majoria qualificada, segons el previst en els presents Estatuts.

 

Article 37

Funcions de l'Assemblea General

És competència de l'Assemblea General exercir les funcions que s'enumeren a continuació d'acord amb les majories previstes per a cadascuna d'elles:

a) Aprovar per majoria simple, si escau, l'acta de la reunió anterior.

b) Conèixer, discutir i aprovar per majoria simple, si escau, del balanç econòmic del darrer exercici i del pressupost per a l'exercici següent i de la memòria de la junta de Govern corresponent a l'any anterior.

c) Aprovar la gestió de la Junta de Govern, si correspon.

d) Aprovar per majoria absoluta les normes generals que s'han de seguir en matèries de competència col·legial.

e) Aprovar, si escau, per majoria absoluta, la reforma dels presents Estatuts, per a la posterior tramitació davant l'Administració.

f) Aprovar per majoria simple la inversió dels béns col·legials, a proposta de la Junta de Govern.

g) Aprovar per majoria qualificada de 2/3 el Codi Deontològic Professional.

h) Aprovar per majoria qualificada de 2/3 la meritació de prestacions extraordinàries.

i) Aprovar per majoria absoluta les mocions de censura contra la Junta de Govern amb les condicions que estableix l'article 54 d'aquests Estatuts.

j) Aprovar per majoria simple les propostes de modificació dels membres de la Junta de Govern que formuli aquest òrgan amb l'objectiu de suplir les baixes que es produeixin en el mateix.

k) Nomenar per majoria absoluta una Junta de Govern provisional en el cas que hi hagi la impossibilitat de funcionament en aquesta Junta.

l) Interpretar els presents Estatuts i promoure la seva modificació a iniciativa pròpia o de la Junta de Govern, per majoria absoluta.

m) Crear les Àrees Professionals i aprovar el reglament general de les mateixes, previ informe de la Junta de Govern, per majoria qualificada cada de 2/3.

n) Aprovar per majoria qualificada cada de 2/3, el Reglament Electoral en tot el no previst en els Presents Estatuts, i si escau les modificacions d'aquest.

o) Aprovar per majoria simple, les propostes que li presenti la Junta de Govern, que les realitzarà si més no en cada començament d'un nou període de mandat, de nomenaments o cessaments relacionats amb la composició de la Comissió deontològica. Al seu torn ha d'aprovar el reglament de l'esmentada Comissió.

p) Resoldre els recursos ordinaris.

q) Deliberar, i aprovar, si així es resol, de les propostes que s'hagin presentat per un mínim de 20 col·legiats, fins a cinc dies abans de la celebració de l'Assemblea.

r) Qualsevol altra funció que no sigui competència de l'Assemblea Extraordinària.

 

Article 38

Funcions de l'Assemblea Extraordinària

L'Assemblea Extraordinària té atribuïdes de la seva competència específica les funcions següents:

a) L'aprovació i modificació dels Estatuts del Col·legi i el seu desenvolupament reglamentari.

b) L'aprovació de quotes extraordinàries.

c) L'autorització a l'Assemblea per a l'alienació de béns no fungibles del Col·legi, o per a l'assumpció d'obligacions de qualsevol tipus que no sigui de despesa de funcionament ordinari i que superi un cinc per cent del pressupost anual.

d) Aprovar mocions de censura contra la Junta de Govern o contra qualsevol del seu membres.

 

Article 39

Dret a vot dels col·legiats en l'Assemblea General.

No disposaran de dret al vot els col·legiats:

a) Que no estiguin al corrent de pagament de les quotes en el moment anterior de la celebració de l'Assemblea General.

b) Que tinguin una sanció que comporti la suspensió d'activitats que limitin o deixin sense efecte aquests drets pel període que determini la sanció.

 

Article 40

L'acta

De les reunions de l'Assemblea -Ordinària i Extraordinària-, se n'ha d'estendre l'acta corresponent, en la qual, de forma abreujada, han de constar les intervencions fetes, els assumptes tractats, els acords adoptats i, si s'aproven, les condicions de llur execució. L'acta ha de ser conformada per qui ostenti la secretaria, qui també la signarà amb el vistiplau de la presidència de l'Assemblea.

 

Article 41

La junta de Govern

La Junta de Govern és l'òrgan executiu i de representació del Col·legi.

 

Article 42

Composició de la Junta de Govern

42.1 La Junta de Govern estarà formada per vuit membres, tots ells col·legiats i escollits d'acord amb els procediments establerts en aquest Estatuts entre els quals hi haurà: un/a president/a, un/a vicepresident/a, un/una secretari/ària, un/una tresorer/a i quatre vocals.

42.2 Seran membres de la Junta de Govern els membres de la candidatura guanyadora en el procés electoral corresponent degudament convocat d'acord amb les disposicions estatutàries.

La Junta de Govern pot delegar alguna de les seves funcions concretes en la Comissió Delegada, integrada per les persones que ostenten càrrecs de president/a, vicepresident/a, secretari/ària i tresorer/a. Serà presidida pel/per la president/a de la Junta de Govern i pot tractar tots els temes que se li deleguin, llevat d'aquells que hagin de ser autoritzats o aprovats per l'Assemblea General, d'acord amb la normativa vigent.

42.3 A la Junta de Govern només tindran dret a vot els membres electes. Els presidents de les comissions professionals i/o delegacions hi podran assistir amb veu i sense vot, sempre que a l'ordre del dia hi constin temes que afectin especialment l'objecte de la Comissió.

42.4 El mandat dels membres elegits serà de quatre anys. Cap col·legiat no podrà ser membre de la Junta de Govern més de dues vegades.

42.5 L'assistència a les reunions de la Junta és obligatòria.

42.6 Els membres de la Junta de Govern exerceixen llur càrrec gratuïtament. Tanmateix podran ésser reemborsats de les despeses degudament justificades que l'exercici del càrrec els produeixi.

 

Article 43

Funcions i atribucions de la Junta de Govern

És l'òrgan que administra el col·legi, executa els acords de l'òrgan plenari, l'Assemblea General, i en concret li corresponen les funcions següents:

a) Complir i fer complir les disposicions d'aquests Estatuts i els acords de la Junta General.

b) Admetre les sol·licituds de col·legiació que consideri legítimes.

c) Fixar la quantia dels drets d'incorporació i de les quotes ordinàries.

d) Administrar els fons del Col·legi i preparar els pressupostos i la rendició de comptes.

e) Convocar les assembles generals, fixant l'ordre del dia i facilitant la documentació i informació que correspongui.

f) Convocar les eleccions per a la renovació dels membres de la Junta de Govern.

g) Exercir la funció disciplinària d'acord amb els Estatuts i reglaments.

h) Qualsevol funció que li delegui l'Assemblea General.

i) Qualsevol comesa que consideri urgent, sens perjudici en aquest cas d'informar amb la major brevetat a la Assemblea General per al seu coneixement i ratificació, si correspon.

 

Article 44

Atribucions de la presidència

Serà president/a aquell/a col·legiat/ada que resulti elegit/da per a aquesta responsabilitat, i ha de figurar el seu nom en el primer lloc de la candidatura electoral guanyadora. Li corresponen les funcions següents:

a) Representar el Col·legi.

b) Convocar i presidir l'Assemblea General.

c) Convocar i presidir la Junta de Govern.

d) Presidència de qualsevol comissió o reunió del Col·legi a què assisteixi.

e) Convocar comissions i tota mena de grups de treball en absència dels presidents de comissions o de grups i sempre que ho estimi convenient per l'interès del Col·legi o de les comissions o grups.

f) Vetllar, protegir i defensar el Col·legi i la professió davant qualsevol autoritat; davant i en relació amb els propis col·legiats i, en general, en relació amb tota mena d'actes.

g) Autoritzar amb la seva signatura l'obertura i cancel·lació de comptes bancaris; legitimar amb la seva firma les actes de les juntes generals i de les juntes de govern i les certificacions de les mateixes.

h) Proposar a la Assemblea General o a la Junta de Govern les persones que per decisió d'aquests òrgans representin el Col·legi en tota mena d'actes o organismes.

 

Article 45

Atribucions de la vicepresidència

Serà vicepresident el col·legiat que figuri en el segon lloc a la candidatura guanyadora. Les seves atribucions són les de substitució del president en qualsevol acte o funció per malaltia, absència o en cas d'estar sotmès a procediment de recusació. Assumirà també les funcions que li encomani el president.

 

Article 46

Atribucions de la secretaria

Serà secretari/secretària el/la col·legiat/ada que sigui tercer/a de la llista electoral guanyadora. Li corresponen les funcions següents:

a) Procurar el compliment dels acords de la Junta de Govern i de les decisions del president.

b) Dur els serveis administratius del Col·legi.

c) Redactar les actes de l'Assemblea General i de la Junta de Govern, i signar-les, un cop aprovades per la junta respectiva, amb el vistiplau del president.

d) Portar el registre de col·legiats i els seus expedients personals.

e) Rebre la correspondència, sol·licituds i demés escrits adreçats al Col·legi, i donar-ne compte al president i disposar-ne la seva tramitació.

f) Lliurar certificacions.

g) Portar i custodiar els llibres d'actes.

h) Presentar a la Junta de Govern el projecte de la memòria anual.

i) Donar comptes, oportunament, a la Junta de Govern dels acords que s'hagin pres a la Comissió Delegada.

 

Article 47

Atribucions de la tresoreria

Serà tresorer/a el/la col·legiat/ada que com a candidat/a estigui en el quart lloc de la llista electoral guanyadora. Les seves responsabilitats especifiques seran les següents:

a) Recaptar i administrar els fons del Col·legi.

b) Dur la comptabilitat del Col·legi i els llibres corresponents, presentant a la Junta de Govern els estats de situació mensuals i sotmetent a la seva aprovació provisional el balanç, l'inventari i el compte de resultats anuals, així com el tancament de l'exercici i el pressupost pel nou exercici, abans de presentar els comptes i pressupostos a l'auditor de comptes oficial.

c) Fer els pagaments que corresponguin per al funcionament ordinari del Col·legi, o bé ordenats per la Junta de Govern o pel president, signant els xecs o altres documents i ordres corresponents. Els xecs i altres lliuraments els signarà juntament amb el president.

 

Article 48

Atribucions dels vocals

Els vocals de la Junta seran la resta d'integrants de la llista electoral guanyadora. La seva responsabilitat genèrica serà la de procurar el bon funcionament de totes les activitats del Col·legi i de la Junta de Govern.

 

Article 49

Règim de reunions

Sempre que sigui possible, la Junta de Govern es reunirà de forma ordinària una vegada al mes, llevat de l'agost. També es reunirà sempre que el president la convoqui per considerar-ho d'interès i quan ho sol·licitin un mínim de quatre membres de la Junta.

 

Article 50

Convocatòria i ordre del dia

50.1 El president ordenarà les convocatòries de la Junta de Govern, amb una antelació mínima de set dies, per escrit cursat per qualsevol sistema. Les reunions se celebraran, si no es disposa altrament, en el local on radiqui la seu social del Col·legi.

A la convocatòria s'adjuntarà una ordre del dia recollint els temes a tractar-hi. No es podran prendre acords sobre punts no inclosos a l'ordre del dia.

50.2 La Junta de govern, per majoria absoluta i tenint en compte el vot de qualitat del president, al començament de la sessió podrà:

a) Incloure, tractar i decidir sobre assumptes no compresos en l'ordre del dia.

b) Alterar l'ordre del tractament dels punts ja inclosos.

 

Article 51

Reunions i acords de la Junta de Govern. Quòrum i adopció d'acords de la Junta de Govern

51.1 La Junta es considerarà vàlidament constituïda quan hi estiguin presents, com a mínim, la meitat més un dels seus membres.

51.2 Els acords es prendran per majoria dels vots presents. En cas d'empat decidirà el vot del president.

51.3 El vot és indelegable.

 

Article 52

Causes de suspensió i cessament dels càrrecs de la Junta de Govern

52.1 Els membres de la Junta de Govern poden ser suspesos dels seus càrrecs i/o destituïts per les causes següents:

52.2 Són causes de suspensió:

a) Qualsevol situació professional o personal convenientment justificada que impossibiliti el desenvolupament normal de les responsabilitats que com a membre de la Junta té atribuïdes.

b) Per incoació d'un expedient disciplinari mentre no es dicta resolució.

52.3. Són causes de cessament:

a) La defunció o la declaració d'absència i/o de defunció.

b) La renúncia del mateix interessat.

c) El nomenament per a un càrrec, públic o no, que resulti incompatible amb el que ostenta com a membre de la Junta de Govern.

d) Per sanció ferma, conseqüència d'un expedient disciplinari i/o condemna per sentència ferma que comporti la inhabilitació per ocupar càrrecs públics.

e) Per falta injustificada d'assistència a tres reunions consecutives, o a cinc dins de dotze mesos, produirà la baixa immediata i automàtica com a membre de la Junta de Govern.

f) Per acord de l'Assemblea General.

 

Article 53

Substitució dels membres de la Junta de Govern

En cas de substitució d'algun membre de la Junta de Govern, serà la mateixa Junta de Govern la que determinarà la nova composició i els càrrecs que ostenten cadascun dels membres.

 

Article 54

Mocions de censura

54.1 Els col·legiats poden presentar una moció de censura contra la Junta de Govern. Per a la presentació de la moció de censura serà necessària la petició escrita de, com a mínim, un 10 % de les persones col·legiades. La petició haurà d'estar motivada i fonamentada de manera clara. Si es presenta una moció de censura, es convocarà una Assemblea General Extraordinària en què l'únic punt de l'ordre del dia serà l'aprovació o denegació de la moció de censura.

54.2 En el cas que no s'aprovi la moció de censura, no es podrà tornar a presentar una nova petició fins que no hagi transcorregut, com mínim, un any, comptat des de la data de l'anterior Assemblea General Extraordinària convocada a tal efecte.

54.3 L'aprovació de la moció de censura comportarà el cessament immediat de la Junta de Govern i la constitució d'una Comissió Gestora, que es farà càrrec provisionalment del govern del Col·legi i convocarà eleccions extraordinàries. La Comissió Gestora encarregada de la convocatòria d'eleccions quedarà formada per tres persones: les dues persones de major edat i la persona de menor edat assistents a l'Assemblea General Extraordinària en qüestió.

 

 

Títol VI

De la participació dels col·legiats en els òrgans de govern i del règim electoral

 

Article 55

Condicions generals

Totes les persones col·legiades tenen dret a participar en l'elecció de la Junta de Govern.

 

Article 56

Convocatòria d'eleccions

56.1 Cada quatre anys, comptats des de la darrera convocatòria, la Junta de Govern convocarà eleccions per cobrir la totalitat dels membres de la mateixa.

56.2 La convocatòria s'anunciarà al tauler d'anuncis del Col·legi i a dos dels diaris de major difusió de Catalunya, a més de la comunicació escrita, sigui per via postal i/o via telemàtica als/a les col·legiats/ades.

56.3 L'anunci de la convocatòria s'haurà de produir com a mínim 90 dies naturals abans del dia de les eleccions. A la convocatòria es farà constar el lloc i la data de la votació, així com l'hora d'inici i de final de la votació.

56.4 El Col·legi facilitarà la comunicació amb tots els col·legiats respectant la llei vigent en cada moment. A més, el Col·legi facilitarà els recursos que estiguin al seu abast de forma equitativa entre totes les candidatures.

56.5 La Junta de Govern haurà de procurar que el procés electoral interfereixi el menys possible en l'activitat col·legial normal i ordinària.

 

Article 57

Candidatures electorals

57.1 Les candidatures hauran de ser completes, és a dir, hauran de cobrir la totalitat de llocs o càrrecs de la Junta de Govern. Les candidatures poden incloure fins a vuit suplents, que substituiran els candidats directes en cas que aquests, per les raons que siguin, deixin d'ocupar el càrrec o lloc. A cada candidatura haurà de constar la firma de tots els que la composin en senyal d'acceptació. Cap candidat pot figurar en més d'una candidatura, ni per a més d'un càrrec. Les candidatures vetllaran pel compliment dels criteris de composició paritària de dones i homes.

57.2 Les candidatures es presentaran a la secretaria del Col·legi dins els 45 dies naturals posteriors a l'anunci de la convocatòria d'eleccions.

57.3 Quinze dies naturals més tard, és a dir, com a mínim 30 dies naturals abans del dia de la votació, la Junta de Govern proclamarà les candidatures i candidats vàlids i les publicarà en el tauler d'anuncis del Col·legi i les comunicarà als col·legiats que figurin com a primers de cada llista. Al cap de 2 dies més, es trametrà a tots els col·legiats, per correu electrònic, la informació sobre les candidatures.

57.4 L'exclusió d'una candidatura o d'un candidat, que haurà de ser motivada, es comunicarà als interessats en un termini de dos dies naturals, des de la presentació de la candidatura i es podrà recórrer davant la mesa electoral dins els dos dies naturals següents i aquesta haurà de resoldre dins els altres dos dies següents.

57.5 En el cas que finalitzat el termini de presentació de candidatures només se n'hagi presentat una, la Junta de Govern proclamarà la nova Junta, que prendrà possessió en el termini de 30 dies.

 

Article 58

Mesa electoral / Interventors

Per a la celebració del procés electoral es constituirà, 30 dies abans de les eleccions, una mesa electoral. Estarà constituïda per cinc membres tres dels quals seran els/les col·legiats/ades de més edat i dos els/les més joves, escollits tots ells entre els col·legiats que no formin part de cap de les candidatures presentades. Si, algun dels membres inicialment designats entrés a formar part d'alguna candidatura, deixaria el seu lloc a la mesa electoral i seria seleccionada la següent persona en la llista d'edat dels/de les col·legiats/ades.

Un dels tres membres de més edat de la mesa, actuarà com president.

Cada candidatura podrà designar un col·legiat, elector no candidat, que el representi prop de la mesa en les operacions de votació i escrutini. En cas que s'utilitzi més d'una taula podrà haver-hi un delegat de cada candidatura a cada una.

 

Article 59

Sistema de votació/Paperetes

Les persones col·legiades exercitaran el seu dret a vot en les paperetes oficials, autoritzades pel Col·legi.

 

Article 60

Procediment de votació

Constituïda la mesa, el seu president/ta declararà oberta la votació, i tancada quan arribi l'hora assenyalada de finalització de la votació.

Els electors tindran a la seva disposició en la mateixa sala de votació les paperetes de cada candidatura i sobres homologats per introduir-les.

Els col·legiats votants acreditaran la seva identitat als membres de la mesa, que comprovaran si consten en la llista o cens de votants. Un dels membres de la mesa pronunciarà els dos cognoms i el nom del votant. Comprovada la identitat el votant introduirà el sobre a l'urna.

El vot podrà ser exercit per correu postal certificat, o per qualsevol altre mitjà que garanteixi la seva fiabilitat, tal i com preveu la legislació d'aplicació.

 

Article 61

Recompte, sistema d'escrutini i acta de les votacions

61.1 Finalitzada la votació es produirà l'escrutini, que serà públic.

61.2 El secretari de la mesa aixecarà acta de la votació, en la qual constarà el nombre total d'electors que hagin exercit el seu dret de vot. Constarà també a l'acta de la votació l'hora d'inici i de finalització de la votació, així com qualsevol incidència significativa que s'hagi produït. Els interventors podran signar també l'acta si hi estan d'acord i, en cas contrari, fer constar breument la raó del seu desacord.

61.3 Tot seguit s'obriran les urnes i es comptaran els vots vàlids a favor de cada candidatura. Es comptaran igualment els vots nuls. El recompte dels vots s'inclourà a l'acta de l'escrutini, que finalitzarà amb l'expressió de la candidatura guanyadora.

61.4 Es consideraran nul·les les paperetes en què s'hagin realitzat ratllades, taques sobre noms, esborrades de qualsevol tipus i qualsevol altra alteració que pugui induir al dubte de quina era la voluntat de l'elector. Si dins d'un sobre hi ha més d'una papereta, totes elles de la mateixa candidatura es considerarà vot vàlid. Si en un sobre hi ha més d'una papereta de candidatures diferents es considerarà vot nul.

61.5 La presidència de la mesa anunciarà immediatament el resultat als representants de cada candidatura i acte seguit a tots els col·legiats

 

Article 62

Proclamació de la Junta, presa de possessió de la candidatura guanyadora

Transcorregudes 24 hores del final de la votació, i abans de 72 hores del mateix moment, la Junta de Govern sortint proclamarà la nova Junta.

La Junta elegida prendrà possessió als 30 dies naturals de la data de la proclamació.

 

Article 63

Resolució de reclamacions i notificació a la Generalitat de Catalunya

Les incidències, desacords dels interventors i reclamacions formulades a l'acta de la votació o a l'acta d'escrutini seran resoltes per la Junta Electoral dins les 24 hores següents a la finalització de la votació.

Dins els set dies naturals següents a la proclamació, el Col·legi comunicarà a la Generalitat de Catalunya quina ha estat la candidatura elegida.

 

Article 64

Recursos

Contra aquestes resolucions els reclamants o recurrents podran interposar recurs de reposició potestativament o bé directament recurs contenciós administratiu.

 

 

Títol VII

Del règim econòmic i administratiu

 

Article 65

Capacitat jurídica

El Col·legi té plena capacitat jurídica en l'àmbit econòmic i patrimonial per al compliment de les seves finalitats.

 

Article 66

Recursos econòmics

El Col·legi comptarà amb recursos econòmics ordinaris i extraordinaris.

Són recursos econòmics ordinaris del Col·legi:

a) Les quotes d'incorporació de les persones col·legiades.

b) Les quotes ordinàries de les persones col·legiades.

c) Les quotes extraordinàries.

d) Els ingressos procedents de publicacions, impresos, serveis, certificats, arbitratges, dictàmens o informes, i altres quantitats que es generin arran del funcionament dels seus serveis.

e) Els rendiments dels propis béns o drets.

Són recursos econòmics extraordinaris:

a) Les subvencions o donacions de procedència pública o privada.

b) Els béns que a títol hereditari o per qualsevol altra causa s'incorporin al patrimoni del Col·legi.

c) Qualsevol altre que fos legalment possible de similars característiques.

 

Article 67

Patrimoni

El patrimoni del Col·legi és únic encara que l'ús d'alguns dels seus béns estigui adscrit a les delegacions o comissions que se'n puguin crear.

 

Article 68

Liquidació del patrimoni col·legial

En el cas de dissolució del Col·legi per alguna de les causes establertes legalment, la Junta de Govern actuarà com a Comissió Liquidadora. Els béns romanents del Col·legi, quan n'hi hagi, s'adjudicaran a l'organisme que el substitueixi.

Si no hi ha cap organisme que substitueixi aquest Col·legi, els col·legiats i col·legiades reunits en Assemblea General acordaran l'adjudicació del romanent a favor d'entitats sense ànim de lucre que tinguin el domicili a Catalunya, amb preferència d'aquelles que tinguin finalitats relacionades amb la Criminologia.

 

Article 69

Pressupost

El pressupost s'elaborarà amb caràcter anual, per anys naturals, d'acord amb principis d'eficàcia i economia, i inclourà la totalitat dels ingressos i les despeses col·legials. De la mateixa manera es realitzarà cada any el balanç de l'exercici.

Els comptes del Col·legi se sotmetran a processos de control auditor de manera continuada.

 

 

Títol VIII

De les comissions professionals

 

Article 70

Concreció

Les comissions professionals agrupen els col·legiats entorn d'una mateixa especialitat o camp d'intervenció que voluntàriament s'hi vulguin inscriure.

Un col·legiat pot estar adscrit a més d'una comissió professional.

 

Article 71

Condicions

Per constituir una comissió professional la seva constitució haurà de ser sol·licitada per un mínim de quinze col·legiats/ades i complir la resta de condicions que es disposin en el reglament de comissions professionals.

També la Junta de Govern podrà crear comissions professionals pel desenvolupament d'especialitats dintre de l'àmbit de la Criminologia i nomenant a un referent o responsable de la mencionada comissió.

 

Article 72

Regulació

Es regularà pel reglament de les comissions professionals

 

Article 73

Estructura i recursos econòmics

Hauran de ser de funcionament democràtic, coherents amb l'estructura i procediments del Col·legi i hauran de ser conformes amb el reglament de les comissions professionals que preparà la Junta de Govern i aprovarà la Assemblea General.

 

Article 74

Creació, funcionament i dissolució dels col·lectius professionals

Per constituir les comissions professionals, les persones interessades ho sol·licitaran a la Junta de Govern, indicant els seus objectius. La Junta de Govern aprovarà la constitució i nomenarà una persona referent que faci la interlocució.

Les comissions professionals es dissoldran a proposta dels seus integrants o de la Junta de Govern, qui n'acordarà la dissolució.

 

 

Títol IX

Del règim disciplinari

 

Article 75

Principis generals

75.1 Amb independència de la responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer, les col·legiades i els col·legiats queden subjectes a la responsabilitat disciplinària en els termes d'aquests Estatuts i de les normes legals aplicables.

75.2 Les sancions disciplinàries corporatives es faran constar sempre en l'expedient personal del col·legiat objecte de la sanció.

75.3 El Col·legi té potestat disciplinària per sancionar les persones col·legiades i les societats professionals pels actes que realitzin i per les omissions en les quals incorrin en l'exercici o amb motiu de la seva professió, així com per qualsevol altre acte o omissió que li sigui imputable i sigui contrari al prestigi professional, a l'honorabilitat dels col·legiats o al degut respecte als òrgans corporatius i, en general, qualsevol altra infracció de deures professionals o de normes ètiques de conducta, quan aquestes afectin la professió.

 

Article 76

Competències

76.1 El Col·legi exercitarà la potestat disciplinària a través de la Junta de Govern. Si l'acció disciplinària s'exercita envers algun component de la Junta de Govern, l'afectat no podrà prendre part en les deliberacions i les votacions que l'afectin.

76.2 Les sancions sempre hauran de ser acordades per la Junta de Govern, amb la incoació prèvia d'un expedient, en el qual s'haurà de concedir a l'interessat el tràmit d'audiència, la possibilitat d'aportar proves i la de defensar-se, per si mateix o mitjançant un representant o advocat.

76.3 La imposició de tota sanció establerta per aquesta llei s'ha d'haver dictat en el marc d'un expedient previ. En la tramitació d'aquest expedient s'han de garantir, almenys, els principis de presumpció d'innocència, d'audiència de la persona afectada, de motivació de la resolució final i de separació dels òrgans instructor i decisori.

76.4 Per a la tramitació de l'expedient i per a la proposta de resolució, la Junta de Govern nomenarà directament un instructor, o bé ho delegarà en l'òrgan al qual, amb caràcter permanent, siguin encomanades aquestes facultats perquè sigui aquest qui el nomeni.

76.5 Només les infraccions lleus podran ser sancionades per la Junta de Govern en expedient sumari amb audiència prèvia de l'interessat.

76.6 La resolució final de l'expedient haurà de ser sempre motivada i notificada a l'interessat.

76.7 Contra la imposició de sancions els afectats podran utilitzar el sistema de recursos regulat a l'article 89 i següents d'aquests Estatuts.

76.8 Els acords sancionadors seran immediatament executius, sens perjudici dels recursos que siguin procedents. Malgrat això, en el cas que l'execució esmentada pogués ocasionar perjudicis d'impossible o difícil reparació, l'organisme sancionador podrà acordar, d'ofici o a instància de part, la suspensió de l'execució de l'acord recorregut.

 

Article 77

Procediment disciplinari

77.1 El procediment s'iniciarà d'ofici, com a conseqüència d'una denúncia, d'una comunicació, d'una sentència judicial ferma d'inhabilitació per a l'exercici professional, o de qualsevol mitjà que estableixi la legislació vigent. No es consideraran denúncies els escrits i les comunicacions anònimes.

77.2 Amb caràcter previ a la incoació d'un expedient disciplinari, es podrà acordar la instrucció de diligències informatives prèvies. Quan aquestes diligències prèvies s'elevin a expedient disciplinari, la data de l'inici serà la data de l'inici de l'expedient.

77.3 Els acords d'arxiu d'un expedient disciplinari seran motivats.

77.4 La Junta de Govern podrà aprovar un reglament regulador del procediment de la tramitació dels expedients disciplinaris, així com de les diligències informatives prèvies.

77.5 Supletòriament seran d'aplicació les normes del procediment administratiu.

 

Article 78

Classificació de les infraccions

Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus

 

Article 79

Infraccions molt greus

a) L'exercici de la professió sense tenir el títol professional habilitant o l'habilitació professional corresponent.

b) L'incompliment dels deures professionals quan d'això en resulti un perjudici greu per a les persones destinatàries del servei del professional, per a d'altres col·legiats i col·legiades, per al Col·legi o per a terceres persones.

c) La vulneració del secret professional.

d) L'exercici de la professió que vulneri una resolució administrativa o judicial ferma d'inhabilitació professional, de declaració d'incompatibilitat administrativa o professional o de conflicte d'interessos, o una disposició legal en què s'estableixi la prohibició d'exercir.

e) La comissió de delictes amb dol, en qualsevol grau de participació, que es produeixin en l'exercici de la professió.

 

Article 80

Infraccions greus

a) La vulneració de les normes essencials de l'exercici i la deontologia professional.

b) L'incompliment dels deures professionals quan d'això en resulti un perjudici per a les persones destinatàries del servei del professional, per a d'altres persones col·legiades, per al Col·legi o per a terceres.

c) L'incompliment de l'obligació que tenen les persones col·legiades de comunicar els supòsits d'intrusisme professional dels quals siguin coneixedores.

d) L'incompliment del deure d'assegurança, si és obligatòria.

e) L'incompliment del deure de prestació obligatòria establert per la Llei 7/2006, de professions titulades i col·legis professionals o per les normes que així ho disposin, llevat de l'acreditació de causa justificada que faci impossible la prestació del servei, després d'haver estat requerida degudament.

f) Els actes que tinguin la consideració de competència deslleial d'acord amb el que estableixin les lleis.

g) Les actuacions professionals que vulnerin els principis constitucionals i internacionals d'igualtat i de no discriminació.

 

Article 81

Infraccions lleus

És infracció lleu la vulneració de qualsevol norma que reguli l'activitat professional, establerta legalment o de forma col·legial, sempre i quan no es constitueixi una infracció greu o molt greu.

 

Article 82

Imposició de sancions

82.1 Les infraccions molt greus poden ser objecte de les sancions següents:

a) Multa entre cinc mil un euros i cinquanta mil euros.

b) Pèrdua de la condició de col·legiat durant un temps no superior a cinc anys.

82.2 Les infraccions greus poden ser objecte de les sancions següents:

a) Pèrdua de la condició de col·legiat durant un període de temps no superior a un any.

b) Multa entre mil un euros i cinc mil euros.

82.3 Les infraccions lleus poden ser objecte de les sancions següents:

a) Amonestació.

b) Multa d'una quantitat no superior a mil euros.

82.4 Com a sanció complementària també es pot imposar l'obligació de fer activitats de formació professional o deontològica si la infracció s'ha produït a causa de l' incompliment de deures que afectin l'exercici o la deontologia professional.

82.5 Si la persona col·legiada que ha comès una infracció n'ha obtingut un guany econòmic, es pot afegir a la sanció corresponent, una quantia addicional fins a l'import del profit obtingut.

82.6 En el cas que s'hagi imposat la sanció consistent en la pèrdua temporal de la condició de col·legiat, l'infractor té dret a sol·licitar la rehabilitació en el termini de tres anys comptats de l'efectivitat de la sanció.

82.7 Les resolucions sancionadores només són executives si posen fi a la via administrativa.

82.8 El Col·legi adoptarà les accions i mesures necessàries per executar les seves resolucions sancionadores. Si es tracta de sancions pecuniàries, la seva execució per via de constrenyiment podrà tenir lloc per mitjà de convenis o acords amb l'Administració competent.

 

Article 83

Procediment sancionador

83.1 La Junta de Govern exerceix la potestat sancionadora respecte dels seus col·legiats i col·legiades.

83.2 El procediment sancionador està sotmès als principis de legalitat, retroactivitat, tipicitat, proporcionalitat i no concurrència de sancions.

83.3 La imposició d'una sanció disciplinària exigeix la incoació d'un expedient, en la tramitació del qual s'han de garantir els principis de presumpció d'innocència, d'audiència de la persona afectada, de motivació de la resolució final i de separació dels òrgans instructor i decisori.

 

Article 84

Prescripció de infraccions i sancions

84.1 Les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys, les greus prescriuen al cap de dos anys i les lleus prescriuen al cap d'un any, a comptar d'ençà del dia en què la infracció es va cometre.

84.2 La prescripció queda interrompuda per l'inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment sancionador. El termini de prescripció es torna a iniciar si l'expedient sancionador ha estat aturat durant un mes per una causa no imputable a la presumpta persona infractora.

84.3 Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys d'haver estat imposades, les sancions per faltes greus prescriuen al cap de dos anys i les sancions per faltes lleus prescriuen al cap d'un any.

84.4 Els terminis de prescripció de les sancions es comencen a comptar a partir de l'endemà del dia en què esdevingui ferma la resolució que les imposa.

84.5 La prescripció queda interrompuda per l'inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d'execució. El termini de prescripció es torna a iniciar si el procediment d'execució resta aturat durant més de sis mesos per una causa no imputable a la persona infractora.

 

Article 85

Rehabilitació dels sancionats

85.1 Les sancions es cancel·len, d'ofici o a petició de la persona sancionada, al cap d'un any si són lleus; de dos anys, si són greus i de tres anys en el cas de ser molt greus. Els terminis anteriors es compten de l'endemà en què la sanció s'ha executat o acabat de complir o ha prescrit.

85.2 En cas que la persona sancionada demani la rehabilitació, amb la consegüent cancel·lació de la notació del seu expedient personal en els terminis anteriorment citats en l'article 82.6.

85.3 La rehabilitació s'ha de demanar a la Junta de Govern, que la resoldrà.

 

 

Títol X

Del règim jurídic i de la impugnació dels actes col·legiats

 

Article 86

Règim jurídic

86.1 El Col·legi, com a corporació de dret públic i en l'àmbit de llurs funcions públiques, actua d'acord amb el dret administratiu i exerceix les potestats inherents a l'Administració pública.

86.2 En l'exercici de llurs funcions públiques, el Col·legi aplica en llurs relacions amb les persones col·legiades i els ciutadans els drets i les garanties procedimentals que estableix la legislació de règim jurídic i procediment administratiu.

86.3 El Col·legi, en l'exercici de llurs funcions privades, es regeix pel dret privat. També queden inclosos en aquest àmbit els aspectes relatius al patrimoni, a la contractació i a les relacions amb llur personal, que es regeixen per la legislació laboral.

 

Article 87

Validesa dels actes dels òrgans col·legiats

Tots els actes dels òrgans col·legials es troben sotmesos, quant als seus requisits, validesa i efectes, als principis informadors de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, o a la legislació vigent.

 

Article 88

Acords dels òrgans col·legials

88.1 Els acords dels òrgans col·legials seran immediatament executius, llevat que el mateix òrgan, motivadament, estableixi el contrari.

88.2 Així mateix, els acords i els actes del Col·legi seran immediatament executius, malgrat que hagin estat recorreguts; no obstant això, a petició del recurrent o d'ofici, es podrà acordar, si s'escau, la suspensió de l'execució.

 

Article 89

Recursos contra els actes dels òrgans col·legials

89.1 D'acord amb el estableix l'article 67.1 de la Llei 7/2006, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, els actes i els acords del col·legi, subjecte al dret administratiu, posen fi a la via administrativa i poden ésser objecte de recurs directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa per les persones afectades i l'Administració de la Generalitat. No obstant això, poden ésser objecte de recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que els ha dictat.

89.2 D'acord amb el estableix l'article 67.2 de la Llei 7/2006, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, els acords i els actes del col·legi professional dictats en exercici de funcions delegades poden ésser objecte de recurs davant l'administració delegant. La resolució d'aquest recurs posa fi a la via administrativa.

 

Article 90

Termini per a la presentació de recursos

90.1 El termini per interposar el recurs de reposició és d'un mes, si l'acte és exprés. Si no ho és, el termini és de tres mesos i es compta, per al sol·licitant i altres possibles interessats, a partir de l'endemà del dia que, d'acord amb la normativa específica, es produeixi l'acte presumpte.

90.2 Transcorreguts els terminis esmentats, únicament es pot interposar recurs contenciós administratiu, sens perjudici, si s'escau, de la procedència del recurs extraordinari de revisió.

90.3 El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs és d'un mes. Contra la resolució d'un recurs de reposició no es pot tornar a interposar el recurs esmentat.

90.4 La resolució del recurs haurà de ser motivada.

90.5 Els actes i els acords del Col·legi subjectes al dret administratiu posen fi a la via administrativa i poden ésser objecte de recurs directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa per les persones afectades i l'Administració de la Generalitat. No obstant això, poden ésser objecte de recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que els ha dictat.

90.6 Els acords i els actes del Col·legi dictats en exercici de funcions delegades poden ésser objecte de recurs davant l'administració delegant. La resolució d'aquest recurs posa fi a la via administrativa.

 

 

Títol XI

Modificacions de l'estructura i dissolució del Col·legi

 

Article 91

Fusió, segregació, escissió o dissolució del Col·legi

La fusió en les seves diferents modalitats, la segregació, l'escissió i la dissolució del Col·legi, es portaran a terme sempre que es donin les causes i requisits legalment establerts, per acord de l'Assemblea General, convocada a aquest efecte amb caràcter extraordinari, i adoptat per la majoria que disposi la Llei, i si no s'estableix, per la majoria de dos terços dels presents. La liquidació dels béns del Col·legi, en cas que sigui procedent, es portarà a terme d'acord amb el previst a l'article 68 d'aquests Estatuts.

 

 

Títol XII

Aprovació i modificació dels Estatuts

 

Article 92

Acord de l'Assemblea General Extraordinària

L'aprovació i la modificació dels Estatuts del Col·legi han d'ésser acordades per l'Assemblea General Extraordinària, convocada especialment a aquest efecte. Se n'exceptua l'acord de canvi de domicili en la mateixa localitat, que pot ésser aprovada per l'Assemblea Ordinària.

 

Article 93

Inscripció en el Registre

Els Estatuts aprovats i les seves modificacions s'han de trametre al Departament de la Generalitat amb competència en matèria de col·legis professionals, perquè en qualifiqui l'adequació a la legalitat, en disposi la inscripció en el Registre de Col·legis Professionals i n'ordeni la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Si no es produeix cap resolució expressa, els Estatuts i les seves modificacions s'entenen aprovats per silenci positiu transcorregut el termini de sis mesos.

 

 

Disposició final

 

Primera

Qualsevol aspecte no regulat per aquests Estatuts es regularà per les normes legals vigents i, en concret, per les normes jurídiques i administratives de la Generalitat de Catalunya.

 

Segona

Aquests Estatuts entraran en vigor l'endemà d'haver estat publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, llevat que estableixin una data d'entrada en vigor posterior.

Amunt