Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Ordre

  • Data del document 14/03/2012

  • Número del document AAM/0067/2012

  • Número de control 12073053

  • Organisme emissor Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

    CVE CVE-DOGC-A-12073053-2012

Dades del DOGC
  • Número 6097

  • Data 28/03/2012

  • Secció DISPOSICIONS

  • Pàgina 16156

Descriptors relacionats
Lupa
Accedeix a la cerca

ORDRE AAM/67/2012, de 14 de març, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts associats al contracte global d'explotació i es convoquen els corresponents a l'any 2012.


Des de l’any 2007 el contracte global d’explotació (CGE) és el model adoptat a Catalunya per tramitar els acords de compromisos entre l’Administració i les explotacions agràries que constitueixen una contrapartida dels recursos disponibles de la Unió Europea (FEADER) i de les administracions públiques, per fomentar les activitats respectuoses amb el medi i promoure models específics d’activitat agrària.

L’experiència assolida en la gestió d’aquests contractes ha posat de relleu la necessitat de modificar determinats aspectes, amb l’objectiu de facilitar la competitivitat i productivitat en l’àmbit econòmic, i aplicar la racionalització administrativa. També la Resolució 671/VIII del Parlament de Catalunya, sobre el món agrari, renovada per la Moció 2/IX del Parlament de Catalunya, explicita la necessitat de racionalització i simplificació. Per aquest motiu la regulació del CGE que conté el Decret 50/2007, de 27 de febrer, ha estat actualitzada pel Decret 2/2012, de 3 de gener.

El nou marc jurídic persegueix la simplificació de les normes, i té la finalitat d’aconseguir un impacte en el sector agrari que afavoreixi la reactivació econòmica. Les millores introduïdes en el Decret 2/2012 s’apliquen en aquesta convocatòria d’ajuts associats amb una considerable reducció de requisits i compromisos de CGE, que agiliten la seva tramitació sense menyscabar la verificació de l’acreditació dels requisits essencials establerts pel Reglament (CE) 1698/2005.

D’acord amb el Reglament (CE) núm. 1698/2005, del Consell, de 20 de setembre, d’ajuts al desenvolupament rural a càrrec del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), el Programa de desenvolupament rural de Catalunya per al període de programació 2007-2013 (PDR), aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya en data 22 de maig de 2007, i per la Comissió Europea, mitjançant la Decisió C(2008) 702, de 15 de febrer, modificada per la Decisió C (2009) 10340, de 14 de desembre de 2009 i per la Decisió C (2010) 8294 final, de 30 de novembre de 2010, estableix una sèrie de mesures recollides en tres eixos i adreçades a fomentar un augment en la competitivitat del sector agrícola i forestal, una millora del medi ambient i de l’entorn natural, així com un increment de la qualitat de vida en zones rurals i diversificació de l’economia rural.

El Reglament (CE) núm. 74/2009 del Consell, de 19 de gener de 2009, modifica el Reglament (CE) núm. 1698/2005 i incorpora els nous reptes derivats de la revisió de la Política agrícola comuna (PAC).

D’acord amb l’article 6 del Decret 2/2012, de 3 de gener, és procedent convocar per al 2012 els ajuts associats al CGE d’acord amb els objectius de la política agrorural i les previsions del PDR, i els objectius i les finalitats definits al Decret esmentat, així com la renovació del contracte per a les persones que s’hi van acollir en la campanya anterior.

Consegüentment, valorada la conveniència de continuar donant suport a les explotacions agràries catalanes mitjançant un ajut econòmic en el marc del CGE, d’acord amb l’article 92 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, a proposta de la Direcció General de Desenvolupament Rural, i en ús de les atribucions que m’han estat conferides,

Ordeno:

Capítol I

Aprovació de les bases i convocatòria del CGE i dels ajuts associats

Article 1

Objecte

L’objecte de l’Ordre és aprovar les normes que regeixen els ajuts associats al CGE per a l’any 2012 que es detallen a continuació, amb les especificitats que, per a cadascun d’aquests ajuts, figuren als annexos.

a) Procediment general:

Primera instal·lació de joves agricultors i agricultores (annex 1).

Modernització d’explotacions agràries (annex 2).

Diversificació cap a activitats no agrícoles (annex 3).

b) Procediment abreujat:

Utilització dels serveis d’assessorament per part de les persones agricultores (annex 4).

Indemnització compensatòria en zones de muntanya i indemnització compensatòria en zones desfavorides fora de les de muntanya (annex 5).

Pràctiques agroambientals (annex 6).

Foment de la ramaderia ecològica (annex 7).

Inversions no productives (annex 8).

Article 2

Convocatòria del CGE i de determinats ajuts associats

Es convoquen el CGE i els ajuts associats a aquest contracte a què es refereix l’article 1 anterior, per a l’any 2012, així com la renovació dels compromisos subscrits per les persones que ja tenen un CGE vigent.

Article 3

Definicions

Als efectes de l’Ordre s’entén per:

Diagnosi prèvia: descripció de la situació de l’explotació agrària en el moment de la sol·licitud de signatura del CGE. Inclou les dades relacionades amb aspectes productius, econòmics, tècnics, mediambientals, paisatgístics, sociolaborals i sobre qualitat de vida de l’explotació declarades per la persona titular, sobre les quals es realitza una anàlisi de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO). Si escau, les propostes d’incorporació de persones joves descriuran la situació prevista en el moment en què es materialitzi la incorporació.

Pla d’explotació: descripció de la situació prevista de l’explotació agrària al cinquè any de la sol·licitud de signatura del CGE. Fixa els principals objectius de l’explotació relacionats amb les accions previstes, incorpora la seva planificació temporal i projecta les dades de la diagnosi prèvia en el moment de finalització del contracte.

Pla d’empresa: per a l’ajut a la primera instal·lació de joves agricultors i agricultores. Descripció del projecte empresarial amb indicació de les fases i els objectius concrets de desenvolupament de les activitats de la nova explotació. També inclourà informació detallada sobre inversions, formació, assessorament o qualsevol altra mesura necessària per tal de desenvolupar les activitats de l’explotació agrícola. El pla d’empresa està integrat per: la diagnosi prèvia, el pla d’explotació, la memòria justificativa sobre la viabilitat de la incorporació en l’explotació, i l’itinerari formatiu o la seva sol·licitud al DAAM.

Pla de millora: descripció de les inversions que comporten una millora del rendiment global de l’explotació i per a les quals se sol·licita l’ajut per a la modernització de les explotacions agràries en l’any en curs.

Càrrega ramadera: el nombre d’unitats de bestiar gros (UBG) que suporta a 1 de gener una hectàrea de superfície agrària de l’explotació amb aprofitament ramader.

Taula de conversió UBG:

Animals de l’espècie bovina de més de dos anys i equins de més de sis mesos: 1,0 UBG.

Animals de l’espècie bovina de sis mesos a dos anys: 0,6 UBG.

Animals de l’espècie bovina de menys de sis mesos: 0,4 UBG.

Ovelles i cabres: 0,15 UBG.

Porcí: animals reproductors: 0,5 UBG.

Porcí d’engreix: 0,3 UBG.

Avicultura de posta: 0,014 UBG.

Altres aus de corral: 0,003 UBG.

Aquestes equivalències per trams d’edat dels animals es faran d’acord amb el cens de l’explotació a 1 de gener de l’any de sol·licitud, d’acord amb les dades que figuren al SIR en el moment de la sol·licitud.

Article 4

Procediment general i procediment abreujat del CGE

4.1 Procediment general: sistema de tramitació d’un ajut o conjunt d’ajuts que comporta l’elaboració de la diagnosi prèvia i del pla d’explotació el primer any de sol·licitud del CGE i, si escau, quan es presenten propostes de modificació que estableix l’article 14 del Decret 2/2012, de 3 de gener, pel qual es regula el contracte global d’explotació.

Aquest procediment s’aplicarà en els supòsits de CGE en què els ajuts tinguin per objecte la primera instal·lació de joves agricultors i agricultores, i/o la modernització de les explotacions agràries, i/o la diversificació cap a activitats no agrícoles, dels annexos 1, 2, i 3, respectivament, de l’Ordre.

4.2 Procediment abreujat: sistema de tramitació d’un ajut o conjunt d’ajuts que prescindirà de la presentació de la diagnosi prèvia i del pla d’explotació. Aquest procediment abreujat s’aplicarà en els supòsits de CGE amb algun ajut dels annexos 4 al 8 de l’Ordre i que no inclogui cap dels ajuts especificats a l’apartat anterior.

4.3 En cas que la persona sol·licitant s’adhereixi el mateix any al procediment general i abreujat, li serà aplicable el primer.

4.4 Durant la vigència del contracte en procediment abreujat, la sol·licitud d’ajuts associats al procediment general requeriran una proposta de modificació de signatura del contracte inicial. Si la proposta s’estima favorablement, comportarà l’inici d’un nou contracte global d’explotació de procediment general amb la corresponent assumpció del compliment de requisits i compromisos que aquest canvi comporta, sens perjudici del termini establert per als compromisos específics adquirits pels ajuts associats al procediment abreujat.

Article 5

Persones beneficiàries

5.1 Poden ser persones beneficiàries dels ajuts que estableix aquesta Ordre les persones signatàries del CGE segons el que estableix l’article 11.1 del Decret 2/2012, de 3 de gener, que estiguin al corrent de les seves obligacions en matèria fiscal amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària i en matèria social amb la Tresoreria General de la Seguretat Social, que no tinguin deutes de cap tipus amb la Generalitat de Catalunya, i que compleixin amb les condicions i els requisits específics dels ajuts definits als annexos de l’Ordre.

5.2 Les persones signatàries del CGE han de ser titulars d’explotacions agràries que compleixin les condicions generals d’admissibilitat de l’article 3 del Decret 2/2012, de 3 de gener.

Article 6

Finançament, aplicació pressupostària i quantia màxima destinada

6.1 Els ajuts que preveu aquesta convocatòria tenen caràcter de cofinançats amb el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), d’acord amb el que preveu el PDR, i aniran a càrrec de la partida pressupostària AG02 D/770000900/6140 dels pressupostos del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), amb naturalesa de crèdit plurianual, per a l’any 2012, per un import màxim de 5.500.000,00 euros, dels quals 25.400,00 euros corresponen als ajuts que s’estableixen a l’empara del Reglament (CE) núm. 2078/1992 (DOUE L 215, de 30.7.1992), i 12.500.000,00 euros per a l’any 2013.

6.2 La determinació de la quantia dels ajuts es realitzarà en funció del nombre de sol·licituds presentades i de la disponibilitat pressupostària, i d’acord amb els criteris d’atribució i prioritats que s’estableixen als annexos de l’Ordre, i tenint en compte els imports màxims següents per línia d’ajut:

a) Primera instal·lació de joves agricultors i agricultores, fins a un import màxim de 4.350.000,00 euros de l’anualitat 2013.

b) Modernització d’explotacions agràries, fins a un import màxim de 4.620.000,00 euros de l’anualitat 2013.

c) Diversificació cap a activitats no agrícoles, fins a un import màxim de 1.000.000,00 euros de l’anualitat 2013.

d) Utilització dels serveis d’assessorament per part de les persones agricultores, fins a un import màxim de 400.000,00 euros de l’anualitat 2013.

e) Indemnització compensatòria en zones de muntanya i indemnització compensatòria en zones desfavorides fora de les de muntanya, fins a un import màxim de 2.400.000,00 euros de l’anualitat 2012.

f) Pràctiques agroambientals, fins a un import màxim de 3.100.000,00 euros de l’anualitat 2012.

g) Foment de la ramaderia ecològica, fins a un import màxim de 2.100.000,00 euros de l’anualitat 2013.

h) Inversions no productives, fins a un import màxim de 30.000,00 euros de l’anualitat 2013.

Aquest desglossament es podrà modificar en funció de les disponibilitats pressupostàries finals i les necessitats per a cada línia d’ajut. D’acord amb el que estableix l’article 13.2 del Decret 2/2012, de 3 de gener, en aquestes modificacions serà prioritari cobrir les necessitats de l’ajut a la primera instal·lació de joves agricultors i agricultores, si s’escau, respecte del repartiment en la resta de mesures.

Capítol II

Sol·licitud i proposta de CGE

Article 7

Procediment general i els ajuts associats

7.1 La sol·licitud i la proposta del CGE de procediment general s’ha d’efectuar d’acord amb l’article 9 de l’Ordre i han d’anar acompanyades de la diagnosi prèvia i del pla d’explotació corresponent. D’acord amb l’article 17.5 del Decret 2/2012, de 3 de gener, en els casos de normativa d’introducció recent, caldrà declarar específicament que exclusivament presenten inversions per a aquests casos i restaran exempts de presentar el pla d’explotació i la valoració econòmica de l’explotació de la diagnosi prèvia. Durant la vigència del contracte, si la persona signatària presenta noves sol·licituds de procediment general per a les quals no se li aplicaria aquesta excepció, serà necessari completar la informació amb una nova diagnosi i el pla d’explotació.

7.2 La proposta de CGE de procediment general ha de contenir un o alguns dels ajuts dels annexos 1, 2 o 3 d’aquesta Ordre, que seran escollits per la persona titular de l’explotació, i detallats mitjançant la diagnosi i el pla d’explotació i que, en tot cas, hauran de constituir un projecte per a l’explotació concreta a la qual s’han d’aplicar.

7.3 No s’admetrà a tràmit la sol·licitud de signatura de CGE sense actuacions vinculades als ajuts convocats per a la campanya en curs.

Article 8

Procediment abreujat i els ajuts associats

8.1 La sol·licitud i proposta del CGE de procediment abreujat es regiran pel que estableix l’article 9 de l’Ordre, excepte pel que fa a la presentació de la diagnosi prèvia i del pla d’explotació, de la qual en queden exemptes.

8.2 La proposta de CGE de procediment abreujat haurà de contenir una o algunes de les actuacions vinculades als ajuts emparats per aquesta Ordre, excepte les dels annexos 1, 2, i 3.

Capítol III

Disposicions relatives a tots els ajuts associats al CGE: documentació, tramitació i resolució, terminis de presentació, execució, justificació i pagament, règim de concurrència, inspecció i control, incompliment de compromisos, reintegraments i règim sancionador

Article 9

Documentació a presentar amb la proposta de CGE i documentació comuna als ajuts associats

9.1 La sol·licitud de signatura del CGE, així com la dels ajuts que s’hi associen, es formularan d’acord amb el que disposa el capítol 4 del Decret 2/2012, de 3 de gener, mitjançant el model normalitzat, disponible a qualsevol de les dependències del DAAM i inclòs a la DUN, així com a la web http://www.gencat.cat/agricultura/ajuts/, es dirigiran a la Direcció General de Desenvolupament Rural i es presentaran en qualsevol dels registres de les dependències del DAAM o bé fent ús de la resta de mitjans que estableixen la Llei 30/1992, de 26 de novembre, i la Llei 26/2010, de 3 d’agost, dins el termini establert a l’article 11.

9.2 La sol·licitud haurà d’anar acompanyada de la documentació requerida per a la presentació de la DUN, així com la documentació requerida, segons escaigui, als annexos de l’Ordre per a cadascun dels ajuts, i de la documentació que es detalla a continuació. No obstant això, no caldrà presentar la documentació que ja s’hagi presentat anteriorment al DAAM i de la qual no hagin variat les dades i continuïn sent vigents.

a) En cas de persones jurídiques, certificat de l’acord, de l’òrgan competent segons els estatuts de l’entitat, d’emprendre l’actuació per la qual es demana l’ajut i d’autoritzar la persona representant.

b) En cas que la despesa subvencionable superi la quantia de 50.000,00 euros de cost per execució d’obra, o de 18.000,00 euros en el supòsit de subministrament de béns d’equip o prestació de serveis per a empreses de consultoria o assistència tècnica, la persona beneficiària ha de presentar tres ofertes de diferents proveïdors, amb caràcter previ a la contracció del compromís per a la prestació del servei o el lliurament del bé, excepte que per les característiques especials de les despeses subvencionables no hi hagi al mercat un nombre suficient d’entitats que ho subministrin o prestin. En cas que no es triï l’oferta més econòmica o que al mercat no hi hagi prou nombre de proveïdors, cal presentar una memòria explicativa que ho justifiqui.

c) Còpia dels estatuts o de les normes reguladores del funcionament de l’entitat quan calgui acreditar l’objecte social i/o els membres que la conformen, si s’escau. Si aquesta documentació està disponible en el Registre d’entitats jurídiques o en el Registre de cooperatives, es verificarà d’ofici.

d) IRPF o certificat d’exempció de fer la declaració de renda, del titular i/o altres membres de l’explotació quan calgui acreditar tenir o no tenir ingressos procedents de l’activitat agrària (agricultor professional i ATP), en cas que no hagin autoritzat al DAAM perquè obtingui aquesta informació mitjançant l’imprès normalitzat, o aquesta no acrediti la condició i calgui aportar algun document dels darrers 5 anys.

e) Informe de vida laboral o certificat de no estar donats d’alta a la Seguretat Social, del titular i/o altres membres de l’explotació quan calgui acreditar el temps de dedicació a l’activitat agrària (UTA, titular i membres), en cas que no hagin autoritzat al DAAM perquè obtingui aquesta informació mitjançant l’imprès normalitzat.

f) Certificat conforme la persona sol·licitant no es troba en situació d’incapacitat total per a la professió agrícola o ramadera, només en el cas que no hagi autoritzat el DAAM perquè obtingui aquesta informació mitjançant l’imprès de sol·licitud.

g) Informe de vida laboral d’un codi de compte de cotització quan calgui acreditar tenir o no tenir mà d’obra assalariada (UTA, creació de llocs de treball), en cas que no hagin autoritzat el DAAM perquè obtingui aquesta informació mitjançant l’imprès normalitzat.

h) Certificat d’empadronament, del titular i/o altres membres de l’explotació quan calgui acreditar la residència en un determinat municipi o comarca. Aquesta dada es verificarà d’ofici i únicament s’ha d’aportar en cas que no s’hagi autoritzat al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural perquè l’obtingui mitjançant imprès normalitzat.

i) En cas de procediment general, a més de la documentació anterior caldria aportar:

i.1. Diagnosi prèvia i pla d’explotació, mitjançant model normalitzat que s’haurà de presentar com a màxim dins el termini que estableix l’article 11.

i.2. Memòria de les actuacions amb plànols i croquis detallat, o projecte visat, si escau, de les inversions productives per a les quals se sol·licita l’ajut.

i.3. Per a totes les activitats de l’explotació, quan s’escaigui: comunicació, autorització o llicència ambiental definitiva en cas que l’activitat estigui en funcionament.

i.4. En cas de sol·licitar ajut per a l’adquisició de béns immobles, cal aportar certificat d’un taxador independent competent en la matèria i degudament acreditat.

i.5. En cas de no ser propietari o propietària, autorització per a la realització de l’obra o actuació objecte d’ajut per part de la persona propietària, usufructuària o altres figures anàlogues.

i.6. En cas de persones jurídiques, certificat d’inscripció en el registre corresponent. En el cas que es tracti d’un registre gestionat pel DAAM, no serà necessari aportar cap certificació d’inscripció. Si aquesta documentació està disponible en el Registre d’entitats jurídiques o en el Registre de cooperatives, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ho verificarà d’ofici.

i.7. En cas de comunitats de béns, acreditació del pacte d’indivisió per a 6 o 9 anys segons correspongui.

9.3 La persona sol·licitant ha de ratificar les declaracions responsables que consten a l’Ordre reguladora de la DUN per a l’any 2012, mitjançant la signatura dels impresos de la DUN, i a més ha d’efectuar declaració responsable sobre la conformitat de les còpies de documents que hagi de presentar en qualsevol fase del procediment de tramitació de l’ajut amb l’original corresponent.

9.4 La signatura i presentació de la sol·licitud per part de la persona interessada i dels altres membres de l’explotació declarats comporta l’autorització al DAAM perquè obtingui els certificats necessaris o verificar les dades necessàries a emetre per altres administracions o entitats públiques per a la tramitació del CGE. Si la persona sol·licitant denega expressament l’autorització esmentada, mitjançant l’imprès de sol·licitud, caldrà que aporti el certificat o els certificats corresponents.

Article 10

Tramitació i resolució del CGE i dels ajuts associats

10.1 Els ajuts associats al CGE es regeixen pel règim de concurrència competitiva. Es podran concedir totalment o parcialment, segons els imports sol·licitats, els criteris d’atribució i prioritats que s’estableixin per a cada ajut en els annexos de l’Ordre, i en funció de les disponibilitats pressupostàries.

10.2 L’òrgan competent per instruir els expedients d’ajuts és el Servei d’Ajuts a la Competitivitat Agrària als ajuts dels annexos 1, 2, 3 i 4, i el Servei d’Ajuts a la Sostenibilitat Agrària, per als ajuts dels annexos 5, 6, 7 i 8.

10.3 L’òrgan competent per emetre la resolució d’aprovació o modificació del CGE, així com la resolució dels ajuts convocats és la persona titular de la Direcció General de Desenvolupament Rural. Als efectes de valorar les sol·licituds presentades i d’emetre l’informe corresponent, es crea una Comissió de valoració, que és l’òrgan col·legiat del DAAM, format pel subdirector o la subdirectora general de Planificació Rural, el subdirector o la subdirectora general de Transferència i Innovació Agroalimentària, i el subdirector o subdirectora general d’Agricultura. Quan la Comissió de valoració ho consideri necessari, podrà designar persones assessores tècniques amb veu però sense vot, que col·laboraran en l’elaboració de l’informe.

10.4 A la resolució de concessió dels ajuts hi ha de figurar, com a mínim, l’import màxim de l’ajut, el desglossament de la despesa aprovada per tipus d’actuació i les condicions i/o els compromisos que haurà de complir la persona beneficiària en relació amb el CGE, el termini d’execució i de justificació de les actuacions subvencionades, així com la procedència dels fons amb què es financen els ajuts i l’import que prové del FEADER (indicant a quin eix pertany) i la resta de fons. Així mateix, s’ha de fer constar que la fermesa de la resolució de concessió de l’ajut comporta que la persona beneficiària declara tàcitament que es troba al corrent de les seves obligacions amb l’Administració Tributària i la Social i amb la Generalitat de Catalunya. En el cas dels ajuts de l’annex 3, la resolució ha d’incloure, a més, el caràcter d’ajut de minimis d’acord amb el Reglament (CE) 1998/2006, de la Comissió, de 15 de desembre, relatiu a l’aplicació dels articles 87 i 88 del Tractat als ajuts de minimis (DOUE L-379, de 28.12.2006).

10.5 La resolució de concessió es pot modificar en cas d’alteració de les condicions específiques de cada ajut, les quals en van determinar l’atorgament, ja siguin les relatives a la persona beneficiària o com a conseqüència de l’Administració.

10.6 El CGE resta perfeccionat amb la fermesa de la resolució de concessió de qualsevol dels ajuts associats. La resolució estimatòria tindrà efectes retroactius des del moment de la sol·licitud. El termini màxim per emetre la resolució i notificar-la per escrit a la persona sol·licitant serà de sis mesos, a comptar de la data en què finalitza el termini de presentació de sol·licituds. En cas de manca de resolució expressa, la sol·licitud es considera desestimada per silenci administratiu.

10.7 Contra la resolució del director o la directora general de Desenvolupament Rural, que no posa fi a la via administrativa, es podrà interposar recurs d’alçada davant el conseller o consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, sens perjudici que es pugui interposar qualsevol altre que es consideri adient.

En cas de silenci administratiu, el recurs d’alçada davant el conseller o la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural es podrà interposar en el termini de tres mesos a comptar a partir de la data en què s’exhaureixi el termini per emetre resolució i notificar el que estableix l’apartat anterior.

10.8 Els ajuts concedits a persones físiques per imports superiors a 3.000,00 euros i els ajuts concedits a persones jurídiques es faran públics a la web http://www.gencat.cat/daam/ajuts/, fent ús dels mitjans electrònics establerts, i s’exposaran al tauler d’anuncis de les dependències del DAAM. Els ajuts que superin els 3.000,00 euros es publicaran, a més, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Article 11

Terminis de presentació

11.1 El termini de presentació de les sol·licituds del CGE i dels ajuts convocats en aquesta Ordre s’estableix des del dia 1 de febrer de 2012 fins al dia 30 d’abril de 2012.

11.2 El termini màxim per a la presentació de la diagnosi prèvia i el pla d’explotació s’estableix fins al dia 30 d’abril de 2012, d’acord amb el que estableix l’article 7.1.

11.3 Les sol·licituds de CGE presentades fora de termini i les sol·licituds de CGE, procediment general, per a les quals no s’hagi aportat la diagnosi prèvia o el pla d’explotació dins de termini, no s’admetran a tràmit. No obstant això, en cas d’un CGE que impliqui únicament els ajuts dels annexos 5, 6 i 7, la presentació de la sol·licitud fora de termini, excepte en supòsits de força major, que s’especifiquen a l’article 47 del Reglament (CE) núm. 1974/2006, de la Comissió, de 15 de desembre (DOUE L 368, de 23.12.2006), donarà lloc, segons el que estableix el Reglament (CE) núm. 1122/2009, de la Comissió, de 30 de novembre (DOUE L 316, de 2.12.2009), a una reducció per dia hàbil de retard de l’1% dels imports dels ajuts compresos a la petició, als quals la persona beneficiària tindria dret en cas d’haver-ho presentat dins el termini establert. En cas d’un retard superior a vint-i-cinc dies naturals, implicarà que no s’admeti a tràmit la sol·licitud de l’ajut d’aquell any.

La presentació de segones DUN a partir de l’1 de maig deixa sense efecte les primeres sol·licituds presentades i tenen la consideració de primera sol·licitud, d’acord amb el que estableix l’Ordre reguladora de la DUN per a l’any 2012.

11.4 La modificació de les dades que constin a les sol·licituds només es pot efectuar transcorregut el termini de presentació de sol·licituds i fins al 31 de maig, i no s’admetran modificacions després d’aquesta data. En el període de modificacions els ajuts associats al procediment general, així com els ajuts per a la utilització de serveis d’assessorament i inversions no productives del procediment abreujat, no admetran modificacions a l’alça de l’import de l’actuació.

Article 12

Execució, justificació i pagament

12.1 Les actuacions objecte dels ajuts que preveu aquesta Ordre s’han de realitzar i justificar en el termini fixat a la resolució de concessió. En tot cas, el termini per realitzar i justificar les actuacions no podrà superar els terminis següents:

Per al procediment general de CGE i l’ajut a l’assessorament i a les inversions no productives del procediment abreujat de CGE, el termini per a l’execució i justificació de les inversions finalitzarà el 15 de juliol de l’any 2013.

Per a l’ajut a l’assessorament del procediment abreujat de CGE, el termini per a l’execució de les actuacions finalitzarà el 31 de desembre de 2012 i els justificants es podran presentar fins al 31 de gener de 2013.

Per a l’ajuts a les pràctiques agroambientals, ramaderia ecològica i l’ajut a indemnització compensatòria, el termini per a l’execució i per a la justificació d’actuacions serà el que fixi l’annex de l’ajut corresponent i en el seu defecte el 15 d’octubre de 2012 improrrogable.

Per a les mesures de producció integrada, agricultura ecològica i foment de la ramaderia ecològica, caldrà que la sol·licitud d’inscripció al consell corresponent s’hagi efectuat abans del 30 de juny de l’any de la convocatòria.

Per a la mesura de conservació i millora de races autòctones, caldrà que la sol·licitud d’inscripció dels animals amb dret a ajut a l’associació ramadera corresponent s’hagi efectuat abans del 30 de juny de 2012.

12.2 Les actuacions dels annexos 1, 2, 3 i 8 de l’Ordre no es poden iniciar abans de la sol·licitud d’ajut, ni abans de la visita del personal tècnic del DAAM, quan s’escaigui, per tal de verificar que no s’han iniciat, excepte les derivades de la instal·lació d’una persona jove agricultora, d’acord amb l’apartat 5 de l’annex 1 de l’Ordre. Les actuacions de la resta dels annexos s’hauran d’executar durant l’any de la convocatòria.

12.3 No s’acceptaran factures ni pagaments anteriors a la data de sol·licitud, excepte en els casos següents:

Els honoraris tècnics dels projectes visats dels ajuts dels annexos 1, 2, i 3, que podran estar realitzats i pagats fins a un any abans de la data de sol·licitud de l’ajut.

Les actuacions derivades de la instal·lació d’una persona jove agricultora, d’acord amb l’apartat 5 de l’annex 1.

12.4 El DAAM verificarà i comprovarà sobre el terreny les inversions i/o actuacions realitzades, garantirà l’aplicació dels dispositius adients per al control i la supervisió de l’aplicació correcta dels ajuts concedits, així com l’existència de les llicències, els permisos i la inscripció als registres relatius a l’actuació subvencionada.

12.5 La persona beneficiària ha de justificar l’import total de la despesa aprovada per a la qual va sol·licitar l’ajut, mitjançant documents originals, les factures corresponents, adjuntant els documents acreditatius del pagament, ja sigui xec nominatiu, transferència bancària o altres de valor probatori equivalent amb el corresponent extracte bancari. Els justificants han d’indicar amb tota claredat a quins conceptes del pressupost presentat amb la sol·licitud es refereixen. Aquesta documentació es presentarà a l’oficina comarcal o al servei territorial corresponent del DAAM. S’admetran un màxim de 3.000,00 euros, per projecte, de pagaments en metàl·lic del total a justificar que, en cap cas, no podrà superar els 300,00 euros per factura i que es justificaran mitjançant la presentació de la factura corresponent que inclourà l’expressió: Rebut en metàl·lic, excepte les actuacions detallades a l’annex 4 de l’Ordre.

12.6 Les factures i els justificants acreditatius del pagament, així com tota la documentació de l’expedient, han d’anar a nom de la persona beneficiària de l’ajut.

12.7 El pagament de la subvenció es realitzarà amb una certificació prèvia dels serveis competents del DAAM segons la qual l’activitat i la despesa realitzades estan degudament justificades, si escau, o s’hagin realitzat totes les comprovacions i els controls oportuns que acreditin que s’han efectuat correctament les actuacions objecte de l’ajut.

12.8. En el cas dels ajuts dels annexos 1, 2 i 3 la persona beneficiària haurà d’aportar en el moment de la certificació:

a) Còpia de la llicència municipal d’obres expedida i liquidada d’acord amb el cost d’execució d’obra sol·licitada o bé certificat de l’ajuntament, acreditatiu de la seva exempció, quan escaigui.

b) En cas d’ampliació o nova activitat, quan s’escaigui, còpia de la comunicació, autorització o llicència ambiental definitiva.

c) Nota simple actualitzada del Registre de la propietat o sol·licitud a aquest, per acreditar la condició de propietari o propietària dels béns inventariables susceptibles de ser inscrits en aquest Registre, en els quals s’han efectuat l’actuació o inversió i, així com que el bé queda afectat per la subvenció per un període de cinc anys, o vuit anys en el cas d’agroturisme, comptats a partir de la data de certificació de l’ajut, i l’import de la subvenció concedida. Si els béns no són inscriptibles, també queden afectats per la subvenció durant cinc anys, o vuit anys en el cas d’agroturisme.

d) En cas de no ser propietari o propietària i sol·licitar ajut per a actuacions en béns immobles, còpia del contracte d’arrendament liquidat, o bé còpia del contracte de masoveria liquidat, o bé còpia del contracte de cessió d’ús liquidat, amb durada mínima de cinc anys, en general, i de vuit anys, en el cas d’agroturisme.

Article 13

Règim de concurrència

13.1 Sens perjudici de les incompatibilitats específiques que per a cada ajut estableixen els annexos, els ajuts regulats en aquesta Ordre són incompatibles amb qualsevol altre ajut que, concedit amb la mateixa finalitat, estigui finançat amb fons comunitaris (fons estructurals, fons de cohesió o qualsevol altre instrument financer comunitari), d’acord amb l’establert a l’article 70.7 del Reglament (CE) núm. 1698/2005, del Consell, de 20 de setembre.

13.2 Els ajuts regulats en aquestes bases són compatibles amb altres que, per la mateixa finalitat, puguin concedir altres administracions públiques o ens públics o privats, nacionals o internacionals, no inclosos al supòsit de l’apartat anterior. No obstant, els imports i percentatges de la totalitat dels ajuts concedits per a la mateixa finalitat no podran superar els límits establerts pel Reglament (CE) núm. 1698/2005, del Consell, de 20 de setembre.

13.3 Sens perjudici de l’establert en l’apartat anterior, l’import dels ajuts no podrà superar en cap cas, aïlladament o en concurrència amb altres ajuts d’altres administracions públiques o ens públics o privats, nacionals o internacionals, destinats a la mateixa finalitat, el cost de les actuacions subvencionables.

13.4 El DAAM garantirà que les diferents mesures d’ajut al desenvolupament rural siguin coherents entre si i amb les mesures aplicades en el marc de les organitzacions comunes de mercat.

13.5 Els ajuts concedits mitjançant les mesures de primera instal·lació de joves agricultors i agricultores i modernització d’explotacions agràries estan sotmesos a les incompatibilitats següents:

a) En maquinària, amb les inversions que s’hagin acollit i beneficiat dels ajuts corresponents a la renovació del parc de maquinària agrícola de Catalunya o bé a l’adquisició de maquinària i equips que incorporen noves tecnologies, d’acord amb la normativa vigent.

b) En el sector de la producció de mel, amb les inversions previstes als programes nacionals anuals en el marc del Reglament (CE) núm. 1234/2007, del Consell, de 22 d’octubre, pel qual es crea una organització comú de mercats agrícoles i s’estableixen disposicions específiques per a determinats productes agrícoles, reglament únic per a les OCM (DO L 299 de 16.11.2007).

c) Amb els ajuts a les inversions d’arrencada i plantació de fruita dolça incloses en un pla de reconversió varietal de la fruita dolça aprovat per la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia, d’acord amb l’Ordre ARP/168/2006, de 7 d’abril, per la qual s’aproven els criteris per a la presentació i l’aprovació dels plans de reconversió de plantacions de fruita dolça de Catalunya per al període 2006-2011, les seves modificacions i pròrrogues, així com les inversions complementàries a la plantació per a estructures d’asprada i instal·lació de reg en parcel·les que ja eren de regadiu.

d) Amb els ajuts a les inversions d’arrencada i plantació de plantacions de cítrics o les activitats de reempeltament sobre portaempelts ja existents a la plantació, incloses en un pla de reconversió de plantacions de cítrics aprovat per la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia, d’acord amb l’Ordre AAR/7/2009, de 15 de gener, per la qual s’obre la convocatòria per presentar plans de reconversió de plantacions de cítrics de Catalunya per al període 2009-2013 i les seves modificacions, així com les inversions complementàries d’instal·lació de reg en parcel·les que ja eren de regadiu.

Article 14

Inspecció i control

14.1 Els ajuts convocats en aquesta Ordre estan sotmesos al règim de control que preveu l’article 23 del Decret 2/2012, de 3 de gener, així com al que disposen els annexos de l’Ordre.

14.2 Les persones beneficiàries estan obligades a facilitar tota la informació que els sigui requerida per la Intervenció General de la Generalitat, la Sindicatura de Comptes o altres òrgans competents, d’acord amb el que estableix el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

14.3 Els òrgans competents del DAAM tenen la facultat de realitzar els controls que considerin necessaris per comprovar les dades que justifiquen l’atorgament de l’ajut i d’inspeccionar les explotacions i instal·lacions per verificar que es compleixen la destinació dels ajuts, els requisits i compromisos establerts en aquestes bases reguladores i el compliment de la normativa sobre els controls que regulen els ajuts finançats pel FEADER.

Article 15

Incompliments i reintegraments

15.1 En el cas de sobredeclaració per a les mesures dels annexos 5, 6 i 7, s’aplicaran les reduccions, exclusions i sancions de l’article 16 del Reglament (CE) núm. 65/2011 i l’article 57, apartats 1 i 3, i l’article 75 del Reglament (CE) núm. 1122/2009.

15.2 Si, durant el període del compromís, la persona beneficiària traspassa totalment o parcialment la seva explotació, la nova persona titular podrà continuar el compromís durant el període que quedi per complir, d’acord amb el que disposa l’article 44.1 del Reglament (CE) núm. 1974/2006.

Per formalitzar el traspàs caldrà presentar una sol·licitud de subrogació, degudament emplenada, al DAAM, independentment de la que es presenti, si escau, als registres del Consell Català de la Producció Integrada i/o al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.

En explotacions ramaderes la subrogació dels compromisos comportarà la transmissió total de la marca oficial o bé de tots els animals de l’espècie.

Si la nova persona titular no assumeix el compromís, la persona beneficiària estarà obligada a reemborsar els ajuts percebuts més els interessos meritats des del moment del pagament de l’ajut.

En cas de traspassar una explotació, totalment o parcialment, el període del compromís que queda per complir per part de la persona beneficiària de la transmissió serà el corresponent al període de la part majoritària que ha participat en la transmissió, tenint en compte la part transmesa i la part que ja tenia la persona receptora.

15.3 En cas que la persona beneficiària no pugui seguir assumint els compromisos subscrits, per causa de força major, d’acord amb els supòsits que estableix l’article 47 del Reglament (CE) núm. 1974/2006, s’adoptaran les mesures necessàries per adaptar els compromisos a la nova situació de l’explotació. Si aquesta adaptació resulta impossible, el compromís es donarà per finalitzat sense que s’exigeixi reembossament pel període de compromís efectiu.

15.4 En cas que la persona beneficiària no pugui seguir assumint els compromisos subscrits perquè la seva explotació es troba dins d’una operació de concentració parcel·lària o d’altres intervencions d’ordenació territorial públiques o aprovades per les autoritats competents, s’adoptaran les mesures necessàries per adaptar els compromisos a la nova situació de l’explotació. Si aquesta adaptació és impossible, el compromís es donarà per finalitzat sense que s’exigeixi cap reemborsament pel període de compromís efectiu.

15.5 Per als ajuts dels annexos 6 i 7 de l’Ordre, si es tracta d’una persona beneficiària que cessa definitivament en l’activitat agrària i ha complert una part significativa del compromís, estimada almenys en tres anys, es podrà no requerir aquest reembossament quan hi hagi una impossibilitat manifesta d’assumir el compromís per la persona successora, segons l’article 44 del Reglament (CE) núm. 1974/2006.

15.6 Per als ajuts dels annexos 6 i 7 de l’Ordre, en cas que durant el període de compromís contret, una persona beneficiària augmenti la superfície de la seva explotació, d’acord amb el que disposa l’article 45 del Reglament (CE) núm. 1974/2006, es podrà ampliar el compromís d’una mesura o submesura ja concedida a la superfície addicional, per la resta del període del compromís, sempre que aquesta ampliació:

a) Constitueixi un benefici indiscutible per al medi ambient en relació amb la mesura en qüestió.

b) Estigui justificada, en relació amb la naturalesa del compromís, amb la durada del període restant i amb la dimensió de la superfície original. L’ampliació haurà de ser significativament inferior a la superfície original.

Es considerarà que està justificat, en relació amb la naturalesa del compromís, un augment de la superfície amb dret a ajut de com a màxim tres hectàrees: les mesures de foment del pasturatge de sotabosc en perímetres de protecció prioritària, la de millora i foment de prats i pastures en zones de muntanya, la de millora de pastures en zones de muntanya per a la protecció de paisatge i millora de la biodiversitat, que serà de cinc hectàrees com a màxim; la de conservació i millora de races autòctones, que serà de cinc unitats de bestiar gros (UBG) d’animals reproductors; la de foment de la ramaderia ecològica, que serà de cinc hectàrees i cinc UBG d’animals reproductors; i per a la mesura d’apicultura per a la millora de la biodiversitat en zones fràgils, que serà de cent vuitanta hectàrees com a màxim, sempre que la superfície original superi les tres, cinc o cent vuitanta hectàrees, respectivament, o cinc UBG d’animals reproductors en ramaderia ecològica i conservació i millora de races autòctones. En cas que la superfície o les UBG originals no superin les superfícies o UBG anteriors, l’increment màxim admès serà el doble de la superfície o UBG originals. Aquests increments només es podran realitzar en els tres primers anys de compromís.

c) No disminueixi la comprovació efectiva del compliment de les condicions requerides per a la concessió de l’ajut.

15.7 Per als ajuts que preveu aquesta Ordre, amb excepció dels inclosos als annexos 5, 6 i 7 d’acord amb l’article 30 del Reglament (UE) núm. 65/2011, de la Comissió, de 27 de gener, en els supòsits en què la diferència entre l’import de la subvenció que es correspon amb la inversió justificada presentada per la persona beneficiària i l’import de la subvenció que es correspon amb la inversió justificada després dels controls d’admissibilitat, superi el 3%, s’aplicarà una reducció a la subvenció que es correspon amb la inversió justificada després dels controls d’admissibilitat igual a la diferència entre els dos imports de subvenció esmentats. No obstant això, no s’aplicarà cap reducció si la persona beneficiària pot demostrar que no és responsable de la inclusió de l’import no subvencionable. Aquestes reduccions també s’aplicaran a les despeses no subvencionables identificades durant els controls realitzats sobre el terreny i a posteriori.

15.8 Per als ajuts dels annexos 1, 2, 3 i 8 de l’Ordre, en els supòsits en què el valor de la inversió certificada sigui inferior a la inversió per la qual es va concedir l’ajut, excepte en casos de força major degudament acreditats, es procedirà de la manera següent:

a) Per a desviacions entre el 25% i el 50% entre la inversió concedida i la inversió certificada, s’aplicarà un descompte addicional d’un 10% de l’import resultant de la diferència entre ambdues inversions.

b) En cas de desviacions superiors al 50% s’aplicarà un descompte addicional d’un 20% de l’import resultant de la diferència entre ambdues inversions.

c) A més, si la inversió objecte d’ajut es realitza amb una desviació superior del 75% entre el valor de la inversió certificada i aquella per a la qual es va concedir l’ajut, o no es realitza, no es podrà sol·licitar ajut en les dues convocatòries següents, llevat en casos de renúncia total o parcial presentada com a màxim al cap dels dos mesos de concessió, força major degudament acreditada, o per causes imputables a una Administració.

Si procedeix, les penalitzacions dels apartats 15.7 i 15.8 s’aplicaran totes dues de manera independent.

15.9 En cas d’incompliment dels requisits establerts i/o de les condicions que s’imposin a la resolució de la concessió dels ajuts, es procedirà a la incoació del procediment de reintegrament que podrà donar lloc a la devolució de les quantitats percebudes indegudament i exigir l’interès de demora corresponent i les despeses generades, sens perjudici de les accions legals que escaiguin en compliment de la normativa vigent, excepte en casos de força major degudament acreditats.

15.10 En els supòsits d’incompliment del compromís de mantenir les condicions per a les quals es va concedir l’ajut, es podrà exigir el reintegrament total o parcial de l’ajut concedit, a partir d’un 25% del seu import amb caràcter general o el percentatge que especifiqui l’annex que regula l’ajut, en funció del grau d’incompliment amb la finalitat que sigui efectiu, proporcional a l’incompliment i dissuasiu, excepte en casos de força major degudament acreditats.

15.11 En els casos en què s’hagi de procedir al reintegrament, la Direcció General de Desenvolupament Rural podrà acordar la compensació de deutes de naturalesa pública diferent amb els crèdits reconeguts a favor del deutor en virtut d’un acte administratiu, la qual cosa es farà constar a la resolució.

15.12 Són causes d’invalidesa de la resolució de concessió, que comporten l’obligació de retornar les quantitats percebudes, les previstes a l’article 36 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

15.13 També procedirà el reintegrament de les quantitats percebudes i l’exigència de l’interès de demora corresponent des del moment del pagament de l’ajut fins a la data en què s’acordi la procedència del reintegrament, en els casos que estableix l’article 37 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (BOE núm. 276, de 18.11.2003) i l’article 99 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya (DOGC núm. 3791A, de 31.12.2002). Igualment procedirà el reintegrament en el supòsit establert a l’article 30.2 del Reglament (UE) núm. 65/2011, de la Comissió, de 27 de gener. En el cas dels ajuts de l’annex 3, també procedeix el reintegrament si se superen els límits que estableix l’article 2.2 del Reglament (CE) 1998/2006, de la Comissió, de 15 de desembre de 2007, sobre aplicació dels articles 87 i 88 del Tractat CE als ajuts de minimis i d’acord, si s’escau, amb l’article 3.2 del mateix Reglament.

15.14 El reintegrament de les quantitats percebudes indegudament es regeix per l’establert en el Decret legislatiu 38/2003, de 17 de novembre, i les normes de desplegament. El procediment de reintegrament de subvencions es regeix per les disposicions generals sobre el procediment administratiu que estableix el títol VI de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú, sense perjudici de les especialitats que estableixi la normativa aplicable en matèria de subvencions.

Article 16

Règim sancionador

16.1 D’acord amb l’article 30.2 del Reglament (UE) núm. 65/2011, de la Comissió, de 27 de gener, quan es descobreixi que la persona beneficiària ha efectuat deliberadament una declaració falsa, l’operació de què es tracti restarà exclosa de l’ajut i es recuperaran tots els imports que s’hagin abonat per l’esmentada operació. A més la persona interessada restarà exclosa de l’ajut per la mesura en qüestió durant l’any natural de què es tracti i durant l’any següent.

16.2 Sens perjudici de l’establert a l’apartat anterior, el règim sancionador aplicable als ajuts associats al CGE regulats en aquesta Ordre és el que preveu el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya; la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú, sens perjudici de les especialitats que es puguin derivar de la normativa sectorial aplicable.

En relació amb les declaracions responsables, aquestes comporten que la persona interessada disposa de la documentació pertinent acreditativa de les dades declarades. Si l’Administració comprova la inexactitud o falsedat de les dades declarades, aquest fet comporta, amb l’audiència prèvia a la persona interessada, deixar sense efecte el tràmit corresponent. Si aquesta conducta està tipificada com a infracció en la legislació aplicable, dóna lloc a la incoació de l’oportú expedient sancionador d’acord amb el règim sancionador a què fa referència l’apartat anterior.

Capítol IV

Disposicions relatives als ajuts a la primera instal·lació de joves agricultors i agricultores, modernització d’explotacions agràries, diversificació cap a activitats no agrícoles, i inversions no productives

Article 17

Requisits comuns d’admissibilitat a les persones beneficiàries dels ajuts a la modernització d’explotacions agràries i a la diversificació

Sens perjudici del que estableix l’article 5, podran ser beneficiàries les persones físiques o jurídiques signatàries del CGE i que en el moment de presentar la sol·licitud compleixin amb els requisits que es relacionen als apartats següents:

17.1 Amb caràcter general:

a) Ser titular d’una explotació agrària en la data de presentació de la sol·licitud, la renda unitària de treball (RUT) de la qual es trobi entre el 35% i el 120% de la renda de referència. Sense perjudici de l’establert per les explotacions agràries de titularitat compartida reconegudes, que podran tenir una RUT fins al 180% de la renda de referència.

b) No haver iniciat les inversions per a les quals se sol·licita l’ajut amb anterioritat a la data de sol·licitud, llevat de les excepcions que preveu l’article 12.3 de l’Ordre.

c) Complir la normativa aplicable a les inversions de què es tracti.

17.2 En cas de les persones físiques:

a) Ser agricultor o agricultora professional.

b) Tenir divuit anys complerts i no haver complert els seixanta-cinc anys.

17.3 Quan l’explotació formi part d’una comunitat de béns, només es podrà beneficiar dels ajuts si hi ha un pacte d’indivisió per un període mínim de sis anys amb caràcter general, i de nou anys en cas d’agroturisme, a partir de la data de sol·licitud dels ajuts. Tots els seus comuners han de complir els requisits relatius a les persones físiques de l’apartat anterior i dels annexos de l’Ordre.

Article 18

Compromisos específics

18.1 En els ajuts en què l’actuació subvencionada consisteixi en l’adquisició, construcció, rehabilitació i millora de béns inventariables susceptibles de ser inscrits al Registre de la propietat, la persona beneficiària ha de fer constar a l’escriptura que el bé de què es tracti queda afectat a la subvenció per un període de cinc anys o vuit anys, segons el cas, així com l’import de la subvenció. Si els béns no són inscriptibles, també queden afectats per la subvenció durant el període esmentat.

18.2 En els ajuts en què la inversió de les actuacions subvencionades superi els 50.000,00 euros, les persones beneficiàries es comprometen a fer publicitat dels organismes finançadors mitjançant una placa d’acord amb el que estableix l’article 58 i annex VI del Reglament (CE) núm. 1974/2006, de 15 de desembre. El model de la placa serà facilitat pel DAAM.

18.3 Les persones beneficiàries han d’assumir una sèrie de compromisos per a la seva explotació, que s’han de detallar a la resolució de concessió de l’ajut d’acord amb el que estableixen els annexos de l’Ordre. Sens perjudici dels compromisos concrets que calgui complir per a cada explotació, totes les explotacions hauran de:

a) En el cas dels ajuts de primera instal·lació de joves agricultors i agricultores, de modernització de les explotacions agràries i d’inversions no productives, mantenir l’activitat agrària i les inversions que van ser objecte d’ajut durant un mínim de cinc anys a comptar de la concessió de l’ajut. A més, en el cas dels ajuts de primera instal·lació de joves agricultors i agricultores, s’han de mantenir les condicions per a les quals es va concedir l’ajut durant cinc anys des de la concessió de l’ajut, llevat causes de força major, d’acord amb els supòsits que estableix l’article 47 del Reglament (CE) núm. 1947/2006. Qualsevol variació s’ha d’informar prèviament al DAAM.

b) En el cas de l’ajut de diversificació, mantenir l’activitat agrària i les inversions que van ser objecte d’ajut durant un mínim de cinc anys a comptar de la certificació de l’ajut, llevat causes de força major, d’acord amb els supòsits que estableix l’article 47 del Reglament (CE) núm. 1947/2006. Qualsevol variació s’ha d’informar prèviament al DAAM.

c) En el cas de l’ajut de diversificació, mantenir l’activitat de diversificació objecte d’ajut i gestionar-la directament durant un mínim de cinc anys des de la certificació de l’ajut.

d) En el cas d’inversions en agroturisme, la durada mínima descrita en els apartats b) i c) serà de vuit anys des de la certificació.

Article 19

Certificació de les actuacions

19.1 El DAAM ha de comprovar que les obres i les actuacions realitzades s’adeqüen a les condicions establertes en cada cas.

19.2 Les obres i/o les actuacions auxiliades s’executaran, es facturaran, se n’efectuaran els pagaments i es comunicarà la seva finalització en el termini fixat a la resolució de concessió que regula l’article 10 d’aquesta Ordre, per tal que es pugui procedir a la seva certificació i comprovació.

19.3 En el supòsit que les inversions no s’hagin realitzat en la seva totalitat d’acord amb les condicions fixades a la resolució de concessió dels ajuts, el DAAM procedirà a ajustar l’import de la subvenció a les actuacions realment realitzades i ho posarà en coneixement de la persona beneficiària.

19.4 Complir les normes mínimes de medi ambient, higiene i benestar dels animals, de conformitat amb la normativa comunitària, estatal i autonòmica. En cas que el pla d’empresa de la persona jove prevegi inversions adreçades al compliment d’aquestes normes, es podrà concedir un termini de fins a 36 mesos per al seu compliment.

Article 20

Ampliació de termini

L’òrgan competent per emetre resolució pot autoritzar ampliacions del termini atorgat per realitzar les obres i/o les actuacions, únicament en casos degudament acreditats, i amb la sol·licitud prèvia de la persona interessada. La sol·licitud d’ampliació de termini presentada s’ha d’efectuar abans dels dos darrers mesos del termini de justificació. Amb l’ampliació sol·licitada s’ha de preveure l’acabament de les inversions. En tot cas, la decisió sobre l’ampliació s’ha de produir dins el termini per realitzar les obres i/o les actuacions, i en cas que es concedeixi l’ampliació del termini, aquest no podrà excedir de la meitat del termini inicialment concedit per realitzar les inversions.

Article 21

Limitacions sectorials

21.1 No seran subvencionables les inversions que tinguin com a objecte incrementar la producció de productes sense sortida al mercat. En tot cas, la concessió de l’ajut quedarà condicionada a les disposicions referents a l’ordenació i a la planificació general de l’activitat agrària.

21.2 Les inversions previstes als sectors per als quals hi hagi establerts límits màxims, quotes o altres drets de producció es podran subvencionar sempre que se n’acrediti la disponibilitat en el moment de la certificació de l’ajut.

21.3 Els ajuts no seran aplicables a les inversions dirigides a millorar la producció agrària que siguin auxiliades acollint-se als fons establerts a les organitzacions comunes de mercat (OCM). Els criteris per determinar el règim d’ajut aplicable seran els següents:

a) En el cas de l’OCM de fruites i hortalisses:

Les inversions que afectin explotacions agràries de membres d’una organització de productors de fruites i hortalisses (OPFH) promogudes i finançades amb fons de l’OPFH, per a les quals hi ha una contribució econòmica específica de les persones membres que es beneficien de l’acció, podran acollir-se únicament als ajuts previstos en el marc dels fons operatius de l’OPFH.

Quan es tractin d’inversions de caràcter individual de persones agricultores, membres d’una OPFH, que han estat concebudes, decidides, finançades i portades a terme per la persona agricultora mateixa, es finançaran exclusivament d’acord amb el que preveu aquesta Ordre.

b) En el cas de l’OCM de vinya:

No es concediran ajuts per a la reestructuració de la vinya ja previstos en el marc de l’organització comuna del mercat vitivinícola.

21.4 En qualsevol cas s’hauran de respectar les limitacions sectorials següents:

a) Vaquí de llet:

No es concediran ajuts a les explotacions agràries que presentin un programa d’inversions amb increment de producció superior a la quantitat de referència disponible a l’explotació en el moment de la certificació de l’ajut, d’acord amb l’article 21.2 de l’Ordre.

b) Vaquí de carn:

No es concediran ajuts a les inversions destinades al vaquí de carn a les explotacions agràries, la càrrega ramadera de les quals, en el moment de la certificació de l’ajut, sigui superior a les 1,8 UBG/ha de superfície farratgera, o el seu equivalent en superfície de rostolls de l’explotació dedicada a l’alimentació dels seus animals, amb l’excepció de les explotacions amb una dimensió igual o inferior a 15 UBG.

c) En porcí:

Resten excloses d’ajut les inversions en el sector porcí que augmenten el nombre de places de porc. Per calcular el nombre de places es considerarà que la plaça necessària per a una truja correspon a 6,5 porcs d’engreix. Aquesta limitació no s’aplicarà al sector del porcí ecològic en règim extensiu.

Article 22

Potència subvencionable per conreu i hectàrea

Es consideraran els límits de potència (CV) següents en funció de cadascuna de les orientacions productives de l’explotació:

Secà

Superfície (ha): fins a 100.

Tractor kW (CV): 92 (125).

Superfície (ha): fins a 300.

Tractor kW (CV): 110 (150).

Superfície (ha): fins a 500.

Tractor kW (CV): 125 (170) i 88 (120).

Superfície (ha): més de 500.

Tractor kW (CV): 132 (180) i 92 (125).

fruiters

Superfície (ha): fins a 15.

Tractor kW (CV): 59 (80).

Superfície (ha): fins a 30.

Tractor kW (CV): 70 (95).

Superfície (ha): més de 30.

Tractor kW (CV): 59 (80) i 70 (95).

reg

Superfície (ha): fins a 50.

Tractor kW (CV): 92 (125).

Superfície (ha): fins a 75.

Tractor kW (CV): 103 (140).

Superfície (ha): més de 75.

Tractor kW (CV): 74 (100) i 92 (125).

intensius/Horta

Superfície (ha): fins a 5.

Tractor kW (CV): 55 (75).

Superfície (ha): més de 5.

Tractor kW (CV): 55 (75) i 55 (75).

olivera/ametller/vinya

Superfície (ha): fins a 50.

Tractor kW (CV): 74 (100).

Superfície (ha): més de 50.

Tractor kW (CV): 88 (120).

forestal

Superfície (ha): fins a 250.

Tractor kW (CV): 92 (125).

Superfície (ha): més de 250.

Tractor kW (CV): 92 (125) i 92 (125).

bestiar

UBG: fins a 50.

Tractor kW (CV): 59 (80).

UBG: fins a 100.

Tractor kW (CV): 74 (100).

UBG: fins a 200.

Tractor kW (CV): 88 (120).

UBG: més de 200.

Tractor kW (CV): 96 (130).

Excepcionalment, per raons orogràfiques de l’explotació mateixa, es podrà auxiliar una potència superior sempre que estigui degudament justificat.

Article 23

Comparativa entre lloguer i adquisició de màquines agrícoles

Per tal d’acreditar la viabilitat de l’adquisició de màquines agrícoles, caldrà declarar a la DUN els paràmetres que justifiquen que l’índex de cost unitari de compra vers el de lloguer és inferior o igual a 1,25.

Article 24

Relació de màquines agrícoles que representen una innovació tecnològica

Les màquines agrícoles, que impliquen una innovació tecnològica, subvencionables per a l’ajut de l’annex 2 de l’Ordre són, amb indicació del corresponent codi ISO 3339/0, les següents:

Vibradores (07.5.01) i paraigües de recol·lecció.

Picadores de residus de collita i esporga (06.1.03.5).

Equips de distribució de productes fitosanitaris (06.3.06).

Equips de prepoda (06.1.03.03).

Arrengleradora de residus d’esporga (06.1.03.4).

Sembradores de sembra directa (filera i monogrà) (04.1.01 i 04.1.02).

Sembradores adobadores (04.1.05).

Injectors de purins localitzats (05.2.04).

Distribuïdors de fertilitzants químics, sòlids i líquids (05.3.01 i 05.3.02).

Remolcs per a la preparació i distribució d’aliments (Unifeed) (10.4.03).

Embaladores, rotoembaladores i embolicadores de bales cilíndriques (07.1.06, 07.1.06.4 i 07.1.07).

Fresadora medi aquàtic.

Equips de plantació i plastitrasplantadores (04.2 i 04.3.03).

Equip per mecanitzar el muntatge d’espatlleres (06.4).

Equips de sega i condicionament (exclusivament en explotacions en producció integrada i/o ecològica) (07.1.02).

Equips de recol·lecció d’hortalisses d’arrel (07.3.03).

Desensitjadores (10.3.11).

Mànegues d’aplicació en bandes de purins (sistema de tubs penjants).

Màquines combinades per al treball del sòl (03.2.07).

Màquines per al cultiu interlínies (03.3).

Article 25

La maquinària agrícola s’haurà d’inscriure al Registre oficial de maquinària agrícola (ROMA), d’acord amb el que estableix el Reial decret 1013/2009, de 19 de juny, sobre caracterització i registre de maquinària agrícola.

Capítol V

Disposicions relatives a la indemnització compensatòria, les pràctiques agroambientals i al foment de la ramaderia ecològica.

Article 26

Compromís de condicionalitat i altres requisits mínims

Les persones sol·licitants dels ajuts establerts als annexos 5, 6 i 7 de l’Ordre han de complir els requisits de la condicionalitat que estableixen els articles 5 i 6, i els annexos II i III del Reglament (CE) núm. 73/2009, del Consell, de 19 de gener. A més, les persones beneficiàries dels ajuts agroambientals que preveu l’article 36.a), incís IV, del Reglament (CE) núm. 1698/2005, també hauran de complir els requisits mínims en relació amb la utilització d’adobs i productes fitosanitaris que estableix el Programa de desenvolupament rural.

Article 27

Reducció dels ajuts segons el grau de compliment dels compromisos dels ajuts agroambientals i de l’ajut pel foment de la ramaderia ecològica

27.1 Els ajuts establerts als annexos 6 i 7 de l’Ordre es reduiran segons el grau de compliment dels compromisos establerts per a cada línia d’ajut, d’acord amb el que s’estableix als apartats següents.

27.2 Els compromisos per a cada línia d’ajut es classifiquen en tres categories diferents: bàsics, principals i secundaris, d’acord amb els annexos 6 i 7 de l’Ordre.

27.3 Per a les persones sol·licitants que no compleixin els compromisos bàsics s’estableix una reducció segons el grau de compliment i la seva reiteració, de la manera següent:

a) El primer any d’incompliment: en cas que s’incompleixi un compromís es descomptarà un 50% de l’import final; en cas que s’incompleixin dos o més compromisos es descomptarà el 100% de l’ajut d’aquell any.

b) El segon any d’incompliment: es descomptarà el 100% de l’ajut d’aquell any.

c) El tercer any d’incompliment i següents: es descomptarà el 100% de l’ajut d’aquell any, es retiraran tots els ajuts aprovats per a aquest any, es deixaran sense efecte els ajuts concedits en anys anteriors i s’iniciarà el corresponent procediment de reintegrament, si escau, i s’exclourà la persona interessada per sol·licitar ajuts agroambientals durant dos anys.

27.4 Per a les persones sol·licitants que no compleixin els compromisos principals s’estableix una reducció segons el grau de compliment i la seva reiteració, de la manera següent:

a) El primer any d’incompliment: en cas que s’incompleixi un compromís es descomptarà un 20% de l’import final; en cas que s’incompleixin dos compromisos es descomptarà el 40% de l’ajut d’aquell any, i en cas que s’incompleixin tres o més compromisos es descomptarà el 80% de l’import de l’ajut d’aquell any.

b) El segon any d’incompliment: en cas que s’incompleixi un compromís es descomptarà un 40% de l’import final; en cas que s’incompleixin dos compromisos es descomptarà el 80% de l’ajut d’aquell any, i en cas que s’incompleixin tres o més compromisos es descomptarà el 100% de l’import de l’ajut d’aquell any.

c) El tercer any d’incompliment i següents: es descomptarà el 100% de l’ajut d’aquell any, es deixaran sense efecte tots els ajuts aprovats per a aquest any i els ajuts concedits en anys anteriors, i s’iniciarà el corresponent procediment de reintegrament, si escau.

27.5 Per a les persones sol·licitants que no compleixin els compromisos secundaris s’estableix una reducció segons el grau de compliment i la seva reiteració, de la manera següent:

a) El primer any d’incompliment: es descomptarà un 5% de l’import final per cada compromís incomplert.

b) El segon any d’incompliment: es descomptarà un 10% de l’import final per cada compromís incomplert.

c) El tercer any d’incompliment i següents: es descomptarà el 100% de l’ajut d’aquell any.

27.6 En cas d’acumular l’incompliment de compromisos bàsics, principals i/o secundaris, s’acumularan també les reduccions que s’estableixen en cada cas.

27.7 En cas de modificació dels compromisos o requisits establerts al PDR de Catalunya cap a d’altres de més rigorosos, dels requisits mínims en la utilització d’adobs i productes fitosanitaris, o d’altres requisits obligatoris, es revisaran els compromisos assumits pel beneficiari per tal d’adaptar-los a la nova regulació. Si el beneficiari no accepta l’adaptació, el compromís es donarà per finalitzat sense que s’exigeixi cap reemborsament dels pagaments efectuats anteriorment.

Disposicions transitòries

Primera

Ajut agroambiental del Programa de desenvolupament rural 1994-1999

Per a la campanya 2012 les explotacions que han de renovar compromisos adquirits a l’empara d’un programa de desenvolupament rural de períodes anteriors han de tenir en compte que, sens perjudici del que estableix aquesta Ordre:

La renovació de compromisos adquirits en relació amb l’ajut agroambiental de mètodes de producció agrària compatibles en zones humides incloses a la llista de la convenció de Ramsar, submesura de Retirada a la producció per una durada mínima de vint anys, d’acord amb el Reglament (CEE) núm. 2078/1992, del Consell, de 30 de juny, s’hauran de presentar anualment amb la DUN, i no es podran contraure nous compromisos agroambientals.

Segona

Els beneficiaris d’ajuts a la producció integrada, agricultura ecològica, agricultura racional i de conservació en el conreu de la fruita de closca, lluita contra l’erosió en mitjans fràgils de conreus llenyosos en terrasses i manteniment de paisatge, millora i foment de prats i pastures naturals en zones de muntanya, i foment de la ramaderia ecològica, que en la convocatòria 2011 varen finalitzar satisfactòriament els cinc anys de compromís de les respectives mesures, podran prorrogar voluntàriament i mitjançant la sol·licitud d’ajut 2012 els compromisos de com a màxim les mateixes superfícies i/o animals subscrits. En aquests casos, pel que fa referència al traspàs de l’explotació i a les ampliacions de superfície, no els són aplicables els articles 15.2 i 15.6 d’aquesta Ordre.

Tercera

D’acord amb la disposició transitòria tercera del Decret 2/2012, de 3 de gener, s’eximeix les persones jubilades que han estat beneficiàries de l’ajut agroambiental a la gestió de les zones humides incloses al conveni Ramsar d’acord amb les ordres AAR/112/2008, d’11 de març, AAR/49/2009, de 17 de febrer, AAR/46/2010, de 3 de febrer, i AAM/22/2011, de 3 de febrer, de l’obligació consistent a traspassar la seva explotació, en un termini màxim de cinc anys a una persona titular d’explotació no jubilada, per ser beneficiàries de l’ajut.

Quarta

Els CGE vigents signats amb anterioritat a l’entrada en vigor de Decret 2/2012, de 3 de gener, s’entendran adaptats a aquest, mitjançant la presentació de la DUN en el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor d’aquest Decret.

Els CGE es consideren prorrogats automàticament amb la resolució favorable dels ajuts amb compromisos vigents d’acord amb les previsions establertes en la normativa europea o per noves sol·licituds d’aquesta convocatòria.

Disposició final

Aquesta Ordre entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, sense perjudici del que disposa l’article 11.1.

Barcelona, 14 de març de 2012

Josep Maria Pelegrí i Aixut

Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Annex 1

Ajuts a la primera instal·lació de joves agricultors i agricultores

—1 Objecte dels ajuts

S’estableix una línia d’ajuts per fomentar la instal·lació de joves agricultors i agricultores en explotacions agràries, sempre que accedeixin per primera vegada a la titularitat exclusiva, compartida, o com a cotitular d’una explotació, o en qualitat de socis i/o sòcies d’una entitat jurídica, preexistent o de nova constitució, que sigui titular d’una explotació agrària prioritària.

—2 Despeses subvencionables

Se subvencionaran els conceptes següents:

a) El cost de la primera anualitat d’un contracte d’arrendament de terres.

b) Despeses notarials i registrals derivades de la primera instal·lació.

c) Despeses financeres dels préstecs destinats a finançar el capital circulant del primer exercici econòmic.

d) Despeses de permisos, llicències i autoritzacions administratives originades per la instal·lació de la persona jove agricultora.

e) Aportació econòmica de la persona jove agricultora a l’entitat associativa o societària per integrar-se com a sòcia. En aquest cas, la societat haurà d’acreditar i justificar en el moment de la certificació de l’ajut que l’import de com a mínim el 50% de l’aportació de capital de la persona jove agricultora objecte de l’ajut s’ha utilitzat per realitzar alguna de la resta d’inversions d’aquest apartat 2, amb exclusió de l’adquisició o el condicionament de l’habitatge excepte quan la incorporació a l’entitat es produeixi només a efectes de comercialitzar la producció de la persona jove o bé quan es tracti de la compra de participacions de la societat a una altra persona sòcia. Si aquest import a justificar supera la quantia de l’ajut total concedit, només s’haurà d’acreditar i justificar fins aquesta quantitat.

f) Adquisició de drets de producció de caràcter individual i transferible d’acord amb la normativa vigent de caràcter sectorial que resulti aplicable.

g) Despeses d’avals dels préstecs de primera instal·lació.

h) Pagament dels drets hereditaris, si escau, a les persones cohereves de l’explotació familiar en la qual s’instal·la la persona beneficiària.

i) Adquisició o condicionament de l’habitatge que constitueixi la residència habitual de la persona beneficiària i vinculada a les dependències, situades en la mateixa edificació o en altres edificis, destinats a atendre les necessitats derivades de les activitats agràries o de les de transformació i venda directa dels productes de la seva explotació, les relacionades amb la conservació de l’espai natural i la protecció del medi ambient i les cinegètiques realitzades en la seva explotació.

j) Adquisició de capital territorial, en la mesura necessària perquè la persona jove agricultora aporti, en el termini màxim de dos anys des de la seva instal·lació, el nombre d’unitats de treball agrari (UTA) exigible segons la modalitat d’instal·lació a l’explotació en la qual s’instal·la.

k) Adquisició i/o adequació de capital d’explotació, en la mesura necessària per a la instal·lació de la persona jove agricultora.

l) Despeses derivades de projectes visats i plans empresarials, necessaris per a la instal·lació de la persona jove i que són objecte d’aquest ajut a la primera instal·lació, fins a un límit del 12% de les actuacions subvencionables.

—3 Despeses no subvencionables

3.1 Queden excloses d’ajut les actuacions següents:

a) Les inversions i les actuacions en els sectors productius que tinguin limitacions sectorials d’acord amb l’article 21 de l’Ordre o estiguin excloses expressament d’ajut a les organitzacions comunes de mercat respectives o incorrin en alguna de les incompatibilitats establertes a l’article 13 de l’Ordre.

b) La diversificació cap a activitats no agrícoles.

c) L’adquisició de vehicles. Excepcionalment, en el sector de la mel se subvencionarà l’adquisició i la millora de mitjans de transport d’arnes de categoria industrial o d’una capacitat de càrrega superior a 2.500 kg de pes màxim autoritzat, així com remolcs, malles de cobertura, enganxalls, rampes, tendals, adaptats al transport d’arnes, sempre que aquests conceptes subvencionables no siguin de simple substitució, reposició o renovació ni incompatibles amb altres línies d’ajut d’acord amb el que estableix l’article 13 de l’Ordre. La quantia màxima d’inversió subvencionable és de 60.000,00 euros per vehicle.

d) La compra de maquinària, vehicles o equips de segona mà de qualsevol tipus.

3.2 En cas d’adquisició de maquinària, cal que aquesta s’adeqüi a l’orientació productiva i a la dimensió de l’explotació, que s’hi destini exclusivament i que se’n justifiqui la rendibilitat.

Per als tractors, amb la finalitat de calcular que la potència d’aquests s’adequa a l’explotació, es tindrà en compte la taula de conversió de potència auxiliable de l’article 22 de l’Ordre, i per a la resta de maquinària agrícola es tindrà en compte l’establert a l’article 23.

—4 Modalitats d’instal·lació

4.1 En funció del temps de dedicació de la persona jove a l’explotació, es distingeixen dues modalitats de primera instal·lació:

a) Primera instal·lació en una explotació agrària prioritària:

Aquella que es qualifiqui com a explotació agrària prioritària (EAP) que requereixi una unitat de treball agrari (UTA), sempre que la persona jove adquireixi la condició d’AP, el volum de treball aportat a la mateixa explotació sigui com a mínim de 0,50 UTA i que la part de renda que procedeix directament de l’activitat agrària realitzada a l’explotació no sigui inferior al 25% del total.

b) Primera instal·lació en una explotació agrària:

Aquella explotació en municipi de muntanya, zona desafavorida per despoblament o bé Xarxa Natura 2000, en la que el jove com a mínim el 25% dels ingressos provenen de l’activitat agrària en l’explotació on s’instal·la, amb una dedicació mínima de 0,25 UTA. Així mateix, els ingressos procedents de l’activitat agrària en l’explotació, més els ingressos procedents d’altres activitats realitzades en el medi rural serà com a mínim del 50% de les rendes del jove, i la dedicació a les activitats anteriors superior al 50% del temps de treball total.

4.2 S’entendran com a activitats econòmiques realitzades en el medi rural les que la persona jove realitzi en la comarca o comarques limítrofes de l’explotació.

—5 Persones beneficiàries

5.1 Sens perjudici de l’establert a l’article 5, podran ser beneficiàries d’aquests ajuts les persones físiques signatàries del CGE que compleixin els requisits d’admissibilitat següents:

a) Haver completat, en el moment de la seva instal·lació, l’itinerari formatiu previst, definit a l’apartat 10 d’aquest annex, o bé comprometre’s a finalitzar-ho en un termini de dos anys, comptat des de la data de la concessió de l’ajut.

b) Instal·lar-se en una explotació que requereixi un volum de treball equivalent almenys al nombre d’UTA exigible segons la modalitat d’instal·lació o bé comprometre’s a assolir-les en el termini màxim de dos anys des de la instal·lació.

c) Tenir menys de quaranta anys i divuit anys complerts en la data de sol·licitud d’aquest ajut.

d) La sol·licitud s’ha de presentar abans de la primera instal·lació de la persona sol·licitant o durant els sis mesos posteriors a aquesta, excepte per causes sobrevingudes justificades (successió en l’explotació amb motiu d’herència o incapacitat legal del titular), que es podrà instal·lar des del 14 de maig de 2011. Les inversions o despeses d’instal·lació realitzades per la persona jove en aquests sis primers mesos podran ser considerades subvencionables.

e) Presentar un pla d’empresa, on es reflecteixi que la renda unitària de treball que procedeix de l’explotació estarà entre el 35% i el 120% de la renda de referència per ser considerada viable. Sense perjudici de l’establert per les explotacions agràries de titularitat compartida reconegudes, que podran tenir una RUT fins al 180% de la renda de referència.

f) Realitzar la primera instal·lació d’alguna de les maneres següents:

f.1) L’accés a la titularitat exclusiva, compartida o com a cotitular de l’explotació agrària per compra, herència, pacte successori, donació, arrendament, parceria o figures jurídiques anàlogues, sempre que la persona jove agricultora que s’instal·la assumeixi, almenys, el 50% dels riscos i de les responsabilitats civil, fiscal i social de la gestió de l’explotació.

f.2) Integració com a soci o sòcia en una entitat associativa o societària amb personalitat jurídica, preexistent o de nova constitució, que sigui titular d’una explotació agrària prioritària.

g) En cas d’instal·lació en la modalitat d’EAP, adquirir la condició d’AP en el termini màxim de dos anys de la instal·lació.

5.2 En cas de no compliment dels requisits establerts en els punts 5.1.a), b) i l’article 19.4, un cop finalitzats els terminis màxims compromesos, l’ajut restarà sense efecte s’iniciarà el corresponent procediment de reintegrament, si escau.

—6 Requisits de les activitats

6.1 Modificacions.

a) En cas que un cop efectuada la concessió de l’ajut es produeixin modificacions del pla d’empresa relacionades amb la producció o amb les actuacions programades, caldrà presentar un pla d’empresa complementari o alternatiu, llevat del cas de modificacions de menor entitat que no afectin la viabilitat de l’explotació, i a les quals els serveis tècnics del DAAM reconeguin implícitament la validesa tècnica i econòmica, per la qual cosa serà suficient la certificació que aquests serveis expedeixin del compliment del pla d’empresa.

b) En tot cas, caldrà que la persona beneficiària comuniqui la intenció de realitzar canvis en el pla d’empresa aprovat, amb anterioritat a la seva realització efectiva.

c) En cas de les variacions que afectin la viabilitat de l’explotació, el director o la directora general de Desenvolupament Rural emetrà resolució en la qual acceptarà o denegarà els canvis proposats d’acord amb la legalitat vigent i la seva idoneïtat tècnica.

6.2 En els casos en què la persona beneficiària no executi el pla d’empresa per al qual s’hagi concedit l’ajut, o es produeixin desviacions substancials entre les actuacions realitzades i l’execució del projecte aprovat, es procedirà d’acord amb l’article 15 de l’Ordre.

—7 Tipus i quantia dels ajuts

7.1 L’ajut consistirà en una subvenció aplicable a les despeses derivades de les actuacions que preveu l’apartat 2 d’aquest annex 1. En cap cas aquest import superarà l’import de les despeses per les quals es concedeix l’ajut.

7.2 Per a la modalitat d’ajut de primera instal·lació en una explotació agrària prioritària, s’estableix una prima d’import de 30.000,00 euros, que es podrà incrementar un 10% en els casos següents:

a) Quan a l’explotació es generi, com a mínim, una UTA addicional a la de la persona jove agricultora de mà d’obra assalariada.

b) Quan la instal·lació es produeixi en zona de muntanya, zona desfavorida per despoblament o dins de la Xarxa Natura 2000.

c) Quan el pla d’empresa prevegi la implantació de producció agrària ecològica.

7.3 En el cas de la modalitat de primera instal·lació en una explotació agrària, l’import de l’ajut es determinarà reduint en un 40% els imports establerts en el punt anterior per a la modalitat de primera instal·lació en explotació agrària prioritària.

7.4 La determinació de la quantia dels ajuts es realitzarà en funció del nombre de sol·licituds i de la disponibilitat pressupostària, i d’acord amb els criteris d’atribució i prioritats que estableix l’apartat 8 d’aquest annex 1.

7.5 Si en el moment de certificar l’ajut la persona jove agricultora que s’instal·la no ha completat l’itinerari formatiu, o l’explotació no ha assolit les UTA requerides d’acord amb la modalitat d’instal·lació o no compleix les normes mínimes de medi ambient, higiene, i benestar animal, es podrà procedir a pagar el 50% de la prima per primera instal·lació en forma de subvenció directa, i restarà, per tant, pendent d’abonar l’altre 50% fins al moment d’haver acreditat els compromisos adquirits en el termini que s’hagi fixat.

7.6 L’import de l’ajut es podrà aplicar com a subvenció directa i/o bonificació d’un préstec. En cas d’aquesta darrera possibilitat:

a) En el cas de la modalitat d’ajut de primera instal·lació en una explotació agrària prioritària, l’ajut total podrà arribar a 53.700,00 euros, import que es podrà incrementar fins a un màxim de 70.000,00 euros en el cas de complir tots els supòsits de l’apartat 7.2 d’aquest annex 1, dels quals l’ajut com a bonificació d’interessos podrà arribar a un màxim de 40.000,00 euros.

b) En el cas de la modalitat de primera instal·lació en una explotació agrària, l’import de l’ajut es determinarà reduint, com a mínim, un 40% els imports establerts per a la modalitat de primera instal·lació en una explotació agrària prioritària.

7.7 L’ajut que preveu aquest annex té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 23%.

—8 Criteris d’atribució i prioritats

8.1 En cas que l’import total de les sol·licituds presentades superi la dotació pressupostària disponible, s’atendran les sol·licituds d’acord amb la puntuació que s’atorgui sobre la base dels següents criteris de priorització:

1) Residència a la comarca o comarques limítrofs a l’explotació en la que s’instal·la: 10 punts.

2) Modalitat d’instal·lació en una explotació agrària prioritària: 5 punts.

3) Dona: 5 punts.

4) Modalitat d’instal·lació en una explotació agrària situada majoritàriament en zona de muntanya, desfavorida i Xarxa Natura 2000: 3 punts.

8.2 En el cas que no existeixin disponibilitats financeres suficients per cobrir les sol·licituds de l’últim tram de puntuació, es reduirà proporcionalment la intensitat de l’ajut per a aquestes sol·licituds.

—9 Sol·licituds i documentació

A les sol·licituds d’ajut s’hi adjuntarà, si escau, a més de la documentació de caràcter general que estableix l’article 9 de l’Ordre i la requerida per la presentació de la DUN, la documentació que justifiqui el compliment dels requisits exigits i que és la següent:

a) Pla d’empresa amb el contingut que s’estableix a l’article 3 de l’Ordre.

b) Precontracte amb l’import de la compravenda i/o declaració d’intencions del contracte d’arrendament, amb l’import anual.

c) Pressupost de les actuacions a realitzar i en cas d’adquisició de maquinària i/o bestiar, factures proforma d’acord amb l’article 9.2.b) de l’Ordre.

d) En cas que la persona sol·licitant s’integri en una explotació associativa o societària amb personalitat jurídica: compromís d’integració en aquesta explotació, o bé certificació expedida per l’òrgan corresponent de l’entitat, on s’expressin l’aportació i les condicions de la persona sol·licitant com a sòcia o partícip, juntament amb còpia dels estatuts o les normes per les quals es regeix l’entitat, si s’escau.

—10 Formació

10.1 Itinerari formatiu.

Per acreditar la capacitació professional necessària, la persona jove haurà de completar un itinerari formatiu personalitzat que tindrà com a referència el perfil professional estàndard ideal d’una persona empresària agrària del sector al qual s’incorpora. Aquesta formació tindrà en compte el nivell de formació prèvia de la persona jove i la seva experiència laboral, i caldrà completar-lo en el termini màxim de dos anys comptat a partir de la data de notificació de la concessió de l’ajut.

Per tal de dissenyar l’itinerari formatiu i orientar la persona jove que s’incorpora durant el seu període de formació s’assignarà una persona tutora d’incorporació, que pertanyi al Servei de Formació Agrària del DAAM.

L’itinerari formatiu constarà dels àmbits següents:

a) Formació en gestió empresarial. El nivell a assolir serà l’equivalent als continguts de l’àrea empresarial dels cicles formatius de la família agrària.

b) Formació tecnològica adequada al seu projecte d’incorporació, com a mínim de 220 hores.

En l’àmbit tècnic, el nivell a assolir serà l’equivalent als continguts de les diferents unitats formatives de l’àrea tecnològica dels cicles formatius de grau mitjà de la família agrària que tinguin relació amb el projecte de la persona jove agricultora.

També pot incloure les tecnologies de la informació i de la comunicació i el coneixement bàsic d’un idioma estranger.

c) Formació exigible establerta pel DAAM. Inclou tota la formació obligatòria per a l’explotació a la qual es vulgui incorporar el jove agricultor o agricultora, i què es podrà convalidar com a part de la formació tecnològica.

10.2 Mitjans per adquirir la formació.

Els mitjans per adquirir la formació són els següents:

a) Es podrà convalidar la formació acadèmica prèvia i la formació contínua que s’hagi cursat i hagi estat homologada.

b) Si no es disposa de la formació en gestió empresarial, es podrà adquirir mitjançant la realització i superació dels cursos que el DAAM imparteix a les seves escoles de capacitació agrària.

c) La formació tecnològica adequada al projecte d’incorporació es podrà adquirir de les maneres següents:

c.1) Realització i superació de cursos homologats per l’organisme competent.

c.2) Assistència a jornades tècniques homologades per l’organisme competent.

c.3) Realització de pràctiques i/o estades en explotacions o empreses punteres.

c.4) Realització de visites a explotacions agràries de referència o viatges tècnics.

c.5) Validació de l’experiència laboral o acreditació de competències lligades a les unitats formatives de l’àrea tecnològica.

d) La formació exigible obligatòria pel DAAM es podrà adquirir mitjançant els cursos homologats a aquest efecte.

10.3 Pautes generals per definir la formació de la persona jove.

La formació requerida es definirà en funció de la situació de partida de la persona jove:

a) Si disposa de formació acadèmica:

a.1) Les persones que acrediten estudis de formació professional agrària de grau mitjà o FP-I anterior a la Llei LOE 2/2006, de 3 de maig, hauran de realitzar una formació complementària en l’àrea de gestió empresarial, fins arribar a l’estàndard.

a.2) A les persones que acrediten estudis de formació professional agrària de grau mitjà o FP-I o superior se’ls considerarà completada la formació tecnològica, sempre que sigui l’adequada, valorada pel Servei de Formació del DAAM a través del tutor corresponent, per desenvolupar el seu projecte d’incorporació.

a.3) En cas d’altres titulacions acadèmiques s’analitzaran els continguts de les matèries que conformen la titulació de la persona jove agricultora i, per comparació amb l’estàndard, es definirà el currículum definitiu.

b) Si disposa d’una formació parcial obtinguda amb cursos de formació contínua o ocupacional, es tindran en compte els continguts dels mateixos per confeccionar l’itinerari definitiu.

c) Si no disposa de cap tipus de formació prèvia ni experiència laboral: caldrà acreditar un mínim de formació corresponent a les 180 hores en gestió empresarial, a més de 220 hores de formació tecnològica i/o exigible adequada al projecte d’incorporació.

d) Si no es disposa de cap tipus de formació prèvia i acredita experiència laboral, s’aplicarà l’apartat 10.2.b) c) i d).

10.4 Mitjans d’acreditació, convalidacions i equivalències de la formació.

10.4.1 La formació anterior, sempre que estigui adaptada a les necessitats formatives del projecte d’incorporació, es podrà acreditar a través dels mitjans següents:

a) Titulació acadèmica equivalent o superior al cicle formatiu de grau mitjà o FP-I.

b) Certificat d’haver cursat parcialment cicles formatius o titulació superior.

c) Cursos de formació contínua o ocupacional homologats pel DAAM o per altres organismes oficials, sobre la base del seu programa de continguts i durada.

10.4.2 L’experiència professional en el món laboral validada mitjançant el programa Qualifica’t o l’acreditació de competències, es podrà convalidar amb la formació tecnològica.

10.4.3 Les equivalències formatives que es tindran en compte són:

a) Assistència a cursos de formació reglada o contínua, presencials, semipresencials o a distància: hora lectiva per hora de formació.

b) Assistència a jornades tècniques: hora lectiva per cada hora de jornada.

c) Realització de pràctiques i/o estades en explotacions o empreses punteres: hora lectiva per hora d’estada, fins a un màxim de 8 hores per dia.

d) Realització de visites a explotacions agràries de referència o viatges tècnics: hora lectiva per hora de visita, fins a un màxim de 6 hores per dia. No es comptabilitzaran els desplaçaments.

e) Experiència laboral en la mateixa orientació productiva que el projecte d’incorporació presentat: es podrà convalidar tota la formació tecnològica acreditada que tingui relació amb el projecte amb el qual s’incorpora la persona jove, d’acord amb les equivalències del programa Qualifica’t o d’altres d’equivalents.

—11 Justificació

A la documentació justificativa de la realització de les actuacions per a les quals es va sol·licitar l’ajut s’adjuntarà, si escau, a més de la documentació de caràcter general que estableix l’article 12 de l’Ordre, la documentació que justifiqui el compliment dels requisits exigits amb la resolució de l’ajut, entre d’altres:

a) Si escau, còpia del certificat actualitzat de l’Agència Estatal d’Administració Tributària segons el qual l’activitat està donada d’alta de l’IAE o còpia de l’alta censal d’hisenda, només en cas de no autoritzar al DAAM perquè ho sol·liciti.

b) Còpia de la concessió de regadiu o del darrer rebut de la comunitat de regants, quan escaigui.

c) Còpia de la legalització del pou, quan escaigui.

d) Autorització de rompuda de terreny forestal, quan s’escaigui.

e) En el supòsit que la persona sol·licitant accedeixi a la titularitat exclusiva, compartida o com a cotitular d’una explotació agrària: còpia de l’escriptura pública acreditativa de la titularitat de l’explotació o nota simple informativa del Registre de la propietat relativa a la titularitat de l’explotació, en cas de no autoritzar al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural perquè ho sol·liciti, o còpia del contracte privat, si escau, prèviament liquidat.

f) Informe de vida laboral d’un codi de compte de cotització quan calgui acreditar tenir mà d’obra assalariada (UTA, creació de llocs de treball), en cas que no hagin autoritzat al DAAM perquè obtingui aquesta informació mitjançant l’imprès normalitzat.

g) Còpia dels estatuts amb les modificacions derivades de la incorporació del jove agricultor/a, si aquesta documentació està disponible al Registre d’entitats jurídiques, es verificarà d’ofici.

h) en cas de formalitzar préstec sota el conveni entre el DAAM, l’Institut Català del Crèdit Agrari (ICCA) i les entitats financeres, adjuntar còpia de la pòlissa del préstec.

Annex 2

Ajuts a la modernització d’explotacions agràries

—1 Objecte dels ajuts

S’estableix una línia d’ajuts per fomentar les inversions en explotacions agràries que tinguin com a finalitat els objectius següents:

a) La millora de les condicions de vida i treball de les persones agricultores i de les persones treballadores en les explotacions agràries. Les inversions es destinaran, exclusivament, a la millora de les pràctiques agràries i a les tasques derivades de l’explotació agrària, amb especial menció a la millora de la seguretat mediambiental i la seguretat en el treball.

b) La millora qualitativa i l’ordenació de les produccions d’acord amb les necessitats de mercat i, si escau, per a l’adaptació a les normes comunitàries de qualitat.

c) Les inversions que suposin un increment del valor afegit dels productes, destinades a la classificació, el condicionament, la transformació i la comercialització dels productes agraris de l’explotació mateixa.

d) L’augment de la competitivitat de les explotacions mitjançant la seva adaptació per reduir els costos de producció, estalviar aigua o energia, o bé la introducció de millores adreçades a afavorir la sostenibilitat de les activitats productives de l’explotació, incloses les inversions en energies renovables que es destinin exclusivament a aquestes activitats.

e) La incorporació de noves tecnologies, o bé inversions innovadores, incloses les d’informatització i telemàtica.

f) El compliment de normes comunitàries en matèria de medi ambient, higiene i benestar dels animals, establertes recentment. En aquest cas es podrà concedir als agricultors i agricultores un període per al compliment d’aquestes normes de fins a trenta-sis mesos a partir de la data en què passin a ser obligatòries per a l’explotació.

g) La millora de les condicions d’higiene de les explotacions ramaderes i de benestar dels animals, la protecció i la millora del sòl, de la coberta vegetal i del medi ambient.

—2 Inversions subvencionables

Les inversions es podran destinar a les actuacions següents:

a) Construcció, adquisició o millora d’immobles, amb exclusió dels habitatges.

b) Adquisició i instal·lació de nova maquinària i equips, inclosos els programes i suports informàtics.

c) Inversions relatives a cultius llenyosos.

d) Les despeses generals vinculades a les inversions que es preveuen en els apartats anteriors, fins a un màxim del 12%, especialment honoraris d’arquitectes i enginyers per als projectes visats de les inversions.

—3 Inversions no subvencionables

Queden excloses de les inversions objecte d’ajut en explotacions les actuacions següents:

a) La compra de terres.

b) La compra de maquinària i de tot tipus d’estris, excepte en la primera adquisició de maquinària dels casos següents:

b.1) Quan no se’n disposi a l’explotació, calgui per a la seva viabilitat i sigui adequada tant a la seva orientació productiva com a la dimensió de l’explotació.

b.2) Quan sigui adquirida per a l’augment de la capacitat de producció a l’explotació en més d’un 25% o el canvi d’orientació productiva de l’explotació i aquesta calgui per a la seva viabilitat.

b.3) Quan incorpori noves tecnologies i impliqui un avenç sensible, en relació amb la utilitzada actualment a l’explotació agrària objecte d’ajut. Únicament seran subvencionables per aquest concepte les màquines que es detallen a l’article 24 de l’Ordre.

Per qualsevol dels tres casos dels apartats anteriors, el volum d’inversió en maquinària que es tindrà en compte com a inversió subvencionable serà del 80%, llevat en zones de muntanya, desfavorides per despoblament, així com a les zones incloses a la Xarxa Natura 2000, que serà del 90%. Aquesta inversió subvencionable se sumarà a la resta d’inversions subvencionables per d’altres conceptes i donarà com a resultat la inversió subvencionable total, que no pot superar els límits establerts, i se li aplicarà el percentatge màxim que li pertoqui per determinar l’ajut total. Quan es tracti de tractors, per calcular que la potència s’adequa a l’explotació, es tindrà en compte la taula de conversió de potència auxiliable de l’article 22 de l’Ordre, i per la resta de maquinària agrícola, per calcular l’adequació de la màquina a l’explotació es tindrà en compte la comparativa entre lloguer i adquisició de l’article 23 de l’Ordre, llevat la maquinària de l’apartat 3.b.3) d’aquest annex.

c) La diversificació cap a activitats no agrícoles.

d) L’adquisició de vehicles. Excepcionalment, en el sector de la mel se subvencionarà l’adquisició i la millora de mitjans de transport d’arnes de categoria industrial o d’una capacitat de càrrega superior a 2.500 kg de pes màxim autoritzat, així com remolcs, malles de cobertura, enganxalls, rampes, tendals, adaptats al transport d’arnes, sempre que aquests conceptes subvencionables no siguin de simple substitució, reposició o renovació ni incompatibles d’acord amb el que estableix l’article 13 de l’Ordre. La quantia màxima d’inversió subvencionable és de 60.000,00 euros per vehicle.

e) L’adquisició de drets de producció agrícoles i ramaders.

f) L’adquisició i plantació de plantes anuals.

g) L’adquisició de bestiar.

h) Les inversions que tinguin per objecte la simple substitució, reposició o renovació d’elements de l’explotació.

i) La compra de maquinària, vehicles o equips de segona mà de qualsevol tipus.

j) Les inversions i els sectors productius que tinguin limitacions d’acord amb l’article 21 de l’Ordre o estiguin exclosos expressament d’ajut a les organitzacions comunes de mercat respectives o incorrin en alguna de les incompatibilitats establertes a l’article 13 de l’Ordre.

k) En cap cas se subvencionaran les inversions o les despeses realitzades amb anterioritat a la presentació de la sol·licitud, ni les realitzades en data posterior a la finalització del termini de justificació establert en la resolució de concessió de la subvenció.

—4 Persones beneficiàries

Podran ser beneficiàries d’aquests ajuts les persones físiques o jurídiques titulars d’explotacions agràries signatàries del CGE i que, a més dels requisits dels articles 5 i 17 de l’Ordre, compleixin els requisits d’admissibilitat següents:

a) Elaborar el pla de millora per a la seva explotació corresponent a l’anualitat del pla d’explotació del CGE de què es tracti.

b) En cas de les persones físiques: posseir la capacitació professional suficient, d’acord amb les següents possibilitats:

b.1) Haver superat les proves de capatàs agrícola.

b.2) Haver cursat estudis agraris, com a mínim, de nivell de formació professional agrària de primer grau, cicle formatiu de grau mitjà (agrari) o titulacions equivalents.

b.3) Haver exercit l’activitat agrària un mínim de cinc anys, la qual cosa s’acreditarà mitjançant la data d’alta en el règim corresponent de la Seguretat Social. Pel que fa als anys en què no s’ha exercit l’activitat, s’ha d’acreditar l’assistència a activitats formatives, homologades pel DAAM, de perfeccionament tecnològic i empresarial agrari amb una durada mínima de vint-i-cinc hores lectives per cada any, fins a completar els cinc anys.

c) En el cas de joves agricultors i agricultores que simultàniament a la sol·licitud d’ajut per a la modernització de les explotacions s’incorporin a l’activitat agrària es consideraran els terminis màxims compromesos en els punts 5.1.a), b) i c) de l’annex 1, i d’acord amb el que s’especifica al punt 5.2, en cas d’incompliment, també es deixarà sense efecte l’ajut de modernització i es procedirà a iniciar el corresponent procediment de reintegrament, si escau.

d) En cas de les societats civils particulars i altres persones jurídiques, tenir la qualificació d’explotació agrària prioritària o complir-ne els seus requisits.

—5 Pla de millora

5.1 Millora del rendiment global de l’explotació agrícola.

El pla de millora ha de contribuir a la millora del rendiment global de l’explotació. A aquests efectes es considera que les inversions comporten una millora quan, després de la seva realització, no disminueix la renda unitària de treball a l’explotació o, en cas que s’incrementi el nombre d’UTA, no disminueix el marge net d’aquesta explotació.

El pla de millora ha de garantir la viabilitat econòmica de l’explotació. A aquest efecte s’entendrà que una explotació agrària és viable quan la seva renda unitària de treball no sigui inferior al 35% de la renda de referència i no superi el 120% pel tal de ser beneficiari de l’ajut. Sense perjudici de l’establert per les explotacions agràries de titularitat compartida reconegudes, que podran tenir una RUT fins al 180% de la renda de referència.

5.2 Millora per al compliment de noves normes comunitàries.

El pla de millora justificarà que les inversions es realitzen exclusivament pel compliment de normes comunitàries d’introducció recent. D’acord amb els articles 7 i 17 d’aquesta Ordre, aquesta tipologia de plans de millora restaran exempts de presentar el pla d’explotació i la valoració econòmica de l’explotació de la diagnosi prèvia, ja que no se’ls exigeix justificar la millora del rendiment global de l’explotació. Sense perjudici del requisit d’admissibilitat de ser titular d’una explotació amb una RUT entre el 35% i el 120% de la renda de referència.

5.3 Modificacions.

a) En cas que, un cop efectuada la concessió de l’ajut, es produeixin modificacions del pla de millora relacionades amb la producció o amb el programa d’inversions, caldrà presentar un pla d’explotació complementari o alternatiu, llevat del cas de les modificacions de menor entitat, que no afectin la viabilitat de l’explotació, en què serà suficient que els serveis tècnics del DAAM reconeguin implícitament la validesa tècnica i econòmica del pla de millora executat mitjançant la certificació de la realització de les inversions que comprengui el pla esmentat.

b) En qualsevol cas, caldrà que la persona beneficiària comuniqui a la Direcció General de Desenvolupament Rural la seva intenció de realitzar canvis al pla de millora aprovat, amb anterioritat a la realització efectiva.

c) Per a les variacions que afectin la viabilitat de l’explotació, el director o la directora general de Desenvolupament Rural emetrà resolució en la qual acceptarà o denegarà els canvis proposats d’acord amb la legalitat vigent i la seva idoneïtat tècnica.

—6 Inversió màxima subvencionable

6.1 El volum total d’inversió durant el període de programació 2007-2013 no pot superar els 120.000,00 euros per UTA. A més d’aquest límit per UTA, s’estableix un límit màxim per explotació, el qual no podrà superar:

a) En cas de persones físiques, 240.000,00 euros.

b) En cas de persona jurídica, 960.000,00 euros, calculats multiplicant 240.000,00 euros pel nombre de socis que siguin agricultors i agricultores professionals.

A aquests efectes s’atribuirà a una sola explotació beneficiària el conjunt de plans de millora realitzats per qualsevol que en sigui titular.

6.2 La inversió mínima subvencionable per pla de millora serà de 5.000,00 euros.

—7 Tipus i quantia dels ajuts

7.1 L’ajut consistirà en una subvenció aplicable als costos derivats de les actuacions que preveu l’apartat 2 d’aquest annex.

7.2 L’import màxim de la subvenció, expressat en percentatge de la inversió subvencionable, serà del 40%.

L’import màxim de la subvenció, després d’aplicar els increments de l’apartat 7.3 següent, serà del 60% de la inversió.

7.3 El percentatge d’ajut es podrà incrementar d’acord amb el següent:

a) A les explotacions situades majoritàriament en zones de muntanya, desfavorides per despoblament, així com a les zones incloses a la Xarxa Natura 2000, es podrà concedir un ajut suplementari del 10% de la inversió subvencionable.

b) Quan la persona sol·licitant sigui un agricultor o agricultora jove que, simultàniament a la seva primera instal·lació, o en els cinc anys següents, presenti, abans de complir quaranta anys d’edat, una sol·licitud d’ajut per a la modernització de les explotacions, podrà obtenir un ajut suplementari del 10% de la inversió subvencionable.

En cas d’instal·lació compartida, en cotitularitat, o en una societat, s’aplicarà aquest increment d’acord amb el percentatge de capital que representin els socis o sòcies joves.

7.4 La determinació de la quantia dels ajuts es realitzarà en funció del nombre de sol·licituds i de la disponibilitat pressupostària, i d’acord amb els criteris d’atribució i prioritats que estableix l’apartat 8 d’aquest annex.

7.5 L’import de l’ajut es podrà aplicar com a subvenció directa i/o amortització d’un préstec.

7.6 L’ajut que preveu aquest annex té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 23%.

—8 Criteris d’atribució i prioritats

8.1 En cas que l’import total de les sol·licituds presentades superi la dotació pressupostària disponible, s’atendran les sol·licituds d’acord amb la puntuació que s’atorgui sobre la base dels següents criteris de priorització:

1) Inversions planificades d’acord amb el Pla d’explotació de persones titulars amb CGE aprovat o inversions per al compliment de noves normes comunitàries: 10 punts.

2) Residència a la comarca o comarques limítrofs de l’explotació: 10 punts.

3) Inversions en explotacions agràries prioritàries: 5 punts.

4) Persones joves agricultores, menors de 40 anys, instal·lades en els darrers cinc anys: 5 punts.

5) Dona: 5 punts.

6) Inversions innovadores: màxim 5 punts. Als efectes d’aquest apartat, s’entén per inversions innovadores:

Innovació tecnològica: vinculada a l’ús de noves tecnologies amb rellevància sectorial.

Increment del valor afegit de la producció final: en introduir-se processos adreçats a la transformació, classificació i/o condicionament de productes de la pròpia explotació.

Canvi en la orientació productiva de l’explotació: atès que es considera innovació en producte la introducció d’un producte nou o significativament millorat respecte les seves característiques o usos.

Millores significatives en aspectes mediambientals o de sostenibilitat: que inclogui canvis significatius en tècniques, maquinària, programes informàtics, gestió d’hàbitats i/o paisatge en l’explotació.

7) Titular d’explotació agrària ecològica inscrita al Registre del Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE): 5 punts.

8.2. En el cas que no existeixin prou disponibilitats financeres per cobrir les sol·licituds de l’últim tram de puntuació, es reduirà proporcionalment la intensitat de l’ajut per a aquestes sol·licituds.

—9 Sol·licituds i documentació

A les sol·licituds d’ajut s’hi adjuntarà, si escau, a més de la documentació de caràcter general establerta a l’article 9 de l’Ordre i la requerida per a la presentació de la DUN, la documentació següent:

a) Acreditació de la capacitació professional definida a l’apartat 4.b d’aquest annex 2.

b) Pressupost de les actuacions a realitzar i, en cas d’adquisició de maquinària, factures proforma d’acord amb l’article 9.2.b) de l’Ordre.

—10 Justificació

A la documentació justificativa de la realització de les actuacions per a les quals es va sol·licitar l’ajut s’adjuntarà, si escau, a més de la documentació de caràcter general que estableix l’article 12 de l’Ordre, la documentació que justifiqui el compliment dels requisits exigits amb la resolució de l’ajut, entre d’altres:

a) Còpia de la concessió de regadiu o del darrer rebut de la comunitat de regants, quan escaigui.

b) Còpia de la legalització del pou, quan escaigui.

c) Autorització de rompuda de terreny forestal, quan s’escaigui. Es verificarà d’ofici per part del DAAM.

d) En cas de formalitzar préstec mitjançant el corresponent conveni entre el DAAM, l’ICCA i les entitats financeres, cal adjuntar còpia de la pòlissa del préstec.

Annex 3

Diversificació cap a activitats no agrícoles

—1 Objecte dels ajuts

S’estableixen diferents ajuts de diversificació de les activitats agràries cap a altres activitats de caràcter complementari en l’àmbit de l’explotació agrària, amb l’objectiu de fomentar-ne el desenvolupament i la creació de llocs de treball, així com incrementar les rendes dels agricultors i agricultores per tal que mantinguin l’activitat agrària en el territori.

—2 Persones beneficiàries

Sens perjudici dels requisits establerts per a cada activitat, podran ser beneficiàries d’aquests ajuts les persones físiques o jurídiques signatàries del CGE i que, a més dels requisits dels articles 5 i 17 de l’Ordre, compleixen els requisits d’admissibilitat següents:

a) Persona física:

En el cas de joves agricultors i agricultores que simultàniament a la sol·licitud d’ajut per a la diversificació cap a activitats no agrícoles s’incorporin a l’activitat agrària, hauran de complir els requisits de persona beneficiària de l’ajut a la primera instal·lació de joves per poder accedir a l’ajut de diversificació.

b) Persona jurídica:

En els seus estatuts ha de figurar que l’objecte social és la gestió d’una explotació agrària. Més del 50% del seu capital social ha d’estar en mans de persones agricultores professionals i el 50% dels seus associats han de ser persones agricultores professionals, d’acord amb la normativa aplicable a Catalunya.

—3 Tipus i quantia dels ajuts

3.1 Els ajuts tenen caràcter de subvenció directament aplicable a les despeses ocasionades per la creació, l’ampliació o la millora de les activitats següents:

3.1.1 Activitat d’agroturisme.

S’estableixen ajuts per a cases de pagès o establiments d’agroturisme, d’acord amb el Decret 183/2010, de 23 de novembre, que regula els establiments d’allotjament turístic. Les modalitats per a les quals es pot sol·licitar l’ajut són:

a) Masia.

b) Masoveria.

c) Casa de poble compartida.

d) Casa de poble independent.

Els allotjaments rurals resten exclosos dels ajuts que estableix aquest annex.

3.1.2 Serveis turístics complementaris.

S’estableixen ajuts per a les inversions en infraestructures a petita escala per a serveis turístics complementaris d’aquelles explotacions que realitzin alguna de les activitats d’agroturisme indicades en el punt anterior. Entenent per serveis turístics complementaris els proporcionats, de franc o de pagament, de manera professional i habitual, als clients d’aquests establiments, ja siguin de caràcter cultural, d’oci, esportiu, de natura o mediambiental.

3.1.3 Activitats d’oci.

S’estableixen ajuts per a activitats d’oci que es facin dintre de la mateixa explotació, per a les activitats reglades següents:

a) Granja escola, d’acord amb la Llei 38/1991, de 30 de desembre, d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves (DOGC núm. 1543, de 20.1.1992), i amb el Decret 140/2003, de 10 de juny, d’aprovació del Reglament d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves (DOGC núm. 3907, de 18.6.2003).

b) Aula d’entorn rural, d’acord amb l’Ordre de 16 de setembre de 1992, relativa a les característiques i els requisits mínims de les aules d’entorn rural, i les seves posteriors modificacions, que s’inscrigui al Catàleg d’aules d’entorn rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

c) Nuclis zoològics amb ànim de lucre, excepte els que realitzin reproducció i producció, consistents en residències i escoles d’ensinistrament, d’acord amb el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals (DOGC núm. 5113, de 17.4.2008), i que s’inscriguin al Registre de nuclis zoològics de Catalunya.

d) Establiment d’èquids i els destinats a la pràctica de l’equitació, excepte els que realitzin reproducció i producció, d’acord amb el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, i el Decret 61/1994, de 22 de febrer, sobre regulació de les explotacions ramaderes (DOGC núm. 1878, de 28.3.1994).

e) Altres activitats d’oci reglades per altres departaments que es poden realitzar a l’explotació agrària.

3.1.4 Patrimoni cultural per a usos turístics.

S’estableixen ajuts per a la recuperació i condicionament del patrimoni cultural, d’elements de la mateixa explotació, per a usos turístics.

3.1.5 Recuperació i condicionament d’espais naturals.

S’estableixen ajuts per a la instal·lació d’infraestructures per a la conservació (punts d’aigua, refugis, etc.) i restauració del patrimoni natural, dins de la mateixa explotació, per a usos turístics, d’oci o educacionals.

3.1.6 Producció artesanal no agroalimentària.

S’estableixen ajuts per a empreses artesanals dedicades a la producció i/o la comercialització de productes artesanals tradicionals no agroalimentaris, dins de la mateixa explotació, dels oficis regulats pel Decret 252/2000, de 24 de juliol, sobre l’activitat artesanal a Catalunya (DOGC núm. 3198, de 4.8.2000) i l’Ordre de 25 de juliol de 2000.

3.1.7 Transformació de productes agraris.

S’estableixen ajuts per a inversions en la transformació de productes agraris inclosos a l’annex I del Tractat constitutiu de la UE, el producte final dels quals estigui exclòs de l’esmentat annex I.

3.1.8 Creació de botigues.

S’estableixen ajuts només per a la creació de botigues dins la mateixa explotació dirigides a la comercialització de productes no agraris o de productes agraris els quals no han d’haver estat produïts exclusivament en la mateixa explotació. També es finançaran les inversions destinades a l’organització de vendes per Internet. Les inversions destinades a la comercialització de productes agraris produïts exclusivament en la mateixa explotació seran subvencionables mitjançant els ajuts regulats a l’annex 2 d’aquesta Ordre.

3.1.9 Comercialització.

S’estableixen ajuts per a la comercialització de productes i materials relacionats amb l’agricultura (llavors, fertilitzants, pesticides, pinsos per a animals, medicaments i eines).

3.1.10 Energies renovables.

S’estableixen ajuts per a l’adequació dels béns immobles de l’explotació, per ubicar-hi les instal·lacions solars fotovoltaiques de potència de fins a 100 kW, per a l’obtenció i la comercialització d’energia elèctrica i que representin un increment de les rendes de l’explotació. Per a l’obtenció d’aquests ajuts, caldrà formalitzar els tràmits corresponents amb la Direcció General de Política Energètica i Mines del Departament d’Economia i Coneixement, d’acord amb el Decret 352/2001, de 18 de desembre, sobre procediment administratiu aplicable a les instal·lacions d’energia solar fotovoltaica connectades a la xarxa elèctrica (DOGC núm. 3544, de 2.1.2002), i el Reial decret 1578/2008, de 26 de setembre, de retribució de l’activitat de producció d’energia elèctrica mitjançant tecnologia solar fotovoltaica per a instal·lacions posteriors a la data límit de manteniment de la retribució del Reial decret 661/2007, de 25 de maig, per a aquesta tecnologia (BOE núm. 234, de 27.9.2008).

3.2 Els ajuts consistiran en subvencions directament aplicables a les inversions, d’acord amb les condicions fixades, i amb els nivells màxims i intensitats del 40% de la inversió subvencionable i fins a un màxim de 200.000,00 euros d’ajut total per persona beneficiària durant l’exercici fiscal en curs i els dos exercicis fiscals anteriors, ja que aquest ajut està subjecte al Reglament (CE) núm. 1998/2006 de la Comissió, de 15 de desembre, relatiu a l’aplicació dels articles 87 i 88 del Tractat als ajuts de minimis.

3.3 La determinació de la quantia dels ajuts es realitzarà en funció del nombre de sol·licituds i de la disponibilitat pressupostària, i d’acord amb els criteris d’atribució i prioritats que estableix l’apartat 6 d’aquest annex.

3.4 L’ajut que preveu aquest annex té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 47%.

—4 Inversions subvencionables

Es consideren subvencionables les inversions derivades de les actuacions següents:

a) Les inversions realitzades en béns immobles i l’adquisició de béns mobles amb vida útil de 5 o més anys.

b) Despeses derivades del projecte de l’obra visat, sempre que no superi el 12% de la inversió subvencionable.

c) Les actuacions de rehabilitació en els exteriors de l’edifici on s’ha de realitzar l’actuació, que no formin part de la seva estructura bàsica (enjardinaments, murs, entre d’altres) no podran superar el 50% de la inversió total aprovada i s’ha de justificar la seva necessitat per tal d’aconseguir la finalitat del projecte.

d) En cas d’elements compartits entre l’activitat subvencionada i l’ús particular (teulada, façana, cuina, entre d’altres) només serà subvencionable la part proporcional corresponent a l’activitat, la qual cosa s’ha de detallar a la memòria o al projecte.

e) En el cas d’activitat d’agroturisme, les despeses en equipament no podran superar el 50% del total de la inversió aprovada.

f) Les inversions que contribueixin a reduir el consum de recursos naturals i energètics, els residus, els abocaments i les emissions contaminants, derivades de l’activitat. Incloses les plaques solars quan la producció d’energia es destina exclusivament per a autoconsum en l’activitat de diversificació.

g) En cas d’activitat d’energia renovable, quan la producció d’energia es destina a la comercialització, únicament serà subvencionable l’adequació dels immobles per a la instal·lació de les plaques solars fotovoltaiques, així com les connexions de servei a la xarxa elèctrica.

h) Inversions realitzades per a la recuperació i condicionament d’espais naturals.

—5 Inversions no subvencionables

No es consideren subvencionables les inversions derivades de les actuacions següents:

a) La creació de supermercats i hipermercats.

b) L’adquisició de patents, l’impost sobre el valor afegit i altres impostos, les taxes i els gravàmens, les llicències i els permisos, els estudis de viabilitat i les memòries o projectes d’activitat.

c) Les despeses de publicitat de marques i empreses.

d La imputació de mà d’obra pròpia, o dels socis o sòcies en el cas de societats i comunitats de béns.

e) La compra de terrenys, d’immobles, de vehicles, d’equips de segona mà i de reposició; les despeses de lloguers i de manteniment.

f) Els materials fungibles i els béns mobles de reposició.

g) Les antenes parabòliques.

h) Els equips audiovisuals, excepte quan se’n justifiqui la utilitat amb finalitat pedagògica.

i) Béns mobles de vida útil inferior a cinc anys, com petits electrodomèstics, aixovar (vaixella, llençols, cortines), etc.

j) L’organització i assistència a fires i congressos.

k) Les despeses derivades d’operacions financeres per qualsevol concepte.

l) L’adquisició d’animals.

m) En cap cas se subvencionaran les inversions o les despeses realitzades amb anterioritat a la presentació de la sol·licitud, llevat de les excepcions que preveu l’article 12.3 de l’Ordre, ni les realitzades en data posterior a la finalització del termini concedit en la resolució de concessió de la subvenció.

—6 Criteris d’atribució i prioritats

6.1 En el cas que l’import total de les sol·licituds presentades superi la dotació pressupostària disponible, s’atendran les sol·licituds d’acord amb la puntuació que s’atorgui sobre la base dels criteris de priorització següents:

1) Inversions planificades d’acord amb el Pla d’explotació de persones titulars amb CGE aprovat: 10 punts.

2) Residència a la comarca o comarques limítrofs de l’explotació: 10 punts.

3) Projectes promoguts per dones: 5 punts.

4) Projectes promoguts per joves menors de quaranta anys que simultàniament a la seva incorporació hagin presentat una sol·licitud d’aquest ajut, o bé s’hi hagin instal·lat en els darrers cinc anys: 5 punts.

5) Projectes que promoguin la creació de llocs de treball: 5 punts.

6) Projectes amb actuacions en zones de muntanya, desfavorida i Xarxa Natura 2000: 5 punts.

7) Projectes promoguts per titulars d’explotacions agràries ecològiques inscrites al registre del CCPAE: 5 punts.

8) Projectes que proposin mesures de foment d’una gestió sostenible de l’activitat: 5 punts.

9) Projectes d’oci orientats al coneixement i conservació de les espècies, els hàbitats i el paisatge de les explotacions: 5 punts.

10) Projectes amb actuacions destinades a la transformació i/o comercialització de productes agraris: 5 punts.

6.2 En el cas que no existeixin prou disponibilitats financeres per cobrir les sol·licituds de l’últim tram de puntuació, es reduirà proporcionalment la intensitat de l’ajut per a aquestes sol·licituds.

—7 Concurrència amb altres ajuts

En cas que es disposi d’altres ajuts compatibles destinats a la mateixa finalitat, l’acumulació màxima d’ajuts serà del 40% del total de la inversió subvencionable.

—8 Sol·licituds i documentació

8.1 A les sol·licituds d’ajut s’hi adjuntarà, a més de la documentació de caràcter general que estableix l’article 9 de l’Ordre i la documentació requerida per a la presentació de la DUN, la documentació següent:

a) Estudi de viabilitat tecnicoeconòmica de la inversió de diversificació sol·licitada.

b) Pressupost de les actuacions a realitzar o factura proforma, d’acord amb l’article 9.2 b).

8.2 Documentació específica en funció de l’activitat:

8.2.1 En el cas de l’activitat de producció artesanal no agroalimentària, còpia del carnet d’artesà d’acord amb el repertori d’oficis artesanals del Departament d’Empresa i Ocupació, o en cas de nova creació de l’activitat compromís d’obtenir-lo en un període de 3 anys des de la data de certificació de l’expedient, en cas de no autoritzar el DAAM perquè sol·liciti aquesta informació.

8.2.2 En el cas d’energies renovables, resolució d’inscripció al registre de preassignació de retribució per instal·lacions fotovoltaiques, de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, en cas de no autoritzar el DAAM perquè sol·liciti aquesta informació.

—9 Justificació

A la documentació justificativa de la realització de les actuacions per a les quals es va sol·licitar l’ajut s’adjuntarà, si escau, a més de la documentació de caràcter general que estableix l’article 12 de l’Ordre, la documentació que justifiqui el compliment dels requisits exigits amb la resolució de l’ajut, entre d’altres:

a) Còpia del certificat actualitzat d’inscripció al Registre de turisme de Catalunya, on consti la revisió d’ofici posterior a la inscripció, en cas de creació o en cas de modificació de la capacitat, del grup, de la modalitat, dels serveis obligatoris segons els grups o modalitats, del nombre de les habitacions o de qualsevol altre element estructural d’un establiment d’agroturisme, només en cas de no autoritzar el DAAM perquè ho sol·liciti.

b) Còpia del certificat actualitzat d’inscripció al Registre de nuclis zoològics de Catalunya, en cas d’activitats d’oci, quan s’escaigui i en cas de no autoritzar el DAAM perquè ho sol·liciti.

c) Còpia del certificat actualitzat d’inscripció al llibre de Registre d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves de la Secretaria de Joventut, en cas de granja escola, només en cas de no autoritzar el DAAM perquè ho sol·liciti.

d) Còpia de l’autorització de posada en marxa del servei i inscripció al Registre d’instal·lacions de producció en règim especial de Catalunya (RIPRE), en cas d’energies renovables.

Annex 4

Utilització dels serveis d’assessorament per part de les persones agricultores

—1 Objecte dels ajuts

1.1 L’objecte de l’ajut és la utilització dels serveis d’assessorament que regula el Decret 9/2012, de 17 de gener de 2012, per part dels titulars d’explotacions agràries, amb la finalitat de subvencionar les actuacions següents:

a) Assessorament tècnic, com a mínim, en l’àmbit de la condicionalitat i la seguretat laboral.

L’assessorament tècnic s’estendrà des del diagnòstic de la situació, a la proposta i execució de millores en les matèries següents, segons s’escaigui:

a.1. Requisits legals de gestió, relatius a la salut pública, sanitat animal, sanitat vegetal, identificació i registre d’animals, notificació de malalties, benestar animal i medi ambient.

a.2. Bones condicions agràries i mediambientals, relatives a evitar l’erosió, conservar la matèria orgànica del sòl, mantenir l’estructura dels sòls i manteniment mínim dels hàbitats.

a.3. Normes relatives a la seguretat laboral.

En el cas de primeres instal·lacions de joves agricultors i agricultores, aquest assessorament també es podrà estendre a aspectes relacionats amb l’inici de l’activitat agrària.

L’assessorament es podrà estendre a aspectes relacionats amb el canvi climàtic, les energies renovables, la gestió de l’aigua, la biodiversitat i el sector lacti.

b) Assessorament tecnicoeconòmic, com a mínim, en l’àmbit de la condicionalitat, la seguretat laboral i la diagnosi i el pla d’explotació.

Aquest tipus d’assessorament, a més d’incloure les matèries que s’escaiguin de les enumerades a l’apartat anterior, s’ha de concretar en una diagnosi prèvia, que permeti caracteritzar l’explotació, i en un pla d’explotació.

c) Assessorament tecnicoeconòmic, com a mínim, en l’àmbit de la condicionalitat, la seguretat laboral i la gestió analítica.

L’objecte d’aquest assessorament és, a més de l’assessorament definit en l’apartat 1.1.a) d’aquest annex, l’assessorament en gestió analítica, que inclourà el càlcul dels costos de producció de cada activitat de l’empresa agrària, càlcul del valor de les existències, càlcul del marge brut i del marge net de cada producte o servei i anàlisi de la seva rendibilitat.

El resultat diferencial d’aquest tipus d’assessorament s’ha de concretar en el càlcul del producte brut de cada activitat agrària, mitjançant la identificació i quantificació dels ingressos bruts d’aquesta activitat, en la gestió dels estocs, que permeti el control i la valoració de les existències, i en l’anàlisi de costos (costos fixos i costos variables).

La gestió analítica permet prendre decisions tàctiques (potenciar el producte més rendible, reduir costos, entre d’altres) comparant els marges d’un producte o activitat concret amb els marges d’aquest mateix producte d’una empresa o un grup d’empreses representatiu.

d) Assessorament tecnicoeconòmic, com a mínim, en l’àmbit de la condicionalitat, la seguretat laboral i la gestió financera i analítica.

L’objecte d’aquest assessorament és, a més de l’assessorament definit en l’apartat 1.1.a) i 1.1.c) d’aquest annex, la gestió financera que permet obtenir informació de la situació del patrimoni de l’empresa i dels resultats globals obtinguts. El resultat diferencial d’aquest tipus d’assessorament s’ha de concretar en la comptabilitat financera de l’explotació, a partir del llibre diari, llibre major, balanç de situació i del compte de pèrdues i guanys (resultats).

La gestió financera permet diagnosticar la situació econòmica i financera actual de l’empresa, a partir d’uns indicadors, i preveure la possible evolució, amb la finalitat de poder prendre decisions adients (respecte a l’endeutament, capacitat de pagament, capitalització, equilibri financer, entre d’altres). Així mateix, reforça i complementa la utilitat de l’anàlisi dels resultats de marge net i marge brut de la modalitat de gestió analítica.

1.2 En cap cas es podran subvencionar els serveis d’assessorament contractats per a l’elaboració del pla d’empresa necessari per a l’ajut de primera instal·lació de persones joves agricultores, com l’actuació detallada al punt 1.b) d’aquest annex, ja que la diagnosi i el pla d’explotació forma part del pla d’empresa.

—2 Persones beneficiàries

Podran ser beneficiaries d’aquests ajuts les persones físiques o jurídiques signatàries de CGE i que, a més dels requisits del articles 5 de l’Ordre, compleixin els requisits d’admissibilitat següents:

En cas d’una persona física, cal que compleixi els requisits de persona agricultora professional (AP), excepte en el cas d’una persona jove agricultora instal·lada per primera vegada en una explotació agrària en els darrers dos anys.

En cas d’una persona jurídica o una comunitat de béns, caldrà que als seus estatuts figuri que l’objecte social consisteix, principalment, en la gestió d’una explotació agrària, i que més del 50% del seu capital social estigui en mans d’AP i que el 50% dels seus associats siguin AP.

—3 Requisits de les actuacions objecte d’ajut

Els serveis d’assessorament, la utilització dels quals es considera subvencionable en aquesta convocatòria, seran els que prestin entitats inscrites, com a màxim, dins del període de sol·licitud d’aquest ajut, al Registre d’entitats d’assessorament agrari de Catalunya.

Les actuacions detallades als punts b), c) i d), de l’apartat 1.1 d’aquest annex 4, només es podran realitzar per mitjà d’una entitat d’assessorament inscrita al nivell d’assessorament integral agrari i rural, o bé una entitat inscrita al nivell agrícola o ramader, que hagi formalitzat un acord per completar els serveis d’assessorament amb una entitat inscrita al nivell d’assessorament integral agrari i rural, d’acord amb el Decret 9/2012, de 3 de gener. Aquest acord ha d’estar reconegut pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, com a màxim dins del període de sol·licitud d’aquest ajut.

—4 Tipus i quantia dels ajuts

4.1 L’ajut té caràcter de subvenció directa aplicable a les despeses derivades de l’objecte previst a l’apartat 1 d’aquest annex.

4.2 L’import màxim de l’ajut esmentat, segons els serveis d’assessorament contractats, serà el següent:

4.2.1 En el cas de les actuacions detallades a l’apartat 1.1.a) d’aquest annex, es podrà subvencionar fins a un 50% de la inversió subvencionable, amb un import màxim d’ajut, per persona beneficiària i any, de 400,00 euros.

4.2.2 En el cas de les actuacions detallades a l’apartat 1.1.b) d’aquest annex, es podrà subvencionar fins a un 80% de la inversió subvencionable, amb un import màxim d’ajut, per persona beneficiària i any, de 1.200,00 euros.

4.2.3 En el cas de les actuacions detallades a l’apartat 1.1.c) d’aquest annex, es podrà subvencionar fins a un 70% de la inversió subvencionable, amb un import màxim d’ajut, per persona beneficiària i any, de 800,00 euros.

4.2.4 En el cas de les actuacions detallades a l’apartat 1.1.d) d’aquest annex, es podrà subvencionar fins a un 70% de la inversió subvencionable, amb un import màxim d’ajut, per persona beneficiària i any, de 1.100,00 euros.

4.3 La determinació de la quantia dels ajuts es realitzarà en funció del nombre de sol·licituds, de les disponibilitats pressupostàries i d’acord amb els criteris de prioritat i d’atribució, que s’estableixen a l’apartat 5 d’aquest annex.

4.4 La despesa mínima subvencionable per a la utilització dels serveis d’assessorament per part de les persones agricultores, serà de 200,00 euros per persona beneficiària i any.

4.5 L’ajut que preveu aquest annex té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 23%.

—5 Criteris d’atribució i prioritats

5.1 En el cas que l’import total de les sol·licituds presentades superi la dotació pressupostària disponible, s’atendran les sol·licituds d’acord amb la puntuació que s’atorgui sobre la base dels criteris de priorització següents:

a) Assessorament tecnicoeconòmic en l’àmbit de la condicionalitat, la seguretat laboral i la diagnosi i el pla d’explotació. 10 punts.

b) Persona jove agricultora, que s’hagi incorporat a l’activitat agrària durant els darrers cinc anys. 5 punts.

c) Persones titulars d’explotacions agràries, que percebin més de 15.000,00 euros en concepte de pagament únic per explotació i any. 2 punts.

d) Persones titulars d’explotacions agràries situades majoritàriament en zona de muntanya, desfavorida i Xarxa Natura 2000. 3 punts.

e) Persones titulars d’explotacions agràries ecològiques inscrites al Registre del CCPAE. 4 punts.

f) Dona. 5 punts.

5.2 En el cas que no existeixin prou disponibilitats financeres per cobrir les sol·licituds de l’últim tram de puntuació, es reduirà proporcionalment l’import de l’ajut per a aquestes sol·licituds.

—6 Justificació

A la documentació justificativa de la realització de les actuacions per a les quals es va sol·licitar l’ajut s’adjuntarà, a més de la documentació de caràcter general que estableix l’article 12 de l’Ordre, la documentació que justifiqui el compliment dels requisits exigits amb la resolució de l’ajut, entre d’altres:

Certificat de l’entitat d’assessorament contractada, en el qual s’especifiqui, com a mínim, les matèries en què s’ha assessorat, tal i com es detallen a l’apartat 1 d’aquest annex, i les visites realitzades per l’entitat assessora a l’explotació del beneficiari, si s’escau, degudament signat pel responsable de l’entitat que ha ofert aquests serveis.

Annex 5

Indemnització compensatòria en zones de muntanya i indemnització compensatòria en zones desfavorides fora de les de muntanya

—1 Objecte dels ajuts

1.1 L’objectiu dels ajuts és assegurar un ús continuat de les terres agràries, contribuir al manteniment d’una comunitat rural viable, que possibiliti la conservació del camp, així com mantenir i fomentar sistemes agraris sostenibles amb especial consideració a les exigències mediambientals per tal d’aconseguir els objectius comunitaris en matèria d’agricultura i medi ambient, d’acord amb el que disposa l’article 4, apartat 1.b) del Reglament (CE) núm. 1698/2005.

1.2 D’acord amb els objectius del paràgraf anterior, s’estableixen dues línies d’ajuts per compensar els costos addicionals i les pèrdues de renda de les persones agricultores i ramaderes per la realització de l’activitat agrària en explotacions ubicades en zones amb desavantatges naturals:

a) Ajuts destinats a indemnitzar a les persones agricultores per les dificultats naturals en zones de muntanya (municipis de muntanya o amb dificultats especials).

b) Ajuts destinats a indemnitzar les persones agricultores per les dificultats en zones diferents de les de muntanya (municipis desfavorits).

1.3 Les zones agrícoles desfavorides a Catalunya són els municipis qualificats de muntanya, desfavorits o amb dificultats especials, d’acord amb el que estableixen els articles 18, 19 i 20 del Reglament (CE) núm. 1257/1999, indicats a l’annex 3 de l’Ordre reguladora de la DUN per a l’any 2012.

—2 Persones beneficiàries

Poden ser beneficiàries de les dues línies d’ajut d’indemnitzacions compensatòries, les persones físiques o jurídiques signatàries d’un CGE segons s’estableix a l’article 5 de l’Ordre i que a més compleixin els requisits següents:

En cas d’una persona física, ser agricultor professional (AP) o titular d’una explotació agrària qualificada de prioritària d’acord amb la normativa aplicable a Catalunya.

En cas d’una persona jurídica, comunitat de béns (CB) o societat civil particular (SCP), ser titular d’una explotació agrària qualificada de prioritària.

—3 Compromisos específics de les persones beneficiàries

Comprometre’s formalment a mantenir l’activitat agrària, almenys durant els cinc anys a partir del primer pagament de l’ajut, llevat de jubilació o de causes de força major, d’acord amb els supòsits que estableix l’article 47 del Reglament (CE) núm. 1974/2006.

—4 Requisits de les explotacions

Les explotacions agràries per a les quals se sol·liciti l’ajut de la indemnització compensatòria en qualsevol de les seves dues línies hauran de complir els requisits següents:

a) Estar ubicades totalment o parcialment en els municipis de zones desfavorides inclosos a la llista comunitària de zones agrícoles desfavorides, qualificades de muntanya, desfavorits, o amb dificultats especials, d’acord amb la relació establerta a l’annex 3 de l’Ordre reguladora de la DUN per a l’any 2012.

L’ajut només pot recaure sobre la superfície de l’explotació inclosa a cada tipus de zona desfavorida.

b) Complir les càrregues ramaderes màximes i mínimes següents a les explotacions que declarin superfícies farratgeres: cal tenir una càrrega ramadera màxima d’1 UBG per hectàrea de superfície farratgera, o bé una càrrega màxima de 2 UBG si la pluviometria mitjana és superior a 800 mm/any, o proporcional en cas de superfícies amb diferent pluviometria. En tot cas, l’explotació haurà de tenir una càrrega ramadera mínima de 0,2 UBG/ha.

A l’annex 3 de l’Ordre reguladora de la DUN per a l’any 2012, es determina la relació de municipis, així com la seva condició de municipis amb pluviometria superior a 800 mm/any.

A l’article 3 de l’Ordre es defineix la càrrega ramadera, així com les seves equivalències.

c) Tenir una superfície agrícola superior a 5 hectàrees i en el cas de superfície de pastures disposar de bestiar per fer-ne l’aprofitament.

—5 Incompatibilitats

La indemnització compensatòria és incompatible entre les seves dues modalitats.

—6 Tipus i quantia dels ajuts

6.1 L’ajut consisteix en una subvenció directament aplicable a compensar les rendes de les persones agricultores i les persones ramaderes amb explotacions ubicades en zones desfavorides. Per al càlcul de l’ajut es tindran en compte els conceptes següents:

a) Mòduls de base.

El mòdul de base indica la quantitat unitària a pagar en la indemnització compensatòria, expressada en euros per hectàrea de superfície indemnitzable.

Zona de muntanya:

Cultius en regadiu: 60 euros/ha.

Cultius en secà: 66 euros/ha.

Llenyosos en regadiu: 66 euros/ha.

Llenyosos en secà: 79 euros/ha.

Pastures en regadiu: 44 euros/ha.

Pastures en secà: 53 euros/ha.

Pastures aprofitables de dos a sis mesos: 44 euros/ha.

Zona desfavorida:

Cultius en regadiu: 50 euros/ha.

Cultius en secà: 60 euros/ha.

Llenyosos en regadiu: 60 euros/ha.

Llenyosos en secà: 72 euros/ha.

Pastures en regadiu: 40 euros/ha.

Pastures en secà: 48 euros/ha.

Zona de muntanya amb dificultats especials:

Cultius en regadiu: 144 euros/ha.

Cultius en secà: 150 euros/ha.

Llenyosos en regadiu: 120 euros/ha.

Llenyosos en secà: 144 euros/ha.

Pastures en regadiu: 80 euros/ha.

Pastures en secà: 96 euros/ha.

Pastures aprofitables de dos a sis mesos: 80 euros/ha.

b) Superfície agrícola indemnitzable. És la suma de totes les superfícies agrícoles de cada tipus amb les consideracions següents:

Superfície farratgera és la superfície agrícola destinada a l’alimentació del bestiar, en aprofitament a dent i/o a dall, així com aquella altra que el titular de l’explotació utilitza per a la pastura del bestiar, de manera individual o conjunta per tenir dret a un aprofitament estacional. La superfície de pastures només serà auxiliable en el cas que l’explotació consti al Registre d’explotacions ramaderes de Catalunya amb un sistema productiu extensiu o semiintensiu. En cas de pastures comunals, la superfície computable serà proporcional a la superfície farratgera utilitzada per cada persona beneficiària, i que li sigui assignada per l’òrgan competent.

La superfície de pastures situades en un municipi qualificat de muntanya o de dificultats especials, només serà auxiliable si la marca ramadera oficial del bestiar que en fa l’aprofitament també se situa en un municipi qualificat de muntanya o de dificultats especials. La superfície de pastures situades en un municipi qualificat de desfavorit només serà auxiliable si la marca ramadera oficial del bestiar que en fa l’aprofitament també se situa en un municipi de la mateixa qualificació. La superfície de pastures situada en els municipis indicats a l’apartat 9 d’aquest annex serà auxiliable tant si la marca ramadera del bestiar que en fa l’aprofitament està situada en un municipi de muntanya com de dificultats especials o desfavorit.

S’exceptuen dels requeriments del paràgraf anterior, les explotacions que acreditin els moviments del bestiar degudament registrats.

c) Reducció dels ajuts en funció de la superfície sol·licitada.

Es fixa una reducció dels ajuts en funció de la superfície que sol·liciti la persona demandant de la indemnització. Els imports màxims per a cada un dels tipus de superfície seran els següents:

c.1) Cultius en regadiu.

c.1.a) Quan la superfície sigui igual o menor a 5 hectàrees, el valor de l’ajut serà del 100% de l’establert.

c.1.b) Quan la superfície sigui més gran de 5 hectàrees i igual o menor de 15 hectàrees, per a aquesta superfície, el valor de l’ajut serà del 50% de l’establert.

c.1.c) Les superfícies per sobre de 15 hectàrees no són auxiliables.

c.2) Cultius en secà.

c.2.a) Quan la superfície sigui igual o menor a 20 hectàrees, el valor de l’ajut serà del 100% de l’establert.

c.2.b) Quan la superfície sigui més gran de 20 hectàrees i igual o menor de 40 hectàrees per a aquesta superfície, el valor de l’ajut serà del 75% de l’establert.

c.2.c) Quan la superfície sigui més gran de 40 hectàrees, per a aquesta superfície, el valor de l’ajut serà del 50% de l’establert.

c.3) Llenyosos en regadiu.

c.3.a) Quan la superfície sigui igual o menor a 5 hectàrees, el valor de l’ajut serà del 100% de l’establert.

c.3.b) Quan la superfície sigui més gran de 5 hectàrees i igual o menor de 15 hectàrees, per a aquesta superfície, el valor de l’ajut serà del 75% de l’establert.

c.3.c) Quan la superfície sigui més gran de 15 hectàrees, per a aquesta superfície, el valor de l’ajut serà del 50% de l’establert.

c.4) Llenyosos en secà.

c.4.a) Quan la superfície sigui igual o menor a 20 hectàrees, el valor de l’ajut serà del 100% de l’establert.

c.4.b) Quan la superfície sigui més gran de 20 hectàrees i igual o menor de 40 hectàrees, per a aquesta superfície, el valor de l’ajut serà del 75% de l’establert.

c.4.c) Quan la superfície sigui més gran de 40 hectàrees, per a aquesta superfície, el valor de l’ajut serà del 50% de l’establert.

c.5) Pastures en regadiu.

c.5.a) Quan la superfície sigui igual o menor a 40 hectàrees, el valor de l’ajut serà del 100% de l’establert.

c.5.b) Quan la superfície sigui més gran de 40 hectàrees i igual o menor de 80 hectàrees, per a aquesta superfície, el valor de l’ajut serà del 75% de l’establert.

c.5.c) Quan la superfície sigui més gran de 80 hectàrees, per a aquesta superfície, el valor de l’ajut serà del 50% de l’establert.

c.6) Pastures en secà.

c.6.a) Quan la superfície sigui igual o menor a 40 hectàrees, el valor de l’ajut serà del 100% de l’establert.

c.6.b) Quan la superfície sigui més gran de 40 hectàrees i igual o menor de 80 hectàrees, per a aquesta superfície, el valor de l’ajut serà del 75% de l’establert.

c.6.c) Quan la superfície sigui més gran de 80 hectàrees, per a aquesta superfície, el valor de l’ajut serà del 50% de l’establert.

c.7) Pastures aprofitables de dos a sis mesos.

c.7.a) Quan la superfície sigui igual o menor a 40 hectàrees, el valor de l’ajut serà del 100% de l’establert.

c.7.b) Quan la superfície sigui més gran de 40 hectàrees i igual o menor de 80 hectàrees, per a aquesta superfície, el valor de l’ajut serà del 75% de l’establert.

c.7.c) Quan la superfície sigui més gran de 80 hectàrees, per a aquesta superfície, el valor de l’ajut serà del 50% de l’establert.

6.2 La quantia de l’ajut màxima en concepte d’indemnització compensatòria anual que pot rebre una explotació no podrà ser superior a 6.000,00 euros quan tinguin personalitat física i a 12.000,00 euros quan tingui personalitat jurídica o assimilada (CB i SCP), excepte quan aquestes tinguin caràcter unipersonal, en què se’ls aplicarà el límit de 6.000,00 euros, i es garantirà, sempre que no superi els mencionats límits, el cobrament mínim de 25 euros per hectàrea de superfície comprovada.

6.3 La quantia de l’ajut mínima en concepte d’indemnització compensatòria anual no podrà ser inferior en cap cas a 100,00 euros. Tots els expedients als qual els correspongui un ajut inferior a 100,00 euros seran desestimats.

6.4 Els imports establerts per hectàrea de superfície agrària útil (SAU) no superaran en cap cas els màxims que estableix l’annex del Reglament (CE) núm. 1698/2005.

6.5 L’ajut que preveu aquest annex té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 31%.

—7 Criteris d’atribució i prioritats

7.1 En el cas que l’import total de les sol·licituds presentades superi la dotació pressupostària disponible, s’atendran les sol·licituds d’acord amb la puntuació que s’atorgui sobre la base dels criteris de priorització següents:

1) Beneficiaris amb compromisos de campanyes anteriors: 20 punts.

2) Persones joves agricultores, menors de 40 anys, instal·lades en els darrers cinc anys: 4 punts.

3) Dona: 3 punts.

4) Beneficiaris de mesures agroambientals: 2 punts.

5) Explotacions ubicades en zones de Xarxa Natura 2000: 2 punts.

7.2 En el cas que no existeixin prou disponibilitats financeres per cobrir les sol·licituds de l’últim tram de puntuació, es podrà reduir proporcionalment l’import de l’ajut per a aquestes sol·licituds.

—8 Sol·licituds i documentació

A les sol·licituds d’ajut s’hi adjuntarà, si s’escau, la documentació de caràcter general que estableix l’article 9 de l’Ordre i la documentació requerida a la presentació de la DUN per a 2012.

—9 Municipis on la superfície de pastures auxiliable és compatible amb la ubicació de la marca ramadera oficial en municipis de diferent qualificació

L’Albagés, l’Albi, Alcanó, Alfés, Almatret, Arbeca, Arbolí, Arnes, Ascó, Aspa, Barberà de la Conca, Batea, Bellaguarda, Bellmunt del Priorat, Benissanet, la Bisbal de Falset, les Borges Blanques, Bot, Bovera, Cabacés, Capçanes, Caseres, Castelldans, Cervià de les Garrigues, Clariana de Cardener, el Cogul, Corbera d’Ebre, Cornudella de Montsant, l’Argentera, l’Espluga Calba, Falset, la Fatarella, la Figuera, Flix, la Floresta, Fulleda, Gandesa, Garcia, Ginestar, la Granadella, Granyena de les Garrigues, Gratallops, els Guiamets, Horta de Sant Joan, Juncosa, Llardecans, el Lloar, Llobera, Maials, Marçà, Margalef, el Masroig, Miravet, el Molar, la Molsosa, Montblanc, Montclar, Montmajor, Móra d’Ebre, Móra la Nova, la Morera de Montsant, Navès, Olius, els Omellons, els Omells de na Gaia, la Palma d’Ebre, Paüls, el Pinell de Brai, Pinós, la Pobla de Cèrvoles, la Pobla de Massaluca, Poboleda, Porrera, Pradell, Prat de Comte, Puiggròs, Rasquera, Riba-roja d’Ebre, Riner, Sant Mateu de Bages, Sarroca de Lleida, Senan, el Soleràs, Solsona, Sunyer, Tarrés, Tivissa, Torà, els Torms, la Torre de Fontaubella, la Torre de l’Espanyol, Torrebesses, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vallbona de les Monges, Vallclara, Vilalba dels Arcs, Vilanova de Prades, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, el Vilosell, Vimbodí, Vinaixa, Vinebre, Viver i Serrateix.

Annex 6

Pràctiques agroambientals

—1 Objecte dels ajuts

L’objecte dels ajuts és fomentar la introducció o continuació de mètodes de producció agrícola compatibles amb la protecció i la millora del medi ambient, el paisatge i les seves característiques, els recursos naturals, la terra i la diversitat genètica per tal d’aconseguir els objectius comunitaris en matèria d’agricultura i medi ambient, d’acord amb el que disposa l’article 4.1.b) del Reglament (CE) núm. 1698/2005.

—2 Actuacions objecte d’ajut

2.1 Seran objecte d’ajut les actuacions agroambientals següents:

a) Tècniques ambientals de racionalització en l’ús de productes químics.

Se subvencionaran les actuacions que introdueixin pràctiques de conreu que disminueixin els efectes contaminants en sòls i aigües, mitjançant la reducció verificable de productes químics.

Les línies d’ajut que comporta la realització de l’actuació són les que s’esmenten a continuació.

a.1) Producció integrada.

La realització d’aquesta acció té com a objectiu reduir els efectes contaminants d’aigües i sòls fomentant l’adopció de metodologies de producció vegetal que utilitzin al màxim els recursos i mecanismes de producció naturals per tal d’assegurar a llarg termini una agricultura sostenible i la protecció dels recursos naturals, segons el Decret 413/2006, de 31 d’octubre, i també les normes tècniques específiques per a cada tipus de conreu. Addicionalment s’han de realitzar mètodes alternatius a la lluita química.

a.2) Agricultura ecològica.

Aquesta actuació té com a objectiu principal estimular la conversió de nous productors cap a l’agricultura ecològica, així com ajudar a mantenir els actuals dins d’aquest sistema de producció, basat en pràctiques agrícoles sostenibles i compatibles amb el medi ambient i amb la qualitat dels productes, i reforçar la presència d’aquests productes en el mercat nacional.

a.3) Agricultura racional i de conservació en el conreu de la fruita de closca.

La realització d’aquesta acció té com a objectiu fomentar les pràctiques dirigides al conreu racional i de conservació de la fruita de closca, reduir els efectes contaminants d’aigües i sòls amb el foment de l’adopció de metodologies de producció vegetal que utilitzin al màxim els recursos i els mecanismes de producció naturals i assegurin a llarg termini una agricultura sostenible i la protecció dels recursos naturals, així com el manteniment del conreu de la fruita de closca en una zona on és l’única alternativa possible per al manteniment de l’equilibri natural.

a.4) Sistemes alternatius a la lluita química per al conreu de la vinya.

La realització d’aquesta acció té com a objectiu la reducció en l’aplicació de productes químics i la introducció o seguiment de l’aplicació de sistemes alternatius de lluita biològica per al conreu de la vinya.

a.5) Gestió sostenible de la fertilització.

La realització d’aquesta acció té com a objectiu l’impuls d’eines que afavoreixin l’ús racional dels fertilitzants, que permeten d’aquesta manera dur a terme unes pràctiques agronòmiques amb un grau de sostenibilitat superior als requisits mínims establerts per la normativa europea, estatal i autonòmica.

b) Lluita contra l’erosió, protecció del paisatge i pràctiques de prevenció contra incendis.

b.1) Lluita contra l’erosió en medis fràgils de conreus llenyosos en terrasses i manteniment del paisatge.

La realització d’aquesta acció té com a objectiu protegir el sòl, evitar les pèrdues per erosió en cultius amb pendents elevats, així com conservar les espècies i els cultius per al manteniment de la coberta vegetal en zones d’alt risc d’erosió com a conseqüència de la situació geogràfica, orogràfica i règim pluviomètric.

b.2) Foment del pasturatge de sotabosc en perímetres de protecció prioritària.

La realització d’aquesta acció té com a objectiu la reducció del risc d’incendis en masses forestals amb un elevat risc, a través de l’aplicació de tècniques de pasturatge controlat del sotabosc.

c) Gestió integrada de les explotacions.

L’objectiu d’aquesta actuació és aconseguir una gestió racional de l’explotació compatibilitzant la conservació del medi físic amb els treballs de la gestió ramadera.

Les línies d’ajut que comporta la realització de l’actuació són les següents:

c.1) Millora i foment de prats i pastures naturals en zones de muntanya.

La realització d’aquesta acció té com a objectiu fomentar l’ús sostenible de les terres de prats i pastures en zones de mitja muntanya, millorar el medi ambient i les característiques del territori, buscar l’equilibri territorial a les zones de mitja muntanya i respondre a l’elevada demanda de zones amb alt grau de conservació del medi. D’aquesta manera es fomentarà l’aplicació de mètodes de conservació dels ecosistemes agraris en les explotacions ramaderes extensives, amb el manteniment de la gestió racional dels aprofitaments ramaders, la coberta vegetal i el respecte a les càrregues ramaderes admissibles.

c.2) Apicultura per a la millora de la biodiversitat en zones fràgils.

La realització d’aquesta acció té com a objectiu millorar la biodiversitat en els agroecosistemes fràgils on hi pugui haver espècies relictes. D’aquesta manera es promouen sistemes d’explotació amb més base territorial i que també disminueixin els tractaments químics que es puguin realitzar en la producció de mel.

c.3) Millora de pastures en zones de muntanya per a la protecció del paisatge i la biodiversitat.

La realització d’aquesta actuació té com a objectiu la conservació dels ecosistemes agraris i els seus recursos, realitzar una gestió racional dels aprofitaments ramaders de bestiar equí i de la coberta vegetal i incentivar el respecte a les càrregues ramaderes admissibles per aconseguir el millor aprofitament de les superfícies pasturables.

d) Protecció de flora i fauna en zones d’especial protecció.

La realització d’aquesta actuació té com a objectiu protegir i millorar els recursos naturals i específicament la preservació i el desenvolupament de sistemes agraris de gran valor mediambiental amb la finalitat d’evitar el deteriorament de l’hàbitat de les aus i la fauna de zones d’especial protecció.

d.1) Gestió de les zones humides incloses al conveni Ramsar.

La realització d’aquesta acció té com a objectiu establir un sistema de gestió de les zones humides incloses al conveni Ramsar i la seva àrea d’influència amb un elevat grau de sostenibilitat. D’aquesta manera es dóna resposta a la demanda creixent de la població, de la millora ambiental en ecosistemes de closes i arrossars de les superfícies incloses en aquestes zones.

d.2) Millora dels hàbitats esteparis de la plana agrícola de Xarxa Natura 2000.

La realització d’aquesta acció té com a objectius revaloritzar les àrees de conreus de secà dins de la ZEPA amb tècniques agronòmiques que afavoreixin l’hàbitat de l’avifauna, i n’incrementin les poblacions.

e) Protecció de varietats vegetals i races autòctones.

L’objectiu d’aquesta actuació va dirigida a protegir i mantenir la biodiversitat present en el territori, afavorir la utilització de varietats vegetals autòctones, sobretot les que presenten una més alta erosió genètica, i mantenir poblacions ramaderes amb una important variabilitat genètica, en especial les races ramaderes que es troben en perill d’extinció.

e.1) Conservació i millora de varietats vegetals autòctones.

La realització d’aquesta acció té com a objectiu fomentar la recuperació in situ d’un nombre limitat de varietats autòctones, les que estan més pròximes a l’extinció, així com incrementar-ne la presència al mercat, amb la finalitat de reduir l’elevat risc d’erosió genètica que pateixen.

e.2) Conservació i millora de races autòctones.

La realització d’aquesta acció té com a objectiu mantenir la variabilitat genètica de les poblacions ramaderes, preservar de la desaparició les races que formen part del patrimoni genètic i cultural del territori i que a més a més constitueixen la base d’explotacions tradicionals, respectuoses amb l’entorn i són font de productes ramaders de qualitat.

2.2 Aquestes accions es classifiquen en noves accions i/o accions de renovació depenent de si s’obre convocatòria per noves persones sol·licitants o només s’hi poden acollir les persones amb compromís vigent. L’apartat 9 d’aquest annex estableix les condicions específiques d’aquests ajuts i també classifica en una o altra categoria o en alguns casos en les dues categories cadascuna de les accions.

—3 Persones beneficiàries

Poden ser beneficiàries dels ajuts agroambientals les persones titulars d’explotacions agràries amb ingressos agraris que compleixin els requisits específics de cada línia d’ajut establerts a l’apartat 9 d’aquest annex i els establerts a l’article 5 de l’Ordre i que es comprometin a realitzar, per a la resta del període de compromís, en tota o en part de la seva explotació, les actuacions que comporten la percepció d’ajut incloses en aquest annex.

—4 Sol·licituds i documentació

4.1 La sol·licitud implica la determinació de l’inici del període de compromisos, que cada any caldrà renovar mitjançant la sol·licitud corresponent i dins del termini que establirà la convocatòria anual.

4.2 En cas de no presentar la renovació anual de compromisos en un any, i si durant aquest període se segueixen complint els compromisos, condicionat a la seva verificació, la persona titular no percebrà els ajuts per a aquell any, però es mantindrà el compromís quinquennal i no se sol·licitarà, per tant, la devolució de les quantitats percebudes en els anys anteriors.

4.3 Si un cop exhaurit el període total de compromisos es comprova que la sol·licitud de renovació no s’ha presentat en més d’una convocatòria, es procedirà a reclamar la devolució dels ajuts rebuts. En qualsevol cas, és obligatòria la presentació de la renovació anual de compromisos l’últim any del període.

4.4 A les sol·licituds s’hi adjuntarà, a més de la documentació de caràcter general establerta a l’article 9 de l’Ordre, la documentació requerida per a la presentació de la DUN, l’alta censal tributària només en el cas que no hagi autoritzat el DAAM perquè obtingui aquesta informació mitjançant l’imprès normalitzat, i la documentació especificada a l’apartat 4.5 següent per a cada línia d’ajut agroambiental.

4.5 La documentació específica que s’haurà de presentar amb la sol·licitud d’ajut o de renovació de compromisos per a cada línia d’ajut agroambiental, excepte en els casos en què es fixi una data posterior, així com els terminis de presentació amb caràcter improrrogable, són els següents:

a) Tècniques ambientals de racionalització en l’ús de productes químics.

a.1) Producció integrada:

Factures justificatives de l’aplicació de sistemes alternatius a la lluita química acompanyades d’un document explicatiu sobre el sistema emprat i la dosi aplicada, que s’hauran de presentar abans del 15 d’octubre de cada any, si escau.

Imprès normalitzat de sol·licitud d’arrencada de conreus llenyosos o de canvis, quan s’escaigui.

Si és sol·licitant de superfícies provinents de subrogació, pla agroambiental en el qual es descriu la situació de l’explotació, així com els objectius a assolir.

a.2) Agricultura ecològica:

Imprès normalitzat de sol·licitud d’arrencada de conreus llenyosos o de canvis, quan s’escaigui.

Si és sol·licitant de superfícies provinents de subrogació, pla agroambiental en el qual es descriu la situació de l’explotació, així com els objectius a assolir.

a.3) Agricultura racional i de conservació en el conreu de la fruita de closca:

Acreditació de la contractació (assalariat o serveis) d’un enginyer tècnic agrícola o pertànyer a una ADV.

Si és sol·licitant de superfícies provinents de subrogació, pla agroambiental en el qual es descriu la situació de l’explotació, així com els objectius a assolir.

a.4) Sistemes alternatius a la lluita química per al conreu de la vinya.

Factures justificatives de l’aplicació de mètodes alternatius a la lluita química acompanyades d’un document explicatiu sobre el sistema emprat i la dosi aplicada, que s’hauran de presentar abans del 15 d’octubre de cada any.

Anàlisi multiresidus corresponents a la totalitat de la superfície abans del 15 d’octubre del cinquè any de compromís.

Acreditació de la contractació (assalariat o serveis) d’un enginyer tècnic agrícola o pertànyer a una ADV.

Si és sol·licitant de superfícies provinents de subrogació, pla agroambiental en el qual es descriu la situació de l’explotació, així com els objectius a assolir.

a.5) Gestió sostenible de la fertilització.

Si és el primer any de sol·licitud de l’ajut, pla agroambiental en el qual es descriu la situació de partida de l’explotació, així com els objectius a assolir.

Justificació de la realització de l’anàlisi anual de nitrats, abans del 15 d’octubre.

Si es realitza l’actuació addicional d’anàlisi de dejeccions ramaderes, còpia de les anàlisis realitzades fins a la data, que s’hauran de presentar abans del 15 d’octubre.

Si és sol·licitant de superfícies provinents de subrogació, pla agroambiental en el qual es descriu la situació de l’explotació, així com els objectius a assolir i fotocòpia de l’anàlisi de caracterització de sòls, abans del 15 d’octubre.

b) Lluita contra l’erosió, protecció del paisatge i pràctiques de prevenció contra incendis.

b.1) Lluita contra l’erosió en medis fràgils de conreus llenyosos en terrasses i manteniment del paisatge:

Si és sol·licitant de superfícies provinents de subrogació, pla agroambiental en el qual es descriu la situació de l’explotació, així com els objectius a assolir i abans del 15 de juny, inventari signat per la persona tècnica competent, sobre mapa topogràfic 1:5.000, ubicant la parcel·la agrícola i detallant d’acord amb la DUN per a 2012: les tipologies sol·licitades (murs, talussos, manteniment d’arbres i camins interiors); la localització de tots els elements; la longitud parcial i total de murs, talussos i camins; l’alçària parcial dels murs i talussos; i el nombre d’arbres.

b.2) Foment del pasturatge de sotabosc en perímetres de protecció prioritària.

Si és sol·licitant de superfícies provinents de subrogació, pla agroambiental en el qual es descriu la situació de l’explotació, així com els objectius a assolir i la ubicació de les construccions tradicionals, si escau, i mapa escala 1:25.000, on s’indiqui la ubicació del perímetre de pasturatge de sotabosc i els punts d’aigua.

c) Gestió integrada de les explotacions.

c.1) Millora i foment de prats i pastures naturals en zones de muntanya:

Si és sol·licitant de superfícies provinents de subrogació, pla agroambiental en el qual es descriu la situació de l’explotació, així com els objectius a assolir i en el qual consti, entre d’altres, el calendari de ressembra, sempre que es vulgui dur a terme.

Document de comunicació de ressembra, si escau, on constin les espècies de la ressembra.

c.2) Apicultura per a la millora de la biodiversitat en zones fràgils.

Si és sol·licitant de superfícies provinents de subrogació, pla agroambiental en el qual es descriu la situació de l’explotació, així com els objectius a assolir.

c.3) Millora de pastures en zones de muntanya per a la protecció del paisatge i la biodiversitat.

Si és sol·licitant de superfícies provinents de subrogació, pla agroambiental en el qual es descriu la situació de l’explotació, així com els objectius a assolir.

d) Protecció de flora i fauna en zones d’especial protecció.

d.1) Gestió de les zones humides incloses al conveni Ramsar.

Si és sol·licitant de superfícies provinents de subrogació, pla agroambiental en el qual es descriu la situació de l’explotació, així com els objectius a assolir.

Si es realitzen les subactuacions de conservació i recuperació de prats i pastures humides, document de comunicació de sembra o ressembra, si escau, on constin les espècies sembrades.

Si es realitza la subactuació de Retirada de la palla, certificat de l’empresa que recull la palla on constin els quilos de palla aportats per la persona sol·licitant de l’ajut, les dates de recollida i les parcel·les agrícoles d’origen, abans del 15 d’octubre.

d.2) Millora dels hàbitats esteparis de la plana agrícola de Xarxa Natura 2000.

Si és sol·licitant de superfícies provinents de subrogació, pla agroambiental en el qual es descriu la situació de l’explotació, així com els objectius a assolir i la ubicació de les construccions tradicionals, si escau.

Croquis de la superfície declarada de guaret quan es declarin parts d’un recinte SIGPAC que no compleixi la pendent.

e) Protecció de varietats vegetals i races autòctones.

e.1) Conservació i millora de varietats vegetals autòctones.

Factures justificatives de la venda del producte objecte d’ajut, on constin el nom del producte, els quilos comercialitzats i la data de comercialització, abans del 15 d’octubre.

Si és sol·licitant de superfícies provinents de subrogació, pla agroambiental en el qual es descriu la situació de l’explotació, així com els objectius a assolir.

e.2) Conservació i millora de races autòctones.

Si és sol·licitant de superfícies provinents de subrogació, pla agroambiental en el qual es descriu la situació de l’explotació, així com els objectius a assolir.

—5 Compromisos

Els compromisos que hauran de complir les persones beneficiàries dels ajuts són els que s’especifiquen a l’apartat 9 d’aquest annex en relació amb cadascuna de les mesures objecte d’ajut, així com els que afectin l’explotació, sens perjudici dels compromisos que estableix l’article 26 de l’Ordre.

—6 Incompatibilitats

6.1 Les actuacions agroambientals objecte dels ajuts podran acollir-se a altres règims d’ajut comunitaris quan no siguin incompatibles amb cap de les condicions específiques que es requereixin per acollir-se als ajuts que regula el Reglament (CE) núm. 1698/2005, especialment les que regula aquest annex.

6.2 Són compatibles les mesures que puguin aplicar-se sobre una mateixa superfície sense que comporti duplicitat d’ajuts pel mateix objectiu.

6.3 Les incompatibilitats que es poden generar de l’aplicació de les diferents actuacions agroambientals poden agrupar-se amb els criteris següents:

Incompatibilitat agronòmica: quan les mesures actuen sobre conreus diferents, o perquè les labors proposades no poden desenvolupar-se simultàniament.

Incompatibilitat per doble ajut: quan les mesures fomenten elements que són similars i per tant se subvenciona dues vegades.

6.3.1 En cas dels ajuts desplegats en aquest annex 6, les incompatibilitats són les següents:

Incompatibilitat de la mesura de l’apartat 2.a.1) (producció integrada) amb les mesures de l’apartat 2.a.2) (agricultura ecològica), de l’apartat 2.a.3) (agricultura racional i de conservació en el conreu de la fruita de closca), i de l’apartat 2.a.5) (gestió sostenible de la fertilització).

Incompatibilitat de la mesura de l’apartat 2.a.2) (agricultura ecològica), amb les mesures de l’apartat 2.a.3) (agricultura racional i de conservació en el conreu de la fruita de closca), 2.a.4) (sistemes alternatius a la lluita química per al conreu de la vinya), de l’apartat 2.c.1) (millora i foment de prats i pastures en zones de muntanya), de l’apartat 2.c.3) (millora de pastures en zones de muntanya per a la protecció del paisatge i la biodiversitat), de l’apartat 2.d.1) (gestió de les zones humides incloses al conveni Ramsar), de l’apartat 2.d.2) (millora dels hàbitats esteparis de la plana agrícola de Xarxa Natura 2000 i de la disposició transitòria primera de l’Ordre (Ramsar retirada vint anys)).

Incompatibilitat de la mesura de l’apartat 2.a.3) (agricultura racional i de conservació en el conreu de la fruita de closca) amb la mesura de l’apartat 2.a.2) (agricultura ecològica) i 2.a.5) (gestió sostenible de la fertilització).

Incompatibilitat de la mesura de l’apartat 2.b.2) (foment del pasturatge de sotabosc en perímetre de protecció prioritària) amb la mesura de l’apartat 2.c.1) (millora i foment de prats i pastures en zones de muntanya) i de l’apartat 2.c.3) (millora de pastures en zones de muntanya per a la protecció del paisatge i la biodiversitat).

Incompatibilitat de la mesura de l’apartat 2.c.1) (millora i foment de prats i pastures en zones de muntanya) amb la mesura de l’apartat 2.c.3) (millora de pastures en zones de muntanya per a la protecció del paisatge i la biodiversitat).

Incompatibilitat de la mesura de l’apartat 2.d.1) (gestió de les zones humides incloses al conveni Ramsar) amb la mesura de la disposició transitòria primera (Ramsar retirada vint anys).

6.3.2 En relació amb la incompatibilitat amb altres ajuts desplegats a la resta d’annexos de l’Ordre, les incompatibilitats són les següents:

Incompatibilitat de la mesura de l’apartat 2.a.2) d’aquest annex 6 (agricultura ecològica) amb la mesura de foment de la ramaderia ecològica de l’annex 7 de l’Ordre, per als mateixos conreus.

Incompatibilitat de la mesura de l’apartat 2.b.2) d’aquest annex (foment del pasturatge de sotabosc en perímetres de protecció prioritària) amb la mesura de foment de la ramaderia ecològica de l’annex 7 de l’Ordre.

Incompatibilitat de la mesura de l’apartat 2.c.1) d’aquest annex (millora i foment de prats i pastures naturals en zones de muntanya) amb la mesura de foment de la ramaderia ecològica de l’annex 7 de l’Ordre.

Incompatibilitat de la mesura de l’apartat 2.c.2) d’aquest annex (apicultura per a la millora de la biodiversitat en zones fràgils) amb la mesura de foment de la ramaderia ecològica de l’annex 7 de l’Ordre.

Incompatibilitat de la mesura de l’apartat 2.c.3) d’aquest annex (millora de pastures en zones de muntanya per a la protecció del paisatge i la biodiversitat) amb la mesura de foment de la ramaderia ecològica de l’annex 7 de l’Ordre.

Incompatibilitat de la mesura 2.d.2) d’aquest annex (millora dels hàbitats esteparis de la plana agrícola de Xarxa Natura 2000) amb la mesura de foment de la ramaderia ecològica de l’annex 7 de l’Ordre.

—7 Tipus i quantia dels ajuts

7.1 L’ajut consisteix en una subvenció directament aplicable a la compensació de les pèrdues de renda i costos addicionals per al compliment dels compromisos que l’aplicació de les mesures agroambientals establertes en l’Ordre produeixen a les persones agricultores i les persones ramaderes que les apliquen.

7.2 La quantia màxima establerta per a cadascuna de les línies d’ajut és la que s’estableix als apartats 8 i 9 d’aquest annex.

—8 Criteris de concessió i càlcul de l’ajut

8.1 Els ajuts s’atorgaran d’acord amb els imports que s’especifiquen, per a cada línia, a l’apartat 9 d’aquest annex. En la resolució es determinarà la superfície elegible en relació amb la total sol·licitada per al càlcul de l’ajut a percebre, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries.

8.2 El càlcul dels ajuts es realitzarà aplicant la superfície de les unitats mínimes de conreu agroambiental (UMCA) o unitats mínimes de bestiar gros agroambiental (UMBA) establertes per a cada mesura o submesura. A efectes de l’Ordre, s’entén per unitat mínima de conreu agroambiental la referència per determinar la superfície agroambiental a partir de la qual els costos totals unitaris tendeixen a disminuir a mesura que creix el nombre d’hectàrees cultivades. Igualment, respecte dels caps d’animals definits per les unitats mínimes de bestiar gros agroambiental, on les UBG agroambientals fan que els costos unitaris tendeixin a disminuir. Els imports màxims per a cadascuna de les mesures i/o submesures seran els següents:

Quan la superfície en hectàrees per a cada mesura i/o submesura sigui igual o menor al doble del valor de la UMCA i/o UMBA, el valor de l’ajut serà del 100% del valor de l’ajut establert.

Quan la superfície sigui entre el doble i fins a quatre vegades la superfície de la UMCA i/o UMBA, el valor de l’ajut serà del 60% del valor de l’ajut establert.

Quan la superfície sigui més de quatre vegades la superfície de la UMCA i/o UMBA, el valor de l’ajut serà del 30% del valor de l’ajut establert.

8.3 Els imports establerts per hectàrea de superfície agrària útil (SAU) no superaran en cap cas els màxims que estableix l’annex del Reglament (CE) núm. 1698/2005.

8.4 En el cas que l’import total de les sol·licituds presentades superi la dotació pressupostària disponible, s’atendran les sol·licituds de cada mesura agroambiental d’acord amb la puntuació que s’atorgui sobre la base dels següents criteris de priorització:

a) Generals

a.1) Beneficiaris amb compromisos de campanyes anteriors: 20 punts.

a.2) Persones joves agricultores, menors de 40 anys, instal·lades en els darrers cinc anys: 4 punts.

a.3) Agricultors a títol principal: 4 punts, o agricultors professionals: 3 punts.

a.4) Dona: 3 punts.

a.5) Beneficiaris d’altres mesures agroambientals: 2 punts.

a.6) Explotacions ubicades en zones desfavorides, de muntanya, o Xarxa Natura 2000: 2 punts.

a.7) Persones titulars d’explotacions agràries ecològiques inscrites al Registre del CCPAE: 2 punts.

b) Específics

b.1) Els sol·licitants de la mesura de conservació i millora de varietats vegetals autòctones que hagin sol·licitat i compleixin els requisits de la mesura Conservació i millora de races autòctones: 2 punts.

b.2) Els sol·licitants de la mesura Agricultura ecològica si realitzen exclusivament producció agrària ecològica en tota l’explotació: 2 punts.

b.3) Els sol·licitants de la mesura de Gestió sostenible de la fertilització que estiguin en zones vulnerables per nitrats: 2 punts.

En el cas que no existeixin disponibilitats financeres suficients per cobrir les sol·licituds de l’últim tram de puntuació, es reduirà proporcionalment l’import de l’ajut per a aquestes sol·licituds.

—9 Condicions i compromisos específics dels ajuts

9.1 Producció integrada.

Aquesta línia es qualifica com a acció de renovació, per la qual cosa només s’hi poden acollir les persones beneficiàries que han de renovar els compromisos de la campanya 2011, així com les que prorroguin voluntàriament els compromisos d’acord amb la disposició transitòria segona d’aquesta Ordre.

a) Persones beneficiàries:

Es podran beneficiar dels ajuts les persones titulars d’explotacions agràries que siguin persones agricultores professionals que tinguin més del 50% de la renda total que provingui d’activitats agràries o d’altres de complementàries en cas de persones físiques, o empresa agrària prioritària, en cas de persones jurídiques, segons estableix la legislació aplicable a Catalunya, i subscriguin els compromisos agroambientals amb superfícies de conreu de fruita de pinyol i de llavor, fruita de closca, cítrics, olivera, hortalisses, així com el de realitzar producció integrada, i que subscriguin mitjançant el CGE aquesta actuació agroambiental.

b) Requisits de l’actuació subvencionable.

Estar inscrit al Registre de productors de producció integrada amb la totalitat de la superfície acollida a l’ajut i complir les obligacions que se’n deriven.

Certificar a través d’una entitat acreditada o del Consell Català de la Producció Integrada el compliment de les normes de producció establertes al Decret 413/2006 (DOGC núm. 4753, de 3.11.2006) i les normes tècniques específiques per a cada uno dels conreus, així com de les obligacions que determina el Decret 241/2002, de 8 d’octubre, que regula la producció integrada a Catalunya (DOGC núm. 3744, de 21.10.2002).

Utilitzar obligatòriament en la superfície acollida a aquests ajuts, situades dins de les zones de tractament obligatori d’acord amb el que es fixa al segon paràgraf de l’apartat d.1) de compromisos bàsics d’aquest apartat 9.1, tècniques alternatives a la lluita química contra plagues, com la confusió sexual amb feromones, la captura massiva (mass trapping), l’atracció i mort, la quimioesterilització, els insecticides biològics o també altres de control biològic eficaç i provat, amb la prescripció prèvia de la persona tècnica en producció integrada, en relació amb els conreus i les plagues següents:

Fruiters de llavor: Ceratitis capitata (mosca de la fruita), Cydia pomonella, (carpocapsa), Zeuzera pyrina (barrinador de la fusta), i/o Synanthedon myopaeformis (sèsia).

Fruiters de pinyol: Ceratitis capitata (mosca de la fruita).

Cítrics: Ceratitis capitata (mosca de la fruita).

Fruits de closca: Zeuzera pyrina (barrinador de la fusta) en avellaner i noguer i/o Cydia sp. (carpocapsa) en noguer.

Olivera: Bactrocera oleae (mosca de l’olivera).

Hortícoles: fomentar el desenvolupament de fauna útil: parasitoides i/o depredadors.

En cas de superfícies on aquestes actuacions estiguin subvencionades a través d’ajuts a les agrupacions de defensa vegetal, les persones beneficiàries podran acollir-se a les tècniques alternatives a la lluita química següents, per tal d’accedir a la prima completa d’aquest ajut:

Fruiters de llavor, l’ús de la confusió sexual contra la Zeuzera Pyrina, virus de la granulosi contra la carpocapsa i/o el Bacillus thuringiensis contra les erugues de la pell.

Fruiters de pinyol, la confusió sexual contra Grapholita molesta i/o Anarsia lineatella i/o el Bacillus thuringiensis contra les erugues de la pell.

En hortalisses, la confusió sexual o Bacillus thuringiensis contra Helicoverpa arminigera o altres erugues.

Quan el nivell de propagació de la plaga a tractar amb els mètodes alternatius a la lluita química no aconsegueixin fer-ne un control efectiu, es podran aplicar tractaments amb els productes fitosanitaris autoritzats en el conreu, amb la prescripció prèvia de la persona tècnica de producció integrada.

Mantenir una superfície mínima homogènia i contínua per tal que els sistemes alternatius a la lluita química tinguin la màxima efectivitat. Segons el tipus de conreu i de plaga, les superfícies mínimes i els mitjans a utilitzar són els següents:

Fruiters de llavor:

Ceratitis capitata: captura massiva (mass trapping) en un mínim d’1 ha i el nombre de trampes/ha que determini la persona tècnica en producció integrada, que com a mínim serà de 50 trampes/ha, o altres sistemes com l’atracció i mort o la quimioesterilització.

Cydia pomonella: confusió sexual en un mínim d’1 ha i el nombre de difusors que estableixi la persona tècnica en producció integrada o l’etiqueta del producte.

Zeuzera pyrina: confusió sexual en un mínim de 2 ha i el nombre de difusors/hectàrea que estableixi la persona tècnica en producció integrada.

Fruiters de pinyol:

Ceratitis capitata: captura massiva (mass trapping) en un mínim d’1 ha i el nombre de trampes/ha que determini la persona tècnica en producció integrada, que com a mínim serà de 50 trampes/ha, o altres sistemes com l’atracció i mort o la quimioesterilització.

Cítrics:

Ceratitis capitata: captura massiva (mass trapping) en un mínim de 0,5 ha i el nombre de trampes/ha que determini la persona tècnica en producció integrada, que com a mínim serà de 50 trampes/ha, o altres sistemes com l’atracció i mort o la quimioesterilització.

Fruiters de closca:

Zeuzera pyrina: confusió sexual en un mínim de 2 ha i el nombre de difusors/hectàrea que estableixi la persona tècnica en producció integrada.

Cydia sp.: confusió sexual en un mínim d’1 ha i el nombre de difusors que estableixi la persona tècnica en producció integrada.

Olivera:

Bactrocera oleae: captura massiva (mass trapping) en un mínim d’1 ha i el nombre de trampes/ha que determini la persona tècnica en producció integrada, que com a mínim serà de 50 trampes/ha, o altres sistemes com l’atracció i mort.

Hortícoles:

Introducció de fauna útil (parasitoides i/o depredadors): en hivernacle no s’estableix superfície mínima, i a l’aire lliure el que estableixi la persona tècnica de producció integrada en cada conreu.

Es podran acceptar altres sistemes alternatius a la lluita química amb l’informe previ favorable del Servei de Sanitat Vegetal del DAAM.

En cas de no assolir la superfície mínima exigida, perquè sigui efectiu el sistema de lluita els agricultors podran associar-se en agrupacions de defensa vegetal o altres entitats.

Mantenir sense disminuir la superfície de les parcel·les de conreu acollides a la producció integrada durant almenys cinc anys.

Acollir-se a l’ajut amb les superfícies mínimes següents:

Conreus de fruiters de llavor, pinyol, cítrics, fruiters de closca i olivera: 1 ha per cadascun d’aquests.

Conreu d’hortícoles a l’aire lliure i hortícoles sota coberta: 0,5 ha per cadascun d’aquests.

c) Compromisos específics.

c.1) Compromisos bàsics:

Aplicar les tècniques de lluita alternatives a la lluita química en les zones i espècies que el DAAM hagi definit anualment com a zones on és obligatòria la seva utilització. Per a la resta de zones, es podrà optar per realitzar o no aquest tipus de control, sempre d’acord amb la persona tècnica en producció integrada de l’explotació. Per a l’any 2012 les zones i conreus on és obligatòria la utilització de les tècniques de lluita biològica són les següents:

Fruiters de llavor:

Ceratitis capitata (mosca de la fruita)

Demarcació de Girona: comarques del Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany, l’Alt Empordà i el Baix Empordà.

Demarcació de Lleida: comarques del Pla d’Urgell, l’Urgell, el Segrià i la Noguera.

Únicament per a plantacions de pomera de les varietats primerenques del grup Gala (Galaxy, Brookfield, Royal Gala, Mondial Gala, Schniga, etc.).

Cydia pomonella (carpocapsa).

Demarcació de Girona: comarques del Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany, l’Alt Empordà i el Baix Empordà.

Demarcació de Lleida: comarques del Pla d’Urgell, l’Urgell, el Segrià i la Noguera.

Únicament per a plantacions de pomera de les varietats primerenques del grup Gala (Galaxy, Brookfield, Royal Gala, Mondial Gala, Schniga, etc.).

Fruiters de pinyol:

Ceratitis capitata (mosca de la fruita).

Demarcació de Lleida: plantacions de fruiters de pinyol de collita al juliol, agost i setembre de la comarca del Segrià dels municipis d’Aitona, la Granja d’Escarp, Massalcoreig, Sarroca de Lleida, Seròs, Soses, Sudanell, Sunyer i Torres de Segre.

Demarcació de Girona: plantacions de fruiters de pinyol de collita al juliol, agost i setembre de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà.

Demarcació de Barcelona: plantacions de fruiters de pinyol de collita al juliol, agost i setembre de les comarques de l’Alt Penedès i del Baix Llobregat.

Cítrics:

Ceratitis capitata (mosca de la fruita).

Comarques del Montsià i el Baix Ebre.

Nota: únicament les varietats susceptibles objecte de tractament que són les de maduració abans de la varietat Nules.

Fruits de closca:

Avellaner:

Zeuzera pyrina (barrinador de la fusta).

Municipis de Tarragona: Constantí.

Olivera:

Bactrocera oleae (mosca de l’olivera).

Comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d’Ebre.

Hortícoles:

Fauna útil: parasitoides i/o depredadors.

Plantacions de tomàquet en hivernacle.

En cas d’intervenció química s’han d’utilitzar exclusivament les matèries actives autoritzades per a cada conreu, per a l’aplicació de la producció integrada d’acord amb criteris de toxicitat, efectes sobre la fauna auxiliar i menor impacte ambiental, entre d’altres, criteris que són revisats periòdicament.

c.2) Compromisos principals:

Aplicar la producció integrada a la totalitat de la superfície de l’explotació dedicada a la mateixa orientació productiva (conreu i/o espècie), objecte d’ajut, independentment que l’explotació estigui formada per diverses finques.

c.3) Compromisos secundaris:

Omplir i mantenir actualitzat un quadern d’explotació específic per a la producció integrada on s’inscriuran totes les operacions de conreu realitzades en cadascuna de les parcel·les.

Realitzar la formació específica establerta per a la producció integrada, d’acord amb el que especifica l’Ordre ARP/69/2003, de 14 de febrer (DOGC núm. 3832, de 27.2.2003). El termini màxim per a la inscripció o matriculació als centres oficials serà el 15 d’octubre de l’any de sol·licitud i la seva realització i homologació fins al 15 d’octubre de l’any posterior a la sol·licitud.

d) Tipus i quantia dels ajuts.

d.1) Els ajuts, per hectàrea i any, són els següents:

Conreu de fruiters de llavor: 301 euros/ha.

Conreu de fruiters de pinyol: 358 euros/ha.

Conreu de cítrics: 346 euros/ha.

Conreu de fruiters de closca: 184 euros/ha.

Conreu d’olivera: 246 euros/ha.

Conreu d’hortícoles a l’aire lliure: 304 euros/ha.

Conreu d’hortícoles sota coberta: 565 euros/ha.

En les zones on no siguin obligatoris els sistemes de lluita alternativa a la lluita química i aquests no es realitzin; o bé es facin a través de l’ADV i no se’n realitzi un altre d’alternatiu; es descomptarà del pagament la part de la prima que compensa l’increment de costos de producció relacionats. D’aquesta manera, l’ajut que cobraran les persones productores que no justifiquin abans de la data fixada als apartats 4.5 a.1), a.3) i a.4) d’aquest annex la realització d’aquests sistemes en la totalitat de la superfície serà la següent:

Conreu de fruiters de llavor: 176 euros/ha.

Conreu de fruiters de pinyol: 218 euros/ha.

Conreu de cítrics: 136 euros/ha.

Conreu de fruiters de closca: 134 euros/ha.

Conreu d’olivera: 146 euros/ha.

Conreu d’hortícoles a l’aire lliure: 114 euros/ha.

Conreu d’hortícoles sota coberta: 215 euros/ha.

El càlcul de les primes es realitzarà aplicant la superfície de les unitats mínimes de conreu agroambiental (UMCA) següents:

Fruiters de llavor: 15 ha.

Fruiters de pinyol: 15 ha.

Cítrics: 20 ha.

Oliveres: 20 ha.

Fruita de closca: 15 ha.

Hortícoles a l’aire lliure: 15 ha.

Hortícoles sota coberta: 15 ha.

d.2) L’ajut que preveu aquest annex té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 31%.

9.2 Agricultura ecològica.

Aquesta línia es qualifica com a acció de renovació, per la qual cosa només s’hi poden acollir les persones beneficiàries que han de renovar els compromisos de la campanya 2011, així com les que prorroguin voluntàriament els compromisos d’acord amb la disposició transitòria segona d’aquesta Ordre.

a) Persones beneficiàries.

Es podran beneficiar dels ajuts les persones titulars d’explotacions agràries que subscriguin els compromisos agroambientals amb superfícies de conreu ecològic i que estiguin inscrites al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, i que subscriguin mitjançant el CGE aquesta actuació agroambiental.

b) Requisits de l’actuació subvencionable.

Estar inscrit al Registre d’operadors del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, i complir totes les obligacions que se’n derivin.

Mantenir la superfície de les parcel·les de conreu, sense disminuir-la, acollides a aquesta actuació durant almenys cinc anys. Pels conreus llenyosos caldrà mantenir la mateixa superfície acollida al compromís i pels mateixos conreus.

Acollir-se a l’ajut amb les superfícies mínimes següents:

Conreus herbacis: 2 ha.

Hortícoles a l’aire lliure: 0,5 ha.

Hortícoles sota coberta: 0,5 ha.

Olivera, avellaner, altra fruita seca, vinya per a vinificació i raïm de taula: 2 ha, en cadascun d’aquests conreus.

Fruiters de llavor, de pinyol i cítrics: 1 ha, en cadascun d’aquests conreus.

Certificar el compliment de les normes de producció que regulen la producció ecològica a través del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, d’acord amb la normativa vigent (Reglament (CE) núm. 834/2007, del Consell, de 28 de juny DOUE L 189, de 20.7.2007) i amb el Quadern de normes tècniques de la producció agrària ecològica de Catalunya.

c) Compromisos específics.

c.1) Compromisos principals:

No conrear la mateixa espècie en altres parcel·les de l’explotació on no s’utilitzin els mètodes d’agricultura ecològica.

c.2) Compromisos secundaris:

Omplir i mantenir actualitzat un quadern d’explotació específic per a la producció agrària ecològica on s’inscriuran totes les operacions de conreu realitzades en cadascuna de les parcel·les.

Realitzar la formació específica establerta per a la producció ecològica, d’acord amb el que especifica l’Ordre ARP/52/2003, de 4 de febrer. El termini màxim per a la inscripció o matriculació als centres oficials serà el 15 d’octubre de l’any de sol·licitud i la seva realització i homologació fins al 15 d’octubre de l’any posterior a la sol·licitud.

d) Tipus i quantia dels ajuts.

d.1) Els ajuts que es concediran durant el període de reconversió, en el qual les explotacions es troben en el període de transició entre la producció convencional i l’ecològica, per hectàrea i UBG i any són els següents:

Conreu de fruiters de llavor: 380,00 euros/ha.

Conreu de fruiters de pinyol: 420,00 euros/ha.

Conreu de cítrics: 500,00 euros/ha.

Conreu d’avellaner de secà: 557,58 euros/ha.

Conreu d’avellaner de regadiu: 586,84 euros/ha.

Conreu d’altra fruita seca: 195,00 euros/ha.

Conreu d’olivera: 270,00 euros/ha.

Conreu d’hortícoles a l’aire lliure: 380,00 euros/ha.

Conreu d’hortícoles sota coberta: 594,00 euros/ha.

Conreu de cereals de regadiu: 219,00 euros/ha.

Conreu de cereals i farratges de secà: 127,00 euros/ha.

Conreu de farratges de regadiu: 170,00 euros/ha.

Conreu d’arròs: 600,00 euros/ha.

Conreu de raïm de taula: 520,00 euros/ha.

Conreu de vinya de vinificació: 310,00 euros/ha.

Els ajuts que es concediran per hectàrea i any un cop acabada la reconversió són els següents:

Conreu de fruiters de llavor: 304,00 euros/ha.

Conreu de fruiters de pinyol: 336,00 euros/ha.

Conreu de cítrics: 400,00 euros/ha.

Conreu d’avellaner de secà: 446,06 euros/ha.

Conreu d’avellaner de regadiu: 469,47 euros/ha.

Conreu d’altra fruita seca: 156,00 euros/ha.

Conreu d’olivera: 216,00 euros/ha.

Conreu d’hortícoles a l’aire lliure: 304,00 euros/ha.

Conreu d’hortícoles sota coberta: 475,00 euros/ha.

Conreu de cereals de regadiu: 175,00 euros/ha.

Conreu de cereals i farratges de secà: 102,00 euros/ha.

Conreu de farratges de regadiu: 136,00 euros/ha.

Conreu d’arròs: 480,00 euros/ha.

Conreu de raïm de taula: 416,00 euros/ha.

Conreu de vinya de vinificació: 248,00 euros/ha.

El càlcul dels ajuts es realitzarà aplicant la superfície de les unitats mínimes de conreu agroambiental (UMCA) següents:

Conreu de fruiters de llavor: 15 ha.

Conreu de fruiters de pinyol: 15 ha.

Conreu de cítrics: 15 ha.

Conreu de fruita seca: 15 ha.

Conreu d’olivera: 20 ha.

Conreu d’hortícoles a l’aire lliure: 10 ha.

Conreu d’hortícoles sota coberta: 10 ha.

Conreu de cereals de regadiu: 30 ha.

Conreu de cereals i farratges de secà: 30 ha.

Conreu de farratges de regadiu: 30 ha.

Conreu d’arròs: 20 ha.

Conreu de raïm de taula: 10 ha.

Conreu de vinya de vinificació: 15 ha.

Conreu d’avellaner de secà: 15 ha.

Conreu d’avellaner de regadiu: 15 ha.

d.2) L’ajut que preveu aquest annex té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 75%.

9.3 Agricultura racional i de conservació en el conreu de la fruita de closca.

Aquesta línia es qualifica d’acció de renovació, per la qual cosa només s’hi poden acollir les persones beneficiàries que han de renovar els compromisos de la campanya 2011, així com les que prorroguin voluntàriament els compromisos d’acord amb la disposició transitòria segona d’aquesta Ordre.

a) Persones beneficiàries.

Es podran beneficiar dels ajuts les persones físiques i jurídiques titulars d’explotacions agràries amb superfícies de conreu d’avellaner, que subscriguin el compromís agroambiental mitjançant el CGE i que realitzin alguna de les subactuacions següents:

Agricultura racional i de conservació en regadiu.

Agricultura racional i de conservació en secà.

Agricultura racional i de conservació en secà eximit del compromís de coberta vegetal.

Agricultura racional i de conservació en regadiu eximit del compromís de coberta vegetal.

b) Requisits de l’actuació subvencionable.

Mantenir la superfície de les parcel·les de conreu, sense disminuir-la, acollides a aquesta actuació durant almenys cinc anys.

Pertànyer a una agrupació de defensa vegetal o disposar d’una persona enginyera tècnica agrícola o agrònoma, assalariada a l’explotació o en contracte de servei.

Mantenir una superfície mínima d’avellaner acollida a l’ajut de 2 hectàrees en el total de l’explotació.

c) Compromisos específics.

c.1) Compromisos principals:

Utilitzar tècniques mecàniques en l’eliminació de rebrots.

Realitzar el manteniment i la conservació de la coberta vegetal.

Gestionar i mantenir la coberta vegetal adequadament a les condicions del conreu:

Sota la copa de l’arbre es controlaran les males herbes amb mitjans físics, mecànics, biològics o altres d’alternatius als químics. Exclusivament es podrà realitzar una aplicació de mitjans químics de baixa toxicitat, amb l’objectiu de mantenir la qualitat dels fruits en el procés de recol·lecció.

Al bancal s’hi establirà una coberta vegetal de com a mínim el 50% de la superfície de les plantacions adultes i es realitzarà el seu manteniment a través de mitjans físics, mecànics, biològics o altres alternatius als químics, excepte en les finques en què no sigui possible el pas de les màquines perquè el vol dels arbres cobreixi el 100% de la superfície compresa entre les files dels arbres o l’orografia del terreny impedeixi el pas de les màquines, o en les que el manteniment de la coberta pugui provocar desequilibris en la fortalesa, resistència i equilibri de l’arbre. En aquests casos, els beneficiaris declararan a l’inici del contracte la impossibilitat del manteniment de la coberta vegetal per les circumstàncies abans indicades, i que per tant sol·liciten que se’ls eximeixi del compliment d’aquest compromís. En conseqüència, el beneficiari rebrà una prima reduïda que té en compte aquesta exempció d’acord amb l’establert en l’apartat d) d’aquest apartat 9.3. Realitzar anàlisis de sòls i de fulla amb una freqüència d’un cada cinc anys (a realitzar entre el primer o segon any del compromís) i per a cada 4 hectàrees de superfície homogènia. Totes les analítiques de sòl inclouran, almenys, la determinació de fòsfor, potassi i magnesi assimilables, la matèria orgànica, la prova prèvia de salinitat i el pH. A la primera analítica s’inclourà, a més, la determinació de la textura.

En el cas de parcel·les de regadiu també cal efectuar anàlisis d’aigües cada cinc anys. En cas que l’aigua sigui de pou, les anàlisis es faran com a mínim cada dos anys. L’anàlisi química inclourà, almenys, les determinacions de nitrats, conductivitat i pH, sens perjudici d’altres elements que puguin ser d’interès.

En el control de plagues i malalties s’hauran de prioritzar, sempre que sigui possible, els mètodes biològics, biotecnològics, culturals, físics i genètics respecte als químics. L’aplicació de mesures directes de control de plagues i malalties només s’efectuarà quan els nivells de població o les condicions ambientals superin els corresponents nivells màxims i/o criteris mínims d’intervenció segons la persona tècnica responsable. En cas que calgui una intervenció química, les substàncies actives a utilitzar se seleccionaran d’acord amb els criteris de menor perillositat per als humans, la fauna i el medi ambient i l’efectivitat en el control de la plaga, el patogen o la malaltia.

c.2) Compromisos secundaris:

Omplir i mantenir actualitzat un quadern d’explotació específic per a aquesta producció on s’inscriuran totes les operacions de conreu realitzades en cadascuna de les parcel·les.

Participar en activitats de formació relacionades amb la mesura agroambiental. El termini màxim per a la inscripció o matriculació en els centres oficials serà el 15 d’octubre de l’any de sol·licitud i la seva realització i homologació fins al 15 d’octubre de l’any posterior a la sol·licitud. Aquesta formació podrà ser convalidada a les persones sol·licitants que hagin realitzat la formació específica per a la producció integrada, d’acord amb l’Ordre ARP/69/2003, de 14 de febrer.

d) Tipus i quantia dels ajuts.

d.1) Els ajuts que es concediran en funció de la subactuació que es dugui a terme són els següents:

Agricultura racional i de conservació en regadiu: 407,00 euros/ha.

Agricultura racional i de conservació en secà: 357,26 euros/ha.

Agricultura racional i de conservació en secà eximit del compromís de coberta vegetal: 203,26 euros/ha.

Agricultura racional i de conservació en regadiu eximit del compromís de coberta vegetal: 253,00 euros/ha.

El càlcul de les primes es realitzarà aplicant la superfície de les unitats mínimes de conreu agroambiental (UMCA) establertes per a cada mesura i/o submesura:

Agricultura racional i de conservació en regadiu: 15 ha.

Agricultura racional i de conservació en secà: 15 ha.

d.2) L’ajut que preveu aquest annex té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 31%.

9.4 Sistemes alternatius a la lluita química per al conreu de la vinya.

Aquesta línia es qualifica com a acció de renovació, per la qual només cosa s’hi poden acollir les persones beneficiàries que han de renovar els compromisos de la campanya 2011.

a) Persones beneficiàries.

Es podran beneficiar dels ajuts les persones titulars d’explotacions agràries, excepte en el cas de les persones agricultores que s’acullin a aquesta actuació mitjançant el sistema de lluita biològica B, les quals hauran de ser persones agricultores professionals que tinguin més del 50% de la renda total que provingui d’activitats agràries o d’altres de complementàries en cas de persones físiques, o empresa agrària prioritària, en cas de persones jurídiques, segons estableix la legislació aplicable a Catalunya, i subscriguin els compromisos agroambientals amb superfícies de conreu de vinya mitjançant el CGE i que realitzin alguna de les subactuacions següents:

Sistema A: confusió sexual amb feromones.

Sistema B: preparats de Bacillus thuringensis.

b) Requisits de l’actuació subvencionable.

Utilització per a la lluita contra el cuc o corc del raïm (Lobesia botrana), únicament algun dels mètodes biològics següents:

Sistema A: confusió sexual amb feromones.

Sistema B: preparats de Bacillus thuringensis.

Mantenir les unitats de superfície homogènia mínima de cultiu següents perquè sigui efectiu el sistema de lluita biològica:

Sistema A: 80 ha, excepte quan la persona tècnica responsable ho estimi oportú i mitjançant autorització, es podrà reduir fins a 40 ha, sempre assegurant la viabilitat del tractament. En aquest cas les persones agricultores podran associar-se a través de les agrupacions de defensa vegetal o qualsevol altre tipus d’associació.

Sistema B: 5 ha.

Mantenir les parcel·les de cultiu acollides a l’ajut durant almenys cinc anys, sense disminuir la seva superfície.

Pertànyer a una agrupació de defensa vegetal (d’ara en endavant ADV) o disposar d’una persona enginyera tècnica agrícola o enginyera agrònoma, assalariada a l’explotació o en contracte de servei.

c) Compromisos específics.

c.1) Compromisos principals:

Disposar d’un sistema de trampes o indicadors de seguiment, de manera individual o col·lectiva, per controlar els llindars de les plagues.

En el cas del cultiu de la vinya, utilitzar mètodes culturals en la lluita contra la podridura del raïm, amb l’objectiu d’evitar-ne la incidència, amb la prohibició expressa de l’ús de fungicides les tres setmanes anteriors a la collita.

Realització dels tractaments en condicions òptimes, i evitar la deriva. No realitzar tractaments fitosanitaris sobre els marges.

Realització de, com a mínim, una anàlisi multiresidus de productes fitosanitaris sobre la producció final per cada 5 hectàrees com a mínim o una per cada unitat de superfície homogènia si aquesta és inferior a 5 hectàrees.

En cas que els llindars de la plaga no facin efectiu el sistema, mitjançant l’autorització d’una persona tècnica d’una ADV, o la persona tècnica assignada, es podran tractar mitjançant les matèries actives autoritzades per a la vinya.

c.2) Compromisos secundaris:

Omplir i mantenir actualitzat un quadern d’explotació específic on s’inscriuran totes les operacions de conreu realitzades en cadascuna de les parcel·les.

d) Tipus i quantia dels ajuts.

d.1) Els ajuts que es concediran en funció de la subactuació que es dugui a terme són els següents:

Sistema A: 140,00 euros/ha.

Sistema B: 110,00 euros/ha.

El càlcul de les primes es realitzarà aplicant la superfície de les unitats mínimes de conreu agroambiental (UMCA) següents:

Sistema A: 40 ha.

Sistema B: 15 ha.

d.2) L’ajut que preveu aquest annex té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 31%.

9.5 Gestió sostenible de la fertilització.

Aquesta línia es qualifica com a acció de renovació, per la qual cosa només s’hi poden acollir les persones beneficiàries que han de renovar els compromisos de la campanya 2011.

a) Persones beneficiàries.

Es podran beneficiar dels ajuts les persones titulars d’explotacions agràries que siguin persones agricultores professionals que tinguin més del 50% de la renda total que provingui d’activitats agràries o d’altres de complementàries en cas de persones físiques, o empresa agrària prioritària, en cas de persones jurídiques, segons estableix la legislació aplicable a Catalunya, que tinguin com a orientacions productives conreus de cereals i hortícoles i que subscriguin els compromisos agroambientals mitjançant el CGE i que realitzin alguna de les subactuacions següents:

Realització d’analítiques de sòl (actuació bàsica).

Realització d’analítiques de dejeccions ramaderes (actuació addicional). Només es podran beneficiar de l’ajut els que hagin realitzat la subactuació d’analítiques de sòl.

b) Requisits de l’actuació subvencionable.

Les superfícies elegibles són aquelles en què es conreïn els cultius següents: cereals i/o conreus hortícoles.

Mantenir les parcel·les de cultiu acollides a l’ajut durant almenys cinc anys, sense disminuir la seva superfície.

Sol·licitar una superfície mínima de cultiu de 4 ha d’unitats homogènies de conreu (UHC) en general i 0,5 ha d’UHC en el cas de conreus hortícoles.

Queda exclosa la utilització de llots de depuradora, compost de residus sòlids industrials (RSI) i/o residus sòlids urbans (RSU).

Contractar un servei d’assessorament.

c) Compromisos específics.

c.1) Compromisos bàsics segons actuació:

c.1.1) Analítiques de sòl.

Realitzar anualment i com a mínim una anàlisi de nitrats de sòl per cada UHC: en el cas del cereal, on les UHC poden ser més extenses, s’haurà de realitzar com a mínim una anàlisi cada 4 ha, i en el cas dels hortícoles, una anàlisi cada hectàrea. Les anàlisis s’obtindran a partir de mostres compostes, a una profunditat mínima de 30 cm.

Realitzar el primer any del CGE l’anàlisi de caracterització del sòl que com a mínim haurà d’incloure: matèria orgànica, pH, conductivitat elèctrica 1:5 a 25ºC (prova prèvia), carbonat càlcic equivalent, textura, nitrogen (N) Kjeldahl, fòsfor (P) Olsen i potassi (K) AcONH4.

Realitzar al cinquè any del compromís, com a mínim una segona anàlisi completa per cada UHC en la qual es podran obviar determinats paràmetres que no tenen variacions significatives en aquest període de temps com són el pH, el carbonat càlcic equivalent i la textura.

Les mostres hauran de ser preses i analitzades per personal d’un laboratori inscrit al Registre de laboratoris agroalimentaris de Catalunya.

c.1.2) Analítiques de dejeccions ramaderes orgànics (actuació addicional).

Es realitzarà un mínim de dues anàlisis en el període de cinc anys per cada sis hectàrees de conreu. La primera analítica s’efectuarà el primer any de compromís.

Les anàlisis hauran d’incloure com a mínim: matèria seca, nitrogen, fòsfor i potassi.

Si hi ha diverses procedències del material orgànic utilitzat s’haurà de realitzar una anàlisi per a cadascuna d’aquelles.

Les mostres hauran de ser preses i analitzades per personal d’un laboratori inscrit al Registre de laboratoris agroalimentaris de Catalunya, prèviament a l’aplicació de dejeccions.

c.2) Compromisos principals:

Omplir i mantenir actualitzat un quadern d’explotació específic per a l’actuació, en el qual s’inclourà un pla d’adobatge. El pla d’adobatge ha de tenir en compte, entre d’altres aspectes que es considerin rellevants, els resultats de les anàlisis de sòls i de dejeccions ramaderes, si escau. Només cal un quadern d’explotació i un pla d’adobatge per explotació, independentment que optin a una única subactuació o a les dues.

Realitzar la fertilització de les parcel·les d’acord amb els resultats obtinguts en les diferents analítiques, d’acord amb el pla d’adobatge establert.

c.3) Compromisos secundaris:

Participar en activitats de formació sobre temes de gestió de la fertilització. El termini màxim per a la inscripció o matriculació en els centres oficials serà el 15 d’octubre de l’any de sol·licitud i la seva realització i homologació fins al 15 d’octubre de l’any posterior a la sol·licitud.

d) Tipus i quantia dels ajuts.

d.1) Els ajuts que es concediran en funció de la subactuació que es dugui a terme són els següents:

Realització d’analítiques de sòls: 26 euros/ha.

Realització d’analítiques de fertilitzants orgànics: 18 euros/ha.

El càlcul de les primes es realitzarà aplicant la superfície de les unitats mínimes de conreu agroambiental (UMCA) següents:

Per a la realització d’analítiques de sòls, 10 ha per cereal i 3 ha per hortícoles.

Per a la realització d’analítiques per fertilitzants orgànics, 5 ha per cereals i 3 ha per hortícoles.

d.2) L’ajut que preveu aquest annex té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 31%.

9.6 Lluita contra l’erosió en mitjans fràgils de conreus llenyosos en terrasses i manteniment del paisatge.

Aquesta línia es qualifica d’acció de renovació, per la qual cosa només s’hi poden acollir les persones beneficiàries que han de renovar els compromisos de la campanya 2011, així com les que prorroguin voluntàriament els compromisos d’acord amb la disposició transitòria segona d’aquesta Ordre.

a) Persones beneficiàries.

Es podran beneficiar dels ajuts les persones físiques i jurídiques titulars d’explotacions agràries que disposin d’almenys dues hectàrees de conreu llenyós en terrasses amb pendent elevat o en zones amb un règim pluviomètric intens en l’explotació agrària de la qual són titulars amb superfícies de conreu d’avellaner, que subscriguin el compromís agroambiental mitjançant el CGE i que realitzin alguna de les subactuacions següents:

Manteniment de murs de pedra seca.

Manteniment de talussos amb vegetació.

Manteniment d’arbres aïllats.

Manteniment de camins.

Les subactuacions de manteniment de murs de pedra seca i de manteniment de talussos amb vegetació són incompatibles dins la mateixa superfície amb ajut.

b) Requisits de l’actuació subvencionable.

Mantenir sense disminuir la superfície de les parcel·les de conreu acollides a aquesta mesura durant almenys cinc anys.

Disposar d’una superfície mínima de conreu de 2 hectàrees.

Acollir-se a alguna de les subactuacions següents:

Manteniment de murs de pedra seca.

Manteniment de talussos amb vegetació.

c) Compromisos específics:

Els compromisos s’hauran de complir en totes les superfícies acollides a l’ajut. El compromís comú a totes les subactuacions és el següent:

c.1) Compromís secundari:

Omplir i mantenir actualitzat un quadern d’explotació específic on s’inscriuran totes les operacions de conreu realitzades en cadascuna de les parcel·les.

d) Subactuacions.

d.1) Manteniment de murs de pedra seca.

d.1.1) Requisits:

Disposar, a cada parcel·la agrícola que s’aculli a la subactuació, de murs de pedra seca amb alçària superior a 50 cm amb una longitud mitjana mínima de 50 metres lineals/ha. S’entén per mur de pedra seca el que s’ha construït utilitzant exclusivament pedra de gruix divers i en el qual es fixen falques de pedra de dimensió petita. Per a la construcció del mur no es poden utilitzar materials d’unió com ara ciment, guix, morter, entre d’altres, i no es pot considerar com a tal el fang o la terra que es troba entre les juntes.

Es permetrà que com a màxim un 20% de la llargada dels murs, en el moment de la sol·licitud, no sigui de pedra seca i s’hagin utilitzat altres tècniques constructives.

d.1.2) Compromisos principals:

Mantenir en bon estat els murs de pedra seca i els elements i/o instal·lacions tradicionals relacionats amb el conreu, i realitzar una revisió anual, com a mínim, per evitar la proliferació de vegetació.

Realitzar les accions de manteniment necessàries dels desguassos per evitar els danys per erosió hídrica.

Realitzar les accions necessàries per evitar que l’aigua vessi per sobre del mur i es perdi sòl agrícola fèrtil en l’explotació mateixa.

Realitzar totes les operacions de restauració en cas d’ensorrament total o parcial, excepte per causes considerades catastròfiques.

No eliminar cap mur de pedra seca de l’explotació.

d.2) Manteniment de talussos amb vegetació.

d.2.1) Requisits:

Disposar, a cada parcel·la agrícola que s’aculli a la subactuació, de talussos amb vegetació autòctona amb una alçària superior a 50 centímetres amb una longitud mitjana mínima de 50 metres lineals/ha. S’entén per talús amb vegetació la inclinació de terreny amb elevada pendent que es troba entre els dos nivells d’alçària de la mateixa parcel·la agrícola, formant terrasses, que té la particularitat d’estar coberta de vegetació natural per evitar la pèrdua de sòl a conseqüència de l’erosió.

d.2.2) Compromisos principals:

Recuperar la vegetació natural autòctona de la zona als talussos de les parcel·les o els recintes segons s’escaigui.

Mantenir en bon estat els talussos amb vegetació en la zona accessible (altura inferior a 2,5 metres), manualment o mecànicament. Realitzar les accions necessàries per evitar que l’aigua vessi per sobre el talús i es perdi sòl agrícola fèrtil en l’explotació mateixa.

No aplicar pesticides o herbicides.

d.3) Manteniment d’arbres aïllats.

d.3.1) Requisits:

Disposar a cada parcel·la agrícola acollida a la subactuació d’almenys tres arbres o arbustos aïllats, autòctons i no destinats a finalitats comercials, als marges de les parcel·les i/o els recintes, que no tinguin la mateixa orientació productiva que els arbres de l’esmentada parcel·la i de les parcel·les confrontants. S’entén per arbres no destinats a finalitats comercials els que no produeixen ingressos econòmics per a l’explotació i que no tenen cap ajut associat diferent d’aquesta mateixa mesura agroambiental.

Seran elegibles a efectes de l’ajut els arbres i arbustos de les espècies que es relacionen a continuació:

Albercoquer, alzina, arç blanc, cirerer, codonyer, figuera, garrofer, lledoner, llimoner, llorer, magraner, nesprer, noguera, perera, pi, pomera, presseguer, prunera, roure, saüquer, taronger.

d.3.2) Compromisos principals:

No utilitzar pesticides o herbicides a la zona de projecció de l’arbre o arbust.

Realitzar, si és adequat al tipus d’arbre o arbust, una poda anual, que elimini les branques mortes, i recollir les restes vegetals conseqüència d’aquestes operacions.

En cas d’arbres o arbustos malalts i/o morts es durà a terme la seva reposició.

d.4) Manteniment de camins.

d.4.1) Requisits:

Disposar en cada parcel·la agrícola acollida a la subactuació d’un mínim de 25 metres lineals de camins interiors de mitjana, amb una amplada mínima d’1 metre.

d.4.2) Compromisos principals:

Realitzar com a mínim una neteja anual dels camins, sense aplicar herbicides.

Realitzar totes les operacions necessàries per al seu manteniment.

Realitzar les accions de manteniment necessàries dels desguassos per evitar els danys per erosió hídrica.

Realitzar totes les operacions de restauració necessàries en cas de deteriorament.

e) Tipus i quantia dels ajuts.

e.1) Els ajuts que es concediran en funció de la subactuació que es dugui a terme són els següents:

Manteniment de murs de pedra seca: 0,96 euros/ml amb un mínim de 48 euros/ha i un màxim de 240 euros/ha.

Manteniment de talussos amb vegetació: 0,44 euros/ml amb un mínim de 22 euros/ha i un màxim de 110,00 euros/ha.

Manteniment d’arbres aïllats: 8,4 euros/arbre amb un mínim de 25,20 euros/ha i un màxim de 84 euros/ha.

Manteniment de camins: 0,44 euros/ml amb un mínim de 11 euros/ha i un màxim de 22 euros/ha.

e.2) Aquest ajut té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 31%.

9.7 Foment del pasturatge de sotabosc en perímetres de protecció prioritària.

Aquesta línia es qualifica d’acció de renovació, per la qual cosa només s’hi poden acollir les persones beneficiàries que han de renovar els compromisos de la campanya 2011.

a) Persones beneficiàries.

Es podran beneficiar dels ajuts les persones titulars d’explotacions agràries que siguin persones agricultores professionals que tinguin més del 50% de la renda total que provingui d’activitats agràries o d’altres de complementàries en cas de persones físiques, o empresa agrària prioritària, en cas de persones jurídiques, segons estableix la legislació aplicable a Catalunya, i subscriguin els compromisos agroambientals, així com aquesta actuació agroambiental mitjançant el CGE.

b) Requisits de les explotacions.

Podran beneficiar-se les explotacions ramaderes de boví, oví i cabrum que tinguin reproductores.

Les explotacions agràries que sol·licitin l’ajut han de tenir la superfície auxiliable dins de l’àrea delimitada pel DAAM com a perímetres de protecció prioritària per l’elevat risc d’incendi, i la seva explotació ramadera ha d’estar ubicada en els municipis indicats en el subapartat f) d’aquest apartat 9.7.

L’ajut només pot recaure sobre la superfície forestal de l’explotació qualificada de perímetre de protecció prioritària, i que tinguin un pendent inferior al 30%.

Mantenir a la superfície auxiliable una densitat ramadera d’animals reproductors i de recria de 0,6 UBG/ha, pels valors inferiors a aquesta densitat ramadera, la superfície auxiliable s’ajustarà fins assolir aquesta equivalència.

c) Requisits de l’actuació subvencionable.

Mantenir una superfície mínima de sotabosc de 15 ha.

Mantenir l’activitat ramadera durant almenys cinc anys i no disminuir la superfície forestal destinada al pasturatge.

Realitzar l’ordenació de la gestió de la zona per pasturar a través d’un pla agroambiental.

Realitzar el tancament mitjançant pastor elèctric i/o mallat i/o filferro.

Les superfícies acollides a aquesta actuació han de ser pasturables. En cas contrari, s’hauran de realitzar els treballs de neteja oportuns per al pasturatge.

d) Compromisos específics.

d.1) Compromisos principals:

Respectar les càrregues ramaderes anuals màximes i mínimes establertes a l’explotació, que hauran d’estar entre 0,2 UBG/ha, la mínima, i la màxima d’1 UBG/ha en aprofitaments comunals o 1,4 UBG/ha en la resta.

A l’article 3 de l’Ordre es defineix la càrrega ramadera, així com les seves equivalències.

Respectar els calendaris de pastura específics de cada zona definits al Pla agroambiental, que com a mínim han de ser de quatre mesos durant els mesos de maig a novembre per a les zones de muntanya i de novembre a maig per a les zones properes al litoral.

La densitat necessària de punts d’aigua és d’1 punt cada 10-40 ha.

Mantenir en bon estat totes les construccions tradicionals.

d.2) Compromisos secundaris:

Omplir i mantenir actualitzat un quadern d’explotació específic on s’inscriuran totes les operacions de conreu realitzades en cadascuna de les parcel·les.

e) Tipus i quantia dels ajuts.

e.1) La intensitat de l’ajut s’estableix en funció de la cabana ramadera que realitzi l’actuació agroambiental:

Boví: 66 euros/ha.

Oví: 74 euros/ha.

Cabrum: 61 euros/ha.

El càlcul de les primes es realitzarà aplicant la superfície de les unitats mínimes de conreu agroambiental (UMCA) següents:

Superfície de sotabosc: 50 ha.

e.2) Aquest ajut té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 75%.

f) Els municipis amb superfícies forestals a les àrees incloses com a perímetres de protecció prioritària com a conseqüència de l’elevat risc d’incendi són els publicats a l’annex 16 de l’Ordre AAR/112/2008, d’11 de març.

9.8 Millora i foment de prats i pastures naturals en zones de muntanya.

Aquesta línia es qualifica d’acció de renovació, per la qual cosa només s’hi poden acollir les persones beneficiàries que han de renovar els compromisos de la campanya 2011, així com les que prorroguin voluntàriament els compromisos d’acord amb la disposició transitòria segona d’aquesta Ordre.

a) Persones beneficiàries.

Es podran beneficiar dels ajuts les persones titulars d’explotacions agràries que siguin persones agricultores professionals que tinguin més del 50% de la renda total que provingui d’activitats agràries o d’altres de complementàries en cas de persones físiques, o empresa agrària prioritària, en cas de persones jurídiques, segons estableix la legislació aplicable a Catalunya, on la base territorial de l’explotació s’ubiqui dins d’una de les deu comarques declarades d’alta muntanya a l’article 2 de la Llei 2/1983, de 9 de març, i les pastures d’acord amb les fixades al Manual d’hàbitats de Catalunya del DAAM, amb els codis 38 b, 38 c i 38 d, i que adquireixin els compromisos establerts, així com aquesta actuació agroambiental mitjançant el CGE i que realitzin alguna de les subactuacions següents, en funció dels tipus de superfície acollida a aquesta mesura:

Actuacions en prats de pastura.

Manteniment dels prats de dall.

Manteniment dels prats de dall amb ressembra.

b) Requisits comuns a totes les subactuacions:

Mantenir les parcel·les de conreu acollides a l’ajut durant almenys cinc anys, sense disminuir la seva superfície.

La superfície mínima d’actuació és de tres hectàrees de prats i pastures.

c) Compromisos específics.

c.1) Compromisos bàsics comuns a totes les subactuacions:

Evitar la proliferació de la vegetació arbustiva en totes les superfícies acollides a la mesura. En cas que n’hi hagués s’haurà d’eliminar.

No tractar amb productes fitosanitaris els marges i altres elements de vegetació autòctona.

c.2) Compromisos secundaris a totes les subactuacions:

Omplir i mantenir actualitzat un quadern d’explotació on s’inscriuran totes les operacions de conreu realitzades a les superfícies acollides a la mesura.

Efectuar i mantenir una distribució dels abeuradors adequada a la superfície de prats i pastures.

c.3) Compromisos específics de cada una de les subactuacions:

c.3.1) Actuacions en prats de pastura:

c.3.1.a) Compromisos bàsics:

Mantenir almenys el 75% de la superfície agrícola útil (SAU) de l’explotació dedicada a l’alimentació de volum de bestiar.

c.3.1.b) Compromisos principals:

Mantenir les superfícies netes de prats naturals o artificials, aprofitats a dent, a dall, o en aprofitament mixt, mitjançant la realització dels treballs culturals i pràctiques agrícoles i, complementàriament, complir la resta de compromisos que afectin la totalitat de superfícies i aprofitaments de l’explotació ramadera. No seran elegibles en la mesura, ni computaran per al càlcul de l’ajut, les superfícies d’aprofitament comunal i pastures de muntanya.

Respectar el calendari de períodes de pastura específics de cada zona definits al Pla agroambiental, que com a mínim han de ser de quatre mesos durant els mesos de maig a novembre.

Conservar i mantenir els elements ramaders tradicionals, com murs de pedra, marges poblats d’arbres, entre d’altres, necessaris per a un maneig adequat de les pastures, per evitar la sobreexplotació o la baixa explotació de la pastura.

Respectar les càrregues ramaderes anuals màximes i mínimes establertes a l’explotació, que hauran de ser de 0,2 UBG/ha, la mínima, i la màxima d’1 UBG/ha amb aprofitament comunal o 1,4 UBG/ha per a la resta.

A l’article 3 de l’Ordre es defineix la càrrega ramadera, així com les seves equivalències.

Si els murs de pedra seca i els elements i/o les instal·lacions tradicionals relacionades amb el conreu requereixen una reconstrucció, s’haurà de realitzar com a molt tard el primer any de compromís d’aquest ajut agroambiental, excepte pels nous beneficiaris de la campanya anterior, que ho hauran de realitzar com a molt tard el segon any.

c.3.2) Manteniment de prats de dall:

Als compromisos de la subactuació de prats de pastures, s’ha de sumar el requisit següent:

Realitzar com a mínim una sega anual.

c.3.3) Manteniment de prats de dall amb ressembra:

Als compromisos de la subactuació de prats de dall i la de prats de pastura, s’han de sumar els requisits i compromisos següents:

c.3.3.a) Requisits:

Presentar el document de comunicació de ressembra on hi constin les espècies a ressembrar.

c.3.3.b) Compromisos bàsics:

Ressembrar el prat de dall amb espècies pròpies del prat com a mínim una vegada durant el període de cinc anys de compromisos. Les espècies pròpies són: Arrhenatherum elatius, Avenula pubescens, Dactylis glomerata, Trifolium repens, Trisetum flavescens i altres espècies autòctones que autoritzi l’oficina comarcal del DAAM. Aquesta ressembra pot incloure un màxim d’un 20% de llavor de: Festuca pratensis, Lolium perenne, Festuca arundinacea, Medicago sativa, Poa trivials, Poa pratense, Phleum pratense, Trifolium pratense.

d) Tipus i quantia dels ajuts.

d.1) La quantia de l’ajut s’estableix en funció de les subactuacions que es duguin a terme:

Actuacions en prats de pastura: 57 euros/ha.

Manteniment de prats de dall: 89 euros/ha.

Manteniment de prats de dall amb ressembra: 119,00 euros/ha.

El càlcul de les primes es realitzarà aplicant la superfície de les unitats mínimes de conreu agroambiental (UMCA) següents:

Actuacions en prats de pastura: 30 ha.

Manteniment de prats de dall: 30 ha.

Manteniment de prats de dall amb ressembra: 30 ha.

d.2) Aquest ajut té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 75%.

9.9 Apicultura per a la millora de la biodiversitat en zones fràgils.

Aquesta línia es qualifica d’acció de renovació, per la qual cosa només s’hi poden acollir persones beneficiàries que han de renovar els compromisos de la campanya 2011.

a) Persones beneficiàries.

Es podran beneficiar dels ajuts les persones titulars d’explotacions apícoles que siguin persones agricultores a títol principal, en cas de persones físiques, o empresa agrària prioritària, en cas de persones jurídiques, segons estableix la legislació aplicable a Catalunya, que subscriguin els compromisos agroambientals, així com aquesta actuació agroambiental mitjançant el CGE.

b) Requisits.

Estar inscrit al Registre oficial d’explotacions apícoles i declarar tots els emplaçaments dels abellars durant l’any a través de la DUN mitjançant la codificació SIGPAC del recinte.

Sol·licitar l’actuació agroambiental per un mínim de cent cinquanta arnes.

Mantenir el nombre d’arnes sol·licitades durant almenys cinc anys, sense disminuir el seu nombre.

c) Compromisos.

c.1) Compromisos principals:

La superfície d’acollida serà de vegetació entomòfila, caracteritzada per ecosistemes amb biodiversitat fràgil propis de pastius i agrosistemes propis de la devesa, així com les de zones amb biodiversitat fràgil i vegetació autòctona.

La densitat ha de ser d’una arna cada dues hectàrees de vegetació autòctona aprofitable per a les abelles, d’acord amb els valors declarats a la DUN.

Cada abellar no tindrà més de vuitanta arnes i la distància entre aquests serà superior a un quilòmetre, i s’han d’emplaçar permanentment en zones de biodiversitat fràgil, amb l’excepció dels sis mesos de transhumància que la poden realitzar com a màxim el 80% de les arnes.

No es pot subministrar alimentació estimulant que contingui pol·len.

c.2) Compromisos secundaris:

Omplir i mantenir actualitzat un quadern d’explotació on s’inscriuran totes les operacions de maneig realitzades a les arnes acollides a la mesura.

d) Tipus i quantia dels ajuts.

d.1) L’ajut és de 8,60 euros/ha i any.

El càlcul de les primes es realitzarà aplicant la superfície de les unitats mínimes de conreu agroambiental (UMCA) següents:

Superfície de vegetació entomòfila: 600 ha.

d.2) Aquest ajut té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 75%.

9.10 Millora de pastures en zones de muntanya per a la protecció del paisatge i la biodiversitat.

Aquesta línia es qualifica d’acció de renovació, per la qual cosa només s’hi poden acollir persones beneficiàries que han de renovar els compromisos de la campanya 2011.

a) Persones beneficiàries.

Es podran beneficiar dels ajuts les persones titulars d’explotacions destinades a la cria de cavalls d’aptitud càrnia, que subscriguin els compromisos agroambientals, així com aquesta actuació agroambiental mitjançant el CGE.

b) Requisits.

Mantenir la superfície de conreu durant almenys cinc anys, sense disminuir-la.

La superfície mínima d’actuació ha de ser de 3 hectàrees.

La base territorial de les explotacions i de les parcel·les objecte d’ajut s’ha d’ubicar dins d’una de les deu comarques declarades d’alta muntanya a l’article 2 de la Llei 2/1983, de 9 de març.

L’explotació ha de tenir un historial equí amb una antiguitat mínima de tres anys, amb excepció dels casos de joves incorporacions.

Les superfícies auxiliables per l’ajut seran tant els prats com les pastures de muntanya situades en pendents superiors al 20% o que es trobin per damunt de la cota de 1.000 metres respecte del nivell del mar i que el seu aprofitament ramader es realitzi, almenys, durant els mesos de maig a octubre de cada any.

Les superfícies auxiliables per aquesta mesura seran les pastures naturals o artificials i no seran auxiliables les superfícies monòfites amb Lolium multiflorum, alfals i trepadella, ni les superfícies forestals.

En cas de prats de muntanya seran elegibles els que la gestió agronòmica correcta impliqui com a màxim un dall, complementat amb un aprofitament a dent.

Per a pastures d’aprofitament en comú les superfícies auxiliables s’han de declarar sobre la mateixa muntanya de pastura, durant els cinc anys de compromís d’acord amb la seva gestió correcta.

c) Compromisos específics.

c.1) Compromisos principals:

En prats s’ha de mantenir una gestió agronòmica adequada, mitjançant l’eliminació de males herbes específiques i matolls, a través de mitjans mecànics.

Desbrossar els marges sense emprar herbicides.

Realitzar una sega a l’any com a màxim, en tot cas després del granat i passat el període de nidificació de les aus.

Completar l’aprofitament mitjançant un pasturatge controlat.

Resten prohibits els tancats que impliquin barreres per al lliure pas de fauna.

En pastures s’ha de realitzar la gestió correcta d’acord amb el calendari d’aprofitaments fixats en el pla agroambiental.

Mantenir, com a mínim, el 75%, inclosos els aprofitaments comunals, de la superfície agrària útil (SAU) de l’explotació de pastures o cultius orientats a l’alimentació de volum del bestiar.

Les explotacions han de disposar d’un cens equí mínim de sis animals de més de dotze mesos d’aptitud càrnia.

Les càrregues ramaderes a respectar tenint en compte totes les espècies ramaderes de l’explotació són:

Càrrega ramadera mínima: 0,2 UBG/ha.

Càrrega ramadera màxima: amb aprofitaments comunals: 1 UBG/ha; no comunal: 1,4 UBG/ha.

Les càrregues ramaderes equines a la superfície objecte d’ajut: mínima: 0,6 UBG/ha i màxima: 1 UBG/ha.

A l’article 3 de l’Ordre es defineix la càrrega ramadera, així com les seves equivalències.

Per a les parcel·les auxiliables no es podrà aixecar el prat o la pastura durant els cinc anys de compromís de l’ajut, però sí que es poden realitzar resembres.

c.2) Compromisos secundaris:

Omplir i mantenir actualitzat un quadern d’explotació on s’inscriuran totes les operacions de conreu realitzades a les superfícies acollides a la mesura.

d) Tipus i quantia dels ajuts.

d.1) L’ajut és de 110,00 euros/ha i any.

El càlcul de les primes es realitzarà aplicant la superfície de les unitats mínimes de conreu agroambiental (UMCA) següents:

Actuacions en prats de pastura: 30 ha.

d.2) Aquest ajut té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 75%.

9.11 Gestió de les zones humides incloses al conveni Ramsar.

Aquesta línia es qualifica d’acció de renovació, per la qual cosa només s’hi poden acollir persones beneficiàries que han de renovar els compromisos de la campanya 2011.

a) Persones beneficiàries.

Es podran beneficiar dels ajuts les persones titulars d’explotacions dins de la zona Ramsar i la seva zona d’influència, d’acord amb el que prevegi cada subactuació, que subscriguin els compromisos agroambientals, així com aquesta actuació agroambiental mitjançant el CGE.

b) Requisits.

b.1) Requisits comuns a totes les subactuacions.

Mantenir les parcel·les de cultiu o de pastures acollides a l’ajut durant almenys cinc anys, sense disminuir la seva superfície.

b.2) Requisits específics a cada subactuació.

b.2.1) Conservació i millora de pastures inundades.

Per a la conservació de pastures inundades les superfícies elegibles seran prats inundables naturals o les superfícies en les que s’hagin substituït els cultius anuals per la sembra d’espècies farratgeres autòctones resistents a la inundació i a la salinitat, de la zona inundable del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

b.2.2) Recuperació de prats i pastures humides.

Per a la recuperació de pastures inundades, les superfícies elegibles seran les que estiguin ocupades per cultius herbacis o d’arròs com a mínim durant els últims cinc anys a la data d’establiment del compromís agroambiental, de la zona inundable del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquests se sembraran amb combinacions de les espècies autòctones de la zona següents: Dactylis glomerata, Trifolium repens, Trifolium pratense, Trifolium squamosum, Lolium perenne, Festuca arundinacea, Lotus corniculatus, Poa trivials, Trisetum flavescens, Festuca pratensis, Poa pratense, Poa trivialis, Phleum pratense, Trifolium pratense, Gaudinia fragilis, Arrhenatherum elatius, Anthoxanthum odoratum, Lathyrus pratensis, Lychnis flos-cuculi, linum bienne, Bellis perennis o Geranium dissectum.

b.2.3) Millora de la qualitat mediambiental de les aigües i les terres dedicades al conreu de l’arròs.

Es poden acollir les explotacions en zones incloses dins del conveni Ramsar i la seva àrea d’influència.

b.2.4) Retirada de la palla.

En cas d’acollir-se a la subactuació, la superfície mínima acollida és del 10% de la superfície d’arròs de l’explotació.

c) Compromisos específics.

c.1) Conservació i millora de pastures inundades.

Compromisos bàsics:

No es podran aplicar productes fitosanitaris ni herbicides a les superfícies declarades en aquesta mesura.

Compromisos principals:

Realitzar com a mínim dos inundacions per any per disminuir la salinitat de la terra. Aquestes inundacions han de ser comunicades al parc dels Aiguamolls de l’Empordà prèviament a la seva realització. El reg es realitzarà amb aigües dolces. S’ha d’evitar que la inundació de la superfície sigui superior als tres dies, per facilitar el rentat de les sals sense generar asfíxia radicular.

Prohibició de tancaments que constitueixin barreres per al lliure pas de la fauna.

Manteniment de la coberta arbrada perimetral i els marges vegetals; aquest manteniment comporta la substitució de les baixes, neteja i realització d’una poda a mitja alçada del tronc, amb un màxim de dues vegades en el període de cinc anys i fora de l’època de nidificació de les aus (1 de març a 31 de juliol).

Manteniment dels drenatges actius i funcionals.

Realitzar com a mínim un dall a l’any i màxim dos, mai abans de la floració de les gramínies, per compatibilitzar la qualitat de la pastura amb el foment de la biodiversitat de la flora i fauna; com a mínim serà a mitjans de juny. En el cas de les explotacions amb cabana ramadera, s’han de respectar les càrregues ramaderes en tota l’explotació entre 0,2 i 1 UBG/ha, s’ha d’evitar l’entrada dels animals a la pastura, quan el terra està saturat. A l’article 3 de l’Ordre es defineix la càrrega ramadera, així com les seves equivalències.

Només es permetrà la neteja manual dels marges amb permís de l’autoritat competent del parc natural. Als marges arbrats no es permet la tala d’arbres, amb excepció d’arbres de rebrot.

Manteniment de la coberta vegetal mitjançant barreges polifites dins de les parcel·les, per a la protecció de la flora i la fauna autòctona.

Amb un mínim de periodicitat trianual s’ha de realitzar un dall sense aprofitament posteriorment a l’acabament de les gramínies, per afavorir la renovació del prat i el manteniment de la biodiversitat.

Prohibició de l’aixecament del prat o pastura.

Cada tres anys es realitzaran resembres, mitjançant tècniques manuals o de sembra directa. La resembra es realitzarà amb combinacions de les espècies següents: Dactylis glomerata, Trifolium repens, Trifolium pratense, Trifolium squamosum, Lolium perenne, Festuca arundinacea, Lotus corniculatus, Poa trivials, Trisetum flavescens, Festuca pratensis, Poa pratense, Poa trivialis, Phleum pratense, Trifolium pratense, Gaudinia fragilis, Arrhenatherum elatius, Anthoxanthum odoratum, Lathyrus pratensis, Lychnis flos-cuculi, Linum bienne, Bellis perennis o Geranium dissectum.

Compromisos secundaris:

Omplir i mantenir actualitzat un quadern d’explotació on s’inscriuran totes les operacions de conreu realitzades a les superfícies acollides a la mesura.

c.2) Recuperació de prats i pastures humides.

Compromisos bàsics:

No es podran aplicar productes fitosanitaris a les superfícies declarades en aquesta mesura.

Compromisos principals:

Realitzar com a mínim dues inundacions per any, per disminuir la salinitat de la terra. Aquestes inundacions han de ser comunicades al parc dels Aiguamolls de l’Empordà prèviament a la seva realització. El reg es realitzarà amb aigües dolces. S’ha d’evitar que la inundació de la superfície sigui superior als tres dies, per facilitar el rentat de les sals sense generar asfíxia radicular.

Prohibició de tancaments que constitueixin barreres per al lliure pas de la fauna.

Manteniment de la coberta arbrada perimetral i les illes de vegetació. Aquest manteniment comporta la substitució dels arbres morts, neteja i realització d’una poda a mitja alçada del tronc, amb un màxim de dues vegades en el període de cinc anys i fora de l’època de nidificació de les aus (1 de març a 31 de juliol).

Manteniment dels drenatges actius i funcionals.

Realitzar com a mínim un dall a l’any i al màxim dos, mai abans de la floració de les gramínies, per compatibilitzar la qualitat de la pastura amb el foment de la biodiversitat de la flora i fauna; com a mínim serà a mitjan juny. En el cas de les explotacions amb cabana ramadera, s’han de respectar les càrregues ramaderes en tota l’explotació entre 0,2 i 1 UBG/ha, i s’ha d’evitar l’entrada dels animals a la pastura, quan el sòl està saturat.

Només es permetrà la neteja manual dels marges amb permís de l’autoritat competent del parc natural. En els marges arbrats no es permet la tala d’arbres, a excepció d’arbres de rebrot.

Manteniment de la coberta vegetal mitjançant barreges polifites dins de les parcel·les, per a la protecció de la flora i la fauna autòctona.

Amb periodicitat màxima trianual, s’ha de realitzar un tall sense aprofitament posteriorment a l’acabament de les gramínies, per afavorir la renovació del prat i el manteniment de la biodiversitat.

Prohibició de l’aixecament del prat o pastura.

Cada tres anys, com a mínim, es realitzaran ressembres, mitjançant tècniques manuals o de sembra directa. La ressembra es realitzarà amb combinacions de les mateixes espècies sembrades.

Compromisos secundaris:

Omplir i mantenir actualitzat un quadern d’explotació on s’inscriuran totes les operacions de conreu realitzades a les superfícies acollides a la mesura.

c.3) Millora de la qualitat mediambiental de les aigües i les terres dedicades al cultiu de l’arròs.

Compromisos principals:

Mantenir inundada la superfície de cultiu almenys quatre mesos addicionals, durant la tardor-hivern, a les zones tradicionals i/o limítrofes a llacunes.

Racionalització de tractaments contra el Chilo suppressalis mitjançant tractaments biològics o feromones, complementats amb tractaments insecticides només a les zones que superin els límits de tolerància establerts i consensuats entre les agrupacions de defensa vegetal i el Servei de Sanitat Vegetal del DAAM, i amb productes fitosanitaris que no continguin al seu full oficial de registre les frases de risc R50 (molt tòxic per als organismes aquàtics), R51 (tòxic per als organismes aquàtics) i R55 (tòxic per a la fauna).

En l’aplicació d’herbicides en un camp d’arròs s’evitarà abocar als canals de desguàs aigua procedent de la parcel·la tractada durant els quatre dies següents al de l’aplicació del producte, mantenint en el camp quatre dies el nivell d’aigua necessari perquè el cultiu es desenvolupi en les millors condicions possibles.

Mantenir i conservar els elements de retenció d’aigua com petits dics i comportes.

De primers d’octubre a últims de març el control de les males herbes en arròs es farà mitjançant mitjans mecànics.

Compromisos secundaris:

Realitzar el control de brosses als canals i els desguassos de la superfície acollida de manera mecànica i/o manual.

Omplir i mantenir actualitzat un quadern d’explotació on s’inscriuran totes les operacions de conreu realitzades a les superfícies acollides a la mesura.

c.4) Retirada de la palla.

Compromisos principals:

Durant el període de durada del compromís s’haurà de procedir a enterrar la palla un any. Excepte l’any en què s’enterri, la palla no incorporada al sòl es retirarà una vegada realitzada la collita, i es justificarà la seva valorització degudament abans de la data fixada a l’apartat 4.5 d’aquest annex 7.

Compromisos secundaris:

Omplir i mantenir actualitzat un quadern d’explotació on s’inscriuran totes les operacions de conreu realitzades a les superfícies acollides a la mesura.

d) Tipus i quantia dels ajuts.

d.1) La quantia de l’ajut s’estableix en funció de les subactuacions que es duguin a terme:

Conservació i millora de pastures inundades: 245,00 euros/ha.

Recuperació de prats i pastures humides: 335,00 euros/ha.

Millora de la qualitat mediambiental de les aigües i les terres dedicades al conreu de l’arròs: 391,00 euros/ha.

Retirada de la palla: 80 euros/ha.

El càlcul de les primes es realitzarà aplicant la superfície de les unitats mínimes de conreu agroambiental (UMCA) següents:

Superfície d’arròs o altres superfícies: 40 ha.

d.2) Aquest ajut té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 31%.

9.12 Millora dels hàbitats esteparis de la plana agrícola de Xarxa Natura 2000.

Aquesta línia es qualifica de acció de renovació, per la qual cosa només s’hi poden acollir persones beneficiàries que han de renovar els compromisos de la campanya 2011.

a) Persones beneficiàries.

Es podran beneficiar dels ajuts les persones titulars d’explotacions agràries amb conreus herbacis, que es trobin dins de la zona ZEPA dels territoris definits en el paràgraf següent, que subscriguin els compromisos agroambientals, així com la present actuació agroambiental mitjançant el CGE.

L’àmbit territorial d’aplicació de la mesura és el següent:

Secans occidentals: Pla de l’Unilla, Secans de la Noguera, Secans de Mas de Melons-Alfés i Secans del Segrià i Utxesa.

Secans orientals: Anglesola-Vilagrassa, Bellmunt-Almenara, els Plans de Sió i Secans de Belianes-Preixana.

b) Requisits.

La superfície que s’aculli a aquesta mesura ha d’haver estat dedicada al conreu, al guaret o a l’aprofitament ramader durant els dos últims anys, i ha d’haver estat declarada a la DUN aquests darrers dos anys.

La superfície mínima on dur a terme l’actuació per a cobrament ha de ser de 0,5 hectàrees de guaret amb coberta herbàcia i de 2 hectàrees de cereals d’hivern (amb inclusió de la seva corresponent superfície lliure de sembra). El pendent màxim de les superfícies de guaret amb coberta herbàcia ha de ser inferior al 5%. Per als guarets amb coberta herbàcia iniciats amb anterioritat a la publicació de l’Ordre AAR/49/2009, de 17 de febrer, el requisit de pendent màxim del 5% no s’aplicarà fins que no hagi transcorregut el període mínim de dos anys de durada establert a l’apartat c.2).c) de compromisos principals per gestió agrícola de guarets amb coberta herbàcia d’aquest punt 9.12 de l’annex 6 de l’Ordre.

Mantenir la superfície acollida en algunes de les subactuacions de l’ajut durant almenys cinc anys en els mateixos recintes, sense disminuir-la.

Realitzar les tasques establertes en aquesta actuació com a mínim en el 50% de la superfície de cereal d’hivern de l’explotació que es troben a la ZEPA de la plana agrícola de Xarxa Natura 2000.

Només es podran utilitzar productes químics, catalogats sense cap frase de risc per a la fauna (antigues categories de baixa toxicitat tipus AAA o AAB) i se’n recomana la rotació. No es permetrà la utilització de cap tipus de tractament o treball agrícola en guarets, cereals i superfícies lliures de sembra durant la nit.

c) Compromisos específics.

c.1) Compromisos bàsics:

Mantenir els guarets amb coberta herbàcia, en funció de l’espai determinat, de més d’un 10% en zones de secans orientals i de més del 15% en zones de secans occidentals. Aquests percentatges s’han de calcular sobre la superfície total de l’explotació acollida a la mesura.

Preservar els elements d’interès per a la fauna (com poden ser els punts d’aigua, els marges de pedra seca i les construccions tradicionals).

Preservar sense alteracions els marges, les zones de vegetació autòctona i contigües en tipologia de vegetació i amplada, sense realitzar cap tractament químic, mecànic o de crema, però es permet la pastura.

c.2) Compromisos principals:

c.2.a) Gestió agrícola de cereals d’hivern.

Efectuar la collita del cereal a partir de:

L’1 de juny als espais dels secans occidentals de Secans de Mas de Melons-Alfés i Secans del Segrià i Utxesa.

El 15 de juny als espais dels secans occidentals de Plans d’Unilla i Secans de la Noguera.

El 22 de juny per als espais dels secans orientals.

Respectar el calendari de pràctiques agrícoles: la collita del cereal a partir de la data fixada en cada zona i el manteniment del rostoll fins a l’1 de setembre, excepte les superfícies incloses en perímetres de protecció prioritària d’incendis. El rostoll es podrà pasturar excepte en els períodes de prohibició indicats al final d’aquest apartat.

Deixar una alçada mínima de rostoll de 10 centímetres o la palla picada en els secans occidentals i de 20 centímetres en els secans orientals.

Deixar una superfície lliure de sembra amb coberta vegetal equivalent a un mínim del 10% de la superfície de l’explotació per la que s’ha sol·licitat l’ajut de gestió agrícola de cereal d’hivern. Aquesta superfície es distribuirà lliurement, garantint que cada parcel·la SIGPAC superior a 1 ha disposi d’una superfície lliure de sembra de com a mínim 1.000 m²/ha, i se sol·licitarà a la DUN de manera diferenciada respecte la superfície de cereal. Anualment es permetrà la rotació/canvi d’ubicació de la zona lliure de sembra dins de la parcel·la.

No es permet cap tractament químic, fertilització, treball mecànic o aplicació de purins o altres adobs al rostoll abans de l’1 de setembre.

Realitzar un únic tractament insecticida o fungicida anual. En l’aplicació d’aquets productes, es complirà obligatòriament el que indiquen les etiquetes dels seus envasos, en especial atenció a les referències sobre protecció de les aus:

SPe 5: Per a protegir (les aus/els mamífers silvestres), el producte ha d’incorporar-se completament al sòl, assegurar-se que s’incorpora al sòl totalment al final dels solcs.

SPe 6: Per protegir (les aus/els mamífers silvestres), s’ha de recollir tot el vessament accidental.

SPe 7: No aplicar durant el període de reproducció de les aus.

No s’han d’aplicar productes que tinguin les frases:

R55. “Tòxic per a la fauna”.

R58: “Pot provocar a llarg termini efectes negatius en el medi ambient”.

Anualment s’efectuarà un màxim de dos tractaments herbicides i es tindran en compte també les frases corresponents a SPe 5, SPe 6 i SPe 7. La resta d’operacions al desherbat es realitzarà de forma mecànica.

Queda prohibit el pasturatge dels rostolls del 15 d’abril al 15 de juliol en tots els secans orientals i del 15 d’abril a l’1 d’agost als secans occidentals. Excepcionalment, i a la zona de Torreribera de la ZEPA dels Secans de Mas de Melons-Alfés, es permet la pastura a partir de l’1 de juliol.

c.2.b) Gestió de la superfície lliure de sembra amb coberta vegetal espontània.

En la superfície lliure de sembra amb coberta vegetal no es permetrà cap tipus de tractament mecànic, químic o treball agrícola des del 15 d’abril fins a l’1 de setembre.

Es permet la sega mecànica de la superfície lliure de sembra entre l’1 de setembre i el 15 d’abril. Al realitzar la sega serà obligatòria la retirada del material vegetal resultant. Excepcionalment, a la zona de Torreribera de la ZEPA dels Secans de Mas de Melons-Alfés es permet que aquesta sega es realitzi entre l’1 de setembre i el 15 de maig.

Es permet la pastura de les superfícies lliures de sembra fora del període comprès entre el 15 d’abril i el 15 de juliol en tots els secans orientals i entre el 15 d’abril i l’1 d’agost en els secans occidentals. Excepcionalment, a la zona de Torreribera de la ZEPA dels Secans de Mas de Melons-Alfés es permet la pastura a partir de l’1 de juliol.

Es pot realitzar un únic tractament anual amb herbicida sempre abans del 15 de març.

No es permet ni llaurar ni aplicar purins o altres adobs en les àrees lliures de sembra durant tot el període de vigència de la superfície lliure de sembra en la mateixa ubicació.

c.2.c) Gestió agrícola de guarets amb coberta herbàcia:

Els guarets amb coberta herbàcia es podran canviar d’ubicació (recinte) després de dos anys agrícoles seguits, mantenint els criteris generals. L’aixecament dels guarets per a la seva conversió en conreu s’haurà de realitzar sempre a partir de l’1 de setembre.

En els guarets amb coberta herbàcia no es pot realitzar cap tipus de tractament mecànic, químic o treball agrícola des del 15 d’abril a l’1 de setembre.

En els guarets es permet un únic tractament amb herbicida cada dos anys, abans del 15 de març. També es pot realitzar la sega mecànica entre l’1 de setembre i el 15 d’abril. Al realitzar la sega serà obligatori retirar el material vegetal resultant. Excepcionalment, a la zona de Torreribera de la ZEPA dels secans de Mas de Melons-Alfés es permet que aquesta sega es realitzi entre l’1 de setembre i el 15 de maig.

Durant tot el període de vigència del guaret no es permeten labors agrícoles ni l’aplicació de purins o d’altres adobs.

Es permet la pastura dels guarets amb coberta herbàcia fora del període comprès entre el 15 d’abril i el 15 de juliol en tots els secans orientals i entre el 15 d’abril i l’1 d’agost en els secans occidentals. Excepcionalment, a la zona de Torreribera de la ZEPA dels secans de Mas de Melons-Alfés es permet la pastura a partir de l’1 de juliol.

c.3) Compromisos secundaris:

Omplir i mantenir actualitzat un quadern d’explotació on s’inscriuran totes les operacions de conreu realitzades a les superfícies acollides a la mesura.

d) Quantia dels ajuts.

d.1) La quantia de l’ajut s’estableix en funció de les subactuacions que es duguin a terme:

Gestió agrícola de cereals d’hivern de cicle llarg: 165,00 euros/ha.

Gestió agrícola de guarets amb coberta herbàcia: 217,00 euros/ha.

El càlcul de les primes es realitzarà aplicant la superfície de les unitats mínimes de conreu agroambiental (UMCA) següents:

Superfície de cereals i guarets: 30 ha.

d.2) Aquest ajut té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 31%.

9.13 Conservació i millora de varietats vegetals autòctones.

Aquesta línia es qualifica d’acció de renovació, per la qual cosa només s’hi poden acollir les persones beneficiàries que han de renovar els compromisos de la campanya 2011.

a) Persones beneficiàries.

Es podran beneficiar dels ajuts les persones titulars d’explotacions agràries que siguin persones agricultores professionals que tinguin més del 50% de la renda total que provingui d’activitats agràries o d’altres de complementàries en cas de persones físiques, o empresa agrària prioritària, en cas de persones jurídiques, segons estableix la legislació aplicable a Catalunya, subscriguin els compromisos agroambientals i que tinguin com a objectiu la conservació i/o el manteniment i la comercialització de conreus tradicionals de fruiters i conreus hortícoles de la llista del paràgraf següent que està sota risc d’erosió genètica, així com aquesta actuació agroambiental mitjançant el CGE.

Varietats considerades sota risc d’erosió genètica amb dret a ajut:

Hortícoles i conreus anuals: cigronet de l’Anoia, mongeta tavella brisa de Santa Pau, patata de bufet, tomàquet de penjar, tomàquet del Benach, pèsol de floreta, pèsol negre, blat de moro escairat i cigronet d’Oristà.

Perera: angelina, canyella, tendral.

Pomera: camosa, ciri, totxa.

Cirerer: cua llarga, villereta.

Presseguer: benvingut.

b) Requisits.

Sembrar/plantar i comercialitzar algun dels cultius de la llista de l’apartat a) anterior que es considera que es troben en risc d’erosió genètica.

Disposar i dedicar al cultiu en risc d’erosió genètica una superfície mínima de 0,3 ha en cultius hortícoles i d’1 ha en cultius fruiters.

Mantenir la superfície de cultiu durant almenys cinc anys, sense disminuir-la.

Guardar les factures de la venda del producte o, en cas de venda al detall, dels albarans i/o tiquets de venda, per posar-los a disposició del DAAM quan aquest ho requereixi.

c) Compromisos específics.

c.1) Compromisos bàsics:

Al final del període de compromís la persona beneficiària haurà de guardar un mínim de material vegetal que es correspongui a la quantitat necessària per al cultiu d’una anualitat de tota la superfície per la que s’ha sol·licitat ajut. Aquestes quantitats s’estimaran en funció:

Cultius herbacis: es determina una quantitat de material per cada varietat en funció de la densitat de sembra habitual més un factor de correcció (que és d’1,5) com a garantia en cas que es donin condicions adverses.

Per als cultius arboris, amb el manteniment dels arbres, ja és garantia suficient per al manteniment del material. Només en cas d’arrencada s’hauran de guardar 3-4 estaques o borrons per arbre, que es proporcionaran durant l’aturada hivernal del darrer any de compromís.

c.2) Compromisos secundaris:

Omplir i mantenir actualitzat un quadern d’explotació on s’inscriuran totes les operacions de conreu realitzades a les superfícies acollides a la mesura.

d) Tipus i quantia dels ajuts.

d.1) La quantia de l’ajut s’estableix en funció del conreu que es dugui a terme:

Conreus hortícoles i conreus anuals: 200,00 euros/ha.

Fruiters: 300,00 euros/ha.

El càlcul de les primes es realitzarà aplicant la superfície de les unitats mínimes de conreu agroambiental (UMCA) següents:

Fruiters: 15 ha.

Hortícoles: 15 ha.

d.2) Aquest ajut té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 31%.

9.14 Conservació i millora de races autòctones.

Aquesta línia es qualifica d’acció de renovació, per la qual cosa només s’hi poden acollir les persones beneficiàries que han de renovar els compromisos de la campanya 2011.

a) Persones beneficiàries.

Es podran beneficiar dels ajuts les persones titulars d’explotacions agràries que subscriguin els compromisos agroambientals i que tinguin races autòctones establertes a la llista del paràgraf següent que estiguin registrades al Registre d’explotacions ramaderes corresponent a l’espècie i que subscriguin mitjançant el CGE aquesta actuació agroambiental.

Races considerades amb risc d’extinció:

Ase català.

Vaca de l’Albera.

Vaca pallaresa.

Ovella aranesa/oelha aranesa.

Ovella ripollesa.

Ovella xisqueta.

Cabra blanca de Rasquera.

Cavall pirinenc català.

Vaca bruna dels Pirineus.

b) Requisits.

Mantenir el mateix cens ramader durant almenys cinc anys, sense disminuir-lo.

Pertànyer a una associació ramadera l’objectiu de la qual sigui la millora i la conservació de les races autòctones.

En cas que pel reduït nombre de criadors d’una raça concreta no sigui possible constituir una associació ramadera, la participació en programes oficials de millora i conservació de la raça s’assimilarà a la pertinença a una associació ramadera amb les mateixes finalitats.

Tenir els caps de bestiar inscrits al Llibre genealògic de registre oficial de la raça corresponent abans del 30 de juny i indicar el nombre a la sol·licitud d’ajut.

Només es pagarà l’ajut pels animals de l’explotació que estiguin inscrits a l’esmentat llibre o registre.

c) Compromisos específics.

c.1) Compromisos bàsics:

Participar en un programa de millora genètica, amb l’obligació d’aportar informació per a seguiment de la raça, així com per a l’elaboració de valoracions.

Dur a terme les actuacions establertes al programa de millora genètica.

Realitzar les actuacions de pasturatge amb animals d’espècies autòctones.

c.2) Compromisos secundaris:

Omplir i mantenir actualitzat un quadern d’explotació on s’inscriuran totes les operacions dels animals acollits a la mesura.

d) Tipus i quantia dels ajuts.

d.1) La quantia de l’ajut s’estableix en funció de la raça:

Ase català, vaca de l’Albera, vaca pallaresa, ovella aranesa/oelha aranesa, ovella ripollesa, ovella xisqueta i cabra blanca o de Rasquera: 200,00 euros/UBG.

Vaca bruna dels Pirineus: 50 euros/UBG.

Cavall pirinenc català: 80 euros/UBG.

A l’article 3 de l’Ordre es defineix la càrrega ramadera, així com les seves equivalències.

El càlcul de les primes de bestiar es realitzarà aplicant a les UBG les unitats mínimes de bestiar gros agroambiental (UMBA). A efectes d’aquest annex, s’entén per UMBA la referència per determinar les UBG agroambientals a partir de les quals els costos totals unitaris tendeixen a disminuir quan creix el nombre d’UBG. Les UMBA establertes són per a totes les races objecte d’ajut: 15 UBG.

d.2) Aquest ajut té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 31%.

Annex 7

Foment de la ramaderia ecològica

—1 Objecte dels ajuts

1.1 L’objecte dels ajuts és fomentar la introducció o continuació de mètodes de producció agrícola compatibles amb la protecció i la millora del medi ambient, el paisatge i les seves característiques, els recursos naturals, la terra i la diversitat genètica per tal d’aconseguir els objectius comunitaris en matèria d’agricultura i medi ambient, d’acord amb el que disposa l’article 4.1.b) del Reglament (CE) núm. 1698/2005.

1.2 El principal objectiu d’aquesta línia és reforçar la producció agrària ecològica, i més concretament la producció ramadera, com a sistema que permet obtenir unes majors cotes de benestar animal, fomenta la conversió de noves persones ramaderes envers aquest sistema i el manteniment de les actuals, l’obtenció de productes de qualitat diferenciada i la promoció del desenvolupament de les estructures de mercat per a productes ecològics.

1.3 Aquesta línia es qualifica com a acció de renovació, per la qual cosa només s’hi poden acollir les persones beneficiàries que han de renovar els compromisos de la campanya 2011, així com les que prorroguin voluntàriament els compromisos d’acord amb la disposició transitòria segona d’aquesta Ordre.

—2 Actuacions objecte d’ajut

Seran objecte d’ajut les actuacions per al foment de la ramaderia ecològica que consisteixen a fomentar la protecció dels recursos naturals, l’aigua, el sòl i el paisatge, i la reducció dels focus i dels nivells de contaminació potencials a través de l’acollida a una metodologia de gestió sostenible de l’explotació, sobre superfícies acollides a agricultura ecològica, així com obtenir unes cotes més altes de benestar animal.

—3 Persones beneficiàries

3.1 Poden ser beneficiàries dels ajuts per al foment de la ramaderia ecològica les persones titulars d’explotacions agràries amb ingressos agraris que compleixin els requisits que estableix el CGE i que subscriguin els compromisos d’aquest annex, tant els que fan referència a les superfícies de cultiu com els referents a les unitats de bestiar gros, es comprometin a realitzar-los per la resta del període de compromís, en tota o en una part de la seva explotació.

3.2 Els requisits que han de complir les persones beneficiàries dels ajuts són els següents:

Estar inscrit al Registre d’operadors del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.

Certificar el compliment de les normes de producció que regulen la producció agrària ecològica (Reglament (CE) núm. 834/2007 i les seves posteriors modificacions, i quadern de les normes tècniques de Catalunya) a través del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.

Les explotacions de cria o cicle tancat de remugants i equins han de mantenir, durant almenys cinc anys, sense disminuir, les superfícies acollides al compromís.

Les superfícies mínimes per ser beneficiari de l’ajut son les següents:

Superfícies de conreus farratgers i/o cereals ecològics: 2 ha.

Superfícies de prats i pastures: 3 ha.

Pastures d’alta muntanya: 7 ha.

Els requisits i compromisos per al compliment d’aquestes superfícies són, a més dels que es recullen a l’apartat 6.1 d’aquest annex 7, els que s’estableixen a la mesura de l’apartat 9.2 (Agricultura ecològica) de l’annex 6 de l’Ordre.

Les explotacions de bovins de cicle tancat en zona de muntanya han d’estar ubicades en algun dels municipis de l’annex 3 de l’Ordre reguladora de la DUN per a l’any 2012, o en alguna de les deu comarques declarades d’alta muntanya a l’article 2 de la Llei 2/1983, de 9 de març.

—4 Criteris d’atribució i prioritats

4.1 En el cas que l’import total de les sol·licituds presentades superi la dotació pressupostària disponible, s’atendran les sol·licituds d’acord amb la puntuació que s’atorgui sobre la base dels següents criteris de priorització:

a) Generals.

a.1) Beneficiaris amb compromisos de campanyes anteriors: 20 punts.

a.2) Persones joves agricultores, menors de 40 anys, instal·lades en els darrers cinc anys: 4 punts.

a.3) Agricultors a títol principal: 4 punts, o agricultors professionals: 3 punts.

a.4) Ser dona: 3 punts.

a.5) Explotacions ubicades en zones desfavorides, de muntanya, o Xarxa Natura 2000: 2 punts.

a.6) Beneficiaris d’altres mesures agroambientals: 2 punts.

a.7) Persones titulars d’explotacions agràries ecològiques ja inscrites al Registre del CCPAE: 2 punts.

b) Específics.

b.1) Explotacions de cicle tancat: 2 punts.

b.2) Explotacions que realitzen exclusivament producció agrària ecològica a tota l’explotació: 2 punts.

4.2 En el cas que no existeixin disponibilitats financeres suficients per cobrir les sol·licituds de l’últim tram de puntuació, es reduirà proporcionalment la intensitat de l’ajut per a aquestes sol·licituds.

—5 Sol·licituds i documentació

5.1 La sol·licitud implica la determinació de l’inici del període de compromisos, que cada any caldrà renovar mitjançant la sol·licitud corresponent i dins del termini que s’establirà a la convocatòria anual. En aquesta sol·licitud s’haurà d’indicar el nombre d’animals sol·licitats de cada espècie especificant si es troben en reconversió o no.

5.2 En cas de no presentar la renovació anual de compromisos en un any, i si durant aquest període se segueixen complint els compromisos, condicionat a la seva verificació, la persona titular no percebrà els ajuts per a aquell any, però es mantindrà el compromís i no se sol·licitarà, per tant, la devolució de les quantitats percebudes en els anys anteriors.

5.3 Si un cop exhaurit el període total de compromisos es comprova que la sol·licitud de renovació no s’ha presentat en més d’una convocatòria, es procedirà a reclamar la devolució dels ajuts rebuts. En qualsevol cas, és obligatòria la presentació de la renovació anual de compromisos l’últim any del període.

5.4 A les sol·licituds s’hi adjuntarà la documentació requerida per a la presentació de la DUN, la documentació comuna que estableix l’article 9 de l’Ordre, i l’especificada a l’apartat 5.5 següent, que s’haurà de presentar dins el termini que estableix l’article 11 de l’Ordre.

5.5 La documentació específica a presentar amb la sol·licitud d’ajut és la següent:

Pla agroambiental, només el primer any en què se sol·liciti l’ajut, en el qual es descriu la situació de partida de l’explotació, així com els objectius a assolir.

Document de comunicació de ressembra, si s’escau, on constin les espècies de ressembra.

—6 Compromisos específics

6.1 Els compromisos es classifiquen en tres categories diferents: bàsics, principals i secundaris.

a) Compromisos bàsics.

Ressembrar el prat de dall amb espècies pròpies del prat com a mínim una vegada durant el període de cinc anys de compromisos. Les espècies pròpies són: Arrhenatherum elatius, Avenula pubescens, Dactylis glomerata, Trifolium repens, Trisetum flavescens i altres espècies autòctones que autoritzi l’oficina comarcal del DAAM. Aquesta ressembra pot incloure un màxim d’un 20% de llavor de: Festuca pratensis, Lolium perenne, Festuca arundinacea, Medicago sativa, Poa trivials, Poa pratense, Phleum pratense, Trifolium pratense.

b) Principals:

b.1) Compromisos comuns.

Complir les normes que estableix el Quadern de normes tècniques del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica i les seves modificacions.

Les explotacions d’engreix de bovins han de mantenir els animals a l’explotació amb aquesta finalitat com a mínim un període de quatre mesos i les d’engreix d’equins un mínim de tres mesos.

En cas d’explotacions de cria o cicle tancat de remugants d’aptitud càrnia i explotacions d’equins, s’han de respectar les càrregues ramaderes anuals màximes d’1 UBG/ha per a les explotacions amb aprofitaments comunals i 1,4 UBG/ha per a la resta d’explotacions, i les mínimes de 0,2 UBG/ha.

A l’article 3 de l’Ordre es defineix la càrrega ramadera, així com les seves equivalències.

b.2) Compromisos específics.

b.2.1) En el cas de superfícies destinades a l’alimentació de volum del bestiar:

Utilitzar la producció per a l’alimentació animal de l’explotació.

No conrear la mateixa espècie en altres parcel·les de l’explotació on no s’utilitzin mètodes d’agricultura ecològica.

b.2.2) En el cas de les superfícies pasturables:

Comprometre’s a mantenir com a mínim el 75% de la superfície agrària útil de l’explotació de pastures o conreus orientats a l’alimentació de volum del bestiar, inclosos els aprofitaments d’alta muntanya.

Les superfícies de rostoll i subproductes pasturables no seran computables per al càlcul de l’ajut.

Pastures:

Aprofitament racional de superfícies pasturables, respectant el calendari de pasturatge previst en el quadern d’explotació.

Recollir les cordes i altres embalatges de les bales de palla, fenc o ensitjat utilitzades per a l’alimentació del bestiar, i emmagatzemar-les en l’explotació en sacs fins a la seva retirada.

Prats de dall:

Mantenir l’aprofitament extensiu de les superfícies afectades, respectant el calendari d’aprofitaments.

Conservació i manteniment dels elements ramaders necessaris per a un maneig de les pastures.

Prats i pastures:

Manteniment de les superfícies de prats naturals o artificials, aprofitats a dent, a dall, o en aprofitament mixt mitjançant la realització de les feines culturals i pràctiques agrícoles i, complementàriament, compliment de la resta de compromisos que afecten la totalitat de superfícies i aprofitaments de l’explotació ramadera.

Respecte del calendari d’aprofitaments d’acord amb les pràctiques habituals de la zona i amb la utilització exclusivament de desbrossat manual o mecànic, en les feines de regeneració dels prats i les pastures.

Conservar i mantenir els elements ramaders tradicionals, com murs de pedra, marges poblats d’arbres, entre d’altres, necessaris per a un maneig adequat de les pastures, per evitar la sobreexplotació o la baixa explotació de la pastura.

Pastures d’alta muntanya:

Les superfícies auxiliables de pastures d’alta muntanya han d’estar per sobre de 1.000 metres, i s’estableix un límit d’1 ha/UBG, amb un màxim de 100 ha.

L’aprofitament ramader s’ha de realitzar, almenys, durant els mesos de maig a octubre de cada any.

Prohibició de tancats que impliquin barreres per al lliure pas de la fauna.

c) Secundaris:

Omplir i mantenir actualitzat un quadern d’explotació específic per a la producció agrària ecològica on s’inscriuran totes les operacions de conreu realitzades en cadascuna de les parcel·les i totes les operacions de maneig zootècnic, productiu i sanitari realitzades al bestiar.

Realitzar la formació específica establerta per a la producció agrària ecològica, d’acord amb el que especifica l’Ordre ARP/52/2003, de 4 de febrer (DOGC núm. 3822, de 14.2.2003). El termini màxim per a la inscripció o matriculació en els centres oficials serà el 15 d’octubre de l’any de sol·licitud i la seva realització i homologació fins al 15 d’octubre de l’any posterior a la sol·licitud.

6.2 Es podran autoritzar modificacions o adaptacions d’aquests compromisos, sempre que s’ajustin als articles 44 i 45 del Reglament (CE) núm. 1974/2006.

6.3 Les modificacions que es produeixin durant el període de manteniment dels compromisos estaran subjectes al règim d’incompliments i sancions que estableixen els articles 15 i 16 de l’Ordre.

—7 Incompatibilitats

7.1 Les actuacions agroambientals objecte dels ajuts podran acollir-se a altres règims d’ajut comunitaris quan no siguin incompatibles amb cap de les condicions específiques que es requereixin per acollir-se als ajuts que regula el Reglament (CE) núm. 1698/2005, especialment les que regula aquest annex 7.

7.2 Són compatibles les mesures que es puguin aplicar sobre una mateixa superfície sense que comporti duplicitat d’ajuts per al mateix objectiu.

7.3 Les incompatibilitats que es poden generar de l’aplicació de les diferents actuacions agroambientals poden agrupar-se amb els criteris següents:

Incompatibilitat agronòmica: quan les mesures actuen sobre conreus diferents, o perquè les labors proposades no poden desenvolupar-se simultàniament.

Incompatibilitat per doble ajut: quan les mesures fomenten elements que són similars i per tant se subvenciona dues vegades.

En cas dels ajuts desplegats en aquest annex, les incompatibilitats detectades són les següents:

Incompatibilitat de la mesura Foment de la ramaderia ecològica amb la mesura de l’apartat a.2) (Agricultura ecològica) per als mateixos conreus, amb la mesura b.2) (foment del pasturatge de sotabosc en perímetres de protecció prioritària), amb la mesura de l’apartat c.1) (Millora i foment de prats i pastures en zones de muntanya), amb la mesura de l’apartat c.2) (Apicultura per a la millora de la biodiversitat en medis fràgils) i amb la mesura c.3) (Millora de les pastures en zones de muntanya per a la protecció del paisatge i la biodiversitat amb ramaderia equina) de l’annex 6.

—8 Tipus i quantia de l’ajut

8.1 L’ajut consisteix en una subvenció directament aplicable a la compensació de les pèrdues de renda i costos addicionals per al compliment dels compromisos que l’aplicació de les actuacions establertes en aquest annex 7 produeixen a les persones ramaderes que les apliquen.

8.2 La quantia màxima establerta per a cadascuna de les línies d’ajut és la que s’estableix a continuació:

a) Els ajuts que es concediran si preval la reconversió en la qual les explotacions es troben en el període de transició entre la producció convencional i l’ecològica, per hectàrea i UBG i any són els següents:

Conreu de cereals de regadiu: 219,00 euros/ha.

Conreu de cereals i farratges de secà: 127,00 euros/ha.

Conreu de farratges de regadiu: 170,00 euros/ha.

Actuacions en prats i pastures: 57 euros/ha.

Actuacions en prats d’alta muntanya: 39 euros/ha.

Actuacions en prats de dall: 89 euros/ha.

Actuacions en prats de dall amb ressembra: 119,00 euros/ha.

Boví de cria: 120,00 euros/UBG.

Boví d’engreix en explotacions de cicle tancat: 330,00 euros/UBG.

Boví d’engreix en explotacions de cicle tancat en zones de muntanya: 413,00 euros.

Vaquí de llet: 335,00 euros/UBG.

Oví i cabrum per a carn de cicle tancat: 169,00 euros/UBG.

Oví i cabrum per a llet de cicle tancat: 198,00 euros/UBG.

Equí de carn cria: 110,00 euros/UBG.

Equí d’engreix en explotacions de cicle tancat: 150,00 euros/UBG.

Porcí cicle tancat: 277,00 euros/UBG.

Apicultura: 40 euros/UBG.

b) Els ajuts que es concediran per hectàrea i UBG i any un cop acabada la conversió són els següents:

Conreu de cereals de regadiu: 175,00 euros/ha.

Conreu de cereals i farratges de secà: 102,00 euros/ha.

Conreu de farratges de regadiu: 136,00 euros/ha.

Actuacions en prats i pastures: 57 euros/ha.

Actuacions en prats d’alta muntanya: 39 euros/ha.

Actuacions en prats de dall: 89 euros/ha.

Actuacions en prats de dall amb ressembra: 119,00 euros/ha.

Boví de cria: 100,00 euros/UBG.

Boví d’engreix: 330,00 euros/UBG.

Boví d’engreix en explotacions de cicle tancat en zones de muntanya: 413,00 euros.

Vaquí de llet: 262,00 euros/UBG.

Oví i cabrum per a carn de cicle tancat: 141,00 euros/UBG.

Oví i cabrum per a llet de cicle tancat: 173,00 euros/UBG.

Equí de carn cria: 97 euros/UBG.

Equí d’engreix: 150,00 euros/UBG.

Avicultura d’engreix: 148,00 euros/UBG.

Avicultura de posta: 206,00 euros/UBG.

Porcí de cicle tancat: 200,00 euros/UBG.

Apicultura: 40 euros/UBG.

Les superfícies de rostolls i subproductes pasturables no seran computables per al càlcul de l’ajut, però sí per a la càrrega ramadera exigible.

8.3 L’ajut que preveu aquest annex té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 31%.

—9 Càlcul i criteris de concessió de l’ajut

9.1 Els ajuts s’atorgaran d’acord amb els imports especificats a l’apartat 8 d’aquest annex 7. A la resolució es determinarà la superfície elegible en relació amb la total sol·licitada per al càlcul de l’ajut a percebre, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries.

9.2 El càlcul dels ajuts a superfícies es realitzarà aplicant la superfície de les unitats mínimes de cultiu agroambiental (UMCA) establertes per a la mesura 2.a.2) (Agricultura ecològica), i per a la mesura 2.c.1) (Millora i foment de prats i pastures naturals en zones de muntanya) de l’annex 6 de l’Ordre. A efectes d’aquest annex, s’entén per unitat mínima de cultiu agroambiental la referència per determinar la superfície agroambiental a partir de la qual els costos totals unitaris tendeixen a disminuir i creix el nombre d’hectàrees cultivades.

En el cas de les pastures d’alta muntanya el valor de l’UMCA serà de 30 ha.

9.3 Així mateix, el càlcul de les primes de bestiar es realitzarà aplicant a les UBG les unitats mínimes de bestiar gros agroambiental (UMBA). A efectes d’aquest annex, s’entén per unitat mínima de bestiar gros agroambiental la referència per determinar les UBG agroambientals a partir de les quals els costos totals unitaris tendeixen a disminuir i creix el nombre d’UBG. Les UMBA establertes són les següents:

Boví de cria: 60 UBG.

Boví d’engreix: 35 UBG.

Vaquí de llet: 35 UBG.

Oví i cabrum per a carn de cicle tancat: 40 UBG.

Oví i cabrum per a llet de cicle tancat: 40 UBG.

Equí de carn cria: 25 UBG.

Equí d’engreix: 25 UBG.

Avicultura d’engreix: 25 UBG.

Avicultura de posta: 25 UBG.

Porcí cicle tancat: 150 UBG.

Apicultura: 60 UBG.

9.4 Els imports màxims per a cadascuna de les mesures i/o submesures tant pel que fa a les UMCA com a les UMBA seran els següents:

Quan la superfície en hectàrees per a cada mesura i/o submesura o les UBG siguin iguals o menors al doble del valor de la UMCA i de la UMBA respectivament, el valor de l’ajut serà del 100% del valor de l’ajut establert.

Quan la superfície o les UBG siguin entre el doble i fins a quatre vegades la superfície de la UMCA i de la UMBA respectivament, el valor de l’ajut serà del 60% del valor de l’ajut establert.

Quan la superfície o les UBG siguin més de quatre vegades la superfície de la UMCA i de la UMBA respectivament, el valor de l’ajut serà del 30% del valor de l’ajut establert.

9.5 Els imports establerts per hectàrea, així com els establerts per UBG, no superaran en cap cas els màxims que estableix l’annex del Reglament (CE) núm. 1698/2005.

Annex 8

Ajuts per a inversions no productives

—1 Objecte dels ajuts

S’estableix una línia d’ajuts per fomentar les inversions que facilitin la integració de les explotacions agràries al paisatge i reforcin així les principals característiques de les zones agrícoles amb elevat valor natural com són les zones desfavorides de muntanya i les zones Xarxa Natura 2000 amb l’objectiu de millorar i promoure la gestió del paisatge agrícola. En qualsevol cas, sempre caldrà tenir en compte les mesures i els objectius establerts als catàlegs del paisatge per a la zona a què es faci referència.

—2 Persones beneficiàries

Es podran beneficiar dels ajuts les persones titulars d’explotacions agràries que siguin persones agricultores professionals, en cas de persones físiques, o empresa agrària prioritària, en cas de persones jurídiques, que realitzin les inversions objecte dels ajuts i que subscriguin un CGE segons s’estableix al capítol 2 de l’Ordre.

Les parcel·les de les explotacions agràries on es facin les actuacions per les quals se sol·liciti l’ajut hauran d’estar ubicades en zones desfavorides qualificades de muntanya o en zones de Xarxa Natura 2000.

Per la subactuació Plantació d’arbres o arbustos aïllats només podran ser beneficiaris les persones titulars d’explotacions agràries que ho siguin també de l’ajut agroambiental per a la lluita contra l’erosió en mitjans fràgils de conreus llenyosos en terrasses i manteniment del paisatge.

—3 Tipus i quantia dels ajuts

3.1 L’import de l’ajut serà d’un 50% de la despesa generada per la implantació d’alguna de les subactuacions previstes a l’apartat següent, amb un màxim de 10.000,00 euros per persona beneficiària.

3.2 L’ajut que preveu aquest annex té caràcter de cofinançat amb el FEADER en un 31%.

—4 Despeses subvencionables

Les inversions que seran objecte d’ajut ho seran únicament un sol cop en tot el període de programació i es poden incloure a les subactuacions següents:

a) Conservació i millora d’edificis tradicionals agraris, excepte habitatge, amb utilització de materials que ajudin a mantenir els valors de caràcter tradicional.

S’entén per edifici tradicional agrari, entre d’altres que caldria valorar individualment, els següents:

Barraques de pedra seca (hi ha diverses tipologies: barraques de pastor, barraques de vinya, cabanes de volta): aquestes construccions utilitzen la pedra sense cap tipus de material d’unió. Es pot acceptar que hi hagi fang com a element d’unió.

Barraques de tàpia: bàsicament de zones àrides; construïdes amb fang.

Aixoplucs i recers fets de pedra seca: edificacions de petites dimensions on s’aixoplugaven els pastors.

Balmes murades: aprofitament de balmes mitjançant la construcció d’un mur davanter; poden ser de pedra seca o arribar a tenir morter de calç.

Bordes de muntanya, construïdes amb els elements propis de la zona (coberta de pissarra en zones de l’Alt Pirineu); en zones baixes poden ser de teula.

Barraques de zones humides: amb elements vegetals com a coberta.

b) Rehabilitació integral de marges de pedra seca en mal estat de conservació.

S’entén per mur de pedra seca el que s’ha construït utilitzant exclusivament pedra de gruix divers i en el qual es fixen falques de pedra de petita dimensió. Per a la construcció del mur no es poden utilitzar materials d’unió com ciment, guix, morter, entre d’altres, i no es pot considerar com a tal el fang o la terra que es troba entre les juntes. Aquests murs per ser subvencionables han de tenir una alçada superior a un metre.

c) Plantació d’arbres per a la integració i/o ocultació dels edificis que suposin un impacte visual.

Els arbres han de ser autòctons de la zona d’una alçària mínima d’1,5 metres.

d) Canvi o harmonització de sistemes de tancament de les instal·lacions de l’explotació.

S’admet qualsevol sistema de tancament que permeti l’harmonització amb la resta dels tancaments de les instal·lacions de l’explotació però queden exclosos els filats elèctrics.

e) Plantació d’arbres o arbustos aïllats amb criteris de millora de la biodiversitat i paisatgístics de cada zona agroclimàtica, que no es destinin a finalitats comercials i que no siguin de la mateixa orientació productiva de la parcel·la i/o recinte on estiguin ubicats ni de les confrontants. Els arbres han de ser autòctons de la zona d’una alçària mínima d’1,5 metres.

Totes les subactuacions són compatibles entre si, per la qual cosa un mateix sol·licitant pot realitzar inversions de subactuacions diferents.

—5 Criteris d’atribució i prioritats

5.1 En el cas que l’import total de les sol·licituds presentades superi la dotació pressupostària disponible, s’atendran les sol·licituds d’acord amb la puntuació que s’atorgui sobre la base dels següents criteris de priorització:

1) Explotacions que duguin a terme algun dels compromisos agroambientals de l’annex 6 de l’Ordre: 10 punts.

2) Explotacions de persones joves agricultores: 6 punts.

3) Conservació i millora d’edificis tradicionals agraris, excepte habitatge, amb utilització de materials que ajudin a mantenir els valors de caràcter tradicional: 3 punts.

4) Rehabilitació integral de marges de pedra seca en mal estat de conservació: 2 punts.

5) Plantació d’arbres per a la integració i/o ocultació dels edificis que suposin un impacte, i canvi o harmonització de sistemes de tancament de les instal·lacions de l’explotació: 1 punt.

En cas de realitzar més d’una actuació s’utilitzarà com a criteri de prioritat el que correspongui a l’actuació amb la puntuació superior.

5.2 En el cas que no existeixin prou disponibilitats financeres per cobrir les sol·licituds de l’últim tram de puntuació, es reduirà proporcionalment la intensitat de l’ajut per a aquestes sol·licituds.

—6 Sol·licituds i documentació

A les sol·licituds d’ajut s’hi adjuntarà, si escau, a més de la documentació de caràcter general que estableix l’article 9 de l’Ordre i la requerida per a la presentació de la DUN, la documentació que justifiqui el compliment dels requisits exigits i que és la següent:

a) Memòria de les inversions on s’inclogui una descripció de les actuacions que es realitzaran amb plànols i croquis detallats de la seva ubicació i la seva viabilitat.

b) El pressupost detallat i el calendari de realització de les actuacions.

c) Autorització de la realització de l’obra o actuació per part del propietari, usufructuari o altres figures anàlogues.

d) Declaració de no haver sol·licitat ni percebut cap ajut per al mateix concepte per una altra Administració pública.

—7 Justificació

A la documentació justificativa de la realització de les actuacions per a les quals es va sol·licitar l’ajut s’hi adjuntarà, si escau, a més de la documentació de caràcter general que estableix l’article 12 de l’Ordre:

a) Còpia de la llicència municipal d’obres expedida i liquidada d’acord amb el cost d’execució d’obra sol·licitada o bé certificat de l’ajuntament, acreditatiu de la seva exempció, quan escaigui.

b) Nota simple actualitzada del Registre de la propietat per acreditar la condició de propietari o propietària.

c) En cas de no ser propietari o propietària, còpia del contracte d’arrendament liquidat, o bé còpia del contracte de masoveria liquidat, o bé còpia del contracte de cessió d’ús liquidat, amb durada mínima de cinc anys.

(12.073.053)

 

Amunt