Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Acord del govern

  • Data del document 25/05/2010

  • Número del document GOV/0101/2010

  • Número de control 10139024

  • Organisme emissor Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Dades del DOGC
  • Número 5645

  • Data 08/06/2010

  • Secció DISPOSICIONS

  • Pàgina 44384

Descriptors relacionats
Matèries Geogràfics
Lupa
Accedeix a la cerca

ACORD GOV/101/2010, de 25 de maig, pel qual es reclassifica com a element festiu patrimonial d'interès nacional la Processó del Sant Enterrament de Tarragona.


Atès que per Acord de Govern de 18 de maig de 1999 es va declarar festa d'interès nacional la Processó del Divendres Sant de Tarragona (Resolució de 25 de juny de 1999, DOGC núm. 2929, de 13.7.1999).

Atesa la disposició addicional del Decret 389/2006, de 17 d'octubre, del patrimoni festiu de Catalunya, que disposa que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha de revisar les declaracions de festes tradicionals d'interès nacional ja declarades en el moment de l'entrada en vigor del Decret i, si escau, tramitar la seva reclassificació en alguna de les categories previstes en l'article 3.1 mitjançant el procediment establert en els articles 14 i 15 de l'esmentat decret.

Atesa la Resolució del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de 21 de gener de 2010, per la qual s'incoa expedient per a la reclassificació com a element festiu patrimonial d'interès nacional de la Processó del Sant Enterrament de Tarragona.

Atès que el Consell de la Cultura Popular i Tradicional va emetre un informe favorable sobre l'expedient de reclasificació el dia 18 de gener de 2010.

Vistes les al·legacions presentades pels interessats, les quals han estat favorables a la reclassificació;

D'acord amb l'article 6 de la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional catalana i de l'associacionisme cultural i l'article 15 del Decret 389/2006, de 17 d'octubre, del patrimoni festiu de Catalunya;

A proposta del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, el Govern

Acorda:

—1 Reclassificar com a element festiu patrimonial d'interès nacional la Processó del Sant Enterrament de Tarragona i definir-ne les característiques, que consten a l'annex.

—2 Inscriure la reclassificació de l'element festiu al Catàleg del Patrimoni Festiu.

—3 Publicar íntegrament aquest Acord al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que preveu l'article 15.2 del Decret 389/2006, de 17 d'octubre, del patrimoni festiu de Catalunya i notificar-lo a les persones o entitats responsables de l'organització de la festa o dels elements, a l'ajuntament i al consell comarcal corresponents.

—4 Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició davant el Govern de la Generalitat de Catalunya en el termini d'un mes, o bé recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos, a comptar, en tots dos casos, des de l'endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o des de l'endemà de la corresponent notificació.

Barcelona, 25 de maig de 2010

Laia Bonet Rull

Secretària del Govern

Annex

Característiques de l'element festiu

D'entre els diferents actes i celebracions que tenen lloc a Tarragona durant la Setmana Santa, la Processó del Sant Enterrament es considera la més important. Es tracta d'una processó religiosa de llarga durada durant la qual desfilen juntes totes les germandats, confraries, gremis i associacions cristianes de Tarragona.

La processó, una de les mostres de religiositat popular més importants de la ciutat, és organitzada des dels seus orígens per la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, una entitat fundada el 1545 i que estava formada bàsicament per espardenyers i esparters. El primer document escrit sobre la Processó consta de 1550, any en què surt per primera vegada. Des d'aquesta data, només s'ha interromput per pluges, guerres i epidèmies. No obstant això, cada interrupció va significar un nou resorgiment fent que, amb modificacions i canvis, la processó hagi perdurat fins als nostres dies.

L'ordre del protocol de la Processó del Sant Enterrament conserva un ordre rigorós que ve imposat per la tradició. Els armats, passos o misteris, penitents i improperis, vestes, músiques i banderes componen l'estructura ritual de la processó.

Els armats formen part de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist des de 1758. Són un dels elements més emblemàtics de la processó. La participació de la conhort romana dins el context de la processó és essencial: d'una banda, recullen els passos o misteris a qui un cop retut l'acatament els acompanyen fins a la plaça del Rei, des d'on sortirà la processó. Són ells qui encapçalen la Processó i realitzen totes les passades que els caracteritzen: reverència, passada d'un, passada de dos, formació i passada de quatre, creuament i cadena. Finalment, fan d'escorta d'honor del misteri del Sant Crist de la Sang, titular de la Congregació, esdevenint un moment especialment significatiu.

A continuació, i seguint un estricte ordre ritual, comencen a desfilar els passos. Cada confraria o associació té la seva posició assignada en la processó i és responsable de dur un o més passos. Són els membres de cada confraria qui duen a pes la figura escultòrica que simbolitza un episodi de la vida i mort de Jesucrist. Només alguns d'aquests passos tenen un notable valor artístic, com el pas de La Pietat de Jujol (1944) i històric com els del Sant Sepulcre (amb una imatge del segle xviii) i els de la Germandat de Jesús Natzarè, que són anteriors a la guerra del 36-39.

A la processó també hi són presents milers de penitents que amb les seves vestes amb caputxes i un ciri a la mà custodien i acompanyen cada associació. Altres penitents duen improperis (la creu, sudaris, claus, martells, rellotges de sorra, etc.) que són propietat de la Congregació de la Sang.

La bandera principal de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist clou la desfilada seguida de l'arquebisbe de Tarragona amb dos capitulars, el president de la Congregació i les autoritats.

El recorregut transcorre pel casc antic de l'eixample de la ciutat. S'inicia sempre a la plaça del Rei i passa entre d'altres carrers pel passeig de Sant Antoni, portal de Sant Antoni, plaça Sant Antoni, Descalços, Arc de Sant Llorenç, Pla de Palau, Mare de Déu del Claustre, Escrivanies Velles, plaça de la Seu, Les Coques, Pare Iglesies, Merceria, plaça de les Cols, Major, Baixada Misericòrdia, plaça de la Font, Sant Fructuós, Comte de Rius, Rambla Nova, Sant Agustí, Rambla Vella, Sant Oleguer, Baixada Peixateria per acabar a la plaça del Rei.

Durant tot el recorregut, milers de persones segueixen els passos amb respecte, admiració i silenci.

(10.139.024)

 

Amunt