Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Llei

  • Data del document 14/12/1989

  • Número del document 013/1989

  • Número de control 89349045

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

Dades del DOGC
  • Número 1234

  • Data 22/12/1989

  • Secció DISPOSICIONS

  • Pàgina 4876

Portal Jurídic de Catalunya
Correccions d'errades
Descriptors relacionats
Matèries Organismes
Lupa
Accedeix a la cerca

LLEI 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

En aquest text s'han introduït les correccions d'errades publicades en el
  El President de la Generalitat de Catalunya                 
                                                              
    Sia notori a tots  els  ciutadans  que  el  Parlament  de 
  Catalunya  ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el 
  que estableix l'article 33.2 de  l'Estatut  d'autonomia  de 
  Catalunya, promulgo la següent                              
                                                              
  LLEI                                                        
                                                              
    Aquesta   Llei,   reguladora   de   l'organització,    el 
  procediment i el règim jurídic  de  l'Administració  de  la 
  Generalitat de Catalunya té  com  a  objectiu  millorar  al 
  màxim la prestació dels serveis al ciutadà  mitjançant  una 
  Administració àgil i eficaç, la gestió de la qual sigui  un 
  reflex   dels   principis    constitucionals    d'eficàcia, 
  jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació 
  que han d'inspirar i presidir l'actuació dels seus òrgans i 
  agents.
                                                              
    Les normes generals sobre  el  procediment  administratiu 
  abasten l'especial organització de l'Administració catalana 
  i   la  regulació  del  seu  règim  jurídic  i  sistema  de 
  responsabilitat. Els redactors estatutaris foren conscients 
  de la necessitat d'aquestes adaptacions i  les  inclogueren 
  bé   entre   les   matèries   amb   competència   exclusiva 
  (procediment  administratiu,  art. 9.3),   bé   entre   les 
  matèries sobre les quals es pot procedir al desenvolupament 
  legislatiu  i  a  l'execució  en  el  marc de la legislació 
  bàsica estatal (règim jurídic i sistema de responsabilitat, 
  article 10.1.1).
                                                              
    La Llei té, considerada  en  ella  mateixa,  un  caràcter 
  innovador,  tant  per  la  inexistència  a Catalunya de cap 
  precedent legislatiu que reguli el mateix objecte  material 
  com pel seguit de normes tècniques administratives que s'hi 
  recullen,  extretes  en  alguns  casos  del dret comparat i 
  adaptades al nostre entorn administratiu.
                                                              
    Cal destacar aquí, per la seva novetat,  la  possibilitat 
  de verificar l'eficàcia de les normes que regula  l'article 
  67,  i  el tractament del silenci administratiu positiu que 
  fan els articles 81 i següents.
                                                              
    Aquestes innovacions no signifiquen, però,  una  ruptura, 
  ja que recullen el millor  de  les  normes  administratives 
  actuals,  i    incorporen,  en aquest sentit, els instituts 
  jurídics que han demostrat a bastament validesa durant llur 
  ja llarga aplicació.
                                                              
    La Llei  té,  també,  una  tendència  unificadora  perquè 
  incorpora  disposicions  que hi havia disperses en diverses 
  normes de la Generalitat; amb això facilita la  tasca  dels 
  operadors jurídics i garanteix als administrats el principi 
  de  seguretat  jurídica,  mitjançant la seva positivització 
  concreta i unificada.
                                                              
    Així mateix, la Llei no cau en la casuística de  voler-ho 
  regular  tot  des  de  l'inici  fins  a  la  fi,  i  si  la 
  importància d'un òrgan determinat ho exigeix, com en el cas 
  de la Comissió Jurídica  Assessora,  la  Llei  remet  a  la 
  normativa específica d'aquest òrgan.
                                                              
    Un cop aprovada, aquesta Llei  ha  d'esdevenir  una  peça 
  clau  en   l'estructuració   de   l'Administració   de   la 
  Generalitat,   fonamentada   en  la  competència  exclusiva 
  d'autoorganització   reconeguda    al    nostre    Estatut, 
  manifestació   indispensable   d'una   veritable  autonomia 
  política.
                                                              
  TÍTOL PRELIMINAR                                            
                                                              
  Article 1                                                   
    Aquesta Llei té per objecte establir el règim jurídic  de 
  l'Administració  pública  de  la  Generalitat  i s'aplica a 
  l'organització d'aquesta i dels seus organismes autònoms.
                                                              
  Article 2                                                   
    L'Administració de la Generalitat, constituïda per òrgans 
  jeràrquicament ordenats, té  personalitat  jurídica  única, 
  serveix   amb   objectivitat  els  interessos  generals  de 
  Catalunya i actua amb submissió plena a la llei i al dret.
                                                              
  Article 3                                                   
    L'organització i  l'actuació  de  l'Administració  de  la 
  Generalitat s'ha d'articular de manera que  es  garanteixin 
  l'eficàcia  i la diligència màximes en el compliment de les 
  seves  funcions  i  en  la  prestació  dels  seus  serveis, 
  principis  bàsics  aplicables a les prescripcions d'aquesta 
  Llei.
                                                              
  TÍTOL 1                                                     
  L'organització administrativa                               
                                                              
  Capítol 1                                                   
  Principis generals                                          
                                                              
  Article 4                                                   
    L'Administració  de  la Generalitat exerceix la  potestat 
  d'autoorganització  mitjançant els òrgans i dins els límits 
  establerts per la Constitució, per l'Estatut de Catalunya i 
  per la resta de l'ordenament jurídic.
                                                              
  Article 5                                                   
  -1 Els   òrgans   superiors   de   l'Administració   de  la 
  Generalitat són el President, el Govern i els Consellers.
  -2 Els   òrgans   superiors   de   l'Administració   de  la 
  Generalitat  es  regeixen  per  aquesta   Llei,   per   les 
  disposicions contingudes en la Llei 3/1982, del 23 de març, 
  del  Parlament,  del President i del Consell Executiu de la 
  Generalitat,   i   per   les   altres   disposicions    que 
  específicament els regulin.
  -3 Són alts càrrecs de l'Administració  de  la  Generalitat 
  els Secretaris Generals i els Directors Generals.
                                                              
  Article 6                                                   
  -1 El Govern pot crear en el seu si Comissions  de  Govern, 
  amb caràcter permanent  o  temporal  i  d'àmbit  central  o 
  territorial, a  les  quals  corresponen  les  funcions  que 
  específicament els atribueixi o delegui.
  -2 El règim general de funcionament  d'aquestes  Comissions 
  s'ha d'ajustar als criteris establerts pel Govern i per les 
  altres disposicions que específicament les regulin.
                                                              
  Article 7                                                   
    Als efectes d'aquesta Llei, els òrgans administratius  es 
  classifiquen en centrals i territorials o perifèrics  i  en 
  consultius i actius.
                                                              
  Capítol 2                                                   
  Els òrgans centrals                                         
                                                              
  Article 8                                                   
    Són   òrgans   centrals  de  la  Generalitat  aquells  la 
  competència dels  quals  s'estén  a  tot  el  territori  de 
  Catalunya.
                                                              
  Article 9                                                   
  -1 L'Administració  de  la  Generalitat està organitzada en 
  els tretze Departaments següents:                           
  Presidència.
  Governació.
  Economia i Finances.
  Ensenyament.
  Cultura.
  Sanitat i Seguretat Social.
  Política Territorial i Obres Públiques.
  Agricultura, Ramaderia i Pesca.
  Treball.
  Justícia.
  Indústria i Energia.
  Comerç, Consum i Turisme.
  Benestar Social.
  -2 El Govern de la Generalitat, amb  l'objectiu  d'economia 
  de la despesa pública o de millorament de  l'eficàcia  dels 
  serveis, pot procedir, dins el marc legal i  amb  el  límit 
  numèric establerts,  a  agrupar,  dividir  o  suprimir  els 
  Departaments i a alterar-ne la denominació. També pot crear 
  nous Departaments,  dins  el  límit  numèric  establert  en 
  l'apartat 1.
  -3 De les corresponents modificacions,  se  n'ha  de  donar 
  compte al Parlament.
                                                              
  Article 10                                                  
    Excepcionalment, el Govern pot nomenar Comissionats,  amb 
  la  categoria  d'alt  càrrec  (llevat  que  es  tracti   de 
  Consellers del mateix Govern), als quals s'ha d'assignar un 
  àmbit d'actuació específic.
                                                              
  Article 11                                                  
  -1 La   direcció   de   cada   Departament   correspon   al 
  Conseller.
  -2 A   cada  departament  hi  ha  una  Secretaria  General, 
  excepcionalment  una  Secretaria  General  Adjunta  i   les 
  Direccions   Generals  imprescindibles  que  exigeixin  els 
  serveis  especialitzats  que  s'integren  dins  d'aquell. A 
  l'empara de les corresponents  lleis  sectorials  es  poden 
  crear  les  Secretaries   necessàries   d'acord   amb   les 
  previsions pressupostàries corresponents.
  -3 La creació, la modificació, la  supressió,  l'agrupació, 
  la  divisió  i  el  canvi  de denominació de les Direccions 
  Generals s'acorda per decret del Govern.
  -4 En els Departaments que, pel seu volum de gestió  o  per 
  la seva complexitat calgui, hi pot haver  una  Direcció  de 
  Serveis, amb categoria de Direcció General.
                                                              
  Article 12                                                  
    Sens perjudici de les facultats que li  pertoquen  com  a 
  membre del Govern,  cada  Conseller,  com  a  cap  del  seu 
  Departament, té les atribucions següents:                   
    a) Representar el Departament corresponent.
    b) Dirigir, organitzar  i  establir  les  prioritats  del 
  Departament i  dels  organismes  autònoms  i  les  empreses 
  públiques que hi són adscrits.
    c) Proposar al Govern els avantprojectes de  llei  o  els 
  projectes de decret, dins l'àmbit de les  competències  del 
  Departament.
    d) Exercir la potestat reglamentària en l'àmbit i amb els 
  límits que li són propis.
    e) Proposar el nomenament i la separació  d'alts  càrrecs 
  del Departament,  i  nomenar-ne  i  separar-ne  els  altres 
  càrrecs,  i  també exercir la potestat disciplinària, en el 
  marc establert per l'ordenament vigent.
    f) Resoldre   els   conflictes  d'atribucions  entre  les 
  autoritats i els òrgans del Departament.
    g) Suscitar   conflictes   d'atribucions    amb    altres 
  Departaments.
    h) Resoldre, en última  instància,  els  recursos  i  les 
  reclamacions  administratives que no pertoquin a organismes 
  i autoritats inferiors al Departament.
    i) Presentar   l'avantprojecte    de    pressupost    del 
  Departament.
    j) Autoritzar les despeses pròpies del Departament,  dins 
  l'import dels crèdits autoritzats i d'acord amb les  normes 
  per a l'execució del pressupost.
    k) Signar, en  nom  de  la  Generalitat,  els  contractes 
  relatius a assumptes propis del Departament, en els  termes 
  establerts per la legislació vigent.
    l) Exercir les  altres  facultats  que  li  atribueix  la 
  legislació vigent o que li  deleguin  el  President  de  la 
  Generalitat o el Govern.
                                                              
  Article 13                                                  
    El   Secretari   General,  com  a  segona  autoritat  del 
  Departament  després  del  Conseller,  té   les   facultats 
  següents:                                                   
    a) Representar el Departament per delegació del Conseller 
  i exercir, sota la direcció del  titular  del  Departament, 
  les funcions que aquest li delegui.
    b) Assumir la inspecció dels centres, les dependències  i 
  els organismes adscrits al Departament, sens  perjudici  de 
  les atribucions pròpies dels Directors Generals, i  dirigir 
  i organitzar els serveis generals del Departament.
    c) Vetllar per  l'organització,  la  simplificació  i  la 
  racionalització  administratives  i  assegurar  el   suport 
  tècnic i jurídic general del Departament.
    d) Ésser    l'òrgan    de    comunicació    amb    altres 
  administracions i  entitats  que  tinguin  relació  amb  el 
  Departament  i  amb  els  altres Departaments, organismes i 
  entitats que en depenen, sens perjudici de les  atribucions 
  que a aquest respecte tenen els Directors Generals.
    e) Coordinar l'actuació del Departament  en  relació  amb 
  les transferències de funcions i serveis.
    f) Ésser   el   cap  superior  de  tot  el  personal  del 
  Departament  i  resoldre  els  assumptes que afecten aquest 
  personal, llevat que pertoquin al Conseller; contractar  el 
  personal  laboral  i  nomenar  els funcionaris interins del 
  Departament.
    g) Coordinar,   sota   la  direcció  del  Conseller,  els 
  programes  i  les  actuacions  de  les diferents Direccions 
  Generals i dels organismes adscrits al Departament.
    h) Tramitar les  disposicions  generals  i,  si  s'escau, 
  elaborar-les i fer-ne l'estudi i l'informe.
    i) Elaborar,  conjuntament  amb  els  Directors Generals, 
  l'avantprojecte   de   pressupost   del   Departament   per 
  sotmetre'l  al  Conseller,  tramitar  el  dels organismes i 
  les entitats adscrits al Departament, i dirigir i controlar 
  la gestió del pressupost del Departament.
    j) Supervisar l'adquisició de  subministraments,  béns  i 
  serveis,   i   també  els  expedients  de  contractació  de 
  qualsevol tipus; autoritzar les despeses  dins  els  límits 
  que  s'estableixin  per  reglament  i  fer  informe  de les 
  propostes de les despeses que excedeixin aquests límits.
    k) Elaborar els programes de necessitats del  Departament 
  i exercir les altres funcions que la legislació  vigent  li 
  atribueixi.
    l) Proposar   les   reformes  encaminades  a  millorar  i 
  perfeccionar  els  serveis  dels  diferents   centres   del 
  Departament  i  preparar  els mètodes de treball, tenint en 
  consideració els costos i el rendiment.
                                                              
  Article 14                                                  
    El Director General,  en  l'àmbit  de  la  seva  Direcció 
  General, té les facultats següents:                         
    a) Dirigir  i  gestionar   els  serveis  i   proposar  o  
  resoldre els assumptes del Departament que li pertoquen per 
  raó de la matèria.
    b) Exercir   el  comandament,  i  vigilar,  organitzar  i 
  inspeccionar les dependències al seu càrrec.
    c) Proposar al  Conseller  o  al  Secretari  General  les 
  resolucions sobre  les  matèries  pròpies  de  la  Direcció 
  General.
    d) Elaborar i elevar anualment al  Conseller  un  informe 
  sobre l'eficàcia, el cost i el rendiment  dels  serveis  al 
  seu càrrec.
    e) Exercir les altres facultats que  li  atribueixin  les 
  lleis i les disposicions vigents.
                                                              
  Article 15                                                  
    El Director de Serveis, en els Departaments en què s'hagi 
  creat, exerceix, sota la direcció  del  Secretari  General, 
  les funcions d'administració, règim interior i gestió  dels 
  serveis   generals   del   Departament.   La   creació,  la 
  la modificació, la supressió i el canvi de denominació dels 
  Directors de Serveis s'acordarà per decret del Govern.
                                                              
  Article 16                                                  
    Els Secretaris Generals i els  Directors  Generals  poden 
  dictar  circulars i instruccions per dirigir l'activitat de 
  llurs subordinats en  relació  amb  l'organització  interna 
  dels  Departaments.  Aquestes  circulars  i instruccions es 
  poden publicar en el Diari Oficial  de  la  Generalitat  de 
  Catalunya,   però   en   cap   cas   no  constitueixen  una 
  manifestació de l'exercici de la potestat reglamentària.
                                                              
  Article 17                                                  
  -1 Els Secretaris Generals de cada Departament integren  el 
  Consell Tècnic,  al  qual  correspon  de  fer  l'anàlisi  i 
  l'estudi de les disposicions i els afers  que  han  d'ésser 
  sotmesos a l'aprovació del Govern, d'acord  amb  les  seves 
  normes de funcionament.
  -2 Correspon al Govern de fixar les normes de  funcionament 
  del Consell Tècnic i  de  determinar  a  qui  correspon  de 
  presidir-ne les sessions.
                                                              
                                                              
  Capítol 3                                                   
  Els òrgans territorials                                     
                                                              
  Article 18                                                  
    L'Administració    territorial    de    la    Generalitat 
  s'estructura   en   Delegacions  Territorials  del  Govern, 
  d'acord amb la delimitació que s'estableixi legalment.
                                                              
  Article 19                                                  
  -1 Les Delegacions  Territorials  del  Govern  depenen  del 
  Departament al qual han estat adscrites per reglament.
  -2 Els titulars de les delegacions territorials del  Govern 
  tenen categoria de Directors  Generals  i  són  nomenats  i 
  separats del càrrec per decret del Govern.
  -3 Els Delegats Territorials del Govern tenen les  funcions 
  de representació, informació, coordinació i règim  interior 
  que s'estableixin per reglament.
                                                              
  Article 20                                                  
  -1 En l'àmbit de cada Delegació Territorial del  Govern  hi 
  pot haver un Delegat per a cadascun dels Departaments.
  -2 Els Delegats de cada Departament tenen el nivell orgànic 
  que determini la relació de llocs de treball.
                                                              
  Capítol 4                                                   
  Els òrgans consultius                                       
                                                              
  Article 21                                                  
    Són   òrgans   consultius   de   l'Administració   de  la 
  Generalitat  els que tenen assignades expressament funcions 
  d'informe, consulta, assessorament o proposta.
                                                              
  Article 22                                                  
    Amb caràcter interdepartamental o dins  d'un  Departament 
  es  poden crear consells  assessors. La  composició  i  les 
  funcions  d'aquests  consells  s'han  de  determinar en les 
  normes  de  creació  respectives  i  llurs  informes  tenen 
  caràcter  no  vinculant,  llevat  de  disposició  en sentit 
  contrari.
                                                              
  Article 23                                                  
    La Comissió Jurídica Assessora és l'alt  òrgan  consultiu 
  del Govern. Exerceix  les  seves  funcions  en  els  termes 
  assenyalats per la seva normativa específica.
                                                              
                                                              
  Capítol 5                                                   
  Els òrgans actius                                           
                                                              
  Article 24                                                  
  -1 Als efectes d'aquesta Llei, llevat dels òrgans superiors 
  i dels alts càrrecs, són òrgans actius  de  l'Administració 
  de la Generalitat les Subdireccions Generals, els  Serveis, 
  les Seccions i els Negociats. Qualsevol  òrgan  actiu  s'ha 
  d'assimilar a algun dels anteriors.
  -2 La direcció dels òrgans actius ha d'ésser  exercida  per 
  funcionaris de carrera, d'acord amb els criteris establerts 
  per   la   Llei   17/1985,  de  la  Funció  Pública  de  la 
  Generalitat.
                                                              
  Article 25                                                  
  -1 Corresponen al Govern la creació,  la  modificació,  els 
  canvis d'adscripció o  la  supressió  d'òrgans  actius  amb 
  nivell igual o superior al de Secció.
  -2 Corresponen al Conseller, dins el  seu  Departament,  la 
  creació, la  modificació,  els  canvis  d'adscripció  o  la 
  supressió d'òrgans actius inferiors al de Secció.
                                                              
  Article 26                                                  
  -1 La creació o la  modificació  d'un  òrgan  de  qualsevol 
  tipus  que  comporti  un  increment  de  la despesa pública 
  exigeix la tramitació  d'un expedient administratiu  en  el 
  qual  s'ha  de  fer  constar en quin Departament s'integra, 
  l'estudi econòmic del cost de funcionament i del  rendiment 
  o  la utilitat dels seus serveis, i l'increment màxim de la 
  despesa anual corrent i de la inversió anual o,  si  escau, 
  plurianual prevista, sens perjudici del que disposa la Llei 
  10/1982, de Finances Públiques de Catalunya.
  -2 No es poden crear nous òrgans que  comportin  duplicació 
  d'altres d'existents si, al mateix temps, no se suprimeix o 
  es restringeix la competència d'aquests.
  -3 Els Departaments han  de  formular  anualment  una  guia 
  actualitzada   de   la  seva  organització,  de  les  seves 
  competències i dels tipus de procediments administratius en 
  què actuen.
                                                              
  Capítol 6                                                   
  El funcionament dels òrgans col·legiats                     
                                                              
  Article 27                                                  
  -1 Els   òrgans   col·legiats,   qualsevol   que  sigui  la 
  naturalesa  de  les  seves  funcions,  es  regeixen per les 
  normes  que  els  creen,  les  quals,  en  tot   cas,   han 
  d'establir-ne la composició i les funcions.
  -2 Si no hi ha normes  específiques  de  funcionament,  els 
  òrgans col·legiats es regeixen per les  normes  contingudes 
  en aquest capítol.
                                                              
  Article 28                                                  
  -1 El president i el secretari d'un  òrgan  col·legiat  són 
  nomenats pel mateix òrgan per majoria  absoluta  dels  seus 
  membres, en primera votació, o per majoria simple en segona 
  votació,  les  quals  poden  tenir  lloc  dins  la  mateixa 
  sessió.
  -2 En  casos  d'absència,  de  vacant  o  de  malaltia  del 
  president, el  substitueixen  els  vice-presidents,  segons 
  l'ordre de nomenament; si no n'hi ha, el vocal més antic i, 
  si  dos  o més vocals tenen la mateixa antiguitat, el vocal 
  de més edat.
  -3 El secretari és substituït pel vocal més jove.
                                                              
  Article 29                                                  
  -1 Correspon al president d'un òrgan  col·legiat  assegurar 
  el  compliment  de  les  lleis  i  la  regularitat  de  les 
  deliberacions, convocar les sessions, fixar l'ordre del dia 
  i ordenar les deliberacions i els debats.
  -2 El secretari ha d'aixecar l'acta  de  les  reunions,  la 
  qual ha de contenir la indicació de les persones que hi han 
  intervingut, les circumstàncies de lloc i de temps  en  què 
  s'han tingut, els punts principals de  la  deliberació,  la 
  forma i els resultats de la votació  i  el  contingut  dels 
  acords.  L'acta  ha  d'anar   signada  pel secretari amb el 
  vist-i-plau del president i s'ha d'aprovar  en  la  mateixa 
  reunió o en la següent. Així mateix, correspon al secretari 
  estendre els certificats pertinents.
                                                              
  Article 30                                                  
  -1 La convocatòria  de  la  sessió,  amb  l'ordre  del  dia 
  corresponent, s'ha de  notificar  als  membres  de  l'òrgan 
  col·legiat amb una antelació mínima de quaranta-vuit hores, 
  llevat  de  cas d'urgència apreciada pel president, la qual 
  s'ha de fer constar en la convocatòria.
  -2 En   la   notificació   es   pot   preveure  una  segona 
  convocatòria de la sessió per a una hora després en el  cas 
  que  per  a  la  primera  convocatòria  no hi hagués quòrum 
  suficient d'assistents.
                                                              
  Article 31                                                  
  -1 La  documentació  necessària  per  a  la  deliberació  i 
  l'adopció  d'acords que no pugui acompanyar la convocatòria 
  ha  d'estar  a  disposició  dels  components   de   l'òrgan 
  col·legiat  des de la data de la recepció d'aquella, llevat 
  que hi hagi motius justificats que ho impedeixin. En aquest 
  cas, es farà constar en l'acta els motius que  han  impedit 
  la disposició d'aquests documents als membres de l'òrgan.
  -2 Malgrat   no  haver-se  complert  els  requisits  de  la 
  convocatòria,  un   òrgan   col·legiat   queda   vàlidament 
  constituït  quan  s'han  reunit  tots els seus membres i ho 
  acorden per unanimitat.
  -3 Abans del començament  de  la  sessió,  els  membres  de 
  l'òrgan  col·legiat  poden  presentar  esmenes, addicions o 
  propostes alternatives que han d'ésser debatudes i  votades 
  en les sessions.
                                                              
  Article 32                                                  
    En  primera  convocatòria,  el quòrum de constitució dels 
  òrgans col·legiats  és  el  de  la  majoria  absoluta  dels 
  components;  en  segona  convocatòria, el quòrum s'assoleix 
  amb l'assistència d'una tercera part dels membres,  amb  un 
  mínim de tres.
                                                              
  Article 33                                                  
  -1 Els  acords  d'un  òrgan  col·legiat  són  adoptats  per 
  majoria dels assistents, llevat que  una  norma  específica 
  exigeixi   una  majoria  qualificada  o  reforçada. En  cas 
  d'empat dirimeix el resultat de les votacions  el  vot  del 
  president.
  -2 Només poden ésser tractats els assumptes que figuren  en 
  l'ordre del dia, llevat que en sigui declarada la  urgència 
  per acord de la majoria absoluta.
  -3 Sens perjudici de les  facultats  del  president  per  a 
  ordenar   el   debat,   en  les  deliberacions  d'un  òrgan 
  col·legiat prèvies a la votació hi  pot  haver  un  torn  a 
  favor i un altre en contra.
                                                              
  Article 34                                                  
  -1 Les votacions d'un òrgan col·legiat són ordinàries en el 
  cas que no s'hagi promogut debat; altrament  són  nominals. 
  Les votacions només poden ésser secretes si  ho  permet  la 
  regulació específica per la qual es regeix l'òrgan,  llevat 
  que les qüestions a tractar afectin els  drets  fonamentals 
  emparats per l'article 18.1 de la Constitució o  bé  perquè 
  ho   demani   expressament   la   majoria   absoluta   dels 
  assistents.
  -2 En l'acta s'han de fer constar  els  acords  presos  per 
  l'òrgan col·legiat, el sentit dels vots i, a  petició  dels 
  interessats, una explicació succinta del seu parer.
  -3 Els membres dels òrgans col·legiats que facin constar en 
  acta el seu vot contrari a un acord adoptat, queden exempts 
  de   la   responsabilitat   que,   arribat  el  cas,  pugui 
  derivar-se'n. Si es tracta d'òrgans col·legiats que han  de 
  formular propostes a altres òrgans de l'Administració,  els 
  vots particulars dels seus membres  s'han  de  fer  constar 
  juntament amb la mateixa acta.
                                                              
                                                              
  TÍTOL 2                                                     
  La competència administrativa                               
                                                              
  Capítol 1                                                   
  Normes generals                                             
                                                              
  Article 35                                                  
    La competència administrativa és exercida per l'òrgan que 
  la té legalment atribuïda, sens perjudici de les  facultats 
  d'alterar-la   o   de   les  condicions  del  seu  exercici 
  establertes per la  llei  i,  en  especial,  pels  articles 
  següents.
                                                              
  Capítol 2                                                   
  La delegació                                                
                                                              
  Article 36                                                  
    Les  funcions  del  President  de   la   Generalitat  són 
  delegables en un Conseller en els termes establerts per  la 
  Llei 3/1982, del 23 de març, del Parlament, del President i 
  del Consell Executiu de la Generalitat.
                                                              
  Article 37                                                  
    Les  competències  dels  Consellers  són delegables en el 
  Secretari General o en els Directors Generals, llevat  dels 
  supòsits següents:                                          
    a) Que els actes hagin d'ésser sotmesos a  l'aprovació  o 
  posats en coneixement del Govern.
    b) Que els actes afectin directament relacions amb òrgans 
  constitucionals o estatutaris.
    c) Que els actes requereixin l'informe  preceptiu  de  la 
  Comissió Jurídica Assessora.
    d) Que  es  tracti  de  l'aprovació  de  disposicions  de 
  caràcter general.
    e) Que es tracti de la resolució de recursos d'alçada  en 
  contra dels actes del Secretari General  o  dels  Directors 
  Generals.
                                                              
  Article 38                                                  
    Les   competències   dels   Secretaris  Generals  i  dels 
  Directors Generals poden  ésser  delegades  en  els  òrgans 
  immediatament  subordinats  amb l'expressa autorització del 
  Conseller corresponent. No pot, en cap cas, ésser  delegada 
  la resolució de recursos d'alçada contra els actes produïts 
  per aquests òrgans.
                                                              
  Article 39                                                  
  -1 Hom  no  pot  delegar  competències  que ja exerceix per 
  delegació.
  -2 Els actes dictats per delegació s'atribueixen a tots els 
  efectes a l'òrgan que ha fet la delegació, com si emanessin 
  directament d'aquest.
  -3 Les  resolucions  mitjançant  les  quals  s'acorden  les 
  delegacions de competències han d'ésser publicades al Diari 
  Oficial de la Generalitat de Catalunya.
  -4 Els   actes  dictats  per  delegació  han  de  portar  a 
  l'avantsignatura les paraules "Per delegació", seguides del 
  rang i la data de la resolució que ha efectuat la delegació 
  i  la  del  Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en 
  què es publica.
  -5 La delegació pot ésser revocada en qualsevol moment  per 
  l'òrgan que l'ha concedida.
                                                              
  Capítol 3                                                   
  L'autorització de signatura                                 
                                                              
  Article 40                                                  
    Els òrgans de l'Administració poden, en assumptes  de  la 
  seva competència,  autoritzar  la  signatura  als  titulars 
  d'òrgans que en depenen.
                                                              
  Article 41                                                  
    L'autorització   de   signatura  no  cal  que  hagi estat 
  publicada. La signatura autoritzada ha d'anar precedida  de 
  la  identificació  del  càrrec que autoritza i les paraules 
  "Per autorització", seguides de la denominació  de  l'òrgan 
  autoritzat.
                                                              
  Article 42                                                  
    L'autorització  de  signatura  no  implica  en  cap   cas 
  l'alteració de la competència.
                                                              
  Capítol 4                                                   
  Avocació i suplència                                        
                                                              
  Article 43                                                  
    El Conseller pot avocar la competència  dels  òrgans  del 
  seu  Departament  per  conèixer  d'un  expedient  o conjunt 
  d'expedients  específicament  concretats,  un  cop  adoptat 
  l'acord  en què es fan avinents les raons d'excepcionalitat 
  o d'interès general que motiven aquesta decisió.
                                                              
  Article 44                                                  
    Per a l'eficàcia de les alteracions de competència a  què 
  es refereix l'article 43, cal  la  comunicació  als  òrgans 
  administratius  afectats,  i  també la notificació en forma 
  als interessats en l'expedient o els expedients de  què  es 
  tracti,  o  bé  la  publicació  en  el  Diari Oficial de la 
  Generalitat  de  Catalunya,  si  hi   ha   una   pluralitat 
  indeterminada d'interessats.
                                                              
  Article 45                                                  
  -1 Els   titulars  dels  òrgans  unipersonals  inferiors  a 
  Conseller  són  suplerts  en  cas  de  vacant,  absència  o 
  malaltia per qui designi expressament el Conseller.
  -2 Els titulars dels òrgans inferiors  a  Director  General 
  són suplerts en cas de  vacant,  absència  o  malaltia  pel 
  titular de l'òrgan immediatament inferior  i,  si  n'hi  ha 
  diversos,   pel  més  antic,  llevat  que  el  superior  al 
  substituït faci designació  expressa  a  favor  d'un  altre 
  titular.
                                                              
  Capítol 5                                                   
  La coordinació administrativa                               
                                                              
  Article 46                                                  
  -1 L'Administració de la Generalitat constitueix un sistema 
  integrat   d'agents   i  està  informada  pel  principi  de 
  coordinació de tots els seus òrgans.
  -2 Cada òrgan ha d'ajustar els seus mitjans no solament als 
  fins propis,  sinó  també  als  de  l'Administració  de  la 
  Generalitat com a conjunt, sense impedir ni dificultar  als 
  altres   el   compliment  de  les  competències  que  tenen 
  assignades.
                                                              
  Article 47                                                  
    La coordinació de l'Administració de  la  Generalitat  es 
  pot  instrumentar,  entre  altres,  amb  les  tècniques  de 
  planificació  per  Departaments,  la  creació de comissions 
  interdepartamentals i l'emissió d'orientacions  o  criteris 
  d'actuació.
                                                              
  Article 48                                                  
    La planificació  departamental  s'ha  d'establir  amb  la 
  finalitat de fixar els objectius comuns als quals s'ajusten 
  els centres directius o les delegacions territorials.
                                                              
  Article 49                                                  
    El Govern i, dins de la seva competència, cada  Conseller 
  poden emetre orientacions o criteris adreçats als òrgans de 
  l'Administració   de   la   Generalitat   per  assolir  més 
  coherència  en els objectius respectius o una harmonització 
  de llurs actuacions, sense que això impliqui l'exercici  de 
  la potestat reglamentària.
                                                              
  Article 50                                                  
    El  Govern  pot  crear  òrgans  temporals  amb  objectius 
  ocasionals de coordinació per a obtenir, a termini fix, els 
  resultats previstos.
                                                              
  Article 51                                                  
  -1 El Govern pot crear comissions  interdepartamentals  amb 
  la  finalitat  d'examinar  i  coordinar  assumptes  d'àmbit 
  concret i específic que afectin diversos Departaments.
  -2 La norma de creació  d'una  comissió  interdepartamental 
  n'ha de fixar la composició, la presidència, les  funcions, 
  la durada i les normes de funcionament.
                                                              
  Capítol 6                                                   
  Els conflictes d'atribucions                                
                                                              
  Article 52                                                  
  -1 Els conflictes d'atribucions positius o  negatius  entre 
  òrgans   o  organismes  autònoms  dependents  de  diferents 
  Departaments  són resolts pel President de la Generalitat i 
  han de constar en l'acta  de  la  corresponent  sessió  del 
  Govern.
  -2 Els conflictes entre òrgans d'un mateix Departament  són 
  resolts pel superior jeràrquic comú.
                                                              
  Article 53                                                  
  -1 Sens perjudici del que  estableix  l'article  52.1,  els 
  conflictes   d'atribucions   entre   òrgans   o  organismes 
  dependents  de  diferents  Departaments poden ésser resolts 
  mitjançant  l'arbitratge   administratiu   d'una   comissió 
  nomenada a aquest efecte pel President de la Generalitat.
  -2 La comissió  d'arbitratge  ha  d'estar  formada  per  un 
  representant de cadascun dels Departaments afectats  i  per 
  un  president,  que  té vot de qualitat. El President ha de 
  tenir categoria igual o superior a la  dels  titulars  dels 
  òrgans que intervenen en el conflicte.
  -3 Els acords de les comissions  d'arbitratge  han  d'ésser 
  adoptats dins el termini de dos mesos, comptats de la  data 
  de la constitució d'aquests.
                                                              
  TÍTOL 3                                                     
  L'actuació administrativa                                   
                                                              
  Capítol 1                                                   
  Disposicions generals                                       
                                                              
  Article 54                                                  
  -1 L'Administració de la Generalitat  ha  d'actuar  d'acord 
  amb els principis de descentralització,  desconcentració  i 
  coordinació,   que  informen  les  prescripcions  d'aquesta 
  Llei.
  -2 L'Administració pública catalana ha  d'ajustar  la  seva 
  activitat als principis de col·laboració mútua i  lleialtat 
  institucional.
                                                              
  Article 55                                                  
  -1 El Govern pot acordar la constitució de consorcis  entre 
  la Generalitat i altres  administracions  públiques  per  a 
  finalitats d'interès comú o  amb  entitats  privades  sense 
  ànim de  lucre  que  tinguin  finalitats  d'interès  públic 
  concurrents amb les de l'Administració.
  -2 Els consorcis tenen personalitat jurídica pròpia.
  -3 Els estatuts dels consorcis  han  de  determinar-ne  les 
  finalitats  i  les  particularitats  dels  règims  orgànic, 
  funcional i financer.
  -4 Els   òrgans  de  decisió  dels  consorcis  han  d'estar 
  integrats  per  representants   de   totes   les   entitats 
  consorciades,  en  la proporció que es fixi en els estatuts 
  respectius.
                                                              
  Capítol 2                                                   
  La programació administrativa                               
                                                              
  Article 56                                                  
  -1 L'activitat de  l'Administració  de  la  Generalitat  ha 
  d'ésser objecte de programació anual o plurianual.
  -2 Cada Departament ha  d'elaborar  els  programes  d'acció 
  administrativa per als períodes fixats pel Govern.
  -3 El contingut dels programes d'acció administrativa  s'ha 
  de   determinar   per   reglament.  Aquests  programes  han 
  d'incloure,  com  a  mínim, una definició d'objectius i les 
  actuacions necessàries per a aconseguir-los.
                                                              
  Article 57                                                  
  -1 Els Departaments  han  d'incloure  en  llur  programació 
  previsions sobre  la  racionalització  i  la  simplificació 
  administratives  de llur activitat. Aquestes previsions han 
  d'expressar l'abast que  tenen  i  han  de  justificar  els 
  costos que impliquen.
  -2 L'Administració ha d'establir les garanties  necessàries 
  respecte a l'esfera privada dels administrats i el  control 
  i el tractament  de  les  dades  obtingudes  per  qualsevol 
  mitjà.
                                                              
  Article 58                                                  
  -1 L'actuació   inversora  de  la  Generalitat  ha  d'ésser 
  objecte de programació anual o plurianual.
  -2 La coordinació de les diferents actuacions inversores de 
  l'Administració de la Generalitat  pot  correspondre  a  un 
  òrgan especialitzat que ha  d'assistir  el  Govern  en  les 
  tasques de programació i de  seguiment  de  les  inversions 
  públiques tal com es determini per reglament.
                                                              
  Capítol 3                                                   
  Les auditories administratives                              
                                                              
  Article 59                                                  
  -1 L'actuació administrativa de la Generalitat  és  sotmesa 
  periòdicament a auditories o a inspeccions internes  per  a 
  comprovar-ne  el  nivell  d'eficàcia  en  relació  amb  les 
  previsions dels  Departaments  i  amb  les  exigències  del 
  principi de bona administració.
  -2 Les auditories o les inspeccions internes  poden  versar 
  sobre el conjunt o una part  de  l'activitat  de  qualsevol 
  òrgan de la manera i amb la periodicitat que  es  determini 
  per reglament.
  -3 És preceptiva la realització d'una auditoria o inspecció 
  interna d'un òrgan de l'Administració quan ho sol·licita el 
  Síndic de Greuges i, com a mínim, un cop cada dos anys.
  -4 El contingut de les auditories i les resolucions de  les 
  inspeccions s'ha de fer públic.
                                                              
  Article 60                                                  
    Cada Departament ha d'elaborar anualment una  memòria  de 
  la seva activitat, referida  al  conjunt  dels  òrgans  que 
  l'integren.
                                                              
  Capítol 4                                                   
  L'elaboració de disposicions de caràcter general            
                                                              
  Secció 1                                                    
  Procediment de tramitació                                   
                                                              
  Article 61                                                  
    La   potestat  reglamentària  de  l'Administració  de  la 
  Generalitat correspon  al  Govern. No  obstant  això,  cada 
  Conseller pot dictar disposicions en matèria d'organització 
  del   seu  Departament.  També  pot  dictar  reglaments  si 
  disposicions amb rang de llei l'hi habiliten.
                                                              
  Article 62                                                  
  -1 Les  disposicions  generals  de  l'Administració  de  la 
  Generalitat  adopten  la forma de decret si procedeixen del 
  Govern, i d'Ordre, si són dictades pel Conseller.
  -2 Els decrets són signats pel President de la  Generalitat 
  i pel Conseller o els Consellers competents per raó  de  la 
  matèria.
  -3 Les Ordres són  signades  pel  titular  del  Departament 
  competent.  S'exceptuen  les  Ordres  que  afecten diversos 
  Departaments, que són signades pel titular del  Departament 
  de la Presidència, a proposta dels Consellers respectius.
                                                              
  Article 63                                                  
  -1 L'elaboració de  disposicions  de  caràcter  general  és 
  iniciada pel centre directiu corresponent.
  -2 La proposta de disposició ha  d'anar  acompanyada  d'una 
  memòria, la qual ha d'expressar prèviament el marc normatiu 
  en   què   la   proposta   s'insereix,   ha  de  justificar 
  l'oportunitat i l'adequació de les mesures  proposades  als 
  fins  que  es  persegueixen  i  ha  de fer referència a les 
  consultes que es poden haver  formulat  i  a  altres  dades 
  d'interès  per  a  conèixer  el  procés  d'elaboració de la 
  norma. S'hi han d'adjuntar un estudi econòmic en termes  de 
  cost-benefici, una llista de les disposicions afectades per 
  la  nova  proposta,  i  també  la  taula  de  vigències  de 
  disposicions anteriors sobre la mateixa matèria, en la qual 
  s'han de consignar de manera expressa les que han de quedar 
  totalment o parcialment derogades.
  -3 En els casos de creació de nous serveis o de modificació 
  dels existents, s'hi ha d'adjuntar també un estudi del cost 
  i del finançament d'aquest.
                                                              
  Article 64                                                  
    Si una llei ho exigeix  o  si  ho  decideix,  segons  els 
  casos,  el  Govern o el Conseller competent, la proposta de 
  disposició general ha d'ésser sotmesa a informació  pública 
  o  a  audiència  de  les  entitats  que, per llei, tenen la 
  representació i la defensa d'interessos de caràcter general 
  o afectats per la dita disposició.
                                                              
  Article 65                                                  
  -1 Les propostes de disposició general han d'ésser sotmeses 
  a   informe   dels   serveis   jurídics   del   Departament 
  corresponent.
  -2 Els avantprojectes de  disposició  general  poden  ésser 
  sotmesos a informe del Gabinet  Jurídic  Central,  el  qual 
  l'ha d'emetre en el termini d'un mes.
  -3 Un cop emès l'informe a què es refereix l'apartat  1,  i 
  amb conformitat prèvia del Conseller, els avantprojectes de 
  disposicions generals han d'ésser sotmesos al Consell       
  Tècnic, d'acord amb el que estableix l'article 17.
  -4 Els projectes de disposicions generals  que  s'hagin  de 
  dictar per a l'execució de les lleis poden ésser sotmesos a 
  informe de la Comissió Jurídica Assessora,  en  els  termes 
  establerts en la legislació que sigui aplicable.            
                                                              
  Article 66                                                  
    Els  requisits  establerts  en  aquesta  Secció   per   a 
  l'elaboració de disposicions generals s'han  d'aplicar  als 
  projectes  de  llei  elaborats  per  l'Administració  de la 
  Generalitat.
                                                              
  Secció 2                                                    
  Verificació de l'eficàcia de les normes                     
                                                              
  Article 67                                                  
    Abans que  sigui  aprovada  una  disposició  general  pel 
  Govern,  o,  si  escau, per un Conseller, l'òrgan competent 
  pot sotmetre a verificació, en el termini i amb els mitjans 
  que el mateix òrgan disposi, la virtualitat  pràctica  dels 
  seus  preceptes,  amb la finalitat de comprovar l'adequació 
  del  contingut  de  la   disposició   als   objectius   que 
  persegueix,  les  seves  possibles  disfuncionalitats i les 
  garanties del seu compliment eficaç.
                                                              
  Capítol 5                                                   
  El procediment general                                      
                                                              
  Secció 1                                                    
  Els registres comuns i les oficines de gestió unificada     
                                                              
  Article 68                                                  
    A més dels registres d'entrada i sortida de documents que 
  preceptuen   les   normes  vigents,  s'han  d'establir  els 
  registres comuns a tota l'Administració de la Generalitat i 
  les  oficines  de  gestió  unificada  per   a   determinats 
  procediments.
                                                              
  Article 69                                                  
  -1 Els registres comuns han d'estar situats  en  els  llocs 
  que s'estableixi per reglament.
  -2 Els registres comuns han d'admetre les peticions  i  les 
  instàncies   que   s'adrecen  a  qualsevol  Departament  de 
  l'Administració de  la  Generalitat,  als  seus  organismes 
  autònoms,  i,  si  escau,  als  ens  locals,  i  els han de 
  trametre al destinatari dins el  termini  de  quaranta-vuit 
  hores.
  -3 L'entrada d'un document en el registre comú produeix els 
  mateixos efectes, quant  al  còmput  de  terminis,  que  el 
  lliurament   directe   o   l'òrgan  o  l'ens  que  n'és  el 
  destinatari.
  -4 Cadascun dels registres comuns ha de tenir  una  oficina 
  d'informació,   amb  les  funcions  que  s'estableixin  per 
  reglament.
                                                              
  Article 70                                                  
  -1 Per decret del Govern es poden crear tantes oficines  de 
  gestió   unificada   com  procediments  complexos  hi  hagi 
  establerts i així ho aconselli el  volum  o  la  incidència 
  econòmica i social d'aquests. El decret de  creació  ha  de 
  regular el procediment i  les  normes  de  funcionament  de 
  l'oficina de gestió unificada.
  -2 Als efectes  d'aquesta  Llei,  s'entén  per  procediment 
  complex  aquell  en  el  qual,  per  disposició   legal   o 
  reglamentària,   han   d'intervenir   òrgans   de  diversos 
  Departaments.
                                                              
  Article 71                                                  
  -1 Les oficines de  gestió  unificada  han  d'informar  els 
  particulars sobre els tràmits que, de  conformitat  amb  la 
  normativa  aplicable  en  cada  cas, s'han de seguir en els 
  procediments que n'hagin determinat la creació.
  -2 En relació amb aquests  procediments,  les  oficines  de 
  gestió   unificada   exerceixen   la  funció  d'oficina  de 
  registre, s'encarreguen del  seguiment  dels  expedients  i 
  proporcionen  informació als interessats. Substitueixen, a  
  més,  els  òrgans  tradicionals  de  gestió si el decret de 
  creació no ho disposa altrament.
                                                              
  Article 72                                                  
    El decret de creació d'una oficina de gestió unificada ha 
  d'establir, sens minva de les garanties  dels  particulars, 
  les normes de procediment que calguin  per  a  coordinar  i 
  agilitar les actuacions concurrents dels  diferents  òrgans 
  que han  d'intervenir  en  el  procés  i  que  pertanyen  a 
  l'Administració de la Generalitat.
                                                              
  Article 73                                                  
  -1 Si no s'ha procedit a la creació d'una oficina de gestió 
  unificada i es tracta de procediments en els quals,  tot  i 
  referir-se a un únic assumpte o objecte,  han  d'intervenir 
  amb facultats decisòries dos o més Departaments o  diversos 
  centres directius o delegacions territorials,  l'òrgan  amb 
  competència més específica ha d'instruir un expedient  únic 
  i ha de dictar una resolució única.
  -2 Als efectes d'aquest article, el Govern pot  determinar, 
  amb  caràcter  general,  els  òrgans  amb  competència  més 
  específica en els assumptes de caràcter  repetitiu  en  els 
  quals   concorrin   diversos   òrgans   amb    competències 
  decisòries.
                                                              
  Secció 2                                                    
  Tramitació                                                  
                                                              
  Article 74                                                  
  -1 La tramitació administrativa s'ha de dur a terme d'acord 
  amb   els   principis  d'economia,  celeritat,  eficàcia  i 
  eficiència,  que han de presidir les actuacions que aquesta 
  Llei estableix.
  -2 Els  tràmits  administratius  s'han  de  simplificar  al 
  màxim,  tot  preservant,  en qualsevol cas, les garanties i 
  els drets de defensa dels administrats.
                                                              
  Article 75                                                  
    Els   informes  jurídics  immediatament  anteriors  a  la 
  resolució,  tant  si  tenen  com  si  no  tenen caràcter de 
  proposta, han de contenir:                                  
    a) L'enumeració clara i succinta dels fets.
    b) Les  disposicions  legals  aplicables  i  l'al·legació 
  raonada de la doctrina.
    c) El   pronunciament   que   ha   de  contenir  la  part 
  dispositiva.
                                                              
  Article 76                                                  
    L'Administració ha d'adoptar les mesures adequades per  a 
  facilitar,   en   el   tràmit   de  vista  i  audiència  de 
  l'interessat, la reproducció dels documents dels expedients 
  necessaris  per  a  la  defensa  dels  drets  i  interessos 
  legítims  d'aquest,  sens  perjudici  de l'abonament de les 
  taxes corresponents.
                                                              
  Article 77                                                  
  -1 El procediment s'ha d'impulsar d'ofici en tots els  seus 
  tràmits.
  -2 El despatx dels  expedients  s'ha  d'ajustar  a  l'ordre 
  rigorós  d'incoació  d'assumptes  de  naturalesa homogènia, 
  llevat   que   l'òrgan   jeràrquic    superior    autoritzi 
  motivadament i per escrit una altra cosa.
  -3 La infracció del que estableix aquest article dóna  lloc 
  a   responsabilitat  administrativa  del  funcionari  o  de 
  l'autoritat que l'hagi comesa.
                                                              
  Article 78                                                  
    La  demora,  sense  causa justificada, en l'adopció de la 
  resolució administrativa que posa fi al procediment iniciat 
  a  instància  dels  particulars,  pot  donar  lloc   a   la 
  responsabilitat patrimonial de l'Administració pels danys i 
  perjudicis  efectivament  ocasionats,  en  els termes i els 
  casos  establerts   per   la   legislació   general   sobre 
  responsabilitat administrativa.
                                                              
  Secció 3                                                    
  L'acabament                                                 
                                                              
  Article 79                                                  
  -1 Posen fi al procediment la resolució, el desestiment, la 
  renúncia al dret en què es fonamenta la  sol·licitud  i  la 
  declaració de caducitat.
  -2 Els   actes   administratius   resolutoris  han  d'ésser 
  motivats amb una  referència  succinta  dels  fets  i  dels 
  fonaments  jurídics,  amb  la  identificació  de les normes 
  aplicables, i, si escau, del règim de  recursos  que  sigui 
  procedent.
  -3 La resolució ha de decidir  sobre  totes  les  qüestions 
  plantejades pels interessats  i  les  altres  derivades  de 
  l'expedient.
                                                              
  Article 80                                                  
    Els   actes   administratius   resolutoris  es  denominen 
  "acords" si provenen del Govern, i "resolucions" si  emanen 
  del Conseller o d'altres òrgans directius.
                                                              
  Article 81                                                  
  -1 A més dels casos establerts per la Llei  de  Procediment 
  Administratiu  i  per  la  legislació  general  i  especial 
  aplicable, el silenci administratiu té caràcter positiu si, 
  al mateix temps:                                            
    a) Es   tracta  d'un  acte  administratiu  de  naturalesa 
  reglada  que  habilita  el sol·licitant per a l'exercici de 
  drets  o  interessos  legítims  preexistents  en   el   seu 
  patrimoni, i                                                
    b) No   es   transfereixen   al   sol·licitant  facultats 
  relatives al domini públic o al servei públic.
  -2 El Govern ha de determinar, per a  una  major  seguretat 
  jurídica, els supòsits d'aplicació del  silenci  positiu  a 
  què es refereix l'apartat 1.
                                                              
  Article 82                                                  
  -1 En els supòsits establerts en l'article 81,  sempre  que 
  no   siguin  inclosos  en  preceptes  estatals  d'aplicació 
  directa, s'entén que el silenci positiu es produeix quan ha 
  transcorregut  el  termini  legalment  establert   per   al 
  procediment de què es tracti. Si no n'hi ha d'establert, el 
  termini és de sis mesos.
  -2 Si la sol·licitud no va acompanyada de  la  documentació 
  preceptiva, el termini resta només interromput  des  de  la 
  data en què es notifiqui el requeriment de  l'Administració 
  perquè la dita documentació sigui completada i continua  el 
  seu còmput una vegada esmenada la mancança.
                                                              
  Article 83                                                  
    L'acte obtingut per  silenci  administratiu  es  pot  fer 
  valer  tant  davant  l'Administració  actuant  com   davant 
  qualsevol altre subjecte, sigui públic o privat.
                                                              
  Article 84                                                  
  -1 En   cap   cas   no   es   poden  adquirir  per  silenci 
  administratiu facultats contràries a les lleis.
  -2 L'administració que hagi donat lloc  a  l'acte  obtingut 
  per  silenci  positiu  pot,  si  el  considera  contrari  a 
  l'ordenament jurídic,  fer-ne  la  revisió  d'ofici  o,  si 
  escau, interposar recurs de lesivitat, sens perjudici de la 
  indemnització   que   pogués   correspondre  pels  danys  i 
  perjudicis que ella mateixa hagi pogut produir, i d'exigir, 
  si escau, responsabilitats als funcionaris causants  de  la 
  demora en l'adopció de la resolució.
                                                              
  Capítol 6                                                   
  Normes complementàries sobre el règim de recursos           
                                                              
  Article 85                                                  
    Sens  perjudici  dels  supòsits en què sigui procedent la 
  interposició de recurs de reposició,  posen  fi  a  la  via 
  administrativa les resolucions dels òrgans següents:        
    a) Les del Govern i les del President de la Generalitat.
    b) Les dels Consellers,  llevat  que  una  llei  especial 
  atorgui  recurs  de  súplica davant qualsevol dels òrgans a 
  què es refereix la lletra a).
    c) Les dels Secretaris Generals i Directors  Generals  en 
  matèria de personal.
    d) Les de qualsevol altre òrgan quan  així  ho  estableix 
  una  disposició legal o quan l'òrgan de què es tracti resol 
  recursos d'alçada.
                                                              
  Article 86                                                  
  -1 El recurs de súplica davant el  President  o  el  Govern 
  només es pot interposar  si  s'estableix  expressament  per 
  llei. En aquest cas, el recurs s'ha de presentar davant  la 
  Presidència de la Generalitat.
  -2 El recurs extraordinari de  revisió  es  pot  interposar 
  davant  el  Conseller  corresponent  en  els  supòsits  que 
  estableix la legislació de procediment administratiu.
                                                              
  Capítol 7                                                   
  La responsabilitat patrimonial                              
                                                              
  Article 87                                                  
  -1 L'Administració de la Generalitat respon  dels  danys  i 
  els perjudicis ocasionats als particulars en llurs  béns  i 
  drets com a  conseqüència  del  funcionament  dels  serveis 
  públics,  en els termes que estableix la legislació vigent. 
  En qualsevol cas, el dany  ha  d'ésser  efectiu,  avaluable 
  econòmicament   i  individualitzable  en  relació  amb  una 
  persona o grup de persones.
  -2 Si la Generalitat actua  en  relacions  de  dret  privat 
  respon directament dels danys i els  perjudicis  ocasionats 
  per  les  seves  autoritats,  els funcionaris o els agents, 
  l'actuació dels quals és considerada com a  acte  propi  de 
  l'Administració.
  -3 En   qualsevol  dels  supòsits  dels  apartats  1  i  2, 
  l'Administració de la Generalitat  pot  instruir  expedient 
  per  a  declarar  la  responsabilitat  patrimonial  de  les 
  autoritats, els funcionaris o  els  agents  seus  que,  per 
  falta greu o negligència inexcusable, hagin ocasionat danys 
  i  perjudicis a l'Administració o a tercers, si aquests han 
  d'ésser indemnitzats per aquella.
  -4 La proposta de resolució s'ha de sotmetre a  informe  de 
  la Comissió Jurídica Assessora.
                                                              
  Capítol 8                                                   
  Les reclamacions prèvies i l'exercici d'accions             
                                                              
  Article 88                                                  
  -1 Contra l'actuació de l'Administració de  la  Generalitat 
  que   no   estigui  subjecta  al  dret  administratiu,  els 
  interessats poden exercir les accions que escaiguin  davant 
  la jurisdicció civil o laboral, després d'haver formulat la 
  reclamació pertinent per via administrativa.
  -2 La reclamació prèvia a la via civil  s'ha  de  presentar 
  davant el Conseller competent.
  -3 La reclamació prèvia a la via laboral s'ha de  presentar 
  davant el Secretari General del Departament corresponent.
  -4 La resolució de la reclamació correspon a l'òrgan davant 
  el qual s'ha presentat, un cop coneguts els  informes  dels 
  serveis jurídics del  Departament  o  del  Gabinet  Jurídic 
  Central.
                                                              
  Article 89                                                  
  -1 No es pot interposar cap acció per  via  judicial  sense 
  autorització prèvia del President de la Generalitat  o  del 
  Conseller afectat. L'acció s'ha d'interposar per mitjà  del 
  Director del Gabinet Jurídic Central. Per  a  aplanar-se  a 
  les demandes i per a desistir  dels  procediments  en  curs 
  s'han de seguir els mateixos tràmits.  Excepcionalment,  en 
  casos  d'urgència,  llevat  que sigui preceptiu l'acord del 
  Govern, el Director del Gabinet Jurídic Central pot decidir 
  la interposició d'accions judicials, de  les  quals  ha  de 
  donar compte immediatament al President de la Generalitat o 
  al Conseller afectat.
  -2 La representació i la defensa de l'Administració  de  la 
  Generalitat correspon  als  lletrats  adscrits  al  Gabinet 
  Jurídic Central, llevat que, excepcionalment,  amb  informe 
  previ   del   Director  del  Gabinet  Jurídic  Central,  el 
  Conseller respectiu designi un advocat col·legiat perquè la 
  representi i la defensi.
  -3 Les  notificacions  i  les  citacions  i  la  resta   de 
  diligències  processals  s'han  de tramitar directament amb 
  els lletrats del Gabinet Jurídic Central en el  domicili  i 
  la  població  que,  a  aquests efectes, es designin, llevat 
  dels casos en què s'hagi designat un advocat col·legiat per 
  representar i defensar la Generalitat.
                                                              
  Disposició derogatòria                                      
    Resten derogades les disposicions de qualsevol  rang  que 
  s'oposen al que estableix aquesta Llei.
                                                              
  Disposició final                                            
    Es  faculta  el  Govern  perquè  dicti  les  disposicions 
  necessàries per al desplegament d'aquesta Llei.
    Per tant, ordeno que tots els ciutadans als  quals  sigui 
  d'aplicació  aquesta  Llei cooperin al seu compliment i que 
  els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la  facin 
  complir.
                                                              
  Palau de la Generalitat, 14 de desembre de 1989             
                                                              
  Jordi Pujol                                                 
  President de la Generalitat de Catalunya                    
                                                              
  Josep Gomis i Martí                                         
  Conseller de Governació                                     
                                                              
                                                              
Amunt