Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Decret

  • Data del document 13/10/1986

  • Número del document 316/1986

  • Número de control 9624

  • Organisme emissor Departament de la Presidència

Dades del DOGC
  • Número 760

  • Data 31/10/1986

  • Pàgina 3699

Correccions d'errades
Descriptors relacionats
Matèries
Lupa
Accedeix a la cerca

DECRET 316/1986, de 13 d'octubre, de concessió de les Creus de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

En aquest text s'han introduït les correccions d'errades publicades en el
     Creada pel Decret 457/1981, de 18 de desembre,  la  Creu
  de  Sant  Jordi  de  la  Generalitat  de  Catalunya, amb la
  finalitat de distingir les persones naturals  o  jurídiques
  que,  per  llurs  mèrits,  s'hagin  destacat  pels  serveis
  prestats a Catalunya en la tasca  de  defensa  de  la  seva
  identitat  i  de restauració de la seva personalitat o, més
  generalment, en el pla cívic i cultural;                   
                                                             
  A proposta del  Conseller  de  Cultura  i  d'acord  amb  el
  Consell Executiu,                                          
                                                             
  Decreto :                                                  
                                                             
  Article únic:                                              
     -1  Atorgar  la  Creu de Sant Jordi de la Generalitat de
  Catalunya a les personalitats següents:                    
                                                             
  Ferran Arasa i Subirats, pintor de les  terres  de  l'Ebre,
  l'obra  del  qual  s'identifica  amb  la geologia i el medi
  ambient de la seva terra, perquè és  creador  d'una  escola
  pictòrica que li ha donat renom internacional i perquè, per
  la  seva  edat  avançada,  és  un  dels  degans de les arts
  plàstiques catalanes actuals.                              
                                                             
  Víctor M. Arbeloa Muru, antic president  del  Parlament  de
  Navarra,  per  la  tasca  de  traducció  i  adaptació de la
  biografia  del  Cardenal  Vidal  i  Barraquer,   de   Ramon
  Muntanyola,  i  per la labor, conjunta amb Miquel Batllori,
  de l'edició crítica de l'arxiu Vidal i Barraquer.          
                                                             
  Antoni M. Badia i  Margarit,  filòleg  i  lingüista,  antic
  Rector  de  la  Universitat de Barcelona i president del II
  Congrés Internacional de la Llengua catalana, per  la  seva
  tasca  constant en la defensa de la llengua, que l'ha menat
  als  treballs  de  sociolingüística,  i   pels   minuciosos
  informes  periòdics  dels  estudis sobre l'idioma de què és
  autor.                                                     
                                                             
  Josep  Cañas  i  Cañas,   escultor   autodidacte,   influït
  primerament  pels  tipus camperols i mediterranis i després
  pels indígenes  de  Mèxic,  on  residí  set  anys;  per  la
  projecció  internacional  de  la  seva obra, que compta amb
  monuments a Califòrnia, Vilafranca del Penedès i Barcelona,
  i amb peces als museus de Barcelona,  Bilbao,  Madrid  i  a
  l'Antropològic de Mèxic.                                   
                                                             
  Manuel  Capdevila  i  Massana,  orfebre,  per la seva labor
  capdavantera en l'orfebreria d'art, dins la qual ha assolit
  fites  internacionals;   per   la   seva   obra   pictòrica
  extraordinària,  així  mateix de relleu universal, i per la
  seva remarcable dedicació a l'ensenyament de  les  matèries
  que li són pròpies.                                        
                                                             
  Joan  Casablancas  i  Bertran, industrial i financer, antic
  dirigent del Casal Català de Nova York, per la tasca que ha
  dut a terme en les activitats pròpies i  per  la  dedicació
  tenaç  que l'ha fet derivar cap a la publicació de llibres,
  des d'un lloc de responsabilitat en fundacions  i  empreses
  editorials.                                                
                                                             
  Antoni  Cayrol,  poeta,  dramaturg  i  narrador  de  l'Alta
  Cerdanya,  més  conegut  sota  el  pseudònim  literari   de
  Jordi-Pere  Cerdà,  pel  fet que és un dels més originals i
  rics conreadors de la literatura catalana  a  la  Catalunya
  del  Nord  des  de  fa  uns  quaranta anys; i per les seves
  actituds patriòtiques i ciutadanes.                        
                                                             
  Camilo-José Cela Trulock, escriptor en llengua  castellana,
  acadèmic  i un dels millors coneixedors del seu idioma, per
  la seva actitud favorable a Catalunya, a la cultura i a les
  lletres catalanes, que divulgà en la  revista  "Papeles  de
  Son Armadans"                                              
                                                             
  Àngel Cortés i Dejuan, escriptor i professor bíblic, membre
  destacat  de  l'Església  Evangèlica  de  Catalunya, per la
  tasca de catalanització duta a terme dins el protestantisme
  català, com a president de l'Institució Bíblica  Evangèlica
  de Catalunya, i per la lluita democràtica i nacional en els
  anys de la resistència.                                    
                                                             
  Bartomeu Costa-Amic, editor català resident a Mèxic, per la
  seva  continuada  tasca  patriòtica  entre  els  exiliats i
  perquè va fundar una important empresa editorial que ha fet
  nombrosos serveis al país d'adopció i, alhora, ha estat  la
  que més llibres catalans ha publicat a l'exili.            
                                                             
  Lluís  Ferran  de  Pol,  escriptor,  que ha desenvolupat un
  estil i una temàtica molt pròpies durant els anys d'exili a
  Mèxic; per la seva exemplar actitud  patriòtica  i  per  la
  qualitat  de les seves novel·les, algunes de premiades, que
  es caracteritzen per un estil altament creador  i  per  una
  gran imaginació i ambició literàries.                      
                                                             
  Ramon   Folch   i  Camarasa,  novel·lista,  autor  teatral,
  narrador i traductor, per la popularitat i arrelament de la
  seva obra,  i  per  la  seva  extraordinària  tasca  com  a
  traductor al català d'obres estrangeres, que compta amb més
  de cent títols.                                            
                                                             
  Miquel  de  Garganta  i  Fàbrega,  botànic, de la il·lustre
  família olotina que tants científics ha donat al país,  per
  la  seva  dedicació a l'especialitat i pel seu insubornable
  esperit de  catalanitat  posat  al  servei  de  la  ciència
  botànica   de   casa   nostra,  dins  la  qual  ha  assolit
  realitzacions i descobriments d'alta vàlua.                
                                                             
  Ricard Giralt  Miracle,  artista,  per  la  seva  llarga  i
  acurada dedicació al món de la creació gràfica en els camps
  de la tipografia, el disseny i la bibliofília, en totes les
  quals   facetes,   i   des   d'un   substrat   d'inequívoca
  catalanitat, ha esdevingut un  autèntic  innovador  d'abast
  universal.                                                 
                                                             
  Joaquim  Homs  i  Oller,  compositor,  deixeble  de  Robert
  Gerhard, per la projecció internacional  de  la  seva  obra
  (estrenes a París, Varsòvia o Estocolm) i per la seva vasta
  tasca  de  creació,  que  comprèn  més  de  vuitanta  obres
  instrumentals i quaranta de vocals, en les quals  passa  de
  l'atonalisme al dodecatonisme i al serialisme.             
                                                             
  Josep M. Lladó i Figueras, periodista, per la seva llarga i
  prolífica  labor  abans  de  la  guerra,  durant  l'exili i
  després, com a escriptor i editor; perquè ha viscut molt de
  prop la vida cultural i política dels anys vint i treinta a
  Catalunya, i com a divulgador, sempre documentat  i  veraç,
  dels esdeveniments històrics.                              
                                                             
  Mercè  Llimona i Raimat, pintora de reconegut prestigi, que
  ha aplicat una bona part de les  facultats  artístiques  al
  camp  de  la  il·lustració;  per  la  seva contribució a la
  universalitat de la il·lustració gràfica catalana i per les
  edicions de llibres exquisidament il·lustrats i adreçats al
  públic infantil i jove.                                    
                                                             
  Josep Manyé i Vendrell, periodista i locutor, per  la  seva
  important  labor al capdavant del programes en català de la
  BBC de Londres durant la Segona Guerra Mundial i perquè  va
  ser  responsable  de les emissions en llengua castellana de
  la mateixa corporació; i per la seva meritoria tasca com  a
  periodista sota el pseudònim de Jorge Marín.               
                                                             
  Joan-Antoni  Maragall  i Noble, marxant i editor d'art, per
  la seva trajectòria de  servei  a  l'art  català  romàntic,
  modernista  i  noucentista,  a través d'una de les sales de
  més prestigi de Barcelona,  que  regenta,  i  per  la  seva
  reconeguda  autoritat  en el peritatge i la crítica de tota
  mena d'obres d'art.                                        
                                                             
  Salvador Millet i Bel, economista i financer, per  la  seva
  incessant   tasca   de  promoció  cultural,  empresarial  i
  econòmica  de  Catalunya,  a  través  de  les  diverses   i
  importants   societats   que   ha  presidit  o  en  què  ha
  participat,  entre  les   quals   cal   destacar   el   seu
  assessorament en l'obra cultural de Francesc Cambó.        
                                                             
  Ambler  Hodges  Moss,  professor i diplomàtic nord-americà,
  esdevingut catalanòfil durant la seva  estada  a  Barcelona
  entre  1964 i 1968 com a vicecònsol del seu país; per haver
  fundat, el 1968, el Casal Català de  Miami  i  pel  fet  de
  conrear, amb tota normalitat, la nostra llengua i la nostra
  cultura.                                                   
                                                             
  Marçal  Olivar  i Daydí, catedràtic de llengües clàssiques,
  per  la  seva  intensa  labor  com  a  editor  de  clàssics
  catalans,  de traductor a la Fundació Bernat Metge,   i com
  a erudit i  home  de  lletres  en  aspectes  diversos,  com
  l'especialització  en  ceràmica  antiga,  i pel seu esperit
  insubornable de servei a Catalunya.                        
                                                             
  Antoni Puigvert i Gorro, uròleg eminent, per  l'alt  nivell
  científic  que ha assolit amb el seu treball, conegut arreu
  del món i exercit amb encert i vocació al  llarg  de  molts
  anys;  i  per  la  seva  contribució  a  la  ciència mèdica
  catalana.                                                  
                                                             
  Carles  Sala  i  Joanet,  publicista,  per  la  seva  acció
  patriòtica   durant  els  anys  que  presidí  la  Comunitat
  Catalana de Mèxic i, al seu retorn, com a  animador  de  la
  Penya  literària  Joan  Santamaria  i  del  premi  literari
  d'aquest nom, dels quals ha estat l'ànima fins a temps  ben
  recents.                                                   
                                                             
  Ireneu (Jesús) Segarra i Malla, monjo de Montserrat, per la
  seva  abnegada  i  fructífera tasca dirigint l'Escolania de
  Montserrat, de fama universal, i pel fet de ser autor  d'un
  mètode  d'iniciació  i  aprenentatge  de la música, d'abast
  general, havent excel·lit ell mateix com a compositor.     
                                                             
  Carles Sentís i Anfruns, periodista i  escriptor,  destacat
  des  de jove com un dels més aguts i suggestius periodistes
  de Barcelona; pel fet d'haver prosseguit la  tasca  després
  de  la  guerra  i  ara,  i  també  per  haver estat un dels
  artífexs de la restauració de la Generalitat  de  Catalunya
  l'any 1977, gràcies als seus contactes internacionals.     
                                                             
  Rafael Solanic i Balius, escultor format en el Noucentisme,
  l'obra   del   qual  és  d'estilització  equilibrada  i  no
  retòrica, de temes clàssics i cristians; pel fet de ser  un
  dels  degans  de  l'escultura  a  Catalunya  i  tenir  obra
  abundosa en molts indrets de Catalunya.                    
                                                             
  Gaston Thorn, polític europeu, oriünd de Luxemburg, per  la
  defensa  que dels drets de Catalunya ha fet, tant des de la
  presidència del Consell  de  Ministres  de  les  Comunitats
  Europees, com des de la RTV de Luxemburg; el seu interès es
  manifesta  en  el  seu  sojorn,  des de fa dotze anys, a la
  Costa Brava, i en el fet de ser membre del Patronat  Català
  Pro-Europa.                                                
                                                             
  Francesc  Vallverdú  i Canes, poeta, escriptor i lingüista,
  per l'obra lírico-realista feta, i per la promoció cultural
  des de la seva professió editorial i  la  llarga  sèrie  de
  llibres  i  estudis  que  ha  dedicat a la sociolingüística
  catalana, de la  qual  ha  esdevingut  un  dels  principals
  especialistes.                                             
                                                             
  Francesc  Viadiu  i  Vendrell,  polític  i escriptor, antic
  Diputat al Parlament de Catalunya el  1932,  per  la  tasca
  cívica  i  patriòtica duta a terme no solament a Catalunya,
  sinó a Andorra i França durant la  Segona  Guerra  Mundial,
  dins  la Resistència francesa, totes les quals experiències
  ha sabut plasmar en  diversos  llibres  de  memòries  i  de
  vivències personals.                                       
                                                             
  Joaquim  Villarrúbia  i  Garet, entomòleg, pertanyent a una
  nissaga de científics que ha  desenvolupat  la  seva  tasca
  dins  l'especialitat, enduta per un afany fervent de servir
  Catalunya i la ciència; per aquests fets i per haver reunit
  una col·lecció única de més de quaranta mil insectes  a  la
  masia familiar de Torrellebreta, a Osona.                  
                                                             
  -2  Atorgar  la  Creu  de  Sant  Jordi de la Generalitat de
  Catalunya, en forma de placa, a les institucions següents :
                                                             
  Cambra  Oficial  de  Comerç,  Indústria  i   Navegació   de
  Barcelona, de la qual es compleix enguany el centenari, per
  la  seva  contribució  a  la  vida econòmica de Catalunya i
  també a la cultural,  gràcies  a  la  seva  importantíssima
  biblioteca especialitzada i general.                       
                                                             
  Institut  Barraquer  d'Oftalmologia,  pel  paper  rellevant
  assolit,  a  través  de  generacions   d'oftalmòlegs,   les
  recerques  dels  quals  els  han  elevat  a la categoria de
  catalans universals; per la dedicació  a  l'ensenyament  de
  l'oftalmologia   i   pel  prestigi  internacional  assolit,
  sobretot a l'Amèrica  del  Sud,  on  compta  amb  un  altre
  Institut igual.                                            
                                                             
  Llibreria  Ona,  de  Barcelona,  per  la dedicació exercida
  durant vint-i-cinc anys, i sovint en condicions difícils, a
  la promoció i venda de llibres i discos catalans, i que  en
  algunes  èpoques  ha servit de fogar cultural i d'alberg de
  tertúlies literàries i d'actes de presentació  de  llibres,
  amb el risc corresponent.                                  
                                                             
  Fundació   Puigvert   (Institut  d'Urologia,  Nefrologia  i
  Andrologia)  per  la  labor  de  promoció  d'una  activitat
  científica  i  docent  que  no  ha conegut fronteres, i pel
  dinamisme d'un treball destinat a vèncer la malaltia  sense
  distinció de nivells socials.                              
                                                             
  Llibreria  Símbol,  de  Manresa,  per  la  seva tenacitat a
  mantenir, durant vint anys, aniversari que celebra enguany,
  la  difusió  en  tots  els  camps  del  llibre  català   en
  exclusiva,  i  perquè entorn de la llibreria s'ha creat una
  irradiació de cultura en una ciutat clau  de  la  Catalunya
  central.                                                   
                                                             
  Cobla  els  Lluïsos  de  Taradell, per la circumstància que
  enguany commemora  el  cent  desè  aniversari  de  la  seva
  constitució,  que  durant  tots  aquests  anys  ha estat un
  exemple de com cal conservar la sardana  en  tota  la  seva
  puritat  i  que continua la tasca amb el mateix  esperit de
  patriotisme i d'abnegació amb què fou fundada.             
                                                             
  Oficina  Olímpica  de  Barcelona,  per  la tasca ímproba de
  quatre anys  de  preparació  de  materials  de  propaganda,
  d'infrastructura  i  d'esforç  il·lusionat  per  obtenir la
  nominació de la ciutat de Barcelona com  a  seu  dels  Jocs
  Olímpics de 1992, la qual tasca ha estat finalment coronada
  amb l'èxit de la designació el 17 d'octubre de 1986.       
                                                             
  Orfeó  Català  de  Mèxic,  que com a entitat que agrupa els
  catalans residents a Mèxic des de la primeria del segle  i,
  sobretot,  a  l'època  de  l'exili,  ha  estat  un fogar de
  cultura catalana i un dels més constants reivindicadors  de
  les  llibertats  nacionals,  i  un  difusor a Mèxic i a tot
  Amèrica de la nostra cultura.                              
                                                             
  Orfeó Gracienc, que és una de les  entitats  orfeonístiques
  més antigues i amb més vitalitat de Barcelona, per la tasca
  no  solament musical sinó educativa i cultural que ha dut a
  terme dins l'antiga vila de Gràcia, a la qual pertany com a
  part més entranyable  i  indissoluble  del  seu  patrimoni,
  gràcies, sobretot, als excel·lents mestres que ha tingut la
  sort de tenir.                                             
                                                             
  Orfeó Lleidatà, per la seva fecunda activitat, ja llarga de
  decennis, a les terres de ponent, la qual no s'ha limitat a
  interpretar  el repertori clàssic dels orfeons de Catalunya
  sinó que,  a  través  de  la  labor  pedagògica  dels  seus
  directors,  ha promogut i realitzat autèntiques innovacions
  en l'art de la música coral, la qual cosa li ha  valgut  un
  reconeixement universal.                                   
                                                             
  Societat   Castellonenca   de  Cultura,  per  la  tasca  de
  manteniment, conreu i difusió de  la  cultura  catalana  al
  nord  del  País  Valencià des de molt abans de la guerra, i
  pel fet,  entre  altres,  d'haver  adoptat,  el  1928,  les
  anomenades Normes de Castelló, versió lleument adaptada per
  a  tot  el  País  Valencià  de  les Normes Ortogràfiques de
  l'Institut d'Estudis Catalans; i per l'exemplar continuïtat
  en la publicació del  seu  Butlletí,  que  recull  treballs
  d'alta investigació.                                       
                                                             
  Barcelona, 13 d'octubre de 1986.                           
                                                             
  Jordi Pujol                                                
  President de la Generalitat de Catalunya                   
                                                             
  Joaquim Ferrer i Roca                                      
  Conseller de Cultura                                       
                                                             

Amunt