Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Decret

  • Data del document 08/10/2003

  • Número del document 237/2003

  • Número de control 03269144

  • Organisme emissor Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació

Dades del DOGC
  • Número 3993

  • Data 22/10/2003

  • Secció DISPOSICIONS

  • Pàgina 20352

Descriptors relacionats
Lupa
Accedeix a la cerca

DECRET 237/2003, de 8 d'octubre, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat Autònoma de Barcelona.


Els Estatuts de les universitats públiques són elaborats, en virtut de la seva autonomia, pel Claustre universitari i s'aproven, previ control de la seva legalitat, pel Govern de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 103.2 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya.

La disposició transitòria cinquena de la Llei d'Universitats de Catalunya estableix que les universitats públiques han d'adaptar els seus Estatuts en el termini fixat a la disposició transitòria segona de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, que és de nou mesos a partir de la constitució del claustre universitari.

És per això que, un cop analitzada l'adequació a la legalitat vigent de la proposta d'Estatuts de la Universitat Autònoma de Barcelona aprovats pel seu Claustre General, a proposta del conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article únic

S'aproven els Estatuts de la Universitat Autònoma de Barcelona que figuren com a annex del present Decret.

Disposició transitòria

La denominació de catedràtica o catedràtic referida al professorat contractat queda afectada per la suspensió de la vigència i aplicació de l'article 46.a) de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya, produïda arran del recurs d'inconstitucionalitat número 3280-2003, promogut pel President del Govern contra diversos preceptes de la Llei d'universitats de Catalunya (DOGC núm. 3910, 23.6.2003).

Disposició derogatòria

Queda derogat el Decret 37/1985, de 18 de gener, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Disposició final

De conformitat amb l'article 6.2 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, els Estatuts de la Universitat Autònoma de Barcelona entren en vigor el mateix dia de la seva publicació en el DOGC.

Barcelona, 8 d'octubre de 2003

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Andreu Mas-Colell

Conseller d'Universitats, Recerca

i Societat de la Informació

Annex

Estatuts de la Universitat Autònoma de Barcelona

TÍTOL preliminar

Naturalesa, autonomia, principis d'actuació i finalitats de la Universitat

Article 1

Definició i naturalesa

La Universitat Autònoma de Barcelona és una institució de dret públic, amb personalitat jurídica i patrimoni propi, que, d'acord amb la Constitució i la legislació vigent, gaudeix i actua en règim d'autonomia prestant el servei públic de l'ensenyament superior mitjançant la docència, la recerca i l'estudi.

Article 2

Autonomia

2.1  L'autonomia universitària, de la qual aquests Estatuts són expressió, es manifesta en l'autogovern, en la docència, en la recerca i en la gestió administrativa, pressupostària i econòmica i en el compromís de rendició de comptes a la societat.

2.2  Correspon als òrgans de govern de la Universitat vetllar pel manteniment i defensa de l'autonomia i també pel compliment de les lleis.

Article 3

Principis d'actuació

3.1  Per a desenvolupar les seves activitats, la Universitat Autònoma de Barcelona s'inspira en els principis de llibertat, democràcia, justícia, igualtat i solidaritat.

3.2  És deure de totes les persones integrants de la comunitat universitària, i en particular dels òrgans de govern, atenir-se i donar plena efectivitat a aquests principis.

3.3  La Universitat i els membres de la comunitat han d'impedir qualsevol mena de discriminació i promoure en particular la integració de les persones amb discapacitats.

3.4  Són principis especialment proclamats i garantits:

a) La llibertat de càtedra, de recerca i d'estudi, així com la llibertat d'expressió i de reunió dins dels recintes i campus de la universitat.

b) El dret a la informació i el dret a la participació de tots els membres de la comunitat.

c) L'accés a la informació publicada digitalment, amb la garantia que estigui en formats lliures.

d) L'orientació de la docència, la recerca i l'activitat universitària vers la cultura de la pau, el respecte dels drets humans, el progrés social, el respecte del medi ambient i el desenvolupament sostenible i la renúncia explícita a la recerca orientada directament a finalitats militars.

Article 4

Finalitats

Són finalitats de la Universitat Autònoma de Barcelona:

a) Exercir la docència de grau superior, tant pel que fa al coneixement i a la cultura com pel que fa a la formació especialitzada i la preparació per a l'exercici professional, amb un esperit de recerca constant de la qualitat i l'excel·lència.

b) Participar en la creació de coneixements científics, tècnics i professionals mitjançant la dedicació a la recerca i la posterior transferència dels resultats obtinguts a la societat.

c) Cercar la plena integració de l'activitat de docència i de recerca en l'àmbit internacional i, en particular, en els espais europeus d'educació superior i de la recerca.

d) Fomentar l'avaluació de la qualitat en la docència, la recerca i la gestió, d'acord amb criteris, objectius i metodologies equiparables als estàndards internacionals.

e) Participar en la millora i en el desenvolupament del sistema educatiu.

f) Afavorir, estimular i acollir l'activitat intel·lectual i artística en tots els àmbits de la cultura i del coneixement.

g) Fomentar el pensament crític, l'esperit emprenedor i la cultura de la llibertat i el pluralisme, així com l'educació en els valors cívics i socials propis d'una societat democràtica.

h) Difondre la cultura a través d'activitats d'extensió universitària i de formació permanent al llarg de la vida de les persones.

i) Participar en el progrés i en el desenvolupament generals de la societat catalana i en la conservació i enriquiment del seu patrimoni intel·lectual, cultural, natural i científic i en el seu desenvolupament econòmic i benestar social.

j) Les altres finalitats que les lleis li atribueixin.

Article 5

Coordinació i cooperació

5.1  Per tal d'assolir les seves finalitats, la Universitat Autònoma de Barcelona pot coordinar-se i cooperar amb altres universitats, així com amb altres institucions culturals i científiques.

5.2  La Universitat Autònoma de Barcelona, sense perjudici de la seva autonomia, s'integra en el sistema universitari de Catalunya, forma part del Consell Interuniversitari de Catalunya i col·labora en els objectius i tasques d'interès compartit amb la resta d'universitats catalanes.

5.3  La Universitat Autònoma de Barcelona participa en les iniciatives que reforcin la cooperació entre les universitats de l'àmbit lingüístic català i, en particular, com a membre de l'Institut Joan Lluís Vives, en les que endegui o impulsi aquest institut.

Article 6

Suficiència i ús dels recursos

6.1  La Universitat Autònoma de Barcelona fa seu el dret de la ciutadania a l'estudi i la formació i es compromet, en conseqüència, a instar els òrgans pertinents a fer una política pública d'inversions que ho permeti, d'acord amb la legislació vigent i les demandes i necessitats socials.

6.2  En l'organització de la docència i de la recerca, la Universitat Autònoma de Barcelona té presents les directrius de la política educativa i investigadora que els poders polítics i les necessitats de la societat assenyalin, escolta les representacions dels diversos col·lectius que la formen i garanteix el bon ús dels seus recursos i la rendició de comptes a la comunitat, als poders polítics i a la societat.

6.3  En aquest marc, la Universitat, a fi i efecte d'acomplir els seus objectius, vetlla perquè totes les seves estructures i serveis disposin de recursos humans i materials per a garantir el nivell de qualitat i l'exercici de l'activitat universitària, així com que es faci un ús eficaç i eficient dels recursos.

Article 7

Comunitat universitària

7.1  La comunitat universitària està formada pel personal acadèmic, el personal investigador en formació, els estudiants i el personal d'administració i serveis.

7.2  La Universitat determinarà quins dels drets i deures de la comunitat universitària són aplicables a altres persones o col·lectius que per la seva activitat tinguin una vinculació especial amb la Universitat, d'acord amb la legislació vigent.

Article 8

Promoció de la igualtat entre homes i dones

8.1  La Universitat, seguint principis i normes internacionals, comunitàries i internes, es compromet a promoure la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en les seves normes d'autogovern.

8.2  Els àmbits que cal abordar són:

a) L'accés en igualtat de condicions a l'ensenyament i la recerca universitaris.

b) L'accés en igualtat de condicions al treball i la promoció professional dins la Universitat.

c) L'organització de les condicions de treball amb perspectiva de gènere, especialment tenint en compte la conciliació entre la vida professional i familiar.

d) La promoció de la perspectiva de gènere en els continguts dels ensenyaments i de la recerca.

e) La promoció de la representació equilibrada en els diferents òrgans i nivells de presa de decisions dins la Universitat.

Article 9

Llengua pròpia i llengües oficials

9.1  El català és la llengua pròpia de la Universitat Autònoma de Barcelona i, per tant, és la llengua d'ús normal en les seves activitats. El català, com a llengua pròpia, és la llengua oficial de la Universitat, com també ho és la castellana, oficial a tot l'Estat espanyol.

9.2  L'ús de les llengües oficials a les activitats universitàries es regeix per les disposicions vigents en matèria de política lingüística. D'acord amb aquestes disposicions, s'ha de respectar el dret de tots els membres de la comunitat universitària a utilitzar qualsevol de les dues llengües oficials.

9.3  La Universitat Autònoma de Barcelona potencia el ple ús de la llengua catalana en tots els àmbits de la seva activitat docent, investigadora, administrativa i de serveis. La Universitat dedica una especial atenció a l'estudi i al conreu de la llengua i la cultura catalanes i acull, en recíproca convivència, les dels altres pobles de l'Estat.

9.4  La Universitat fomenta el coneixement i ús de terceres llengües per part dels membres de la comunitat universitària a través dels plans pluriennals de política lingüística i d'altres mitjans.

Article 10

Signes distintius

10.1  La marca UAB, amb el logotip corresponent, és el distintiu de la Universitat Autònoma de Barcelona.

10.2  Els òrgans de govern i de representació de la Universitat han de fer ús del logotip distintiu de la Universitat Autònoma de Barcelona en totes les seves activitats oficials. Es prohibeix la seva utilització a la resta de persones físiques i jurídiques, llevat que en tinguin expressa autorització. El bon ús de la marca és garantit per la Secretaria General.

TÍTOL I

Estructura de la Universitat

Capítol primer

Disposicions generals

Article 11

Definició i tipologia

11.1  Integren l'estructura acadèmica de la Universitat Autònoma de Barcelona les facultats i escoles, els departaments, els instituts universitaris d'investigació i els centres de recerca.

11.2  En virtut de la seva autonomia, la Universitat Autònoma de Barcelona pot crear altres centres o estructures que donin suport a la investigació, la docència o la comunitat universitària, així com reconèixer, adscriure o vincular centres d'ensenyament o de recerca.

Capítol segon

Les estructures bàsiques

Secció primera

Les facultats i les escoles

Article 12

Definició

Les facultats i les escoles són els centres encarregats de l'organització dels ensenyaments i dels processos acadèmics, administratius i de gestió que condueixen a l'obtenció de títols universitaris, així com de qualsevol altra funció que determinin els presents Estatuts, els reglaments universitaris i la legislació vigent.

Article 13

Creació, modificació i supressió

13.1  La creació, modificació i supressió de les facultats i escoles correspon al Departament competent en matèria d'universitats de la Generalitat de Catalunya, a proposta del Consell Social de la Universitat. En tots els casos cal l'informe previ del Consell de Govern de la Universitat.

13.2  La iniciativa per a la creació, modificació i supressió de facultats i escoles correspon a les facultats, escoles i departaments afectats o al Consell de Govern.

13.3  Les propostes de creació i de supressió de facultats i escoles s'adrecen al Consell de Govern i han d'anar acompanyades d'una memòria que contingui els aspectes següents:

a) Denominació de la facultat o escola i justificació de la proposta.

b) Justificació de la titulació o titulacions que s'hagin d'impartir, inclosa l'estimació de la demanda o previsió d'estudiants.

c) Departaments i àrees implicats en la docència.

d) Mitjans personals i materials.

e) Infraestructura.

f) Pla econòmic.

g) Qualsevol altre que resulti d'interès.

13.4  Les propostes de modificació s'han d'adreçar al Consell de Govern i la memòria ha d'incloure, almenys, el que estableixen les lletres a), b), c) i f) de l'apartat anterior.

13.5  El Consell de Govern ha d'obrir un període d'informació pública per tal que les facultats, escoles i departaments afectats emetin informe del projecte, sense perjudici de poder demanar, si escau, altres informes.

13.6  Estudiada la documentació presentada, el Consell de Govern emet el seu informe i eleva la proposta per al seu examen i aprovació al Consell Social.

Article 14

Membres

14.1  Són membres d'una facultat o escola:

a) El personal acadèmic amb tasques de docència a la facultat o escola.

b) Els estudiants matriculats en els ensenyaments que s'hi imparteixen.

c) El personal d'administració i serveis adscrit a la facultat o escola.

14.2  A l'efecte d'eleccions, el Reglament electoral ha de determinar la forma d'assignació dels membres de la comunitat a les corresponents circumscripcions.

Article 15

Competències

Correspon a les facultats o escoles:

a) Elaborar i revisar els seus plans d'estudis, d'acord amb les directrius dels òrgans de govern de la Universitat.

b) Elaborar propostes de creació de noves titulacions i ensenyaments i col·laborar en l'organització d'activitats de postgrau i de formació continuada.

c) Organitzar, coordinar i supervisar les activitats docents, especialment el funcionament dels ensenyaments que s'hi imparteixen i el compliment de les obligacions docents del professorat.

d) Organitzar, coordinar i supervisar la gestió dels serveis de la seva competència.

e) Proposar modificacions raonades de la relació de llocs de treball del personal de l'administració i serveis de la facultat o escola, en els termes previstos al Títol III dels presents Estatuts.

f) Gestionar la seva dotació pressupostària i els mitjans personals i materials que tinguin assignats.

g) Establir relacions entre departaments i altres facultats o escoles per tal d'assegurar la coordinació de l'ensenyament i la racionalització de la gestió acadèmica i administrativa.

h) Formular als departaments suggeriments en matèria d'aplicació i desenvolupament dels plans d'estudis.

i) Proposar al Consell de Govern, per raons d'eficiència docent, la creació de seccions que coordinin els ensenyaments adreçats a obtenir una o diverses titulacions.

j) Expedir certificats acadèmics i gestionar els processos de matriculació, trasllat d'expedients, i convalidació i altres processos de gestió acadèmica.

k) Participar en els processos d'avaluació de la qualitat i promoure la millora de la qualitat de les activitats d'ensenyament.

l) Promoure activitats culturals, formatives i d'extensió universitària.

m) Servir de canal d'informació, de representació i de participació dels membres de la comunitat universitària en el govern de la Universitat i en la relació de la Universitat amb la societat.

n) Proposar als òrgans de govern la formalització de convenis amb altres institucions.

o) Exercir qualsevol altra funció que els presents Estatuts o els reglaments de la Universitat els atribueixin.

Article 16

Unitats docents hospitalàries

16.1  La Universitat pot crear, per si mateixa o amb altres institucions, unitats docents hospitalàries.

16.2  La Universitat, d'acord amb les facultats o escoles implicades en l'àmbit de la salut, pot establir, en el marc de la legislació vigent relativa al règim de concerts entre les universitats i les institucions sanitàries, convenis de col·laboració docent amb hospitals i altres centres sanitaris assistencials.

16.3  L'objectiu fonamental dels convenis és fomentar la utilització màxima de les institucions sanitàries en la docència universitària dels diversos cicles dels ensenyaments en ciències de la salut. Els convenis poden incloure objectius de recerca i objectius en matèria assistencial.

16.4  Les unitats resultants d'aquests convenis reben el nom d'unitats docents hospitalàries, formen part de l'estructura de la facultat a la qual correspongui l'organització dels ensenyaments de ciències de la salut i es regeixen per la normativa específica que aprovi el Consell de Govern, els convenis signats amb les institucions sanitàries i el reglament de la facultat.

Article 17

L'Escola de Postgrau i la gestió dels postgraus

17.1  La Universitat Autònoma de Barcelona ha de tenir estructures de gestió dels estudis de postrau, de doctorat i de formació continuada.

17.2  La Universitat té l'Escola de Postgrau com a entitat especialitzada en els estudis de postgrau, de doctorat i en la formació de postgrau i continuada.

17.3  L'Escola actua per delegació de les estructures i òrgans col·legiats que tenen competències específiques per a crear, organitzar i regular els esmentats estudis, segons el que disposi la legislació vigent, els presents Estatuts i els reglaments que els desenvolupin. A més, duu a terme funcions de gestió.

17.4  El Consell de Govern ha d'aprovar el reglament de l'Escola, en el qual ha d'establir les seves especificitats com a centre d'ensenyament als efectes de representació, organitzatius, econòmics, administratius i de gestió, institucionals i de drets i deures dels membres de la comunitat universitària que en formin part o hi tinguin relació.

Article 18

Règim jurídic

Les facultats i escoles es regeixen pels presents Estatuts i pel seu reglament, que ha de ser elaborat i aprovat en els termes que estableix l'article 64 d'aquests Estatuts.

Secció segona

Els departaments

Article 19

Definició

19.1  Els departaments són estructures que tenen com a finalitat promoure i organitzar la docència i la recerca. En l'àmbit de la docència, coordinen els ensenyaments d'una o diverses àrees de coneixement en una o diverses facultats o escoles, d'acord amb la programació docent de la Universitat, i organitzen i desenvolupen programes i estudis de doctorat i de postgrau. Com a unitats bàsiques de recerca, promouen i donen suport a les activitats i iniciatives de recerca i transferència de coneixements del seu personal acadèmic.

19.2  Els departaments es constitueixen per àrees de coneixement i especialitats afins científicament i agrupen personal acadèmic i personal investigador en formació de les especialitats que corresponguin a aquestes àrees.

19.3  Els departaments que estiguin integrats per professors que desenvolupin activitats docents en diverses facultats o escoles geogràficament disperses, o quan l'especialització científica o docent ho recomanin, poden articular-se en unitats o divisions departamentals, a proposta del Consell de Departament, que ha de ser aprovada pel Consell de Govern.

Article 20

Creació, modificació i supressió

20.1  La creació, modificació i supressió de departaments és acordada pel Consell de Govern.

20.2  La iniciativa per a la creació, modificació i supressió de departaments correspon a:

a) El Consell de Govern.

b) Les facultats i escoles.

c) El departament o departaments interessats.

d) Els instituts universitaris d'investigació propis.

e) El personal acadèmic interessat.

20.3  Les propostes de creació i supressió de departaments s'adrecen al Consell de Govern i han d'anar acompanyades d'una memòria que contingui els aspectes següents:

a) Raons justificatives de la proposta.

b) Àrea o àrees de coneixement i especialitats que integraria i justificació de la seva afinitat científica de manera que quedi garantida la racionalitat de la seva agrupació.

c) Programes de docència.

d) Línies de recerca dels seus membres.

e) Mitjans personals i materials.

f) Infraestructura.

g) Pla econòmic

h) Qualsevol altre aspecte que sigui considerat d'interès.

20.4  Les propostes de modificació de departaments s'adrecen al Consell de Govern, i la memòria ha d'incloure, almenys, el que estableixen les lletres a), b) i g) de l'apartat anterior.

20.5  El Consell de Govern ha d'obrir un període d'informació pública per tal que les facultats, escoles, departaments, instituts universitaris d'investigació i personal acadèmic afectats emetin informe del projecte. També es podrà requerir que es justifiqui de forma expressa que les activitats de docència i de recerca resten assegurades.

20.6  Estudiada la documentació presentada, el Consell de Govern aprova, si escau, la proposta.

Article 21

Membres

21.1  Són membres d'un departament:

a) El personal acadèmic i el personal investigador en formació que hi estigui adscrit.

b) Els estudiants que s'hi adscriguin.

c) El personal d'administració i serveis que hi estigui adscrit.

21.2  Excepcionalment, el Consell de Govern pot autoritzar que membres del personal acadèmic d'una àrea de coneixement o especialitat s'adscriguin a departaments diferents d'aquells al qual estigui adscrita la seva àrea o especialitat.

Article 22

Competències

Correspon als departaments:

a) Coordinar i impartir els ensenyaments de les seves àrees de coneixement i especialitats d'acord amb els plans d'estudis i la programació docent de les facultats i escoles.

b) Assignar al personal acadèmic amb obligacions docents la docència en cada matèria de la seva competència.

c) Impulsar les activitats i iniciatives docents i investigadores del seu personal acadèmic.

d) Fomentar la creació de grups d'investigació i promoure projectes d'investigació.

e) Organitzar i desenvolupar cursos especialitzats, programes de doctorat i fomentar l'elaboració de tesis doctorals.

f) Fomentar la renovació científica i pedagògica dels seus membres.

g) Fomentar la realització de programes d'ensenyament i d'investigació interdisciplinaris i interdepartamentals.

h) Promoure i realitzar contractes en l'àmbit de la recerca amb persones físiques, entitats públiques o privades, nacionals o estrangeres, d'acord amb la legislació vigent, els presents Estatuts i la normativa que els desenvolupi.

i) Participar en els processos d'avaluació de la qualitat de la docència, la recerca i la gestió.

j) Proposar modificacions raonades de la relació de llocs de treball del personal de l'administració i serveis del departament, en els termes previstos al Títol III dels presents Estatuts.

k) Servir de canal d'informació, de representació i de participació dels membres de la comunitat universitària en el govern de la Universitat i en la relació de la Universitat amb la societat.

l) Gestionar la seva dotació pressupostària i els mitjans personals i materials que tinguin assignats.

m) Exercir qualsevol altra funció que els presents Estatuts i els reglaments de la Universitat els atribueixin.

Article 23

Publicitat d'activitats

Pluriennalment, i a instàncies dels òrgans de govern, els departaments han de fer pública una memòria d'activitats en la qual donaran a conèixer els resultats assolits individualment i col·lectivament en la docència i la recerca.

Article 24

Règim jurídic

Els departaments es regeixen pels presents Estatuts i pel seu reglament, que ha de ser elaborat i aprovat en els termes que estableix l'article 64 d'aquests Estatuts.

Secció tercera

Els instituts universitaris d'investigació

Article 25

Definició

25.1  Els instituts universitaris d'investigació són centres dedicats a la recerca científica i tècnica o a la creació artística. Poden organitzar i desenvolupar programes i estudis de doctorat i de postgrau, així com docència especialitzada.

25.2  L'àmbit d'actuació dels instituts universitaris d'investigació no pot coincidir totalment amb el d'un departament.

Article 26

Tipologia

26.1  Els instituts universitaris d'investigació poden ser:

a) Propis.

b) Adscrits.

c) Participats amb altres ens públics o privats.

d) Interuniversitaris.

26.2  Són instituts propis aquells la titularitat jurídica dels quals correspon exclusivament a la Universitat Autònoma de Barcelona.

26.3  Són instituts adscrits aquelles entitats la titularitat jurídica de les quals correspon a altres organismes públics o privats que subscriuen un conveni amb la Universitat amb aquesta finalitat. El conveni estableix les modalitats de cooperació entre les parts.

26.4  Són instituts participats els creats en col·laboració amb altres organismes públics o privats mitjançant un conveni o altres fórmules de cooperació que estableixin el grau de participació de les entitats col·laboradores. El reglament dels instituts participats ha de ser aprovat per totes les entitats que hi col·laboren.

26.5  Són instituts interuniversitaris aquells que realitzen activitats comunes a diverses universitats. Les modalitats d'organització i funcionament d'aquests instituts es regulen mitjançant conveni o altres fórmules de cooperació.

Article 27

Creació, supressió, modificació, adscripció i desadscripció

27.1  La creació, supressió, modificació, adscripció, o desadscripció dels instituts universitaris d'investigació són acordades pel Departament competent en matèria d'universitats de la Generalitat de Catalunya, a proposta del Consell Social de la Universitat. En tots els casos és necessari l'informe previ del Consell de Govern de la Universitat.

27.2  La iniciativa per a la creació, supressió, modificació, adscripció o desadscripció dels instituts universitaris d'investigació correspon al Consell de Govern, als departaments, a les facultats i escoles de la Universitat i als mateixos instituts.

27.3  La proposta de creació d'un institut universitari d'investigació s'adreça al Consell de Govern i ha d'anar acompanyada d'una memòria que contingui els aspectes següents:

a) Finalitats.

b) Raonament, en el cas dels instituts propis de la Universitat Autònoma de Barcelona, que l'organització universitària fins aleshores existent seria inadequada per assolir aquestes finalitats fins i tot amb un increment de pressupost i mitjans. Per als altres instituts, és suficient justificar la necessitat de crear-los mostrant la insuficiència de l'organització universitària existent per a les finalitats buscades.

c) Línies d'investigació i activitats docents que es pretenen desenvolupar.

d) Mitjans personals i materials.

e) Infraestructura.

f) Pla econòmic.

g) Previsions sobre relacions institucionals i convenis amb entitats externes.

h) Un projecte de reglament per a la regulació del seu funcionament i el procediment d'incorporació del personal acadèmic i personal investigador en formació com a membres de l'institut.

i) Qualsevol altre que resulti d'interès.

27.4  El Consell de Govern ha d'obrir un període d'informació pública de la proposta de creació, supressió, modificació, adscripció o desadscripció per tal que els departaments, instituts universitaris d'investigació, facultats i escoles afectats emetin informe de la proposta.

27.5  Estudiada la documentació presentada, el Consell de Govern eleva la proposta, si escau, al Consell Social perquè l'aprovi.

27.6  En els casos d'iniciatives de supressió que no provinguin del mateix institut, cal garantir en tot cas el tràmit d'audiència a l'esmentat institut.

27.7  La proposta d'adscripció d'institucions de recerca científica o de creació artística, de caràcter públic o privat, com a instituts universitaris i la creació d'instituts universitaris participats es fa d'acord amb el procediment previst a l'apartat 3 d'aquest article. Els termes del conveni que s'ha de subscriure han de quedar definits en la proposta que el Consell de Govern acordi elevar al Consell Social.

27.8  La proposta de creació d'un institut interuniversitari es fa d'acord amb el procediment previst a l'apartat 3 d'aquest article. El preacord amb altres universitats es fa amb anterioritat a l'elevació de la proposta al Consell Social. La memòria ha de posar un èmfasi especial en els avantatges produïts per la confluència d'iniciatives de diverses universitats.

Article 28

Membres

28.1  Són membres d'un institut universitari d'investigació:

a) El personal acadèmic que hi adscrigui la seva tasca de recerca.

b) El personal investigador en formació que hi adscrigui la seva tasca de recerca.

c) Els estudiants dels programes de doctorat propis.

d) El personal d'administració i serveis que hi estigui adscrit.

28.2  El Consell de Govern ha d'aprovar un reglament en el qual es determinin els criteris i requisits d'adscripció i les diverses modalitats de col·laboració o vinculació que poden existir per a les diferents categories de personal acadèmic i el règim de dedicació completa o parcial.

Article 29

Competències

Correspon als instituts universitaris d'investigació:

a) Organitzar i desenvolupar recerca científica o activitats de creació artística.

b) Organitzar i desenvolupar cursos especialitzats, de postgrau i programes de doctorat.

c) Fomentar la renovació científica i pedagògica dels seus membres.

d) Proporcionar assessorament intern i extern en l'àmbit de les seves competències.

e) Promoure i realitzar contractes, en l'àmbit de la recerca, amb persones físiques, entitats públiques o privades, nacionals o estrangeres, d'acord amb la legislació vigent, els presents Estatuts i les normes que els desenvolupin.

f) Participar en els processos d'avaluació de la qualitat institucional i promoure la millora de la qualitat de les seves activitats.

g) Exercir totes les altres funcions que els presents Estatuts, el seu reglament intern, el conveni d'adscripció, si escau, o els reglaments de la Universitat els atribueixin.

Article 30

Mitjans materials

30.1  La Universitat Autònoma de Barcelona assignarà espais i una dotació pressupostària als seus instituts universitaris d'investigació propis.

30.2  Pel que fa als instituts de caràcter interuniversitari, participats o adscrits, els aspectes pressupostaris i materials seran definits en els corresponents expedients de creació o d'adscripció.

Article 31

Règim jurídic

31.1  Els instituts universitaris d'investigació es regeixen per la legislació vigent, pels presents Estatuts i la normativa que se'n derivi, pel conveni d'adscripció o de col·laboració, si escau, i pel seu reglament intern de funcionament.

31.2  El reglament dels instituts universitaris d'investigació ha d'especificar com a mínim:

a) Les finalitats de l'institut.

b) La regulació de l'elecció i funcionament dels òrgans de govern, de representació i d'administració.

c) El règim del personal acadèmic propi o vinculat.

d) El funcionament econòmic.

e) El règim de control de les seves activitats per part de la Universitat.

Article 32

L'Institut de Ciències de l'Educació

32.1  L'Institut de Ciències de l'Educació té com a objectius específics contribuir a la formació del professorat, a la recerca educativa i a l'assessorament tècnic dins del camp de la planificació educativa.

32.2  L'Institut de Ciències de l'Educació es regeix per un reglament que ha de ser aprovat pel Consell de Govern. El Consell d'Institut està constituït pel personal acadèmic propi o vinculat a l'institut de manera estable, per una representació del personal d'administració i serveis i per una de les facultats i escoles i departaments que realitzin activitats en camps afins. La designació i el nomenament del director corresponen al rector.

Secció quarta

Altres estructures de recerca, de foment de la recerca o de transferència de coneixements

Article 33

Creació

La Universitat pot crear, d'acord amb la normativa vigent i amb el que estableixen aquests Estatuts, altres estructures de recerca o de transferència de tecnologia o coneixement, siguin pròpies, interuniversitàries, participades amb altres ens públics o privats o adscrites mitjançant conveni.

Secció cinquena

Els centres adscrits i vinculats d'ensenyament universitari

Article 34

Definició i tipologia

34.1  Són centres adscrits a la Universitat Autònoma de Barcelona aquelles institucions docents de titularitat pública o privada que imparteixen estudis que condueixen a l'obtenció d'un títol oficial sota la tutela de la Universitat.

34.2  Són centres vinculats a la Universitat Autònoma de Barcelona les institucions docents que, sota la tutela de la Universitat, imparteixen exclusivament estudis que condueixen a l'obtenció de títols propis.

34.3  A l'efecte de reglamentació interna, els centres vinculats estan assimilats als centres adscrits.

Article 35

Adscripció i vinculació

35.1  L'adscripció d'un centre d'ensenyament a la Universitat es fa mitjançant conveni i ha de ser aprovada pel Departament competent en matèria d'universitats de la Generalitat de Catalunya, a proposta del Consell Social i amb l'informe previ del Consell de Govern. Quan es tracti de centres vinculats, el conveni és aprovat pel Consell Social, a proposta i amb l'informe previ del Consell de Govern.

35.2  La iniciativa per a l'adscripció o vinculació de centres correspon al mateix centre o a la Universitat. La proposta d'adscripció o de vinculació ha d'anar acompanyada d'una memòria que contingui, com a mínim, els aspectes següents:

a) Una justificació de la necessitat d'impartir els estudis proposats.

b) La seva viabilitat acadèmica, econòmica i social.

c) L'oportunitat d'implantar els estudis al centre que els proposa.

d) Les grans línies sobre la política de contractació del professorat, sense perjudici del que estableixi la legislació vigent.

35.3  D'acord amb la legislació vigent, el conveni d'adscripció o, si escau, de vinculació ha d'establir com a mínim:

a) La durada de l'adscripció o vinculació.

b) Els criteris bàsics sobre l'organització acadèmica i l'expedició de títols.

c) Les línies generals i els mètodes per a la supervisió de la seva activitat, en especial l'acadèmica.

d) La proporció de representants de la Universitat Autònoma de Barcelona en l'òrgan de govern del centre.

e) Les condicions per a la concessió de la venia docendi al professorat del centre.

f) La distribució funcional i econòmica dels serveis acadèmics i administratius entre la Universitat i el centre.

g) Les funcions del delegat de la Universitat Autònoma de Barcelona en el centre.

h) Les condicions per a la renovació o la rescissió de l'adscripció o vinculació.

Article 36

Tutela

36.1  La Universitat Autònoma de Barcelona vetlla perquè l'activitat acadèmica dels centres adscrits i vinculats i tots els aspectes que la fan possible compleixin els requisits legals i s'adiguin als estàndards de qualitat docent, de gestió i de relacions entre els membres de la comunitat exigits als centres propis de la Universitat, sense perjudici de les competències que en aquest àmbit corresponen a la Generalitat de Catalunya.

36.2  La tutela dels centres adscrits i vinculats es duu a terme mitjançant la creació d'un Consell Mixt en el qual estarà representada la Universitat Autònoma de Barcelona en la forma que determinin el conveni d'adscripció o de vinculació i la legislació vigent.

36.3  Les persones representants de la Universitat Autònoma de Barcelona en el Consell Mixt són les responsables d'assegurar el compliment dels estàndards propis de la Universitat en matèria de qualitat docent, de gestió i, si escau, de recerca. Per tal que puguin desenvolupar la seva tasca de forma coordinada amb els òrgans de govern de la Universitat, es crearà una comissió de seguiment, que serà presidida per un vicerector o persona en qui delegui.

Article 37

Desadscripció i desvinculació

37.1  Si després d'haver començat les seves activitats, el centre universitari adscrit incomplís els compromisos adquirits en el conveni d'adscripció o se separés de les funcions institucionals de la Universitat, aquesta establirà un termini per a la regularització de la situació.

37.2  Transcorregut el termini sense que la regularització es produeixi, i amb l'audiència prèvia del centre universitari adscrit, el Consell Social, amb l'informe previ del Consell de Govern, proposarà la desadscripció del centre, que ha de ser aprovada pel Departament competent en matèria d'universitats de la Generalitat de Catalunya.

37.3  En el cas dels centres vinculats, el procés de desvinculació serà el mateix que el descrit per als centres adscrits, si bé la desvinculació serà aprovada pel Consell Social, amb l'informe previ del Consell de Govern.

Capítol tercer

Serveis universitaris i altres estructures

Secció primera

Els serveis universitaris

Article 38

Creació

La Universitat Autònoma de Barcelona pot crear els serveis necessaris per a l'adequat compliment de les seves finalitats.

Article 39

Tipologia i funcions

39.1  Els serveis universitaris són de tres classes:

a) Serveis orientats a donar suport a la docència i a la investigació.

b) Serveis orientats a oferir suport a la comunitat universitària.

c) Serveis adreçats a la col·laboració entre la Universitat i la societat.

39.2  Els serveis universitaris poden establir-se en col·laboració amb altres entitats públiques o privades.

39.3  El Consell de Govern ha d'aprovar una normativa específica que desenvolupi la tipologia, l'organització i funcionament dels serveis, així com les seves fonts de finançament.

Article 40

Creació, reestructuració i supressió

40.1  La creació, reestructuració i supressió dels serveis universitaris correspon al Consell de Govern a proposta dels diferents òrgans de la Universitat.

40.2  En el moment de la seva creació, el Consell de Govern ha d'aprovar un reglament que ha d'establir:

a) Les funcions, finalitats i, si escau, especificitats de cada servei.

b) L'estructura, àmbit i règim de funcionament del servei.

c) Les característiques del personal al qual s'encomana la seva gestió.

d) El règim econòmic.

Article 41

Direcció i control

41.1  Cada servei ha de tenir un director nomenat pel rector i, sense perjudici del que estableixi el seu reglament respecte dels seus òrgans de govern, ha de comptar amb una comissió d'usuaris que avaluarà periòdicament les seves activitats i el grau de satisfacció que generen.

41.2  Anualment, els directors dels serveis elevaran al rector una memòria de la seva gestió i activitats que es donarà a conèixer al Consell de Govern.

Secció segona

Les residències universitàries i els col·legis majors

Article 42

Residències universitàries i col·legis majors

42.1  El Consell de Govern, amb autorització del Consell Social, pot acordar la creació o adscripció a la Universitat de residències universitàries que proporcionin allotjament als membres de la comunitat universitària.

42.2  La integració de col·legis majors a la Universitat i el seu règim de funcionament han de ser aprovats pel Consell de Govern, amb l'informe previ del Consell Social.

Capítol quart

Entitats instrumentals i la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona

Article 43

Les entitats instrumentals

43.1  La Universitat Autònoma de Barcelona, directament o per participació, podrà constituir fundacions, institucions o organismes que cooperin en l'acompliment de les seves finalitats i que fomentin la ciència, l'educació i la cultura i que proporcionin els serveis necessaris per a la comunitat universitària. L'acord de creació d'aquestes entitats haurà de preveure, com a mínim, la justificació de la seva creació, els objectius i camp d'activitat propis, els mitjans personals i materials necessaris i el pla de finançament.

43.2  El conjunt d'entitats instrumentals creades o participades per la Universitat Autònoma de Barcelona amb l'objectiu de facilitar la realització de les seves finalitats de recerca, docència, foment de la cultura i relació amb la societat conforma la corporació UAB.

43.3  Els representants de la Universitat a les entitats instrumentals informaran regularment els òrgans de govern de l'activitat d'aquestes entitats, així com dels seus pressupostos, balanç de comptes i auditories.

Article 44

La Fundació Universitat Autònoma de Barcelona

La Universitat Autònoma de Barcelona encomana a la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona la coordinació d'entitats instrumentals creades o participades per la Universitat que estan sota la direcció i control de la Universitat i que reten comptes davant d'ella. L'objectiu general de la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona és establir les línies estratègiques de funcionament i dirigir els projectes d'aquestes entitats.

Article 45

Règim jurídic

La Fundació Universitat Autònoma de Barcelona, les diverses entitats en què participa i la resta d'entitats de la corporació UAB es regeixen per les lleis i els reglaments específics aplicables en virtut de la seva forma jurídica, pels seus propis estatuts i normatives i per aquests Estatuts i normes derivades en allò que resulti d'aplicació.

Article 46

Competències de la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona

En el marc de les normes i principis generals establerts al Títol Preliminar i en aquest Títol dels Estatuts, correspon a la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona:

a) Establir les línies estratègiques de funcionament del conjunt d'entitats que té al seu càrrec i coordinar els seus projectes.

b) Dirigir i coordinar les residències universitàries i col·legis majors.

c) Coordinar els centres d'ensenyament adscrits o vinculats sorgits d'iniciatives de la Universitat Autònoma de Barcelona i participar en la seva direcció.

d) Exercir totes les altres funcions que la Universitat li atribueixi.

TÍTOL II

Òrgans de representació, de govern, de direcció, de gestió i de participació de la societat en la Universitat

Capítol primer

Disposicions generals

Article 47

Definició i funcions

Les funcions de representació, de govern, de direcció, de gestió i de participació social s'articulen a la Universitat Autònoma de Barcelona a través dels següents òrgans:

a) Òrgans col·legiats generals: el Claustre, el Consell de Govern, l'Equip de Govern i la Junta Consultiva.

b) Òrgans unipersonals generals: el rector, els vicerectors, el secretari general i el gerent.

c) Òrgans col·legiats territorials: les juntes de facultat i d'escola, els consells de departament, els consells dels instituts universitaris propis i els consells d'altres centres de recerca.

d) Òrgans unipersonals territorials: els degans, els directors d'escola, els coordinadors d'estudis, els directors de departament i els directors dels instituts universitaris i centres de recerca propis.

e) Òrgan de participació de la societat: el Consell Social.

Article 48

Relacions entre òrgans

48.1  Els òrgans de govern i de representació de la Universitat actuen en l'exercici de llurs competències d'acord amb el principi d'unitat d'actuació institucional.

48.2  L'actuació dels òrgans universitaris es basa en el repartiment competencial establert en aquests Estatuts i altres normes de desenvolupament i en el respecte al principi de subsidiarietat.

Article 49

Creació d'altres òrgans

La Universitat pot crear altres òrgans unipersonals o col·legiats per al compliment dels seus fins. L'acord de creació ha de preveure la delimitació de les seves funcions i competències.

Article 50

Dedicació dels càrrecs, incompatibilitats, retribucions i dispensa de docència

50.1  Els membres de la comunitat universitària que exerceixin càrrecs unipersonals de govern han d'estar en règim de dedicació a temps complet.

50.2  Els professors amb dedicació a temps parcial que exerceixin activitat professional en institucions que imparteixin ensenyaments en virtut d'un conveni amb la Universitat també podran ocupar càrrecs unipersonals de govern, d'acord amb el que disposi la normativa vigent. En aquests casos, els càrrecs unipersonals de la Universitat Autònoma de Barcelona són incompatibles amb altres càrrecs en les esmentades institucions.

50.3  Ningú no pot ocupar simultàniament més d'un càrrec unipersonal de govern.

50.4  És requisit per a ocupar càrrecs unipersonals, llevat del de gerent, tenir dos anys d'antiguitat a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb les excepcions que pugui establir el reglament posterior.

50.5  El Consell de Govern proposa al Consell Social l'aprovació del règim retributiu dels càrrecs acadèmics unipersonals.

50.6  El rector i la resta de càrrecs unipersonals de la universitat poden ser dispensats de l'exercici de la docència, totalment o de forma parcial, mentre duri el seu mandat. En acabar-lo també poden gaudir d'un període de dispensa de les tasques docents. La duració i règim d'aquests períodes s'establirà per la normativa específica que elabori el Consell de Govern.

Article 51

Acords i resolucions

51.1  Les decisions dels òrgans col·legiats de la Universitat adopten la forma d'acords, i les dels òrgans unipersonals, la de resolucions. Els acords del Claustre i del Consell de Govern es numeren consecutivament tenint en compte l'òrgan, l'ordre i l'any en el qual s'adoptin.

51.2  Els acords dels òrgans col·legiats s'adopten per majoria simple, llevat que qualsevol norma d'aplicació estableixi una majoria qualificada.

Article 52

Principis d'actuació dels òrgans

52.1  Els Estatuts i les seves normes de desenvolupament asseguren que, en els òrgans col·legiats de la Universitat hi són representats els diferents sectors de la comunitat universitària.

52.2  Els òrgans unipersonals i col·legiats estan sotmesos als principis de transparència, rendició de comptes, participació i informació.

Article 53

Butlletí Oficial de la Universitat

La Universitat Autònoma de Barcelona disposarà d'un Butlletí Oficial, en els formats que es considerin més adients, on es publicaran les disposicions generals aprovades pels òrgans de la Universitat; els convenis subscrits per la Universitat Autònoma de Barcelona amb altres entitats; la creació, modificació o supressió de centres o institucions; els nomenaments de càrrecs unipersonals, i altres qüestions d'interès general.

Capítol segon

Òrgans col·legiats generals

Secció primera

El Claustre

Article 54

Naturalesa i funcions

El Claustre, òrgan màxim de representació de la comunitat universitària, debat les línies generals d'actuació de la Universitat, controla la gestió dels càrrecs i impulsa l'activitat normativa d'altres òrgans, en els termes establerts en aquests Estatuts.

Article 55

Composició

55.1  El Claustre és presidit pel rector, o pel vicerector que el substitueix. Està integrat, a més del rector, pel secretari general, el gerent i per tres-cents claustrals, representants dels diversos sectors de la comunitat universitària, d'acord amb les regles següents:

a) Els degans i els directors d'escola.

b) Dos directors d'institut universitari d'investigació propis, en representació de la totalitat dels existents.

c) Els directors de departament.

d) Una representació del professorat funcionari doctor dels cossos docents universitaris distribuït entre facultats, escoles i departaments que, sumada al nombre de membres nats funcionaris doctors pertanyents a les categories explicitades a les lletres a), b) i c), faci un total de cent cinquanta-tres persones.

e) Una representació de la resta de personal acadèmic i del personal investigador en formació que exerceixi funcions de docència, proporcional al seu nombre per facultats, escoles i departaments, que faci un total de vint-i-set persones.

f) Una representació dels estudiants de cada centre, proporcional al nombre d'estudiants de cadascuna de les facultats i escoles, que faci un total de noranta, del qual almenys un 5% serà de doctorat.

g) Una representació del personal d'administració i serveis laboral i funcionari fins a un total de trenta.

55.2  En el cas que el secretari general de la Universitat no sigui professor funcionari doctor dels cossos docents universitaris, caldrà revisar la representació dels membres previstos a la lletra d) de l'apartat anterior.

Article 56

Funcionament

56.1  El Claustre pot actuar en ple i en comissions.

56.2  El ple del Claustre es reuneix amb caràcter ordinari com a mínim dos cops l'any. Una d'aquestes vegades ha de ser dins del primer trimestre del curs acadèmic. Amb caràcter extraordinari es reuneix quan el convoqui el rector o a petició d'un mínim d'un terç dels membres claustrals.

56.3  El Claustre elabora i aprova el seu Reglament.

Article 57

Elecció i renovació

57.1  La normativa d'elecció i distribució dels membres del Claustre és aprovada pel Consell de Govern, atenint-se al que estableix l'article 55 dels presents Estatuts.

57.2  El Claustre es renova cada quatre anys, excepte el sector d'estudiants, que ho fa cada dos.

57.3  Perd la condició de claustral tot membre del Claustre que hagi deixat de pertànyer al sector per al qual fou elegit. En aquest cas és substituït per una persona elegida d'acord amb el que disposi el reglament de funcionament del Claustre.

Article 58

Competències

Correspon al Claustre en ple:

a) Elaborar i aprovar els Estatuts de la Universitat.

b) Reformar els Estatuts de la Universitat, a proposta del rector, del Consell de Govern o d'una cinquena part dels claustrals.

c) Aprovar el seu propi reglament de funcionament.

d) Convocar amb caràcter extraordinari l'elecció de rector, d'acord amb el que s'estableix a l'article 59 d'aquests Estatuts.

e) Elegir i revocar el síndic de greuges, aprovar el reglament pel qual es regeix i debatre l'informe anual que adreci al Claustre sobre la seva activitat.

f) Elegir els seus representants en el Consell de Govern.

g) Conèixer i debatre les línies generals de la política de la Universitat. Amb aquesta finalitat, el rector presentarà un informe anual que serà debatut i sotmès a votació pel Claustre en sessió plenària.

h) Sol·licitar informació sobre qualsevol aspecte de l'activitat universitària al rector i als altres òrgans de direcció, govern o gestió.

i) Sol·licitar la compareixença davant del Claustre dels representants dels òrgans universitaris acadèmics o institucionals.

j) Formular recomanacions, propostes i declaracions institucionals.

k) Debatre els informes que li siguin presentats i valorar la gestió dels òrgans i serveis de la Universitat.

l) Formular propostes normatives que traslladarà al Consell de Govern.

m) Exercir les altres competències que li atribueixin la legislació vigent, els presents Estatuts i la normativa de desenvolupament.

Article 59

Convocatòria extraordinària d'elecció de rectora o rector

59.1  La convocatòria extraordinària d'elecció de rector pot ser proposada pel Claustre a iniciativa d'un terç dels seus membres i seguint el procediment establert en aquest article.

59.2  La presentació de la proposta obliga el Claustre a reunir-se en el termini màxim de deu dies. La proposta és discutida en sessió plenària, en què intervé, en primer lloc, un representant dels proposants que explicarà els motius de la proposta. A continuació intervé el rector i seguidament s'obren fins a dos torns de paraules que tanquen el representant dels proposants i el rector, respectivament.

59.3  Després del debat, la proposta és votada i s'entén que ha reeixit si obté el vot favorable de dos terços de la totalitat dels components del Claustre. L'aprovació de la iniciativa comporta la dissolució del Claustre, el cessament del rector, que continua en funcions fins a la presa de possessió del nou rector, i la immediata convocatòria d'elecció de rector i d'eleccions de Claustre.

59.4  Si la proposta no prospera, cap dels seus signants no pot subscriure una nova petició d'aquest tipus fins passat un any des de la votació.

Secció segona

El Consell de Govern

Article 60

Naturalesa i funcions

El Consell de Govern és l'òrgan suprem de govern col·legiat de la Universitat i, com a tal, estableix les seves línies estratègiques i programàtiques, així com les directrius, normatives i procediments per a la seva aplicació, en els àmbits de l'organització dels ensenyaments, recerca, recursos humans i econòmics i elaboració de pressupostos. Assisteix, a més, el rector en l'exercici de les seves funcions.

Article 61

Composició

61.1  El Consell de Govern està format per:

a) El rector, que el presideix.

b) El secretari general.

c) El gerent.

d) Quinze membres de la comunitat universitària designats pel rector. En aquest total hi haurà membres del personal acadèmic, dels estudiants i del personal d'administració i serveis.

e) Quinze membres elegits pels degans, directors d'escola, directors de departament i d'institut universitari de recerca entre els degans, directors d'escola, directors de departament i d'institut universitari de recerca, respectivament.

f) Vint membres del Claustre, escollits per i entre els mateixos membres de cadascun dels sectors elegibles. D'aquests membres, tenint en compte la representació dels diferents sectors, dotze seran representants del personal acadèmic, dels quals set seran professors funcionaris doctors i cinc funcionaris no doctors o contractats; sis representants dels estudiants, entre els quals hi haurà d'haver almenys un representant de doctorat, i dos representants del personal d'administració i serveis.

61.2  A més, formen part del Consell de Govern tres membres del Consell Social que no pertanyin a la comunitat universitària.

61.3  Les eleccions per a escollir els representants dels degans i directors d'escola, directors de departament i/o directors d'institut previstes a l'apartat 1 lletra e) d'aquest article són convocades pel rector.

Article 62

Funcionament

62.1  El Consell pot actuar en ple i en comissions. El ple s'ha de reunir almenys un cop cada dos mesos.

62.2  El Consell de Govern crearà comissions específiques a les quals pot delegar competències. Com a mínim, es crearan comissions per a afers acadèmics, recerca, professorat, economia, qualitat i avaluació, beques i ajuts a l'estudi i doctorat.

62.3  El Consell de Govern reglamenta el funcionament i la composició d'aquestes comissions, de les quals poden formar part membres de la comunitat universitària que no pertanyin al Consell de Govern.

62.4  El règim de sessions, convocatòries, quòrums, votacions i la resta de normes de funcionament intern han de ser establerts per un reglament elaborat pel mateix Consell de Govern.

Article 63

Renovació

El mandat del Consell de Govern és de quatre anys, tot i que el seu reglament pot establir renovacions parcials per a algun o tots els sectors de la comunitat universitària.

Article 64

Competències

Són competències del Consell de Govern:

a) Aprovar el seu reglament i els reglaments d'altres òrgans o estructures universitaris centrals o territorials que no tinguin atribuïda aquesta competència, així com elaborar les directrius que han de seguir els reglaments de les facultats i escoles, dels departaments i dels instituts universitaris d'investigació i centres de recerca propis de la Universitat i ratificar-los un cop hagin estat aprovats pels òrgans competents.

b) Definir, en col·laboració amb el Consell Social, els criteris i els objectius de la planificació estratègica de la Universitat.

c) Establir les línies programàtiques de la Universitat i les directrius i procediments per a la seva aplicació.

d) Regular els assumptes objecte de la seva competència en matèria de planificació d'ensenyaments, ordenació acadèmica, planificació i seguiment econòmic i pressupostari, directrius generals sobre organització de l'administració universitària i dels recursos humans.

e) Fer propostes sobre la implantació, creació, supressió o modificació dels ensenyaments conduents a l'obtenció de títols universitaris oficials i elevar-les al Consell Social.

f) Aprovar la creació de titulacions pròpies i elevar-la al Consell Social.

g) Aprovar els plans d'estudis de les titulacions que s'imparteixen en facultats i escoles de la Universitat i en els centres adscrits i vinculats, i informar-ne al Consell Social.

h) Fer propostes sobre la creació, modificació i supressió de facultats i d'escoles i la creació, supressió, modificació, adscripció i desadscripció d'instituts universitaris d'investigació, així com sobre l'adscripció i desadscripció, vinculació i desvinculació de centres de titularitat pública o privada que imparteixin estudis conduents a l'expedició de títols universitaris i elevar-les al Consell Social.

i) Aprovar la creació, modificació o supressió de departaments i unitats o divisions departamentals.

j) Aprovar el nomenament de doctors honoris causa.

k) Autoritzar l'adscripció del personal acadèmic a les estructures bàsiques de la Universitat.

l) Establir, amb la participació del Consell Social, els criteris bàsics per a l'elaboració del pressupost anual i elevar a l'esmentat Consell Social la proposta de programació econòmica pluriennal i de pressupost anual.

m) Proposar al Consell Social l'assignació individual de retribucions addicionals al personal acadèmic per activitats docents, investigadores i de gestió.

n) Aprovar la relació de llocs de treball del personal acadèmic.

o) Aprovar i elevar al Consell Social la relació de llocs de treball del personal d'administració i serveis, així com crear, modificar o suprimir les escales del personal d'administració i serveis.

p) Aprovar els projectes de pressupost i de programació econòmica pluriennal de la Universitat per al seu tràmit al Consell Social i conèixer periòdicament la gestió i execució del pressupost.

q) Proposar al Consell Social l'afectació i la desafectació al domini públic dels béns universitaris, així com l'adquisició i el procediment d'alienació de béns patrimonials.

r) Elegir els seus representants en el Consell Social i designar els membres de la Junta Consultiva.

s) Autoritzar els convenis de cooperació amb altres universitats i institucions, en els termes que estableixi el seu reglament i la normativa vigent.

t) Proposar al Consell Social la constitució, modificació i extinció d'entitats jurídiques per a la promoció i desenvolupament dels fins de la Universitat i proposar la participació de la Universitat en altres entitats.

u) Aprovar la creació, modificació i supressió de serveis universitaris.

v) Crear comissions i delegar-los competències.

w) Exercir les altres competències que li atribueixin la legislació vigent, els presents Estatuts i la normativa de desenvolupament.

Article 65

Competències delegables a les comissions

El Consell de Govern ha de regular en el seu reglament quines competències delega a les seves comissions. En tot cas, no són delegables les competències compreses a les lletres a), b), c), j), r) i v) previstes a l'article anterior.

Secció tercera

L'Equip de Govern

Article 66

Funcions i composició

L'Equip de Govern és el consell de direcció que assisteix el rector en el desenvolupament de les seves competències i està format pels vicerectors, el secretari general i el gerent.

Secció quarta

La Junta Consultiva

Article 67

Naturalesa, composició i durada

67.1  La Junta Consultiva és l'òrgan d'assessorament del rector i del Consell de Govern en matèria acadèmica.

67.2  La Junta està constituïda per divuit membres, setze dels quals són designats pel Consell de Govern, a proposta del rector, entre personal acadèmic de reconegut prestigi que representi de forma equilibrada els diferents camps del saber. Entre els setze membres, fins a quatre podran ser exrectors de la Universitat Autònoma de Barcelona.

67.3  En són membres nats el rector, que la presideix, i el secretari general.

67.4  Els membres de la Junta Consultiva són nomenats per quatre anys.

Article 68

Funcionament

68.1  La Junta Consultiva actua en ple i, si escau, en seccions.

68.2  El Consell de Govern ha d'aprovar un reglament de funcionament intern de la Junta Consultiva a proposta d'aquest òrgan.

Article 69

Competències

Són competències de la Junta Consultiva:

a) Emetre informes sobre afers de naturalesa acadèmica a sol·licitud del rector o per acord del Consell de Govern.

b) Formular propostes al rector o al Consell de Govern sobre millora del disseny i desenvolupament de les polítiques de docència i investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

c) Exercir les altres competències que li atorgui la normativa vigent.

Capítol tercer

Òrgans unipersonals generals

Secció primera

La rectora o el rector

Article 70

Naturalesa i funcions

70.1  El rector és la màxima autoritat acadèmica de la Universitat i en té la representació legal i institucional. Exerceix la direcció, govern i gestió de la Universitat, desenvolupa les línies d'actuació aprovades pels òrgans col·legiats corresponents i n'executa els acords.

70.2  El rector presideix el Claustre, el Consell de Govern, l'Equip de Govern, la Junta Consultiva i la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona.

70.3  En l'exercici de les seves funcions, el rector és assistit per l'Equip de Govern.

Article 71

Durada del mandat i substitució

71.1  La durada del mandat del rector és de quatre anys i és renovable per un únic mandat consecutiu.

71.2  El rector és substituït per un vicerector en cas d'absència o malaltia. Aquesta situació s'ha de comunicar al Consell de Govern quan la substitució sigui per períodes llargs i en cap cas podrà perllongar-se més de sis mesos consecutius.

Article 72

Elecció

72.1  El rector és elegit per la comunitat universitària, mitjançant elecció directa i sufragi universal lliure i secret, entre els catedràtics funcionaris en actiu de la Universitat i és nomenat pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

72.2  El vot és ponderat d'acord amb els percentatges que corresponen a cada sector en el Claustre en els termes següents:

a) Professorat doctor dels cossos docents universitaris: 51% del total de vots a candidatures vàlidament emesos per la comunitat universitària.

b) Resta del personal acadèmic i del personal investigador en formació que exerceixi funcions de docència: 9%.

c) Estudiants de grau i postgrau: 30%.

d) Personal d'administració i serveis: 10%.

72.3  Es proclama rector, en primera volta, el candidat que obtingui més de la meitat dels vots a candidatures vàlidament emesos aplicant les corresponents ponderacions. Si cap candidat els assoleix, es procedeix a una segona votació a la qual només podran concórrer els dos candidats que han obtingut més vots a la primera volta. En la segona volta es proclama el candidat que obtingui la majoria simple de vots, atenent aquelles mateixes ponderacions.

72.4  El reglament electoral ha de desenvolupar les anteriors previsions.

Article 73

Cessament ordinari

El cessament ordinari del rector es produeix pel compliment del període per al qual fou elegit o per dimissió.

Article 74

Cessament extraordinari

74.1  El rector pot ser cessat amb caràcter extraordinari quan el Claustre aprova la convocatòria extraordinària d'elecció de rector a iniciativa d'un terç dels seus membres i seguint el procediment establert a l'article 59 d'aquests Estatuts.

74.2  L'aprovació d'aquesta iniciativa comporta el cessament del rector, que continua en funcions fins a la presa de possessió del nou rector.

Article 75

Competències

Són competències del rector:

a) Dirigir, coordinar i supervisar les activitats de la Universitat.

b) Representar la Universitat institucionalment, judicialment i administrativament i en qualsevol tipus de negocis i actes jurídics.

c) Presidir els actes institucionals de la Universitat a què assisteixi.

d) Convocar, presidir i dirigir les deliberacions del Claustre, del Consell de Govern, de l'Equip de Govern i de la Junta Consultiva, i presidir la resta d'òrgans de la Universitat als quals assisteix, excepte el Consell Social.

e) Designar i nomenar els vicerectors, el secretari general i el gerent de la Universitat.

f) Designar i nomenar delegats o adjunts per a exercir competències específiques de suport a la tasca de l'Equip de Govern.

g) Nomenar els càrrecs acadèmics i el personal al servei de la Universitat.

h) Nomenar els quinze membres de la comunitat universitària que formen part com a membres designats del Consell de Govern i convocar les eleccions per a escollir els representants dels degans, directors d'escola, directors de departament i/o directors d'institut que han de formar part del Consell de Govern.

i) Proposar els setze membres de la Junta Consultiva que han de ser designats pel Consell de Govern.

j) Convocar els concursos i oposicions per a les places vacants de tot el personal de la Universitat d'acord amb els presents Estatuts.

k) Nomenar els membres de les comissions de selecció de personal acadèmic i del personal d'administració i serveis, funcionari i laboral, d'acord amb els presents Estatuts, així com els membres de la Comissió de Reclamacions.

l) Resoldre els recursos que siguin de la seva competència.

m) Subscriure els contractes i convenis que celebri la Universitat.

n) Adoptar les decisions relatives a les situacions administratives i règim disciplinari respecte al personal acadèmic i al d'administració i serveis i règim disciplinari dels estudiants.

o) Aprovar les modificacions del pressupost quan la competència no correspongui al Consell Social.

p) Autoritzar la despesa i ordenar els pagaments en execució del pressupost.

q) Autoritzar els actes extraordinaris que s'hagin de celebrar dins del campus.

r) Concedir permisos i anys sabàtics al personal acadèmic, de conformitat amb els criteris establerts pel Consell de Govern.

s) Expedir títols i diplomes.

t) Assumir les competències que puguin atribuir-li la legislació vigent o els presents Estatuts.

Secció segona

Les vicerectores i els vicerectors

Article 76

Naturalesa i funcions

76.1  Els vicerectors són les persones responsables de dirigir i coordinar les diverses àrees i activitats universitàries que el rector els atribueixi i exerceixen, a més, les competències que els delegui.

76.2  La distribució de les diverses àrees, funcions i competències entre els vicerectors ha de ser comunicada al Consell de Govern i donada a conèixer al conjunt de la comunitat universitària.

76.3  Els vicerectors poden comptar, quan el volum o la naturalesa de les funcions o competències ho justifiqui, amb el suport d'adjunts o delegats del rector.

Article 77

Nomenament i cessament

77.1  Els vicerectors són designats i nomenats pel rector entre el professorat doctor funcionari o contractat amb dedicació a temps complet que presti serveis a la Universitat.

77.2  Cessen en el càrrec a petició pròpia, per decisió del rector o quan conclogui el mandat del rector que els nomenà.

Secció tercera

La secretària o el secretari general

Article 78

Naturalesa i funcions

78.1  El secretari general dóna fe dels actes i acords de la Universitat i és la persona responsable superior dels registres i arxius universitaris i de l'assessoria jurídica.

78.2  El secretari general garanteix la publicitat dels acords de la Universitat.

Article 79

Nomenament i cessament

79.1  El secretari general és nomenat pel rector entre els funcionaris del personal acadèmic o d'administració i serveis de la Universitat que compleixin els requisits establerts per la legislació vigent.

79.2  Cessa en el càrrec a petició pròpia, per decisió del rector o quan conclogui el mandat del rector que el nomenà.

Article 80

Competències

80.1  Són competències del secretari general:

a) Assistir el rector en les tasques d'organització i administració de la Universitat.

b) Redactar i custodiar les actes de les sessions del Claustre, del Consell de Govern, de l'Equip de Govern i de la Junta Consultiva, així com expedir certificacions de llurs acords.

c) Donar, quan correspongui, publicitat als acords i resolucions en el Butlletí Oficial de la Universitat o en altres mitjans.

d) Dirigir el Registre General, custodiar l'Arxiu General i el segell de la Universitat i expedir les certificacions que corresponguin.

e) Presidir la Junta Electoral de la Universitat.

f) Assumir qualsevol altra competència que li sigui delegada pel rector o conferida pels presents Estatuts o les seves normes de desenvolupament.

80.2  El secretari general pot delegar en el secretari general adjunt, que és nomenat pel rector, les funcions que consideri pertinents i, en especial, les funcions fedatàries a què es refereix la lletra b) de l'apartat anterior.

Secció quarta

La gerenta o el gerent

Article 81

Naturalesa i funcions

El gerent, d'acord amb el rector i amb les directrius marcades pel Consell de Govern i pel Consell Social, dirigeix i gestiona els serveis administratius i econòmics de la Universitat.

Article 82

Nomenament i cessament

82.1  El gerent és nomenat pel rector, d'acord amb el Consell Social, el qual n'aprova les condicions de treball.

82.2  El gerent cessa en el seu càrrec a petició pròpia o per decisió del rector, escoltat el Consell Social.

82.3  El gerent no pot exercir funcions docents durant el desenvolupament del seu càrrec.

Article 83

Competències

Són competències del gerent, sense perjudici de les que s'atribueixin a altres òrgans:

a) Organitzar els serveis administratius i econòmics i coordinar l'administració dels altres serveis de la Universitat.

b) Exercir, per delegació del rector, la direcció del personal d'administració i serveis.

c) Vetllar pel compliment dels acords dels òrgans de govern de la Universitat relatius a l'organització material i de recursos humans de l'administració universitària.

d) Exercir el control de la gestió dels ingressos i les despeses inclosos en el pressupost de la Universitat, supervisant el compliment de les seves previsions.

e) Elaborar i actualitzar l'inventari dels béns i drets que integren el patrimoni de la Universitat i administrar-lo.

f) Assumir totes aquelles altres competències que li assignin els presents Estatuts, les seves normes de desenvolupament i aquelles que el rector li delegui.

Article 84

L'administració universitària i les estructures de gestió

84.1  Per tal d'acomplir les seves finalitats, la Universitat ha de comptar amb l'adequada estructura administrativa i de gestió.

84.2  L'organització dels serveis administratius i econòmics de la Universitat s'estructura en unitats funcionals, d'acord amb la normativa vigent.

84.3  El gerent pot comptar amb un equip de suport directe a les seves tasques, la Gerència o Equip de Gerència, a qui de forma expressa podrà delegar competències.

84.4  La Universitat crearà, a més, a proposta de la Gerència i per acord del Consell de Govern, estructures de gestió per facilitar les tasques i activitats de les seves estructures bàsiques.

Capítol quart

Òrgans col·legiats territorials

Secció primera

Les juntes de facultat i d'escola

Article 85

Naturalesa i funcions

85.1  La Junta de Facultat o d'Escola, presidida pel degà o director, és l'òrgan col·legiat de govern de les facultats i escoles i com a tal es compon de personal acadèmic, estudiants i personal d'administració i serveis de tots els ensenyaments i titulacions que s'hi imparteixen.

85.2  D'acord amb el nombre de titulacions impartides, de l'existència de seccions o d'altres consideracions, pot crear-se, si així ho estableix el reglament de la facultat o escola, una Junta Permanent les competències de la qual són les que li delegui la Junta de Facultat o d'Escola, amb els límits que determina l'article 89.2 d'aquests Estatuts.

85.3  La composició d'aquesta Junta Permanent ha de garantir la representació de totes les titulacions que s'imparteixen a la facultat o escola.

Article 86

Durada del mandat i composició

86.1  El mandat de la Junta de Facultat o d'Escola és de tres anys, tot i que el reglament de la facultat o escola pot establir renovacions parcials per algun o tots els sectors.

86.2  La Junta de Facultat o d'Escola està formada:

a) Pel degà o director, que la presideix; pels membres de l'equip de govern de la facultat o escola, i pels coordinadors d'estudis.

b) Per una representació del personal acadèmic de cadascun dels departaments que imparteixen docència en la facultat o escola, proporcional a la seva dedicació docent. Aquests representants han d'impartir docència al centre. El professorat dels cossos docents universitaris ha de representar, com a mínim, el 51% dels membres de la Junta.

c) Per una representació dels estudiants de totes les titulacions de la facultat o escola. El conjunt d'estudiants ha de totalitzar, com a mínim, el 30% del total de la Junta.

d) Per una representació del personal d'administració i serveis del centre que sigui com a mínim el 10 % del total de la Junta.

Article 87

Procediment d'elecció

Les eleccions de la Junta de Facultat o Escola es duen a terme de conformitat amb el que disposen els presents Estatuts i la normativa que els desenvolupi.

Article 88

Funcionament

88.1  La Junta de Facultat o d'Escola es reuneix en sessió ordinària, com a mínim, un cop l'any, i en sessió extraordinària, quan la convoqui el degà o director o a sol·licitud d'un terç dels seus membres.

88.2  La Junta de Facultat o d'Escola pot actuar en ple o en comissions.

88.3  La Junta es regeix pel reglament de la facultat o escola, en el marc de les directrius que assenyali el Consell de Govern.

Article 89

Competències

89.1  Són competències de la Junta de Facultat o Escola:

a) Elaborar i aprovar el reglament de la facultat o escola en el marc de les directrius establertes pel Consell de Govern.

b) Elegir i revocar el degà o director, en els termes establerts en aquests Estatuts.

c) Vetllar per l'execució de les polítiques d'actuació de la facultat o escola.

d) Aprovar el pla docent i vetllar per l'organització de la docència.

e) Elaborar els projectes de plans d'estudis.

f) Participar en l'elaboració de propostes de creació de noves titulacions o de la seva supressió.

g) Aprovar el pressupost anual i la rendició de comptes de l'aplicació d'aquest pressupost al final de cada exercici.

h) Informar de la creació, modificació o supressió de departaments i l'adscripció de centres que imparteixin les titulacions assignades a la facultat o escola.

i) Resoldre, a proposta dels coordinadors d'estudis, els conflictes que puguin sorgir amb els departaments i àrees de coneixement o especialitats relatius a l'adjudicació de docència d'assignatures.

j) Proposar el nomenament de doctors honoris causa.

k) Crear, si s'escau, una Junta Permanent.

l) Crear comissions.

m) Assumir qualsevol altra competència que li atribueixin els presents Estatuts i la resta de normes aplicables.

89.2  La Junta de Facultat o d'Escola establirà en el reglament de la facultat o escola quines competències delega, en el seu cas, a la Junta Permanent. En tot cas, no seran delegables les competències compreses a les lletres a), b), c) i k) de l'apartat anterior.

Secció segona

Els consells de departament

Article 90

Naturalesa i funcions

El Consell de Departament, presidit pel seu director, és l'òrgan col·legiat de govern del departament.

Article 91

Composició

Són membres del Consell de Departament tot el seu personal acadèmic doctor i una representació de la resta, així com una representació del personal investigador en formació, del personal d'administració i serveis i dels estudiants, en els termes que estableixi el reglament de cada departament.

Article 92

Funcionament

92.1  El Consell del Departament es reuneix en sessió ordinària, com a mínim, un cop l'any i quan el convoqui el seu director o a sol·licitud d'un terç dels seus membres.

92.2  El Consell de Departament es regeix pel reglament del Departament, en el marc de les directrius que assenyali el Consell de Govern.

Article 93

Competències

Són competències del Consell de Departament:

a) Elaborar i aprovar el reglament de funcionament intern, en el marc de les directrius establertes pel Consell de Govern.

b) Elegir i revocar, en el seu cas, el director.

c) Aprovar la relació i distribució de les despeses i la seva execució.

d) Aprovar la memòria anual de les seves activitats.

e) Elaborar els informes que siguin de la seva competència i, especialment, els relatius a la creació de nous departaments, així com la creació, modificació o supressió de titulacions i dels seus corresponents plans d'estudis, quan afectin temes relatius a les seves àrees de coneixement o especialitats.

f) Programar i coordinar la tasca docent del departament i proposar els programes de doctorat.

g) Formular a la Junta de Facultat o d'Escola els suggeriments que estimi oportuns en relació amb els plans d'estudis.

h) Instar la creació d'instituts universitaris d'investigació i d'altres centres de recerca.

i) Organitzar cursos d'especialització o de divulgació, seminaris i cicles de conferències, dins de les seves àrees de coneixement i especialitats i fomentar la coordinació d'aquestes activitats amb altres departaments.

j) Promoure la formalització de contractes amb entitats públiques o privades per a la realització de treballs científics, tècnics o artístics.

k) Proposar per a la seva designació els membres de les comissions de selecció del personal docent i investigador, funcionari i contractat, d'acord amb els presents Estatuts.

l) Proposar la contractació de professorat emèrit i visitant.

m) Proposar la contractació de personal, a l'efecte de recerca, per a efectuar treballs temporals o específics.

n) Crear comissions.

o) Assumir qualsevol altra competència que li atribueixin els presents Estatuts i la resta de normes aplicables.

Secció tercera

Els consells d'institut universitari d'investigació i de centre de recerca propis

Article 94

Naturalesa i funcions

El Consell d'Institut o de Centre de Recerca, presidit pel seu director, és l'òrgan col·legiat de govern dels instituts universitaris d'investigació i centres de recerca propis de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Article 95

Composició

Són membres del Consell d'Institut o de Centre de Recerca tot el personal acadèmic amb dedicació a temps complet, una representació de la resta de personal acadèmic i del personal investigador en formació, així com del personal d'administració i serveis adscrit a l'institut universitari d'investigació o centre de recerca, en els termes que estableixin els seus corresponents reglaments.

Article 96

Funcionament

Són d'aplicació als instituts universitaris d'investigació i centres de recerca propis les normes de funcionament previstes per als departaments, a més del que estableixi el seu propi reglament.

Article 97

Competències

Són competències del Consell d'Institut o de Centre de Recerca:

a) Elaborar i aprovar el reglament de l'institut universitari d'investigació o centre de recerca, en el marc de les directrius establertes pel Consell de Govern.

b) Establir la seva organització acadèmica i de serveis.

c) Elegir i revocar, si escau, el director.

d) Aprovar el Pla d'activitats.

e) Programar i coordinar la seva docència de doctorat i formació continuada.

f) Organitzar cursos d'especialització o de divulgació, seminaris, cicles de conferències i altres formes d'assessorament tècnic, dins de les seves línies d'investigació.

g) Vetllar per la qualitat de la investigació i les altres activitats que dugui a terme l'institut o centre de recerca.

h) Promoure la formalització de contractes amb entitats públiques o privades per a la realització de treballs científics, tècnics o artístics.

i) Elaborar la proposta de pressupost i de dotacions de personal de l'institut o centre de recerca per ser aprovat i incorporat al projecte de pressupost general de la Universitat per part del Consell de Govern.

j) Aprovar la relació i distribució de la despesa, així com la seva execució.

k) Aprovar, si escau, la memòria anual que presenti el director.

l) Proposar la contractació de personal, a l'efecte de recerca, per efectuar treballs temporals o específics.

m) Assumir qualsevol altra competència que li atribueixin els presents Estatuts i la resta de normes aplicables.

Capítol cinquè

Òrgans unipersonals territorials

Secció primera

Les deganes i els degans i les directores i els directors d'escola

Article 98

Naturalesa i funcions

Els degans i els directors d'escola exerceixen les funcions de direcció i gestió ordinària i tenen la representació dels seus centres.

Article 99

Durada del mandat i substitució

99.1  El mandat dels degans i dels directors d'escola és de tres anys i és renovable per un sol període consecutiu.

99.2  En cas d'absència o malaltia, els degans i els directors d'escola són substituïts per un dels seus vicedegans o sotsdirectors. Aquesta situació s'ha de comunicar a la Junta de Facultat o d'Escola quan la substitució sigui per períodes llargs i en cap cas podrà perllongar-se més de sis mesos consecutius.

Article 100

Elecció

Els degans i els directors d'escola són elegits per la Junta de Facultat o d'Escola entre el professorat doctor que pertanyi als cossos docents universitaris adscrits al centre i nomenats pel rector. En el cas de les escoles universitàries, poden ser escollits entre el personal funcionari dels cossos docents universitaris no doctors o entre el professorat contractat doctor.

Article 101

Cessament

101.1  El cessament ordinari dels degans i dels directors d'escola es produeix perquè s'ha exhaurit el període per al qual fou elegit o per dimissió.

101.2  Els degans i els directors d'escola poden ser revocats per la Junta de Facultat o d'Escola, en els termes que estableixi el reglament de la facultat o escola.

Article 102

Competències

Són competències dels degans i dels directors d'escola:

a) Representar la facultat o l'escola.

b) Dirigir, coordinar i supervisar les activitats de la facultat o escola i, en especial, l'organització de les activitats docents.

c) Dirigir els serveis de la facultat o escola i vetllar perquè disposin dels mitjans necessaris.

d) Acordar la distribució de dotacions pressupostàries entre departaments i serveis de la facultat o escola i organitzar l'execució de les partides pressupostàries corresponents.

e) Vetllar pel compliment de les disposicions aplicables a la facultat o escola, especialment les relatives al bon funcionament de la docència i dels serveis.

f) Proposar al rector el nomenament i cessament dels vicedegans o sotsdirectors, i del secretari de la facultat o escola, així com dels coordinadors d'estudis per a cada titulació.

g) Convocar i presidir la Junta de Facultat o Escola i executar els seus acords.

h) Vetllar perquè els membres de la Facultat o Escola compleixin els seus deures i se'ls respectin els seus drets, d'acord amb les normes específiques que els regulin.

i) Resoldre els expedients de convalidació a proposta del coordinador d'estudis de la titulació corresponent.

j) Assumir qualsevol altra competència establerta en els presents Estatuts i en les seves normes de desenvolupament, les que li siguin delegades pel rector i les que no hagin estat assignades expressament a altres òrgans de la facultat, escola o departaments.

Article 103

Equip de deganat

103.1  Els degans i els directors d'escola compten amb l'assistència dels vicegedans o sotsdirectors per a un millor desenvolupament de les seves funcions. Aquests, conjuntament amb el secretari, formen l'equip de deganat o de direcció.

103.2  Els membres de l'equip de deganat són proposats pels degans o els directors d'escola i nomenats pel rector.

Article 104

La secretària o el secretari

El secretari de facultat o d'escola, que ho és també de la Junta de Facultat o d'Escola i que es designa entre el personal acadèmic que presta serveis a la facultat o escola, és la persona fedatària dels actes o acords que s'hi produeixin i, com a tal, aixeca acta de les sessions i custodia la documentació de la facultat o escola.

Secció segona

Les coordinadores i els coordinadors d'estudis

Article 105

Naturalesa i funcions

105.1  Els coordinadors d'estudis són les persones encarregades de dirigir, organitzar i coordinar els ensenyaments de cadascuna de les titulacions que s'imparteixen a les facultats o escoles, per delegació dels degans o els directors, i amb autonomia. Els reglaments de facultat o escola poden preveure l'existència de la figura del sotscoordinador d'estudis.

105.2  Els coordinadors d'estudis són nomenats pel rector a proposta dels degans o els directors d'escola, amb la consulta prèvia dels departaments que imparteixen un percentatge significatiu de la docència a la titulació i d'acord amb el que disposi el reglament de la facultat o escola. El seu mandat tindrà una durada de tres anys, prorrogable.

105.3  En cas de conflicte a l'hora de materialitzar els plans docents anuals, el coordinador d'estudis emet un informe amb caràcter vinculant per elevar-lo a la Junta de Facultat o Escola.

Article 106

Relació amb les facultats o escoles

El reglament de facultat o escola ha de determinar si els coordinadors d'estudis formen part de l'equip de deganat o quina altra relació s'estableix entre ambdós òrgans.

Secció tercera

Les directores i els directors de departament

Article 107

Naturalesa i funcions

107.1  Els directors de departament exerceixen les funcions de direcció i gestió ordinària i tenen la representació del departament.

107.2  En el desenvolupament de les seves funcions, els directors de departament són assistits per un equip de direcció.

Article 108

Durada del mandat i substitució

108.1  El mandat dels directors de departament és de tres anys i és renovable per un sol període consecutiu.

108.2  En cas d'absència o malaltia, el director de departament és substituït per un membre de l'equip de direcció. Aquesta situació s'ha de comunicar al Consell de Departament quan la substitució sigui per períodes llargs i en cap cas podrà perllongar-se més de sis mesos consecutius.

Article 109

Elecció

109.1  Els directors de departament són elegits pel Consell de Departament i nomenats pel rector.

109.2  Els directors de departament són elegits entre el professorat doctor que pertanyi als cossos docents universitaris la candidatura dels quals hagi tingut prèviament el suport d'un terç dels membres del Consell del Departament.

Article 110

Cessament

110.1  El cessament ordinari dels directors de departament es produeix perquè s'ha exhaurit el període per al qual foren elegits o per dimissió.

110.2  El director pot ser revocat pel Consell de Departament en els termes que estableixi el reglament del departament.

Article 111

Competències

Són competències dels directors de departament:

a) Representar el departament.

b) Dirigir, coordinar i supervisar l'activitat del departament.

c) Convocar i presidir el Consell de Departament i executar els seus acords.

d) Administrar les partides pressupostàries

e) Supervisar les tasques del personal d'administració i serveis adscrit al departament

f) Proposar al rector el nomenament i cessament dels càrrecs del seu equip.

g) Vetllar pel compliment de les disposicions aplicables al departament.

h) Vetllar perquè els membres del departament compleixin els deures que els exigeixen les normes que regulen els seus corresponents règims específics.

i) Assumir qualsevol altra competència que puguin atribuir-li les lleis o els presents Estatuts i, en particular, aquelles que en l'àmbit del departament no hagin estat atribuïdes a altres òrgans.

Article 112

Equip de direcció

Els directors són assistits per l'equip de direcció en el desenvolupament de les seves funcions, d'acord amb el que disposi el reglament del departament. En qualsevol cas, el departament ha de tenir un secretari.

Article 113

La secretària o el secretari

El secretari del departament, que ho és també del Consell de Departament, és la persona fedatària dels actes o acords que s'hi produeixin i, com a tal, aixeca acta de les sessions i custodia la documentació del departament.

Secció quarta

Les directores i els directors dels instituts universitaris d'investigació i dels centres de recerca propis

Article 114

Naturalesa i funcions

Els directors dels instituts universitaris d'investigació i dels centres de recerca propis exerceixen les funcions de direcció i gestió ordinària d'aquests i en tenen la representació.

Article 115

Durada del mandat i substitució

115.1  El mandat dels directors d'instituts universitaris d'investigació i centres de recerca propis és de tres anys i és renovable per un sol període consecutiu.

115.2  En cas d'absència o malaltia, el director és substituït pel membre de l'equip que designi. Aquesta situació no pot perllongar-se més de sis mesos consecutius i ha de comunicar-se immediatament al Consell d'Institut o de Centre.

Article 116

Elecció

Els directors dels instituts universitaris d'investigació i centres de recerca propis són elegits pel Consell d'Institut o de Centre entre el personal acadèmic doctor, segons el que disposi el seu reglament, i nomenats pel rector.

Article 117

Cessament

117.1  El cessament ordinari dels directors dels instituts universitaris d'investigació i centres de recerca propis es produeix pel compliment del període per al qual foren elegits o per dimissió.

117.2  Els directors poden ser revocats pel Consell en els termes que estableixi el reglament de l'institut o del centre de recerca propis.

Article 118

Competències

Són competències dels directors dels instituts universitaris d'investigació i dels centres de recerca propis:

a) Representar l'institut o centre.

b) Dirigir, coordinar i supervisar les activitats de l'institut o centre.

c) Convocar i presidir el Consell d'Institut o de Centre i executar-ne els acords.

d) Presentar al Consell d'Institut o de Centre la memòria anual d'activitats.

e) Administrar les partides pressupostàries.

f) Dirigir els serveis de l'institut o centre i assignar-los els mitjans necessaris.

g) Supervisar les tasques del personal d'administració i serveis adscrit a l'institut o centre.

h) Proposar al rector el nomenament i cessament dels càrrecs del seu equip.

i) Vetllar pel compliment de les disposicions aplicables a l'institut o centre.

j) Vetllar perquè els membres de l'institut o centre compleixin els seus respectius deures.

k) Assumir qualsevol altra competència que puguin atribuir-li les lleis o els presents Estatuts i, en particular, aquelles que en l'àmbit de l'institut o centre no hagin estat expressament atribuïdes a altres òrgans.

Article 119

Equip de direcció

Els directors són assistits per l'equip de direcció en el desenvolupament de les seves funcions, d'acord amb el que disposi el reglament de l'institut o centre. En qualsevol cas, l'institut o centre ha de tenir un secretari.

Article 120

La secretària o el secretari

El secretari, que ho és també del Consell d'Institut o de Centre, aixeca acta de les sessions i custodia la documentació de l'Institut.

Capítol sisè

El Consell Social

Article 121

Naturalesa i funcions

121.1  El Consell Social és l'òrgan de participació de la societat en la Universitat i com a tal col·labora amb la Universitat en la definició dels criteris i de les prioritats de la seva planificació estratègica.

121.2  Li corresponen, d'acord amb la legislació vigent, funcions de programació i gestió, econòmiques, pressupostàries i patrimonials i relatives als membres de la comunitat universitària.

Article 122

Composició

122.1  El Consell Social està format per una representació dels interessos socials, d'acord amb la legislació vigent, i una representació de la comunitat universitària.

122.2  La representació de la comunitat universitària al Consell Social està constituïda pel rector, el secretari general i el gerent, com a membres nats. A més, el Consell de Govern designarà d'entre els seus membres un estudiant, un membre del personal docent i investigador i un membre del personal d'administració i serveis, per un període màxim de quatre anys.

122.3  La Universitat publica el nomenament d'aquests membres al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Article 123

Competències

123.1  Són competències del Consell Social les regulades en la normativa vigent i les que estableixen aquests Estatuts.

123.2  En tot cas, el Consell Social ha d'aprovar el balanç i la memòria econòmica, el compte de resultats i la liquidació del pressupost de la Universitat de l'exercici anterior i els comptes anuals de les entitats que en depenguin, d'acord amb la normativa vigent.

123.3  Així mateix, el Consell Social ha de vetllar perquè, abans d'aprovar el balanç i la liquidació del pressupost de la Universitat, hagi estat feta l'auditoria corresponent, els resultats de la qual han de ser supervisats pel mateix Consell Social.

Article 124

Pressupost i utilització dels serveis administratius

124.1  El pressupost de la Universitat ha de consignar una partida i un centre de cost independent i específic per a les despeses de funcionament i de personal del Consell Social.

124.2  La reglamentació interna i de funcionament del Consell Social establirà els mecanismes que regulin la gestió de la partida pressupostària i la disposició dels fons.

124.3  El Consell Social, en l'exercici de les seves funcions, utilitza els serveis administratius de la Universitat.

Article 125

Normes de funcionament

El Consell Social elabora les seves pròpies normes de funcionament.

TÍTOL III

La comunitat universitària

Capítol primer

El personal acadèmic

Secció primera

Disposicions generals

Article 126

Definició i tipologia

126.1  El personal acadèmic de la Universitat Autònoma de Barcelona està integrat pel conjunt de persones que, d'acord amb la normativa vigent, disposin de plena capacitat docent i/o investigadora.

126.2  El personal acadèmic el componen els professors dels cossos docents universitaris, els professors contractats i el personal investigador.

126.3  La Universitat ha d'establir, per a cada curs acadèmic i d'acord amb la legislació vigent i amb les seves disponibilitats pressupostàries, la relació de llocs de treball, especificant, quan escaigui, el seu caràcter permanent o temporal, propi o vinculat.

Article 127

Règim jurídic i disciplinari

127.1  El personal acadèmic de la Universitat Autònoma de Barcelona es regeix per les normes dictades per l'Estat i per la Generalitat de Catalunya en l'àmbit de les seves competències i per aquests Estatuts i les seves normes de desenvolupament.

127.2  El règim disciplinari aplicable al personal acadèmic de la Universitat és el que estableix la normativa vigent.

127.3  Correspon al rector prendre les decisions relatives a la situació juridicoadministrativa i al règim disciplinari del personal acadèmic propi, llevat de la separació del servei en el cas del funcionariat dels cossos docents universitaris.

Article 128

Drets

Són drets del personal acadèmic de la Universitat Autònoma de Barcelona, sense perjudici dels establerts a la Constitució i a les lleis, els següents:

a) Participar en els òrgans de govern, de representació i de gestió, així com elegir els seus representants, d'acord amb el que estableixen aquests Estatuts i les seves normes de desenvolupament.

b) Exercir la llibertat acadèmica, que es manifesta en les llibertats de càtedra i d'investigació.

c) Formar part de centres o estructures de recerca.

d) Participar en l'elaboració de la programació de les tasques docents, així com en el seguiment i avaluació de la seva implementació.

e) Participar en activitats de formació continuada, amb la finalitat de garantir la constant millora de la seva capacitat docent i investigadora.

f) Associar-se lliurement i exercir els seus drets sindicals.

g) Ser informat regularment de les qüestions que afectin la comunitat universitària.

h) Utilitzar les instal·lacions i serveis universitaris, d'acord amb allò que estableixin les normes de la Universitat.

Article 129

Deures

Són deures del personal acadèmic de la Universitat Autònoma de Barcelona, a més dels establerts en les lleis, els següents:

a) Complir els Estatuts de la Universitat, així com les normatives que els desenvolupin.

b) Complir personalment les seves obligacions docents i/o investigadores.

c) Participar en les tasques col·lectives en l'àmbit de la docència.

d) Participar en la gestió de la Universitat.

e) Contribuir al compliment de les finalitats de la Universitat Autònoma de Barcelona i al seu millor funcionament com a servei públic.

f) Respectar la resta de membres de la comunitat universitària, particularment la seva integritat física i moral i l'exercici dels seus drets.

g) Respectar el patrimoni de la Universitat, els béns públics i privats presents a les seves instal·lacions i vetllar per la seva conservació.

h) Complir les normatives vigents a les diferents estructures i serveis de la universitat.

i) Assumir les responsabilitats que comportin els càrrecs per als quals ha estat elegit.

j) Entendre, tant oralment com escrit, les dues llengües oficials de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Article 130

Mecanismes de representació sindical

130.1  Els òrgans de representació sindical del personal acadèmic són:

a) La Junta de Personal Docent i Investigador, per als funcionaris.

b) El Comitè d'Empresa, per al personal laboral.

c) Aquells altres que es puguin crear de mutu acord entre la Universitat i els representants sindicals del personal acadèmic.

130.2  Correspon als òrgans esmentats:

a) Negociar amb els òrgans competents, d'acord amb la legislació vigent, les condicions de treball del personal acadèmic.

b) Ser consultats en el desenvolupament reglamentari d'aquests Estatuts en tot allò que afecti el personal acadèmic.

c) Vetllar, en el marc de la normativa vigent, per l'aplicació adequada dels procediments relatius a la selecció de personal, promoció i elaboració de la relació de llocs de treball.

d) Qualsevol altra funció derivada de la legislació vigent.

130.3  La forma d'elecció i de funcionament dels òrgans de representació sindical es regeix pel que disposa la legislació de la funció pública i per la normativa d'àmbit laboral.

Article 131

Reglament del personal acadèmic

El Consell de Govern, d'acord amb la legislació vigent, ha d'aprovar un reglament de règim intern del personal acadèmic que ha de desenvolupar, entre d'altres, els següents aspectes:

a) Les obligacions docents, investigadores i de gestió.

b) El règim de les comissions de serveis, llicències i permisos.

c) Les excedències voluntàries i serveis especials.

d) Les normes i procediments de disciplina acadèmica.

e) Els procediments per a l'avaluació de les diverses activitats i obligacions.

f) El reingrés d'excedents dels cossos docents universitaris al servei actiu.

Article 132

Obligacions de docència i de recerca

132.1  El personal acadèmic, d'acord amb la seva categoria i ubicació en plantilles i llocs de treball, té obligacions docents, de recerca i/o de gestió.

132.2  El compliment de les obligacions docents s'ha de fer a través del departament a què pertany o està adscrit. En el cas del personal acadèmic només amb obligacions docents de doctorat, també es podrà fer a través d'un institut universitari d'investigació.

132.3  El compliment de les obligacions de recerca es pot fer a través del departament, d'un institut universitari d'investigació o d'altres centres o estructures de recerca.

132.4  A l'efecte de publicitat i reconeixement de mèrits, individualment i col·lectivament, el personal acadèmic pot explicitar la seva vinculació a diversos centres o estructures de recerca. A l'efecte de còmput administratiu, amb repercussions sobre dotacions de recursos i serveis de suport, els investigadors que adscriguin el seu treball a més d'un centre o estructura de recerca han de determinar en quina proporció ho fan a cadascun d'ells.

Article 133

Avaluació

D'acord amb un principi general d'aplicació a tot el personal de la Universitat, el Consell de Govern ha de reglamentar els sistemes que permetin una avaluació efectiva del rendiment del personal acadèmic com a instrument de millora de la docència i de la recerca.

Secció segona

El professorat dels cossos docents universitaris

Article 134

Tipologia i règim de dedicació

134.1  El professorat dels cossos docents universitaris està integrat per les següents categories:

a) Catedràtics d'universitat.

b) Professors titulars d'universitat.

c) Catedràtics d'escola universitària.

d) Professors titulars d'escola universitària.

134.2  El professorat a què es refereixen les lletres a), b) i c) del paràgraf anterior té plena capacitat docent i investigadora. El professorat a què es refereix la lletra d) té plena capacitat docent i, quan tingui el títol de doctor, també plena capacitat investigadora.

134.3  El personal acadèmic dels cossos docents universitaris exerceix les seves funcions preferentment en règim de dedicació a temps complet.

Article 135

Provisió de places

135.1  Els departaments, amb la finalitat d'atendre les seves necessitats docents i investigadores, i el Consell de Govern, amb l'informe previ del departament i centre afectats, proposen la convocatòria de places de professorat dels cossos docents universitaris.

135.2  L'aprovació correspon al Consell de Govern, que ha de comunicar al Consejo de Coordinación Universitaria les places que hauran de ser proveïdes mitjançant concurs d'accés entre els professors habilitats o, si escau, el procediment que estableixi la legislació vigent.

135.3  La Universitat convoca els concursos d'accés per a les places anteriorment aprovades i dotades pressupostàriament. Els concursos d'accés es publicaran al Butlletí Oficial de l'Estat i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

135.4  La comissió que resol els esmentats concursos està formada pels següents membres nomenats pel rector:

a) Un professor designat pel rector.

b) Un professor de l'àrea de coneixement a què correspon el perfil de la plaça, a proposta del departament afectat.

c) Un professor a proposta del departament afectat, amb el vistiplau de la facultat o escola.

La proposta de membres de la comissió esmentats a les lletres b) i c) ha de ser aprovada pel Consell de Govern. Dos dels tres membres de la comissió poden ser aliens a la Universitat Autònoma de Barcelona.

135.5  La categoria funcionarial dels membres de les comissions referides a l'apartat anterior ha de ser igual o superior a la de les places de professorat del cossos docents universitaris objecte dels corresponents concursos. Quan es tracti de places de catedràtic d'universitat han de comptar, almenys, amb dos períodes d'activitat investigadora. Per a les altres categories de professorat dels cossos docents universitaris, els membres han de comptar, almenys, amb un període d'activitat investigadora.

135.6  Les comissions encarregades de resoldre els concursos d'accés a cossos docents universitaris per a places assistencials d'institucions sanitàries vinculades o unitats docents hospitalàries estan formades per cinc membres, tres dels quals s'elegeixen segons els criteris dels apartats 4 i 5 d'aquest article i els altres dos són elegits per la institució sanitària corresponent. Aquests dos membres han de ser doctors, llevat que es tracti d'una plaça de professor titular d'escola universitària, i han de tenir el títol d'especialista que s'exigeixi per concursar a la plaça.

135.7  Un dels membres de les comissions a què al·ludeixen els paràgrafs 4) i 5) pot ser personal funcionari científic i investigador pertanyent a les escales del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, d'acord amb la legislació vigent.

Article 136

Reglamentació dels concursos i proves

136.1  El Consell de Govern ha de reglamentar el procediment del concurs d'accés a places de cossos docents universitaris i les proves corresponents, assegurant la publicitat de la convocatòria, la forma de sol·licitar l'admissió a concurs, els terminis i mecanismes per a realitzar les proves i l'eventual celebració d'actes públics durant el seu desenvolupament. També establirà els mecanismes que garanteixin que els òrgans de representació sindical puguin vetllar per l'aplicació adequada dels procediments.

136.2  Els criteris aplicables per les respectives comissions en els concursos d'accés han de basar-se, almenys, en:

a) L'adequació del currículum docent i investigador dels candidats al perfil de la plaça a la qual s'accedeix.

b) Les necessitats docents i investigadores del departament i de l'àrea de coneixement.

c) L'experiència en gestió universitària dels candidats.

d) La suficiència de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya per tal de preservar els drets dels estudiants a utilitzar-les indistintament, en el marc de la normativa vigent.

Article 137

Comissió de Reclamacions

137.1  Correspon a la Comissió de Reclamacions la valoració de les reclamacions que s'interposin contra les propostes de les comissions d'accés per a la provisió de places de cossos docents universitaris.

137.2  La Comissió de Reclamacions està formada per set catedràtics d'universitat, de diverses àrees de coneixement amb àmplia experiència docent i investigadora, designats pel Consell de Govern per un període de quatre anys entre els professors en actiu dels diversos camps científics.

137.3  La Comissió de Reclamacions és presidida pel catedràtic més antic i exercirà les funcions de secretari el catedràtic amb menys antiguitat.

137.4  La Comissió de Reclamacions ha de resoldre motivadament les reclamacions en el termini màxim de tres mesos. Els seus acords vinculen el rector, les resolucions del qual exhaureixen la via administrativa.

Secció tercera

El professorat contractat

Article 138

Tipologia

138.1  El professorat contractat en règim laboral pot ser-ho amb caràcter temporal o permanent.

138.2  El professorat contractat laboral amb caràcter permanent pot ser de les següents categories:

a) Catedràtic.

b) Professor agregat.

c) Professor col·laborador.

138.3  El professorat contractat laboral amb caràcter temporal pot ser de les següents categories:

a) Professor lector.

b) Professor col·laborador.

c) Professor associat.

d) Professor visitant.

e) Professor emèrit.

f) Professor honorari.

138.4  Els requisits per a accedir a qualsevol d'aquestes categories de professorat són els que fixa la Llei orgànica d'universitats i la Llei d'universitats de Catalunya.

138.5  Els professors contractats tenen plena capacitat docent i, si tenen el títol de doctor, plena capacitat investigadora.

Article 139

Règim de dedicació

El personal acadèmic contractat, amb l'excepció dels professors associats, exerceix les seves funcions preferentment en règim de dedicació a temps complet.

Article 140

Provisió de places de catedràtic, agregat i col·laborador permanent

140.1  Els departaments, amb la finalitat d'atendre les seves necessitats docents i investigadores, i el Consell de Govern, amb l'informe previ del departament i centre afectats, proposen la convocatòria de places de professorat contractat, que han de ser proveïdes mitjançant concurs públic, en les categories de catedràtic, agregat i col·laborador permanent. L'aprovació de la convocatòria correspon al Consell de Govern, el qual en donarà oportuna publicitat.

140.2  Les convocatòries han de ser comunicades amb suficient antelació al Consejo de Coordinación Universitaria i al Consell Interuniversitari de Catalunya.

140.3  Les convocatòries de professorat permanent es publicaran al DOGC.

140.4  La comissió que resol els esmentats concursos està formada pels següents membres, nomenats pel rector:

a) Un professor designat pel rector.

b) Un professor de l'àrea de coneixement o especialitat a què correspon el perfil de la plaça, proposat pel departament afectat.

c) Un professor proposat pel departament afectat, amb el vistiplau de la facultat o escola.

La proposta de membres de la comissió esmentats a les lletres b) i c) ha de ser aprovada pel Consell de Govern. Dos dels tres membres de la comissió poden ser aliens a la Universitat Autònoma de Barcelona.

140.5  La categoria dels membres de les comissions referides a l'apartat anterior ha de ser igual o superior a la de les places de professorat objecte dels corresponents concursos. Quan es tracti de places de catedràtics han de comptar, almenys, amb dos períodes d'activitat investigadora. Per a les altres categories de professorat, els membres de les comissions han de comptar, almenys, amb un període d'activitat investigadora.

Article 141

Reglamentació dels concursos i proves

141.1  El Consell de Govern ha de reglamentar el procediment del concurs i les proves per a la selecció del personal contractat. Aquest reglament ha d'incloure els diferents requisits exigibles per a les diverses categories del personal contractat. També establirà els mecanismes que garanteixin que els òrgans de representació sindical puguin vetllar per l'aplicació adequada dels procediments.

141.2  Els criteris aplicables en els concursos d'accés han de basar-se, almenys, en els requisits que estableix l'apartat 2 de l'article 136 i en allò previst en la legislació de la Generalitat de Catalunya.

Article 142

Provisió de places de lector, col·laborador temporal, associat, visitant, emèrit i honorari

El Consell de Govern ha de desenvolupar els mecanismes de selecció del professorat lector, col·laborador temporal, associat, visitant, emèrit i honorari.

Article 143

Comissió de Reclamacions

Correspon a la Comissió de Reclamacions regulada a l'article 137 d'aquests Estatuts la valoració de les reclamacions que s'interposin contra les propostes de les comissions d'accés per a la provisió de places de professor contractat.

Secció quarta

El personal investigador

Article 144

Definició

144.1  El personal investigador està format pel conjunt d'especialistes doctors de les diferents branques del coneixement que desenvolupen, mitjançant diverses formes de contractació o vinculació, activitats de recerca i transferència de coneixements i de tecnologia a la Universitat Autònoma de Barcelona.

144.2  Com a membres del personal acadèmic de la Universitat, el personal investigador pot tenir encàrrecs i obligacions docents, d'acord amb el que disposi la normativa vigent.

Capítol segon

El personal investigador en formació

Article 145

Personal investigador en formació

145.1  Es considera personal investigador en formació el format pels estudiants de doctorat, les persones amb beques d'investigació i els ajudants, d'acord amb la legislació vigent.

145.2  Es consideren becaris d'investigació tots els estudiants de doctorat que tinguin una beca d'investigació concedida per la mateixa Universitat, per qualsevol organisme públic o privat per desenvolupar investigació, o derivada d'un projecte de recerca. El Consell de Govern establirà la corresponent normativa d'homologació de les diverses beques.

145.3  La Universitat pot contractar excepcionalment ajudants a temps complet i per una durada determinada entre els estudiants de doctorat que hagin superat totes les matèries d'estudi pròpies del títol de doctor.

145.4  El Consell de Govern regularà, en el marc de la legislació vigent, els drets i deures i el règim disciplinari de les diverses categories de personal investigador en formació.

Article 146

Accés dels ajudants

La convocatòria, procediment de concurs i criteris d'accés dels ajudants han de ser regulats pel Consell de Govern, d'acord amb el que estableix la legislació vigent i els principis generals establerts per al personal acadèmic contractat en aquests Estatuts. Els ajudants podran col·laborar en tasques docents en els termes que estableixi el Consell de Govern.

Article 147

Estatut dels becaris d'investigació

D'acord amb la normativa vigent, l'Estatut dels becaris d'investigació que aprovi el Consell de Govern ha d'incloure el seu procediment de selecció i d'adscripció, així com els seus drets i deures.

Capítol tercer

Els estudiants

Article 148

Definició

148.1  Són estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona totes les persones que estiguin matriculades en qualsevol dels seus ensenyaments i titulacions que condueixin a l'obtenció de títols universitaris.

148.2  Els estudiants matriculats en centres adscrits o vinculats i en activitats de formació continuada tindran els drets i deures que estableixi el Consell de Govern. En qualsevol cas, no disposarà dels drets de participació i de representació en l'elecció o funcionament dels òrgans de govern, consulta i representació de la Universitat.

Article 149

Drets

Són drets dels estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, sense perjudici dels establerts a la Constitució i a les lleis, els següents:

a) Rebre una formació i una docència de qualitat.

b) Disposar d'unes instal·lacions adequades que permetin el normal desenvolupament dels estudis i de la formació.

c) Disposar de mecanismes d'acolliment i d'assessorament, així com de programes i activitats que facilitin la seva integració en l'entorn universitari.

d) Rebre informació abans de matricular-se per tal de triar les assignatures que creguin adients al seu currículum, d'acord amb els corresponents plans d'estudis.

e) Comptar amb procediments objectius d'avaluació del seu rendiment, incloent-hi mecanismes de revisió i de recurs.

f) Disposar de mecanismes d'accés i permanència i d'instruments específics que facin possible la mobilitat entre diferents universitats, particularment en l'espai europeu d'educació superior.

g) Optar als diferents ajuts, beques i subvencions que la Universitat pugui establir.

h) Disposar d'informació, d'assessorament i d'instruments que facilitin la incorporació dels estudiants al món laboral.

i) Associar-se lliurement.

j) Ésser informats regularment de les qüestions que afectin la comunitat universitària.

k) Participar en els òrgans de govern i de gestió de la Universitat, d'acord amb els criteris establerts en aquests Estatuts, així com escollir els seus representants tal com s'estableixi reglamentàriament.

Article 150

Deures

Són deures dels estudiants, a més dels establerts en les lleis, els següents:

a) Seguir els ensenyaments a què s'hagin matriculat i realitzar les tasques d'estudi pròpies de la seva condició d'estudiants universitaris amb la dedicació i l'aprofitament necessaris.

b) Contribuir al compliment de les finalitats de la Universitat i al seus objectius i millor funcionament com a servei públic.

c) Respectar la resta de membres de la comunitat universitària, particularment la seva integritat física i moral i l'exercici dels seus drets.

d) Respectar el patrimoni de la Universitat, els béns públics i privats presents a les seves instal·lacions i vetllar per la seva conservació.

e) Complir els Estatuts, les normatives que els desenvolupin i la reglamentació interna de la Universitat.

f) Assumir les responsabilitats que comportin els càrrecs per als quals han estat elegit.

Article 151

Règim disciplinari

El Claustre aprovarà una proposta de reglament de règim disciplinari dels estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, que elevarà al Consell de Govern per a la seva ratificació. El reglament ha de garantir els principis de presumpció d'innocència, d'audiència i de defensa, d'acord amb la legislació vigent. Amb caràcter previ a la ratificació, el Consell de Govern ha d'escoltar la representació dels estudiants i el síndic de greuges.

Capítol quart

El personal d'administració i serveis

Article 152

Definició

El personal d'administració i serveis és el col·lectiu de la comunitat universitària encarregat de donar suport a la Universitat, assessorar-la i assistir-la, així com de l'exercici de la gestió i de l'administració en els àmbits necessaris per a la consecució dels fins i objectius universitaris.

Article 153

Tipologia, règim jurídic i disciplinari

153.1  El personal d'administració i serveis de la Universitat Autònoma de Barcelona està constituït pel personal funcionari i pel personal en règim de contracte laboral.

153.2  El personal d'administració i serveis funcionari de la Universitat Autònoma de Barcelona es regeix per les normes dictades per l'Estat i per la Generalitat en l'àmbit de les seves competències i per aquests Estatuts i les seves normes de desenvolupament. El personal d'administració i serveis laboral es regeix, a més, per la legislació laboral i pels convenis col·lectius que li siguin aplicables.

153.3  El personal d'administració i serveis de la Universitat Autònoma de Barcelona és retribuït amb càrrec als pressupostos de la Universitat, d'acord amb la legislació vigent. Aquestes retribucions garantiran, com a mínim, els eventuals increments decidits per a cada exercici amb caràcter general per al personal de la Generalitat de Catalunya.

153.4  El règim disciplinari aplicable al personal d'administració i serveis de la Universitat és el que estableix la normativa vigent.

Article 154

Drets

Són drets del personal d'administració i serveis de la Universitat Autònoma de Barcelona, sense perjudici dels establerts per la Constitució i les lleis, els següents:

a) Participar en els òrgans de govern i de representació, així com elegir els seus representants, d'acord amb el que aquests Estatuts i normes de desenvolupament estableixin.

b) Ser informat regularment de les qüestions que afectin la comunitat universitària.

c) Assistir a les activitats organitzades o concertades per la Universitat que es considerin d'interès per a la formació del personal d'administració i serveis.

d) Associar-se lliurament.

e) Negociar amb la Universitat les condicions de treball, a través dels seus comitès de representants i de les normes establertes a aquest efecte.

f) Utilitzar les instal·lacions i els serveis universitaris d'acord amb les normes que els regulen.

Article 155

Deures

Són deures del personal d'administració i serveis, a més dels establerts en les lleis, els següents:

a) Complir els Estatuts, les seves normes de desenvolupament i la normativa interna de la Universitat.

b) Contribuir al compliment de les finalitats de la Universitat i al seu millor funcionament com a servei públic.

c) Participar en els cursos, seminaris i altres activitats orientades a la formació i el perfeccionament del personal d'administració i serveis.

d) Respectar la resta de membres de la comunitat universitària, particularment la seva integritat física i moral i l'exercici dels seus drets.

e) Respectar el patrimoni de la Universitat, els béns públics i privats presents a les seves instal·lacions i vetllar per la seva conservació.

f) Assumir les responsabilitats que comportin els càrrecs per als quals hagi estat elegit.

Article 156

Mecanismes de representació sindical

156.1  Els òrgans de representació sindical del personal d'administració i serveis són:

a) La Junta de Personal, per al personal funcionari.

b) El Comitè d'Empresa, per al personal laboral.

c) Aquells altres que es creïn de mutu acord entre la Universitat i els representants sindicals dels treballadors.

156.2  Correspon a aquests òrgans:

a) Negociar amb els òrgans competents, d'acord amb la legislació vigent, les condicions de treball del personal d'administració i serveis.

b) Participar, en el marc de la legislació i normativa vigents, en la selecció de places, promoció, trasllats i elaboració de les plantilles i de la relació de llocs de treball.

c) Ser consultats en el desenvolupament reglamentari d'aquests Estatuts en tot allò que afecti el personal d'administració i serveis.

d) Qualsevol altra funció derivada de la legislació vigent.

156.3  La forma d'elecció i funcionament dels òrgans de representació sindical es regeix pel que disposa la legislació de la funció pública i per la normativa d'àmbit laboral.

Article 157

Negociació de les condicions laborals

157.1  Les condicions laborals, la determinació de grups i categories i la resta d'assumptes laborals que, d'acord amb la normativa vigent, afecten el personal d'administració i serveis en règim de contractació laboral, s'estableixen mitjançant convenis col·lectius negociats per les representacions sindicals en els àmbits estatal, autonòmic o de la mateixa Universitat.

157.2  El personal funcionari negocia a través dels seus representants sindicals les condicions laborals en els àmbits que permeti la llei.

157.3  Els representants del personal d'administració i serveis i la Gerència establiran, d'acord amb els òrgans de govern de la Universitat, àmbits de discussió i negociació per tractar de forma conjunta les condicions de treball del personal funcionari i del personal laboral.

Article 158

Relació de llocs de treball

158.1  La Universitat estableix i fa pública, com a mínim cada tres anys, la relació dels llocs de treball que integren la seva organització, la qual ha d'incloure, com a mínim, la seva denominació i característiques essencials, el nombre de llocs d'idèntica denominació, el tipus de dedicació, les retribucions complementàries corresponents, els requisits per a la seva ocupació i la unitat orgànica a la qual estan adscrits.

158.2  Per a l'elaboració de la relació dels llocs de treball es procedirà de la forma següent:

a) La Gerència de la Universitat elaborarà una proposta de relació de llocs de treball, considerant les demandes arribades de les estructures bàsiques, que comunicarà als representants dels treballadors.

b) Un cop negociats amb els representants dels treballadors els eventuals canvis de les condicions de treball derivats de la relació, la Gerència elevarà una proposta global al Consell de Govern per a la seva aprovació, acompanyada d'una memòria explicativa en la qual s'explicitaran els criteris generals de fixació dels perfils de les places. Un cop el Consell de Govern s'hi hagi pronunciat favorablement, la proposta serà elevada al Consell Social per a la seva aprovació definitiva

Article 159

Escales

159.1  Les escales del personal d'administració i serveis funcionari s'agrupen d'acord amb la titulació exigida per a ingressar-hi segons el que disposa la legislació vigent. El Consell de Govern pot aprovar, un cop feta la discussió prèvia amb la representació del personal d'administració i serveis, la creació d'escales pròpies d'acord amb la legislació vigent.

159.2  El personal d'administració i serveis laboral s'agrupa per categories i especialitats, d'acord amb el que disposa el conveni col·lectiu.

Article 160

Selecció de personal

160.1  La selecció del personal d'administració i serveis de la Universitat s'até als principis de publicitat, igualtat, capacitat i mèrit.

160.2  Els sistemes de selecció del personal funcionari són els establerts a la legislació vigent. Les convocatòries, degudament publicades, han de fer esment dels requisits exigibles als aspirants i del procediment de selecció i de qualificació.

160.3  Els tribunals de selecció del personal funcionari, les resolucions dels quals són públiques, són nomenats pel rector i tenen la composició següent:

a) El gerent, o la persona en qui delegui, que en tindrà la presidència.

b) Un vocal adequat a l'especialitat de la plaça convocada.

c) Un membre del personal d'administració i serveis de l'escala corresponent a la vacant convocada, escollit de mutu acord entre la Junta de personal funcionari i la Gerència.

d) Un vocal proposat per la Junta de personal funcionari.

e) Un secretari.

160.4  La selecció del personal laboral es realitza mitjançant convocatòria pública pels sistemes legalment establerts i d'acord amb el que estableixin els seus respectius convenis i la legislació laboral aplicable.

Article 161

Provisió de llocs de treball

161.1  El sistema normal de provisió de llocs de treball del personal d'administració i serveis és el concurs. La Gerència, d'acord amb els representants dels treballadors, estableix els barems i procediments per a la provisió de llocs de treball.

161.2  Poden cobrir-se pel sistema de lliure designació només aquells llocs que expressament es determinin en la relació de llocs de treball atenent la naturalesa de les seves funcions i de conformitat amb la normativa vigent.

Article 162

Promoció

La promoció del personal d'administració i serveis a escales o places de nivell superior es realitza de la forma següent:

a) La Universitat Autònoma de Barcelona pot reservar, d'acord amb la legislació vigent i els acords interns, un percentatge de les vacants existents en les diverses escales perquè siguin cobertes entre el funcionariat de carrera del personal d'administració i serveis que pertanyi a places de diferent especialitat o nivell inferior, sempre que tinguin la titulació acadèmica requerida per a l'accés a la vacant de què es tracti i sempre que acrediti, en les proves selectives corresponents, la capacitat necessària.

b) A l'accés a aquestes places de nivell superior, hi poden concórrer els funcionaris del personal d'administració i serveis que pertanyin a escales o places administratives encara que no tinguin la titulació requerida, en els supòsits i condicions que prevegi la legislació vigent.

c) La promoció del personal laboral es realitza d'acord amb el que estableixen els seus respectius convenis.

Article 163

Mobilitat

La Universitat facilitarà la mobilitat del seu personal d'administració i serveis a altres universitats i administracions públiques. A aquest efecte, formalitzarà convenis entre les universitats i administracions públiques que garanteixin el dret a la mobilitat del seu personal sota el principi de reciprocitat, d'acord amb la legislació vigent.

Article 164

Avaluació

D'acord amb un principi general d'aplicació a tot el personal de la Universitat, s'han de reglamentar els sistemes que permetin una avaluació efectiva del rendiment del personal d'administració i serveis.

Capítol cinquè

La síndica o el síndic de greuges

Article 165

Naturalesa

165.1  El síndic de greuges és l'òrgan encarregat de vetllar pel respecte als drets i les llibertats dels membres de la comunitat universitària.

165.2  El síndic de greuges no està sotmès a mandat imperatiu i actua amb plena autonomia i independència de qualsevol altre òrgan universitari.

Article 166

Nomenament, mandat i cessament

166.1  El síndic de greuges és elegit pel Claustre, per majoria absoluta dels seus membres, i nomenat pel rector.

166.2  El mandat del síndic de greuges té una durada de quatre anys, renovable per a un únic període consecutiu.

166.3  El mandat del síndic de greuges pot finalitzar també per dimissió o per cessament acordat per la majoria absoluta dels membres del Claustre.

Article 167

Funcions

167.1  Són funcions del síndic de greuges:

a) Proposar al Claustre, per a la seva aprovació, el seu reglament de funcionament.

b) Rebre les queixes i observacions que se li formulin sobre el funcionament de la Universitat i valorar-les per tal d'admetre-les o no a tràmit.

c) Sol·licitar informació a les diverses instàncies universitàries o membres de la comunitat per al compliment de les seves funcions.

d) Sol·licitar la compareixença dels responsables de qualsevol òrgan universitari o membre de la comunitat sempre que sigui indispensable per al compliment de les seves funcions.

e) Assistir a les sessions dels òrgans col·legiats de la Universitat que tractin d'alguna matèria relacionada amb les actuacions que estigui duent a terme.

f) Fer les propostes que consideri adequades per a la solució dels casos que li siguin sotmesos al seu coneixement.

g) Realitzar, a petició de les parts interessades, funcions d'arbitratge.

h) Presentar anualment al Claustre una memòria de les seves activitats en què es recullin recomanacions i suggeriments per a la millora dels serveis universitaris.

167.2  Els òrgans universitaris estan obligats a proporcionar les dades i la informació sol·licitades pel síndic de greuges, així com a respondre motivadament les diverses propostes o consideracions que pugui fer en l'exercici de les seves funcions.

TÍTOL IV

L'activitat universitària

Capítol primer

Disposicions generals

Article 168

Definició

168.1  L'activitat de la Universitat Autònoma de Barcelona, d'acord amb els seus objectius i finalitats, se centra en la docència i l'estudi, la investigació i la relació amb la societat.

168.2  La universitat realitza la seva activitat en els àmbits esmentats de forma individualitzada i també mitjançant la col·laboració i coordinació amb altres universitats i altres institucions públiques i privades.

Capítol segon

La docència, els ensenyaments i l'estudi

Secció primera

La docència i els ensenyaments

Article 169

Finalitats

169.1  La docència a la Universitat té com a finalitat l'educació per al ple desenvolupament de les capacitats intel·lectuals, ètiques i culturals dels estudiants i la preparació per a l'exercici de les activitats professionals, en un marc de convivència i solidaritat fonamentat en els principis i valors d'una societat oberta i democràtica.

169.2  La Universitat vetlla per tal que els seus ensenyaments tinguin com a objectiu la qualitat, la formació integral i crítica dels estudiants, i n'assegura el seguiment mitjançant l'avaluació dels procediments i les persones que intervenen en el procés d'aprenentatge.

169.3  La Universitat promou l'experiència pràctica dels estudiants, entesa com a complement i desenvolupament dels coneixements adquirits durant el procés de formació i aprenentatge i com a vincle amb la societat i el món laboral, així com la interrelació entre docència i investigació.

Article 170

Programació acadèmica

170.1  La Universitat, mitjançant el Consell de Govern i el Consell Social, programa pluriennalment els estudis i ensenyaments que s'imparteixen, així com els objectius formatius i d'aprenentatge que han d'assolir els estudiants a les diferents fases dels seus estudis i a la fi d'aquests.

170.2  La programació té en compte els objectius i especificitats de la Universitat, els objectius de l'àmbit europeu d'educació superior i de recerca, les necessitats de la societat en educació superior, els criteris del Consell Interuniversitari de Catalunya, la programació universitària de Catalunya i la normativa vigent.

170.3  La programació té com a principis rectors, a més dels específics de cada titulació i dels derivats de la normativa vigent, l'adequació de l'oferta d'estudis a les demandes de la societat, la utilització eficient dels recursos públics i l'adquisició d'habilitats i competències instrumentals que garanteixin la possibilitat de continuar progressant al llarg de la vida en l'estudi i la formació.

Article 171

Ensenyaments

171.1  La Universitat Autònoma de Barcelona imparteix ensenyaments que condueixen a l'expedició de títols oficials, i pot establir ensenyaments per a l'obtenció de títols i diplomes propis, i adreçats a l'especialització, a l'actualització de coneixements i, en general, a la formació al llarg de la vida de les persones.

171.2  La Universitat pot organitzar els ensenyaments de manera que es permeti l'obtenció simultània de més d'un títol.

171.3  La Universitat pot acordar la impartició conjunta d'ensenyaments amb altres universitats, mitjançant els convenis de col·laboració corresponents.

171.4  La Universitat ha de mantenir actualitzat un catàleg d'ensenyaments amb explicació dels continguts formatius bàsics i dels objectius de cadascun d'ells.

Article 172

Implantació i supressió de títols oficials de grau

172.1  La implantació i supressió d'ensenyaments que condueixen a l'obtenció de títols oficials ha de ser aprovada pel Departament competent en matèria d'Universitats de la Generalitat de Catalunya, a proposta del Consell Social i, en tot cas, amb l'informe previ del Consell de Govern.

172.2  La presentació d'una proposta d'implantació de nous ensenyaments i dels seus plans d'estudis implica l'elaboració d'una memòria que ha d'incloure tots els requisits establerts a la normativa vigent.

Article 173

Creació i supressió de títols i diplomes propis de grau

173.1  Correspon al Consell Social, amb l'informe previ vinculant del Consell de Govern, aprovar la creació i la supressió d'ensenyaments que condueixin a l'obtenció de títols i diplomes propis.

173.2  Per a la creació d'aquests ensenyaments s'elaborarà una memòria que ha d'incloure els objectius de la titulació i la definició del perfil dels titulats, l'estudi de la viabilitat i pertinença socioeconòmica, científica, tècnica, cultural o artística de la titulació, l'estudi economicofinancer de la seva implantació i el projecte de pla d'estudis. La proposta de supressió ha d'anar acompanyada almenys d'una justificació raonada, d'un estudi econòmic que valori l'impacte i d'un informe del coordinador d'estudis aprovat per la Junta de Facultat o d'Escola.

173.3  El Consell de Govern pot proposar, d'acord amb la normativa i procediments vigents, l'acreditació dels títols propis.

Article 174

Plans d'estudis

174.1  En el marc de la programació pluriennal, correspon a les facultats i escoles, amb la participació de tots els departaments amb responsabilitats docents, elaborar els plans d'estudis, que seran aprovats pel Consell de Govern, el qual n'informarà el Consell Social.

174.2  Els plans d'estudis han de respectar les directrius generals de l'administració educativa i els procediments establerts per a l'homologació del títol, si escau, i adaptar-se a la normativa interna elaborada pels òrgans de govern de la universitat.

174.3  Els plans d'estudis han d'anar acompanyats d'un estudi econòmic que justifiqui l'existència actual o futura dels mitjans necessaris per a fer-los efectius.

Article 175

Ensenyaments de doctorat i de postgrau

175.1  La Universitat Autònoma de Barcelona considera els ensenyaments de doctorat i de postgrau part fonamental de la seva funció educativa. La Universitat atorgarà als estudis de doctorat un tractament anàleg als estudis universitaris de pregrau.

175.2  Correspon als departaments i als instituts universitaris d'investigació proposar programes de doctorat, així com la seva coordinació acadèmica.

175.3  Les facultats i escoles, l'Escola de Postgrau, els departaments, instituts i altres centres de recerca poden proposar estudis de postgrau encaminats a la formació d'especialistes.

Article 176

Doctors honoris causa

176.1  Les facultats, escoles, departaments i instituts poden proposar per al títol de doctor honoris causa aquelles persones que, per la seva activitat rellevant en el camp de la docència, de la recerca o de la cultura, en siguin considerades mereixedores.

176.2  El nomenament de doctor honoris causa correspon al Consell de Govern, d'acord amb els requisits que aprovi per al seu atorgament.

Secció segona

L'estudi

Article 177

Accés a la Universitat

177.1  L'admissió a la Universitat Autònoma de Barcelona està oberta a tots els estudiants que puguin acreditar la seva idoneïtat acadèmica per a l'ingrés a la Universitat, segons el que estableixi la normativa vigent.

177.2  La regulació de l'admissió, que correspon al Consell de Govern, es pot fer en coordinació amb el que proposin el Departament competent en matèria d'universitats de la Generalitat de Catalunya i el Consell Interuniversitari de Catalunya per al sistema general d'accés al sistema universitari públic català.

177.3  Els procediments d'accés i admissió han de respectar els principis de publicitat, igualtat, capacitat i mèrit.

Article 178

Matriculació

178.1  La Universitat Autònoma de Barcelona admet dos tipus de matrícula:

a) Matricula ordinària, quan l'estudiant s'inscriu per tal de seguir regularment els estudis que condueixen a l'obtenció de títols.

b) Matrícula extraordinària, quan l'estudiant s'inscriu a assignatures diverses per motius d'interès personal.

178.2  El Consell de Govern aprova les normes específiques sobre matriculació d'estudiants.

Article 179

Verificació de coneixements, règim de permanència i convalidacions

La Universitat, d'acord amb la normativa vigent i els drets i deures regulats al Títol III d'aquests Estatuts, estableix les normes que regulin la verificació de coneixements, el règim de permanència dels estudiants, així com els procediments de convalidació i adaptació d'estudis.

Article 180

Ajuts per a estudis

180.1  La Universitat, d'acord amb la normativa vigent i amb les disponibilitats pressupostàries, pot establir ajuts per a estudis de grau.

180.2  La Universitat també promourà, dintre de les seves possibilitats pressupostàries, un programa de beques de recerca per tal que els estudiants de doctorat que realitzin tesis doctorals puguin dedicar-se plenament a la seva formació.

180.3  El règim de beques i ajuts estarà basat en els principis de compensació de les desigualtats, solidaritat, mèrit, publicitat i acció positiva.

Capítol tercer

La investigació

Article 181

Finalitat i objectius

181.1  La Universitat Autònoma de Barcelona considera com un dels seus objectius essencials la investigació, entesa com a fonament i garantia d'una docència de qualitat, com a mitjà per al progrés de la societat i de la pròpia comunitat universitària i com a ampliació i transferència de coneixements en tots els àmbits del saber, element cabdal de la seva relació amb la societat.

181.2  La Universitat assumeix l'obligació de fomentar i coordinar la realització d'activitats de recerca i la formació d'investigadors i vetllar per la qualitat d'aquestes activitats.

Article 182

Activitat investigadora

182.1  La recerca es duu a terme de forma individual o en grup, principalment, als departaments, als instituts universitaris d'investigació i als centres de recerca, així com a les estructures que la Universitat, amb aquesta finalitat i d'acord amb els Estatuts, pugui crear o en què pugui participar.

182.2  El grup de recerca és una unitat d'investigació formada per membres del personal acadèmic que comparteixen objectius científics i que estan coordinats per un investigador responsable. Els criteris de constitució i manteniment de grups de recerca reconeguts per la Universitat els estableix el Consell de Govern.

182.3  Les activitats d'investigació, dret i deure del personal acadèmic de la Universitat, es realitzen sense més limitacions que les que es derivin dels objectius generals de la Universitat, de la racionalitat en l'aprofitament dels recursos i del que estableixi l'ordenament jurídic.

182.4  La Universitat Autònoma de Barcelona es compromet a vetllar per l'acompliment dels principis ètics i de la legislació vigent i a promoure l'ús responsable dels animals en les seves activitats de docència i de recerca.

182.5  La Universitat ha d'assegurar l'existència de les mesures administratives, organitzatives, pressupostàries i contractuals que permetin, dins de la normativa vigent, la realització de les activitats d'investigació. Els òrgans de govern pertinents establiran, amb aquesta finalitat, les polítiques i procediments adients.

182.6  La Universitat pot contractar, per a obra o servei i amb caràcter temporal, personal acadèmic, personal tècnic o un altre tipus de personal específic per a desenvolupar projectes concrets d'investigació, en les condicions que determini la normativa vigent.

Article 183

Difusió de l'activitat investigadora

183.1  La Universitat Autònoma de Barcelona elaborarà i difondrà una memòria de les activitats de recerca desenvolupades a la Universitat. En aquesta memòria hi podran constar les activitats realitzades pels instituts o centres de recerca adscrits o participats.

183.2  El personal acadèmic de la Universitat farà constar la seva condició de membre de la Universitat Autònoma de Barcelona quan publiqui o difongui els resultats de la seva investigació.

Article 184

Convenis i contractes de transferència de tecnologia i de coneixement

184.1  El Consell de Govern ha de regular els procediments per a l'autorització i celebració de convenis i contractes per part dels grups de recerca, els departaments, els instituts universitaris, el seu professorat i altres estructures de recerca amb entitats públiques o privades, nacionals o estrangeres, per a la realització de treballs de caràcter científic, tècnic o artístic i per al desenvolupament d'activitats específiques de formació, i els criteris per fixar la destinació dels béns i recursos que se n'obtinguin.

184.2  Els convenis i contractes han d'especificar la titularitat dels resultats que se'n puguin derivar i, en el seu cas, els requisits per a la seva explotació.

184.3  El rector ha d'informar anualment el Consell de Govern i el Consell Social dels convenis i contractes formalitzats i especificar-ne el pressupost total.

Article 185

Empreses de transferència de tecnologia i de coneixement

185.1  La Universitat, per tal de contribuir a la vinculació de la investigació i el sistema productiu i facilitar així la transmissió de tecnologia i coneixement a la societat, pot crear empreses de base tecnològica a partir de l'activitat científica de la pròpia universitat.

185.2  El Consell de Govern ha de regular els requisits per a la creació d'aquest tipus d'entitats i la participació del personal acadèmic, d'acord amb la legislació vigent.

Article 186

Patents i propietat intel·lectual

186.1  Correspon a la Universitat Autònoma de Barcelona la titularitat i la gestió de les invencions realitzades pel personal acadèmic com a conseqüència de la seva funció de recerca a la Universitat i que pertanyin a l'àmbit de les seves activitats d'estudi, docència i recerca, d'acord amb el que estableix la legislació sobre propietat intel·lectual i sobre patents.

186.2  El Consell de Govern ha de regular, d'acord amb la legislació sobre la propietat intel·lectual i sobre patents, l'ús dels resultats dels treballs realitzats en el marc de les activitats acadèmiques i de recerca i l'atribució dels rendiments econòmics que puguin derivar-se'n, sense perjudici del que estableix l'article 184 i el que regula aquest mateix article.

Capítol quart

La relació amb la societat i col·laboració amb altres universitats i entitats

Article 187

Principis

187.1  La Universitat Autònoma de Barcelona considera la relació amb la societat un objectiu essencial de la seva activitat, requisit imprescindible per a prestar el servei públic de l'ensenyament superior.

187.2  La relació amb la societat s'expressa en la recerca d'un diàleg constant per a detectar i satisfer necessitats socials, contribuir al progrés social, participar en les tasques i reptes col·lectius, oferir serveis, transferir coneixements i retre comptes a la societat i fomentar l'extensió dels valors propis de les institucions universitàries.

187.3  La Universitat concep l'extensió universitària, entesa com a difusió del coneixement, de la ciència, de la tècnica i de la cultura a través d'activitats adreçades al conjunt de la ciutadania, com un dret de la societat i un deure propi.

187.4  El pressupost de la Universitat Autònoma de Barcelona assignarà recursos per a activitats de relació amb la societat i extensió universitària, sense perjudici de les aportacions d'altres persones o institucions públiques i privades.

Article 188

Organització de les activitats

188.1  Les activitats de relació amb la societat i d'extensió universitària poden ser organitzades:

a) Per les estructures bàsiques de la Universitat o pels seus membres, d'acord amb la reglamentació existent sobre aquesta qüestió.

b) Directament pels òrgans generals de la Universitat.

188.2  Les activitats de relació amb la societat i d'extensió universitària poden desenvolupar-se en col·laboració amb altres entitats públiques o privades.

Article 189

Col·laboració i coordinació amb altres universitats i entitats

189.1  La Universitat Autònoma de Barcelona fomentarà, per al bon exercici de les seves finalitats i activitats, la col·laboració i la coordinació amb altres universitats i entitats públiques o privades.

189.2  La Universitat Autònoma de Barcelona es compromet a cercar la coordinació, amb les fórmules jurídiques que consideri més adients, amb institucions afins del sistema universitari de Catalunya, de la resta de l'Estat, de l'esfera europea i de la internacional.

Article 190

Celebració de convenis de col·laboració

190.1  La Universitat Autònoma de Barcelona, en l'exercici de la seva autonomia, podrà establir convenis per al desenvolupament de les seves finalitats i funcions amb altres universitats, persones o entitats públiques i privades.

190.2  El Consell de Govern aprovarà la normativa que reguli la iniciativa per a celebrar convenis, la preservació del bon ús del nom i prestigi de la Universitat i el seguiment, control i, si escau, autorització, de convenis que impliquin despeses o ingressos per a la institució o compromisos pluriennals.

Article 191

Registre general de convenis

La Secretaria General de la Universitat, amb la col·laboració de totes les unitats i instàncies universitàries implicades, ha d'establir i mantenir un registre únic de tots els convenis celebrats per la Universitat, previstos als articles 184 i 190 d'aquests Estatuts.

TÍTOL V

Règim jurídic i electoral

Capítol primer

Règim jurídic

Article 192

Prerrogatives i potestats

192.1  La Universitat Autònoma de Barcelona exerceix les potestats i té les prerrogatives i obligacions que l'ordenament jurídic li reconeix en la seva qualitat d'Administració Pública.

192.2  La Universitat es regeix per les normes dictades per l'Estat i per la Generalitat de Catalunya en exercici de llurs competències i pels presents Estatuts.

Article 193

Recursos

193.1  Les resolucions del rector i els acords del Claustre, del Consell de Govern, del Consell Social i de la Junta Electoral General exhaureixen la via administrativa i són impugnables directament davant de la jurisdicció contenciosa administrativa.

193.2  Les resolucions de la resta d'òrgans universitaris són recurribles en alçada per les persones interessades davant del rector, llevat que la normativa vigent o els presents Estatuts estableixin un òrgan diferent.

193.3  Els òrgans de la Universitat no poden interposar recurs contra els acords i resolucions dictats per altres òrgans de la mateixa Universitat.

Article 194

Accions judicials

Correspon al rector l'exercici de tota acció judicial que es consideri pertinent en exercici de les seves competències i en ús dels drets i interessos de la Universitat.

Article 195

Registre General

195.1  La Universitat Autònoma de Barcelona disposa d'un Registre General a través del qual es presenten els escrits i comunicacions dirigits als òrgans de la Universitat i en el qual queda registrada, així mateix, la sortida dels escrits i comunicacions dirigides a altres òrgans i a les persones particulars.

195.2  El Registre General es regula per la legislació vigent i pel seu reglament de funcionament, que ha de preveure l'existència d'unitats desconcentrades amb la finalitat de donar servei als usuaris.

Capítol segon

Règim electoral

Article 196

Normativa

Els procediments per a l'elecció dels membres dels òrgans de govern i de representació de la Universitat es regeixen per aquests Estatuts, pel reglament electoral aprovat pel Consell de Govern i per les disposicions que en cada cas puguin dictar les Juntes Electorals.

Article 197

Dret de sufragi

197.1  Tenen dret de sufragi actiu i passiu tots els membres de la comunitat universitària que compleixin els requisits exigits en cada cas en la data de convocatòria de les eleccions i que figurin en el cens electoral.

197.2  La condició de candidat ha de ser manifestada formalment per escrit de la persona interessada dirigit a la Junta Electoral competent.

Article 198

Garanties

198.1  L'elecció de les persones representants dels diversos sectors de la comunitat universitària al Claustre, a les juntes de facultat i d'escola i als consells de departament, d'instituts universitaris d'investigació i de centres de recerca propis es realitza mitjançant sufragi universal lliure i secret, en els termes previstos en el reglament electoral de la Universitat.

198.2  L'elecció de la resta d'òrgans de govern, de representació i de participació de la Universitat es realitza en els termes previstos en la legislació vigent, en aquests Estatuts i en el reglament electoral de la Universitat.

Article 199

Censos electorals

199.1  La Secretaria General és responsable i fa públics els censos electorals dels diferents sectors de la comunitat universitària en els processos electorals per a elegir els membres dels òrgans generals de la Universitat.

199.2  En matèria electoral, els secretaris de facultats i escoles, de departaments i d'instituts universitaris d'investigació depenen del secretari general de la Universitat. Són responsables de la publicació dels censos en les eleccions que se celebrin en els seus respectius àmbits.

Article 200

Convocatòria d'eleccions

Correspon al rector convocar els processos electorals per a l'elecció dels membres dels òrgans de govern col·legiats generals de la Universitat, d'acord amb la normativa vigent. Correspon als degans i als directors d'escola, de departament i d'institut convocar els processos electorals corresponents als seus respectius àmbits d'actuació.

Article 201

La Junta Electoral General

201.1  La Junta Electoral General està formada per cinc membres i els seus respectius suplents: el secretari general, que n'és membre nat i la presideix, i un professor funcionari, un professor contractat, un estudiant i un membre del personal d'administració i serveis elegits pel Consell de Govern per un període de quatre anys. Un dels professors ha de pertànyer a l'àmbit del Dret o la Ciència Política.

201.2  Correspon a la Junta Electoral General de la Universitat:

a) Aplicar les normes electorals.

b) Interpretar les normes per les quals es regeixen els processos electorals.

c) Dirigir i coordinar l'actuació de les juntes electorals de facultat o escola.

d) Proclamar la llista definitiva dels candidats en les eleccions de rector, de Claustre i de Consell de Govern, així com els resultats definitius de l'elecció i dels candidats electes.

e) Resoldre les reclamacions o impugnacions sobre qualsevol afer relatiu al procés o als resultats electorals en un termini màxim de deu dies.

Article 202

Les juntes electorals de facultat i d'escola

202.1  Les juntes electorals de facultat i d'escola estan formades per cinc membres i els seus respectius suplents: el secretari de la facultat o escola, que n'és membre nat i la presideix, i un professor funcionari, un professor contractat, un estudiant i un membre del personal d'administració i serveis escollits mitjançant sorteig, que se celebrarà cada dos anys, entre els membres de la facultat o escola.

202.2  Les juntes electorals de facultat i d'escola tenen les mateixes competències que la Junta Electoral General en l'àmbit de la seva circumscripció.

202.3  Els acords de les juntes electorals de facultat i d'escola són recurribles en alçada davant la Junta Electoral General.

TÍTOL VI

Règim econòmic i financer

Capítol primer

Patrimoni

Article 203

Autonomia econòmica i financera

La Universitat Autònoma de Barcelona té autonomia econòmica i financera, en els termes que resulten de la legislació vigent, i disposa dels recursos necessaris per al desenvolupament de les seves funcions.

Article 204

Patrimoni de la Universitat

204.1  El patrimoni de la Universitat Autònoma de Barcelona està constituït pel conjunt dels béns, els drets i les obligacions, susceptibles de valoració econòmica, que li pertanyen per qualsevol títol.

204.2  El patrimoni de la Universitat es regeix per aquests Estatuts, per la Llei d'universitats de Catalunya, per la Llei Orgànica d'universitats i per les disposicions generals d'aplicació en matèria de patrimoni de les administracions públiques.

Article 205

Béns de domini públic

205.1  Els béns de la Universitat afectats directament a l'ús general i a la consecució de les finalitats pròpies de la Universitat són béns de domini públic.

205.2  Els béns que siguin destinats a les mateixes finalitats per l'Estat, la Generalitat de Catalunya o les corporacions locals s'incorporaran al domini públic de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Article 206

Béns patrimonials

206.1  Els béns de la Universitat Autònoma de Barcelona no afectats directament a l'ús general ni a la consecució de les finalitats pròpies de la universitat són béns patrimonials.

206.2  També tenen la consideració de béns patrimonials de la Universitat:

a) Els drets sobre els seus béns patrimonials.

b) Els drets reals i d'arrendament i qualsevol altre dret sobre cosa aliena.

c) Els drets de propietat immaterial que pertanyin a la Universitat.

d) Les quotes, les parts alíquotes i els títols representatius de capital que pertanyin a la Universitat de les persones jurídiques constituïdes o participades per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Article 207

Administració del patrimoni

207.1  L'administració i els actes de disposició sobre els béns de la Universitat Autònoma de Barcelona han d'ajustar-se a la normativa general en matèria de patrimoni de les administracions públiques i a les previsions d'aquests Estatuts.

207.2  L'afectació i la desafectació dels béns de domini públic, així com l'adquisició i la disposició dels béns immobles de la Universitat, correspon al Consell Social, a proposta del Consell de Govern, d'acord amb la legislació vigent.

Article 208

Inventari

208.1  Els béns i els drets de la Universitat Autònoma de Barcelona han d'estar inventariats.

208.2  L'inventari ha de descriure les característiques essencials dels béns i els drets, i indicar-ne el valor, la data i la forma d'adquisició, així com la seva destinació.

208.3  L'elaboració, el manteniment i l'actualització de l'inventari correspon a la Gerència, que compta amb el suport i la col·laboració dels centres, els departaments, els instituts universitaris i els serveis de la Universitat.

Article 209

Beneficis fiscals

209.1  La Universitat Autònoma de Barcelona té els beneficis fiscals que la legislació vigent atorga a les entitats sense finalitat lucrativa.

209.2  Els béns afectats al compliment de les finalitats de la Universitat, els actes que la Universitat realitzi per al desenvolupament immediat d'aquestes finalitats i els seus rendiments tenen exempció tributària en els termes i en les condicions previstes a la legislació universitària i a la legislació especial en la matèria.

Capítol segon

Pressupost i finançament

Article 210

Pressupost

La Universitat Autònoma de Barcelona té un pressupost anual, únic, públic i equilibrat, que conté tots els ingressos previsibles i la totalitat de les despeses estimades al llarg de l'exercici econòmic.

Article 211

Estructura del pressupost

211.1  L'estructura del pressupost i el seu sistema comptable s'han d'ajustar a les normes que s'estableixin, amb caràcter general, per al sector públic, i a les particularitats contingudes en aquests Estatuts.

211.2  L'estat d'ingressos ha de reflectir detalladament i separadament les estimacions dels recursos de la Universitat.

211.3  L'estat de despeses es classifica tenint en compte, almenys, les despeses corrents i les de capital separadament.

211.4  L'estat de despeses ha d'anar acompanyat de la relació de llocs de treball de tot el personal de la Universitat, amb una estimació del seu cost global.

211.5  El pressupost ha d'anar acompanyat de les seves bases d'execució.

Article 212

Elaboració i aprovació del pressupost

212.1  La Gerència de la Universitat Autònoma de Barcelona elabora l'avantprojecte de pressupost, d'acord amb les directrius de l'Equip de Govern i els criteris bàsics aprovats pel Consell de Govern i pel Consell Social.

212.2  El rector presenta l'avantprojecte de pressupost al Consell de Govern per tal que, si se n'informa favorablement, sigui sotmès a l'aprovació del Consell Social.

Article 213

Modificacions del pressupost

213.1  El pressupost de la Universitat Autònoma de Barcelona, un cop aprovat, pot ser modificat d'acord amb els procediments i els límits previstos en la legislació corresponent i en aquests Estatuts.

213.2  Les transferències de crèdit, els suplements de crèdit i els crèdits extraordinaris, que tenen la consideració de modificacions del pressupost, han de ser aprovats d'acord amb els procediments que determinin anualment les bases d'execució del pressupost i la legislació vigent.

Capítol tercer

Gestió econòmica i financera

Article 214

Principis generals

214.1  La Universitat Autònoma de Barcelona assegura el control intern dels seus ingressos i de les seves despeses d'acord amb els principis de legalitat, eficàcia, eficiència i publicitat.

214.2  La Universitat organitza els seus comptes segons els principis de la comptabilitat pressupostària, patrimonial i analítica i garanteix una gestió transparent dels seus recursos.

214.3  L'autorització, l'ordenació i la realització de les despeses i els pagaments corresponen al rector.

Article 215

Centres de cost

215.1  L'actuació dels centres de cost en matèria econòmica s'ha d'adaptar a les normes fixades per la Gerència de la Universitat, sota les directrius de l'Equip de Govern i el Consell de Govern.

215.2  Els recursos per a despeses descentralitzades s'assignen a les diferents facultats i escoles, departaments, instituts i estructures administratives de la Universitat, d'acord amb el model de distribució descentralitzada fixat per l'Equip de Govern i, si escau, pel Consell de Govern.

Article 216

Control intern

216.1  La Universitat Autònoma de Barcelona rendeix comptes, a la comunitat universitària i a les administracions públiques competents, de l'execució del pressupost anual, mitjançant la memòria econòmica, el balanç i el compte de resultats.

216.2  L'elaboració de la memòria econòmica, el balanç i el compte de resultats correspon a la Gerència, d'acord amb l'Equip de Govern. La seva aprovació correspon al Consell Social, a proposta del Consell de Govern.

Article 217

Auditoria

La Universitat contracta la realització d'una auditoria externa anual a professionals independents de competència reconeguda. Els resultats de l'auditoria s'han de donar a conèixer al Consell de Govern, al Consell Social i al Claustre.

Article 218

Planificació

218.1  La Universitat Autònoma de Barcelona ha d'elaborar plans pluriennals avaluats econòmicament, per a un millor compliment de les seves finalitats, els quals han de ser aprovats pel Consell Social a proposta del Consell de Govern, i s'actualitzen anualment.

218.2  L'aprovació del pla pluriennal faculta el rector per a formalitzar els negocis jurídics necessaris per a la seva execució i compliment, els quals han de ser posats en coneixement del Consell de Govern i del Consell Social.

Capítol quart

Contractació

Article 219

Principis generals

La Universitat Autònoma de Barcelona pot contractar l'execució d'obres i subministraments i la prestació i gestió de serveis i la consultoria i assistència, en els termes i en les condicions establertes a la legislació vigent en matèria de contractació pública.

Article 220

Òrgan de contractació

220.1  Les competències que la legislació en matèria de contractació atorga a l'òrgan de contractació corresponen al rector.

220.2  El rector pot delegar la seva competència en matèria de contractació a altres òrgans, càrrecs o persones de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Article 221

Mesa de contractació

221.1  En els termes previstos a la legislació sobre contractació pública, l'òrgan de contractació està assistit per una Mesa de Contractació.

221.2  La Mesa de Contractació és designada per l'òrgan de contractació, i en formen part, almenys, el rector o la persona o càrrec en qui delegui; el gerent, o la persona o càrrec en qui delegui; un representant designat pel Consell Social i un membre del Gabinet Jurídic.

Article 222

Registre de contractes

La Gerència de la Universitat Autònoma de Barcelona elabora i actualitza un registre dels contractes formalitzats per la Universitat.

Article 223

Informació al Consell Social

La Gerència ha d'informar periòdicament el Consell Social dels contractes subscrits per la Universitat que comportin despeses o ingressos.

TÍTOL VII

De la reforma dels Estatuts

Article 224

Iniciativa

Poden proposar la reforma dels presents Estatuts:

a) El rector.

b) El Consell de Govern.

c) Una cinquena part dels membres del Claustre.

Article 225

Procediment

225.1  La proposta ha d'anar acompanyada d'una memòria raonada, una referència a l'articulat objecte de reforma i el nou text proposat.

225.2  La iniciativa de la reforma s'ha de presentar a la Secretaria General. La Mesa del Claustre, d'acord amb el que estableixi el Reglament del Claustre, ha de tramitar la proposta i determinar la forma i terminis per a presentar esmenes a la iniciativa de reforma i convocar en un termini màxim de dos mesos el Plenari per a la seva discussió.

Article 226

Aprovació

226.1  La proposta de reforma ha de ser aprovada pel Claustre, reunit en sessió extraordinària, per majoria absoluta dels seus membres de ple dret.

226.2  Aquesta aprovació ha de ser ratificada per la Generalitat de Catalunya.

226.3  El Reglament del Claustre determinarà el procediment per a esmenar els eventuals defectes de legalitat que observi la Generalitat de Catalunya en la proposta de reforma d'Estatuts.

Disposicions transitòries

Primera

Del Claustre, del Consell de Govern i del rector

El Claustre continuarà amb l'actual configuració fins que s'exhaureixi el període pel qual fou elegit. Així mateix, el Consell de Govern continuarà en l'exercici de les seves funcions fins a la finalització del seu mandat, de la mateixa manera que ho farà el rector.

Segona

Eleccions d'òrgans unipersonals i col·legiats territorials

.1  Quan les eleccions de degans, directors d'escola, directors de departament, d'institut i d'altres centres de recerca, depenent del període per al qual foren elegits, s'haguessin de celebrar després de l'entrada en vigor dels Estatuts però abans d'haver-se aprovat els corresponents reglaments, es perllongarà el mandat d'aquests càrrecs unipersonals fins a l'aprovació dels reglaments. Un cop aprovats, i d'acord amb el que disposin, es convocaran les eleccions.

.2  Malgrat el que disposa l'article 89 d'aquests Estatuts, els claustres de facultat o escola es mantindran en funcions als únics efectes d'elaborar i aprovar el reglament de facultat o d'escola, llevat d'aquells casos en què el mateix Claustre aprovi la seva dissolució i el traspàs d'aquesta competència a la Junta de Facultat o d'Escola. En tot cas, el Claustre de Facultat o d'Escola es dissoldrà un cop ratificat el reglament de facultat o d'escola per part del Consell de Govern.

.3  Les juntes de facultat i d'escola mantindran l'actual composició fins que no s'aprovi el respectiu reglament de Facultat o d'Escola.

Tercera

Professorat contractat

.1  La Universitat Autònoma de Barcelona, amb la sol·licitud prèvia de la persona interessada, transformarà els contractes administratius vigents en contractes laborals de lectora aquelles persones que en la data de publicació de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya tenien contracte com a ajudant de facultat de segona etapa i en la data d'entrada en vigor de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, tenien la condició d'ajudant de facultat de primera o segona etapa, sempre que es compleixin els requisits legalment establerts. No serà d'aplicació la condició d'haver estat desvinculat de la Universitat Autònoma de Barcelona per un període de dos anys als ajudants amb títol de doctor als quals es refereix la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats.

.2  La Universitat Autònoma de Barcelona, amb la sol·licitud prèvia de la persona interessada, transformarà els contractes administratius vigents en contractes laborals de lector a aquelles persones que en la data de publicació de la Llei orgànica 6/2001 tenien contracte com a professor associat a temps complet i en la data d'entrada en vigor de la Llei 1/2003, mantenien aquesta condició, sempre que es compleixin els requisits legalment establerts. No serà d'aplicació la condició d'haver estat desvinculat de la Universitat Autònoma de Barcelona per un període de dos anys al professorat associat amb títol de doctor al qual es refereix la disposició transitòria cinquena de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats.

.3  El personal contractat com a professor associat estranger permanent a temps complet, d'acord amb el que establia la disposició addicional vuitena de la Llei orgànica 11/1983, de 25 d'agost, de reforma universitària, se li podrà transformar el contracte laboral vigent en contracte laboral de catedràtic o agregat, sense que li siguin d'aplicació els procediments de selecció previstos en aquests Estatuts. En el marc de la normativa vigent, els contractes de professorat de nivell 4 podran ser transformats en contractes laborals de catedràtic i els contractes de professorat de nivell 2 i 3 podran ser transformats en contractes laborals d'agregat, sempre que compleixin els corresponents requisits legals.

.4  Serà aplicable al personal acadèmic que compleixi les condicions previstes, el que estableixin la disposició transitòria cinquena de la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, i la disposició transitòria setena de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'Universitats de Catalunya.

Quarta

Aplicació de la reglamentació universitària anterior a l'entrada en vigor dels Estatuts

.1  Fins que no entrin en vigor aquests Estatuts serà d'aplicació la reglamentació universitària anterior en tot allò que no sigui contradictori amb la normativa vigent. El Consell de Govern podrà suplir, quan encara no hagi aprovat la reglamentació de desenvolupament dels Estatuts, les llacunes normatives que es produeixin o dictar normes complementàries. Aquestes disposicions tindran caràcter transitori fins a l'aprovació dels reglaments definitius.

.2  No seran d'aplicació els presents Estatuts als procediments iniciats abans de la seva entrada en vigor.

Disposició derogatòria

.1  Queden derogats els Estatuts de la Universitat Autònoma de Barcelona, aprovats pel decret 37/1985, de 18 de gener, a partir de l'entrada en vigor dels presents Estatuts.

.2  No obstant això, les disposicions que regulin matèries objecte dels presents Estatuts, qualsevol que sigui el seu rang, i no s'oposin a aquests ni a la legalitat vigent, continuaran en vigor fins que no siguin expressament derogades.

Disposicions finals

Primera

Desplegament reglamentari

En un termini màxim de dotze mesos a comptar des de l'entrada en vigor dels presents Estatuts, el Consell de Govern elaborarà la normativa reglamentària del seu desplegament. Tanmateix, en el termini de tres mesos s'aprovaran: el reglament marc de facultats o d'escoles, de departaments i d'instituts universitaris d'investigació i centres de recerca; el reglament del Consell de Govern; el reglament electoral i la normativa per als concursos d'accés a places de professorat. En el termini de sis mesos s'aprovaran el reglament del Claustre i el reglament de la Junta Consultiva, així com les normes previstes a les lletres a), b) i c) de l'article 8 relatives a la promoció de la igualtat entre homes i dones.

Segona

Llistat d'estructures bàsiques, centres, serveis i altres estructures

La Universitat Autònoma de Barcelona publicarà almenys cada dos anys un llistat complet de totes les seves estructures bàsiques, serveis i altres estructures, dels centres, escoles o instituts adscrits o vinculats, de les entitats participades i instrumentals que ha creat o en què participa, així com de les entitats o associacions que existeixen als seus campus. El llistat corresponent a la data d'entrada en vigor dels seus Estatuts es troba recollit al seu annex.

Tercera

Entrada en vigor

Els presents Estatuts entraran en vigor el mateix dia de la seva publicació al DOGC.

Annex

Llistat d'estructures bàsiques, centres, serveis i altres estructures de la Universitat Autònoma de Barcelona

Facultats i escoles

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria.

Escola Universitària d'Estudis Empresarials de Sabadell.

Escola Universitària d'Informàtica.

Facultat de Ciències.

Facultat de Ciències de l'Educació.

Facultat de Ciències de la Comunicació.

Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.

Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia.

Facultat de Dret.

Facultat de Filosofia i Lletres.

Facultat de Medicina.

Unitat Docent de Bellaterra.

Unitat Docent de l'Institut Català de la Salut: Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

Unitat Docent de l'Institut Català de la Salut: Hospital Universitari de la Vall d'Hebron.

Unitat Docent de l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària: Hospital del Mar.

Unitat Docent de Sant Pau: Hospital Universitari de la Santa Creu i Sant Pau.

Facultat de Psicologia.

Facultat de Traducció i d'Interpretació.

Facultat de Veterinària.

Escola de Postgrau.

Escoles universitàries adscrites

Escola Universitària de Ciències de la Salut.

Escola Universitària de Gestió i Administració Pública de Manresa.

Escola Universitària d'Estudis Empresarials de Manresa.

Escola Universitària d'Infermeria de Sant Pau.

Escola Universitària d'Infermeria i de Fisioteràpia Gimbernat.

Escola Universitària d'Infermeria Vall d'Hebron.

Escola Universitària d'Informàtica Tomàs Cerdà.

Escola Universitària de la Creu Roja.

Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera.

Escola Universitària Politècnica del Medi Ambient.

Escola Universitària Salesiana de Sarrià.

Escoles vinculades

Eina, Escola de Disseny i Art.

Escola de Prevenció i de Seguretat Integral.

Escola Massana. Centre Municipal d'Art i Disseny.

Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.

Departaments

Departament d'Antropologia Social i de Prehistòria.

Departament d'Art.

Departament d'Economia Aplicada.

Departament d'Economia de l'Empresa.

Departament d'Economia i d'Història Econòmica.

Departament d'Enginyeria Electrònica.

Departament d'Enginyeria Química.

Departament d'Història Moderna i Contemporània.

Departament d'Informàtica.

Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia.

Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d'Immunologia.

Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular.

Departament de Ciència Animal i dels Aliments.

Departament de Ciència Política i de Dret Públic.

Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana.

Departament de Ciències Morfològiques.

Departament de Cirurgia.

Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat.

Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials.

Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals.

Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal.

Departament de Dret Privat.

Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques.

Departament de Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia.

Departament de Filologia Anglesa i de Germanística.

Departament de Filologia Catalana.

Departament de Filologia Espanyola.

Departament de Filologia Francesa i Romànica.

Departament de Filosofia.

Departament de Física.

Departament de Genètica i de Microbiologia.

Departament de Geografia.

Departament de Geologia.

Departament de Matemàtiques.

Departament de Medicina.

Departament de Medicina i Cirurgia Animals.

Departament de Pedagogia Aplicada.

Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social.

Departament de Pediatria, d'Obstetrícia i Ginecologia i de Medicina Preventiva.

Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació.

Departament de Psicobiologia i de Metodologia de les Ciències de la Salut.

Departament de Psicologia de la Salut i de Psicologia Social.

Departament de Psicologia de l'Educació.

Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal.

Departament de Química.

Departament de Sanitat i d'Anatomia Animals.

Departament de Sociologia.

Departament de Telecomunicació i d'Enginyeria de Sistemes.

Departament de Traducció i d'Interpretació.

Instituts universitaris d'investigació propis

Institut de Biotecnologia i de Biomedicina Vicent Villar i Palasí (IBB).

Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA).

Institut de Ciències de l'Educació (ICE).

Institut de Neurociències (INc).

Institut d'Estudis Medievals.

Centres especials de recerca propis

Centre de Biotecnologia Animal i de Teràpia Gènica (CBATEG).

Centre d'Estudis de Drets Humans.

Centre d'Estudis de Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP).

Centre d'Estudis sobre la Pau i el Desarmament.

Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID).

Centre per a l'Estudi de les Organitzacions i de les Decisions Econòmiques (CODE).

CRECIM (Centre de Recerca per a l'Educació Científica i Matemàtica).

Institut de Govern i Polítiques Públiques.

Institut de la Comunicació (InCom).

Planta de Tecnologia dels Aliments.

PROLOPE.

Centres d'estudis propis

Centre d'Estudis d'Història de les Ciències (CEHIC).

Centre d'Estudis Internacionals i Interculturals.

Càtedres unesco

Càtedra UNESCO de Comunicació.

Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans - Escola de Cultura de Pau.

Instituts universitaris d'investigació adscrits

Centre de Recerca Ecològica i d'Aplicacions Forestals (CREAF).

Centre de Recerca Matemàtica (CRM).

Institut Barraquer.

Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS).

Institut de Física d'Altes Energies (IFAE).

Institut Dexeus.

Institut Universitari de Neurorehabilitació Guttmann.

Institut Universitari d'Estudis Europeus.

Institut Universitari Fundació Parc Taulí.

Instituts interuniversitaris

Institut Interuniversitari d'Estudis del Pròxim Orient Antic.

Centres de recerca participats

Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA).

Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA).

Centre de Visió per Computador (CVC).

Centre d'Estudis Demogràfics.

Centre d'Estudis Olímpics (CEO).

Centre Temàtic Europeu de Territori i Medi Ambient (CTETMA).

Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

Institut de Ciències Cardiovasculars de Catalunya (ICCC).

Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

Laboratori de Llum de Sincrotró.

MATGAS, AIE.

Port d'Informació Científica.

Centres del csic amb conveni amb la universitat autònoma de barcelona

Centre Nacional de Microelectrònica (CNM).

Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE).

Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB).

Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA).

Serveis tècnics generals

Granges i Camps Experimentals.

Hospital Clínic Veterinari de la UAB.

Servei Assistencial de Salut.

Servei d'Activitat Física.

Servei d'Idiomes Moderns.

Servei de Biblioteques.

Servei de Publicacions.

Servei d'Estabulari.

Servei d'Informàtica.

Taller de Mecànica i d'Electrònica.

Unitat Tècnica de Protecció Radiològica.

Serveis cientificotècnics
de suport a la recerca

Laboratori d'Ambient Controlat (Servei de Sala Blanca UAB).

Laboratori d'Informació Geogràfica i Teledetecció (LIGIT).

Servei d'Anàlisi Química.

Servei de Difracció de Raigs X.

Servei de Microscòpia.

Servei de Ressonància Magnètica Nuclear (SeRMN).

Servei de Tractament d'Imatges.

Servei d'Estadística.

Laboratoris de prestació de serveis

Dosimetria Biològica.

Gabinet Geològic d'Anàlisi Territorial i Ambiental.

Laboratori d'Anàlisi i Fotodocumentació d'Electroforesis, Autoradiografies i Luminescència.

Laboratori d'Anàlisis Palinològiques.

Laboratori Veterinari de Diagnosi de Malalties Infeccioses.

Planta Pilot de Fermentació.

Servei d'Anàlisi de Fàrmacs.

Servei d'Anàlisis Arqueològiques.

Servei d'Anàlisis i Aplicacions Microbiològiques.

Servei d'Aplicacions Educatives.

Servei d'Avaluació Mutagènica.

Servei de Bioquímica Clínica Veterinària.

Servei de Biotecnologia Animal.

Servei de Citometria.

Servei de Consultoria Matemàtica.

Servei de Cultius Cel·lulars.

Servei de Dades Polítiques i Socials.

Servei de Datació de Tritri i de Carboni 14.

Servei de Diagnòstic de Patologia Veterinària.

Servei de Diagnòstic Patològic de Peixos.

Servei de Documentació d'Història Local de Catalunya.

Servei de Documentació per a la Investigació Transcultural (SeDIT).

Servei de Producció d'Anticossos.

Servei de Proteòmica i de Bioinformàtica.

Servei de Reproducció Equina.

Servei de Seqüenciació i Síntesi d'Àcids Nucleics.

Servei de Traduccions.

Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge.

Servei d'Endocrinologia i de Radioimmunoanàlisi.

Servei d'Hematologia Clínica Veterinària.

Servei d'Higiene, d'Inspecció i de Control dels Aliments.

Servei d'Investigacions Neurobiològiques .

Servei Veterinari de Genètica Molecular.

Grups de recerca amb autorització
de nom específic (ane)

Grup DIM. Didàctica i Multimèdia.

Arxiu Lul·lià.

Cercle d'Anàlisi del Discurs.

Equip de Desenvolupament Organitzatiu (EDO).

Equip de Recerca en Educació i Seguretat Viàries.

Família, Immigració i Política Social (FIPS).

Gabinet de Comunicació i d'Educació.

Gabinet de Recerca d'Història Social i Obrera.

Grup CIFO (Col·lectiu d'Investigació en Formació Ocupacional).

Grup d'Epistemologia i Ciències Cognitives (GRECC).

Grup d'Estudi de Mecanismes de Resistència als Antimicrobians.

Grup d'Estudi sobre Diversitat, Desigualtat i Intervenció Educativa.

Grup d'Estudis de Psicologia de l'Esport.

Grup d'Estudis Humanístics sobre la Ciència i la Tecnologia (GEHUCT).

Grup d'Estudis Socials de la Ciència i la Tecnologia.

Grup d'Investigació en Estrès i Salut.

Grup de Biologia Evolutiva.

Grup de Genòmica, de Bioinformàtica i d'Evolució.

Grup de Gramàtica Teòrica.

Grup de Lingüística Aplicada a les Llengües Romàniques.

Grup de Microbiologia Molecular.

Grup de Mutagènesi.

Grup de Neuroplasticitat.

Grup de Química Teòrica.

Grup de Recerca d'Estudis Història Cultural (GREHC).

Grup de Recerca en Antropologia Fonamental ni Orientada (GRAFO).

Grup de Recerca en Desenvolupament Humà, Intervenció Social i Interculturalitat (DEHISI).

Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET).

Grup de Recerca en Educació Infantil.

Grup de Recerca en Estudis Sociojurídics (GRES).

Grup de Recerca sobre l'Època Franquista.

Grup de Recerca sobre Migracions (GRM).

Grup de Relacions Interculturals i de Marginació (GRIM).

Grup de Sensors i Biosensors.

Grup de Tècniques de Separació en Química.

Grup d'Estudi de Geografia i Gènere.

Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània.

Grup d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT).

Grup d'Història Comparada de l'Europa Moderna.

Grup d'Investigació sobre Sordeses i Trastorns en l'Adquisició del Llenguatge.

Grup d'Investigacions en Embrions Preimplantatoris Humans.

Grup d'Investigacions en Sociologia de la Religió.

Laboratori d'Aplicacions Informàtiques en Educació.

Laboratori de Lingüística Informàtica.

Laboratori de Mesures Magnètiques i Tèrmiques.

Laboratori de Microbiologia Aplicada de l'Institut de Biotecnologia i de Biomedicina.

Laboratori d'Estadística Aplicada i de Modelització.

Laboratori per a l'Estudi dels Materials Lapidis de l'Antiguitat.

Llengua i Mèdia.

Microbiologia Ambiental.

Observatori d'Oportunitats Educatives.

PARMON (Patrimoni Artístic i Monumental).

Saxum Diagnosi i Tractament de la Pedra.

Seminari d'Estudi de les Literatures Ibèriques.

Seminari de Crítica i Teoria de la Literatura.

Seminari de Dret Civil.

Seminari de Filologia i d'Informàtica.

Seminari de Literatura Espanyola Contemporània.

Seminari de Paleografia, Diplomàtica i Codicologia.

Seminari de Periodística.

Seminari d'Estudis de la Dona.

Servei de Documentació d'Història Local Contemporània de Catalunya.

Servei d'Informació Bibliogràfica de Llengua i Literatura Catalanes.

Serveis Integrats de l'Animal de Laboratori (SIAL).

Tradumàtica, tecnologies de la informació i de la comunicació aplicades a la traducció .

Trellat: Grup de Recerca en Traductologia Catalana.

Unitat d'Avaluació i Intervenció en Imatge Corporal.

Unitat d'Epidemiologia i de Diagnòstic en Psicopatologia del Desenvolupament.

Unitat de Recerca d'Economia Regional i Estudis Industrials.

Entitats instrumentals i fundació universitat autònoma de barcelona

Consorci Centre d'Estudis i Serveis de Tecnologies de la Informació i Comunicació Avançades (CESTIC).

Fundació Autònoma Solidària (FAS).

Fundació Gespa.

Fundació universitat autònoma
de Barcelona

Fundacions

Fundació Biblioteca Josep Laporte. Centre de Documentació en Ciències de la Salut i de la Vida.

Fundació Doctor Robert. Centre de Formació Avançada en Ciències de la Salut i de la Vida.

Fundació Indústries de la Informació. F2i.

Fundació Institut Català de l'Envelliment.

Fundació per als Estudis de Prevenció i Seguretat Integral.

Fundació Universitària de Turisme i de Lleure.

Companyies mercantils

Escola d'Idiomes Moderns Casa Convalescència, SL.

Futurfirms, SL.

Hotel Campus, SL.

Plaça Cívica, SA.

Restauració Universitària, SL.

Serveis de Turisme i Hosteleria Campus, SA.

Vila Universitària, SA.

(03.269.144)

 

Amunt