Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Ordre

  • Data del document 23/07/2001

  • Número de control 01204084

  • Organisme emissor Departament de Medi Ambient

Dades del DOGC
  • Número 3444

  • Data 02/08/2001

  • Secció DISPOSICIONS

  • Pàgina 12277

Descriptors relacionats
Matèries
Lupa
Accedeix a la cerca

ORDRE de 23 de juliol de 2001, per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2001-2002 en tot el territori de Catalunya.


Atesos l’article 23 de la Llei 1/1970, de 4 d’abril, de caça, i l’article 25 del seu Reglament de 25 de març de 1971, sobre limitacions i èpoques hàbils de caça aplicables a les diferents espècies;

Ateses la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, i les ordres de 23 de novembre de 1994 i de 10 d’abril de 1997, per les quals s’amplien les relacions d’espècies protegides a Catalunya;

Atesa la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestres;

Vist que els consells territorials de caça han emès informe sobre el projecte i que se n’ha donat coneixement al Consell de Caça de Catalunya, segons el que estableixen els articles 4.b) i 6.a) del Decret 108/1985, de 25 d’abril;

Vistos els informes dels serveis tècnics competents, i a proposta de la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic,

Ordeno:

Article 1

Espècies cinegètiques

Les espècies que poden ser objecte d’aprofitament cinegètic en el territori de Catalunya són les que figuren a l’annex d’aquesta Ordre.

Article 2

Períodes hàbils de caça

En el territori de Catalunya, per a la temporada vinent 2001-2002, els períodes hàbils de caça seran els següents:

2.1  Caça menor en general.

Des del dia 12 d’octubre fins al primer diumenge de febrer (dia 3), ambdós inclosos, excepte per a la perdiu roja (Alectoris rufa) i la perdiu xerra (Perdix perdix), el període hàbil de caça serà el comprès des del dia 12 d’octubre fins al primer diumenge de gener (dia 6), ambdós inclosos. Per als ocells aquàtics, el període hàbil de caça es regula a l’apartat 2.2.

2.2  Caça d’ocells aquàtics.

a) El període hàbil general de caça dels ocells aquàtics serà del 12 d’octubre fins al primer diumenge de febrer (dia 3), ambdós inclosos, excepte per a la fotja, que finalitzarà el 10 de febrer, i per als supòsits del paràgraf següent que es regeixen pels períodes que s’hi preveuen.

Com a conseqüència dels resultats del cens hivernal d’ocells aquàtics de l’any 2001 i de les condicions climatològiques del darrer hivern i darrera primavera, per a l’ànec griset i la fredeluga, el període hàbil de caça serà el comprès des del dia 12 d’octubre fins el tercer diumenge de gener (dia 20), ambdós inclosos.

b) Quant als ànecs, serà permès ocupar el lloc fixat per poder caçar des de dues hores abans de la sortida del sol fins a dues hores després de la posta. Així mateix, queda autoritzada la caça d’aquests ocells des de llocs fixos, amb l’auxili de cimbells artificials o reclams domèstics o sense i des d’embarcacions de rem o de vela.

2.3  Durant els períodes hàbils esmentats, en els terrenys cinegètics d’aprofitament comú, l’exercici de la caça menor i de la caça d’ocells aquàtics resta limitat als dijous, diumenges i festius.

2.4  Caça major.

2.4.1 Porc senglar (Sus scrofa).

a) Des del dia 12 d’octubre fins al primer diumenge de febrer (dia 3), ambdós inclosos, excepte per a les comarques especificades a l’article 7.1 i 7.2.

b) Són permeses les modalitats de caça al rastre, a l’espera o aguaits diürns i les batudes practicades tradicionalment a Catalunya, d’acord amb l’article 25.6 del Reglament de caça. Per a aquestes modalitats no és necessària la llicència de caça per canilles (tipus C) i els gossers podran dur arma de foc i fer-ne ús.

Les seccions de Conservació de la Natura podran fixar el nombre màxim d’escopetes i el de gossos que han d’intervenir en aquesta cacera, d’acord amb l’extensió i les característiques de la superfície de l’àrea de caça.

Als terrenys cinegètics d’aprofitament comú, la caça del porc senglar queda limitada als diumenges i festius, i a les comarques de Lleida, s’afegeix a més els dijous.

És prohibit de caçar les femelles del porc senglar acompanyades de les cries, i també les cries. Es consideren cries els individus ratllats, denominats també lletons, porcells o raions.

2.4.2 Isard (Rupicapra pyrenaica) i cabra salvatge (Capra pyrenaica subsp. hispanica) i mufló (Ovis musimon).

a) El període hàbil de caça serà el que estableixen els diferents plans tècnics de gestió cinegètica.

b) Per a l’isard i la cabra salvatge només es permet la modalitat de caça per acostament.

c) És totalment prohibit caçar, en qualsevol època, les femelles acompanyades de cries i els exemplars menors de dos anys de l’isard i la cabra salvatge, excepte a les reserves nacionals de caça i àrees de caça autoritzades, quan per raons biològiques sigui necessària aquesta actuació.

d) En les àrees privades de caça no es podran caçar com a caça selectiva cabres salvatges amb una puntuació del trofeu superior als 205 punts, d’acord amb el que estableix la Resolució de 20 de febrer de 1997, per la qual es fixa el barem de la puntuació de trofeu de mascle de cabra salvatge, ni isards amb una puntuació del trofeu superior als 80 punts o més de 5 anys. Tampoc es podran caçar com a trofeu cabres salvatges de menys de 10 anys.

e) A les àrees privades de caça en les quals el titular no executi el pla tècnic de gestió cinegètica pel que fa a la caça selectiva de cabra salvatge, isard o cérvol, la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic podrà organitzar la cacera dels individus que restin per caçar, per tal d’aconseguir el manteniment d’una estructura i densitat adient de la població.

2.4.3 Cérvol (Cervus elaphus), daina (Dama dama) i cabirol (Capreolus capreolus).

a) Únicament en queda permesa la cacera en reserves nacionals de caça, zones de caça controlada i àrees de caça autoritzades a l’efecte, d’acord amb el que estableixi el corresponent pla tècnic de gestió cinegètica.

b) El període hàbil general per al cérvol i la daina serà de l’1 de novembre al 15 d’abril.

c) El període hàbil per al cabirol a les àrees privades de caça de les comarques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i l’Alt Urgell serà des de l’1 de maig al 30 de juny, sempre en les modalitats d’aguait o acostament, i entre l’11 d’octubre i el 30 de novembre, en la modalitat de batuda.

2.4.4 Els plans tècnics de gestió cinegètica de les àrees privades de caça que s’esmenten als punts 2.4.2 i 2.4.3 hauran de ser aprovats per la secció de Conservació de la Natura corresponent.

2.4.5 A les àrees privades de caça, per a les espècies isard, cabra salvatge, cérvol i cabirol, els permisos atorgats aniran acompanyats d’un precinte inviolable, expedit per la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic, que s’haurà de col·locar travessant el tendó de la pota de la peça, en el cas d’endur-se-la sencera, o en un forat fet a l’orella, en el cas d’endur-se’n exclusivament el cap. Qualsevol animal que es capturi ha de dur aquest precinte, que haurà de ser presentat a qualsevol agent de l’autoritat que ho requereixi.

2.4.6 Es prohibeix la caça de les espècies isard, cabra salvatge, cérvol, daina i cabirol als terrenys cinegètics d’aprofitament comú (zones lliures).

2.4.7 D’acord amb el que preveu l’article 29.7 del Reglament de caça de 25 de març de 1971, es recorda que les peces de caça major no podran ser objecte de comerç si no van marcades o precintades amb una referència identificadora, que preceptivament haurà d’aparèixer en la seva guia de circulació, on, a més, es faran constar el lloc i la data de la seva captura.

2.5  Període de mitja veda.

2.5.1 S’estableixen com a períodes hàbils i com a àmbits territorials per a la caça de les espècies guatlla (Coturnix coturnix), tórtora (Streptopelia turtur), tudó (Columba palumbus), colom roquer (Columba livia), garsa (Pica pica), cornella (Corvus corone) i estornells (Sturnus vulgaris i Sturnus unicolor), en les àrees de caça que ho sol·licitin amb 10 dies d’antelació des del dia en què estigui previst iniciar la caça, els següents:

a) Barcelona.

Període hàbil: dies 19 i 26 d’agost i 2 de setembre.

Àmbit territorial: àrees de caça autoritzades per la Secció de Conservació de la Natura que ho tinguin previst en el seu pla tècnic de gestió cinegètica.

La comarca de la Cerdanya es regirà pel mateix calendari que les comarques de Lleida.

b) Girona.

Període hàbil: únicament dijous, diumenges i festius, dins el període comprès entre el 15 d’agost i el 9 de setembre.

Àmbit territorial: àrees de caça autoritzades per la Secció de Conservació de la Natura que ho tinguin previst en el seu pla tècnic de gestió cinegètica.

c) Lleida.

Període hàbil: únicament els dijous, els dissabtes, diumenges i festius, dins el període comprès entre el 15 d’agost i l’11 de setembre, ambdós inclosos.

Àmbit territorial: àrees de caça autoritzades per la Secció de Conservació de la Natura que ho tinguin previst en el seu pla tècnic de gestió cinegètica.

d) Tarragona.

Període hàbil: dies 15,19 i 26 d’agost i 2 de setembre.

Àmbit territorial: àrees de caça autoritzades per la Secció de Conservació de la Natura que ho tinguin previst i aprovat en el seu pla tècnic de gestió cinegètica.

Limitacions específiques: la cacera de la tórtora, el tudó, el colom roquer, els estornells i els còrvids només s’autoritza en llocs fixos.

2.5.2 La mitja veda s’autoritzarà només en àrees privades de caça on hi hagi poblacions salvatges naturals de l’espècie i se’n prohibeix la repoblació.

2.6  Captura, investigació, observació i fotografia de fauna cinegètica.

Es recorda el que estableixen els articles 21.2 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals; 26 de la Llei de caça; 28 del Reglament de caça i 4 de la Llei 5/1995, de 21 de juny, de protecció dels animals utilitzats per a experimentació i per a altres finalitats científiques, així com el Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge. Per realitzar aquestes activitats cal una autorització especial de la Subdirecció General de Conservació de la Natura. A les reserves nacionals de caça, aquestes autoritzacions seran imprescindibles, a més, per a les següents espècies de caça major: isard, cabra salvatge, cérvol, daina, cabirol i mufló. En el cas de la fotografia d’aquestes espècies caldrà l’autorització quan impliqui persecució o aguaits actius dels animals fora de carreteres, pistes o camins.

2.7  Variació dels períodes hàbils.

La Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic podrà:

a) Variar aquests períodes sempre que les circumstàncies biològiques, meteorològiques i/o catàstrofes naturals ho aconsellin.

b) Establir la veda total o parcial en determinades comarques.

c) Restringir la temporada hàbil, el nombre de captures per dia i caçador, així com el nombre de llocs de caça o quotes de captures, quan sigui necessari per a la gestió de les espècies de caça.

Les resolucions dictades d’acord amb el que preveu aquest article hauran de ser publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Article 3

Arts i mètodes de caça prohibits

Sens perjudici d’altres prohibicions establertes en la normativa vigent, se senyalen específicament els següents arts i mètodes prohibits:

a) Es ressenya el que preveuen l’annex 4, sobre mitjans i mètodes de caça i altres formes d’explotació prohibides, del Conveni relatiu a la conservació de la vida silvestre i del medi natural a Europa, establert a Berna el 19 de setembre de 1979; l’annex 4 de la Directriu 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació dels ocells salvatges, i el títol 6 de l’ús d’arts prohibides per a la captura d’animals de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals.

b) D’acord amb la Resolució de 31 d’octubre de 1989 de la Direcció General del Medi Natural, es prohibeix l’ús d’armes automàtiques. També es prohibeixen les armes semiautomàtiques per a la pràctica de la caça que puguin contenir més de dos cartutxos en el seu carregador o dipòsit; així mateix, es prohibeix la utilització i tinença de balins mentre es practiqui l’exercici de la caça i la seva venda. S’entenen per balins els projectils el pes del quals sigui igual o superior a 2,5 g i n’hi hagi més d’1 a dins el cartutx. Per a la caça major, només es podrà utilitzar la bala com a projectil.

c) Es prohibeix la tinença de munició per a caça major (bala) durant l’exercici de la caça dins el període de la mitja veda que preveu l’article 2.5 d’aquesta Ordre.

d) Es prohibeix expressament l’ús d’esquers emmetzinats, com també la utilització i venda d’enregistraments en els quals es reprodueixin els reclams i/o cants univocals d’espècies cinegètiques.

e) D’acord amb el que preveuen l’article 33 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, i la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestres, es prohibeix la venda i la utilització de xarxes japoneses sense l’autorització corresponent. Així mateix, és prohibida la venda i la utilització de tota mena de paranys tipus cep i ballesta per a la captura d’animals. La venda de les xarxes japoneses únicament es podrà autoritzar amb finalitats científiques i es realitzarà en els establiments que estiguin expressament autoritzats pel Departament de Medi Ambient. L’ús de les xarxes japoneses requerirà un permís nominal.

f) S’autoritza la caça amb arc excepte en les reserves nacionals de caça i zones de caça controlada. Per a la pràctica de la caça amb arc caldrà la llicència tipus A.

Article 4

Mesures de protecció de les espècies cinegètiques

4.1  És prohibit penetrar o transitar dins els límits de les reserves nacionals de caça i les zones de caça controlada amb armes de foc o qualsevol altre artifici susceptible de ser utilitzat per a la caça sense autorització expressa durant qualsevol època de l’any. A aquest efecte, els guardes de les reserves de fauna i els agents rurals estan autoritzats per inspeccionar, dintre d’aquests espais, tant els vehicles com els seus equipatges.

4.2  És prohibit l’exercici de la caça durant tota la temporada hàbil 2001-2002 en els terrenys afectats pels incendis forestals produïts a partir de l’1 de gener de 2000, segons l’inventari existent a la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic, excepte als terrenys autoritzats per les seccions de Conservació de la Natura, amb la seva inspecció prèvia. També resta prohibit l’exercici de la caça als enclavaments no cremats de menys de 250 ha situats dins d’aquestes àrees incendiades.

4.3  Resta prohibit l’exercici de la caça menor i d’ocells aquàtics per sota dels 1.700 m quan la neu cobreixi totalment el terra.

4.4  D’acord amb el que estableix l’article 31.19 de la Llei 1/1970, de 4 d’abril, de caça, es recorda la prohibició de disparar contra els coloms esportius o missatgers que duguin les marques reglamentàries pintades sota les ales.

4.5  La secció de Conservació de la Natura corresponent podrà autoritzar la utilització de la fura en el seu àmbit territorial si es demostren danys a l’agricultura, amb l’informe previ pertinent. També es podrà autoritzar la utilització de la fura en actuacions de vacunació de conills o de traslocació d’exemplars per tal de repoblar una altra zona. Els permisos seran nominals i per a un període concret.

4.6  És totalment prohibida la repoblació amb híbrids de conill de bosc, de perdiu roja i amb senglars i els seus híbrids. D’acord amb el que estableix l’Ordre de 7 de juny de 1995, de regulació de les explotacions ramaderes que allotgin espècies cinegètiques, es prohibeix també la tinença i cria d’espècies cinegètiques si les explotacions o instal·lacions de cria o tinença no consten registrades al Servei de Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca amb aquesta finalitat concreta.

4.7  Tots els alliberaments i repoblacions amb espècies cinegètiques hauran de ser sol·licitats a la secció de conservació de la natura corresponent, i no es podran realitzar sense la seva autorització.

4.8  Per protegir la fauna cinegètica i protegida es prohibeix l’exercici de la caça en els passos de fauna de l’Eix Transversal, en les zones que siguin convenientment senyalitzades per a aquesta finalitat.

4.9  Resta prohibida la caça de les espècies estornell vulgar, estornell negre, tord comú, tord ala-roig, griva i griva cerdana a les comarques de Tarragona en zones d’aprofitament cinegètic comú (lliures) confrontants amb les reserves nacionals de caça i les zones de caça controlada.

4.10  Resta prohibit l’exercici de la caça en els terrenys sotmesos a aprofitament cinegètic comú (lliures) a l’interior dels espais naturals de protecció especial (parc natural, paratge natural d’interès nacional, reserva natural i reserva natural de fauna salvatge), sens perjudici que, provisionalment, de manera raonada i a proposta del director tècnic del espai natural afectat, la secció de conservació de la natura pertinent pugui autoritzar l’aprofitament cinegètic controlat.

4.11  Resta prohibida la caça de la becada a l’espera o aguaits, abans de la sortida del sol i després de la posta.

Es recorda la prohibició del comerç d’exemplars vius i morts de becada, d’acord amb el que preveu el Reial decret 1118/1989, de 15 de setembre, pel qual es determinen les espècies objecte de caça i pesca comercialitzables i se’n dicten normes al respecte.

4.12  Es prohibeix la creació de noves àrees privades de caça menors de pèl.

Article 5

Competicions i ensinistrament de gossos de caça

a) Es faculta les seccions de Conservació de la Natura perquè, a proposta de la Federació Catalana de Caça, autoritzin en terrenys sotmesos a règim cinegètic especial, amb la conformitat dels seus titulars, les competicions reglades i l’ensinistrament de gossos de mostra i de rastre amb espècies cinegètiques de caça menor en època de veda de la caça menor, sempre que sigui necessari realitzar en aquesta època les competicions i la selecció dels exemplars que hauran d’intervenir en possibles competicions oficials.

En terrenys inclosos en àrees declarades de seguretat, les seccions de Conservació de la Natura podran autoritzar zones per a l’ensinistrament de gossos de caça sense l’ús d’armes de foc o assimilables a proposta de la Federació Catalana de Caça i amb l’informe favorable del Consell Territorial de Caça.

Es recorda, d’acord amb el contingut de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals i de la Llei 3/1994, de modificació de la Llei 3/1988, de protecció dels animals, l’obligació que tots els propietaris de gossos de caça els mantinguin en bones condicions higienicosanitàries i que els censin a l’ajuntament del municipi on resideixin habitualment.

b) En terrenys sotmesos a règim cinegètic especial en els quals figuri aquesta qüestió en el seu pla tècnic de gestió cinegètica, es podran establir zones per a ensinistrament de gossos de caça sense armes en època de veda de caça menor. Quan el titular de l’àrea de caça la creï o modifiqui ho haurà de comunicar a la Secció de Conservació de la Natura i a la Federació Catalana de Caça.

c) Es prohibeix que les societats de caçadors i els caçadors en general facin competicions o activitats de tir amb ocells llançats amb màquina o alliberats directament des de gàbies. Les tirades de coloms llançats a braç només es podran fer en competicions i entrenaments i requeriran l’autorització prèvia de la directora general de Patrimoni Natural i del Medi Físic. La Federació Catalana de Caça presentarà el calendari de competicions i entrenaments com a mínim un mes abans de la data de celebració de la primera prova.

d) Les superfícies màximes per als terrenys dedicats a l’ensinistrament de gossos no superaran les 80 ha i estaran situats a un mínim de 500 m de l’àrea de caça privada veïna o podran atermenar, si hi ha acord entre les parts.

e) A les competicions reglades per la Federació Catalana de Caça, amb gossos de mostra, amb gossos de rastre i modalitat de Sant Hubert, a més del faisà, la perdiu roja i el conill, s’autoritza la caça de les espècies següents: colí de Virgínia (Colinus virginianus), colí de Califòrnia (Lophortis californica) i guatlla japonesa (Coturnix japonica).

f) Al Delta de l’Ebre, per ensinistrar gossos de caça, cal, a més, el permís del propietari dels terrenys i l’informe favorable del parc natural del Delta de l’Ebre.

Article 6

Espècies protegides

6.1  D’acord amb el que disposa l’article 18 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, es prohibeixen la caça, la captura, la tinença, el tràfic, el comerç, la venda, la importació, l’exportació i l’exhibició de les espècies incloses a l’annex 2 de la Llei esmentada.

6.2  D’acord amb el que preveu l’article 15.9 de la Llei de caça, quan en una àrea de caça es comprovin accions contràries a la finalitat de protecció, foment i aprofitament ordenat de les espècies animals, la mort o captura d’exemplars d’espècies protegides, es procedirà a la incoació de l’expedient de prohibició temporal de l’exercici de la caça.

Article 7

Limitacions i excepcions cinegètiques de caràcter territorial

7.1  Barcelona i Girona.

a) El període hàbil per a la cacera del porc senglar a les comarques del Ripollès, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Selva (al nord de la Tordera), la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Gironès, serà el comprès entre el primer diumenge de setembre (dia 2) i el primer diumenge de febrer (dia 3).

b) Queda prohibit l’exercici de qualsevol mena de caça a l’arxipèlag de les illes Medes (Baix Empordà) i a l’illa de Canet al riu Ter (Baix Empordà).

c) S’autoritza les seccions de Conservació de la Natura en l’espai natural protegit de les illes Medes, al parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà i al parc natural de Cap de Creus, per a la regulació de la població del gavià argentat (Larus cachinnans), amb la presentació prèvia de l’estudi científic corresponent al Servei de Protecció i Gestió de la Fauna o quan les circumstàncies de conservació d’altres espècies protegides aconsellin aquesta actuació.

d) El període hàbil per a la cacera del porc senglar a les comarques de Barcelona i a la comarca de la Cerdanya serà el comprés entre el dia 12 d’octubre i el quart diumenge de febrer (dia 24).

e) S’autoritza la Secció de Conservació de la Natura de Girona per a la regulació cinegètica de l’ànec coll-verd en l’àmbit de la reserva natural de fauna salvatge dels Estanys de la Jonquera.

7.2  Lleida.

a) En les àrees privades de caça de la comarca de la Segarra i en les que confrontin amb les comarques de l’Urgell, la Noguera i el Solsonès, si ho tenen raonat en el seu pla tècnic de gestió cinegètica i disposen i demostren una correcta gestió cinegètica, amb la sol·licitud prèvia dels titulars i amb les comprovacions oportunes, la Secció de Conservació de la Natura podrà autoritzar la caça de la perdiu roja fins al primer diumenge de febrer (dia 3) inclòs.

b) A la comarca de les Garrigues, a les àrees de caça confrontants amb la dita comarca i a les poblacions de Maials, Sarroca de Lleida, Almatret i Seròs, comarca del Segrià, a Vallbona de les Monges, comarca de l’Urgell i a les àrees de caça L-10.033, L-10.010, L-10.174 i L-10.309, quan l’abundor de les espècies estornell negre, estornell vulgar, tord comú i tord ala-roig origini danys a l’agricultura, la Secció de Conservació de la Natura, amb les comprovacions prèvies oportunes, podrà autoritzar la caça d’aquestes espècies, com a màxim, fins al primer diumenge de març (dia 3) en les àrees de caça que ho demanin.

c) El període hàbil de caça del porc senglar es tancarà el quart diumenge de febrer (dia 24) inclòs.

d) A Era Val d’Aran, d’acord amb el Decret 365/2000, de 7 de novembre, de transferència de competències de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau dera Val d’Aran, els períodes hàbils i les vedes especials de la zona de caça controlada vindran establerts pel pla tècnic de gestió cinegètica corresponent, el qual serà aprovat pel Conselh Generau d’Aran.

7.3  Tarragona.

7.3.1 Delta de l’Ebre.

a) Queda prohibida la caça d’ocells aquàtics durant els dies de tirada a la reserva de caça de l’Encanyissada, dins una faixa de 25 m d’amplada cap a l’exterior i dins una faixa de 75 m d’amplada cap a l’interior d’aquesta.

b) La Secció de Conservació de la Natura podrà autoritzar modalitats tradicionals de caça d’ocells aquàtics, amb l’informe previ del Consell de Caça i del Consell Directiu del parc natural del Delta de l’Ebre.

c) Al Delta de l’Ebre, la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic, d’acord amb els informes tècnics sobre l’esdevenir de la població nidificant i hivernal de fotja vulgar (Fulica atra), podrà reduir el nombre d’individus d’aquesta espècie fixat als plans tècnics de gestió cinegètica o vedar la caça de l’espècie en determinades zones.

d) S’autoritza la Secció de Conservació de la Natura i al parc natural del Delta de l’Ebre per a la regulació de la població de gavià argentat, amb la presentació prèvia del corresponent estudi científic al Servei de Protecció i Gestió de la Fauna o quan les circumstàncies de conservació d’altres espècies protegides aconsellin aquesta actuació.

7.3.2 Altres comarques.

a) La caça de tords i estornells a les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d’Ebre i en les àrees de caça del Baix Llobregat, l’Anoia i el Vallès Occidental, on tradicionalment es produeixen danys, la regula l’article 8.1 d’aquesta Ordre.

b) Coloms i tórtores en passos tradicionals. Podran caçar-se des del dia 16 d’agost fins al dia 6 d’octubre, ambdós inclosos, i sense limitació de dies hàbils, als indrets següents: les Forques, del terme municipal de l’Ametlla de Mar, dins l’àrea privada de caça T-10.104; la Budallera, del terme municipal de Tarragona, dins l’àrea privada de caça T-10.123; Coll de Balaguer, del terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (pedania de l’Hospitalet de l’Infant), dins l’àrea privada de caça T-10.127; Puig Moltó, del terme municipal de l’Ametlla de Mar, dins de l’àrea privada de caça T-10.150; Mas Cusidó, del terme municipal de Tarragona, dins l’àrea privada de caça T-10.327, i Mas Grimau, del mateix terme municipal, dins l’àrea privada de caça T-10.262. Aquesta modalitat es podrà practicar exclusivament des de llocs fixos i numerats per la Secció de Conservació de la Natura de Tarragona i que estiguin emplaçats als cims de les serralades o de les zones altes de les serres vessants. No es permetrà auxiliar-se de gossos. Resta prohibit portar l’escopeta desenfundada fins al lloc fix.

Article 8

Autoritzacions excepcionals

8.1  Autoritzacions excepcionals quant a espècies i períodes.

Ateses les característiques de les poblacions de l’estornell vulgar, estornell negre, tord comú i tord ala-roig a les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Ebre, el Baix Empordà, el Montsià i la Ribera d’Ebre, a les àrees privades de caça B-10.006, B-10.129, B-10.130, B-10.140, B-10.167, B-10.173 i B-10.434, i a les comarques del Baix Llobregat, l’Anoia i el Vallès Occidental, la Secció de Conservació de la Natura, amb l’informe previ del Consell Territorial de Caça en què es valorarà l’abundància i els danys d’aquestes espècies en podrà autoritzar la cacera dins d’àrees de caça fins al primer diumenge de març (dia 3) inclòs.

8.2  Autoritzacions excepcionals per danys.

a) Conills: les Seccions de Conservació de la Natura, i en època de veda, amb la comprovació prèvia dels danys i donant-ne coneixement a la representació territorial de la Federació Catalana de Caça corresponent, en podran autoritzar la caça, preferentment en viu, o amb arma de foc.

b) Porc senglar: amb la finalitat d’evitar danys produïts pels porcs senglars als conreus agrícoles, si aquests danys són comprovats, la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic podrà autoritzar batudes i aguaits en època de veda, donant-ne coneixement a la Federació Catalana de Caça i als ajuntaments afectats.

c) La Secció de Conservació de la Natura, donant-ne coneixement a la representació territorial de la Federació Catalana de Caça corresponent, podrà autoritzar en època de veda la caça major en àrees privades de caça, amb la finalitat d’evitar danys produïts als conreus agrícoles, si aquests danys són comprovats.

d) Ocells: les seccions de Conservació de la Natura, en època de veda i amb les comprovacions prèvies oportunes i si no hi ha altra solució satisfactòria, podran donar autoritzacions nominals per a foragitar o caçar les espècies següents: garsa (Pica pica), pardal comú (Passer domesticus), estornell vulgar (Sturnus vulgaris), estornell negre (Sturnus unicolor), gaig (Garrulus glandarius), tord (Turdus philomelos), polla d’aigua (Gallinula chloropus), ànec coll-verd (Anas plathyrhynchos), gavina vulgar (Larus ridibundus), gavià argentat (Larus cachinans), colom (Columba livia) i tudó (Columba palumbus). Queda prohibida la venda i la comercialització dels exemplars capturats. Les sol·licituds, les haurà de presentar el titular de l’àrea de caça a la secció de conservació de la natura corresponent. Als terrenys cinegètics d’aprofitament comú les sol·licituds les farà l’afectat.

Les Seccions de Conservació de la Natura poden emetre autoritzacions excepcionals per a la caça amb falconeria o per a la captura en viu amb volader trampa o caixa trampa, exclusivament per a la garsa i els estornells, i seguint les condicions i els requisits establerts per la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic.

Les autoritzacions excepcionals per a la caça de la garsa amb armes de foc es donaran exclusivament a partir del mes de maig. En cap cas no s’autoritzarà que es dispari sobre els nius.

A les comarques del Montsià, el Baix Ebre i l’Alt Empordà, la Secció de Conservació de la Natura podrà donar autoritzacions nominals per espantar els ocells aquàtics quan es comprovi l’existència de danys.

e) De forma excepcional, a causa la seva abundància o per tal d’evitar danys als cultius d’arròs i a l’agricultura, al Delta de l’Ebre, l’ànec coll-verd, la polla d’aigua i el becadell comú es podran caçar fins el primer diumenge de març.

f) De forma excepcional, per tal d’evitar danys als cultius d’arròs, a les àrees de caça ubicades a l’Empordà que tenen cultius d’arròs i concretament les àrees de caça G-10.070, G-10.093 i G-10.219, l’ànec coll verd es podrà caçar des del 16 de setembre.

8.3  Mamífers depredadors.

a) S’inclouen en aquest grup, a més de la guineu o guilla (Vulpes vulpes), el visó americà (Mustela vison) i la geneta (Genetta genetta).

b) La geneta només podrà ser capturada a les comarques de la Garrotxa, la Selva, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, Osona, el Vallès Occidental i la Terra Alta.

c) En aplicació del que especifica l’article 28 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestre, en els terrenys cinegètics en règim especial, les corresponents delegacions territorials de Medi Ambient podran autoritzar, amb caràcter excepcional i prèvia comprovació de la seva necessitat, la captura d’aquestes espècies des de l’endemà del dia de finalització del període hàbil de caça i fins al 30 de juny. El termini de presentació de les sol·licituds serà entre l’1 de novembre i el 15 de maig i en aquestes haurà de figurar la motivació del control de depredadors, que només podrà ser autoritzat en els casos en què es puguin produir danys a les repoblacions cinegètiques degudament autoritzades o a la fauna autòctona.

d) Les autoritzacions hauran de ser nominals i s’hauran de comunicar al cos d’agents rurals quines són les zones i els períodes concrets en els quals es farà aquest control. Tots els paranyers tindran un número d’identificació que donarà la corresponent Delegació Territorial de Medi Ambient i que figurarà a l’autorització.

e) A l’autorització es farà constar el mètode que s’utilitzarà (parany selectiu de captura en viu mitjançant topall, caixa trampa i caixa trampa de caiguda), els indrets i les condicions sota les quals s’efectuaran els controls i el responsable d’aquests. S’entén per parany mitjançant topall el que tingui dos topalls, l’un situat a 19 cm de l’extrem, que impedeixi que el llaç es tanqui en una circumferència menor, i l’altre a 65 cm de l’extrem, que impedeixi que s’obri en una circumferència més gran. Els topalls han de ser roms, de manera que no puguin produir ferides als animals capturats.

La caixa trampa serà prismàtica i dissenyada per capturar l’animal viu. Les dimensions màximes no podran ultrapassar els 150 x 60 x 55 cm en el cas de la guineu i 70 x 20 x 20 cm en el cas de la geneta i del visó americà. Les parts mòbils de la caixa trampa no podran tenir vores esmolades o punxants.

La caixa trampa de caiguda estarà composta per una placa de fibrociment en la base de com a mínim 80 x 80 cm, per una paleta longitudinal per evitar la caiguda de la caixa i fixada a la caixa per una frontissa, de 73 x 13 x 1 cm, per una barreta de ferro col·locada de forma vertical que asseguri l’equilibri de tot el parany, i per una caixa de fusta de com a mínim 75 x 75 x 22 cm amb una finestreta de malla en un dels extrems per poder veure l’animal que ha estat capturat.

f) Resta prohibit realitzar aquest control de depredadors mitjançant parany selectiu de captura en viu amb topall i mitjançant caixa trampa que superi les dimensions màximes permeses per a la geneta i el visó americà (70 cm x 20 cm x 20 cm), a menys de 100 m del límit de l’aigua des de la vora del marge d’un riu o massa d’aigua (llac, estany, embassament o similar).

g) Tots els paranys hauran de portar una etiqueta metàl·lica de 5 x 3 cm en la qual figurarà el número d’identificació del paranyer.

h) L’incompliment de les condicions de l’autorització comportarà la seva immediata anul·lació i la denúncia dels fets.

i) Les persones autoritzades per al control de depredadors hauran d’omplir els fulls estadístics que se’ls proporcionin i recol·lectar les mostres amb finalitat científica que se’ls demanin o indiquin en la seva autorització. L’incompliment d’aquest apartat comportarà l’anul·lació automàtica de l’autorització.

8.4  Falconeria.

a) El període hàbil per a la pràctica de caça amb falconeria serà el comprès entre el 12 d’octubre i el 28 de febrer. Entre l’1 d’agost i el 12 d’octubre i per tal de permetre mantenir el correcte estat físic dels ocells, de forma excepcional, s’autoritza només la captura d’una presa per ocell rapinyaire i dia.

b) Per a la pràctica de la falconeria caldrà l’autorització expressa del titular de l’àrea de caça.

c) Es recorda la necessitat que la falconeria es practiqui d’acord amb el que estableix l’Ordre de 3 d’octubre de 1990, per la qual es regula la pràctica de la falconeria.

d) La Federació Catalana de Caça presentarà anualment el calendari de competicions i d’exhibicions públiques que impliquin la caça mitjançant falconeria. Aquestes competicions seran aprovades pel Departament de Medi Ambient. Resten prohibides les que no constin en aquest calendari i no siguin aprovades.

e) A les comarques de Barcelona, atès que en aquesta modalitat no s’utilitzen armes de foc ni assimilables, s’autoritza a practicar la caça amb falconeria amb la tècnica de vol baix en les zones de seguretat. Queda expressament prohibit caçar en la ZEPA i en les reserves naturals del Delta del Llobregat.

Article 9

Infraccions

9.1  La caça de qualsevol espècie fora del període hàbil que assenyala aquesta Ordre es considerarà com el fet de caçar en temps de veda, la qual cosa és una infracció administrativa greu, especificada a l’article 48.1.18 del Reglament de caça.

9.2  Es recorda la vigència de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, i de les sancions que preveu el seu capítol 2, a les infraccions que es cometin a aquesta Llei.

9.3  És motiu d’infracció no recollir les fundes dels cartutxos utilitzats mentre es practiqui la caça en llocs fixos.

Article 10

Plans tècnics de gestió cinegètica

10.1  És obligatòria la redacció i la presentació dels plans tècnic de gestió cinegètica per part de tots els titulars de terrenys cinegètics en règim especial, d’acord amb el que preveu la normativa vigent.

10.2  Les àrees de caça que no estiguin al corrent de pagament de la seva matrícula, de la presentació del pla tècnic de gestió cinegètica o de la presentació de les estadístiques cinegètiques de la temporada anterior no podran ser renovades i, per tant, hi restarà prohibida la caça.

Disposició final única

Aquesta Ordre entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 23 de juliol de 2001

Felip Puig i Godes

Conseller de Medi Ambient

Annex

a) Caça menor

Ocells:

Perdiu roja (Alectoris rufa).

Perdiu xerra (Perdix perdix hispaniensis).

Guatlla (Coturnix coturnix).

Faisà (Phasianus colchicus).

Tudó (Columba palumbus).

Xixella (Columba oenas).

Colom roquer (Columba livia).

Tórtora (Streptopelia turtur).

Garsa (Pica pica).

Gaig (Garrulus glandarius).

Cornella (Corvus corone).

Becada (Scolopax rusticola).

Estornell vulgar (Sturnus vulgaris).

Estornell negre (Sturnus unicolor).

Tord comú (Turdus philomelos).

Tord ala-roig (Turdus iliacus).

Griva (Turdus viscivorus).

Griva cerdana (Turdus pilaris).

Mamífers:

Conill (Oryctolagus cuniculus).

Llebre (Lepus europaeus i Lepus granatensis).

Guineu (Vulpes vulpes).

Visó americà (Mustela vison).

b) Caça d’ocells aquàtics

Ocells aquàtics:

Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos).

Ànec griset (Anas strepera).

Ànec xiulador (Anas penelope).

Ànec cuallarg (Anas acuta).

Ànec cullerot (Anas clypeata).

Xarxet comú (Anas crecca).

Xarrasclet (Anas querquedula).

Ànec bec vermell (Netta rufina).

Ànec cap-roig (Aythia ferina).

Ànec de plomall (Aythia fuligula).

Fotja vulgar (Fulica atra).

Gavina vulgar (Larus ridibundus).

Gavià argentat (Larus cachinans).

Becadell comú (Gallinago gallinago).

Fredeluga (Vanellus vanellus).

c) Caça major

Mamífers:

Porc senglar (Sus scrofa).

Isard (Rupicapra pyrenaica).

Cabra salvatge (Capra pyrenaica subsp. hispanica).

Mufló (Ovis musimon).

Cérvol (Cervus elaphus).

Daina (Dama dama).

Cabirol (Capreolus capreolus).

d) En àrees de caça amb reglamentació especial

Ocells:

Colí de Virgínia (Colinus virginianus).

Colí de Califòrnia (Lophortis californica).

Guatlla japonesa (Coturnix japonica).

(01.204.084)

 

Amunt