Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Decret

  • Data del document 16/11/1984

  • Número del document 342/1984

  • Número de control 3990-84

  • Organisme emissor Departament de Cultura

Dades del DOGC
  • Número 487

  • Data 21/11/1984

  • Pàgina 3257

Correccions d'errades
Descriptors relacionats
Matèries
Lupa
Accedeix a la cerca

DECRET 342/1984, de 16 de novembre, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

En aquest text s'han introduït les correccions d'errades publicades en el
    Creada pel Decret 457/1981, de 18 de desembre, la Creu de
  Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat
  de  distingir  les  persones naturals o jurídiques que, per
  llurs  mèrits,  s'hagin  destacat  pels  serveis prestats a
  Catalunya  en la tasca de defensa de la seva identitat i de
  restauració de la seva personalitat o,  més generalment, en
  el pla cívic i cultural;                                   
                                                             
    A proposta del Conseller de  Cultura  i  d'acord  amb  el
  Consell Executiu,                                          
                                                             
    Decreto:                                                 
                                                             
    Article únic.-  Atorgar:                                 
    1. La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a
  les personalitats següents:                                
                                                             
    Jaume Aragall i Garriga,  tenor d'òpera, per la projecció
  internacional que ha assolit als principals teatres del món
  i  per  la  peculiar  dedicació  a  l'art  líric en la seva
  especialitat,  en  la  qual ha excel·lit, d'òpera romàntica
  italiana.                                                  
                                                             
    Miquel  Arimany  i  Coma,  per  la  seva  tasca  abnegada
  d'escriptor,  poeta  i editor, que ha orientat bona part de
  la  seva  activitat  professional a la redacció de textos i
  diccionaris  que  han  fet  un   servei   important   a  la
  normalització de l'ús de la llengua catalana.              
                                                             
    Jaume  Aymà  i  Mayol,  per  la  dedicació   constant   a
  l'ensenyament del català, abans i després de la guerra, com
  a  corrector  d'estil i pioner de les edicions catalanes de
  postguerra  a  través,  entre d'altres, de les col·leccions
  "Biblioteca literària" i "Guió d'or", que publicà.         
                                                             
    Artur Bladé i Desumvila,  com  a reconeixement de la seva
  fecunda  i  exemplar  tasca  d'escriptor  de  les terres de
  l'Ebre,  i  de  cronista de la vida catalana a l'exili i de
  personatges il·lustres de l'avantguerra i de la diàspora.  
                                                             
    Maria del Mar Bonet i Verdaguer,  autora  i  intèrpret de
  cançons  catalanes, per la volada lírica que ha sabut donar
  als  temes  preponderantment basats en la música popular de
  les  illes  i per la projecció internacional que ha assolit
  amb les seves actuacions.                                  
                                                             
    Jordi  Carbonell  i   de   Ballester,   per   les   seves
  investigacions  d'història   de   la   literatura  catalana
  neoclàssica  i  del teatre català, i com a reconeixement de
  la  feina  duta  a  terme per la normalització de la nostra
  cultura i per les actituds cíviques que ha adoptat.        
                                                             
    Josep  Deloncle,  com   a   reconeixement   de   la  seva
  infatigable  dedicació  a  l'etnografia  i   al   folklore,
  centrada  a  les  terres  de  la  Catalunya del Nord, on ha
  fundat  el  Museu  de  la  Casa  Pairal  al  Castellet   de
  Perpinyà.                                                  
                                                             
    Josep Espar i Ticó,  per la seva dilatada trajectòria com
  a promotor de la cultura i de la llengua catalanes, amb una
  dedicació  especial  a la promoció del llibre, les edicions
  discogràfiques  i  la impulsió i normalització de la premsa
  autòctona.                                                 
                                                             
    Francesc  Esteve  i  Gàlvez,  arqueòleg,   per   la  seva
  important  aportació  als  estudis  prehistòrics   que   es
  refereixen  a  les  terres meridionals de Catalunya i a les
  septentrionals  del  País  Valencià,  que  ha   excavat   i
  publicat, i per la dedicació especial al Museu d'Amposta.  
                                                             
    Josep  Esteve  i  Soler, per la seva labor professional i
  capdavantera  en  la  indústria  farmacèutica, basada en el
  foment  de  la  investigació  i en la creació de tecnologia
  pròpia,  a  les  quals  activitats,   entre   d'altres,  ha
  contribuït amb esforç i amb generós mecenatge.             
                                                             
    Josep   Ferrater   i   Móra,   per   la   seva  dedicació
  intel·lectual  com  a  pensador  i  sistematitzador  de  la
  filosofia moderna i compilador del monumental diccionari de
  la  matèria, per l'esforç a escatir les essències del poble
  català i per la llarga docència als Estats Units.          
                                                             
    Teodor  Garriga  i  Osca,  darrer dels fundadors i alhora
  locutor  de  Ràdio  Associació de Catalunya, pel seu esforç
  pràcticament   solitari,   a  la  postguerra,  per  tal  de
  reivindicar  la continuïtat i la catalanitat de l'emissora,
  incautada l'any 1939.                                      
                                                             
    Josep  M. Gavín  i  Barceló, per la seva important acció,
  feta  en  solitari, d'aplec de material gràfic i documental
  sobre les esglésies de Catalunya, que ha restat plasmada en
  exposicions  i  en  les edicions de l'Arxiu Gavín, sobretot
  l'"Inventari d'esglésies".                                 
                                                             
    Sor  Maria  Gelonch  i  Tutusaus, per la seva consagració
  abnegada  a  la  pedagogia,  a  l'assistència social i a la
  formació  moral  i  cívica  dels habitants de les zones més
  desassistides de l'Alt Volta,  i pel seu capteniment humà i
  patriòtic. I com a reconeixement, a través d'ella, a moltes
  persones  profundament  catalanes  que   en   països   molt
  allunyats i desheretats duent a terme una tasca abnegada de
  servei.                                                    
                                                             
    Basilio Losada Castro,  com  a  pedagog  i  escriptor  en
  llengua  gallega,  el  qual,  des  de  Catalunya,  ha sabut
  establir  una  intensa  relació  que  ha permès de posar en
  contacte  persones  i  grups d'ambdós pobles per tal de dur
  endavant una tasca coordinada.                             
                                                             
    Oriol  Martorell  i  Codina,  per  la seva extraordinària
  dedicació  musical,  com  a director coral i com a pedagog,
  expressada  sobretot  en la creació i conducció de la Coral
  Sant  Jordi  i  la  docència  sobre  història  de la música
  catalana i universal.                                      
                                                             
    Antoni de  Moragas  i  Gallissà,  arquitecte renovador de
  l'arquitectura  catalana  a  la  postguerra,  per  la  seva
  profunda preocupació humanística i les qualitats  creatives
  i  d'imaginació,  i  per  la  intencionalitat  de les idees
  democràtiques que ha infós a la seva obra.                 
                                                             
    Joaquim Muns i Albuixech, profund coneixedor dels estudis
  econòmics  de  Barcelona  i la seva àrea, i de Catalunya en
  general,  per  la  dedicació i importants aportacions entre
  les  quals  cal  destacar  l'elaboració   de   les   taules
  input-output.  És  avui un economista català destacat en el
  coneixement  de  l'economia  internacional   havent   estat
  Director  Executiu  del  Banc Mundial  i  del Fons Monetari
  Internacional.                                             
                                                             
    Teresa  Pàmies  i  Bertran,  per  la  qualitat de la seva
  narrativa  basada  en  el  testimoniatge  personal  de fets
  històrics  de  transcendència,  i com a reconeixement de la
  seva  actitud  cívica  i democràtica demostrada també a les
  seves abundoses col·laboracions periodístiques.            
                                                             
    Ermengol  Passola  i  Badia,  incansable  promotor  de la
  cultura  catalana,  amb una especial dedicació al món de la
  cançó, i per les  nombroses  iniciatives  privades  que  ha
  sabut menar endavant gràcies al seu mecenatge.             
                                                             
    Joan  Pelegrí  i Partegàs, metge, pedagog i figura cívica
  de  relleu,  que  tan  sacrificadament  ha  sabut   formar,
  sobretot des  del  Centre  Montserrat-Xavier  de Barcelona,
  diverses  generacions  de  joves  en  un  sentit   ètic   i
  nacional.                                                  
                                                             
    Jaume Pi  i  Figueras,  com  a  reconeixement  de la seva
  distingida  trajectòria  dins  l'àmbit de la medicina i, de
  manera  molt  especial,  per la seva abnegada contribució i
  generós impuls  a les noves promocions de l'escola catalana
  de cirurgia.                                               
                                                             
    Ramon  Piñeiro  López,  per la fecunda acció que ha dut a
  terme  en  la  defensa  i  la  divulgació de la llengua, la
  cultura  i  la  identitat  de Galícia, esmerç en el qual ha
  comptat  i col·laborat amb els seus col·legues catalans per
  assolir un objectiu comú.                                  
                                                             
    Cèsar  Pi-Sunyer  i  Bayo,  el  qual,  des de l'exili, ha
  treballat  en  diverses  institucions  i  publicacions dels
  catalans d'Amèrica, especialment a l'Orfeó Català de Mèxic,
  per tal de fer conèixer la personalitat cultural i nacional
  de Catalunya.                                              
                                                             
    Joan  Rocamora  i  Cuatrecasas,  per  la seva actuació en
  defensa  dels  nostres  drets  nacionals  a  Catalunya  i a
  l'exili, i per la seva tasca cultural a través de la premsa
  catalana  de  Buenos Aires i de la presidència del Casal de
  Catalunya d'aquella ciutat.                                
                                                             
    Maria  Santpere  i  Hernàez,  actriu,  pel  seu treball a
  l'escena  catalana,  a  la revista musical, al cinema, a la
  ràdio  i  a la televisió, a través dels quals mitjans, sota
  el  nom de Mary Santpere, ha arribat a un públic molt vast,
  sempre  en  el  marc  d'una sensibilitat molt autènticament
  catalana.                                                  
                                                             
    Pere Seras i Isern,  per  una feina ininterrompuda de més
  de  setanta  anys  a favor de Catalunya, a través del Casal
  Català  de  Buenos  Aires  i  la  premsa catalana d'aquella
  capital,  i  en  accions  de  defensa  dels  nostres  drets
  nacionals, amb la col·laboració dels seus fills.           
                                                             
    Carme  Serrallonga  i  Calafell,   per   la   seva  tasca
  professional  de  pedagoga  i per haver estat pionera de la
  coeducació  i  de l'ensenyament en català, juntament amb la
  seva  docència  sobre dicció a les escoles d'art dramàtic i
  per les seves traduccions d'autors alemanys.               
                                                             
    Joaquim   Ventalló   i   Vergés,    per   una   dedicació
  periodística  de  seixanta anys al servei de Catalunya, per
  la  seva  acció  política  i  cívica en defensa de l'escola
  pública  catalana,  i  pel seu afany de propiciar el diàleg
  entre els intel·lectuals catalans i castellans.            
                                                             
    Marià Villangómez i Llobet, pel rigor formal que ha sabut
  imprimir  a  la  seva obra poètica, que s'identifica amb el
  paisatge  i  els  homes  de  les  illes  Pitiüses,  i com a
  reconeixement   de   l'extraordinària   tasca  d'orientació
  cultural que ha fet a Eivissa.                             
                                                             
    Lluís  Virgili  i  Farrà,  director  coral,  per la tasca
  pedagògica  feta sobretot al front de l'Orfeó Lleidatà i al
  capdavant  de  les  activitats  musicals  de   les   terres
  lleidatanes,  per  la  seva  projecció  europea  i  per  la
  didàctica que combina la tècnica amb la formació integral. 
                                                             
    2. La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de  Catalunya,
  en forma de placa, a les institucions següents:            
                                                             
    Acció Cultural del País Valencià,  en reconeixement de la
  trajectòria  de sis anys ençà, tendent a la salvaguarda del
  patrimoni  cultural  del  País Valencià amb la finalitat de
  preservar  una  identitat  comuna  amb la resta dels Països
  Catalans.                                                  
                                                             
    Edicions 62, S. A.,  per  la tasca editorial duta a terme
  en posar a l'abast del públic català una producció original
  o traduïda sobre tots els temes de la cultura humana, i per
  l'esforç  consegüent de normalització de l'edició comercial
  en català.                                                 
                                                             
    Escoles  Professionals  Salesianes,   per  l'alt  esperit
  pedagògic  i  de  servei  que ha presidit llur activitat de
  tants  anys  a  Catalunya,  en  el  transcurs dels quals, a
  través de les escoles populars i d'ensenyament professional
  han format tantes generacions de catalans.                 
                                                             
    Federació  Catalana  d'Escoltisme  i  Guiatge,  per haver
  inculcat  a tantes generacions de nois i noies de Catalunya
  un  esperit  cívic,  ètic,  formatiu i nacional, d'educació
  integral  de  l'home  en  contacte  amb  la  Natura,  i  en
  l'esperit de servei a la comunitat.                        
                                                             
    Fundació Bernat  Metge,  per  la  labor  de  promoció  de
  l'estudi  dels  clàssics greco-llatins als Països Catalans,
  prosseguida  durant  seixanta  anys amb versions modèliques
  d'aquells  escriptors,  que  les  situen  entre   les   més
  importants i solvents del món sencer.                      
                                                             
    Mútua  Escolar  Blanquerna,  que  ha estat un permanent i
  estimulant  punt  de  referència  en  el  camp  pedagògic i
  defensora  sempre  de  l'autonomia   de   l'escola   davant
  qualsevol interferència o pressió exterior.                
                                                             
    Obra  Cultural  Balear,  per  la  seva  exemplar acció de
  foment  de  la  cultura  pròpia de les Illes i per la tasca
  abnegada,  plasmada en edicions,  cursos, premis i ajuts de
  treball,  que  consolida  l'afinitat  amb  la cultura de la
  resta dels Països Catalans.                                
                                                             
    Òmnium Cultural,  per  l'acció  incessant  de   mecenatge
  cultural,  d'ensenyament  i difusió de la llengua catalana,
  de  patrocini  de  premis literaris i d'investigació, i per
  l'exemplar  labora  de  suplència cultural que ha exercit a
  lllarg de gairebé un quart de segle.                       
                                                             
    Orfeó Català,  per la seva trajectòria quasi centenària a
  favor  de  la  música  coral catalana i per la seva actitud
  modèlica  de  civisme  i  esperit  patriòtic,  que l'ha fet
  esdevenir    símbol    de    Catalunya    en   determinades
  circumstàncies històriques.                                
                                                             
  Barcelona, 16 de novembre de 1984                          
                                                             
  Jordi Pujol                                                
  President de la Generalitat                                
  de Catalunya                                               
                                                             
  Joan Rigol i Roig                                          
  Conseller de Cultura                                       

Amunt