Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Decret

  • Data del document 06/03/2000

  • Número del document 112/2000

  • Número de control 00069075

  • Organisme emissor Departament de Cultura

Dades del DOGC
  • Número 3104

  • Data 22/03/2000

  • Secció DISPOSICIONS

  • Pàgina 3223

Descriptors relacionats
Matèries
Lupa
Accedeix a la cerca

DECRET 112/2000, de 6 de març, pel qual es concedeix la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al senyor Pierre Vilar.


L’historiador francès Pierre Vilar va néixer l’any 1906 a la població occitana de Frontinhan. Essent estudiant d’història a la Sorbona, va triar Catalunya com a tema per a una tesi concebuda segons els cànons de l’escola geogràfica de Vidal de la Blache. Instal·lat durant un temps al nostre país i en contacte amb intel·lectuals nacionalistes, va ser sensible a les interpretacions autòctones sobre les arrels del desenvolupament econòmic català, més lligat al factor humà que a les condicions naturals del territori.

Aquesta idea el dugué al camp de la historiografia, i específicament als plantejaments de la història de la conjuntura econòmica. Posteriorment, va derivar cap als plantejaments procedents de l’anàlisi marxista per donar cos a un programa d’història total, dins el qual cal remarcar els seus treballs sobre teoria de la història. La seva cèlebre tesi doctoral sobre l’arrencada econòmica de Catalunya al segle XVIII, traduïda al català sota el títol de Catalunya dins l’Espanya moderna (1962), és la seva gran aportació empírica i una de les obres cabdals de la historiografia europea del segle XX.

Altres obres destacades de Vilar són Creixement econòmic i anàlisi històrica (1960), Oro y moneda en la historia (1969), Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII (1979), Iniciación al vocabulario del análisis histórico (1980) i La guerra civil española (1986). Ha dirigit la Història de Catalunya (1987-1989), els incisius pròlegs a cada un dels seus vuit volums són un nou i valuós testimoni del seu profund compromís personal amb la realitat de Catalunya i de la seva història.

A més de la simpatia envers la construcció historiogràfica de Ferran Soldevila, que ha estat sempre un punt de referència per a Vilar, l’historiador francès va establir a partir de 1950 unes fructíferes relacions amb Vicens Vives i la seva escola, basades en una comunitat de punts de vista sobre les inflexions generals del passat català i les seves causes.

El 1979, Pierre Vilar fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, i el 1987 rebé el premi Ramon Llull del Consell del Congrés de Cultura Catalana. El 1996, amb motiu del seu norantè aniversari, les universitats dels diferents territoris de parla catalana li van retre, a París, un homenatge ben merescut en tant que una de les personalitats europees del segle XX que millor han interpretat la nostra personalitat nacional des de la seva història mil·lenària.

Per això, a proposta del conseller de Cultura i d’acord amb el Govern,

Decreto:

Article únic

S’atorga al senyor Pierre Vilar la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 6 de març de 2000

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Jordi Vilajoana i Rovira

Conseller de Cultura

(00.069.075)

 

 

Amunt