Accés al contingut Accés al menú de la secció
DOGC  > Resultats i fitxa
 
Afegeix-lo a la meva selecció i subscriu-m'hi
Afegeix-lo a la meva selecció
Dades del document
  • Tipus de document Decret

  • Data del document 09/06/1983

  • Número del document 268/1983

  • Número de control 2275-83

  • Organisme emissor Departament Adjunt a la Presidència

Dades del DOGC
  • Número 344

  • Data 13/07/1983

  • Pàgina 1732

Descriptors relacionats
Matèries
Lupa
Accedeix a la cerca

DECRET 268/1983, de 9 de juny, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a quaranta-sis personalitats i a vuit institucions. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 358, p. 2158, de 26.8.1983).


                                                        
 NOTA. En aquest text s'han introduït les                    
 correccions d'errada publicades en el DOGC.                 
                                                             
                                                             
    Creada pel Decret 457/1981, de 18 de desembre, la Creu de
  Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat
  de  distingir  les  persones naturals o jurídiques que, per
  llurs  mèrits,  s'hagin  destacat  pels  serveis prestats a
  Catalunya  en la tasca de defensa de la seva identitat i de
  restauració de la seva personalitat o,  més generalment, en
  el pla cívic cultural;                                     
                                                             
    A  proposta  del  Conseller  Adjunt  a  la  Presidència i
  d'acord amb el Consell Executiu,                           
                                                             
    Decreto:                                                 
                                                             
    Article únic.-  Atorgar:                                 
    1) La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a
  les personalitats següents:                                
                                                             
    Josep Andreu i Lasserre,  en  reconeixement  de les seves
  excepcionals  qualitats  perquè,   transformat  en  Charlie
  Rivel,  ha  fet  néixer  rialles   arreu   del   món,   tot
  encomanant la subtil poesia del seu ofici de pallasso;     
                                                             
    Carles Barral i Ayesta, per haver contribuït d'una manera
  decisiva  a fer conèixer internacionalment una gran part de
  la  nova narrativa hispanoamericana i a fer de Barcelona un
  centre literari d'interès mundial;                         
                                                             
    José-Manuel   Blecua   Teijeiro,   per   la   seva   obra
  intel·lectual,  pel  mestratge  exercit amb altes qualitats
  humanes  a la Universitat i per la comprensió i el respecte
  que  ha  mostrat  tothora  per  la  realitat  cultural   de
  Catalunya;                                                 
                                                             
    Pere Calafell i Gibert,  per la seva dedicació de tota la
  vida  al  conreu  de la Medicina de la infància i perquè ha
  estat  el mestre de molts pediatres catalans i President de
  la Societat Catalana de Pediatria;                         
                                                             
    Francisco  Candel  Tortajada,  per   la   seva   qualitat
  d'escriptor  popular  i  per  haver estat un dels pioners a
  defensar  la  realitat d'una sola comunitat de tots els qui
  viuen i treballen a Catalunya;                             
                                                             
    Josep M. Castellet  i  Díaz  de Cossio, per la seva tasca
  com  a  crític  literari  i  assagista, sempre amb una gran
  exigència  i  amb  un puntual coneixement dels corrents del
  pensament contemporani;                                    
                                                             
    Eliseu Climent i Corbera,  el  qual,  amb  la  seva acció
  permanent  de  promotor  cultural  i  nacional   del   País
  Valencià,  ha  contribuït  a  enfortir  la idea dels Països
  Catalans  i  a  la  interrelació  entre totes les terres de
  parla catalana;                                            
                                                             
    Melcior Colet i Torrabadella, pel seu generós mecenatge a
  favor de les Lletres, les Arts i l'Esport, i la seva eficaç
  devoció envers les institucions catalanes;                 
                                                             
    Leandre Cristòfol i Peralba, per la seva obra d'escultor,
  atrevida,  original i en constant recerca, que ha fet d'ell
  una de les més destacades figures de l'avantguardisme i del
  surrealisme a Catalunya,  així com pel seu mestratge damunt
  les noves generacions, especialment en terres de Lleida;   
                                                             
    Miquel  Dolç  i  Dolç,  filòleg  i  humanista,   pel  seu
  magisteri  brillant,  per  la  seva  tasca  continuada a la
  Fundació  Bernat  Metge  i  per   les   seves  innombrables
  traduccions, d'una gran categoria poètica, que han enriquit
  considerablement el panorama de la literatura catalana;    
                                                             
    Núria  Espert  i  Romero,  per  la  seva  alta  categoria
  artística, pel seu esforç, i per la seva constant dedicació
  al  món  del  teatre,  dins  el  qual  ha assolit un nivell
  internacional;                                             
                                                             
    Josep M. Espinàs i Massip,  en  reconeixement  dels  seus
  mèrits  d'escriptor,  per  la  seva  tasca  de promotor del
  moviment  de  la  Nova  Cançó  i  per  la  seva  diària   i
  civilitzadíssima  defensa  del  nacionalisme  català i dels
  valors  humans  i  socials  a  les  pàgines  de  la  premsa
  catalana;                                                  
                                                             
    Ramon  Fabregat  i  Arrufat,  perquè  ha  contribuït a la
  coneixença i a la continuïtat de la cultura i de la llengua
  catalanes  a  l'exili  amb  la  publicació, durant quaranta
  anys, de revistes i llibres en la nostra llengua a Mèxic;  
                                                             
    Francesca  Ferràndiz  i  Castells,  en reconeixement dels
  seus  mèrits  artístics i per la seva dedicació constant al
  teatre català, els autors clàssics del qual ha contribuït a
  popularitzar  amb  la  veritat  i  la  força  de  les seves
  interpretacions;                                           
                                                             
    Raimon  Galí  i  Herrera,  perquè  des  de  "Quaderns  de
  l'exili"  (Mèxic)  contribuí  a  la  defensa  dels   Països
  Catalans  i,  com a escriptor i pensador, ofereix una visió
  original de la realitat espiritual i nacional de Catalunya;
                                                             
    Pau  Garsaball  i  Torrents,  en reconeixement de la seva
  categoria  artística i per la seva tasca, com a actor i com
  a  empresari,  en  favor  del  teatre  català,   del   qual
  constitueix una figura cabdal;                             
                                                             
    Joan L. Gili i Serra,  perquè des de fa cinquanta anys és
  un  dels  capdavanters  a  Anglaterra  de  la difusió de la
  nostra  llengua  i  cultura  a  través  de treballs propis,
  edicions  de llibres i llocs de responsabilitat en entitats
  anglo-catalanes;                                           
                                                             
    Ignasi  de  Gispert  i  Jordà,  per  la  seva condició de
  jusrista  eminent,  caracteritzada,  tant  en  el   terreny
  professional  com  en  la seva actuació pública, mitjançant
  l'activa  defensa  de  les  llibertats  ciutadanes i de les
  essències del Dret català;                                 
                                                             
    Miquel Guinart i Castellà,  per la seva acció indefallent
  en defensa  de Catalunya, primer com a diputat al Parlament
  de  1932,  i després com a promotor dels Jocs Florals de la
  Llengua  Catalana  a  l'exili  i com a editor de la revista
  "Vida Nova" a Montpeller;                                  
                                                             
    Josep  Guinovart  i  Bertran, en reconeixement de la seva
  labor  creadora en el camp de la pintura, les realitzacions
  plàstiques,  l'escenografia  i  el  cartellisme i per haver
  conreat  un art poc convencional, recercador, de gran força
  expressiva,  tot fent referència a elements de la realitat,
  a la vida social i a la cultura popular;                   
                                                             
    Manuel Ibáñez i Escofet, per la seva defensa dels drets i
  de  la  cultura  de  Catalunys  des  de llocs rectors de la
  premsa  barcelonina i a través de les seves col·laboracions
  periodístiques,  riques  en  pensament   i   en   expressió
  literària;                                                 
                                                             
    Josep  Iglésies  i  Fort, pel seu mestratge en el camp de
  l'excursionisme  i  per  la  seva  continuada  aportació al
  coneixement  de  Catalunya  a  través  de  la geografia, la
  demografia,  la història, la literatura i la promoció de la
  recerca de les comarques;                                  
                                                             
    Josep Llovet i Mont-ros,  per la seva àmplia i incansable
  tasca  docent  i  de  promoció  a  favor  de  l'agricultura
  catalana,  així  com  per  la  seva  actuació  modèlica  de
  renovació agropecuària;                                    
                                                             
    Fernando Lázaro Carreter,  en  reconeixement  de  la seva
  aportació  intel·lectual  en  el  diàleg entre les diverses
  cultures  hispàniques  i,  especialment,  entre  la cultura
  catalana  i  la  castellana,  a  partir d'unes proposicions
  d'alt rigor acadèmic i de càlida estimació;                
                                                             
    Joan Magriñà i Sanromà,  per la seva tasca com a ballarí,
  desenvolupada, primordialment, exercint de "primer ballarí"
  i  de "ballarí estrella" en el Gran Teatre del Liceu; com a
  mestre  de  ball,  excepcional  coneixedor  de la tècnica i
  creador d'una veritable escola; i com a coreògraf, fundador
  de "Ballets de Barcelona";                                 
                                                             
    Montserrat Martí i Bas,  per  la seva abnegada i constant
  dedicació  al  servei del nostre país, i especialment de la
  seva  cultura, durant llargs i difícils anys, principalment
  en  el  seu treball a la Secretaria de l'Institut d'Estudis
  Catalans,  i  en la redacció de les seves notes mensuals de
  bibliografia en llengua catalana;                          
                                                             
    Miquel Martí i Pol, que ha fecundat arrels amb la paraula
  i,  en especial connexió amb la gent jove, ens fa arribar a
  la  plenitud  poètica  d'un  món  de  gran abast i validesa
  universal;                                                 
                                                             
    Joan Mas i Cantí,  per  la  seva  dedicació  a  nombroses
  tasques  cíviques   i   col·lectives   del   nostre   país,
  particularment  en  el  món  econòmic i empresarial, de les
  quals  és un exemple el seu protagonisme en la creació i la
  consolidació  del  Cercle  d'Economia  de  Barcelona,   que
  enguany compleix 25 anys d'existència;                     
                                                             
    Ramon Masnou i Boixeda,  en reconeixement dels seus grans
  mèrits  al  servei de l'espiritualitat i cultura del nostre
  poble i a favor de la nostra llengua en anys difícils, tant
  a  l'alt  nivell representat pels Concursos de Cantonigròs,
  com en el popular materialitzat en els aplecs de Matagalls;
                                                             
    Josep Melià i Pericàs,  per  la seva defensa de la nostra
  llengua  i  de la seva unitat, i per la seva aportació a la
  nostra  cultura com a escriptor en els gèneres i estils més
  diversos;                                                  
                                                             
    Josep Miracle i Montserrat, per la seva tenaç contribució
  a l'expansió de la llengua i cultura catalanes, sobretot en
  els anys difícils,  i pels seus estudis biogràfics de grans
  figures de la nostra cultura;                              
                                                             
    Vicenç   Montoliu   i   Massana,   "Tete  Montoliu",  per
  l'exemplaritat  d'una vida dedicada a la música i per haver
  aconseguit  amb  el  seu esforç i des de Catalunya una gran
  categoria i projecció internacional en la interpretació del
  jazz;                                                      
                                                             
    Xavier  Montsalvatge  i  Bassols,  per  la seva activitat
  investigadora  i  innovadora en el camp de la música, com a
  compositor, professor i divulgador i per la qualitat de les
  seves  creacions  que l'acrediten com a un dels compositors
  catalans més representatius de l'època;                    
                                                             
    José-Antonio  Novais  Tomé,  el  qual,  durant  anys   de
  repressió,  com  a  corresponsal  de   premsa   estrangera,
  sobretot  de  "Le  Monde"  de  París,  fou un extraordinari
  altaveu  de  les  reivindicacions  nacionals de Catalunya a
  l'estranger;                                               
                                                             
    Josep Porter i Rovira, per la projecció internacional que
  ha  aconseguit  per  a  la  bibliografia catalana, a través
  d'una llarguíssima i constant tasca, sense més  suport  que
  el seu admirable esforç personal;                          
                                                             
    Josep M. Puig i Salellas,  per  la  seva  defensa  de les
  característiques  històriques  del Notariat català, la seva
  acció  a  favor  de  la  redacció  en català dels documents
  públics,  el  seu  esforç per normalitzar l'ús de la nostra
  llengua  davant  els tribunals i la seva tasca per impulsar
  l'ordenació i catalogació dels nostres arxius notarials;   
                                                             
    Josep Pujol i Ripoll,  pel  vigor, exigència, compromís i
  actitud  mantinguts al llarg de la seva vida, que han donat
  com  a  resultat  una obra innovadora i rigorosa en el marc
  d'una forta vocació i personalitat, prestigiant la tradició
  pictòrica olotina;                                         
                                                             
    Albert Ràfols i Casamada,  per  la  seva  personal   obra
  creadora  en  el  camp  de  les  arts,  la  poesia   i   de
  l'ensenyament  del  disseny,  i  per   haver   assolit   un
  llenguatge  pictòric  exquisit i ple de delicadesa que, tot
  partint  d'unes  arrels  noucentistes,  entronca  amb   els
  corrents més internacionals de la pintura contemporània;   
                                                             
    Pere  Ribot  i  Sunyer,  per  la  seva tasca d'orientació
  espiritual  i  de cultura que tant ha contribuït en l'època
  més  difícil a conservar la nostra identitat nacional i per
  la  seva aportació a la poesia des de l'espiritualitat i la
  finor simbolista;                                          
                                                             
    Pau Riera i Sala,  perquè  amb el seu mecenatge i sota la
  seva  direcció s'han acomplert importants accions culturals
  i  cíviques  en  temps de repressió nacional, endegades, en
  bona  part,  a través d'Òmnium Cultural, que presidí durant
  molts anys;                                                
                                                             
    Rosa Sabater i Parera, per la seva aportació a la cultura
  musical  en  el  doble  vessant  de  concertista,  sensible
  intèrpret  dels  nostres compositors i profunda coneixedora
  de  la  literatura  universal  per  a  piano, i de pedagoga
  insigne  hereva  i  continuadora  de  la  millor   tradició
  pianística catalana;                                       
                                                             
    Jordi Sarsanedas i Vives,  qui,  ultra la seva continuada
  intervenció  en iniciatives culturals, i especialment en la
  direcció  de  "Serra d'Or", ens ha donat una obra literària
  sensibilíssima amb un gran doll d'imaginació i una qualitat
  lingüística impecable;                                     
                                                             
    Joan-Josep Tharrats i Vidal,  per  la  seva  labor  com a
  artista,  escriptor  i  impulsor  de  la cultura; per haver
  fundat  i  editat  "Dau al Set", i per haver creat una obra
  pictòrica  basada  en la riquesa i varietat de les textures
  tot  definint un original llenguatge dins un formalisme que
  ha donat a conèixer arreu del món;                         
                                                             
    José M. Valverde Pacheco, per la seva tasca de professor,
  d'investigador,  d'escriptor  i de traductor i especialment
  per l'exigència ètica en el seu capteniment intel·lectual i
  cívic;                                                     
                                                             
    Pere  Verdaguer,  per  la  seva  tasca  constant  com   a
  professor i escriptor en defensa de la llengua i la cultura
  catalanes  al Rosselló i per la seva actitud militant en el
  treball  i  en la reflexió sobre el passat, el present i el
  futur de Catalunya del nord de l'Albera; i                 
                                                             
    Josep M. Vilaseca i Marcet,   per  la  seva  condició  de
  jurista  eminent,  per  la  seva  funció  de mecenatge i de
  promotor  de  fundacions culturals i cíviques i per la seva
  aportació  personal  a  la  defensa  dels  drets  i  de les
  institucions de Catalunya.                                 
                                                             
    2)  La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya,
  en forma de placa, a les institucions següents:            
                                                             
    Abadia de Montserrat, per la seva excepcional aportació a
  l'espiritualitat  i  a la cultura del nostre poble al llarg
  dels  segles i especialment en la defensa i manifestació de
  la nostra identitat nacional en temps difícils;            
                                                             
    Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, per
  haver estat en el transcurs de la seva història de més d'un
  segle,  l'òrgan  vertebrador de les activitats científiques
  dels metges catalans i haver demostrat en tot moment el seu
  esperit de servei al país;                                 
                                                             
    Ateneu  Barcelonès,   per  la  seva  més  que  centenària
  actuació  a  favor  de  la cultura del nostre país amb gran
  incidència  damunt  la  nostra  vida   pública,   amb   una
  excepcional  contribució a la creació d'un autèntic esperit
  ciutadà i havent constituït una de les millors biblioteques
  de Catalunya;                                              
                                                             
    Centre de Lectura de Reus,  que durant cent vint-i-quatre
  anys  ha  estat  l'entitat  pionera de la cultura a la seva
  ciutat  i  a  la  comarca del Baix Camp, amb transcendència
  sovint a tot Catalunya;                                    
                                                             
    Centre  Excursionista  de  Catalunya,  per  la seva acció
  capdavantera  en  el   naixement   i   desenvolupament   de
  l'excursionisme  català  en  tot  el que  ha  representat i
  continua  representant  d'impulsió  del  coneixement  de la
  nostra  terra,    de   foment   de   múltiples   activitats
  científiques  i  esportives,  i sobretot de potenciació del
  millor esperit de civisme i patriotisme;                   
                                                             
    Escola Pia de Catalunya,  per tres segles de tasca docent
  i  formativa  a  favor  d'infants  i  joves  de  tots   els
  estaments,  en  ciutats,  viles  i  pobles, amb una pregona
  identificació amb l'esperit de la nostra gent;             
                                                             
    Foment de les Arts Decoratives (FAD),  per  la seva tasca
  llargament mantinguda àdhuc en els moments difícils a favor
  de  l'harmonia de les formes en la cultura catalana, des de
  l'atenció  de  les  arts  decoratives fins a la introducció
  entre nosaltres de l'actual concepte del disseny; i        
                                                             
    Unió Excursionista de Catalunya,  per  la  seva  tasca de
  difusió i vertebració de l'excursionisme català a tot arreu
  de  la  nostra  terra  fent-hi  participar,  en  extensió i
  profunditat  i  amb  la  més  ferma  inspiració  cívica   i
  patriòtica, importants sectors del nostre poble.           
                                                             
  Barcelona, 9 de juny de 1983                               
                                                             
  Jordi Pujol                                                
  President de la Generalitat                                
  de Catalunya                                               
                                                             
  Miquel Coll i Alentorn                                     
  Conseller Adjunt a la Presidència                          
                                                             
                                                             
Amunt